Festa dels Miquelets d’Olesa


 

A Olesa de Montserrat, no lluny de Barcelona, tindrà lloc aquest cap de setmana de setembre, la Festa dels Miquelets. És una festa de recreació històrica, amb la participació de molts grups de soldats d’arreu, on s’escenifiquen els fets ocorreguts a Olesa de Montserrat durant la Guerra de Successió. L’any passat va ser declarada festa oficial de l’associació de recreació històrica Miquelets de Catalunya. Hi ha dos festes en paral·lel, la dels grans, de gran rigor històric, i la dels infants, amb jocs i tallers, espectacles per a la canalla, guerra de bombardes i moltes altres coses molt xules. Tot el cap de setmana hi ha un mercat barroc. Un mercat de productes artesans i alimentaris de la comarca ambientat a inicis del XVIII, amb mostra d’oficis antics. També s’obre el campament dels Miquelets, a la Plaça Nova. Es tracta de la recreació d’un campament de l’exèrcit català del XVIII a càrrec de nombroses associacions i regiments de miquelets d’arreu de Catalunya, de València, de Castella i França. Aquests Miquelets tots els dies, dissabte i diumenge, faran rondes pel poble, escenificacions i batalles, no us les perdéssiu!. Val la pena arribar-se a Olesa perquè és bonic de veritat tot això que hi fan. Arribareu fàcilment a Olesa, en una mitja hora llarga si agafeu l’autovia que va a Lleida, la sense peatge, i la deixeu a la sortida 582 A, camí d’Olesa, ben indicat, per la carretera C55. Al cap de 3 kilòmetres, agafeu la sortida Olesa sud, i seguiu recte. En trobar el primer semàfor gireu a l’esquerra. Ja haureu arribat. Podeu complementar la visita a Olesa amb una anada fins les coves del Salnitre, situades a la veïna vila de Collbato. També pujar a la muntanya sagrada de Montserrat, per veure aquest espai natural i cultural sense rival a casa nostra, el seu monestir, els seus museus i miradors. Si necessiteu menjar alguna cosa, aneu al Café del Centre, on tenen bona teca, informal, bon menú diari. Al costat mateix teniu l’Olea, al carrer de l’església 23. Tel:  937 78 52 74. Bona taula. Casolà, de tota la vida, Cal Tallón.  No us perdeu la recreació històrica dels Miquelets de mitja Catalunya i part de l’estranger d’Olesa!.

En Olesa, este próximo fin de semana, hay un encuentro de grupos de recreación histórica de toda España: de Catalunya, pero también de Valencia, Castilla o Francia. Se escenificaran batallas, se montaran camamentos, se desfilará. Habrá un mercado barroco y talleres con bailes y espectáculos para los niños. Subid a Olesa y no os perdais este maravilloso espectáculo.

La fira de l’Estany


En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, que és el dia gran, hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

Dodona


Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un jaciment clàssic molt poc visitat. Es tracta de Dodona, o Dodoni, un santuari i una ciutat sagrada, de la que avui dia només queden en peu llac unes quantes ruïnes i un esplèndit teatre. D’acord que no te la presència ni la majestuositat del teatre d’Epidaure, una meravella de la humanitat. Però tampoc paga el preu de les hordes de turistes diàries assaltant-lo. Dodoni està fora de les rutes turístiques, a poca distància, això sí, de l’autopista que va d’Igoumenitsa a Ioannina. Si mai feu una ruta prou llarga per Grècia, o arribeu en vaixell al port d’Igoumenitsa, per visitar el Meteors i els seus monestirs, per exemple, pareu uns minuts a Dodoni. Admireu el seu teatre una mica maltractat pel temps. Assaboriu el silenci i la tranquil·litat del lloc. Aparqueu sense problemes i visiteu-lo sense presses. Allà no podreu ni dormir ni menjar. Ho haureu de fer a Ionnina, a deu kms. de Dodoni, la capital de la regió. Podeu visitar així aquesta ciutat de regust oriental, el seu llac quasi bé alpí, tot i que una mica brut, això sí. La ciutat de Ioannina és una bella vila medieval, poc grega i molt turca, on trobareu tota mena de serveis, hotels i restaurants. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. A més de Dodona, podeu fer rutes de senderisme per les muntanyes properes, pràcticament inexplorades pels turistes i també és molt recomanable visitar la cova de Perama. Nosaltres, a Ioannina dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Bona parada a Dodona i Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

Dodona es un yacimiento arqueológico de primer orden al norte de Grecia, muy alejado de las rutas turísticas habituales. Está cerca del puerto de Igoumenitsa, cercano a la autopista que une esta localidad portuaria con Ioannina, de la que está aun más cerca. Dodona conserva poco de su esplendor clásico. Cuatro ruinas y un soberbio teatro, un poco maltratado por el tiempo. Y aunque no sea Epidauro, ni mucho menos, no deja de ser bello e interesante. Podeu visitarlo desde Ionnina, la ciutat más cercana. Es una bella capital del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama. No dejeis de ver el teatro griego antiguo de Dodoni si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia y vais hacia Atenas o los Meteoros, con sus monasterios de Meteora. Vale la pena parar.

Equitardor a Talamanca


 

Al bonic poble de Talamanca s’hi fa una fira molt divertida aquest proper cap de setmana. Serà el dissabte 13 d’octubre, de 10 a 15 hores, a la plaça del Raval i al pàrquing de les Basulles. Trobareu una fira d’artesans amb parades de formatge, embotit, mel, cistellaires, artesans de sabates i roba, ferrer, baster i forner. Al voltant de la plaça també hi haurà una demostració de ferrar un cavall. Podreu gaudir de la demostració d’arrossegament cavalls de tir, activitat que tindrà lloc al pàrquing de les Basulles a les 11 i a les 13 hores. També ofereixen passejades a cavall per la mainada, d’11:30 a 14 hores, per l’interior del poble de Talamanca. Els cavalls estaran situats al costat de la plaça del Raval. A més hi haurà uns tallers infantils de tir amb arc, lluita amb espases, lluita amb arcs, bareta màgica, armadures i recorregut misteriós. De les 10 a les 14 hores els infants podran participar lliurement, no caldrà prèvia inscripció, a les diferents activitats. Totes seran gratuïtes excepte les visites guiades al Castell de Talamanca, que seran a 11, 12 i 13 hores, i es cobrarà una entrada de pocs euro. Serà gratuïta pels menors de 14 anys. La podreu comprar al mateix castell aquell mateix dia. Per més informació del poble, llocs a visitar, on dinar o comerços, podeu visitar la web de l’Ajuntament de Talamanca. Arribeu-vos a Talamanca. La fortalesa i el propi poble mereixen una detinguda visita, perquè són una petita joia medieval, perfectament conservada. A més del castell, i del poble, Talamanca ofereix a les famílies un entorn natural privilegiat, que forma part de l’oblidat Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. La riera de Talamanca porta aigua tot l’any, i s’han habilitat múltiples rutes en bici i a peu. El bellíssim poblet veí de Mura, a 5 kms, 10 minuts en cotxe, és un altre indret maravellós que no podeu deixar de visitar en el mateix paquet. Tampoc queda gaire lluny el magnífic monestir romànic de Sant Benet de Bages, veritable joia artística que no podeu deixar de veure. Arribareu a Talamanca si seguiu la carretera que desde Terrassa va cap a Navarcles, pujant pel Coll d’Estenalles. Per dinar us recomanem el restaurant Les Voltes de Talamanca, al carrer d’Alfons Sala, 5, tel: 93 827 69 32, a l’entrada del poble, on fan la típica cuina tradicional catalana, amb bona carn a la brasa. També podeu dinar al restaurant del càmping La Tatgera, situat a la mateixa carretera BV 1221 km, just al km. 29. Tel: 696 608 244. A Mura ens agrada l’Hostal, al carrer Joan Alavedra, 5. Tel: 93 831 80 40. O bé a l’increible indret troglodita del Puig de la Balma, a les afores de Mura, anant cap Pont de Vilomara. Sota un penyasegat increible, un restaurant senzill, de torrades, carn a la brasa i mongetes, taules rústiques i tovalles de quadrets vermells. Ja sabeu què volem dir. Camí d’accés de vegades difícil. Ara, això si, la posada en escena cinematogràfica és de Hollywood. A Mura també hi ha Cal Carter, però no hi hem dinat. Tel 93 831 70 36. En canvi, si aneu a Sant Benet de Bages podeu dinar al Món Sant Benet mateix, o bé a Navarcles a l‘Hostal Muntané, amb bona taula, menú interessant i habitacions senzilles. Per dormir a Talamanca teniu, a banda del càmping, la casa rural anomenada la Masia el Cingle. Ja us hem citat Can Muntané de Navarcles i l’Hotel al·lucinant del Món Sant Benet. Tots a Talamanca!.

Este pueblo medieval está situado en el parque natural de Sant llorenç del Munt, bellísimo, y posee un castillo recién restaurado que ya es posible visitar sábados y domingos. Ideal para una salida familiar. Solo hay que tomar la carretera que va de Tarrasa a Navarcles, para llegar a esta villa medieval con todo los requisitos: castillo, esglèsia románica, calles estrechas… Y cerca teneis otros atractivos para completar el dia: el pueblecito de Mura, fantástico y el monasterio románico de Sant Benet de Bages, una pasada. El entorno natural és precioso. No os lo perdais.

This medieval village has got a wonderful castle that you can visit every saturday and sunday. Near to Talamanca there is the medieval village of Mura. It’s fantastic too. All villages are inside the Sant Llorenç’s nature reserve. Don’t miss this fabulous medieval town with everything you enjoy: medieval castle, Romanesque church, narrow streets… Also you can visit the Sant Benet of Bages Abbey not really far from Talamanca.

La Festa dels Miquelets a Olesa


A Olesa de Montserrat, no lluny de Barcelona, tindrà lloc aquest cap de setmana de setembre, la Festa dels Miquelets. És una festa de recreació històrica, amb la participació de molts grups de soldats d’arreu, on s’escenifiquen els fets ocorreguts a Olesa de Montserrat durant la Guerra de Successió. L’any passat va ser declarada festa oficial de l’associació de recreació històrica Miquelets de Catalunya. Hi ha dos festes en paral·lel, la dels grans, de gran rigor històric, i la dels infants, amb jocs i tallers, espectacles per a la canalla, guerra de bombardes i moltes altres coses molt xules. Tot el cap de setmana hi ha un mercat barroc. Un mercat de productes artesans i alimentaris de la comarca ambientat a inicis del XVIII, amb mostra d’oficis antics. També s’obre el campament dels Miquelets, a la Plaça Nova. Es tracta de la recreació d’un campament de l’exèrcit català del XVIII a càrrec de nombroses associacions i regiments de miquelets d’arreu de Catalunya, de València, de Castella i França. Aquests Miquelets tots els dies, dissabte i diumenge, faran rondes pel poble, escenificacions i batalles, no us les perdéssiu!. Val la pena arribar-se a Olesa perquè és bonic de veritat tot això que hi fan. Arribareu fàcilment a Olesa, en una mitja hora llarga si agafeu l’autovia que va a Lleida, la sense peatge, i la deixeu a la sortida 582 A, camí d’Olesa, ben indicat, per la carretera C55. Al cap de 3 kilòmetres, agafeu la sortida Olesa sud, i seguiu recte. En trobar el primer semàfor gireu a l’esquerra. Ja haureu arribat. Podeu complementar la visita a Olesa amb una anada fins les coves del Salnitre, situades a la veïna vila de Collbato. També pujar a la muntanya sagrada de Montserrat, per veure aquest espai natural i cultural sense rival a casa nostra, el seu monestir, els seus museus i miradors. Si necessiteu menjar alguna cosa, aneu al Café del Centre, on tenen bona teca, informal, bon menú diari. Al costat mateix teniu l’Olea, al carrer de l’església 23. Tel:  937 78 52 74. Bona taula. Casolà, de tota la vida, Cal Tallón.  No us perdeu la recreació històrica dels Miquelets de mitja Catalunya i part de l’estranger d’Olesa!.

En Olesa, este próximo fin de semana, hay un encuentro de grupos de recreación histórica de toda España: de Catalunya, pero también de Valencia, Castilla o Francia. Se escenificaran batallas, se montaran camamentos, se desfilará. Habrá un mercado barroco y talleres con bailes y espectáculos para los niños. Subid a Olesa y no os perdais este maravilloso espectáculo.

Ioannina


Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un llac, un llac quasi alpí, una mica brut, això sí. I al voltant del llac una ciutat: Ioannina. És una bella vila medieval, poc grega i molt turca. Alí Patxà la dominà fins el segle XX, cosa que es nota en l’aire oriental del lloc. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. És la capital de l’Èpir, una regió remota i llunyana, apartada d’Atenes i de les illes, però molt propera al port d’Igoumenitsa, on arriben els vaixell d’Itàlia. Nosaltres la visitàrem des d’aquest port i no ens va decebre gens. A més de rutes de senderisme per les muntanyes també és molt recomanable visitar la cova de Perama, i el teatre grec antic de Dodoni, no tan espectacular com el d’Epidaure però molt autèntic. Nosaltres dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa.  No us perdeu la mesquita d’Aslan Patxà, no tothom arriba a veure-la, i és molt bonica. Bona parada a Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

  

Ioannina es una bella ciudad del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama y el teatro griego antiguo de Dodoni. Si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia no debeis perderos esta ciudad medieval, o si pensais continuar hacia los monasterios de Meteora.

Alberobello


Alberobello, poble patrimoni de la humanitat, està situat al sur d’Itàlia, al tacó de la bota, en una regió meravellosa anomenada la Puglia. Alberobello és molt famosa pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. La part superior de la vila, amb bon aparcament, es la zona que concentra més edificis d’aquesta mena, incloent-hi una església i un gran Trulli, anomenat Soberano, que alberga un museu molt interessant i està intacte com s’hi els propietaris n’acabessin de menjar. En una volta per aquesta terra, arran d’unes vacances familiars, no podeu deixar de visitar Alberobello i els seus Trulli.


I, a més, no anireu a la Puglia per Alberobello, per bonic que sigui, que ho és. Podeu visitar també els pobles blancs dels voltants, medievals, barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. I la costa, preciosa. Al costat Adriàtic teniu la bella Polignano a Mare, increible. A la costa jónica hi ha platges famoses com ara Porto Cesare o San Pietro en Lavagna. Grans ciutats barroques o medievals com Lecce, Otranto o Gallipoli no son gaire lluny. Bari i Brindisi, o Tarento estan a prop. Matera, vila rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO també. La Puglia te castells normads i aragonesos molt xulos. Castellana Grotte i la seva cova espectacular son al poble del costat. I la Puglia també platges espectaculars. Unes vacances a la Puglia son molt recomanables, per ignorada i per bonica!. I no penseu que és un lloc perillós, brut o poc civilitzat. L’antiga Magna Grècia és neta, segura, amb molta cultura i civilitat derrera seu, un país agradable on us sentireu com a casa. No hem dinat ni sopat mai a Alberobello, perquè no hi hem dormit. Ho hem fet al poble medieval de Conversano, un altre poble bonic, a uns 15 kms, on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un hotel de gran luxe, el millor hotel en que hem estat mai, i a bon preu.


Alberobello, con sus casas de tejado cónico de piedra és un pueblo medieval de la Puglia italiana, en el sur, en el tacón de la bota, que merece una visita en el curso de una excursión o unas vacaciones familiares. ¡No os lo perdais!

Campanes i Campaners a Os de Balaguer


El darrer cap de setmana d’abril a Os de Balaguer celebren, com cada primavera, la seva famosa trobada de campaners de Catalunya. És una bona excusa per visitar aquestes terres de Lleida, prepirineu en flor, i gaudir pels costeruts carrers de la població, de la fira de la Campana amb la mostra d’oficis antics. La festa comença el dissabte a la tarda nit, amb concerts i activitats adreçades al jovent, però el dia fort és el diumenge, 29 d’abril de 2018. Hi ha, com ja hem dit, la fira de la campana pels carrers del poble i activitats pels nens. Hi haurà força gent. La fira de campaners d’Òs de Balaguer te una merescuda fama i, cada any, augmenta el nombre de famílies que decideixen viure-la. Arribareu a Os de Balaguer si aneu per l’autovia A-2 fins Tàrrega, i d’aquí a Balaguer. Cal prendre després la carretera C-12 que, travessant el pont pel mig de Balaguer, us porta a Vielha. Uns kms. a la sortida de Balaguer trobareu, a mà esquerra, la desviació que porta a Os de Balaguer. Perfectament indicat. Podeu dinar a la fira, fer pic-nic o un entrepà al poble. O menjar a Ca la Nina, un restaurant ben típic al mateix Os de Balaguer. Fora de la vila, nosaltres preferim agafar el cotxe i anar fins el maravellós monestir de les Avellanes, uns kms. més amunt per la carretera C-12, en direcció a Àger i Tremp. Allà els germans maristes han muntat una hostatgeria de campanetes, més semblant a un hotel rural de luxe, amb molt d’encant, que a un acolliment cenobític. Menjareu, i si us cal, dormireu de fabula. L’entorn és ideal per la canalla. Camp de córrer, boscos, cap perill. A més, podeu fer un tomb per l’abadia: claustre i un tros de l’església gòtica, que conserva els cossos dels comtes d’Urgell. També podeu dormir bé a 9 kms. d’Os mateix, en l’antiga rectoria del poblet d’Alberola, en ple camp. Allà L’Abadia de Cal Bessó ofereix una casa rural, amb diferents seccions, que s’ofereix sencera o en parts. Podeu aprofitar per fer una visita a la presa de Canelles, a la cova negra o fer kaiac pel pantà. Mireu-vos el web d’Osaventura. Serà una idea fabulosa pel pont. Podríeu completar la sortida anant a conèixer Àger, una magnífica vila medieval presidida per la seva imponent col·legiata romànica de Sant Pere. Si finalment ens feu cas i us arribeu a Àger, no deixeu passar l’oportunitat de visitar amb els vostres infants el Parc Astronòmic de Catalunya.  També és meravellosa la ruta del congost de Montrebei, al límit d’Aragó, un camí penjat literalment damunt les aigües turquesa del pantà de Santa Anna. Si disposeu encara de més dies podeu remuntar el riu Pallaresa, passar el congost de Terradets i visitar l’antiquíssim castell de Mur. No oblideu fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme, un poblet medieval minúscul, amb un castell situat en un roc damunt el pantà de Camarasa. Ja veieu que la Noguera i la Vall d’Àger donen per a molt. Per dinar a Àger us recomanem Casa Xalets. Hi hem dinat fastuosament. Menú bo i bé de preu. Carrer La Font, 7. Tel: 973455296. Ens varen parlar també molt bé de Can Poble, just al davant. Més rústic. Els amants de dormir en tenda, bungalou o caravana teniu un càmping mític, pioner en el llançament turístic de la comarca, i infinitat de cases rurals i bons hotels. La trobada de campaners a Os de Balaguer serà l’excusa perfecta per recórrer el meravellós Montsec i els seus paratges. Quedareu encantats i bocabadats, segur!.

A finales de abril, en la pequeña y bonita población de Os de Balaguer, hace ya bastantes años que celebran el encuentro de campaneros de Cataluña. Al mismo tiempo, por las empinadas calles de la población, encontrarán la feria de la Campana. No faltará tampoco una demostración de oficios antiguos. El fin de semana entero está dedicado a este acontecimiento. Hay un buen desayuno de hermandad y, a continuación, ya empiezan a repicar las campanas de la villa. Cada campanero ofrece una variada muestra de toques y de su particular virtuosismo. Es bonito. Y los más viejos recordaremos cuando oíamos las campanas tocar a muertos, o el toque del ángelus. A mediodía solemne misa cantada. Seguido de una comida popular en la pista polideportiva. Un baile de fiesta pondrá punto y final a una jornada muy peculiar y diferente. No penséis que estareis sólos. Esta feria de campaneros tiene una merecida fama y, cada año, aumenta el número de familias que deciden vivirla. No nos extraña. Vale la pena. Llegarán hasta Os de Balaguer si van por la autovía A-2 hasta Tárrega y Balaguer. Hay que tomar después la carretera C-12 que, atravesando el puente sobre el Segre en el centro de Balaguer, les lleva a Vielha. Unos kms. a la salida de Balaguer encontrarán, a mano izquierda, la desviación que sube a Os de Balaguer. Perfectamente indicado. Pueden comer en la feria, hacer pic-nic o un bocadillo en el pueblo. Nosotros preferimos coger el coche e ir hasta el maravilloso monasterio de Les Avellanes, unos kms. más arriba por la carretera C-12, en dirección a Àger y Tremp. Allí los hermanos maristas han montado una hospedería de campanillas, más parecida a un hotel rural de lujo, con mucho encanto, que a un acogimiento cenobítico. Comeréis, y si es necesario, dormireis de fábula. El entorno es ideal para los niños. Campo donde correr, bosques, ningún peligro. Además, pueden dar una vuelta por la abadía: claustro y un trozo de la iglesia gótica, que conserva los cuerpos de los condes de Urgell. También pueden aprovechar para hacer una visita a la presa de Canelles, a la cueva negra o bién decidirse por hacer kayac en el pantano. Observad el web de Osaventura y escoged. Cerca teneis Ager, con su colegiata y su centro del espacio. Será un destino perfecto.

Una volta pel Bages


Encara que no ho creieu, el Bages és una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes. I dins del Bages, la subcomarca del Moianès potser encara ho és una mica més, de desconeguda i de bonica. En aquestes comarques hi ha un munt de pobles que podrien figurar dins un llistat dels pobles més bonics de Catalunya, i també més desconeguts. Avui us proposem una ruta per aquesta zona, que podeu fer en un parell o més de dies, o en un de sol. Del dret, o a la inversa. Parant aquí i allà, o només allà.

Des de Barcelona podeu anar cap a Granollers per l’AP7, i desviar-vos a l’alçada de Mollet cap a Caldes de Montbui. Podeu parar a Palau Solità i Plegamans, poble amb un bonic castell que és el Museu Folch i Torres. Caldes de Montbui, amb les fonts d’aigua calenta i les termes romanes, també mereix una parada. Seguim fins Sant Feliu de Codines, i continuem cap a Moia, una vila molt bonica, amb un casc antic xulo. Un xic més amunt, arribareu al fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Una joia del romànic català. Podeu gaudir del temple, del claustre, preciós i del poble, molt bonic.

L’Estany, amb quatre carrers medievals que envolten la seva joia romànica increïble, també és bonic. Al poble dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata.

Continuem en direcció a la C25, l’eix transversal de Catalunya, en la zona entre Vic i Manresa. L’agafem cap al sud, fins Santa Maria d’Oló, un poblet molt petit i bonic. Als afores hi ha la curiosa església romànica de Sant Feliu de Terrassola, integrada en una masia. Molt interessant.

Ara podeu baixar cap a Manresa, però abans d’arribar-hi, podeu anar a veure el magnífic monestir de Sant Benet de Bages, que no decepciona gens.

Aquest meravellòs monestir benedictí del segle XII ha renascut espectacularment de les seves centres. Integrat dins un itinerari de Món Sant Benet, és una visita familiar que no us heu de deixar escapar. Tot i que un pèl cara, la durada i els audiovisuals i recursos emprats justifiquen la despesa. Veureu un dels més bonics monestirs romànics de Catalunya.

Per aquí podeu dinar anem a Navarcles, a l’Hostal Muntané, fantàstic. Molt bé. Val la pena per preu, i per qualitat. De tornada podeu anar a veure la bonica, i molt poc coneguda ciutat de Manresa, que és molt gran, amb la Catedral, la Seu gòtica, magnífica. Podeu dormir a l’Hotel Manresa 1948, al centre de la ciutat moderna, allunyat del barri medieval, però ben condicionat. Modern i preparat. A la circumvalació, prop dels centres comercials i els cinemes, lluny també de la catedral, hi ha l’Hotel Els Noguers. Força bé. Per menjar teniu tota mena de llocs. Ens agrada el Raviolo, un italià que vam provar quan vam anar-hi aquest estiu. Modern però no trinxeraire, divertit, bona teca, menú a poc preu per la gran qualitat. La Tina de les Faves també és molt bo, amb una relació qualitat i preu interessant. Ca l’Spagetti, que malgrat el nom no està especialitzat en pastes, està molt bé també. Si preferiu clàssics, de tota solvència, de tota la vida, esteu pensant en el restaurant Aligué. També podeu gaudir de bons restaurants de peix, com La Cuina. Finalment, al centre històric teniu el Canonge, més informal però amb bon ambient, fantàstic.

De tornada cap a Barcelona aneu en direcció Terrassa per la carretera local BV-1221, i podeu parar a veure el castell del petit poble medieval de Talamanca, xulo. I un xic més endevant, amb desviació a mà dreta, teniu un altre lloc molt bonic de veure, el poblet de Mura. Sortint de Mura us trobareu al bell mig de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç, a pocs kms. de Terrassa per la carretera que puja al Coll d’Estenalles. Natura i entorns molt bonics. Possibilitat de rutes i passejades. Si voleu dinar per la zona de Mura teniu un fantàstic pícnic, amb barbacoes a la sortida del poble, a la Riera de les Nespres. Xulo. D’entre els restaurants us reconamem l’Hostal de Mura, on sempre anem nosaltres, al carrer Alavedra, 5. Telèfon: 93 831 80 40. També es menja bé a Cal Carter, més gran, al carrer Tomàs Viver, 1. Telèfon: 93 831 70 36. No lluny de Mura, a sota una balma increible, molt i molt rústic, teniu El Puig de la Balma, espectacular. A mig del bosc. Telèfon: 937433274. Travessant el Coll d’Estenalles, camí de Terrassa, fareu ja el camí cap a casa.

Hoy os proponemos una ruta familiar visitando el Bages, una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, así como la subcomarca del Moianès. En esta zona hay algunos de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Por ejemplo Estany, con cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Bages o el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios como Sant Benet de Bages, pueblos medievales como Mura o Talamanca o castillos. Al Bages y al Moianés hemos ido por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià i el Estany. Para bajar luego por la C25 hasta cerca de Manresa, por el eje transversal, y acabar subiendo desde Navarcles hasta Terrassa por el Coll d’Estenalles. Una ruta que os recomendamos.

La fira de l’Estany


En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, que és el dia gran, hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

Festa dels Miquelets a Olesa


A Olesa de Montserrat, no lluny de Barcelona, tindrà lloc aquest primer cap de setmana de setembre, la Festa dels Miquelets. És una festa de recreació històrica, amb la participació de molts grups de soldats d’arreu, on s’escenifiquen els fets ocorreguts a Olesa de Montserrat durant la Guerra de Successió. L’any passat va ser declarada festa oficial de l’associació de recreació històrica Miquelets de Catalunya. Hi ha dos festes en paral·lel, la dels grans, de gran rigor històric, i la dels infants, amb jocs i tallers, espectacles per a la canalla, guerra de bombardes i moltes altres coses molt xules. Tot el cap de setmana hi ha un mercat barroc. Un mercat de productes artesans i alimentaris de la comarca ambientat a inicis del XVIII, amb mostra d’oficis antics. També s’obre el campament dels Miquelets, a la Plaça Nova. Es tracta de la recreació d’un campament de l’exèrcit català del XVIII a càrrec de nombroses associacions i regiments de miquelets d’arreu de Catalunya, de València, de Castella i França. Aquests Miquelets tots els dies, dissabte i diumenge, faran rondes pel poble, escenificacions i batalles, no us les perdéssiu!. Val la pena arribar-se a Olesa perquè és bonic de veritat tot això que hi fan. Arribareu fàcilment a Olesa, en una mitja hora llarga si agafeu l’autovia que va a Lleida, la sense peatge, i la deixeu a la sortida 582 A, camí d’Olesa, ben indicat, per la carretera C55. Al cap de 3 kilòmetres, agafeu la sortida Olesa sud, i seguiu recte. En trobar el primer semàfor gireu a l’esquerra. Ja haureu arribat. Podeu complementar la visita a Olesa amb una anada fins les coves del Salnitre, situades a la veïna vila de Collbato. També pujar a la muntanya sagrada de Montserrat, per veure aquest espai natural i cultural sense rival a casa nostra, el seu monestir, els seus museus i miradors. Si necessiteu menjar alguna cosa, aneu al Café del Centre, on tenen bona teca, informal, bon menú diari. Al costat mateix teniu l’Olea, al carrer de l’església 23. Tel:  937 78 52 74. Bona taula. Casolà, de tota la vida, Cal Tallón.  No us perdeu la recreació històrica dels Miquelets de mitja Catalunya i part de l’estranger d’Olesa!.

En Olesa, este próximo fin de semana, hay un encuentro de grupos de recreación histórica de toda España: de Catalunya, pero también de Valencia, Castilla o Francia. Se escenificaran batallas, se montaran camamentos, se desfilará. Habrá un mercado barroco y talleres con bailes y espectáculos para los niños. Subid a Olesa y no os perdais este maravilloso espectáculo.

Trobada Campaners d’Os de Balaguer


El darrer cap de setmana d’abril a Os de Balaguer celebren, com cada primavera, la seva famosa trobada de campaners de Catalunya. És una bona excusa per visitar aquestes terres de Lleida, prepirineu en flor, i gaudir pels costeruts carrers de la població, de la fira de la Campana amb la mostra d’oficis antics. La festa comença el dissabte a la tarda nit, amb concerts i activitats adreçades al jovent, però el dia fort és el diumenge, 30 d’abril de 2017. Hi ha, com ja hem dit, la fira de la campana pels carrers del poble i activitats pels nens. A les 10 es fa la rebuda als campaner. A quarts d’11 ja hi ha tocs. A l’1 de la tarda missa, seguida del dinar popular a la pista poliesportiva. Hi haurà força gent. La fira de campaners d’Òs de Balaguer te una merescuda fama i, cada any, augmenta el nombre de famílies que decideixen viure-la. Arribareu a Os de Balaguer si aneu per l’autovia A-2 fins Tàrrega, i d’aquí a Balaguer. Cal prendre després la carretera C-12 que, travessant el pont pel mig de Balaguer, us porta a Vielha. Uns kms. a la sortida de Balaguer trobareu, a mà esquerra, la desviació que porta a Os de Balaguer. Perfectament indicat. Podeu dinar a la fira, fer pic-nic o un entrepà al poble. O menjar a Ca la Nina, un restaurant ben típic al mateix Os de Balaguer. Fora de la vila, nosaltres preferim agafar el cotxe i anar fins el maravellós monestir de les Avellanes, uns kms. més amunt per la carretera C-12, en direcció a Àger i Tremp. Allà els germans maristes han muntat una hostatgeria de campanetes, més semblant a un hotel rural de luxe, amb molt d’encant, que a un acolliment cenobític. Menjareu, i si us cal, dormireu de fabula. L’entorn és ideal per la canalla. Camp de córrer, boscos, cap perill. A més, podeu fer un tomb per l’abadia: claustre i un tros de l’església gòtica, que conserva els cossos dels comtes d’Urgell. També podeu dormir bé a 9 kms. d’Os mateix, en l’antiga rectoria del poblet d’Alberola, en ple camp. Allà L’Abadia de Cal Bessó ofereix una casa rural, amb diferents seccions, que s’ofereix sencera o en parts. Podeu aprofitar per fer una visita a la presa de Canelles, a la cova negra o fer kaiac pel pantà. Mireu-vos el web d’Osaventura. Serà una idea fabulosa pel pont. Podríeu completar la sortida anant a conèixer Àger, una magnífica vila medieval presidida per la seva imponent col·legiata romànica de Sant Pere. Si finalment ens feu cas i us arribeu a Àger, no deixeu passar l’oportunitat de visitar amb els vostres infants el Parc Astronòmic de Catalunya.  També és meravellosa la ruta del congost de Montrebei, al límit d’Aragó, un camí penjat literalment damunt les aigües turquesa del pantà de Santa Anna. Si disposeu encara de més dies podeu remuntar el riu Pallaresa, passar el congost de Terradets i visitar l’antiquíssim castell de Mur. No oblideu fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme, un poblet medieval minúscul, amb un castell situat en un roc damunt el pantà de Camarasa. Ja veieu que la Noguera i la Vall d’Àger donen per a molt. Per dinar a Àger us recomanem Casa Xalets. Hi hem dinat fastuosament. Menú bo i bé de preu. Carrer La Font, 7. Tel: 973455296. Ens varen parlar també molt bé de Can Poble, just al davant. Més rústic. Els amants de dormir en tenda, bungalou o caravana teniu un càmping mític, pioner en el llançament turístic de la comarca, i infinitat de cases rurals i bons hotels. La trobada de campaners a Os de Balaguer serà l’excusa perfecta per recórrer el meravellós Montsec i els seus paratges. Quedareu encantats i bocabadats, segur!.

A finales de abril, en la pequeña y bonita población de Os de Balaguer, hace ya bastantes años que celebran el encuentro de campaneros de Cataluña. Al mismo tiempo, por las empinadas calles de la población, encontrarán la feria de la Campana. No faltará tampoco una demostración de oficios antiguos. El fin de semana entero está dedicado a este acontecimiento. Hay un buen desayuno de hermandad y, a continuación, ya empiezan a repicar las campanas de la villa. Cada campanero ofrece una variada muestra de toques y de su particular virtuosismo. Es bonito. Y los más viejos recordaremos cuando oíamos las campanas tocar a muertos, o el toque del ángelus. A mediodía solemne misa cantada. Seguido de una comida popular en la pista polideportiva. Un baile de fiesta pondrá punto y final a una jornada muy peculiar y diferente. No penséis que estareis sólos. Esta feria de campaneros tiene una merecida fama y, cada año, aumenta el número de familias que deciden vivirla. No nos extraña. Vale la pena. Llegarán hasta Os de Balaguer si van por la autovía A-2 hasta Tárrega y Balaguer. Hay que tomar después la carretera C-12 que, atravesando el puente sobre el Segre en el centro de Balaguer, les lleva a Vielha. Unos kms. a la salida de Balaguer encontrarán, a mano izquierda, la desviación que sube a Os de Balaguer. Perfectamente indicado. Pueden comer en la feria, hacer pic-nic o un bocadillo en el pueblo. Nosotros preferimos coger el coche e ir hasta el maravilloso monasterio de Les Avellanes, unos kms. más arriba por la carretera C-12, en dirección a Àger y Tremp. Allí los hermanos maristas han montado una hospedería de campanillas, más parecida a un hotel rural de lujo, con mucho encanto, que a un acogimiento cenobítico. Comeréis, y si es necesario, dormireis de fábula. El entorno es ideal para los niños. Campo donde correr, bosques, ningún peligro. Además, pueden dar una vuelta por la abadía: claustro y un trozo de la iglesia gótica, que conserva los cuerpos de los condes de Urgell. También pueden aprovechar para hacer una visita a la presa de Canelles, a la cueva negra o bién decidirse por hacer kayac en el pantano. Observad el web de Osaventura y escoged. Cerca teneis Ager, con su colegiata y su centro del espacio. Será un destino perfecto.

Fira de l’Estany


estany

En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima, el 8 de desembre, que és el dia gran, hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també un taller d’estels, jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Nosaltres hi anem sempre!. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba des de Barcelona anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu, perquè la zona és preciosa. Tot el Lluçanès és fantàstic!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

Les illes Eòlies


vulcano_crater

Pocs paisatges més originals i variats que aquestes illes situades al nord de Sicília. Son patrimoni de la humanitat de la UNESCO!. Es tracta d’un grup de set illes. La més gran, la capital com si diguessim, és Lípari, una illa gran, rodona, amb una única ciutat gran, que li fa de port, Lípari mateix. Te un aire grec, sobretot la vila de Lípari, amb les seves cases blanques, i el penyal on està l’acròpolis, amb les esglésies, molt boniques, i l’antic castell. També son divertides, per rares, les platges de pedra pómez, d’una sorra polsím, molt blanca, on encara podeu veure les restes de les fàbriques i canteres que les explotaven. S’hi pot anar en bus o en barca, a les platges, volem dir. És una illa fàcilment accessible des de Milazzo, per hidrofoil o vaixell de línia. És la segona parada, després de Vulcano. Es triga una hora i quart o dues i mitja, segons transport escollit i estat de la mar. La illa de Vulcano, la primera parada dels vaixells, està només a 45 minuts i una hora i mitja de Milazzo. Per nosaltres és la més bonica. El seu volcà actiu, accessible a peu des del port… (una bona caminada de dues hores o més, amb un desnivell de 600 mts. però no impossible de fer, pot desanimar a qualsevol). Però no cal pujar al volcà, tot i que el paisatge és extraterrestre i val la pena. Cert que està actiu i arreu hi ha sofre i fumaroles, molt xules, però a la mateixa platja també teniu bombolles, aigües calentes, coves amb sofre i molta calor, vapors i una piscina natural de fang volcànic, que s’ha de pagar, això sí. Però creieu-nos si us diem que tot és força estrany i poc comú. Val la pena de veure. L’illa de Stromboli encara està més allunyada i és només un immens con volcànic en perpètua erupció, que surt del mar, imponent. Els poblets, petits, es situen al voltant del con, entre el volcà i l’aigua blava del mar. Arribar a Stromboli requereix molta estona i el millor és agafar una excursió organitzada que garanteix una volta a l’illa, de nit, per veure els focs artificials del volcà i les colades de lava candent que il·luminen l’escena, fantasmagòrica i potent. El més normal, si us decidiu per l’excursió organitzada, és que sortiu de Milazzo ben d’hora, al matí, i que feu més d’una illa. Normalment s’aparellen Vulcano i Lipari, amb excursions possibles a Filicudi, Salina o Alicudi, o bé Panarea i Stromboli més a la tarda i nit, amb tornada passada la mitja nit. Les illes petites poden ser incloses en les rutes, o no, tot i que reben pocs turistes. No us penseu que pel fet de ser una mica remotes no hi trobareu gent. Ben al contrari, si penseu sortir de Milazzo cap a les Eolie heu de ser previsors i reservar amb temps. Tot i que hi ha molts aliscafos i vaixells diversos, i es fan diferents sortides al llarg del dia, una cada hora més o menys, els vaixells solen anar plens i les places dels més ràpits s’esgoten ben aviat. Reserveu!. Per dinar, nosaltres ho vam fer a Vulcano, a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Per dormir fèrem uns dies a Milazzo, que no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement mai no pararíeu a Milazzo però haureu de fer-ho perquè, com ja hem explicat, és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Per dinar o sopar a Milazzo us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent, la del Tonno, que no és gens lletja. El nostre preferit és el Tritone, una pizzeria, al mateix lloc. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo per anar fins les illes Eolie!.

Pocos paisajes más originales y variados que estas islas situadas al norte de Sicilia. Son patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Se trata de un grupo de siete islas. La más grande, la capital como si dijéramos, es Lípari, una isla grande, redonda, con una única ciudad grande, que le hace de puerto, Lípari mismo. Tiene un aire griego, sobre todo la ciudad de Lípari, con sus casas blancas, y el peñasco donde el acrópolis, con las iglesias, muy bonitas, y el antiguo castillo. También son divertidas, por raras, las playas de piedra pómez, de una arena polvo, muy blanca, donde todavía se puede ver los restos de las fábricas y canteras que las explotaban. Se puede ir en bus o en barco, hasta las playas, queremos decir. Es una isla fácilmente accesible desde Milazzo, por hidrofoil o barco de línea. Es la segunda parada, después de Vulcano. Se tarda una hora y cuarto o dos y media, según transporte elegido y estado de mar. La isla de Vulcano, la primera parada de los barcos, está sólo a 45 minutos y una hora y media de Milazzo. para nosotros es la más bonita. Su volcán activo, accesible a pie desde el puerto … (una buena caminata de dos horas o más, con un desnivel de 600 mts. Pero no imposible de hacer, aunque si puede desanimar a cualquiera). Pero no hay que subir al volcán, aunque el paisaje es extraterrestre y vale la pena. Cierto que está activo y hay azufre y fumarolas, muy chulas, pero en la misma playa también tienen burbujas, aguas calientes, cuevas con azufre y mucho calor, vapores y una piscina natural de barro volcánico, que se ha de pagar, eso sí. Pero creednos si os decimos que todo es bastante raro y poco común. Vale la pena de ver. La isla de Stromboli aún está más alejada y es sólo un inmenso cono volcánico en perpetua erupción, que sale del mar, imponente. Los pueblos, pequeños, se sitúan alrededor del cono, entre el volcán y el agua azul del mar. Llegar a Stromboli requiere mucho tiempo y lo mejor es coger una excursión organizada que garantiza una vuelta a la isla, de noche, para ver los fuegos artificiales del volcán y las coladas de lava candente que iluminan la escena, fantasmagórica y potente . Lo normal, si se deciden por la excursión organizada, es que salgan de Milazzo bien temprano, por la mañana, y que hagan más de una isla. Normalmente se aparean Vulcano y Lipari, con excursiones posibles en Filicudi, Salina o Alicudi, o bien Panarea y Stromboli más por la tarde y noche, con vuelta pasada la media noche. Las islas pequeñas pueden ser incluidas en las rutas, o no, aunque reciben pocos turistas. No piensen que por ser algo remotas no encontraran gente. Por el contrario, si piensan salir de Milazzo hacia las Eolie deben ser previsores y reservar con tiempo. Aunque hay muchos aliscafos y barcos diversos, y se hacen diferentes salidas a lo largo del día, una cada hora más o menos, los barcos suelen ir llenos y las plazas de los más rápidos se agotan pronto. Reserven. Para comer, nosotros lo hicimos en Vulcano, en la Cantina Stevenson. No es el mejor de la isla, ni del puerto, seguro, pero fueron amables y las pizzas eran buenas. Para dormir hicimos unos días en Milazzo, que no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente nunca pararían en Milazzo pero deberan hacerlo porque, como ya hemos explicado, es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas. Para comer o cenar en Milazzo les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente, la del Tonna, que no es nada fea. Nuestro preferido es el Tritone, una pizzería, en el mismo lugar. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo para ir hasta las islas Eolie.

 

Festes del Remei a Alcanar


remei2016

Alcanar és una bonica vila situada just a l’extrem sur de Catalunya, tocant ja a Vinarós, al País Valencià. A Alcanar s’hi fan moltes fires, i moltes festes, però avui us volem parlar de les que se celebren en honor de la Mare de Déu del Remei, que és la verge patrona del poble, i que tenen lloc durant el segon cap de setmana del mes d’octubre, just el que arriba. Serà del 7 al 10 d’octubre 2016, en honor a la Verge del Remei, patrona del poble, i hi ha pensades tot un ventall d’activitats que podeu veure en l’enllaç al Programa Festes del Remei 2016. Hi trobareu un seguit d’activitats molt interessant per a les famílies. No us ho podeu perdre. Folklore mediterrà en estat pur. Unes jornades ben boniques i molt agradables per grans i petits. Ambient de poble, amable i festa per a tothom. Però a banda de la festa del Remei, hi ha moltes més raons per justificar un viatge tan llarg, i fins una estada a Alcanar, i a les terres de l’Ebre amb motiu d’un pont. Si fa bon temps, les seves magnífiques platges. I no només les de Les Cases d’Alcanar, la part del poble situat a primera línia d’aigua, sinó les veïnes de Vinarós, o de Sant Carles de la Ràpita. Aigües netes, somes, cálides, familiars, amables. Un lloc perfecte per anar a banyar-se amb la mainada. Alcanar també és la seva potent història. I, us ho volem tornar a dir: no deixeu d’aprofitar la jornada de portes obertes del poblat ibèric més gran i ben conservat de Catalunya: La Moleta del Remei.  Per dinar, l’arrossada, o bé podeu anar a l’espai de cuina creativa Carmen Guillemot. Un lloc on fan menjar d’autor. Molt interessant. Preus elevats. Però val la pena veure’l. També força potents de preu, però en un entorn molt maco, una referència sofisticada, i exclusiva. Un hotel de campanetes, al mig del camp. Bones habitacions, bona cuina, descans, relax, per estar com un príncep: El Tancat de Codorniu. A les afores del poble, camí del mar. Més tradicional, menú diari, teniu el restaurant Chaparral, al centre d’Alcanar, carrer Ramon y Cajal, 20, tel: 977730072. També podeu anar a la platja, i arribar-vos a les Cases d’Alcanar, on hi ha bons llocs per dinar al costat del mar, no gaire lluny del poble mare. Allà hi ha El Pescador, arrossos i peix. Molt bo. A l’antiga N-340, el restaurant Alfacs, al càmping. Però no tancarem l’article sense donar-vos unes recomanacions d’excursions i visites a fer des d’Alcanar, per si la festa del Remei us queda curta, o si voleu passar tot el cap de setmana per les terres de l’Ebre. Per exemple, arribar-vos a la ciutat medieval de Tortosa, plena de palaus, esglèsies, convents i cases nobles, amb una catedral preciosa, i un castell dalt d’un turó que domina el riu Ebre. Allà teniu el parador de turisme, encara que ens agrada més l’Hotel Corona o el Berenguer IV. Per dinar a Tortosa probeu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. A més, des d’Alcanar podeu visitar també el delta de l’Ebre, maravellós. I si teniu temps i ganes fins podeu arribar-vos als ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, o bé les viles medievals de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. Si sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya. Penseu també en recòrrer el tram final del riu en una de les barques que van a la desembocadura. Recordeu que a Benifallet, no gaire lluny d’Alcanar, teniu la cova de les maravelles, que és, naturalment, maravellosa. Per dormir de càmping penseu en l’Ametlla de Mar, un poble prou allunyat de les multituds, que també te bons hotels, i platges maravelloses. A Ulldecona hi ha un poderós castell. A Penyíscola una increible ciutat medieval damunt mateix del mar. Carrers blancs, pescadors, un castell i tot un poble esperant-vos. A la propera Amposta podeu anar a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià. Per menjar, en ple delta teniu l’Algadir, que és un hotel amb un bon restaurant. Si us agrada més estar a la vora del mar teniu l‘Hotel del Port, a l’Ametlla de mar, o Cal Batiste, a Sant Carles de la Ràpita. No us perdeu l’oportunitat de baixar fins Deltebre, de gaudir del parc natural, paradís dels ocells i els amants de la bicicleta i de les llacunes. Si fa sol aneu a la platja. Les Cases d’Alcanar te bona platja, i encara millors son les platges fabuloses de Sant Carles de la Ràpita, de la Marquesa, Riumar, Ampolla o del Trabucador. Prop de Sant Carles hi ha també bons càmpings com l’Estanyet o Els Alfacs, i un bon hotel, el Carles III,  a tocar d’Alcanar Platja. Bona fira del Remei!.

Alcanar es una bonita villa situada justo en el extremo sur de Cataluña, tocando ya Vinaroz, en la Comunidad Valenciana. En Alcanar se celebran muchas ferias, y muchas fiestas, pero hoy os queremos hablar de las que se celebran en honor de la Virgen del Remedio, que es la virgen patrona del pueblo, y que tienen lugar durante el segundo fin de semana del mes de octubre. Encontraréis una serie de actividades que comienzan con el pregón y la elección de las damas de la fiesta. Llegan a continuación bailes, conciertos de música, habaneras, exposiciones … y, naturalmente, los tradicionales oficios y la romería de la ermita del Remei, (en la foto), foco de devoción de la comarca. Se sube a pie, y en carroza. Cada entidad de la villa patrocina una. Pero si tenéis la suerte de que os toquen las fiestas quinquenales que se celebran todos los años terminados en 4 y en 9, aun llegareis a alucinar más. Como veis, será una jornada muy bonita y muy agradable para mayores y pequeños. Ambiente de pueblo, amable y fiesta para todos. Pero aparte de la fiesta del Remedio, hay muchas más razones para justificar un viaje tan largo, y hasta una estancia en Alcanar, y en las tierras del Ebro con motivo de un puente. Si hace buen tiempo, sus magníficas playas. Y no sólo las de Las Casas de Alcanar, la parte del pueblo situado en primera línea de agua, sino las vecinas de Vinarós, o de San Carlos de la Rápita. Aguas limpias, cálidas, familiares, amables. Un lugar perfecto para ir a bañarse con los niños. Alcanar también es su potente historia. Cerca de la villa se levanta el poblado ibérico más grande y mejor conservado de Cataluña: La Moleta del Remei. Para dormir, tienen casas rurales, o bien varios campings como el Estanyet o Els Alfacs, y un buen hotel, el Carlos III, en Alcanar Playa.