Sant Pere de Rodes, revisitat


Hem tornat al magnífic monestir romànic de Sant Pere de Rodes, al cap de Creus, damunt Port de la Selva. Ara feia uns anys que no hi pujàvem i la veritat és que ha millorat molt. Tot està restaurat, net i endreçat. Disseny modern. Es visita fins el darrer racó, i moltes zones les hem vist per primer cop. Continua essent un lloc màgic, tel·lúric. Aquesta joia del primer romànic català impressiona. Es tracta d’un monument únic, esplèndit, edificat l’any 1000 en unes condicions molt dures. I el paisatge que el rodeja, corprèn el viatger. A mig aire de la serra de Sa Verdera, on un bonic castell medieval i unes vistes de somni esperen l’esforçat caminant que gosi pujar pel camí costerut, penjat damunt el mar blau, immens, en les terres agrestes del Cap de Creus, el monestir ens ofereix la puresa de les seves línies i la força de la seva construcció en pedra nua. Si finalment us decidiu a pujar fins el castell de Sa Verdera, que senyoreja aquestes penyes, a una bona hora de camí, albirareu tota la Costa de Tramuntana i tot l’Empordà fins el Pirineu més alt. A sant Pere de Rodes s’hi arriba fàcil per una bona carretera des de Vilajuija, prop de Roses. Son 8 kms amb corbes però sense perills. Des del Port de la Selva, hi ha una petita carretera amb més pujada i en més mala condició. Us la recomanem millor de baixada. Dalt de tot, a més d’un mirador, hi ha bon aparcament. A un kilometre i mig un de molt gran. A uns 700 metres un de més petit, que pot estar ple. El preu de l’entrada no és car. I l’abadia val la pena!.

Si heu de dormir per allà podeu gaudir d’un hotel molt amable amb les famílies, que admet nens a les habitacions i està rodejat d’un parc preciòs, amb piscina exterior i interior i fins jacuzzi. Us el recomano: és l’Hotel Mediterràneo Park de Roses. O bé l’hotel Grimar, a Llança, amb molt de terreny, parc, piscina i bona gastronomia. Aquests dos hotels no estan dins Port de la Selva, però si en poblacions properes. Dins Port teniu un hotel amb encant, però un xic estrany: el Portocristo. També hi ha un parell de bons càmpings, sobretot el de Port de la Vall. Per menjar nosaltres sempre anem al restaurant del mateix monestir, força bo. Bons menús, bones vistes, a preus moderats. Tel: 972 194 233. Si baixeu al Port de la Selva, teniu el Bellavista, a la vora la platja i el port. Tel: 972 387 050. I a Cadaqués la pizzeria la Gritta, econòmica i amb bon preu. No deixeu de tornar a visitar Sant Pere de Rodes qualsevol cap de setmana.

El monasterio de Sant Pere de Rodes, en el cabo de Creus, en Port de la Selva, es un lugar mágico, telúrico. Esta joya del románico impresiona y el paisaje que lo rodea aún más. A medio aire de la sierra de Sa Verdera, colgado sobre el mar azul, inmenso, el monasterio nos ofrece la pureza de sus líneas y la fuerza de su construcción en piedra desnuda. Puedes subir, si hay ganas, hasta el castillo de Sa Verdera, que señorea estas peñas, una buena hora de camino. Divisar toda la costa de Tramuntana y todo el Empordà hasta el Pirineo más alto: eso ofrece la subida. Se llega al monasterio desde Vilajuija, cerca de Roses o bien desde el Port de la Selva, por carreteras viradas. Si tiene que dormir por allí podrá disfrutar de un hotel muy amable con las familias, que admite niños en las habitaciones y está rodeado de un parque precioso, con piscina exterior e interior y hasta jacuzzi. Os lo recomiendo: es el Hotel Mediterráneo Park de Roses. O bien del hotel Grimar, a Llançà, con mucho terreno, parque, piscina y buena gastronomía. Estos dos hoteles no están en Port de la Selva, pero si en poblaciones cercanas. Dentro del Port tiene un hotel con encanto, pero un poco extraño: el Portocristo. También hay un par de buenos campings, sobre todo el de Port de la Vall. Para comer nosotros siempre vamos al restaurante del mismo monasterio. Buenos menús, buenas vistas, a precios moderados. Tel: 972 194 233. Si bajáis al Port de la Selva, teneis el Bellavista, cerca la playa y el puerto. Tel: 972 387 050.

Figueres, revisitada


Hem tornat a parar a Figueres. I aquesta vegada per a dormir. Figueres és una ciutat ideal per un cap de setmana. I possiblement per un cap de setmana d’hivern, rúfol, amb fred, amb pluja. A l’estiu, en lloc d’anar a Figueres, el temps convida més a la banyada, i per tant, a marxar cap a la Costa Brava, tan propera. A la tardor els arbres de colors ens criden cap a la Garrotxa, que també està a tocar de la capital de l’Empordà. En canvi, a l’hivern, si no hi ha neu a les muntanyes, perquè no Figueres?. O a la primavera, oi?. La vila te importantíssims atractius per a les famílies amb nens i nenes. Us n’explicarem uns quants. Per exemple el teatre Museu Dalí, que domina la ciutat, i els carrers, places i façanes del casc antic, com la del propi teatre i la de la Torre Galatea. Una visita imprescindible. Com també ho és el Museu del Joguet de Catalunya, un gran museu nacional, poc conegut, on reviureu la vostra infància. O el Museu de l’Empordà, amb una bona col·lecció d’art. Hi ha un bon Museu de la Tècnica, amb objectes de la industrialització de tota la comarca. Si parlem d’edificis, a Figueres podeu visitar un casc antic bufó, res de l’altre món, amb una església gran, cases d’època i una rambla divertida. Menció a banda requereix el fascinant castell de Sant Ferran, un fabulós exemple de fortificació del XVIII, que es pot visitar, per fora, per dins i per les entranyes. Val la pena anar a Figueres només per visitar la fortalesa de Sant Ferran. I si parlem de la comarca no acabaríem de donar-vos referències. Deixeu-nos citar només un monument, el monestir de Vilabertran, que està situat a escassos dos kms. de la ciutat. Pràcticament al costat. Però Figueres és un bon, molt bon punt d’excursions per l’Empordà, Costa Brava, pel Pirineu proper. Però això ja ho decidireu vosaltres. Nosaltres només us hem presentat la ciutat de Figueres!. Arribeu-hi per carretera a través de l’autopista A-7, prenent la sortida 4,  Figueres sud. En tren també és fàcil anar a Figueres, perquè l’estació està al centre. També és senzill anar-hi amb bus.

A Figueres hi ha molts llocs per menjar, i per dormir. De fet ens resulta súmament difícil imaginar una altra ciutat amb més i millors hotels i restaurants. Nosaltres, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Hi hem dormit i hi hem dinat i sopat. Un hotel clàssic, molt net, amb totes les comoditats. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin, resumits en un menú que no està malament de preu. Habitacions familiars un pèl més cares, però molt d’acord amb el glamour del lloc. També molt recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Interessant  el Plaza Inn, de la cadena internacional, que és una bona referència. En els Hotels Sidorme, n’hi ha un a Figueres, trobareu habitacions boniques i molt bé de preu. En la majoria d’aquests hotels els nens dormen gratis amb els pares. Us hem convençut per tal que un dia d’aquests us arribeu a Figueres?. Esperem que decidiu que sí!.

Figueres es una ciudad ideal para un fin de semana. Y posiblemente para pasar allí un fin de semana de invierno, desapacible, con frío, con lluvia. En verano, en lugar de ir a Figueres, el tiempo invita más a la bañada, y por tanto, a salir hacia la Costa Brava, tan cercana. En otoño los árboles de colores nos llaman hacia la Garrotxa, que también está junto a la capital del Empordà. En cambio, en invierno, si no hay nieve en las montañas, ¿porque no Figueres?. O en primavera, ¿verdad?. La villa tiene importantísimos atractivos para las familias con niños. Os explicaremos unos cuantos. Por ejemplo el teatro Museo Dalí, que domina la ciudad, y las calles, plazas y fachadas del casco antiguo, como la del propio teatro y la de la Torre Galatea, (en la foto). Una visita imprescindible. Como también lo es el Museo del Juguete de Cataluña, un gran museo nacional, poco conocido, donde reviviran su infancia. O el Museo del Empordà, con una buena colección de arte. También hay un buen Museo de la Técnica, con objetos de la industrialización de toda la comarca. Si hablamos de edificios, en Figueres hay un casco antiguo bonito, aunque nada del otro mundo, con una iglesia grande, casas de época y una rambla divertida. Mención aparte requiere el fascinante castillo de San Fernando, un fabuloso ejemplo de fortificación del siglo XVIII, que se puede visitar, por fuera, por dentro y por las entrañas. Vale la pena ir a Figueres sólo por ver el castillo de San Fernando. Y si hablamos de la comarca no acabaríamos. Dejadnos citar sólo un monumento, el monasterio de Vilabertran, que está situado a escasos dos kms. de la ciudad. Prácticamente al lado. Pero Figueres es un buen, muy buen punto de excursiones por el Empordà, Costa Brava, por el Pirineo próximo. Pero eso ya lo decidiréis vosotros. Nosotros os hemos presentado la ciudad de Figueres. Lleguense por carretera a través de la autopista A-7, tomando la salida 4, Figueres sur. En tren también es fácil ir a Figueres, porque la estación está en el centro. También lo es con el bus. En Figueres hay muchos lugares para comer, y para dormir. De hecho nos resulta sumamente difícil imaginar otra ciudad con más y mejores hoteles y restaurantes. Nosotros, ya lo sabéis, somos fans del Hotel Duran. Una cocina magnífica, un servicio excepcional, digno de una estrella Michelin, resumidos en un menú que no está mal de precio. Habitaciones familiares un poco más caras, pero muy de acuerdo con el glamour del lugar. También muy recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Interesante el Plaza Inn, de la cadena internacional. Es una buena referencia. En los Hoteles Sidorme, hay uno en Figueres, encontrará habitaciones bonitas y muy bien de precio. En la mayoría de estos hoteles los niños duermen gratis con los padres. Suban a Figueres uno de estos fines de semana.

El Carnaval de Calella


Tots els carnavals són bonics, arreu se’n fan i son lluïts. Però prop de Barcelona, a Calella de la Costa, a Pineda de Mar, al Maresme, se’n fa un que va començar a ser una cosa casolana i ha anat esdevenint un petit Rio de Janeiro. Un carnestoltes amb molta carrossa, molta disfressa espectacular i molta pluma amb brillantons. Una rua força espectacular que val la pena que porteu a veure a tota la família. Perquè no és xabacà, ni estrident, sinó familiar i divertit. Les comparses, formades per gent del poble, gens professionals, que s’han treballat la roba i els decorats, ofereixen un nivell de qualitat força elevat. Nosaltres, de tard o de lluny, un any o altre, sempre tenim un moment per treure el nas per Calella i Pineda de Mar. Ja ho sabeu, si el dissabte no teniu res més a fer, cap a Calella i Pineda!. I a la nit ball de carnestoltes amb orquestra en directe, en una fàbrica amb tot l’espai del món, a Can Llobet, i completament gratuït!. Arribareu molt fàcilment a Calella, o a Pineda, per l’autopista C-32, passat Mataró i Arenys. O bé amb els trens de rodalies de la línia C-1, agafant els que van fins a Blanes, amb parada a Calella o Pineda mateix.

Todos los carnavales son bonitos, pero cerca de Barcelona, en Calella de la Costa, en Pineda de Mar, en el Maresme, se hace uno que comenzó a ser algo casero y ha ido convirtiéndose en un pequeño Río de Janeiro. Un carnaval con mucha carroza, mucho disfraz espectacular y mucha pluma brillante. Un desfile bastante espectacular que vale la pena que lleve a ver a toda la familia. Porque no es estridente, sino familiar y divertido. Las comparsas, formadas por gente del pueblo, nada profesionales, que se han trabajado la ropa y los decorados, ofrecen un nivel de calidad bastante elevado. Nosotros, un año u otro, siempre tenemos un momento para pasarnos por Calella y Pineda de Mar. Ya lo sabéis, si el sábado 9, a las 19.00, bien puntuales, no tienen mejor plan vayan hacia Calella y Pineda. Y por la noche baile de carnaval con orquesta en directo, en una fábrica con todo el espacio del mundo, en Can Llobet, y completamente ¡gratis!. Llegarán muy fácilmente hasta Calella, o Pineda, por la autopista C-32, pasado Mataró y Arenys. O bien con los trenes de cercanías de la línea C-1, tomando los que van hasta Blanes, con parada en Calella o Pineda mismo.

Igoumenitsa


A la Costa de l’Èpir, banyada pel mar Jònic, en una zona poc coneguda, i molt maca, de Grècia trobareu Igoumenitsa. Aquesta ciutat, o millor dit, el seu port, és la porta d’entrada a Grècia des del port italià de Bríndisi. D’allà surten els vaixells que fan cap al port i la ciutat d’Igoumenitsa. Tot i que Igoumenitsa no és gaire bonica ni turística, hem de dir te bones platges, sobretot al nord. Ens referim a la bonica platja de Drepanos, de sorra fina, llarga i amb tota mena de serveis, d’aigües calentes. És evident que prop de Igoumenitsa hi ha platges molt més maques, però si feu servir la vila com a punt de referència i estada per visitar la regió, no oblideu la platja de Drepanos. Nosaltres ens vam allotjar a Igoumenitsa en els apartaments Paradosi, senzills però molt nets. Els amos, el Sr. Pablos i la seva dona, preparen un també senzill però molt suculent menjar grec. Molt familiar, sense luxes. Des d’Igoumenitsa es pot explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, o Mega i Mikros Ammos, o les que estan prop de poble de Sivota, per exemple, entre moltes altres, a quina més maca. Costa avall d’Igoumenitsa, trobem Parga, un poblet deliciós arran de mar, una bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Davant d’Igoumenitsa hi ha l’illa de Corfú (Kérkira, Κέρκυρα, en grec). Una fabulosa illa, platges de somni, i una capital, una vila fortalesa dominada per turcs, venecians, francesos, anglesos i ara grecs. Del port d’Igoumenitsa també surten vaixells cap a les illes de Paxi i Antipaxi, molt menys conegudes. Per sopar molt bé a Igoumenitsa us recomanem que aneu al restaurant Amvrosia, a tocar del port.

La ciudad de Igoumenitsa está situada en la costa del Épiro griego. De hecho es la entrada a Grecia por esta parte del mundo. Su puerto está conectado con Brindisi, Itàlia, y decenas de barcos llegan cada semana desde esa ciudad y muchas otras. Igoumenitsa, sin ser especialmente bonita ni turística, tiene buenas playas, como Drepanos al norte. Una playa larga, de arena fina, con todo tipo de servicios y aguas bien cálidas. Desde Igoumenitsa se puden visitar bellas ciudades marineras y pueblos blancos como Parga o Siviota, y sus bellas playas, que son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que la ciudad tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás os falten Igoumenitsa, las islas a las que sirve y las playas escondidas de la costa epirota, un buen lugar para ir de vacaciones.

 

El Carnaval de Platja d’Aro


El Carnaval de Platja d’Aro és el més semblant que tenim a casa nostra dels carnavals de Rio o de Canàries. Serà pel cosmopolitisme d’aquesta població de la Costa Brava. Serà perquè hi ha marxa tot l’any. Serà perquè no dorm ni de dia ni de nit. Serà perquè concentra hotels, bars, discos, gresca a tope en un parell de kilòmetres. Serà perquè te una platja com la de Copacabana. Serà pels gratacels. El Carnaval de Platja d’Aro ha esdevingut una fita, reconeguda a nivell mundial. És el més famós de Girona. Aquest any, a la Gran rua de Carnaval de carrosses i comparses on hi participaran unes 65 colles. La sortida serà des de la Plaça de la Sardana i el recorregut serà l’habitual  per Cavall Bernat i Avinguda de S’Agaró. La Rua de Carrosses i Comparses serà el dissabte 2 de març, i la gran Rua de Carnaval a les 16 hores de la tarda. Atenció però. Anèu-hi només si sou molt carnavaleros, o si teniu els infants ja en edat de merèixer, un xic grans. A Platja d’Aro s’hi arreplega una multitud de visitants, que hi ha anys que arriba al mig milió. Està ben aviat dit això!. No hem dormit mai a Platja d’Aro. No és el nostre destí preferit a la Costa Brava. Però d’hotels, càmpings i apartaments n’hi ha a cabassos. Teniu des de l’exclusiu, La Gavina, a S’Agaró, amb 5 estrelles, fins hostalets senzillets. Nosaltres anem a La Terrassa, un hotel molt cèntric, que està prou bé, o al Bell Repós, més antic, però Tampoc passareu gana. L’oferta gastronòmica és galàctica. Des de la increible Casa Viart, llocs tradicionals com el Feliu, fins a trattorias com la Nove o pizzeries com La Roma. Bon carnaval a Platja d’Aro!.

El Carnaval de Platja d’Aro es lo más parecido que tenemos en casa a los carnavales de Río o de Canarias. Será por el cosmopolitismo de esta población de la Costa Brava. Será porque hay marcha todo el año. Será porque no se duerme ni de día ni de noche. Será porque concentra hoteles, bares, discos, juerga a tope en un par de kilómetros. Será porque tiene una playa como la de Copacabana. Será por los rascacielos. El Carnaval de Platja d’Aro se ha convertido en un hito, reconocido a nivel mundial. Es el más famoso de Girona. El acto central es el sábado por la tarde cuando se celebra el desfile de bandas, carrozas y comparsas. Atención sin embargo. Id sólo si sois muy carnavaleros, o si tienen ya los niños en edad de merecer, un poco mayores. En Platja d’Aro se congrega una multitud de visitantes, que hay años que llega al medio millón. ¡Está muy pronto dicho!. No hemos dormido nunca en Platja d’Aro. No es nuestro destino preferido en la Costa Brava. Pero de hoteles, campings y apartamentos hay a montones. Tienen desde el exclusivo, La Gavina, en S’Agaró, con 5 estrellas, hasta el hostal más sencillito. Tampoco pasaréis hambre. La oferta gastronómica és galáctica.

Carnaval de Vilanova i la Geltrú


 

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

Mikri Amnos


La Costa Jónica grega és molt desconeguda del gran turisme. I, en canvi, les seves platges son una passada. N’hi ha un munt, totes bellíssimes. Costa escollir. Nosaltres vam parar a una, entre la petita població de Siviota, punt d’accés a un munt de cales paradisíaques, i la ciutat marinera de Parga, on vam acabar l’excursió. Es tracta de la bonica platja de Mikri Amnos. Una cala d’una bellesa especial, amb una aigua blau turquesa sorprenent. De fàcil accés, està a peu de carretera, i fàcil aparcament, gratuït o bé pagant quatre calerons sota l’ombra d’unes oliveres. Coneguda només pels grecs i alguns turistes alemanys o italians, que arriben des del port d’Igoumenitsa. A la cala hi ha tota mena de serveis, proveïts pel restaurant del lloc, que no està malament. Dutxes i aparcament si us quedeu a dinar. I seguint cap a sud podeu gaudir també de la bella vila de Parga, que te una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. Hi ha una illa on hi ha un petit monestir blanc davant del poble. Una delícia de lloc. A Parga vam dinar al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte. El cotxe fàcilment aparcat en un dels molts pàrquings de pagament, 5€ al dia, que hi ha a la vila. Per la carretera costanera, estreta, amb moltes voltes, una mica desolada que porta d’Igoumenitsa a Parga trobareu moltes cales i platges fabuloses. Per tornar podeu agafar la carretera nacional o l’autovia, sense tanta bellesa a la vista però ràpida i civilitzada. Si creieu que ja coneixeu tota la Mediterrània, penseu en la platja de Mikri Amnos i les seves companyes dels voltants de Siviota i Parga!. Un altre bon lloc per dormir a la zona és als apartaments Paradosi, que son senzills però molt nets. No us perdeu aquesta sèrie de platges boniques:  Plataria, Sivota, Mega o Mikros Ammos, Parga. Vam intentar banyar-nos a totes, missió impossible.

Parga, Siviota y sus bellas playas, como la de Mikri Amnos, por ejemplo, son las grandes desconocidas del Mediterráneo. Este tramo de la costa griega del Épiro, cercano al puerto de Igoumenitsa, no es nada turístico. Justo al contrario que las islas que tiene justo enfrente, Corfú y Paxi, con las que comparte aguas cristalinas y clima benigno. Si ya habeis visto Atenas, viajado por el Peloponeso y recorrido las islas griegas, entonces, quizás, Parga, bella ciudad marinera, y las playas escondidas de su costa, como Mega Amnos, o Mikros Amnos sean un buen lugar para ir.