Extrema, dura i molt bonica!


Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Una volta pel Delta de l’Ebre


Un cop ens deixin sortir de casa, i puguem fer una sortida en família, potser només ens deixaran fer viatges interns. Fora bo llavors redescobrir el país. Potser podríem anar un parell de dies al Delta de l’Ebre. I potser podríem fer centre a Sant Carles de la Ràpita, a l’Hotel Can Batiste. Seria tot un encert! Sant Carles té port i platges, està cèntric i és coquetó. L’hotel està una mica lluny del centre, però aprop de la platja, no té piscina però podeu sopar al mateix hotel, que disposa d’un restaurant de campanetes, i valdrà la pena!

L’endemà podeu anar a fer un volt pel Delta de l’Ebre, anant a l’Encanyissada, a veure flamencs. I, tot seguit, cap al centre d’interpretació de la casa de fusta, molt xulo.

No podeu marxar sense passejar pel Poble Nou del Delta, un bonic poblet de cases baixes amb bons restaurants i hotels, I heu de continuar fins el Trabucador, molt bonic, si el mar n’ha deixat alguna cosa. Per allà està, per menjar i descansar, en ple delta, l’Algadir, que és un hotel amb un bon restaurant.

Del Trabucador us aconsellem anar cap a Deltebre, i fins el port fluvial per agafar la barca que baixa fins la gola de l’Ebre. Una excursió agradable.

Per dinar ho podeu fer allà mateix, a peu de l’embarcador, al restaurant Casa Nuri, que tot i ser molt gran, i molt típic, ofereix producte de qualitat. S’hi menja molt bé. La tarda la podeu passar a la platja de Riumar, solitària i molt bonica.

El dia següent podeu arribar-vos a la part nord del Delta, visitant la platja de la Marquesa, molt malmesa per les tempestes, i veure arrossars inundats o fora de temporada. En alguns camps veureu pasturar els ibis negres d’Egipte, i els flamencs, i moltes aus més. Seguidament podeu anar fins l’Ampolla, per Camarles. I si us agrada caminar fins la cala de l’Àliga. O per l’altre costat fins al far de la punta de la Banya.

Un altre dia podeu fer una mica d’interior, sortint cap a Tortosa per visitar aquesta bonica ciutat medieval i renaixentista. Comenceu per la catedral, gòtica, molt maca, amb el museu i un claustre xulo també.

Sortint feu una ullada al magnífic palau gòtic dels bisbes de Tortosa, i encamineu-vos tot seguit cap al Col·legi dels Sants Metges, una obra mestra del Renaixement a Tortosa, a Catalunya i a Espanya. Impressionant. Vam quedar bocabadats! Pel camí no deixeu d’admirar el portal barroc de la capella de la Verge de la Cinta, patrona de la ciutat.

Escaleu el turó, dominant el riu i la ciutat, per veure les vistes des de la Suda, el castell àrab, ara reconvertit en parador de turisme. Deleiteu-vos veien passar l’aigüa mansa de l’Ebre, ara poderòs, ara plàcid, travessant la vila.

Acabeu la una volta per la part baixa, la que toca el riu, amb el pont, el monument de Franco damunt l’Ebre, que te els dies comptats, i la façana barroca, inacabada de la catedral. Una experiència ben reeixida!

Si decidiu fer un cap de setmana, o unes petites vacances, també podeu dormir a Tortosa, i des d’allà, sortir a veure la natura que envolta Tortosa per tot arreu.  El delta de l’Ebre amb els seus espais, que ja us hem explicat, o bé els ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, o les viles medievals de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan.

O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud: Alcanar, o Vinaròs i les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya.

Per dormir a la vila de Tortosa us proposem l’Hotel Corona. Ara bé, caldrà reservar perquè estarà tot ple, molt ple. Perquè hi haurà molta, molta gent. Per dinar proveu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus assequibles.

A Amposta hi ha bons hotels i també pot ser un bon centre per visitar la zona. Aneu a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià.

Una altra sortida que no podeu deixar de fer es anar fins l’Ametlla de Mar, un bonic poble mariner, on podreu banyar-nos en les aigües turqueses de la Cala S’Alguer, o de la Cala Xelin, o de la Cala de Santes Creus, o la de l’Olivaret, o la del Cristall. Desenes de cales precioses, desconegudes! Per menjar aneu al Sal Moreno, un bar de tapes que els diumenges fa un menú que no està gens malament. Si us agrada el càmping penseu en els que hi ha a l’Ametlla de Mar. Si us agrada estar a la vora del port teniu l‘Hotel del Port, al bell mig del port de l’Ametlla de mar, un altre bon lloc on fer centre.

De veritat que ens plau, molt i molt, convidar-vos a veure i gaudir del Delta de l’Ebre, de Tortosa, de l’Ametlla, i encara una mica més lluny, de Penyíscola, o de les coves de Benifallet. Un altre dia us ho expliquem! La vila de Tortosa us espera!.

Podemos afirmar, categóricamente, que la villa de Tortosa es una de las más bonitas e importantes ciudades de la antigua Corona de Aragón. Pensad que si vais, podréis disfrutar de palacios, iglesias, conventos y casas nobles. Llegaros hasta la gran ciudad del sur de Cataluña, tan desconocida, disfrutadla un fin de semana en que ya seamos libres de viajar a nuestro antojo. Será ideal para los niños, y podeis aprovechar para descubrir la ciudad. Tortosa está situada a sólo 160 kms de Barcelona por la autopista AP-7, que son un par de horas largas. En Tortosa no se puede dejar de ver su Catedral, una joya gótica, magnífica, con un retablo mayor impresionante. O el Call judío, o los Reales Colegios, la mejor obra renacentista de Cataluña. En el cerro, dominando el río y la ciudad, con magníficas vistas, está la Suda, el castillo árabe, ahora reconvertido en parador de turismo. Deleitarse viendo pasar el agua mansa del Ebro, ora poderoso, ahora plácido, atravesando la villa és toda una ocupación. Si deciden completar allí este fin de semana, o unas pequeñas vacaciones, salgan entonces a ver la naturaleza que rodea Tortosa por todas partes. El delta del Ebro con sus espacios, los puertos de Beceite, con el monte Caro, un parque natural único, las villas medievales de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. O bien vayan a disfrutar de las playas de arena de nuestro sur: Alcanar, o l’Ametlla y sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes de bicicletear, podeis hacerlo por una de las mejores vías verdes de España. Para dormir en el pueblo os proponemos el Hotel Corona. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar, un pueblo bastante alejado de las multitudes, que también tiene buenos hoteles. Tortosa merece una visita detallada.

Una volta més enllà de Flandes: Holanda!


Ahir us proposàvem una ruta cap a Flandes. Avui l’ampliem amb una volta per Holanda, i una mica d’Alemania. A veure si passa aviat el coronavirus i podem tornar a sortir, ni que sigui a la platja! Imaginem… que sortim de Barcelona en direcció Narbonne, on podem dinar al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. Seguim cap a Clermont Ferrand, on podem dormir a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Podeu sopar allà mateix o anar al centre de la ciutat. També hi ha un Mercure a la plaça Jaude i un hotel familiar bonic, que es diu Lion, al mateix lloc. Als afores, a peu d’autopista, un Novotel, amb piscina! Si esteu allà podeu sopar al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé. No ens paguen comissió cap d’ells, però els Ibis Styles i els Novotel accepten dos nens i nenes a l’habitació del pares, amb desdejuni gratuït. Podeu dormir quatre per 80€. Gens malament, oi?. I son quatre estrelles! Visiteu aquí la catedral de lava negra, gòtica, molt maca, la ciutat medieval i la moderna, gaudint de l’animació de la place Jaude.  No oblideu les esglésies romàniques auverneses de la ciutat.

L’endemà podeu seguir cap a París, amb parada a Orleans per dinar.  Podeufer-ho en un petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Es diu “Les pieds dans le plat”, i és molt recomanable. Havent dinat, una passejada.

A la tarda arribareu a París. podeu hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Us espera la torre Eiffel. Podeu sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

Si no voleu seguir la via Orleans, per autopista, cap a París, potser us agrada més una via lenta, a través de Bourges, per visitar la seva imponent catedral gòtica, i seguir cap a París per Fontainebleau, o bé podeu desviar-vos una mica més i parar a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Allà teniu la Brasserie du Centre, i alguns altres restaurants encara millors.

IMG_2760IMG_2762

Igualment arribareu a París on, a més de l’Ibis Styles Republique, que ja he mencionat, podeu dormir, als afores, al Novotel Saclay, molt bé, per exemple, o en un dels Ibis Styles de la Porta d’Itàlia o la plça d’Itàlia. Un parell de nits seran suficients per fer una ullada a París. I, més enllà de la Tour Eiffel, teniu el museu del Louvre, sempre guai!.

IMG_2798

IMG_2806

Continueu nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

IMG_2820

Pareu a Laon, on veurem una altra catedral ben bonica. Dineu al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

IMG_2822

També podeu anar directes per l’autopista, sense parar en lloc, ot i que us assegurem que ciutats com Arras, mereixen una visita. Aneu per on aneu passareu la frontera belga, i anireu cap a Brussel·les. El Novotel proper a l’aeroport està molt bé. Brusel·les serà el centre de les excursions per Bèlgica. Ja ho deiem ahir.

IMG_2900

IMG_2908

Des de Brusel·les podeu anar a veure les fabuloses viles medievals de Bruges, Anvers, Malines, Lovaina i Gant, entre moltes d’altres. Estan molt a tocar l’una de l’altre. A una hora en cotxe màxim!

IMG_2870

IMG_2874

IMG_2916

IMG_2940

L’endemà deixàrem Brussel·les per anar encara més al nord, a Holanda. La primera ciutat holandesa on podeu parar és La Haya, Den Haag, on podeu dinar al restaurant Pastanini, molt bé, excel·lent, recomanable. Podeu anar a veure la platja de la ciutat: sovint asquerosa i plena de gent. El Maurithius, en canvi, és un museu molt maco.

IMG_2979

Més que banyar-vos us aconsellem gaudir de la bellesa de la ciutat de Delft i els seus meravellosos canals, una fita que mai falla.

IMG_2985

Finalment arribareu a Amsterdam, la capital del país, i podreu visitar el famós Rijksmuseum, ple de pintures meravelloses.

IMG_2994

I també recórrer els canals del centre, i el seu barri vermell, on les dones de companyia i la droga campen pels carrers… Dinàrem a Pastabar, un italià prou bo, hi tornaríem.

IMG_3028

I no deixeu Holanda sense fer unes visites a ciutats boniques com ara Utrecht, capital religiosa d’Holanda.

IMG_3037

IMG_3041

IMG_3053

O passejar pels dics vora Harlem, o per les ribes del gran riu Rhin, per la ciutat de Nimega, amb el seu ajuntament i la plaça del mercat, en un restaurant de la qual podeu dinar, a la terrassa del café de l’Hotel Atlanta.

IMG_3057

IMG_3073

També podeu viatjar cap al sud, cap a Maastricht, la ciutat que domina el riu Mosa, on podeu dormir a l’hotel Novotel. Per sopar aneu al centre de la vila, prop de l’estació de tren, al restaurant Cucina 50, menjars italians, molt bons, recomanable.

IMG_3077

IMG_3141

Des de Maastricht podeu fer ciutats molt maques, com ara Liege a Bèlgica, o fer una incursió en terres alemanyes per visitar la capital de Carlemany, la medieval Aquisgrà, Aachen, amb la capella i el palau palatins, i fins arribar-vos a Colònia! De tornada no us perdeu un poblet preciós, molt bonic i ben típic: Monschau, i dinar al restaurant Flosdorff, cuina alemanya molt ben cuidada. El poblet és molt bonic. No us perdeu la Rotten Haus, la casa roja.

IMG_3088

IMG_3092

IMG_3109

IMG_3121

L’endemà podeu baixar a Trèveris, la gran ciutat romana d’Alemanya, la Trier actual. Que bella la Porta Nigra, la catedral, el casc antic medieval, la basílica, les restes romanes. I que bé menjar a la pizzeria Pellolito, fantàstica, quin art culinari!.

IMG_3173

IMG_3156

IMG_3151

I d’allà, pujant pel riu Mosela, entre vinyes daurades de riesling, feu cap a la ciutat francesa de Metz, amb una catedral espectacular, altíssima, amb uns vitralls fabulosos.

IMG_3213

IMG_3215

A Metz hi ha l’Hotel Novotel Saint Georges, en ple centre, molt bé. I per sopar teniu la trattoria Toscana, clàssica, pizza de llenya, molt bé també. Tot i que en altres viatges nosaltres també hem dinat i sopat al costat, a la pizzeria La Storia, fantàstica de veritat. De Metz podeu anar a veure els memorial de Verdún, on en la primera guerra mundial tingué lloc la batalla més famosa de la història. I si sou agosarats també Strasbourg, a l’Alsàcia.

IMG_3221

Ja en ruta cap a casa baixeu cap al sud, anat a dinar a Bar le Duc, bonica població renaixentista a la col·legiata de la qual hi ha el famós sepulcre de l’esquelet.

IMG_3228

Visiteu se’ns falta l’Abadia de Fontenay, Císter bellíssim, patrimoni de la humanitat.

IMG_3241

IMG_3249

I ja més avall pareu a Samur en Auxois, poble medieval guapíssim que us recomanem que visiteu amb qualsevol excusa. Dormiu a Beaune, al Novotel.

semur

IMG_2962

Potser de tornada podeu anar de París, si no hi heu anat a l’anada. O també a visitar Dijon. La ruta pot seguir per Tournus per veure la bonica abadia romànica, molt bonica. Podeu visitar també Lyon, sortint de l’autopista, o baixar cap a Avignon, molt maca també, o Nîmes, o Montpellier, on podeu dormir al Novotel de Montpellier, o al de Avignon o a Nîmes, que també n’hi ha. L’endemà, cap a casa, de Montpellier a Barcelona, dinant, al boníssim restaurant de l’Hotel Duran, a Figueres.

IMG_3279

Bélgica és La maravillosa. Bruselas puede ser el centro de un viatge por este hermoso país, a menudo injustamente olvidado, abrumado por la popularidad turística de paises más famosos. Y eso que hay por allí villas muy famosas, tales como Brugge, Amberes, Gante, Malinas o Lovaina, aparte de la capital misma , claro. Y no se lo merece, porque Bélgica es muy bonita. Todavía recordamos sus fastuosas plazas del mercado, con los ayuntamientos góticos, las casas burguesas del siglo XVII, la catedral con sus imponentes torres, altísimas. Pero lo que más gusta de las ciudades flamencas son sus canales, sus puertos fluviales. Y sus museos, hay una pila, no muy importantes, es cierto, pero chulos. Son ciudades muy antiguas, con imponentes barrios medievales, de casas góticas y renacentistas, pero también muy modernas, con muchas tiendas de lujo, y de diamantes. Y hoy os recomendamos ampliar la ruta para ver Holanda y una parte de la Alemania del Rhin, que son preciosas.

Una volta per Flandes!


 

IMG_2748

Aqest estiu, passat el coronavirus, podem fer de nou vacances en família. Us estem fent propostes en aquest sentit, propostes que inclouen l´’us del vostre cotxe, deixant enrere avions i restriccions d’equipatge, i estalviant en el fet de no haver de llogar res a fora. Aquest estiu podeu anar a França, cap a Bèlgica i, potser, Holanda. El primer dia aneu fins a Narbonne, perquè cal menjar alguna cosa. Potser al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. En acabat seguírem cap a Clermont Ferrand, on podeu dormir i sopar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Aneu a veure la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. I la ciutat medieval, i la moderna. Passegeu per la place Jaude, on hi ha un altre bon hotel, el Mercure, o el Lion. No oblideu les esglésies romàniques auverneses de la ciutat. Si voleu dormir a peu d’autopista, teniu un Novotel, amb piscina! Si esteu allà podeu sopar al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé.

IMG_2751

L’endemà seguirem cap al nord, via Orleans, per autopista, cap a París, o potser via Bourges, per visitar la seva imponent catedral gòtica, i seguir cap a París per Fontainebleau, o bé podeu desviar-vos una mica més i parar a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Allà teniu la Brasserie du Centre, i alguns altres restaurants encara millors.

IMG_2760IMG_2762

Finalment arribàrem a París on ens hostatjarem al Novotel Saclay, molt bé, per exemple, o en un dels Ibis Styles de la Porta d’Itàlia o la plça d’Itàlia. Un parell de nits seran suficients per fer una ullada a París. Oh el Louvre, sempre atrau!.

IMG_2798

IMG_2806

Continuàrem nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

IMG_2820

I continuàrem cap a Laon, on veurem una altra catedral ben bonica. Dineu al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

IMG_2822

IMG_2824

També podeu anar directes per l’autopista, sense parar en lloc, ot i que us assegurem que ciutats com Arras, mereixen una visita. Aneu per on aneu passareu la frontera belga, i anireu cap a Brussel·les. El Novotel proper a l’aeroport està molt bé. Brusel·les pot ser el centre de les excursions per Bèlgica. Primer heu de visitar Brussel·les, la capital i la ciutat on residirem. L’ajuntamet, la Grande Place… el nen que fa pipí… l’Atòmium…

IMG_2883

IMG_2885

IMG_2903

IMG_2900

IMG_2908

L’endemà podeu anar a veure les fabuloses viles medievals de Bruges i Gant. Estan molt a tocar l’una de l’altre. A una hora en cotxe totes dues. No hi ha paraules per descriure tanta bellesa. Primer Brugge, on podeu dinar a la Trattoria Trium, al mateix centre. Us la recomanem.

IMG_2870

IMG_2830

I a la tarda podeu anar a Gant, o millor la feu en una jornada, i li dediqueu un dia complert. Gant és molt maca com Brugge… esplèndida també.

IMG_2874

El dia següent feu una escapada a Anvers, la ciutat de l’Escalda, on vam podeu dinar al restaurant La Ruche, una mena de bar de tapes, proper a un pàrking, proper al centre. Força bé.

IMG_2911IMG_2916

Dediqueu un altre dia a Malines, bellíssima ciutat medieval, seu de l’arquebisbat i capital religiosa de Flandes.

IMG_2940

I una altra jornada a la bellíssima Lovaina, amb el seu ajuntament preciós… el beginatge tranquil que ara és residència universitària. Dineu al restaurant Casa Mia, al carrer quiet que hi ha just al darrere de l’ajuntament.

IMG_2956

 

IMG_2962

De tornada podeu anar de París cap a Barcelona per una altra ruta, per Dijon, passant i parant a Samur en Auxois, poble medieval guapíssim que us recomanem que visiteu amb qualsevol excusa, ens perdérem pels camps de la Borgonya i, finalment arribarem a Beaune, al Novotel, per dormir.

semur

L’endemà continuarem ruta cap al sud, parant a Tournus per veure la bonica abadia romànica, molt bonica. Podeu visitar també Lyon, sortint de l’autopista, o baixar cap a Avignon, molt maca també, o Nîmes, o Montpellier, on podeu dormir al Novotel de Montpellier, o al de Avignon o a Nîmes, que també n’hi ha. L’endemà, cap a casa, de Montpellier a Barcelona, dinant, al boníssim restaurant de l’Hotel Duran, a Figueres.

 

IMG_3279

Bélgica és La maravillosa. Bruselas puede ser el centro de un viatge por este hermoso país, a menudo injustamente olvidado, abrumado por la popularidad turística de paises más famosos. Y eso que hay por allí villas muy famosas, tales como Brugge, Amberes, Gante, Malinas o Lovaina, aparte de la capital misma , claro. Y no se lo merece, porque Bélgica es muy bonita. Todavía recordamos sus fastuosas plazas del mercado, con los ayuntamientos góticos, las casas burguesas del siglo XVII, la catedral con sus imponentes torres, altísimas. Pero lo que más gusta de las ciudades flamencas son sus canales, sus puertos fluviales. Y sus museos, hay una pila, no muy importantes, es cierto, pero chulos. Son ciudades muy antiguas, con imponentes barrios medievales, de casas góticas y renacentistas, pero también muy modernas, con muchas tiendas de lujo, y de diamantes.

El Carnaval de Calella


Tots els carnavals són bonics, arreu se’n fan i son lluïts. Però prop de Barcelona, a Calella de la Costa, a Pineda de Mar, al Maresme, se’n fa un que va començar a ser una cosa casolana i ha anat esdevenint un petit Rio de Janeiro. Un carnestoltes amb molta carrossa, molta disfressa espectacular i molta pluma amb brillantons. Una rua força espectacular que val la pena que porteu a veure a tota la família. Perquè no és xabacà, ni estrident, sinó familiar i divertit. Les comparses, formades per gent del poble, gens professionals, que s’han treballat la roba i els decorats, ofereixen un nivell de qualitat força elevat. Nosaltres, de tard o de lluny, un any o altre, sempre tenim un moment per treure el nas per Calella i Pineda de Mar. Ja ho sabeu, si el dissabte 29 de febrer de 2020, a les 7 de la tarda, no teniu res més a fer, aneu cap a Calella i Pineda!. I a la nit ball de carnestoltes amb orquestra en directe, en una fàbrica amb tot l’espai del món, a Can Llobet, i completament gratuït!. Arribareu molt fàcilment a Calella, o a Pineda, per l’autopista C-32, passat Mataró i Arenys. O bé amb els trens de rodalies de la línia C-1, agafant els que van fins a Blanes, amb parada a Calella o Pineda mateix.

Todos los carnavales son bonitos, pero cerca de Barcelona, en Calella de la Costa, en Pineda de Mar, en el Maresme, se hace uno que comenzó a ser algo casero y ha ido convirtiéndose en un pequeño Río de Janeiro. Un carnaval con mucha carroza, mucho disfraz espectacular y mucha pluma brillante. Un desfile bastante espectacular que vale la pena que lleve a ver a toda la familia. Porque no es estridente, sino familiar y divertido. Las comparsas, formadas por gente del pueblo, nada profesionales, que se han trabajado la ropa y los decorados, ofrecen un nivel de calidad bastante elevado. Nosotros, un año u otro, siempre tenemos un momento para pasarnos por Calella y Pineda de Mar. Ya lo sabéis, si el sábado 29, a las 19.00, bien puntuales, no tienen mejor plan vayan hacia Calella y Pineda. Y por la noche baile de carnaval con orquesta en directo, en una fábrica con todo el espacio del mundo, en Can Llobet, y completamente ¡gratis!. Llegarán muy fácilmente hasta Calella, o Pineda, por la autopista C-32, pasado Mataró y Arenys. O bien con los trenes de cercanías de la línea C-1, tomando los que van hasta Blanes, con parada en Calella o Pineda mismo.

Mercat de nadal a Castres


Si us agrada la bellesa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. Però si avui us recomanem una anada a Castres és per viure-hi un esdeveniment màgic. Es tracta del seu mercat de Nadal, petit, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de peluix, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes casolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Cada any dedicat a una temàtica. Te lloc a la Plaça de Jean-Jaurés, al centre de la vila, on hi haurà un bosc encantat amb 500 avets. També un racó gourmand, uns xalets d’artesans, el Père-Noël i cabanes del Gran Nord… Hi haurà animació pels infants, i tallers. A la plaça Pierre Fabre, una mica més lluny, un gran mercat gastronòmic, artesanal, un carrousel i més cabanes de Nadal. Tot gratuit!. Obert entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però sense aglomeracions. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Du 6 au 31 décembre la magie et la beauté de Noël s’installent à Castres. Le Père Noël et sa joyeuse troupe vous donnent rendez-vous dans son village place Jean-Jaurès. En cette période, c’est l’effervescence, lutins et rennes s’activent pour que tout soit prêt pour le grand soir ! Un monde enchanté à découvrir, qui ravira petits et grands ! Des animations et des spectacles gratuits sont au programme. Le marché de Noël de Castres vous accueille: du 6 au 25 décembre. Horaire d’ouverture du marché – Village et Maison du Père Noël: de 10h à 19h30 : du lundi au jeudi et les dimanches 8 et 15 décembre. De 10h à 21h : les vendredis et samedis et le dimanche 22 décembre. Horaire spécial le mercredi 25 décembre : de 15h30 à 19h30. Et du 26 au 31 décembre, horaire d’ouverture du marché – Village et Maison du Père Noël: Tous les jours de 10h à 19h30, retrouvez place Jean Jaurès: Le Village des exposants, les Terrasses gourmandes, la Maison du Père Noël. Tout accès libre et gratuit.

Aiguardent al Prat del Comte


 

Aquest cap de setmana tindrà lloc a la bonica població de Prat del Comte, la seva coneguda Festa de l’Aiguardent. A Prat van restaurar una antiga destil·leria d’aquest producte, tan típic de la nostra terra. A més de la destil·leria també podeu veure un forn de pa, un molí d’oli i un molí de blat, força ben conservats. La festa de l’Aiguardent inclou moltes activitats, a banda de veure i poder tastar una amplia gama d’aiguardents, més o menys casolans. També podeu acompanyar-los de dolços i pastissets típics d’aquesta terra, amb una notable influència àrab medieval. Gaudireu de tallers, música, cercaviles, gegants, exposicions, dinar i sopar populars, (cal apuntar-se i comprar el tiquet), i una revetlla. Aquesta vegada no us suggerirem que torneu en un dia. El Prat del Comte és llunyà, està en una zona magnífica, amb molts motius naturals, i culturals, per recomanar-vos de passar-hi un cap de setmana o un pont. Està perdut als peus de les mítiques serres de Pàndols i de Cavalls, i a tocar de l’espai natural dels Ports de Beseit, allà baix, a la Terra Alta, a les terres de l’Ebre. S’hi pot arribar des de Barcelona per l’AP7 fins Tortosa, i d’allà per la C-12, i la C-43 cap Xerta, Benissanet i Gandesa.  De seguida trobareu el trencall a mà esquerra, cap a Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderoures. També és possible pujar-hi per l’Hospitalet de l’Infant cap a Mora d’Ebre, i travessar el riu per Miravet. De Miravet una carretera local puja al Pinell de Brai, i d’allà a Prat. L’alicient pels infants, és clar, és el pas de l’Ebre amb el cotxe dins una barca.  Finalment podeu fer-hi cap via Reus, Falset, Mora i Gandesa. Això dona opcions de diverses rutes circulars, totes magnífiques, per aquestes bellíssimes terres. Si us fa el pes, a més de la fira, podreu recòrrer els escenaris de les batalles de la Guerra Civil. Si us agrada la natura podeu baixar fins el riu Canaletes, afluent de l’Ebre, d’aigües cristal·lines, que forma pous i gorgs de gran bellessa, aptes pel bany, no lluny del poble. Per fer-ho cal deixar el cotxe a l’antiga estació i caminar una estona fins el santuari de la Fontcalda. Seguireu la ruta verda que va per l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, entre Tortosa i Saragossa. Podeu fer un tros d’aquesta via a peu, en bicicleta o a cavall. També podeu arribar-vos fins Horta de Sant o Arnes, si disposeu de prou dies. O anar a veure Miravet, amb el seu castell i les cases apinyades sobre el riu. Horta de Sant Joan, amb el record a Picasso. Els Ports de Beseit, parc natural de primer ordre, amb els seus rius i estrets. Arnes, la vila renaixentista. Teniu bons llocs per dormir i menjar a les rodalies del Prat del Comte. Llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També bones habitacions. O Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  També un restaurant amb encant a Miravet: El Molí d’en Xim. I un lloc per dormir i menjar, clàssic, de tota la vida, l’Hotel Miralles a Horta de Sant Joan. Recordeu que a Arnes teniu un Vilar Rural, una aposta segura per les famílies i un restaurant més senzill amb habitacions també senzilles: Can Barrina. Nosaltres hem menjat i dormit a tots aquests llocs. Cap no ens ha decepcionat, si bé són diferents, en preus i serveis. Aquesta terra, poc coneguda, és un veritable regal en aquesta època d’estrés. La fira de l’Aiguardent us dona l’excusa perfecte per descobrir-la.

A mediados de octubre, por la festividad de la Virgen del Pilar, un poco antes o poco después, tiene lugar en la bonita población de Prat del Comte, su conocida Fiesta del Aguardiente. En Prat restauraron una antigua destilería de este producto, tan típico de nuestra tierra. Además de la destilería también podéis ver un horno de pan, un molino de aceite y un molino de trigo, bien conservados. La fiesta del Aguardiente incluye muchas actividades, además de ver y poder probar una amplia gama de aguardientes, más o menos caseros. También pueden acompañarlos de dulces y pastelitos típicos de esta tierra, con una notable influencia árabe medieval. Disfrutarán de talleres, música, pasacalles, gigantes, exposiciones, comida y cena populares, (hay que apuntarse y comprar el ticket), y una verbena. Esta vez no les sugeriremos que vayan y vuelvan en un día. El Prat del Comte está lejos, en una zona magnífica, con muchos motivos naturales, y culturales, para recomendaros pasar allí un fin de semana o un puente. Está perdido a los pies de las míticas sierras de Pàndols y de Cavalls, y junto al espacio natural de Els Ports de Beseit, allá abajo, en la Terra Alta, en las tierras del Ebro. Se puede llegar desde Barcelona por la AP7 hasta Tortosa, y de allí por la C-12, y la C-43 hacia Xerta, Benissanet y Gandesa. Enseguida encontrarán el desvío a mano izquierda, hacia Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. También es posible subir por L’Hospitalet de l’Infant hacia Mora de Ebro, y cruzar el río por Miravet. De Miravet una carretera local sube al Pinell de Brai, y de allí a Prat. El aliciente para los niños, claro, es el paso del Ebro con el coche en una barca. Finalmente puede llegarse vía Reus, Falset, Mora y Gandesa. Esto da opciones de varias rutas circulares, todas magníficas, por estas bellísimas tierras. Si os gusta, además de la feria, podreis recorrer los escenarios de las batallas de la Guerra Civil. Si os gusta la naturaleza pueden bajar hasta el río Canaletes, afluente del Ebro, de aguas cristalinas, que forma pozas de gran belleza, aptas para el baño, no lejos del pueblo. Para ello hay que dejar el coche en la antigua estación y caminar un rato hasta el santuario de la Fontcalda. Seguirán la ruta verde que va por el antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, entre Tortosa y Zaragoza. Pueden hacer un trozo de esta vía a pie, en bicicleta oa caballo. También pueden llegarse hasta Horta de Sant o Arnes, si disponen de suficientes días. O ir a ver Miravet, con su castillo y las casas apiñadas sobre el río. Horta de Sant Joan, con el recuerdo a Picasso. Los Puertos de Beceite, parque natural de primer orden, con sus ríos y estrechos. Arnes, la villa renaixentista.Hay buenos lugares para dormir y comer en Prat del Comte o en los alrededores. En Prat Ca l’Àngel. Fuera lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También buenas habitaciones. O Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. También un restaurante con encanto en Miravet: El Molí d’en Xim. Y un lugar para dormir y comer, clásico, de toda la vida, el Hotel Miralles en Horta de Sant Joan. Recuerden que en Arnes tienen un Vilar Rural, una apuesta segura para las familias, y un restaurante más sencillo con habitaciones también sencillas: Can Barrina. Nosotros hemos comido y dormido en todos estos lugares. Ninguno nos ha decepcionado, si bien son diferentes, en precios y servicios. Esta tierra, poco conocida, es un verdadero regalo en esta época de estrés. La feria del Aguardiente les da la excusa perfecta para descubrirla.

Montgai màgic


El poble de Montgai es troba situat a la comarca de la Noguera, vora el riu Sió, en l’ampla vall que aquest riu forma en les terres de la depressió central. Ja fa uns anys que aquesta simpàtica localitat celebra una bonica fira de màgia, a l’octubre, en concret aquest cap de setmana. Hi ha tota mena d’espectacles de màgia, i també un mercat màgic i artesanal. Pels infants hi haurà un taller de màgia per nens i nenes. Aprendrem a fer trucs que us serviran per a sorprendre amics i familiars. Tot serà completament gratuït i no cal inscriure’s, només aparéixer per Montgai.  Al poble hi ha les restes d’un antic castell, del segle XI, una església barroca, i un barri antic amb carrers porxats, i cases de portals adovellats. La comarca també te llocs de gran interés per justificar una visita combinada a la fira i els voltants. Si aneu fins Montgai per Tàrrega i Agramunt, podeu visitar aquesta darrera població, molt bonica. I també el proper castell de Montclar, preciós, a l’anada o a la tornada. Són un centenar de kms. per la A-2 direcció Lleida. Desviació a Tàrrega fins Agramunt, i d’allà a Montgai per la carretera de Balaguer. Atenció no confoneu Montgai amb Sant Llorenç de Montgai i el seu llac, que també podeu visitar. També podeu arribar-vos fins la vila d’Agramunt, la veritable capital de la comarca, que compta amb una esglèsia romànica molt bonica, amb una portada senzillament espectacular, o bé l’Espai Guinovart un lloc que us sorpendrà, o la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor.  Podeu visitar la torre del Pilar d’Almenara, els preciosos castells de Lleida, que ara tenen una ruta pròpia, o les ciutats medievals de Guissona, o de Cervera. Agramunt és un destí gastronòmic. Arreu dels seus restaurants menjareu de fàbula. Nosaltres ho vam fer al restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!. Per dormir, a Montgai, hi ha una casa rural molt mona, al centre mateix del poble: Cal Manjo. Bona fira de màgia!.

El pueblo de Montgai se encuentra situado en la comarca de la Noguera, junto al río Sió, en el ancho valle que este río forma en las tierras de la depresión central. Hace unos años que esta simpática localidad celebra una feria de magia. Espectáculos para todos, más de 40 artistas, en 18 escenaris repartidos por las calles del pueblo, y un taller infantil. Si la feria no os parece suficiente aliciente, pueden visitar el pueblo. Están los restos de un antiguo castillo, del siglo XI, una iglesia barroca, y un barrio antiguo con calles porchadas, y casas de portales adintelados. La comarca también tiene lugares de gran interés para justificar una visita combinada a la feria y los alrededores. Si vais hasta Montgai por Tàrrega y Agramunt, podeis visitar esta última población, muy bonita. Y también el cercano castillo de Montclar, precioso, o en la ida o en la vuelta. Son un centenar de kms. por la A-2 dirección Lleida. Desvío en Tàrrega hasta Agramunt, y de allí a Montgai por la carretera de Balaguer. Atención no confundais Montgai con Sant Llorenç de Montgai y su lago. ¡Buena feria de magia!

Castres, revisitat


Si us agrada Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, Castres ofereix també el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio.

Una porta d’Escòcia


Hi ha moltes maneres i moltes rutes per entrar a Escòcia per primera vegada, seguint qualsevol de les moltes carreteres i autopistes que hi menen. Des de Newcastle per la costa, per exemple, pujant cap a Aberdeen. O bé per l’altra banda, des de Carlisle cap a Glasgow. Avui nosaltres us explicarem una de les més boniques i més espectaculars. Es tracta d’un seguit de petites carreteres rurals, estretes i amb algunes voltes, però amb un gran encant i unes vistes bestials. Sortint de Carlisle aneu a cercar l’autopista A6, que entrant a Escòcia canvia el número per A74. Sortiu a Moffat, travesseu el poble i preneu la A708. Travessareu paisatges que recorden el Cap Nord, Noruega o Groenlandia. Paratges grandiosos. Pareu al costat de la cascada que es diu Grey Mare’s Tail. Tota aquesta àrea és un parc natural encantador i sorprenent. Perdeu 10 minuts pujant un petit sender per veure aquesta petita meravella més d’aprop. Val la pena. Continueu després, ja de baixada, resseguint el Sant Mary’s Loch, un bonic llac glaciar. Via Selkirk agafeu la A707 i la A72, resseguint la bonica vall del riu Tweed. Nosaltres vam dinar a la pizzeria Franco’s al poble de Peebles, un dels petits poblets d’aquest recorregut amb encant. Un lloc fantàstic, molt cassolà. De Peebles només us queda prendre la A703 cap a Edimburgh. Si ens feu cas, i us agraden els grans paisatges, no us en penedireu!.

Hay muchas maneras y muchas rutas para entrar en Escocia por primera vez, siguiendo cualquiera de las muchas carreteras y autopistas que conducen. Desde Newcastle por la costa, por ejemplo, subiendo hacia Aberdeen. O bien por otro lado, desde Carlisle hacia Glasgow. Hoy nosotros os explicaremos una de las más bellas y más espectaculares. Se trata de una serie de pequeñas carreteras rurales, estrechas y con algunas vueltas, pero con un gran encanto y unas vistas bestiales. Saliendo de Carlisle ve a buscar la autopista A6, que entrando en Escocia cambia el número por A74. Salid a Moffat, atravesar el pueblo y tome la A708. Atravesaréis paisajes que recuerdan el Cabo Norte, Noruega o Groenlandia. Parajes grandiosos. Parad junto a la cascada que se llama Grey Madre s Tail. Toda esta área es un parque natural encantador y sorprendente. Perded 10 minutos subiendo un pequeño sendero para ver esta pequeña maravilla más de cerca. Vale la pena. Continúe después, ya de bajada, siguiendo el Sant Mary s Loch, un bonito lago glaciar. Vía Selkirk tome la A707 y la A72, siguiendo el bonito valle del río Tweed. Nosotros comimos en la pizzería Franco ‘s en el pueblo de Peebles, uno de los pequeños pueblos de este recorrido con encanto. Un lugar fantástico, muy casero. De Peebles sólo le queda tomar la A703 hacia Edimburgo. Si nos haga caso, y os gustan los grandes paisajes, no se arrepentirá !.

There are many ways and many routes to enter Scotland for the first time, following any of the many roads and freeways that run there. From Newcastle along the coast, for example, going up to Aberdeen. Or on the other hand, from Carlisle to Glasgow. Today we will tell you one of the most beautiful and most spectacular. It is a series of small rural roads, narrow and with some vaults, but with a great charm and some bestial views. Leaving Carlisle, you are going to look for the A6 motorway, which, entering Scotland, changes the number to A74. Go out to Moffat, cross the village and take the A708. You will cross landscapes that remember Cape North, Norway or Greenland. Great places Stop by the waterfall that is called Gray Mare’s Tail. All this area is a charming and surprising natural park. You lose 10 minutes walking up a small path to see this little wonder closer. Is it worth it. Continue later, already downhill, following the Saint Mary’s Loch, a beautiful glacial lake. Via Selkirk take the A707 and the A72, following the beautiful valley of the Tweed River. We ate at the Franco’s pizzeria in the village of Peebles, one of the small villages of this charming route. A great place, very homely. From Peebles you just have to take A703 towards Edimburgh. If you pay attention to us, and you like the great landscapes, do not regret it!

Bujaruelo, revisitat


De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

El Carnaval de Calella


Tots els carnavals són bonics, arreu se’n fan i son lluïts. Però prop de Barcelona, a Calella de la Costa, a Pineda de Mar, al Maresme, se’n fa un que va començar a ser una cosa casolana i ha anat esdevenint un petit Rio de Janeiro. Un carnestoltes amb molta carrossa, molta disfressa espectacular i molta pluma amb brillantons. Una rua força espectacular que val la pena que porteu a veure a tota la família. Perquè no és xabacà, ni estrident, sinó familiar i divertit. Les comparses, formades per gent del poble, gens professionals, que s’han treballat la roba i els decorats, ofereixen un nivell de qualitat força elevat. Nosaltres, de tard o de lluny, un any o altre, sempre tenim un moment per treure el nas per Calella i Pineda de Mar. Ja ho sabeu, si el dissabte no teniu res més a fer, cap a Calella i Pineda!. I a la nit ball de carnestoltes amb orquestra en directe, en una fàbrica amb tot l’espai del món, a Can Llobet, i completament gratuït!. Arribareu molt fàcilment a Calella, o a Pineda, per l’autopista C-32, passat Mataró i Arenys. O bé amb els trens de rodalies de la línia C-1, agafant els que van fins a Blanes, amb parada a Calella o Pineda mateix.

Todos los carnavales son bonitos, pero cerca de Barcelona, en Calella de la Costa, en Pineda de Mar, en el Maresme, se hace uno que comenzó a ser algo casero y ha ido convirtiéndose en un pequeño Río de Janeiro. Un carnaval con mucha carroza, mucho disfraz espectacular y mucha pluma brillante. Un desfile bastante espectacular que vale la pena que lleve a ver a toda la familia. Porque no es estridente, sino familiar y divertido. Las comparsas, formadas por gente del pueblo, nada profesionales, que se han trabajado la ropa y los decorados, ofrecen un nivel de calidad bastante elevado. Nosotros, un año u otro, siempre tenemos un momento para pasarnos por Calella y Pineda de Mar. Ya lo sabéis, si el sábado 9, a las 19.00, bien puntuales, no tienen mejor plan vayan hacia Calella y Pineda. Y por la noche baile de carnaval con orquesta en directo, en una fábrica con todo el espacio del mundo, en Can Llobet, y completamente ¡gratis!. Llegarán muy fácilmente hasta Calella, o Pineda, por la autopista C-32, pasado Mataró y Arenys. O bien con los trenes de cercanías de la línea C-1, tomando los que van hasta Blanes, con parada en Calella o Pineda mismo.

Els Tres tombs a Alcover


Aquest diumenge 3 de febrer de 2019 te lloc la tradicional passada dels tres tombs a la bonica població dAlcover, al camp de Tarragona, a mig camí de Valls, Reus i Tarragona capital. Les famílies amb infants, petits o grans, tenim una nova oportunitat per gaudir de la festa dels burros. Hi participen un centenar de cavalleries, entre cavalls i carruatges. Serà a les 12 del migdia quan es donarà inici als Tres Tombs, que rodejaran les muralles de la vila amb acompanyament musical. Cap a tres quarts d’1 del migdia es farà la benedicció dels animals i, a continuació, s’acabaran de donar unes voltes més pels carrers de la vila. A més de veure els animals, cosa que sol agradar als més petits de la casa, podeu fer un munt de coses si us decidiu a pujar fins Alcover. Com per exemple arribar-vos fins el Remei, una maravellosa ermita, a les afores del poble, en el marc també molt meravellós de la vall del riu Glorieta. El Remei és un santuari situat a uns kilòmetres d’Alcover, en un paratge molt i molt bonic, seguint el curs riu de la Glorieta, un riu d’aigües puríssimes, cristal·lines, joganeres, que formen gorgs magnífics, refrescants. Si pot pujar en cotxe, carretera estreta però molt factible, asfaltada i es planera. La vall del Glorieta és idílica per passejar-hi i per banyar-se en el riu. A l’estiu és un goig. Aneu fins Alcover per la autopista AP2, sortint a Valls, i d’aquí a Alcover. O bé per la AP7, sortint a Reus i, d’aquí a Alcover. Si voleu fer més coses, val a dir que al poble també hi ha un museu molt interessant, molt ben muntat, i molt adient per èsser visitat per les famílies amb infants, i per tothom. Està instal·lat en una casa de burgesos del segle XIX que per ella sola ja mereix una visita: Cal Batistó. Una casa amb grans salons i alcobes de l’època dels revesavis, de sostres alts, parets pintades i llits de fusta d’Olot. Amb capella privada, bany d’estil regència i cuina econòmica de carbó. I, a més, totes aquestes estàncies estan plenes d’objectes antics, com ara mobles, gramòfons, gerros o altres andròmines, que faran les delícies de la vostra canalla, o dels avis si els porteu d’excursió. A la planta de dalt de tot el museu ofereix una inaudita i valuosa col·lecció de fòssils de peixos, crustàcis i altres bèsties marines, que han anat sortint entre les roques litogràfiques de les canteres properes al poble. Una mostra reduïda d’exemplars que avui dia estan a les vitrines dels millors museus de paleontologia del món. Quedareu bocabadats. Son poques peces però molt importants, didàctiques i ben mostrades i explicades. Per dormir mireu-vos la casa de l’Hort de la Cinteta, al mig del poble antic, amb hort i piscina. Es bonica i cara però hi cap molta gent. També podeu mirar els hotels a Valls, com el Class, o Casa Felix on es menja molt bé. Si penseu en la zona per unes petites vacances de cap de setmana, fareu molt bé. La Tarragona imperial, patrimoni de la humanitat, està a tocar, amb les restes romanes impressionants. Port-Aventura no queda lluny, ni les platges de Cambrils o Salou tampoc. Reus i el seu modernisme estan a només 10 kms per autovia. Montblanc no gaire més lluny. Les muntanyes de Prades, amb pobles com Montral, Farena o Capafons, bellíssims, a tocar. Un munt de rutes a peu o en bici son possibles, descobrint racons fabulosos. Ja veieu que amb l’excusa de la festa dels burros d’Alcover us pot sortir un cap de setmana rodó!.

Este próximo fin de semana en la bonita población de Alcover, en el campo de Tarragona, tendrá lugar la fiesta de los burros. El domingo, 3 de febrero de 2019 podreis disfrutar de la tradicional pasada de los Tres Tombs. Alcover merece una visita, por lo bonito del pueblo medieval, por su ermita del Remei, y por el rio Glorieta, un paraje natural de primera. También hay un museo muy interesante. Si vais a quedaros a dormir por allí miraros la casa de l’Hort de la Cinteta. Hay hoteles en Valls, como el Class, o Casa Felix. Si vais todo el fin de semana podeis ver la Tarragona imperial, patrimonio de la humanidad, o PortAventura.

Metz i el Nadal


El Nadal a Metz és molt bonic. Però si no és Nadal també és molt xulo. De fet, nosaltres hi parem cada vegada que tornem de Bèlgica, d’Holanda o d’Alemania, camí de casa. Perquè te un Novotel amb piscina, ideal per a les famílies al bell mig de la ciutat, amb bon parquing, i no gens car. Perquè te una catedral fantàstica, alta, altíssima, amb uns vitralls fabulosos, els millors de França. També te un parell d’esglésies més, interessants, un museu, anomenat de La Cour d’Or, amb restes romanes i merovingies, i un nou centre Pompidou, filial del de París, i el riu Mosel·la, magnífic, ple de cignes i d’ànecs, que hi passa pel mig. Però de tot, la Catedral, es val una visita i una estada. Per Nadal, a Metz, hi ha un munt de mercats, carrers decorats i esdeveniments, que podeu consultar a la seva web. També una pista de gel per patinar, i una roda, una “noria” molt gran. Si feu vacances per aquestes dates, animeu-vos. Si no les feu, penseu-hi de cara a l’any vinent. I si voleu anar a Metz en una altra època de l’any, cap problema. Sempre és bonic!. Dinar o sopar a Metz és senzill, pràctic i bo. D’entrada us recomanarem una pizzeria moderna i acollidora, trencadora, informal, portada per gent jove: La Storia. Fantàstica i bé de preu. També ens va agradar molt la proposta de La Robe des Champs, a la plaça Saint Jacques, amb patates de tota mena que fa aquest bonic local art-decó. Heu de provar-les!. Al costat una pizzeria que no està gens malament: Angeluzzo. Ètnics el libanés Au Coeur du Liban, i l’Indi Meena Mahal, tots dos a la Rue des Jardins. Bons tots dos. Una trattoria més clássica, amb bones pizzes al forn de llenya, però també amb altres plats seria La Toscana. I per dormir, al centre de Metz, un gran hotel, de la cadena Novotel, situat en el cor de la vila, a dues passes de la catedral impressionant. Un hotel on els infants s’allotgen i desdejunen gratis. Modern, amb pàrquing en el mateix edifici, gens car. Està situat en un gran centre comercial, amb una relació preu i qualitat insuperable en la zona. Metz, a dos passos de Luxemburg, y de Trèveris a Alemanya. Una ciutat ideal per a visitar la Lorena, i amb uns espectaculars mercats de Nadal!.

La Navidad en Metz es muy bonita. Aunque es bonito en cualquier época del año. Nosotros paramos allí cada vez que vamos o venimos de Europa, de Bélgica, de Holanda o de Alemania. Tiene un Novotel con piscina, ideal para familias, en pleno centro del casco antiguo, tocando a la catedral. Una catedral fantástica, alta, altísima, con vidreras de fábula. Una catedral de las mejores de Francia y de Europa. Y también un museo, el de La Cour d’Or, y un centro Pompidou. Y el rio Mosela. Hay muchas actividades navideñas, mercadillos, una pista de patinaje sobre hielo. I si vais a Metz en otra época del año no hay problema. Siempre es bonito. Comer en Metz es sencillo. Id a la pizzeria La Storia. Fantástica y economica. O a La Robe des Champs, en la place Saint Jacques, donde hay patates de todo tipo en un lindo local art-decó. Al lado otra pizzeria que no está mal: Angeluzzo. Étnicos el libanés Au Coeur du Liban, y el hindú Meena Mahal, en la Rue des Jardins. Una trattoria clásica, pizzes de lleña, La Toscana. I para dormir el gran hotel, de la cadena Novotel.

Le Noël à Metz est très agréable. Bien qu’il soit agréable à tout moment de l’année. Nous nous arrêtons là à chaque fois que nous retournons de la Belgique, de les Pays-Bas ou de l’Allemagne. Il y a un Novotel qui dispose d’une piscine, idéal pour les familles, au cœur de la vieille ville, à côté de la cathédrale. Metz à une cathédrale fantastique, une de les meilleures cathédrales en France et en Europe aussi. Et un musée, La Cour d’Or, et aussi un nouvel Centre Pompidou. Et il y a la Moselle, ce beau rideau. Partage, émerveillement et convivialité, la magie de Noël est de retour au cœur de la ville de Metz. Elle a installé ses quartiers d’hiver dans les rues et sur les places. C’est le temps des réjouissances et de l’effervescence. Chalets de bois, idées cadeaux, décors magnifiques, illuminations, douceurs, sucrées, recettes salées, sapins, guirlandes et lutins … Tout au long des festivités, vous irez de ravissements en éblouissements. Il était une fois … un rêve insolite, un conte féerique dans lequel vous allez pouvoir vous divertir à loisir, en famille et entre amis. Petits et grands vont apprécier l’aventure. En cette fin d’année 2018, Metz fait la fête passionnément! Manger à Metz est trés facile. Il faut aller à la pizzeria La Storia. Fantastique et  economique. Ou à La Robe des Champs, sur la place Saint-Jacques, où les pommes de terre sont faites de toutes sortes dans un cadre art-déco trés mignon. A côté il y a une autre pizzeria qui est pas mal: Angeluzzo. Ethnique libanaise c’est au coeur du Liban, et aussi le Meena Mahal hindoue à la rue des Jardins. Une trattoria classique, pizzes au four de bois: La Toscane.

La festa de l’aiguardent de Prat del Comte


Aquest cap de setmana tindrà lloc a la bonica població de Prat del Comte, la seva coneguda Festa de l’Aiguardent. A Prat van restaurar una antiga destil·leria d’aquest producte, tan típic de la nostra terra. A més de la destil·leria també podeu veure un forn de pa, un molí d’oli i un molí de blat, força ben conservats. La festa de l’Aiguardent inclou moltes activitats, a banda de veure i poder tastar una amplia gama d’aiguardents, més o menys casolans. També podeu acompanyar-los de dolços i pastissets típics d’aquesta terra, amb una notable influència àrab medieval. Gaudireu de tallers, música, cercaviles, gegants, exposicions, dinar i sopar populars, (cal apuntar-se i comprar el tiquet), i una revetlla. Aquesta vegada no us suggerirem que torneu en un dia. El Prat del Comte és llunyà, està en una zona magnífica, amb molts motius naturals, i culturals, per recomanar-vos de passar-hi un cap de setmana o un pont. Està perdut als peus de les mítiques serres de Pàndols i de Cavalls, i a tocar de l’espai natural dels Ports de Beseit, allà baix, a la Terra Alta, a les terres de l’Ebre. S’hi pot arribar des de Barcelona per l’AP7 fins Tortosa, i d’allà per la C-12, i la C-43 cap Xerta, Benissanet i Gandesa.  De seguida trobareu el trencall a mà esquerra, cap a Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderoures. També és possible pujar-hi per l’Hospitalet de l’Infant cap a Mora d’Ebre, i travessar el riu per Miravet. De Miravet una carretera local puja al Pinell de Brai, i d’allà a Prat. L’alicient pels infants, és clar, és el pas de l’Ebre amb el cotxe dins una barca.  Finalment podeu fer-hi cap via Reus, Falset, Mora i Gandesa. Això dona opcions de diverses rutes circulars, totes magnífiques, per aquestes bellíssimes terres. Si us fa el pes, a més de la fira, podreu recòrrer els escenaris de les batalles de la Guerra Civil. Si us agrada la natura podeu baixar fins el riu Canaletes, afluent de l’Ebre, d’aigües cristal·lines, que forma pous i gorgs de gran bellessa, aptes pel bany, no lluny del poble. Per fer-ho cal deixar el cotxe a l’antiga estació i caminar una estona fins el santuari de la Fontcalda. Seguireu la ruta verda que va per l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, entre Tortosa i Saragossa. Podeu fer un tros d’aquesta via a peu, en bicicleta o a cavall. També podeu arribar-vos fins Horta de Sant o Arnes, si disposeu de prou dies. O anar a veure Miravet, amb el seu castell i les cases apinyades sobre el riu. Horta de Sant Joan, amb el record a Picasso. Els Ports de Beseit, parc natural de primer ordre, amb els seus rius i estrets. Arnes, la vila renaixentista. Teniu bons llocs per dormir i menjar a Prat del Comte o a les rodalies. A Prat Ca l’Àngel. Fora llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També bones habitacions. O Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  També un restaurant amb encant a Miravet: El Molí d’en Xim. I un lloc per dormir i menjar, clàssic, de tota la vida, l’Hotel Miralles a Horta de Sant Joan. Recordeu que a Arnes teniu un Vilar Rural, una aposta segura per les famílies i un restaurant més senzill amb habitacions també senzilles: Can Barrina. Nosaltres hem menjat i dormit a tots aquests llocs. Cap no ens ha decepcionat, si bé són diferents, en preus i serveis. Aquesta terra, poc coneguda, és un veritable regal en aquesta època d’estrés. La fira de l’Aiguardent us dona l’excusa perfecte per descobrir-la.

A mediados de octubre, por la festividad de la Virgen del Pilar, un poco antes o poco después, tiene lugar en la bonita población de Prat del Comte, su conocida Fiesta del Aguardiente. En Prat restauraron una antigua destilería de este producto, tan típico de nuestra tierra. Además de la destilería también podéis ver un horno de pan, un molino de aceite y un molino de trigo, bien conservados. La fiesta del Aguardiente incluye muchas actividades, además de ver y poder probar una amplia gama de aguardientes, más o menos caseros. También pueden acompañarlos de dulces y pastelitos típicos de esta tierra, con una notable influencia árabe medieval. Disfrutarán de talleres, música, pasacalles, gigantes, exposiciones, comida y cena populares, (hay que apuntarse y comprar el ticket), y una verbena. Esta vez no les sugeriremos que vayan y vuelvan en un día. El Prat del Comte está lejos, en una zona magnífica, con muchos motivos naturales, y culturales, para recomendaros pasar allí un fin de semana o un puente. Está perdido a los pies de las míticas sierras de Pàndols y de Cavalls, y junto al espacio natural de Els Ports de Beseit, allá abajo, en la Terra Alta, en las tierras del Ebro. Se puede llegar desde Barcelona por la AP7 hasta Tortosa, y de allí por la C-12, y la C-43 hacia Xerta, Benissanet y Gandesa. Enseguida encontrarán el desvío a mano izquierda, hacia Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. También es posible subir por L’Hospitalet de l’Infant hacia Mora de Ebro, y cruzar el río por Miravet. De Miravet una carretera local sube al Pinell de Brai, y de allí a Prat. El aliciente para los niños, claro, es el paso del Ebro con el coche en una barca. Finalmente puede llegarse vía Reus, Falset, Mora y Gandesa. Esto da opciones de varias rutas circulares, todas magníficas, por estas bellísimas tierras. Si os gusta, además de la feria, podreis recorrer los escenarios de las batallas de la Guerra Civil. Si os gusta la naturaleza pueden bajar hasta el río Canaletes, afluente del Ebro, de aguas cristalinas, que forma pozas de gran belleza, aptas para el baño, no lejos del pueblo. Para ello hay que dejar el coche en la antigua estación y caminar un rato hasta el santuario de la Fontcalda. Seguirán la ruta verde que va por el antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, entre Tortosa y Zaragoza. Pueden hacer un trozo de esta vía a pie, en bicicleta oa caballo. También pueden llegarse hasta Horta de Sant o Arnes, si disponen de suficientes días. O ir a ver Miravet, con su castillo y las casas apiñadas sobre el río. Horta de Sant Joan, con el recuerdo a Picasso. Los Puertos de Beceite, parque natural de primer orden, con sus ríos y estrechos. Arnes, la villa renaixentista.Hay buenos lugares para dormir y comer en Prat del Comte o en los alrededores. En Prat Ca l’Àngel. Fuera lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También buenas habitaciones. O Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. También un restaurante con encanto en Miravet: El Molí d’en Xim. Y un lugar para dormir y comer, clásico, de toda la vida, el Hotel Miralles en Horta de Sant Joan. Recuerden que en Arnes tienen un Vilar Rural, una apuesta segura para las familias, y un restaurante más sencillo con habitaciones también sencillas: Can Barrina. Nosotros hemos comido y dormido en todos estos lugares. Ninguno nos ha decepcionado, si bien son diferentes, en precios y servicios. Esta tierra, poco conocida, es un verdadero regalo en esta época de estrés. La feria del Aguardiente les da la excusa perfecta para descubrirla.