La festa de l’aiguardent de Prat del Comte


Aquest cap de setmana tindrà lloc a la bonica població de Prat del Comte, la seva coneguda Festa de l’Aiguardent. A Prat van restaurar una antiga destil·leria d’aquest producte, tan típic de la nostra terra. A més de la destil·leria també podeu veure un forn de pa, un molí d’oli i un molí de blat, força ben conservats. La festa de l’Aiguardent inclou moltes activitats, a banda de veure i poder tastar una amplia gama d’aiguardents, més o menys casolans. També podeu acompanyar-los de dolços i pastissets típics d’aquesta terra, amb una notable influència àrab medieval. Gaudireu de tallers, música, cercaviles, gegants, exposicions, dinar i sopar populars, (cal apuntar-se i comprar el tiquet), i una revetlla. Aquesta vegada no us suggerirem que torneu en un dia. El Prat del Comte és llunyà, està en una zona magnífica, amb molts motius naturals, i culturals, per recomanar-vos de passar-hi un cap de setmana o un pont. Està perdut als peus de les mítiques serres de Pàndols i de Cavalls, i a tocar de l’espai natural dels Ports de Beseit, allà baix, a la Terra Alta, a les terres de l’Ebre. S’hi pot arribar des de Barcelona per l’AP7 fins Tortosa, i d’allà per la C-12, i la C-43 cap Xerta, Benissanet i Gandesa.  De seguida trobareu el trencall a mà esquerra, cap a Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderoures. També és possible pujar-hi per l’Hospitalet de l’Infant cap a Mora d’Ebre, i travessar el riu per Miravet. De Miravet una carretera local puja al Pinell de Brai, i d’allà a Prat. L’alicient pels infants, és clar, és el pas de l’Ebre amb el cotxe dins una barca.  Finalment podeu fer-hi cap via Reus, Falset, Mora i Gandesa. Això dona opcions de diverses rutes circulars, totes magnífiques, per aquestes bellíssimes terres. Si us fa el pes, a més de la fira, podreu recòrrer els escenaris de les batalles de la Guerra Civil. Si us agrada la natura podeu baixar fins el riu Canaletes, afluent de l’Ebre, d’aigües cristal·lines, que forma pous i gorgs de gran bellessa, aptes pel bany, no lluny del poble. Per fer-ho cal deixar el cotxe a l’antiga estació i caminar una estona fins el santuari de la Fontcalda. Seguireu la ruta verda que va per l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, entre Tortosa i Saragossa. Podeu fer un tros d’aquesta via a peu, en bicicleta o a cavall. També podeu arribar-vos fins Horta de Sant o Arnes, si disposeu de prou dies. O anar a veure Miravet, amb el seu castell i les cases apinyades sobre el riu. Horta de Sant Joan, amb el record a Picasso. Els Ports de Beseit, parc natural de primer ordre, amb els seus rius i estrets. Arnes, la vila renaixentista. Teniu bons llocs per dormir i menjar a Prat del Comte o a les rodalies. A Prat Ca l’Àngel. Fora llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També bones habitacions. O Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  També un restaurant amb encant a Miravet: El Molí d’en Xim. I un lloc per dormir i menjar, clàssic, de tota la vida, l’Hotel Miralles a Horta de Sant Joan. Recordeu que a Arnes teniu un Vilar Rural, una aposta segura per les famílies i un restaurant més senzill amb habitacions també senzilles: Can Barrina. Nosaltres hem menjat i dormit a tots aquests llocs. Cap no ens ha decepcionat, si bé són diferents, en preus i serveis. Aquesta terra, poc coneguda, és un veritable regal en aquesta època d’estrés. La fira de l’Aiguardent us dona l’excusa perfecte per descobrir-la.

A mediados de octubre, por la festividad de la Virgen del Pilar, un poco antes o poco después, tiene lugar en la bonita población de Prat del Comte, su conocida Fiesta del Aguardiente. En Prat restauraron una antigua destilería de este producto, tan típico de nuestra tierra. Además de la destilería también podéis ver un horno de pan, un molino de aceite y un molino de trigo, bien conservados. La fiesta del Aguardiente incluye muchas actividades, además de ver y poder probar una amplia gama de aguardientes, más o menos caseros. También pueden acompañarlos de dulces y pastelitos típicos de esta tierra, con una notable influencia árabe medieval. Disfrutarán de talleres, música, pasacalles, gigantes, exposiciones, comida y cena populares, (hay que apuntarse y comprar el ticket), y una verbena. Esta vez no les sugeriremos que vayan y vuelvan en un día. El Prat del Comte está lejos, en una zona magnífica, con muchos motivos naturales, y culturales, para recomendaros pasar allí un fin de semana o un puente. Está perdido a los pies de las míticas sierras de Pàndols y de Cavalls, y junto al espacio natural de Els Ports de Beseit, allá abajo, en la Terra Alta, en las tierras del Ebro. Se puede llegar desde Barcelona por la AP7 hasta Tortosa, y de allí por la C-12, y la C-43 hacia Xerta, Benissanet y Gandesa. Enseguida encontrarán el desvío a mano izquierda, hacia Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. También es posible subir por L’Hospitalet de l’Infant hacia Mora de Ebro, y cruzar el río por Miravet. De Miravet una carretera local sube al Pinell de Brai, y de allí a Prat. El aliciente para los niños, claro, es el paso del Ebro con el coche en una barca. Finalmente puede llegarse vía Reus, Falset, Mora y Gandesa. Esto da opciones de varias rutas circulares, todas magníficas, por estas bellísimas tierras. Si os gusta, además de la feria, podreis recorrer los escenarios de las batallas de la Guerra Civil. Si os gusta la naturaleza pueden bajar hasta el río Canaletes, afluente del Ebro, de aguas cristalinas, que forma pozas de gran belleza, aptas para el baño, no lejos del pueblo. Para ello hay que dejar el coche en la antigua estación y caminar un rato hasta el santuario de la Fontcalda. Seguirán la ruta verde que va por el antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, entre Tortosa y Zaragoza. Pueden hacer un trozo de esta vía a pie, en bicicleta oa caballo. También pueden llegarse hasta Horta de Sant o Arnes, si disponen de suficientes días. O ir a ver Miravet, con su castillo y las casas apiñadas sobre el río. Horta de Sant Joan, con el recuerdo a Picasso. Los Puertos de Beceite, parque natural de primer orden, con sus ríos y estrechos. Arnes, la villa renaixentista.Hay buenos lugares para dormir y comer en Prat del Comte o en los alrededores. En Prat Ca l’Àngel. Fuera lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También buenas habitaciones. O Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. También un restaurante con encanto en Miravet: El Molí d’en Xim. Y un lugar para dormir y comer, clásico, de toda la vida, el Hotel Miralles en Horta de Sant Joan. Recuerden que en Arnes tienen un Vilar Rural, una apuesta segura para las familias, y un restaurante más sencillo con habitaciones también sencillas: Can Barrina. Nosotros hemos comido y dormido en todos estos lugares. Ninguno nos ha decepcionado, si bien son diferentes, en precios y servicios. Esta tierra, poco conocida, es un verdadero regalo en esta época de estrés. La feria del Aguardiente les da la excusa perfecta para descubrirla.

Anuncis

La Màgia de Montgai


El poble de Montgai es troba situat a la comarca de la Noguera, vora el riu Sió, en l’ampla vall que aquest riu forma en les terres de la depressió central. Ja fa uns anys que aquesta simpàtica localitat celebra una bonica fira de màgia, a l’octubre, en concret aquest cap de setmana. La fira comença el dijous 4 d’octubre de 2018 i s’estén fins diumenge 7. Hi ha tota mena d’espectacles de màgia, i també un mercat màgic i artesanal. Pels infants hi haurà un taller de màgia per nens i nenes. Aprendrem a fer trucs que us serviran per a sorprendre amics i familiars. Tot serà completament gratuït i no cal inscriure’s, només aparéixer per Montgai.  Al poble hi ha les restes d’un antic castell, del segle XI, una església barroca, i un barri antic amb carrers porxats, i cases de portals adovellats. La comarca també te llocs de gran interés per justificar una visita combinada a la fira i els voltants. Si aneu fins Montgai per Tàrrega i Agramunt, podeu visitar aquesta darrera població, molt bonica. I també el proper castell de Montclar, preciós, a l’anada o a la tornada. Són un centenar de kms. per la A-2 direcció Lleida. Desviació a Tàrrega fins Agramunt, i d’allà a Montgai per la carretera de Balaguer. Atenció no confoneu Montgai amb Sant Llorenç de Montgai i el seu llac, que també podeu visitar. També podeu arribar-vos fins la vila d’Agramunt, la veritable capital de la comarca, que compta amb una esglèsia romànica molt bonica, amb una portada senzillament espectacular, o bé l’Espai Guinovart un lloc que us sorpendrà, o la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor.  Podeu visitar la torre del Pilar d’Almenara, els preciosos castells de Lleida, que ara tenen una ruta pròpia, o les ciutats medievals de Guissona, o de Cervera. Agramunt és un destí gastronòmic. Arreu dels seus restaurants menjareu de fàbula. Nosaltres ho vam fer al restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!. Per dormir, a Montgai, hi ha una casa rural molt mona, al centre mateix del poble: Cal Manjo. Bona fira de màgia!.

El pueblo de Montgai se encuentra situado en la comarca de la Noguera, junto al río Sió, en el ancho valle que este río forma en las tierras de la depresión central. Hace unos años que esta simpática localidad celebra una feria de magia. Espectáculos para todos, más de 40 artistas, en 18 escenaris repartidos por las calles del pueblo, y un taller infantil. Si la feria no os parece suficiente aliciente, pueden visitar el pueblo. Están los restos de un antiguo castillo, del siglo XI, una iglesia barroca, y un barrio antiguo con calles porchadas, y casas de portales adintelados. La comarca también tiene lugares de gran interés para justificar una visita combinada a la feria y los alrededores. Si vais hasta Montgai por Tàrrega y Agramunt, podeis visitar esta última población, muy bonita. Y también el cercano castillo de Montclar, precioso, o en la ida o en la vuelta. Son un centenar de kms. por la A-2 dirección Lleida. Desvío en Tàrrega hasta Agramunt, y de allí a Montgai por la carretera de Balaguer. Atención no confundais Montgai con Sant Llorenç de Montgai y su lago. ¡Buena feria de magia!

La Festa Major de Granollers


La bella vila de Granollers celebra la seva festa major a finals d’agost, i els actes duren fins l’altre cap de setmana. És divertida perquè podreu triar anar amb els blaus, o bé amb els blancs, dues colles antagòniques que organitzen activitats per veure quina anima més la Festa Major. No us perdeu la tradicional passada de rajoles, l’estirada de corda o el concurs de rajolers. Tampoc els correfocs, el correaigües, els balls i els castellers. La festa major d’una ciutat tan important com Granollers, fa que tota la comarca del Vallés la visqui. Podeu arribar-hi en tren, molt fàcil des de Barcelona. Una pila de trens cada mitja hora. Si voleu anar-hi en cotxe agafeu l’autopista AP 7. També podeu anar-hi bé per l’autopista del Maresme, la C-32, i després agafant la C 60, a Argentona. Tot i que Granollers no és una vila bonica ni turística, però te un centre monumental interessant amb la seva cèlebre porxada, la llotja del gra, amb columnes d’ordre toscà. A més, el Vallés estarà ple de llocs i d’esdeveniments que us convidaran a arribar-vos-hi. Si dinar a la fira no us va bé podeu provar a l’Original, un restaurant modern, jove, diferent. També molt recomanable, divertit, bona teca, a la Gamba. Més tradicional, cuina de mercat, el restaurant DO. De categoria, un restaurant de tota la vida, bona cuina a preus en consonància: La Fonda Europa. Una casa fonda amb boniques habitacions, en ple centre. Bona festa major a Granollers!.
La fiesta mayor de Granollers es muy bonita, y está llena de actos para los niños. Pueden llegar en tren, muy fácil desde Barcelona. Una pila de trenes cada media hora . Si desean ir en coche tomen la autopista AP 7. Visiten, aprovechando que estan allí el célebre pórtico de la lonja del grano, con columnas de orden toscano . Además, el Vallés está lleno de lugares bonitos. Para comer pueden intentar el Original , un restaurante moderno , joven , diferente. También muy recomendable , divertido , buena comida , la Gamba . Más tradicional , cocina de mercado , el restaurante DO . De categoría , un restaurante de toda la vida , buena cocina a precios en consonancia : La Fonda Europa . Una casa fonda con bonitas habitaciones , en pleno centro. Buena fiesta en Granollers .

Mora Morisca


Us animem que, malgrat la calor de l’estiu, pugeu a Mora d’Ebre a passar el proper cap de setmana, 7 i 8 de juliol de 2018, a viure la festa de la Mora Morisca. La capital de la Ribera d’Ebre, tot i ser una vila pròspera i bonica, en ella mateixa no tindria cap gran reclam turístic que ens pugui cridar l’atenció, tret del magnífic riu i un grupet de cases d’època a tocar del mateix riu Ebre. Però la comarca que capitaneja, i els seus voltants, son esplèndids. Per exemple la vila medieval de Miravet, aigua avall de l’Ebre, amb el seu castell coronant-la. O Els pobles del Priorat, ara riu amunt, o en direcció a Falset. Però avui us volem recomanar una festa ben tradicional de Mora, la Mora Morisca. És una festa biennal de recreació històrica de Móra d’Ebre. La Móra Morisca, amb el lema de “Tres visions, un sol món”, recrea pels carrers del nucli antic, al voltant de la plaça de Baix, el passat medieval de la capital de la Ribera d’Ebre, on convivien pacíficament les comunitats morisca, cristiana i jueva. Com hem dit la Móra Morisca està estructurada en tres barris: el morisc, el cristià i el jueu, i té com a eix el Mercat de les Tres Cultures, un mercat d’època de productes artesanals i d’oficis tradicionals que se situa a la plaça de Baix i carrers adjacents, on es podran adquirir productes com ara formatges naturals, escuts heràldics, joguines de fusta, plantes i herbes remeieres, embotits, objectes de cuir, ceràmica, cristall, esmalts i perfums…  També hi haurà una zona de tavernes àrabs on es podran degustar productes agroalimentaris de diferents procedències, la representació d’espectacles itinerants de carrer i d’animació, activitats per a infants i diverses exposicions i activitats complementàries. Diverses cases particulars i cases singulars del nucli antic de Móra d’Ebre obriran les seves portes als visitants i hi ha exposicions i activitats. Amb motiu del Mora Morisca el poble decora places i carrers del barri del castell amb els tres motius, que són tres cultures que ja hem explicat: morisca, jueva i cristiana. Així va ser durant els segles XIII al XVII. Vivien en armonia, conservant cultura pròpia. i així ho han volgut representar a Mora, amb molt d’encert. I al mercat, al mercadal, la barreja. Aneu fins Mora d’Ebre per veure el mercadal i els barris de les tres cultures. Teniu molts actes i espectacles a triar i veure. Aprofiteu per fer una volta pel Priorat, visitant la Cartoixa d’Scala Dei i deixeu-vos caure per Mora. O bé baixeu Ebre avall, per Miravet i fins Tortosa. O visiteu els Ports de Tortosa i Beseit. Una excursió llarga, però agraïda. A Mora podeu dinar a molts llocs, però nosaltres us proposarem una opció sorprenent. Una pizzeria on un pare i una filla atenen un negoci familiar. No es glamurosa, és un bar molt normal. Una cafeteria, un local de menú. Un menú arregladet, baratet i ben fet. Us atendran a qualsevol hora, festius inclosos. Recomanable. Apunteu l’adreça: Carrer dels Mestres, 1. Tel: 977402009.  Si us decidiu a passar el cap de setmana sencer, podeu dormir, i menjar molt bé, a l’Hostal La Creu, una fonda de tota la vida però completament reformada, molt moderna, però amb l’esperit intacte. I, a tocar teniu el simpàtic Psicolabis, plats, racions, tapes, vins i cervesa, informal però molt bo. I si aneu a Miravet, dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta. O anar fins als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic caret però ideal per famílies. Prop de Flix, i d’Ascó, teniu la reserva natural de Sebes, un aiguamoll preciòs al costat del riu Ebre. Aquest espai inundat es visita passant pel damunt d’unes passarel·les molt “Indiana Jones”, com si estiguèssiu a la selva africana. A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, uns apartaments molt bonics. A Horta de Sant Joan hi ha l’Hotel Miralles, un hotel i restaurant aptes pel públic familiar. El Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai, és un bon lloc també. A Bot hi ha Can Josep, un hotelet rural de primera. Si us dona temps podeu fer via fins el primer poble aragonés, Calaceit, més enllà de Gandesa, on hi ha molts atractius turístics i molt bons allotjaments. L’Hotel del Sitjar és un establiment amb molt d’encant. També és encantador l’Hotel Cresol. O encara l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Mireu-vos els apartaments rurals de La Casa del Almudí, o els del Raconet de la Plaça. Per dinar a Calaceit també ho ben clar: aneu a la Fonda Alcalà, a la carretera. Avd. Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28. Si no voleu anar tant lluny feu un volt pel Priorat. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles. Estireu-vos vora el riu Siurana, vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. També és molt bonica l’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. Arribareu a Mora d’Ebre, via Tarragona, per l’AP7, i continuant després cap a Reus i Falset, tot fent camí cap a Alcanyís i Terol. O bé seguint la mateixa AP7 fins Hospitalet de l’Infant i anant a Mora per Tivissa. Bona Mora Morisca!.

Os animamos a que, a pesar del calor del verano, subais a Mora d’Ebre a pasar el próximo fin de semana de julio. La capital de la Ribera d’Ebre, a pesar de ser una villa próspera y hermosa, en sí misma no tendría ningún gran reclamo turístico que nos pueda llamar la atención, excepto el magnífico río y un grupo de casas de época junto al mismo. Pero la comarca que capitanea, sus alrededores, son espléndidos. Por ejemplo Miravet aguas abajo del Ebro. Miravet, con su castillo coronándola. O los pueblos del Priorat río arriba, o en dirección a Falset. Pero hoy os queremos recomendar una fiesta muy tradicional de Mora, que el año pasado no se pudo hacer y que la insistencia de la gente salvó. Y valió la pena porque el festival Mora Morisca no debe morir nunca. Con motivo del Mora Morisca el pueblo decora plazas y calles del barrio del castillo con tres motivos, que son tres culturas: morisca, judía y cristiana. Así fue durante los siglos XIII al XVII. Vivían en armonía, conservando cultura propia. y así lo han querido representar en Mora, con mucho acierto. Y el mercado, en el mercadal, la mezcla. Bajad hasta Mora de Ebro para ver el mercadillo y los barrios de las tres culturas. Tenéis muchos actos y espectáculos para elegir y ver. Sólo reseñaremos algunos para que podáis ver como se lo pueden pasar chicos y mayores en Mora. En la plaza de la Estrella, caravana de ponis. En el castillo, exhibición de aves rapaces. En la plaza de abajo, mercado. En el barrio morisco, oficios artesanales islámicos: como el carrizal, guarnicionero, velero… desfile de Almogàvers y talleres infantiles. En las Moreras, el campamento medieval de los repobladores cristianos y luchas de entrenamiento de caballeros. En el Mercadal mercado de quesos naturales, escudos heráldicos, juguetes de madera, mitología, plantas y hierbas medicinales, embutidos, trabajos en cuero, cerámica, cristal, esmaltes, perfumes, objetos de decoración, panes, comidas dulces y saladas, cervezas, vinos. .. Habrá pasacalles, ambientación con grupos musicales, hechizos, luchas de caballeros, domadores de serpientes, danzas, fakires, soldados medievales y almogàvers, espectáculos de circo, malabares … Cerrará el domingo, último día, el tradicional Concierto Coral y un espectáculo de fuego. Ya lo veis, hacen todo lo que vuestros hijos desean ver. Aprovechen para bajar el Ebro, por Miravet y hasta Tortosa. O visiten los Puertos de Tortosa y Beceite. Una excursión larga, pero bonita. En Mora se puede comer en muchos lugares, pero nosotros les propondremos una opción sorprendente. Una pizzería donde un padre y una hija atienden un negocio familiar. No es glamuroso, es un bar muy normal. Una cafetería, un local de menú. Un menú arregladito, baratito y bien hecho. Os atenderán a cualquier hora, festivos incluidos. Recomendable. Apunten la dirección: Calle de los Maestros, 1. Tel.: 977 402 009. Si se deciden a pasar el fin de semana entero, vayan a Miravet, y coman en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También pueden ir hasta la zona de la Terra Alta. O hasta los Puertos de Beceite, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Cerca de Flix, y de Ascó, tenéis la reserva natural de Sebes, un humedal precioso al lado del río Ebro. Este espacio inundado se visita pasando por encima de unas pasarelas muy “Indiana Jones”, como si estuviéramos en la selva africana. En Horta de Sant Joan está el Hotel Miralles, un hotel y restaurante aptos para el público familiar. El Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai, es un buen lugar también. En Bot se encuentra Can Josep, un hotelito rural de primera. Si os da tiempo podéis hacer vía hasta el primer pueblo aragonés, Calaceite, más allá de Gandesa, donde hay muchos atractivos turísticos y muy buenos alojamientos. El Hotel del Sitjar es un establecimiento con mucho encanto. También es encantador el Hotel Cresol. O el Hotelet rural del Mas del Rei, en medio del campo. Vean los apartamentos rurales de La Casa del Almudí, o los del Raconet de la Plaza. Para comer en Calaceite también esta claro: hay que ir a la Fonda Alcalá, en la carretera. Avd. Cataluña 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Si no quieren ir tan lejos den una vuelta por el Priorat. Visiten la Cartuja de Scala Dei, excelsa, incomparable ruina. Disfruten de los pueblos. Túmbese orillas del río Siurana, o junto al río Montsant. Entren en las minas de plomo de Bellmunt, cerca de Falset. Disfruten de los extraordinarios vinos de esta noble tierra. Os recomendamos, sobre todo para comer, el Hostal Populetus, en Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú muy bueno, y bien de precio. También es muy bonita la Abadía del Priorat, un hotel rural con mucho glamour. Finalmente, siempre recomendaremos a todos el Hostal Sport de Falset, un hotel familiar con mucho encanto, con una mesa excepcional y unas habitaciones fantásticas. Llegarán hasta Mora d’Ebre, vía Tarragona, por la AP7 siguiendo luego hacia Reus y Falset, camino de Alcañiz y Teruel. O bien siguiendo la misma AP7 hasta Hospitalet de l’Infant y yendo a Mora por Tivissa. ¡Buena Mora Morisca!.

Plasencia


Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Zamora, revisitada


Zamora és una bellíssima ciutat castellana on sempre ens agrada tornar. Tot i ser una capital medieval important, amb muralles poderoses, avui dia no queden apenes restes de les formidables fortificacions medievals de Zamora, però us podem assegurar que aquesta magnífica ciutat a les vores del Duero mereix una visita ben acurada. Perquè conserva alguns petits monuments que la fan inoblidable. Només dir-vos que és la ciutat de la península amb més esglèsies romàniques dins el casc antic, i dins el terme municipal. Passen de la vintena. Esglèsies maravelloses, d’un romànic pur, sobri, excels. Capítol a banda mereix la catedral, una altra joia del romànic, amb la seva torre, i la cúpula gallonada, d’influència bisantina. Tota Zamora és un museu a l’aire lliure de l’època medieval. No us perdeu tampoc el palau dels Monos, renaixentista. Podeu aparcar, molt bé i fàcil, a la plaça de l’Armada, on hi ha un aparcament subterrani. Llavors agafar el carrer Major i cap a la catedral. Un kilòmetre llarg de carrer peatonal amb botigues, monuments i tot el que demaneu.

Des d’aquest eix, la ciutat baixa cap al riu Duero, que l’encercla. I si hem de triar calendari per anar a Zamora us recomanem la Setmana Santa. Les processons a Zamora corprenen. La severitat, l’austeritat, la cerimònia castellana, els tambors secs tallant l’aire fresc de la nit, et deixen sense parla. No oblidèssiu pas Zamora, o la menystinguèssiu en una ruta per Castella, en una ruta per les terres que banya el Duero. No sabeu el que us perdríeu. Aneu a Zamora i aprofiteu per veure en el paquet Toro, amb la seva colegiata romànica, Tordesillas, amb el convent mudejar de Santa Clara, Valladolid i el museu nacional d’escultura, o Salamanca, una ciutat que és patrimoni de la humanitat, plena de fites inexcusables. Dormiu a Zamora, en família, a l’hotel AC Zamora, fantàstic. O a l’hotel NH, molt dins la seva línia, segura, de confort. També està molt bé el Dos Infantas. I no són els únics. Hi ha hotels, hostals i hotelets maravellosos a Zamora. Per dinar teniu bons restaurants als hotels que hem mencionat, i en altres de la ciutat. El millor, amb una estrella Michelin, és El Rincón de Antonio, però també el més car. A Casa Cipri, més modest, fan bon menú. També menjareu bé en molts altres llocs de la vila, com a La Oronja, el bar del Casino, un bon restaurant. Un altre bar molt bo, prop de la plaza Mayor: El portillo de la Tradición. Bona estada a Zamora!.

Zamora, la bien cercada. Hoy en día no quedan apenas restos de las formidables murallas medievales de Zamora, pero os podemos asegurar que esta magnífica ciudad a las orillas del Duero merece una visita bien detenida. Porque la bellísima ciudad castellana conserva monumentos que la hacen inolvidable. Sólo deciros que es la ciudad de la península con más iglesias románicas en el casco antiguo, y dentro del término municipal. Pasan de la veintena. Iglesias maravillosas, de un románico puro, sobrio, excelso. Empezando por la catedral, una joya del románico, con su torre, (en la foto), y la cúpula con influencia bizantina. Toda Zamora es un museo al aire libre de la época medieval. Calles, plazas, palacios y, sobre todo las iglesias. Y si tenemos que elegir calendario para ir a Zamora les recomendamos la Semana Santa. Las procesiones en Zamora cautivan. La severidad, la austeridad, la ceremonia castellana, los tambores secos cortando el aire fresco de la noche, te dejan sin habla. No se olviden pasar Zamora, no menosprecieis su importáncia, en una ruta por Castilla, una ruta por las tierras que baña el Duero. No sabéis lo que os perderíais. Id a Zamora y aprovechad para ver en el paquete Toro, con su colegiata románica, Tordesillas, con el convento mudejar de Santa Clara, Valladolid y su museo nacional de escultura, o Salamanca, una ciudad que es patrimonio de la humanidad, llena de hitos inexcusables. Duerman en Zamora, con la familia, en el hotel AC, fantástico. O en el hotel NH, muy en su línea, segura, de confort. También está muy bien el Dos Infantas. Y no son los únicos. Hay hoteles, hostales y hotelitos maravillosos en Zamora. Para comer tienen buenos restaurantes en los hoteles que hemos mencionado, y en otros de la ciudad. El mejor, con una estrella Michelin, es El Rincón de Antonio, pero también el más caro. En Casa Cipri, más modesto, hacen buen menú. También comer bien en muchos otros lugares de la villa.

Zamora, the well fenced. Today there are hardly any remains of the formidable medieval walls of Zamora, but we can assure you that this magnificent city on the banks of the Duero deserves a well-rounded visit. Because the beautiful Castilian city preserves monuments that make it unforgettable. Just tell you that it is the city of the peninsula with more Romanesque churches in the old town, and within the municipality. They pass in their twenties. Wonderful churches, of a pure Romanesque, sober, exalted. Beginning with the cathedral, a jewel of Romanesque, with its tower, (in the photo), and the dome with Byzantine influence. All Zamora is an open-air museum of medieval times. Streets, squares, palaces and, especially the churches. And if we have to choose a calendar to go to Zamora, we recommend Holy Week. The processions in Zamora captivate. The severity, the austerity, the Castilian ceremony, the dry drums cutting the fresh air of the night, leave you speechless. Do not forget to pass Zamora, do not underestimate its importance, on a route through Castile, a route through the lands that bathe the Duero. You do not know what you would lose. Go to Zamora and take the opportunity to see the Toro package, with its Romanesque collegiate church, Tordesillas, with the Mudejar convent of Santa Clara, Valladolid and its national museum of sculpture, or Salamanca, a city that is a world heritage site, full of landmarks inexcusable. Sleep in Zamora, with the family, at the AC hotel, fantastic. Or at the NH hotel, very in line, safe, comfortable. The Two Infantas are also very well. And they are not the only ones. There are hotels, hostels and wonderful little hotels in Zamora. To eat they have good restaurants in the hotels that we have mentioned, and in others in the city. The best, with a Michelin star, is El Rincón de Antonio, but also the most expensive. In Casa Cipri, more modest, they make a good menu. Also eat well at many other places in the villa.

Zamora, le puits clôturé. Aujourd’hui, il ne reste pratiquement rien des formidables murailles médiévales de Zamora, mais nous pouvons vous assurer que cette magnifique ville sur les rives du Duero mérite une visite complète. Parce que la belle ville castillane conserve des monuments qui la rendent inoubliable. Il suffit de dire que c’est la ville de la péninsule avec plus d’églises romanes dans la vieille ville, et dans la municipalité. Ils passent dans la vingtaine. Des églises merveilleuses, d’un pur roman, sobres, exaltées. Commençant par la cathédrale, un bijou de roman, avec sa tour, (sur la photo), et le dôme à l’influence byzantine. Tout Zamora est un musée à ciel ouvert de l’époque médiévale. Les rues, les places, les palais et surtout les églises. Et si nous devons choisir un calendrier pour aller à Zamora, nous recommandons la Semaine Sainte. Les processions à Zamora captivent. La sévérité, l’austérité, la cérémonie castillane, les tambours secs coupant l’air frais de la nuit, vous laissent sans voix. Ne pas oublier de passer Zamora, ne pas sous-estimer son importance, sur une route à travers la Castille, une route à travers les terres qui baignent le Duero. Tu ne sais pas ce que tu perdrais. Aller à Zamora et saisir pour voir dans le paquet Toro, avec son église collégiale romane, Tordesillas, avec couvent mudéjar de Santa Clara, Valladolid et son musée national de la sculpture, ou Salamanque, une ville qui est classé patrimoine mondial, plein d’étapes inexcusable. Dormir à Zamora, en famille, à l’hôtel AC, fantastique. Ou à l’hôtel NH, très en ligne, sûr, confortable. Les deux Infantas sont aussi très bien. Et ils ne sont pas les seuls. Il y a des hôtels, des auberges et de merveilleux petits hôtels à Zamora. Pour manger ils ont de bons restaurants dans les hôtels que nous avons mentionnés, et dans d’autres dans la ville. Le meilleur, avec une étoile Michelin, est El Rincón de Antonio, mais aussi le plus cher. A Casa Cipri, plus modeste, ils font un bon menu. Mangez également bien à beaucoup d’autres endroits dans la villa.

Toro, revisitada


Toro, a les vores del riu Duero, damunt d’una talaia, anclada encara en el seu brillant passat medieval, mira ara passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica Castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins, una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres vam dinar al restaurant Castilla, prou bé.

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el restaurante Castilla, no lejos de la Plaza Mayor.