La Puglia


La Pulla és una molt desconeguda, i molt atractiva regió, situada al sud d’Itàlia, al tacó de la bota. Com diem és una regió poc coneguda, però molt maca. Nosaltres la vam visitar des de la petita vila de Conversano. Petita, però no insignificant. Allà ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un establiment de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, com tota la regió. Amb una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant. De ciutats medievals com Conversano n’hi ha un munt, totes elles presidides per potents castells aragonesos, record de la proximitat de la regió amb el regne de Nàpols, estretament vinculat a la Corona catalano-aragonesa des d’Alfons el Magnànim. Així podem ressenyar els de Gallipoli o Otranto, per exemple.

Podeu continuar la visita cercant el mar, en un racó encantador de la costa adriàtica, la vila de Polignano a mare, un balcó sobre el mar, amb roques habitades des de la nit dels temps. Polignano està situada a escassos 10 kms. de Conversano i val la pena de veure. Hi ha altres ciutats marineres i bellíssimes platges de roca, de picons i de sorra daurada a la Puglia. Pensem, ara mateix en San Petro in Bevagna i les platges dels voltants, paradisíaques. Allà vam dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable. Penseu que la Puglia te milers de kms. de costa a tres mars, Adriàtic, Jònic i Tirré.

Si parlem de pobles bonics i amb atractius ben particulars, no es poden passar per alt els trulli d’Alberobello, una mena de construcció tradicional, que és una meravella d’arquitectura popular, que aprofita els materials del territori i basteix cases modestes, però confortables i fresques. Prop d’aquesta vila hi ha Castellana Grotte, un altre poble blanc que te una cova increible.

Us recomanem de veritat un viatge, o unes vacances en família a la Puglia italiana, on el mar és de color blau cel intens i, a l’interior hi ha esplèndits pobles blancs medievals, o bé barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. També teniu grans ciutats barroques com ara Lecce, Bari, Brindisi, o Tarento.

Menció molt especial mereix Matera, una vila barroca rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO. A Matera vam dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. A Matera vam sopar al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

La Puglia es una región del sur de Italia preciosa, con hermosos pueblos medievales i barrocos, pueblos blancos, con catedrales normandas, barrocas, castillo aragoneses y cascos antiguos formidables. Allí hay hoteles de campanillas, como el Corte Altavilla en Conversano, buenos restaurantes y playas idílicas. Una excursión o unas vacaciones por la Apúlia Italiana son una buena idea de salida familiar, preciosa, para vivir sus pueblos blancos, sus templos barrocos, sus playas y sus paisajes.

 

Anuncis

Conversano


La ciutat medieval de Conversano no és la més bonica de la Puglia, la regió que ocupa el taló de la bota d’Italia, però és un poble interessant. Nosaltres la visitàrem perquè ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un gran hotel de luxe, el millor en que hem estat mai. I a molt bon preu!. Des d’allà vam recòrrer tota la Puglia. La ciutat és bonica, com tota la regió. A Conversano hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant. Us recomanem de veritat un viatge, o unes vacances en família a la Puglia italiana, al taló de la bota peninsular. A més de Conversano podeu veure, molt a prop d’aquesta vila, la ciutat marinera de Polignano a Mare, amb esplèndides cales de codols, on el mar és de color blau cel intens. A l’interior hi ha esplèndits pobles blancs medievals, o bé barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. I la costa és tota ella preciosa. Més lluny teniu grans ciutats barroques o medievals com Lecce, Otranto, Gallipoli, Bari i Brindisi, o Tarento. Menció molt especial mereix Matera, una vila rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO també. A tocar de Conversano hi ha l’estranya vila d’Alberobello, plena dels seus Trulli, cases fetes de piles de pedra. Per anar-hi passareu per Castellana Grotte, amb una cova increible. La Puglia també te castells normads i aragonesos molt xulos.

Conversano és un hermoso pueblo medieval, con una catedral normanda, un castillo aragonés y un casco antiguo formidable. Allí hay un hotel de campanillas, el Corte Altavilla, con buen restaurante, donde nos hemos alojado. Podeis hacer de Conversano el centro neurálgico de una excursión o unas vacaciones por la Apúlia Italiana, preciosa, con sus pueblos blancos barrocos, sus playas y paisajes.

Bujaruelo


bujaruelo1

Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant un cap de setmana llarg, un pont o unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Es tracta d’arribar-nos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. A l’estiu molta gent, cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa, com us hem dit. Sempre visitem aquest poblet medieval meravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Broto i Torla. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, hi ha bar i restaurant, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

bujaruelo2

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Mossàrab i romànic del Serrablo


busa

Als voltants de la vila de Sabiñánigo, a Huesca, s’estén la desconeguda comarca del Serrablo, de la qual ja us en hem parlat en altres ocasions en aquest mateix bloc. Està situada estratègicament al cor del Pirineu Aragonés, en un creuament dels camins que van d’Osca a Jaca i està formada per un munt de petits poblets, alguns habitats i d’altres no. En la majoria d’aquests pobles hi ha precioses esglésies mossàrabs del segle XI, o bé romàniques, una mica posteriors. Tots aquests temples estaven en ruïnes, o camí de la ruïna, fins que l’associació d’amics del Serrablo va decidir salvar-les. Avui us proposem una ruta que podem començar a la sortida de la pròpia ciutat de Sabiñánigo, on podrem visitar el Museu del Serrablo, una casa pirinenca reconstruïda i plena de tota mena d’objectes que els “Amigos del Serrablo” han anat recuperant dels petits poblets abandonats. Molt interessant. Anirem ara per la ronda de Sabiñánigo, en direcció Jaca, i agafarem una carretera local, ben senyalitzada, que va en direcció a Sardas, on hi ha una església romànica molt desfigurada, per arribar en pocs kms. a una delícia de poblet anomenat Isún. Te una fantàstica petita església, molt cuca. Tornem a la variant i agafem ara en direcció Lárrede. El primer poble que trobem és Latas, amb un altre temple romànic, i després Satué, amb una bonica església mossàrab. Una mica de pujada, una baixada i som a Lárrede. Hem conduit només 6 kms. Ens dona la benvinguda la maravellosa església de Sant Pere, amb un absis fantàstic, i la seva torre descomunal. Dalt de la muntanya una torre de guaita. Rodejant l’església un petit poble, molt ben restaurat, una casa noble i cases de pedra. Molt bonic tot. Però les sorpreses agradables no s’acaben aquí. A dos kms. de Lárrede, seguint la carretera per la que anàvem, trobarem un bonic prat, a mà dreta, fàcil aparcament, on s’alça esplèndida l’ermita mossàrab de Sant Joan de Busa. La porta no està tancada amb clau. Te una bonica finestra en el lloc de la rosassa, a ponent. Arribem a l’encreuament que ens portarà, anant a mà esquerra, a la carretera general, cap a Biescas, o de tornada a Sabiñánigo. Però abans, si l’agafem a mà dreta podrem gaudir del temple del poblet d’Oliván, amb bonica església mossàrab. I si anem rectes endavant, al mateix encreuament que estem descrivint, anirem a Orós Bajo on teniu un altre temple mossàrab també. Si tornem enrrere, atravessem el pont damunt del riu Gàllego, podem anar de nou cap a Sabiñánigo. En aquest cas pasarem per Senegüé i, poc després trobarem el desviament cap al poblet de Sorripas que té una altra església romànica. Podem cloure la jornada visitant el Castell de Larrés, ple d’obres de grans dibuixants i amb estàncies medievals evocadores. I no son aquestes soles les esglésies que podeu visitar. Son només una ruta factible, entre moltes. Cada petit poblet te la seva. Però com que no sols de temples mossàrabs viuen les famílies amb infants petits us hem de donar la bona notícia que la comarca del Serrablo, i Sabiñánigo, la seva capital, està perfectament situada a menys de 50 kms. de llocs tan bonics com l’estació d’esquí del Formigal, amb les seves pistes d’esquí, Sallent de Gállego, Panticosa poble, o el Balneari de Panticosa. També teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc natural situat a Piedrafita de Jaca, al Vall de Tena. A Lacuniacha es proposa un recorregut a l’aire lliure, una caminada, dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. I des de Jaca, Candanchú i Astún són fácilment accessibles, per disfrutar de la neu en família. Si ampliem el radi als 80 kms. incorporarem a les possibilitats de visita familiar Ordesa i el vall de Broto, ara units a Sabiñánigo per una estupenda carretera, o el bellíssim monestir de San Juan de la Peña, joia del romànic. O les valls aragoneses de Hecho i Anso, amb els seus circs glaciars de la Selva de Oza o de Zuriza. animals. Ara us donarem unes quantes referències que posaran Sabiñánigo en el vostre mapa de sortides en familia, com a un excel·lent centre d’operacions al Pirineu. Primer un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Ideal com a parada en ruta sense gastar gaires diners. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà maravellats. Els preus son molt arreglats, i ho inclouen tot. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. I tot a uns preus imbatibles. Us el recomanem sense dubtar-ho. El nostre hotel al Pirineu d’Aragó. Bona estada al Serrablo!.

El Serrablo és una comarca aragonesa, situada en el norte de la provincia de Huesca, que tiene a Sabiñánigo como capital. Pero hoy no queremos hablaros de Sabiñánigo, que ya lo hicimos hace poco en este mismo blog, sinó de las maravillosas iglesias mozárabes y románicas de esta tierra. Vamos a explicaros una ruta fácil, familiar, sencilla para descubrir unas cuantas, quizás las mejores. Para ello dejaremos Sabiñánigo y tomaremos la variante que la rodea, en dirección a Biescas y Jaca. Muy pronto cogemos el desvío en dirección a Sardas, población con un templo románico muy modificado y feo. Pero desde allí llegaremos en unos tres kilómetros al pueblecito de Isún con una bonita iglesia mozárabe. Volvemos atras, hacia la variante, y allí cogemos rumbo a Lárrede. Pasaremos por Latas, con una iglesia románica, y por Satué, con una de mozárabe. Pero la sorpresa más bella nos la va a dar el pueblo de Lárrede con su soberbia iglesia de San Pedro, guapísima, y la llamada Casa Isábal, con su escudo. El pueblo todo es muy bonito. Dejamos atras Lárrede, siguiendo la carretera por la que vamos en dirección norte, y en una pradera, a 2 kms. paramos. Buen aparcamiento. Nos llama la atención la bellísima ermita de San Juan de Busa. Abrimos la puerta, que no está cerrada, pero deberemos cerrarla de nuevo al marcharnos. Una cucada. Preciosa. Seguimos y nos hallamos en un cruce de carreteras. A la izquierda vamos hacia la general. Però nosotros cogemos primero a la derecha, hacia Oliván, para ver su iglesia mozárabe. Volvemos al cruce y ahora iremos recto, hacia Orós Bajo con otra iglesia mozárabe. Regresamos al cruce y, de allí, a la carretera general atravesando el río Gállego por el puente. Vamos dirección a Sabiñánigo. Pasamos por Senegüé y, a medio kilómetro tenemos el desvio a Sorripas que tiene otra bella iglesia románica. Finalizamos la ruta cogiendo un desvío a la derecha, ya cerca de Sabiñánigo, que pone: Larrés. Larrés tiene un castillo. n el teneis el Museo de Dibujo, con obra de grandes dibujantes. Finalmente llegamos a Sabiñánigo. Pero no acaba aquíla cosa. Aunque las iglesias del Serrablo son divinas, hay otras atracciones cerca que merecen un puente o unas vacaciones. Como por ejemplo el Formigal, con sus pistas de esquí, como Sallent de Gállego, Panticosa o el Balneario de Panticosa. Jaca, con su catedral está al lado. Desde allí Candanchú y Canfranc son fácilmente accesibles. Si ampliamos el radio a 80 kms. incorporaremos a las posibilidades, los valles de Ordesa y el valle de Broto, o el bellísimo monasterio de San Juan de la Peña, joya del románico. También tienen cerca de allí el Parque de animales de Lacuniacha, un parque natural situado en Piedrafita de Jaca, en el Valle de Tena. En Lacuniacha se propone un recorrido al aire libre, una caminata, en el bosque, donde poder ver ciervos y otros animales. Ahora les daremos unas cuantas referencias que pondrán Sabiñánigo en su mapa de salidas en familia, como un excelente centro de operaciones. Primero un restaurante y hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Ideal como parada en ruta. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Habitaciones sencillas pero límpias, muy bién de precio. Menú ajustado y de calidad. Frente a él se alza el complejo Villa Virginia. Un gran hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará boquiabiertos. Personal super amable. Buenísima comida. Habitaciones familiares, y todo a un precio increible. Nuestro hotel en el Pirineo Aragonés sin dudarlo un instante. ¡Buen Serrablo!.

Sabiñánigo i el Serrablo


isun

Sabiñánigo és una villa de l’Alt Aragó, capital de la desconeguda comarca del Serrablo, de la qual ja us en hem parlat en altres ocasions en aquest mateix bloc. Està situada estratègicament al cor del Pirineu Aragonés, en un creuament dels camins que van d’Osca a Jaca.  Fou una vila industrial, amb moltes fàbriques químiques, molta vida, molta contaminació. Però ara que les xemeneies ja no fumegen, Sabiñánigo s’ha hagut de reinventar com a gran centre de serveis d’una bona part d’aquesta meravellosa comarca, el Serrablo. Avui us volem presentar Sabiñánigo com un destí familiar cultural i natural de primer ordre. Un destí verge i salvatge, inexplorat, i d’un fort tipisme. Començarem per allò que ens ofereix la pròpia ciutat, atractius com el Museu del Serrablo, una casa pirinenca reconstruida i plena de tota mena d’objectes que els “Amigos del Serrablo” han anat recuperant dels petits poblets abandonats. Molt interessant. O el Museu del Dibuix, instal·lat en el Castell de Larrés, ple d’obres de grans dibuixants i amb estàncies medievals evocadores. O l’espectacular conjunt de petites esglésies visigòtiques i romàniques escampades pels poblets que rodegen Sabiñánigo, com ara les de Isún, a la foto, Lárrede, o San Juan de Busa, per citar-ne tres entre trenta. I encara hi ha altres fantàstics trets que ens porten a recomanar aquest poble gran en el nostre bloc de sortides familiars. I una d’elles és la seva estratégica posició com a centre d’excursions pel Pirineu d’Aragó. I és que Sabiñánigo està perfectament situat, a menys de 50 kms. de llocs tan bonics com El Formigal, amb les seves pistes d’esquí, Sallent de Gállego, Panticosa poble, o el Balneari de Panticosa. També teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc natural situat a Piedrafita de Jaca, al Vall de Tena. A Lacuniacha es proposa un recorregut a l’aire lliure, una caminada, dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. I des de Jaca, Candanchú i Astún són fácilment accessibles, per disfrutar de la neu en família. Si ampliem el radi als 80 kms. incorporarem a les possibilitats de visita familiar Ordesa i el vall de Broto, ara units a Sabiñánigo per una estupenda carretera, o el bellíssim monestir de San Juan de la Peña, joia del romànic. O les valls aragoneses de Hecho i Anso, amb els seus circs glaciars de la Selva de Oza o de Zuriza. animals. Ara us donarem unes quantes referències que posaran Sabiñánigo en el vostre mapa de sortides en familia, com a un excel·lent centre d’operacions al Pirineu. Primer un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Ideal com a parada en ruta sense gastar gaires diners. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà maravellats. Els preus son molt arreglats, i ho inclouen tot. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. I tot a uns preus imbatibles. Us el recomanem sense dubtar-ho. El nostre hotel al Pirineu d’Aragó. Bona estada a Sabiñánigo!.

Sabiñánigo es una villa del Alto Aragón, de la comarca del Alto Gállego concretamente, situada entre Huesca y Jaca, en el corazón del Pirineo Aragonés. Fue una villa industrial, con muchas fábricas químicas. Ahora las chimeneas ya no humean, y Sabiñánigo ha tenido que reinventarse como centro de servicios. También se han animado algunas iniciativas turísticas, como el Pirenarium, (en la foto), un extraño centro con una maqueta a escala de los Pirineos y las construcciones más representativas, con restaurante y tiendas, que da toda la apariencia de funcionar a medio gas . Más interés tiene el intento de relanzar el Serrablo como destino cultural. Es una zona desconocida, virgen y salvaje, de un fuerte tipismo. El Museo del Serrablo es otra iniciativa de Sabiñánigo. Pero lo que nos lleva a recomendar este pueblo grande en nuestro bloque de salidas familiares, es su estratégica posición como centro de excursiones por el Pirineo de Aragón. Y es que Sabiñánigo está perfectamente situado, a menos de 50 kms. de lugares tan bellos como El Formigal, con sus pistas de esquí, como Sallent de Gállego, Panticosa o el Balneario de Panticosa. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle. Jaca, con su catedral está al lado. Desde allí Candanchú y Canfranc son fácilmente accesibles. Si ampliamos el radio a 80 kms. incorporaremos a las posibilidades, los valles de Ordesa y el valle de Broto, o el bellísimo monasterio de San Juan de la Peña, joya del románico. Para hacer esta función de núcleo donde parar camino del Pirineo, o donde dormir si es necesario, hacen falta buenos establecimientos hoteleros. De ello Sabiñánigo también tiene. No nos olvidemos de las iglesias medievales románicas del Serrablo, con una ruta propia. Totalmente desconocidas del gran público, son 14 templos de los siglos X y XI. También tienen cerca de allí el Parque de animales de Lacuniacha, un parque natural situado en Piedrafita de Jaca, en el Valle de Tena. En Lacuniacha se propone un recorrido al aire libre, una caminata, en el bosque, donde poder ver ciervos y otros animales. Ahora les daremos unas cuantas referencias que pondrán Sabiñánigo en su mapa de salidas en familia, como un excelente centro de operaciones. Primero un restaurante y hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Ideal como parada en ruta. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Habitaciones sencillas pero límpias, muy bién de precio. Menú ajustado y de calidad. Frente a él se alza el complejo Villa Virginia. Un gran hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará boquiabiertos. Personal super amable. Buenísima comida. Habitaciones familiares, y todo a un precio increible. Nuestro hotel en el Pirineo Aragonés sin dudarlo un instante.

Lizara


lizara

En un racó amagat del Pirineu Aragonès més recòndit trobareu el refugi de Lizara, que dona accés a la capçalera del vall del riu Osia, als peus del mític cim de Bisaurín, de 2.676 metres d’alçada. Aquesta soberbia mole, i unes altres quantes, fan de teló de fons. majestuós, d’un dels paisatges més bonics d’alta muntanya que mai haureu vist. I malgrat no ser gens conegut no és difícil arribar a Lizara. Haureu de anar per l’AP-7 fins a Lleida, per agafar després la A-22 fins Osca i d’aquí la N-330 cap a Jaca. Arribats a Jaca cal prendre la N-240 en direcció a Pamplona. En entrar a Puente la Reina preneu la carretera A-176 en direcció al bellíssim Val d’Echo, que també mereix una visita detinguda. A l’arribar al km. 15 hi ha una desviació, a mà dreta, que porta fins a Jasa i Aragüés del Puerto tot seguit la local HU-212. El vall d’Aragüés-Jasa és Parc natural des de l’any 2006. I no és gens estrany. la natura és verge i bonica. Des d’Aragüés cal seguir la carretera, en molt bon estat. que condueix fins el refugio de Lizara, situat a a 9 km. La ruta puja suaument, encaixada al riu Osia, que ofereix bons racons per a la banyada, i travessa boscos de faig que, a la tardor, estan preciosos. Més amunt surten els prats, amb tota mena d’animals pasturant. Unes voltes finals i arribareu al refugi de Lizara, propietat de la Federación Aragonesa de montañismo, i bastit l’any 1993. Aquí podeu trobar tot el què necessiteu. Te habitacions, de refugi, per a 75 persones. Bàsiques, amb lliteres, bé de preu, per a 8 persones, i una de doble, per a 16, amb bany. També ofereix servei de bar i de menjars, bàsics, o bé podeu cuinar vosaltres. Lloguen taquilles i armaris, raquetes de neu, llençols, si no heu portat els vostres, Ideal per pujar a veure la primavera, l’estiu, o la tardor multicolor. Ideal també per a famílies senderistes. Magnífica la pujada a l’Ibon d’Estanés. o travesses fins el Llano de los Sarrios. O ascensions, ja més fortes, al Bisaurin, al Napazal o a Bernera. Hi ha zona d’escalada, barrancs com el del Oso, o el de l’Osía. Hi ha coves i simes pels amants de l’espeleologia. El refugi ofereix un programa, anomenat de multiaventura, per a infants i adolescents, que podreu adaptar a les vostres necessitats. Finalment, a l’hivern, ofereix neu intocada per fer esquí de fons, o caminades amb raquetes, a les pistes de fons de Lizara mateix. Fantàstic per a famílies que busquen bona neu sense aglomeracions. Aragües i Jasa son uns típics poblets del Pirineu d’Aragó, de pastors i ramaders, amb un casc urbà de grans casones fortes, algunes del siglo XVI, amb escuts, Si us decidiu a pujar-hi un cap de setmana, en qualsevol època de l’any, podeu fer centre a Jaca, una vila gran, amb tota mena de serveis. Allà trobareu una maravellosa catedral romànica, amb el seu museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindibles. Però, a més, des de Jaca es te accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, a banda del d’Aragües-Jasa, com ara els del que porten fins la població de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu balneari, preciosos. O el que remunta fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on es pot agafar el telecadira que puja als llacs. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Echo, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, o l’ermita d’Igualcel. També está molt a prop de San Juan de la Peña. Pels amants de l’esport és una cita ineludible: pistes d’esquí a tocar, palau de gel, piscina coberta, rafting, muntanyisme… A Jaca hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartamentsPeña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu de la vall amagada de Lizara, aigües amunt del riu Osia!.

En un rincón recondito y precioso del Pirineo Aragonés encontrareis Lizara. Con su refugio, con las altas cumbres del Bisaurin esperando. Para llegar a Lizara hay que subir hasta Huesca  y Jaca por cualquier carretera, por ejemplo la N-330. De allí coger hacia Pamplona por la N-240 y llegarse a Puente la Reina. Desde este cruce de caminos coged la carretera A-176 hacia Hecho, capital del hermosísimo valle del mismo nombre. Atención al desvio, unos 15 kms más arriba, a la derecha, por la HU-212, subiendo por el valle del rio Osia, hacia Jasa y Aragüés del Puerto. De Aragüés hay que remontar la cabecera del Osia hasta el puerto, de Lizara, claro. Un valle verde, con bosques de haya y abetos, magnífico. Con pozas donde remojarse. Con cuevas para adentrarse. Del refugio teneis muchas posibilidades para divertiros. Caminar, subir picos, llegarse hasta lagos preciosos. Allí os informaran. Y os daran comida, sencilla, bebida, y habitaciones, de refugio, sin comodidad supérfula, para 8 o más personas. A precios de risa. En invierno nieve, mucha nieve. Por eso hay allí una estación de esquí de fondo, familiar, muy familiar, sin aglomeración ninguna. Os alquilaran en el refugio de Lizara raquetas para que vuestros hijos e hijas descubran la maravilla de caminar por la nieve. O bién subid a gozar del paisaje, solo a eso. Fantástico. Y ya que estais quedaros unos dias en Jaca, la capital indiscutible del Pirineo de Aragón. Viendo su casco histórico, su catedral románica, su museo diocesano, con pinturas espléndidas. O visitad otros grandes valles de la cordillera pirenáica, como el del Gállego, con Formigal, o el de Somport, con Candanchú, o bién los de Ansó o Hecho. También está muy cerca de San Juan de la Peña. Los amantes del deporte amaran Jaca también: pistas de esquí, palacio de hielo, rafting, montañismo … En Jaca teneis todo tipo de servícios, y muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. No olvideis los valles escondidos de Aragón:¡ Lizara, al final del Valle del Osia, pasado Aragüés!. 

Santa Maria d’Iguacel


iguacel

Santa María de Iguácel és una petita ermita situada al cor del Pirineu aragonès, al final d’un vall ferèstec i deshabitat que s’anomena, curiosament, amb el nom de valle de la Garcipollera. Està a poc kms. de la vila de Jaca, pujant cap a Canfranc i el port de Somport, per la N-330. A l’entrar en el poble de Castiello de Jaca, trobareu una carretera que surt, a mà dreta, en direcció a Bescós i Villanovilla. Aquesta carretera ressegueix el vall de la Garcipollera, seguint el riu Ijuez, durant una desena de kms. Just quan ja veieu, a la vostra dreta, a l’altre costat del riu, les cases de Villanovilla, trobareu una pista forestal, a mà esquerra. De fet la carretera creua el riu per anar cap al poble, i nosaltres seguirem rectes, pel costat del Ijuez. La pista és ampla, no fa pujada i no fa por, però està plena de pedres soltes, i en condiciones variables segons l’època de l’any, i les pluges. Nosaltres hi hem arribat en 8 kms interminables, amb un cotxe turisme normal, però si sou d’aquells que mimen els vehicles passareu angúnies. Al cap de 4 kms. arribareu a una zona de picnic, amb bones sombres, taules i bancs, on hi ha també bons gorgs del riu per banyar-vos. Allà la pista travessa l’Ijuez per un gual encimentat, com una petita presa, i continua amunt, deixant el riu a la vostra esquerra. Al final de la pista, amb bon aparcament, teniu ja l’ermita a uns 200 mts. Quan ja s’hi ha arribat tot l’esforç sembla justificat. Una impressionant construcció del primer romànic s’aixeca davant vostre, en mig d’un bosc magnífic i d’una prada sempre verda. La gent de la contrada assegura que el lloc és màgic, i ens ho creiem. L’església és el darrer edifici que resta d’un dels més antics monestirs d’Aragó. La solitud extrema, les línies elegants, la bellessa de l’indret, senzillament, corprenen. L’edificació és molt maca per fora, amb les seves portes i finestres, l’absis i la petita torre. Però encara és més bonica per dins, amb la teulada de fusta i l’àbsis semicircular, amb els tres finestrals i les maravelloses pintures del darrer gòtic, però que semblen talment romàniques també, que conté. L’estiu és bona època per arribar-s’hi, el segon diumenge de juliol s’hi fa un gran aplec. Podeu veure el temple cada dia, fins les 18,30 hores, gràcies a que l’associació d’amic d’Iguacel manté oberta la porta i cuidat l’entorn. La tardor també és preciosa, i llavors l’església està oberta dissabtes i diumenges. A l’hivern la neu cobreix els paratges d’Iguacel i tot adopta un aire místic. La primavera és un esclat de flors, de natura. Si feu una ruta per el Pirineu Aragonès, so us esteu a Jaca, si aneu a esquiar a Candanchú o Astún, o bé camí de França, i podeu desviar-vos de la ruta, aneu a Iguacel. També ideal per famílies caminaires, per fer rutes de natura, o en bici. Si us decidiu a descobrir aquesta joia amagada podeu fer centre operatiu a Jaca. Una vila amable, agradable, gran. Amb una catedral que cal veure, i un museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindible. Des de Jaca teniu accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, com el de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu famós balneari, preciosos. o el de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, que ja us hem citat abans. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, i Jasa. També está molt a prop de San Juan de la Peña, fita monumental del romànic d’Aragó. Les pistes d’esquí son a tocar. Si voleu fer picnic us recomanem l’àrea de descans que hi ha a mig camí d’Iguacel, però a Jaca teniu bons restaurants amb una excel·lent gastronomia, i hotels on dormir de fàbula. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu la ruta fins Santa Maria d’Iguacel, que val la pena!.

iguacel2

Santa María de Iguácel es una maravillosa ermita románica, resto de un monasterio medieval, situada en el fondo del hoy deshabitado valle de la Garcipollera, un entorno natural magnífico, en pleno pirineo aragonés. A ella se accede por la carretera N-330, que va de Jaca a Canfranc y al puerto de Somport, desviándonos a la derecha, nada más entrar en el pueblo de Castiello de Jaca, bién señalizado, hacia el pueblo de Bescós y Villanovilla. Justo a l’entrada de este último pueblo, antes de cruzar el rio Ijuez, una pista forestal que continua por el margen izquierdo del rio, nos lleva a Iguacel. Esta pista es bastante ancha, no sube, no da curvas, pero está llena de guijarros sueltos, i no siempre se encuentra en buenas condiciones. Pero se puede pasar, si no sois muy maniáticos, con vuestro turismo. Son unos 8 kms interminables de botes y piedras. A medio camino encontrareis un área de picnic, con mesas y bancos, con buenos lugares para pegar un baño en el rio. Justo allí se cruza el Ijuez sobre un vado o presa de cemento, seguiendo ahora por el margen derecho del valle. Hasta llegar a la ermita. El lugar es realmente mágico. El bosque frondoso, la pradera verde, el aire, el magnífico templo románico. Valia la pena el esfuerzo de subir hasta aquí. Gozad de las portadas, los ventanales, el ábside, de su tejado de madera, de las bellas pinturas murales del ábside, del siglo XV. Si subís en verano está abierta cada dia hasta las 18.30 horas. Si vais el segundo domingo de Julio coincidiréis con la romeria. En otoño abren los fines de semana. Llegaros a Iguacel en el curso de una salida por el Pirineo de Aragón. Podeis dormir en Jaca, visitando su casco histórico, su catedral, su museo con pinturas románicas de primer orden. O subid a Formigal, a Somport, a Candanchú, o a Astún, a esquiar en invierno, cuando Iguacel está misterioso, cubierto por el blanco manto de la nieve. O pasead por los valles de Ansó o Hecho. O acercaros hasta San Juan de la Peña, maravilla románica de Aragón. En Jaca hay muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. Buena visita a Santa Maria de Iguacel.