Metz i el Nadal

El Nadal a Metz és molt bonic. Però si no és Nadal també és molt xulo. De fet, nosaltres hi parem cada vegada que tornem de Bèlgica, d’Holanda o d’Alemania, camí de casa. Perquè te un Novotel amb piscina, ideal per a les famílies al bell mig de la ciutat, amb bon parquing, i no gens car. Perquè te una catedral fantàstica, alta, altíssima, amb uns vitralls fabulosos, els millors de França. També te un parell d’esglésies més, interessants, un museu, anomenat de La Cour d’Or, amb restes romanes i merovingies, i un nou centre Pompidou, filial del de París, i el riu Mosel·la, magnífic, ple de cignes i d’ànecs, que hi passa pel mig. Però de tot, la Catedral, es val una visita i una estada. Per Nadal, a Metz, hi ha un munt de mercats, carrers decorats i esdeveniments, que podeu consultar a la seva web. També una pista de gel per patinar, i una roda, una “noria” molt gran. Si feu vacances per aquestes dates, animeu-vos. Si no les feu, penseu-hi de cara a l’any vinent. I si voleu anar a Metz en una altra època de l’any, cap problema. Sempre és bonic!. Dinar o sopar a Metz és senzill, pràctic i bo. D’entrada us recomanarem una pizzeria moderna i acollidora, trencadora, informal, portada per gent jove: La Storia. Fantàstica i bé de preu. També ens va agradar molt la proposta de La Robe des Champs, a la plaça Saint Jacques, amb patates de tota mena que fa aquest bonic local art-decó. Heu de provar-les!. Al costat una pizzeria que no està gens malament: Angeluzzo. Ètnics el libanés Au Coeur du Liban, i l’Indi Meena Mahal, tots dos a la Rue des Jardins. Bons tots dos. Una trattoria més clássica, amb bones pizzes al forn de llenya, però també amb altres plats seria La Toscana. I per dormir, al centre de Metz, un gran hotel, de la cadena Novotel, situat en el cor de la vila, a dues passes de la catedral impressionant. Un hotel on els infants s’allotgen i desdejunen gratis. Modern, amb pàrquing en el mateix edifici, gens car. Està situat en un gran centre comercial, amb una relació preu i qualitat insuperable en la zona. Metz, a dos passos de Luxemburg, y de Trèveris a Alemanya. Una ciutat ideal per a visitar la Lorena, i amb uns espectaculars mercats de Nadal!.

La Navidad en Metz es muy bonita. Aunque es bonito en cualquier época del año. Nosotros paramos allí cada vez que vamos o venimos de Europa, de Bélgica, de Holanda o de Alemania. Tiene un Novotel con piscina, ideal para familias, en pleno centro del casco antiguo, tocando a la catedral. Una catedral fantástica, alta, altísima, con vidreras de fábula. Una catedral de las mejores de Francia y de Europa. Y también un museo, el de La Cour d’Or, y un centro Pompidou. Y el rio Mosela. Hay muchas actividades navideñas, mercadillos, una pista de patinaje sobre hielo. I si vais a Metz en otra época del año no hay problema. Siempre es bonito. Comer en Metz es sencillo. Id a la pizzeria La Storia. Fantástica y economica. O a La Robe des Champs, en la place Saint Jacques, donde hay patates de todo tipo en un lindo local art-decó. Al lado otra pizzeria que no está mal: Angeluzzo. Étnicos el libanés Au Coeur du Liban, y el hindú Meena Mahal, en la Rue des Jardins. Una trattoria clásica, pizzes de lleña, La Toscana. I para dormir el gran hotel, de la cadena Novotel.

Le Noël à Metz est très agréable. Bien qu’il soit agréable à tout moment de l’année. Nous nous arrêtons là à chaque fois que nous retournons de la Belgique, de les Pays-Bas ou de l’Allemagne. Il y a un Novotel qui dispose d’une piscine, idéal pour les familles, au cœur de la vieille ville, à côté de la cathédrale. Metz à une cathédrale fantastique, une de les meilleures cathédrales en France et en Europe aussi. Et un musée, La Cour d’Or, et aussi un nouvel Centre Pompidou. Et il y a la Moselle, ce beau rideau. Partage, émerveillement et convivialité, la magie de Noël est de retour au cœur de la ville de Metz. Elle a installé ses quartiers d’hiver dans les rues et sur les places. C’est le temps des réjouissances et de l’effervescence. Chalets de bois, idées cadeaux, décors magnifiques, illuminations, douceurs, sucrées, recettes salées, sapins, guirlandes et lutins … Tout au long des festivités, vous irez de ravissements en éblouissements. Il était une fois … un rêve insolite, un conte féerique dans lequel vous allez pouvoir vous divertir à loisir, en famille et entre amis. Petits et grands vont apprécier l’aventure. En cette fin d’année 2018, Metz fait la fête passionnément! Manger à Metz est trés facile. Il faut aller à la pizzeria La Storia. Fantastique et  economique. Ou à La Robe des Champs, sur la place Saint-Jacques, où les pommes de terre sont faites de toutes sortes dans un cadre art-déco trés mignon. A côté il y a une autre pizzeria qui est pas mal: Angeluzzo. Ethnique libanaise c’est au coeur du Liban, et aussi le Meena Mahal hindoue à la rue des Jardins. Une trattoria classique, pizzes au four de bois: La Toscane.

Rodemack

A tocar d’Alemanya, de Luxemburg i de Bèlgica, però encara dins França, ens va encantar un petit poblet medieval situat en el camí de Metz, bella ciutat que heu de visitar, i Trèveris, una altra fita ineludible en un viatge per Europa. Es tracta de Rodemack, envoltada per muralles, i protegida per portes de conte de fades. Està classificat com un dels “Plus Beaux Villages de France“, i s’ho mereix. Carrers estrets, un senyor castell, en procés de restauració, només podreu veure’n el parc, cases de pedra, capelles coquetones… tot el que cal. No vam dormir ni dinar al poble. Només hi vam veure dos bars, “La Grange à Georges”, i “La Petite Carcassonne”. Ens van recomanar el “Restaurant Cordel” à Beyren-lès-Siercks, no gens lluny de Rodemack. Però nosaltres vam anar a Rodemack des de sla bellíssima ciutat de Metz i per això només podem recomanar-vos restaurants i hotels allà. Metz no està gens lluny de la petita vila medieval, a 30 kms. D’entrada us recomanarem una pizzeria moderna i acollidora, trencadora, informal, portada per gent jove: La Storia. Fantàstica i bé de preu. També ens va agradar molt la proposta de La Robe des Champs, a la plaça Saint Jacques, amb patates de tota mena que fa aquest bonic local art-decó. Heu de provar-les!. Al costat una pizzeria que no està gens malament: Angeluzzo. Ètnics el libanés Au Coeur du Liban, i l’Indi Meena Mahal, tots dos a la Rue des Jardins. Bons tots dos. Una trattoria més clássica, amb bones pizzes al forn de llenya, però també amb altres plats seria La Toscana. I per dormir, al centre de Metz, un gran hotel, de la cadena Novotel, situat en el cor de la vila, a dues passes de la catedral impressionant. Un hotel on els infants s’allotgen i desdejunen gratis. Modern, amb pàrquing en el mateix edifici, gens car. Està situat en un gran centre comercial, amb una relació preu i qualitat insuperable en la zona. Metz, a dos passos de Rodemack, i a tocar també de Luxemburg, y de Trèveris a Alemanya. Una ciutat ideal per a visitar aquest petit poblet i tota la Lorena!.

En la tierra de las “Tres Fronteras”, que son las fronteras de Francia, Alemania y Luxemburgo, se encuentra el pequeño pueblo de Rodemack. Es llamado la Pequeña Carcassonne de Lorena, porque esta ciudad sigue rodeada de sus murallas y se puede ver también allí la puerta fortificada de Sierck. Está clasificado entre los “pueblos más bellos de Francia”, por sus estrechas calles, su gran castillo, que no se visita por ahora, pero del se puede ver el jardín y otros atractivos más. Para tomar algo tienen en el pueblo un par de bares. Uno es la Grange de George. El otro es la pequeña Carcassonne, pero nosotros no comimos en el pueblo. No muy lejos de Rodemack es el “Cordel restaurante” en Beyren Les Siercks. ¡Muy bueno!. Pero dormimos y comimos en la ciudad de Metz, que está muy cerca de Rodemack. Allí se puede ir a la Pizzeria La Storia. Fantástico y económico. O La Robe des Champs, en la plaza de Saint-Jacques, donde las patatas están hechas de todo tipo de maneras, en un entorno art deco entorno muy bonito. Junto a este restaurante está otra pizzería que no está nada mal: Angeluzzo. Comida étnica libanesa: El corazón del Líbano, y también comida hindú en el Taj Meena en la calle Jardins. Una trattoria clásica, con pizzas al horno de leña: La Toscane. Para dormir hay un muy buen hotel: El Novotel de Metz.

Au pays des «Trois Frontières», aux confins de la France, de l’Allemagne, et du Luxembourg, il y a le petit village de Rodemack. Il est surnommé la Petite Carcassonne Lorraine, parce que ce village est encore entouré de ses remparts et on y peut voir la porte fortifiée de Sierck. Il est classé parmi les “Plus Beaux Villages de France“. Vous pouvez aller visiter ses ruelles etroites, son grand château, il ne se visite pas, mais vous pouvez voir le jardin. Il y a deux cafés à Rodemack. Un c’est la Grange à Georges. L’autre s’apelle la Petite Carcassonne, mais nous n’avons pas mange au village. Pas  loin de Rodemack se trouve le “Restaurant Cordel”, à Beyren-lès-Siercks. Trés bon!. Mais nous avons dormi et mange à la ville de Metz, bien proche de Rodemack. Là vous pouvez aller à la pizzeria La Storia. Fantastique et économique. Ou à La Robe des Champs, sur la place Saint-Jacques, où les pommes de terre sont faites de toutes sortes dans un cadre art-déco trés mignon. A côté il y a une autre pizzeria qui est pas mal: Angeluzzo. Ethnique libanaise c’est au coeur du Liban, et aussi le Meena Mahal hindoue à la rue des Jardins. Une trattoria classique, pizzes au four de bois: La Toscane. Pour se loger il ya un trés bon hotel: Novotel Metz.

Metz i el Nadal, o no!

El Nadal a Metz és molt bonic. Però si no és Nadal també és molt xulo. De fet, nosaltres hi parem cada vegada que tornem de Bèlgica, d’Holanda o d’Alemania, camí de casa. Perquè te un Novotel amb piscina, ideal per a les famílies al bell mig de la ciutat, amb bon parquing, i no gens car. Perquè te una catedral fantàstica, alta, altíssima, amb uns vitralls fabulosos, els millors de França. També te un parell d’esglésies més, interessants, un museu, anomenat de La Cour d’Or, amb restes romanes i merovingies, i un nou centre Pompidou, filial del de París, i el riu Mosel·la, magnífic, ple de cignes i d’ànecs, que hi passa pel mig. Però de tot, la Catedral, es val una visita i una estada. Per Nadal, a Metz, i fins el 17 de gener de 2016, hi fan una expo de ninots de Disney sobre gel, patrocinada per Disneyland Paris. No és gaire gran, però si espectacular i xula de veure. I no és molt cara. Està oberta, com també una pista de gel per patinar, i una roda, una “noria” molt gran, fins el 17 de gener. Si feu vacances per aquestes dates, animeu-vos. Si no les feu, penseu-hi de cara a l’any vinent. I si voleu anar a Metz en una altra època de l’any, cap problema. Sempre és bonic!. Dinar o sopar a Metz és senzill, pràctic i bo. D’entrada us recomanarem una pizzeria moderna i acollidora, trencadora, informal, portada per gent jove: La Storia. Fantàstica i bé de preu. També ens va agradar molt la proposta de La Robe des Champs, a la plaça Saint Jacques, amb patates de tota mena que fa aquest bonic local art-decó. Heu de provar-les!. Al costat una pizzeria que no està gens malament: Angeluzzo. Ètnics el libanés Au Coeur du Liban, i l’Indi Meena Mahal, tots dos a la Rue des Jardins. Bons tots dos. Una trattoria més clássica, amb bones pizzes al forn de llenya, però també amb altres plats seria La Toscana. I per dormir, al centre de Metz, un gran hotel, de la cadena Novotel, situat en el cor de la vila, a dues passes de la catedral impressionant. Un hotel on els infants s’allotgen i desdejunen gratis. Modern, amb pàrquing en el mateix edifici, gens car. Està situat en un gran centre comercial, amb una relació preu i qualitat insuperable en la zona. Metz, a dos passos de Luxemburg, y de Trèveris a Alemanya. Una ciutat ideal per a visitar la Lorena, i amb uns espectaculars mercats de Nadal!.

La Navidad en Metz es muy bonita. Aunque es bonito en cualquier época del año. Nosotros paramos allí cada vez que vamos o venimos de Europa, de Bélgica, de Holanda o de Alemania. Tiene un Novotel con piscina, ideal para familias, en pleno centro del casco antiguo, tocando a la catedral. Una catedral fantástica, alta, altísima, con vidreras de fábula. Una catedral de las mejores de Francia y de Europa. Y también un museo, el de La Cour d’Or, y un centro Pompidou. Y el rio Mosela. Y hasta el 17 de enero de 2016, hay una expo de Disney sobre hirelo, patrocinada per Disneyland Paris. Y una pista de patinaje sobre hielo. I si vais a Metz en otra época del año no hay problema. Siempre es bonito. Comer en Metz es sencillo. Id a la pizzeria La Storia. Fantástica y economica. O a La Robe des Champs, en la place Saint Jacques, donde hay patates de todo tipo en un lindo local art-decó. Al lado otra pizzeria que no está mal: Angeluzzo. Étnicos el libanés Au Coeur du Liban, y el hindú Meena Mahal, en la Rue des Jardins. Una trattoria clásica, pizzes de lleña, La Toscana. I para dormir el gran hotel, de la cadena Novotel.

Le Noël à Metz est très agréable. Bien qu’il soit agréable à tout moment de l’année. Nous nous arrêtons là à chaque fois que nous retournons de la Belgique, de les Pays-Bas ou de l’Allemagne. Il y a un Novotel qui dispose d’une piscine, idéal pour les familles, au cœur de la vieille ville, à côté de la cathédrale. Metz à une cathédrale fantastique, une de les meilleures cathédrales en France et en Europe aussi. Et un musée, La Cour d’Or, et aussi un nouvel Centre Pompidou. Et il y a la Moselle, ce beau rideau. Et jusqu’au 17 Janvier, 2016, il ya un spectacle de Disney sur glace esponsorisé par Disneyland Paris. Et un joli patinoire. Manger à Metz est trés facile. Il faut aller à la pizzeria La Storia. Fantastique et économique. Ou à La Robe des Champs, sur la place Saint-Jacques, où les pommes de terre sont faites de toutes sortes dans un cadre art-déco trés mignon. A côté il y a une autre pizzeria qui est pas mal: Angeluzzo. Ethnique libanaise c’est au coeur du Liban, et aussi le Meena Mahal hindoue à la rue des Jardins. Une trattoria classique, pizzes au four de bois: La Toscane.

Noel a Nimes

Nimes és una ciutat molt bonica. Te monuments molt especials, i únics, com ara l’esplèndid amfiteatre romà, Les Arenes o el fastuós temple romà, perfectament conservat. També te un parc romàntic deliciós i un casc antic, que sense ser gran cosa podem dir que és interessant. Però avui volem recomanar-vos una anada a Nimes en ocasió de les seves festes de Nadal, familiars, divertides. Podem començar per les projeccions de llum sobre monuments, que tindrà lloc entre el 21 i el 27 de desembre, casa nit de 17’30 a 21 hores. També és xula la roda que girarà fins el 4 de gener, tots els dies de 11 a 19 hores. Nimes a vol d’ocell per 3,50 €, o bé per 2 € si heu comprat algun record a alguna botiga. Mireu establiments adherits a coeur-de-nimes. Del 19 de desembre al 4 de gener podeu patinar sobre gel just sota la Maison Carrée, el temple romà. sessions des de les 14 hores fins les 19 hores, cada dia. Costa 2 € llogant els patins, tot comprès. Ben situada en la ruta cap a Itàlia, o cap a la Provença, podeu descansar de tan conduir i fer una parada o una volta per Nimes. O bé fer-ne el centre d’unes mini-vacances de Nadal i visitar Montpellier, o Arles, o la Camarga, espai natural increible, des de Nimes. Pobles tan bonics com Les Baux en Provence, o la ciutat papal d’Avignon, son a tocar. Per dormir hi ha tota mena de serveis. Recordeu que hi ha un bon hotel de la cadena Novotel, que te bones habitacions familiars, i un bon restaurant, en ple centre de Nimes, a tocar de les Arenes!. Nimes us espera aquest Nadal!.

Nimes es una ciudad muy guapa. Tiene monumentos especiales, como el teatro romano o el templo. También un parque romántico delicioso y un barrio antiguo interesante. Pero hoy os la recomendamos por sus fiestas de Navidad, espectaculares, con proyecciones de luz sobre monumentos. Parad un momento en Nimes, en la ruta hacia Italia, París o Provenza, descansad de tanto conducir. Dad una vuelta por Nimes esta Navidad, y recorred la Provenza, Avignon o Arles desde allí. Para dormir hay toda clase de hoteles. Recordad la cadena Novotel, que tiene buenas habitaciones familiares y un buen hotel en Nimes.

La Vall d’Aosta

Si hi ha un destí familiar bonic i assequible als Alps Italians, aquest és la Vall d’Aosta. I ho és perquè és molt bonica, perquè és molt diferent, perquè és molt espectacular, i perquè és molt propera. La Vall d’Aosta és una regió autònoma italiana, que toca a França i que està situada al cor dels Alps més alts i potents, al peu del Montblanc. Tot i que sembli estrany, només està a 770 kms. de Barcelona. Hi ha diverses rutes per arribar-hi. La més directa és per Girona, Narbonne, Nimés, Orange, Nyons, Serres, Gap, Briançon i passant el coll de Montgenevre, arribar fins a Torino, per pujar després a Aosta. Ruta curta però lenta. Només la meitat és autopista. Moltes corbes. Paratges desèrtics. També és possible anar-hi per autopista continuament. Cal seguir l’A7 fins La Jonquera, l’A9 fins Orange i després continuar ca a Valence. D’aquí a Grenoble, i d’allà cap al túnel de Frejús que us portarà a Torino, i Aosta. També possible per la Costa, anant per Niza fins Savona i pujant a Torino, una volta llarga. O pel túnel del Montblanc, des de Chamonix, per paisatges alpins de llegenda. Si hi arribeu per Torino pugeu per l’autopista A5. La vall està a només 55 km de Torino. La Vall d’Aosta és un destí complert per unes vacances. A l’estiu és un lloc fresc on refugiar-se del sol ardent. Un lloc on el sol escalfa però on tot és verd, i a la nit es dorm. A la primavera tota la vall riu, reneix. A la tardor, els vessants, verticals, altíssims, s’omplen de tons terrosos, daurats, ocres i vermells. A l’hivern, si agafeu bon temps, la neu brilla al sol esmorteït. No una mica de neu, sinó pilons de neu. Una neu democràtica, a l’abast de tothom, familiar, que omple cada racó de la vall. La Vall d’Aosta, la principal, comença al Pont de Sant Martí i arriba fins l’estació d’esquí de Courmayeur, (a la foto),  al peu mateix del Montblanc. Te molts atractius turístics, tot i que a primera vista és molt austera, anodina i fins una mica trista. Per exemple els seus castells. Cada poble te el seu. Són forticacions de caire defensiu, que s’han anat bastint al llarg dels segles. N’hi ha de medievals, hi ha palaus renaixentistes i barrocs, que no per això abandonen l’aire de fortalessa, n’hi ha del segle XIX. Totes son poderoses, situades en llocs estratègics, aturant el pas dels estranys. Castells com el de Bard, o el palau d’Issogne, amb les pintures, o Fenis, o Verres o Sarriod. N’hi ha tants, tan diferents i tan bonics que Aosta podría ser molt bén anomenada la vall dels castells. També són espectaculars les seves esglésies, romàniques, amb campanars en afilades punxes, però amb façanes barroques, amb façanes pintades, naifs i entranyables, coloristes i originals. Aosta, al mig del vall, és una capital jove i dinàmica, amb un passat romà esplendorós, amb arc de triomf inclòs, i nombrosos temples medievals, com Sant Orso o el Duomo. Si la vall principal és magnífica, ens mancaran les paraules per descriure les valls secundàries que s’endinsen per atanyer les sobiranes capçaleres del Mont Rosa, del Cerví, o del Montblanc, gegants d’Europa, amb més de 4000 mts. d’alçada. Son valls precioses, escarpades i rialleres, menys severes que la vall mare, més asolellades. N’hi ha una dotzena, totes fantàstiques, ideals per passar-hi l’estiu, o un Nadal a la neu. Ens agraden especialment la Vall de Cogne, que s’endinsa en el parc nacional del Grand Paradiso, reserva d’Europa. Cogne, al final de la seva vall, és un poblet de conte de fades, amb restaurants i hotels maravellosos, paisatges idil·lics i una natura verge. El vall de Breuil-Cervinia acaba en un circ glaciar al peu mateix del Cervino, una titànica muntanya, escenogràfica i brutal. A Aosta hi ha molts bons llocs per menjar i dormir. Us en recomanarem uns quants, com la Maison Tissiere, al poblet d’Antey-Saint André, a Cervínia. Un hotelet amb moltíssim encant, i una cuina digne d’estrella Michelin. Al poble de La Salle, uns apartaments molt ben muntats: Le Petit Coeur. En aquest poble, un restaurant diferent: Pizzeria da Gigi. No us espanteu per la pinta del lloc. Cuina sarda de tota la vida. Demaneu-li a la Valeria quins plats ha fet la seva mare aquell dia. A Courmayeur podeu dinar a Le Petit Montblanc. A la capital, Aosta, molts locals del carrer principal us treuran d’una situació apurada, però per dormir i menjar bé, aneu fins als poblets de les valls secundàries, com a Cogne. Allà trobareu grans hotels, com el Sant’Orso, o el Bellevue, caríssims, guapíssims, amb restaurants en consonància. O petits hotels amb encant, com el de La Tor. Finalment penseu que Torino està a menys d’una hora en cotxe de la Vall d’Aosta i ofereix la seguretat, bon preu i tracte especial a les famílies del seu Novotel Giulio Cesare, una aposta segura. El vall d’Aosta és una destinació familiar ideal per vacances.

Si hay un destino familiar bonito y asequible en los Alpes Italianos, este es el Valle de Aosta. Y lo es porque es muy bello, porque es muy diferente, porque es muy espectacular, y porque está muy cerca. El Valle de Aosta es una región autónoma italiana, que toca Francia y que está situada en el corazón de los Alpes más potentes, al pie del Montblanc. Aunque parezca extraño, sólo está a 770 kms. de Barcelona. Hay varias rutas para llegar. La más directa es por Girona, Narbonne, Nimes, Orange, Nyons, Serres, Gap, Briançon y pasando el col de Montgenevre, se llega hasta Torino, para subir luego a Aosta. Ruta corta pero lenta. Sólo la mitad es autopista. Muchas curvas. Parajes desérticos. También es posible ir por autopista continuamente. Hay que seguir la A7 hasta La Jonquera, la A9 hasta Orange y luego continuar hacia Valence y Grenoble. De allí hacia el túnel de Fréjus que les llevará a Torino, y Aosta. También posible por la Costa, yendo por Niza hasta Savona y subiendo en Torino, dando una vuelta larga. O por el túnel del Montblanc, desde Chamonix, por paisajes alpinos de leyenda. Una vez se llega a Torino hay que subir por la autopista A5. El valle está a sólo 55 km de Torino. El Valle de Aosta es un destino completo para unas vacaciones. En verano es un lugar fresco donde refugiarse del sol ardiente. Un lugar donde el sol calienta pero donde todo es verde, y por la noche se duerme. En primavera todo el valle renace. En otoño, las vertientes, verticales, altísimas, se llenan de tonos terrosos, dorados, ocres y rojos. En invierno, si cogéis buen tiempo, la nieve brilla al sol mortecino. No un poco de nieve, sino montones de nieve. Una nieve democrática, al alcance de todos, familiar, que llena cada rincón del valle. El Valle de Aosta comienza en el Puente de San Martín y llega hasta la estación de esquí de Courmayeur, (en la foto), al pie mismo del Montblanc. Tiene muchos atractivos turísticos, aunque a primera vista es muy austera, anodina y hasta un poco triste. Por ejemplo sus castillos. Cada pueblo tiene el suyo. Son forticacions de carácter defensivo, que se han ido construyendo a lo largo de los siglos. Los hay de medievales, hay palacios renacentistas y barrocos, que no por ello abandonan el aire de fortaleza, y los hay del siglo XIX. Todas ellas son poderosas, situadas en lugares estratégicos, como deteniendo el paso de los extraños. Hay que ver castillos como el de Bard, o el palacio de Issogne, con las pinturas, o Fenis, o Verres o Sarriod. Hay tantos, tan diferentes y tan bonitos que Aosta podría ser muy bien llamado el valle de los castillos. También son espectaculares sus iglesias, románicas, con campanarios en afiladas puntas, pero con fachadas barrocas, con fachadas pintadas, naif y entrañables, coloristas y originales. Aosta, en medio del valle, es una capital joven y dinámica, con un pasado romano esplendoroso, con arco de triunfo incluido, y numerosos templos medievales, como San Orso o el Duomo. Si el valle principal es magnífico, nos faltarán las palabras para describir los valles secundarios que se adentran en las cabeceras del Monte Rosa, del Cervino, o del Montblanc, gigantes de Europa, con más de 4000 mts. de altura. Son valles preciosos, escarpados y risueños, menos sever0s que el valle madre, más soleados. Hay una docena, todos fantásticos, ideales para pasar el verano, o una Navidad en la nieve. Nos gustan especialmente el Valle de Cogne, que se adentra en el parque nacional del Grand Paradiso, reserva de Europa. Cogne, al final de su valle, es un pueblo de cuento de hadas, con restaurantes y hoteles maravillosos, paisajes idílicos y una naturaleza virgen. El valle de Breuil-Cervinia termina en un circo glaciar al pie mismo del Cervino, una titánica montaña, escenográfica y brutal. En Aosta hay muchos buenos lugares para comer y dormir. Os recomendaremos algunos, como la Maison Tissiere, en la aldea de Antey-Saint André, en Cervinia. Un hotelito con muchísimo encanto, y una cocina digna de estrella Michelin. En el pueblo de La Salle, unos apartamentos muy bien montados: Le Petit Coeur. En este pueblo, un restaurante diferente: Pizzeria da Gigi. No os asustéis por la pinta del lugar. Cocina sarda de toda la vida. Pedidle a Valeria qué os nombre los platos que ha cocinado su madre ese día. En Courmayeur se puede comer en Le Petit Montblanc. En la capital, Aosta, muchos locales de la calle principal les sacaran de una situación apurada, pero para dormir y comer bien, hay que ir hasta los pueblos de los valles secundarios, como Cogne. Allí encontrarán grandes hoteles, como el Sant’Orso, o el Bellevue, carísimos, guapísimos, con restaurantes en consonancia. O pequeños hoteles con encanto, como el de La Tor. Finalmente piensen que Torino está a menos de una hora en coche del Valle de Aosta y ofrece la seguridad, buen precio y trato especial a las familias de su Novotel Giulio Cesare, una apuesta segura.