Lescun: Plateau de Lhers


Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe, que acaba a la vila d’Oloron-Sainte Marie que n’és la capital, una ciutat gran. Però de totes les meravelles d’aquesta vall, al peu dels Pirineus, us proposem una excursió pel poble de Lescun. Es troba a la falda d’un circ de muntanyes impressionat, el circ de Lescun, dels més bonics dels Pirineus centrals. Tot just passar el port, o el túnel de Somport, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara trobareu, a mà esquerra tot baixant, la carretera que porta al poble de Lescun, des d’on podeu arribar en cotxe al peu del circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Abans d’arribar a Lescun trobareu a mà esquerra de nou, la indicació per accedir als plans de Lhers. Es tracta d’un altre indret bucòlic, amb un seguit de prats i rius d’alta muntanya, amb granges disseminades, on pasturen vaques i cavalls. Idílic. La carretera arriba fins un càmping d’alta muntanya, en un entorn de pics impressionants. Apte per a qualsevol tipus de vehicle, carretera estreta però asfaltada i condicionada. Des d’allà mil rutes de senderisme familiar son possibles. El centre francès de la vall seria Oloron, un poble gran, amb la seva catedral, una església romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar a casa pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

 

Hoy os proponemos ir a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para bajar per la Val d’Aspe, que acaba en la villa d’Oloron-Sainte Marie que es la capital del valle, y una ciutat grande. Pero más en concreto lo que os proponemos hoy es una excursión al pueblo de Lescun. El circo de Lescun es uno de los más bonitos de los Pirineos Franceses. Podeis ir a pueblo, y al circo, o bién subir a los llanos de Lhers. Se trata de un lugar bucólico con una carretera estrecha que cruza prados y bosques hasta llegar a un camping de alta montaña. Posibilidad de grandes rutas de senderismo familiares. Oloron, un pueblo grande, merece una visita también, con su catedral románica, patrimonio de la humanidad. En Oloron teneis el hotel Alysson, y para comer “La cort des miracles”, un bar con comidas. Podeis volver por el Portalet, y Formigal. O volver por el túnel y parar a comer en l’Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante. Sabiñánigo tiene un hotel fabuloso: el Villa Virgínia. Cerca está Jaca con su catedral y el museo diocesano y las pinturas románicas. Podeis recorrer las iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo.

Anuncis

La Vall d’Aspe


IMG_2205

Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe. la vila d’Oloron-Sainte Marie n’és la capital, una ciutat gran. Però aquesta vila ja està situada al final de la vall, al peu dels Pirineus. De fet seria una mena de Jaca a la francesa, la seva ciutat bessona just a l’altra costat dels Prineus. Tot just passar el port, o el túnel, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara podeu anar, a mà esquerra tot baixant, al circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Una mica més avall encara, a mà dreta de nou, teniu Sarrance. Podeu parar per veure la seva estranya església barroca, amb la façana, el claustre i l’interior, on destaca la trona, els vitralls de l’àbsis i la talla de la verge. Al final trobareu Oloron, amb la seva catedral, una esglèsia romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.

IMG_2194

Hoy os proponemos pasar a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para recorrer el bonito valle de Aspe, del que villa de Oloron-Sainte Marie es la capital. Pero esta villa ya está situada al final del valle, al pie de los Pirineos. De hecho sería una especie de Jaca a la francesa, su ciudad gemela justo al otro lado. Nada más pasar el puerto, o el túnel, entraréis en un valle atlántico, lleno de vegetación, precioso en otoño, nevado en invierno, fresco en verano y multicolor en primavera. Hay, a ambos lados de la carretera, una serie de pueblos de montaña con casas medievales. Más adelante, a mano izquierda bajando, teneis el circo de Lescun, impresionante anfiteatro de montañas alpinas. No se lo pierdan. Un poco más abajo aún, a mano derecha de nuevo, tienen Sarrance. Pueden parar para ver su extraña iglesia barroca, con la fachada, el claustro y el interior, donde destacan las vidrieras del ábside y la talla de la virgen. Al final encontrarán Oloron, con su catedral, una iglesia románica y gótica muy bonita y muy grande, con una portada muy guapa, espléndida, patrimonio de la humanidad. En Oloron nosotros dormimos en el hotel Alysson, un moderno hotel de lujo, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gusta mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Encantador aunque su decoración barroca y naif pueda sorprender. Pueden volver por el puerto de Portalet, e ir a Formigal. También pueden decidir rehacer la ruta y repasar el túnel de Somport para ir a comer al Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante con un menú de campanillas por cuatro duros. Si no deseais dormir en Francia, y sólo echar un vistazo al Valle de Aspe, un buen centro español para hacer esta ruta sería Sabiñánigo, donde está nuestro hotel preferido del Pirineo oscense: el Villa Virginia de Sabiñánigo. Un señor hotel, 4 estrellas, con un spa increíble, fantástico, y un restaurante a la altura de los mejores. Si dormís en el lado aragonés se puede visitar Jaca, con su catedral románica y el museo diocesano, lleno de pinturas románicas también, bellísimas. Y al día siguiente recorrer las pequeñas iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo. No se pierdan San Pedro de Lárrede, fantástica, y San Juan de Busa, una cucada. Ya lo veis, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance … Pirineos en estado puro, paisajes de ensueño, arte y buena comida. ¡El Valle de Aspe les espera!.

 

Bujaruelo


bujaruelo1

Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant un cap de setmana llarg, un pont o unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Es tracta d’arribar-nos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. A l’estiu molta gent, cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa, com us hem dit. Sempre visitem aquest poblet medieval meravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Broto i Torla. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, hi ha bar i restaurant, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

bujaruelo2

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Barbacoes de la Creu del Codó


picnic_creu_codo

Si sortiu des de Solsona, camí de Sant Llorenç de Morunys i el Port del Comte, per l’antiga carretera que puja el Coll de Jou, una mica abans de coronar el coll mateix, veureu que surt, ma dreta,  una petita carretera asfaltada, molt estreta que ens porta a una zona de lleure preciosa, un pícnic increible, amb barbacoes i molt d’espai per gaudir d’una natura ben espectacular, de muntanya. Bon aparcament pels cotxes. A l’àrea de pícnic hi ha molt de lloc i hi cap moltíssima gent. No us podem dir quantes taules hi ha escampades per un bosc de pins rojos centenaris, potser una vintena llarga. També ha moltes barbacoes de ferro, d’un disseny espectacular, repartides per tot l’espai. És un lloc ideal per arribar-hi amb la família o els amics a fer una bona carn a la brasa, o a gaudir de la natura. I si sou amants de les passejades, de les rutes o el senderisme, no us podeu perdre l’excursió fins el fantàstic i super espectacular Mirador de la Creu del Codó, que és el que dona nom a l’àrea de pícnic que avui us presentem. Per anar-hi cal seguir el sender que surt de l’àrea, ben indicat en un pal a la sortida. El primer que trobarem serà la font de la Creu del Codó, entre uns bonics boixos. Seguirem el sender guiats per les estaques de fusta, creuant una gran esplanada. de nou trobareu un poste indicador amb la direcció del mirador. Arribarem al peu d’una penya que cal remuntar seguint les fletxes vermelles, primer en llaçades i després pujant graons. S’arriba a una balma i cal continuar amunt. Ara serem a una cruïlla de camins. Cal continuar per un caminet pla, que va seguint la carena fins a arribar al mirador. Tindreu als vostres peus tota la vall de Lord en una vista aèria, de vertígen. Al fons la serra del Verd, i la de Busa. Els voltors son amos del cel. L’estació d’esquí del Port del Compte, bona neu familiar a l’hivern i primavera, està molt aprop d’aquí, a uns 10 kms en cotxe. Baixant el coll de Jou podeu anar fins el poble Sant Llorenç de Morunys, medieval, amb una església romànica que dins te una capella barroca que us deixarà bocabadats. De Sant Llorenç, agafant la carretera que va a La Coma i La pedra, i puja al Port del Comte pel darrera, podeu visitar les fonts del riu Cardener, amb una altra àrea de lleure fatàstica. La Vall de Lord te racons fabulosos, d’una natura verge. Reculant cap a Barcelona, baixant el Coll de Jou per on haureu arribat, hi ha la meravellosa ciutat episcopal de Solsona, capital de la comarca màgica del Solsonès, increiblement maca. Al coll de Jou s’hi arriba, com hem dit des de Solsona. I a Solsona s’hi arriba anat per la C-58, o per l’autopista C-16, i després per la C-55 fins a Manresa, per continuar després en direcció Cardona i, finalment, Solsona per la mateixa C-55. La ruta és preciosa. Si podeu pareu a Cardona, amb les mines de sal i el seu castell medieval fabulós, una passada de fortalessa, grandiosa. O potser a Súria, per veure’n el casc antic. L’excursió és ideal per un cap de setmana o pont. La increïble Vall del Lord us espera. Per menjar informalment a Sant Llorenç aneu a la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!.  Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el tradicional Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. També podeu pujar, passat el Port del Comte, fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens a tocar la neu de l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de l’àrea de pícnic que us hem dit de la Font del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa VilasalóCan Martí, o bé Cal Saragossa. Per tornar podeu canviar de ruta, i fer la que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, que és molt bonica, El ferm està en molt bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. No oblideu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant La Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, i a l’àrea de barbacoes de la Creu de Codó que us estem explicant, però dins del poble encara. Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Per cert, hi ha molt bons allotjaments a Solsona. Recomanem el Sant Roc. Una delicadessa sense límits, amb un restaurant de fàbula. Bona botifarrada o calçotada a la Vall del Lord!.

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, el de la Coma i la Pedra, a la sombra del Port del Comte. Y en este valle remoto, bonita, bien conservado, tienen un lugar espectacular para hacer un buén pícnic o una buena barbacoa. Un lugar en medio del bosque, impresionante, dentro de un bosque de pinos rojos increible. Un lugar muy agradable para pasar un día en familia haciendo una buena carne a la brasa. Se trata del área de pícnic y barbacoas de la Creu del Codó, muy cerca del Coll de Jou, que desde Solsona da acceso a la Vall del Lord, a Sant Llorenç de Morunys y a la estación de esquí familiar del Port del Comte. Al coronar el puerto, o casí, viniendo de Solsona, miren a mano derecha la carreterita que lleva al àrea. Buén aparcamiento, muchas mesas y barbacoas de diseño moderno. Es un lugar muy adecuado para que los niños corran y salten, esperando la comida familiar. El bosque és frondoso, maravilloso, fantástico para preparar allí una buena carnada o unos calçots. Y si subís un fin de semana no dejeis de visitar otros lugares de la increíble Valle del Lord, como la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç de Morunys. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente, fuera del pícnic, vayan a la pizzería “El Cau”,  en Sant Llorenç de Morunys. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien Cal Zaragoza. La estación de Port del Comte es otro destino familiar muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. O otra área de pícnic de ensueño, la de las fuentes del Cardener. Si pasan el fin de semana por allí, una buena idea, se pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la misma carretera que sube al pícnic de la Creu de Codó y que luego baja a Sant Llorenç de Morunys. Pero atención, está dentro del pueblo todavía. Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el pícnic más chulo de todo el Valle del Lord!.

Mossàrab i romànic del Serrablo


busa

Als voltants de la vila de Sabiñánigo, a Huesca, s’estén la desconeguda comarca del Serrablo, de la qual ja us en hem parlat en altres ocasions en aquest mateix bloc. Està situada estratègicament al cor del Pirineu Aragonés, en un creuament dels camins que van d’Osca a Jaca i està formada per un munt de petits poblets, alguns habitats i d’altres no. En la majoria d’aquests pobles hi ha precioses esglésies mossàrabs del segle XI, o bé romàniques, una mica posteriors. Tots aquests temples estaven en ruïnes, o camí de la ruïna, fins que l’associació d’amics del Serrablo va decidir salvar-les. Avui us proposem una ruta que podem començar a la sortida de la pròpia ciutat de Sabiñánigo, on podrem visitar el Museu del Serrablo, una casa pirinenca reconstruïda i plena de tota mena d’objectes que els “Amigos del Serrablo” han anat recuperant dels petits poblets abandonats. Molt interessant. Anirem ara per la ronda de Sabiñánigo, en direcció Jaca, i agafarem una carretera local, ben senyalitzada, que va en direcció a Sardas, on hi ha una església romànica molt desfigurada, per arribar en pocs kms. a una delícia de poblet anomenat Isún. Te una fantàstica petita església, molt cuca. Tornem a la variant i agafem ara en direcció Lárrede. El primer poble que trobem és Latas, amb un altre temple romànic, i després Satué, amb una bonica església mossàrab. Una mica de pujada, una baixada i som a Lárrede. Hem conduit només 6 kms. Ens dona la benvinguda la maravellosa església de Sant Pere, amb un absis fantàstic, i la seva torre descomunal. Dalt de la muntanya una torre de guaita. Rodejant l’església un petit poble, molt ben restaurat, una casa noble i cases de pedra. Molt bonic tot. Però les sorpreses agradables no s’acaben aquí. A dos kms. de Lárrede, seguint la carretera per la que anàvem, trobarem un bonic prat, a mà dreta, fàcil aparcament, on s’alça esplèndida l’ermita mossàrab de Sant Joan de Busa. La porta no està tancada amb clau. Te una bonica finestra en el lloc de la rosassa, a ponent. Arribem a l’encreuament que ens portarà, anant a mà esquerra, a la carretera general, cap a Biescas, o de tornada a Sabiñánigo. Però abans, si l’agafem a mà dreta podrem gaudir del temple del poblet d’Oliván, amb bonica església mossàrab. I si anem rectes endavant, al mateix encreuament que estem descrivint, anirem a Orós Bajo on teniu un altre temple mossàrab també. Si tornem enrrere, atravessem el pont damunt del riu Gàllego, podem anar de nou cap a Sabiñánigo. En aquest cas pasarem per Senegüé i, poc després trobarem el desviament cap al poblet de Sorripas que té una altra església romànica. Podem cloure la jornada visitant el Castell de Larrés, ple d’obres de grans dibuixants i amb estàncies medievals evocadores. I no son aquestes soles les esglésies que podeu visitar. Son només una ruta factible, entre moltes. Cada petit poblet te la seva. Però com que no sols de temples mossàrabs viuen les famílies amb infants petits us hem de donar la bona notícia que la comarca del Serrablo, i Sabiñánigo, la seva capital, està perfectament situada a menys de 50 kms. de llocs tan bonics com l’estació d’esquí del Formigal, amb les seves pistes d’esquí, Sallent de Gállego, Panticosa poble, o el Balneari de Panticosa. També teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc natural situat a Piedrafita de Jaca, al Vall de Tena. A Lacuniacha es proposa un recorregut a l’aire lliure, una caminada, dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. I des de Jaca, Candanchú i Astún són fácilment accessibles, per disfrutar de la neu en família. Si ampliem el radi als 80 kms. incorporarem a les possibilitats de visita familiar Ordesa i el vall de Broto, ara units a Sabiñánigo per una estupenda carretera, o el bellíssim monestir de San Juan de la Peña, joia del romànic. O les valls aragoneses de Hecho i Anso, amb els seus circs glaciars de la Selva de Oza o de Zuriza. animals. Ara us donarem unes quantes referències que posaran Sabiñánigo en el vostre mapa de sortides en familia, com a un excel·lent centre d’operacions al Pirineu. Primer un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Ideal com a parada en ruta sense gastar gaires diners. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà maravellats. Els preus son molt arreglats, i ho inclouen tot. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. I tot a uns preus imbatibles. Us el recomanem sense dubtar-ho. El nostre hotel al Pirineu d’Aragó. Bona estada al Serrablo!.

El Serrablo és una comarca aragonesa, situada en el norte de la provincia de Huesca, que tiene a Sabiñánigo como capital. Pero hoy no queremos hablaros de Sabiñánigo, que ya lo hicimos hace poco en este mismo blog, sinó de las maravillosas iglesias mozárabes y románicas de esta tierra. Vamos a explicaros una ruta fácil, familiar, sencilla para descubrir unas cuantas, quizás las mejores. Para ello dejaremos Sabiñánigo y tomaremos la variante que la rodea, en dirección a Biescas y Jaca. Muy pronto cogemos el desvío en dirección a Sardas, población con un templo románico muy modificado y feo. Pero desde allí llegaremos en unos tres kilómetros al pueblecito de Isún con una bonita iglesia mozárabe. Volvemos atras, hacia la variante, y allí cogemos rumbo a Lárrede. Pasaremos por Latas, con una iglesia románica, y por Satué, con una de mozárabe. Pero la sorpresa más bella nos la va a dar el pueblo de Lárrede con su soberbia iglesia de San Pedro, guapísima, y la llamada Casa Isábal, con su escudo. El pueblo todo es muy bonito. Dejamos atras Lárrede, siguiendo la carretera por la que vamos en dirección norte, y en una pradera, a 2 kms. paramos. Buen aparcamiento. Nos llama la atención la bellísima ermita de San Juan de Busa. Abrimos la puerta, que no está cerrada, pero deberemos cerrarla de nuevo al marcharnos. Una cucada. Preciosa. Seguimos y nos hallamos en un cruce de carreteras. A la izquierda vamos hacia la general. Però nosotros cogemos primero a la derecha, hacia Oliván, para ver su iglesia mozárabe. Volvemos al cruce y ahora iremos recto, hacia Orós Bajo con otra iglesia mozárabe. Regresamos al cruce y, de allí, a la carretera general atravesando el río Gállego por el puente. Vamos dirección a Sabiñánigo. Pasamos por Senegüé y, a medio kilómetro tenemos el desvio a Sorripas que tiene otra bella iglesia románica. Finalizamos la ruta cogiendo un desvío a la derecha, ya cerca de Sabiñánigo, que pone: Larrés. Larrés tiene un castillo. n el teneis el Museo de Dibujo, con obra de grandes dibujantes. Finalmente llegamos a Sabiñánigo. Pero no acaba aquíla cosa. Aunque las iglesias del Serrablo son divinas, hay otras atracciones cerca que merecen un puente o unas vacaciones. Como por ejemplo el Formigal, con sus pistas de esquí, como Sallent de Gállego, Panticosa o el Balneario de Panticosa. Jaca, con su catedral está al lado. Desde allí Candanchú y Canfranc son fácilmente accesibles. Si ampliamos el radio a 80 kms. incorporaremos a las posibilidades, los valles de Ordesa y el valle de Broto, o el bellísimo monasterio de San Juan de la Peña, joya del románico. También tienen cerca de allí el Parque de animales de Lacuniacha, un parque natural situado en Piedrafita de Jaca, en el Valle de Tena. En Lacuniacha se propone un recorrido al aire libre, una caminata, en el bosque, donde poder ver ciervos y otros animales. Ahora les daremos unas cuantas referencias que pondrán Sabiñánigo en su mapa de salidas en familia, como un excelente centro de operaciones. Primero un restaurante y hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Ideal como parada en ruta. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Habitaciones sencillas pero límpias, muy bién de precio. Menú ajustado y de calidad. Frente a él se alza el complejo Villa Virginia. Un gran hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará boquiabiertos. Personal super amable. Buenísima comida. Habitaciones familiares, y todo a un precio increible. Nuestro hotel en el Pirineo Aragonés sin dudarlo un instante. ¡Buen Serrablo!.