Mercat de nadal a Castres

Si us agrada la bellesa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. Però si avui us recomanem una anada a Castres és per viure-hi un esdeveniment màgic. Es tracta del seu mercat de Nadal, petit, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de peluix, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes casolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Cada any dedicat a una temàtica. Te lloc a la Plaça de Jean-Jaurés, al centre de la vila, on hi haurà un bosc encantat amb 500 avets. També un racó gourmand, uns xalets d’artesans, el Père-Noël i cabanes del Gran Nord… Hi haurà animació pels infants, i tallers. A la plaça Pierre Fabre, una mica més lluny, un gran mercat gastronòmic, artesanal, un carrousel i més cabanes de Nadal. Tot gratuit!. Obert entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però sense aglomeracions. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Du 6 au 31 décembre la magie et la beauté de Noël s’installent à Castres. Le Père Noël et sa joyeuse troupe vous donnent rendez-vous dans son village place Jean-Jaurès. En cette période, c’est l’effervescence, lutins et rennes s’activent pour que tout soit prêt pour le grand soir ! Un monde enchanté à découvrir, qui ravira petits et grands ! Des animations et des spectacles gratuits sont au programme. Le marché de Noël de Castres vous accueille: du 6 au 25 décembre. Horaire d’ouverture du marché – Village et Maison du Père Noël: de 10h à 19h30 : du lundi au jeudi et les dimanches 8 et 15 décembre. De 10h à 21h : les vendredis et samedis et le dimanche 22 décembre. Horaire spécial le mercredi 25 décembre : de 15h30 à 19h30. Et du 26 au 31 décembre, horaire d’ouverture du marché – Village et Maison du Père Noël: Tous les jours de 10h à 19h30, retrouvez place Jean Jaurès: Le Village des exposants, les Terrasses gourmandes, la Maison du Père Noël. Tout accès libre et gratuit.

Castres, revisitat

Si us agrada Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, Castres ofereix també el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio.

Mercat de nadal a Castres

Si us agrada la bellessa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves maravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. Però si avui us recomanem una anada a Castres és per viure-hi un esdeveniment màgic. Es tracta del seu mercat de Nadal, petit, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de peluix, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes casolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Obert del 8 al 27 de desembre de 2017. Cada any dedicat a una temàtica. Te lloc a la Plaça de Jean-Jaurés, al centre de la vila, on hi haurà un bosc encantat amb 500 avets. També un racó gourmand, uns xalets d’artesans, el Père-Noël i cabanes del Gran Nord… Hi haurà animació pels infants, i tallers. A la plaça Pierre Fabre, una mica més lluny, un gran mercat gastronòmic, artesanal, un carrousel i més cabanes de Nadal. Tot gratuit!. Obert entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però sense aglomeracions. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana, del 8 al 27 de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

El Lauragais

Si us agrada la bellessa senzilla de llocs normals, els mercats de la Mediterrània, les viles endreçades i ordenades, el paisatge suau i ondulat de la Toscana o l’Empordà, els rierols i els espais de bosc, els camps oberts, els pobles apinyats… llavors us agradarà el Lauragais, una comarca repleta de totes aquestes coses, a mig camí entre dos grans destins familiars ineludibles: Carcasona i Tolosa de Llenguadoc, al sur de França. La capital de tota aquesta regió seria la Vila de Castres, una ciutat divertida que s’assembla a Girona per les cases dels tintorers vora el riu. No és Girona, ni te la seva importància turística, però ofereix el què te, un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral classicista una mica atrotinada, amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, un jardí a la francesa i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. El seu entorn, ja ho hem dit, el Lauragais. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec, entre els més bonics de França, o Puylaurens. Amb espais naturals com la Montanya Negra, com el llac de Sant Ferreol, els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Revel cada dissabte hi fan un bonic mercat d’alls roses, pate d’oca i formatges. Sant Fèlix Lauragais està impassible damunt el seu turó veient passar la boira als seus peus. O l’imponent abadia neoclàssica de Soreze, ara reconvertida en un hotel molt xulo, on es agradable de passejar i de romandre-hi. Més lluny hi ha ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui us recomanem una anada a Revel, a Sant Fèlix, a Castres per viure-hi el repòs. I encara millor si hi aneu amb motiu del seu mercat de Nadal, petitó, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de pelutx, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes cassolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria i trattoria italiana anomenada La Venice. Ens va encantar. La recomanem!. També hi ha una altra pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bona estada al Lauragais!.

Lauragais és una comarca natural del sur de Francia. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona por las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Tiene también un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno, el Lauragais. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Sant fèlix Lauragais, Revel, Soreze, Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, el lago de Sant Ferreol y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a dar una vuelta por el Lauragais es porque se parece a la Toscana, o al Ampurdán pero en sencillo. Y además en Castres hay un bonito mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Venise, una trattoria y pizzeria muy recomendable. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Revel

Revel és un poble gran, una ciutat mitjana si voleu, situada entre Castres, Carcasona i Tolosa de Llenguadoc, al sur de França. Es troba en una plana ondulada plena de rieres i rierols, al peu nord de la muntanya negra, que aporta un teló de fons molt bonic, ple d’avets i boscos caducifolis. Revel te un mercat espectacular, una “halle” que li diuen, del segle XIV, tota de fusta, amb unes vigues espectaculars que aguanten una coberta encara més espectacular, rematat tot plegat per un campanar, una torre que allotja l’oficina de turisme. I poca cosa més te Revel en ella mateixa a no ser uns quants carrers en angle recte, perquè Revel és una antiga bastida, com tantes n’hi ha escampades per la Lomagne o el Lauragais. I en aquests carrers hi ha cases amb entramat de fusta, xules, i moltes botigues perquè aquest burg fa de capital d’una petita comarca. I si heu d’anar-hi algun dia us aconsellem que sigui un dissabte. Els dissabtes l’halle, el mercat medieval espectacular del què us parlàvem, s’omple de verdures, d’alls roses, de formatges poc coneguts i d’excel·lent paté d’oca com no el trobareu enlloc més. I tot el poble ho viu. Els carrers adjacents semblen Calaf i el seu famós mercat. De fet no sembla França sinó un poble qualsevol de la Mediterrània. I si us falten atractius per justificar un desplaçament fins aquí us n’afegirem uns quants. Per exemple el seu entorn, ja ho hem dit, el Lauragais. Una regió plena de bonics pobles medievals, com Sant Fèlix Lauragais, una altra bastida amb la seva Halle, que està entre els més bonics de França. O com la Montanya Negra, amb el llac de Sant Ferreol, els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout. O, ben al costat de Revel, la imponent abadia neoclàssica de Soreze, ara reconvertida en un hotel molt xulo, on es agradable de passejar i de romandre-hi. I no ens deixarem la bonica Vila de Castres, una ciutat divertida que s’assembla a Girona per les cases dels tintorers vora el riu i un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya. Més lluny hi ha ciutats més potents, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui, nomes us recomanem una anada a Revel, amb motiu del seu mercat del dissabte i ja veieu com hem acabat. Per dinar a Revel està bé, a la mateixa plaça mercat, la Brasserie du Rosier, carns en un ambient glamourós, de cert luxe. Francesa. Està a la Galerie du Levant de la plaça mercat, núm. 4. Però a nosaltres ens agraden les dues pizzeries que trobareu tot arribant al poble des de Toulouse, a l’Avinguda de Castenaduray, als números 40 i 24. Allà hi ha la pizzeria Delicioso, boníssima, forn de llenya, i una mica més a munt, més cap al centre, la Stromboli, molt bona també. També fora Revel hi ha bons llocs on anar a dinar: a Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria i trattoria italiana anomenada La Venice. Ens va encantar. La recomanem!. Per dormir, a Castres, als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bona estada a Revel, sobretot en dia de mercat!

Revel es un pueblo del sur de Francia. Un pueblo bonito, con una plaza mercado, una halle, en madera, del siglo XIV, sencillamente espectacular. Y los sábados que es dia de mercado está llena de quesos, de ajos rosados, de bullicio, de colores, de vida. Todo un espectáculo. Revel es el centro de una comarca variada, llena de pueblos pequeños, rural y encantadora. Y sus alrededores merecen una visita: la montaña negra, el lago de San Ferreol, Castres, que se parece a Girona por las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout… O bonitoss pueblos medievales, como Sant fèlix Lauragais, o como Soreze, con su fabuloso hotel instalado en una abadia del XVII, o como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. No os perdais los bosques y espacios naturales como la Montaña Negra, el lago de Sant Ferreol, con abetos de ensueño, o la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tienen, un poco más lejos, localidades serenas, como Lavaur o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Ya lo sabeis: os recomendamos un sábado por la mañana el mercado de Revel. ¡Muy bonito!.

El Mercat de nadal de Castres

Si us agrada la bellessa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves maravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que colorojaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per resaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui us recomanem una anada a Castres per viure-hi un esdeveniment màgic, que va guanyant adeptes i que, poc a poc, convoca gentades d’arreu de França i també de Catalunya. Es tracta del seu mercat de Nadal, petitó, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de pelutx, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes cassolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Obert del 9 al 27 de desembre de 2016. Cada any dedicat a una temàtica. Aquest any al Gran Nord, amb ossos blancs, aurores boreals, llops, caribus… Te lloc a la Plaça de Jean-Jaurés, al centre de la vila, on hi haurà un bosc encantat amb 500 avets. També un racó gourmand, uns xalets d’artesans, el Père-Noël i cabanes del Gran Nord… Hi haurà animació pels infants, i tallers. A la plaça Pierre Fabre, una mica més lluny, un gran mercat gastronòmic, artesanal, un carrousel i més cabanes de Nadal. Tot gratuit!. Obert entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però nosaltres hi èrem i no hi havia aglomeracions. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana, del 9 al 27 de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Toulouse, Cordes, Albí, Montauban…

Avui us proposem una excursió pel sud de França, visitant una sèrie de pobles i viles medievals ben xules. Podeu sortir de Barcelona, i via Perpinyà i Narbona, dues ciutats que podeu valorar si voleu visitar o no, arribareu a Carcasona, una bellíssima ciutat occitana, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. Li diuen La Cité, i és una impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. Deixem Carcasona i anem fins Toulouse, el centre de la nostra excursió. Toulouse, la occitana Tolosa de Llenguadoc, és una ciutat molt maca, discreta i amable. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació.  O la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Per dormir teniu diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Des de Toulouse us proposem una descoberta de la regió. Primer podem anar a Cordes sur Ciel que és un bonic poblet medieval penjat dalt d’un turó, murallat i ple de palaus quasi florentins. A l’hivern tot està tancat i barrat, desert. A l’estiu no pots ni caminar. Per dinar podeu anar al millor lloc possible: Le Bistrot Cordais. Quines pizzes, sobretot la de formatge!. Podeu fer una bonica ruta per la regió, visitant pobles molt xulos, com ara Castelnau de Montrail, Puycelsi, Bruniquel o Penne, amb els seus castells, carrers estrets, cases de pedra. A la tornada, o a l’anada podeu passar per Albí, la roja, voltada pel riu Tarn. Quina imatge més preciosa!. I veure la seva imponent catedral de Santa Cecília, el museu Toulouse-Lautrec i les cases de totxo vermell. I no gaire lluny de tot això, i de Toulouse, teniu la ciutat de Montauban, amb la seva curiosa plaça National, i el museu Ingres. Montauban, a tocar de la imponent Toulouse, no pot oferir-vos res més, però ja és prou. Castres s’assembla a Girona. Te un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. Ideal per unes curtes vacances!.

La zona de los alrededores de la ciudad occitana de Toulouse, en el sur de Francia es ideal para unas vacaciones cortas. Ya a la ida podeis parar en Carcasonne para visitar esta joya medieval, la famosa “Cité”. Des de Toulouse estan a mano ciudades bién bonitas, como Albí, con su catedral, o Cordes, medievo puro. Tampoco está mal Montauban o los pequeños pueblos de su alrededor: Puicelsi, Bruniquel, Castelnau, Gaillac, Castres…

 

Mercat de Nadal a Madrid

Madrid és una gran ciutat i ofereix, com totes les capitals i les grans ciutats d’Europa, múltiples possibilitats de lleure i cultura a les famílies amb nens, durant tot l’any. Però avui ens volem centrar en una sortida familiar que alguna vegada tots hauríem de fer: visitar Madrid per Nadal. A la capital d’Espanya el Nadal es viu amb intensitat. Els carrers son plens de gent amb ganes de divertir-se, families amb infants que gaudeixen de l’ambient i jovent esbojarrat amb els darrers gadgets dalt del cap. Passejar per Madrid durant el Nadal és viure la màgia. La gent porta banyes de ren, perruques de colors, llumetes, llaços fosforescents i intermitents. Tot per cridar l’atenció. No ho recordem enlloc del món. Fa bonic, es disbauxat però bonic. Ho treuen tot del mercat de Nadal de la plaça major, bellíssima, renaixentista, amb més de 100 casetes de tota mena d’artefactes nadalencs. Poc menjar, poca artesania i gens de vi calent. Però molt divertides. Pels més petits hi ha sempre un carrusel. Obert cada dia però amb data de caducitat: el 31 de desembre. De dilluns a divendres de 10 del matí fins quarts de deu de la nit. Cap de setmana fins quarts d’11. A la plaça de Santa Creu, on hi ha el sever edifici del ministeri d’exteriors, hi ha el mercat d’articles de broma. No us el perdeu!. L’artesania està a la plaza de Benavente, a tocar, aquest obert fins el 10 de gener de 10 a 22 hores. Podeu patinar damunt de gel a la plaza Santa Maria Soledad Torres Acosta, obert de 10 a 24 horas fins passat Reis. Naturalment seria un clàssic quedar-se a veure les campanades a la Puerta del Sol, on hi ha el mateix arbre, molt lleig, cada any. Una escapada nadalenca a Madrid és el què, ara mateix, us estem proposant. Un cap de setmana llarg. A Madrid, a més teniu el Parc Warner, per anar-hi amb la canalla, per exemple. O bé l’impressionant Museu del Prado, una pinacoteca a l’alçada de les millors del món. O també visitar la col·lecció Thyssen Bornemisza, un museu carregat de pintures delicades i delicioses, fites de l’art, o el Museu Reina Sofia, cúlmen de l’art modern espanyol, amb el Guernica de Picasso, que justifica ell sol una sortida familiar. Dins aquests museus teniu excel·lents restaurants, per cert, amb un menú interessant. Madrid mateix també és un destí. El seu casc antic, amb la plaça major on fan la fira, amb les esglèsies, els carrers dels Austries… o els parcs, com el Retiro, o la Casa de Campo. Fins un temple Egipci!. Però Madrid és molt més. És un centre cultural de primer ordre. Teatres que ofereixen primícies. És inaudita la quantitat de teatres, i d’estrenes, que trobareu a Madrid. De tot tipus: musicals, clàssic, infantil, comèdia…  Madrid, a més, és un fantàstic punt de partida per fer excursions per la part central de Castella. Toledo a 90 Kms. El Escorial, a 60 Kms. Àvila, Segovia, a 80 Kms. El Valle de los Caidos, Navacerrada, la Sierra a 50 Kms, plena de neu. Podeu passar tranquil·lament la setmana de Nadal a Madrid i no us faltaran coses per veure. Per dormir, sense cap mena de dubte, nosaltres anem a un Novotel. N’hi ha tres, però el més ben comunicat, amb el metro al costat, és el del Campo de Las Naciones. Allunyat del centre, però bé de preu. Amb el metro, a una mitja hora de la Puerta del Sol. També hi ha les grans cadenes d’hotels de negocis que us obriran les portes a les famílies aquestes vacances de Nadal, i us oferiran habitacions amb totes les comoditats a preus rebentats. Mireu-vos els NH Hoteles, o bé la cadena d’AC Hoteles, o els Holiday Inn. I Madrid és a només 600 Kms. de Barcelona en cotxe. I en tren podeu anar-hi amb l’AVE en tres hores. I en avió, darrerament, quasi volareu gratis. Animeu-vos a fer una sortida familiar de Nadal a Madrid, no us en penedireu!. És un destí ideal per nens, petits i grans…

Madrid es una gran ciudad y ofrece, como todas las capitales y las grandes ciudades de Europa, múltiples posibilidades de ocio y cultura para las familias con niños. Y en Navidad es un encanto de ciudad, con sus mercados navideños, como el de la plaza Mayor, sus luces, su pista de patinaje sobre hielo… Una escapada navideña a Madrid es el que, ahora mismo, os vamos a proponer. Y por supuesto, una visita navideña alternada con otras opciones, como el Parque Warner, por ejemplo. O una visita al impresionante Museo del Prado, una pinacoteca a la altura de las mejores del mundo, del Heremitage, del Louvre o los Uffizzi. O la colección Thyssen Bornemisza, un museo cargado de pinturas delicadas y deliciosas, hitos del arte. También gratuito para los niños y con un restaurante fabuloso, cuidado, de cocina muy profesional. O del Museo Reina Sofía, cúlmen del arte moderno español, con el Guernica de Picasso, que justifica él solo una salida familiar, con un excelente restaurante, menú muy interesante y novedoso. Madrid aún tiene más para daros, más para visitar durante estas vacaciones de Navidad. Para dormir, sin lugar a dudas, un Novotel. Hay tres, pero el mejor comunicado, con el metro al lado, es el del Campo de Las Naciones. Alejado del centro, pero bien de precio. Con el metro, a una media hora de la Puerta del Sol.  Animaros a hacer una salida familiar navideña a Madrid, no se arrepentirán.

Mercat de nadal a Castres

Si us agrada la bellessa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves maravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que colorojaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per resaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui us recomanem una anada a Castres per viure-hi un esdeveniment màgic, que va guanyant adeptes i que, poc a poc, convoca gentades d’arreu de França i també de Catalunya. Es tracta del seu mercat de Nadal, petitó, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de pelutx, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes cassolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Obert del 6 al 30 desembre, d’aquest 2014, a la place Jean Jaurès, entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però nosaltres hi èrem i no hi havia aglomeracions. A més trobareu també cotxes de pedals pels infants més petits de la casa, (fins 1,10m), música i animacions diverses. Tota una festa. No us ho podeu perdre. Mireu-vos aquest enllaç. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana, del 6 al 30 de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Castres

Una vegada una noia occitana, sorpresa per la bellessa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves maravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, ens va dir: “sembla Castres”. Des d’aquell dia hem estat intentant arribar-nos fins aquesta amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, amb els nostres fills. Finalment un pont de desembre vàrem aconseguir fer la descoberta d’aquesta terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital. I s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que colorojaven la llana dins l’Agout. Cases de colors per resaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com la mítica Albi, amb la seva catedral, la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. A Castres hi ha bons restaurants i hotels. Teniu, per exemple, Le Victoria, fresc i al·legre, o com l’Europa, més clàssic. Un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, en Toulouse hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio.

Bordeaux / Bordeus

Bordeaux és una gran petita ciutat. Una d’aquelles ciutats de segona fila, tant pel que fa a importància monumental com pel que es refereix a població, importància geopolítica… i així. Una ciutat que no és com París o Londres, ni tan sols com Milà, Barcelona o Munich. Nosaltres la comparariem millor amb viles com ara Torino, Lyon o Frankfurt. Viles interessants a priori, sense grans atractius turístics de fama mundial però, que una vegada les visites es transformen. S’obren. Et sedueixen mostrant encants que no havies sospitat. Així és Burdeus, la capital de l’antiga Aquitània. Situada a uns 600 kms. de Barcelona, si fa no fa com Madrid, i enclavada en l’amplíssim estuari de la Gironda, port fluvial natural, on van a morir rius amb tanta solera i gràcia com el Tarn, la Garona o la Dordogne, Burdeus se’ns presenta irresistible. La façana del riu és esplèndida. Un conjunt d’edificis neoclàssics del segle XVIII enmarquen la vista magnífica des del port. La plaça de la Borsa, (a la foto), es reflecteix en la moderníssima làmina d’aigua que cobreix els antics molls, avui dia una mena de piscina sense gaire aigua on els adolescents i infants juguen i es refresquen. Els carrers i places del barri antic, molt gran, estan plens de mansions d’armadors, comerciants i fabricants que representen la glòria passada. Ara fan de bon passejar, convertits en botigues elegants, bars de moda o bistrots encantadors. Museus i esglésies no falten. La gran nau, i la gran torre de Sant Miquel, o la Catedral, o el Museu d’Aquitània, gratuït, com tots els de la ciutat. Restes de les antigues muralles, amb la gran campana en una de les portes. Barris moderns com el Meridianek, tramvies moderns, àgils, dinàmics. I que ens direu dels voltants. Vins i vinyes on es cou el Bordeaux, delicia del paladar més exigents. Ciutats medievals com Libourne o Saint Emilion, que no podeu deixar de veure. Castells com el de La Brede i abadies amagades entre els camps. Platges atlàntiques amb reclams turístics tan potents com la gran bassa d’Archaron, paradís de les famílies que estimen els ocells, o per famílies que estimen el mar. Paisatges estranys, bucòlics, com les landes amb la boira. Bordeaux, on està enterrat Goya, us espera en el curs d’un pont llarg o unes petites vacances. Hi arribareu en un dia si agafeu l’autopista fins Puigcerdà pel túnel del Cadí, cap a Foix, o per Girona, Perpinyà, i Carcasonne fins Toulouse. Podeu aprofitar per anar parant en aquests pobles bells, o visitar aquesta darrera ciutat, capital del Llanguedoc, si us canseu ràpid de cotxe. Fer nit a Tolosa us permetrà visitar la basílica de Sant Serni, la plaça del Capitoli i la ciutat de l’espai, ideal pels infants. Us proposem un viatge bellíssim no?. Per dormir, tan a Tolouse com a Bordeaux no trobareu res millor que els Novotel. O els apartaments d’Adagio. N’hi ha dos o tres a cada vila. Per dinar a Bordeus teniu bons llocs. Per exemple aquest petit bistrot davant de la catedral. A la vora del riu trobareu La Petite Gironde. A la vila vella, l’informal Quaizaco. La Tupina ofereix diversos espais amb alta cuina francesa, diferents tots, de preus un pèl elevats, més cars quan més glamour.  Bona estada a Burdeus!.

Bordeaux es una gran pequeña ciudad. Una de esas ciudades de segunda fila, tanto en lo referente a importancia monumental como por lo que se refiere a población, importancia geopolítica … y así. Una ciudad que no es como París o Londres, ni siquiera como Milán, Barcelona o Munich. Nosotros la compararíamos mejor con villas como Torino, Lyon o Frankfurt. Villas interesantes a priori, sin grandes atractivos turísticos de fama mundial pero que una vez las visitas se transforman. Se abren. Te seducen mostrando encantos que no habías sospechado. Así es Burdeos, la capital de la antigua Aquitania. Situada a unos 600 kms. de Barcelona, ​​más o menos como Madrid, y enclavada en el amplísimo estuario de la Gironda, puerto fluvial natural, donde van a morir ríos con tanta solera y gracia como el Tarn, el Garona o la Dordogne, Burdeos se nos presenta irresistible. La fachada del río es espléndida. Un conjunto de edificios neoclásicos del siglo XVIII enmarcan la vista magnífica desde el puerto. La plaza de la Bolsa, (en la foto), se refleja en la modernísima lámina de agua que cubre los antiguos muelles, hoy en día una especie de piscina, sin mucha agua, donde los adolescentes y niños juegan y se refrescan. Las calles y plazas del barrio antiguo, muy grande, están llenos de mansiones de armadores, comerciantes y fabricantes que representan la gloria pasada. Ahora hacen de buen pasear, convertidos en tiendas elegantes, bares de moda o bistrots encantadores. Museos e iglesias no faltan. La gran nave, y la gran torre de San Miguel, o la Catedral, o el Museo de Aquitania, gratuito, como todos los de la ciudad. Restos de las antiguas murallas, con la gran campana en una de las puertas. Barrios modernos como el Meridianek, tranvías modernos, ágiles, dinámicos. Y que nos diréis los alrededores. Vinos y viñedos donde se cuece el Bordeaux, delicia del paladar más exigente. Ciudades medievales como Libourne o Saint Emilion, que no puede dejar de ver. Castillos como el de La Brede y abadías escondidas entre los campos. Playas atlánticas con reclamos turísticos tan potentes como la gran balsa de Archaron, paraíso de las familias que aman los pájaros, o de familias que aman el mar. Paisajes extraños, bucólicos, como las landas con la niebla. Bordeaux, donde está enterrado Goya, os espera en el curso de un puente largo o unas pequeñas vacaciones. Llegaréis en un día si cogéis la autopista hasta Puigcerdà por el túnel del Cadí, hacia Foix, o por Girona, Perpiñán, y Carcasonne hasta Toulouse. Pueden aprovechar para ir parando en estos pueblos bellos, o visitar esta última ciudad, capital del Languedoc, si os cansais rápido de coche. Hacer noche en Tolosa les permitirá visitar la basílica de San Sernin, la plaza del Capitolio y la ciudad del espacio, ideal para los niños. Os proponemos un viaje bellísimo, ¿no?. Para dormir, tanto en Tolouse, como Bordeaux, no encontrarán nada mejor que los Novotel. O los apartamentos de Adagio. Hay dos o tres en cada villa. Para comer en Burdeos tienen muy buenos lugares. Por ejemplo este pequeño bistrot frente a la catedral. A orillas del río encontrarán La Petite Gironde. En la villa vieja, el informal Quaizaco. La Tupina ofrece varios espacios con alta cocina francesa, diferentes todos, de precios un poco elevados, más caros cuanto más glamour. ¡Buena estancia en Burdeos!.

Huesca / Osca

Huesca és una ciutat aragonesa, la capital de la seva província. Petita, a mida humana, cosmopolita i alegre. Una vila important, cap d’una àmplia zona d’influència, a la que dona serveis. Però Huesca també és un bon destí per a un pont, per a un cap de setmana llarg, o per un cap de setmana a seques. Relativament propera a Barcelona, només a uns 250 kms. i ben comunicada per autovia gratuïta, està a l’abast de totes les famílies. Huesca ofereix cultura i natura, bones vibracions. Teniu, per exemple, la seva bonica catedral, ampla, lluminosa, amb una façana agradable, i un interior ple de joies, com el gran retaure d’alabastre d’en Damià Forment. Al costat el museu diocesà i al davant l’ajuntament, renaixentista. Un xic més enllà el museu provincial, dins l’antiga universitat del segle XVIII, en un edifici octogonal. Te una col·lecció molt didàctica, que va del paleolític a l’art modern, on no hi falten alguns quadres de Bayeux i Goya. A més, és gratuït!. Sant Pedro el Viejo és una obra cúlmen del romànic espanyol i europeu, amb una esglèsia preciosa i un claustre amb capitells historiats, del millor que trobareu en escultura romànica. Altres esglèsies i convents completen la corona d’Osca: Sant Llorenç, Sant Miquel… Parlem ara de l’anomenada Hoya de Huesca, els voltants de la capital. A pocs kms. teniu la impressionant Sierra de Guara, amb els seus canyons i la naturalessa desbordada. En aquesta mateixa zona pobles medievals de conte de fades, com ara Alquézar, amb els seus carrers medievals, o la seva colegiata gòtica penjada d’una penya, es barregen amb poblets de postal, abocats a barrancs insondables. Terres del Somontano, riques en diversitat i en bons vins. Esglèsies perdudes als seus peus, com la de Foces, amb pintures murals, o el monestir cistercenc de Casbas. O Bolea, amb una col·legiata renaixentist i, un xic més enllà, el castell poderós de Loarre, fortalessa romànica única a Europa, que al·lucinarà als seus infants. Encara una mica més lluny Riglos i els seus mallos, o Agüero, amb uns altres mallos i unes esglèsies romàniques precioses. Per dormir us recomanem dos hotels: l’Abba Huesca, còmode, funcional, amb piscina i un bon restaurant, al costat de l’estació, o el Sancho Abarca, al centre mateix, potser ostentós i barroc en la decoració, però amb una relació preu-qualitat fabulosa: jacuzzi a les suites familiars!. Per dinar, a banda dels restaurants dels hotels, on es menja de fàbula, teniu Las Torres o La Flor, tots dos bons. Si preferiu anar de tapes, no us perdeu la zona coneguda com el tubo. Per nosaltres Da Vinci, al carrer Padre Huesca, 13, tel:  974 225 353, te les millors tapes de la ciutat. Osca us espera!

Huesca es una ciudad aragonesa, la capital de su provincia. Pequeña, a medida humana, cosmopolita y alegre. Una población importante, con una amplia zona de influencia, a la que da servicios. Pero Huesca también es un buen destino para un puente, para un fin de semana largo, o por un fin de semana a secas. Relativamente cercana a Barcelona, sólo a unos 250 kms. y bien comunicada por autovía gratuita, está al alcance de todas las familias. Huesca ofrece cultura y naturaleza, buenas vibraciones. Tenéis, por ejemplo, su hermosa catedral, ancha, luminosa, con una fachada agradable, y un interior lleno de joyas, como el gran retablo de alabastro de Damián Forment. Junto a ella el museo diocesano y delante el ayuntamiento, renacentista. Un poco más allá el museo provincial, en la antigua universidad del siglo XVIII, en un edificio octogonal. Tiene una colección muy didáctica, que va del Paleolítico al arte moderno, donde no faltan algunos cuadros de Bayeux y Goya. Además, ¡es gratuito!. San Pedro el Viejo es una obra cúlmen del románico español y europeo, con una iglesia preciosa y un claustro con capiteles historiados, lo mejor que encontrará en escultura románica. Otros iglesias y conventos completan la corona de Huesca: San Lorenzo, San Miguel … Hablemos ahora de la llamada Hoya de Huesca, los alrededores de la capital. A pocos kms. tienen la impresionante Sierra de Guara, con sus cañones y la naturaleza desbordada. En esta misma zona pueblos medievales de cuento de hadas, como Alquézar, con sus calles medievales, o su colegiata gótica colgada de una peña, se mezclan con pueblos de postal, abocados a barrancos insondables. Tierras del Somontano, ricas en diversidad y en buenos vinos. Iglesias perdidas a sus pies, como la de Foces, con pinturas murales, o el monasterio cisterciense de Casbas. O Bolea, con una colegiata renacentista y, un poco más allá, el castillo poderoso de Loarre, fortaleza románica única en Europa, que alucinará a sus niños. Un poco más lejos Riglos y sus Mallos, o Agüero, con otros Mallos y unas iglesias románicas preciosas. Para dormir os recomendamos dos hoteles: el Abba Huesca, cómodo, funcional, con piscina y un buen restaurante, junto a la estación, o el Sancho Abarca, en el centro mismo, quizás más ostentoso y barroco en la decoración, pero con una relación precio-calidad fabulosa: ¡jacuzzi en las suites familiares!. Para comer, aparte de los restaurantes de los hoteles, donde se come de fábula, tiene Las Torres o La Flor, ambos buenos. Si prefieren ir de tapas, no se pierdan la zona conocida como el tubo. Para nosotros Da Vinci, en la calle Padre Huesca, 13, tel: 974 225 353, tiene las mejores tapas de la ciudad.

De museus per Madrid

Madrid és una gran ciutat i ofereix, com totes les capitals i les grans ciutats d’Europa, múltiples possibilitats de lleure i cultura a les famílies amb nens. Una escapada cultural a Madrid és el què, ara mateix, us anem a proposar. I potser direu: quin avorriment per a la canalla!. No estem parlant de nens i nenes petits, sinó de nois i noies més grans, adolescents amb inquietuds, que ja facin les primeres incursions en l’art i la història. Tampoc no parlem d’una visita exhaustiva. Una visita triada, alternada amb altres opcions, com el Parc Warner, per exemple. Una selecció d’obres. Parlem de l’impressionant Museu del Prado, una pinacoteca a l’alçada de les millors del món, de l’Heremitage, del Louvre o els Uffizzi. On podreu gaudir dels mestres flamencs, del Bosco, de Durer, de Velazquez, Murillo o Goya. De les més grans obres mestres d’aquests pintors. Entrada gratuïta a menors de 18 anys i bon self-service per dinar, dins mateix del museu. O parlem també de la col·lecció Thyssen Bornemisza, un museu carregat de pintures delicades i delicioses, fites de l’art. També gratuït pels infants i amb un restaurant fabulós, cuidat i curat, de cuina molt professional. O del Museu Reina Sofia, cúlmen de l’art modern espanyol, amb el Guernica de Picasso, que justifica ell sol una sortida familiar. Ara renovat per Jean Nouvel, amb un edifici atrevit i etèri, majestuós i futurista, (a la foto). També amb un excel·lent restaurant, de menú molt interessant i novedós. Madrid encara te més per donar-vos, més per visitar. Us ho explicarem en altres entrades d’aquest mateix bloc, ben aviat. Per dormir, sense cap mena de dubte, un Novotel. N’hi ha tres, però el més ben comunicat, amb el metro al costat, és el del Campo de Las Naciones. Allunyat del centre, però bé de preu. Amb el metro, a una mitja hora de la Puerta del Sol. Animeu-vos a fer una sortida familiar cultural a Madrid, no us en penedireu!.

Madrid es una gran ciudad y ofrece, como todas las capitales y las grandes ciudades de Europa, múltiples posibilidades de ocio y cultura para las familias con niños. Una escapada cultural en Madrid es el que, ahora mismo, os vamos a proponer. Y quizás diréis: ¡qué aburrimiento para los niños!. No estamos hablando de niños y niñas pequeños, sino de chicos y chicas mayores, adolescentes con inquietudes, que ya hagan las primeras incursiones en el arte y la historia. Tampoco hablamos de una visita exhaustiva. Una visita elegida, alternada con otras opciones, como el Parque Warner, por ejemplo. Una selección de obras. Hablamos del impresionante Museo del Prado, una pinacoteca a la altura de las mejores del mundo, del Heremitage, del Louvre o los Uffizzi. Donde podrán disfrutar de los maestros flamencos, de El Bosco, de Durero, de Velazquez, Murillo o Goya. De las más grandes obras maestras de estos pintores. Entrada gratuita a menores de 18 años y buen self-service para comer, dentro mismo del museo. O hablamos también de la colección Thyssen Bornemisza, un museo cargado de pinturas delicadas y deliciosas, hitos del arte. También gratuito para los niños y con un restaurante fabuloso, cuidado, de cocina muy profesional. O del Museo Reina Sofía, cúlmen del arte moderno español, con el Guernica de Picasso, que justifica él solo una salida familiar. Ahora renovado por Jean Nouvel, con un edificio atrevido y etéreo, majestuoso y futurista, (en la foto). También con un excelente restaurante, menú muy interesante y novedoso. Madrid aún tiene más para daros, más para visitar. Os lo contaremos en otras entradas de este mismo blog, muy pronto. Para dormir, sin lugar a dudas, un Novotel. Hay tres, pero el mejor comunicado, con el metro al lado, es el del Campo de Las Naciones. Alejado del centro, pero bien de precio. Con el metro, a una media hora de la Puerta del Sol.  Animaros a hacer una salida familiar cultural en Madrid, no se arrepentirán.