Bujaruelo, revisitat


De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Bujaruelo


bujaruelo1

Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant un cap de setmana llarg, un pont o unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Es tracta d’arribar-nos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. A l’estiu molta gent, cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa, com us hem dit. Sempre visitem aquest poblet medieval meravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Broto i Torla. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, hi ha bar i restaurant, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

bujaruelo2

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Mossàrab i romànic del Serrablo


busa

Als voltants de la vila de Sabiñánigo, a Huesca, s’estén la desconeguda comarca del Serrablo, de la qual ja us en hem parlat en altres ocasions en aquest mateix bloc. Està situada estratègicament al cor del Pirineu Aragonés, en un creuament dels camins que van d’Osca a Jaca i està formada per un munt de petits poblets, alguns habitats i d’altres no. En la majoria d’aquests pobles hi ha precioses esglésies mossàrabs del segle XI, o bé romàniques, una mica posteriors. Tots aquests temples estaven en ruïnes, o camí de la ruïna, fins que l’associació d’amics del Serrablo va decidir salvar-les. Avui us proposem una ruta que podem començar a la sortida de la pròpia ciutat de Sabiñánigo, on podrem visitar el Museu del Serrablo, una casa pirinenca reconstruïda i plena de tota mena d’objectes que els “Amigos del Serrablo” han anat recuperant dels petits poblets abandonats. Molt interessant. Anirem ara per la ronda de Sabiñánigo, en direcció Jaca, i agafarem una carretera local, ben senyalitzada, que va en direcció a Sardas, on hi ha una església romànica molt desfigurada, per arribar en pocs kms. a una delícia de poblet anomenat Isún. Te una fantàstica petita església, molt cuca. Tornem a la variant i agafem ara en direcció Lárrede. El primer poble que trobem és Latas, amb un altre temple romànic, i després Satué, amb una bonica església mossàrab. Una mica de pujada, una baixada i som a Lárrede. Hem conduit només 6 kms. Ens dona la benvinguda la maravellosa església de Sant Pere, amb un absis fantàstic, i la seva torre descomunal. Dalt de la muntanya una torre de guaita. Rodejant l’església un petit poble, molt ben restaurat, una casa noble i cases de pedra. Molt bonic tot. Però les sorpreses agradables no s’acaben aquí. A dos kms. de Lárrede, seguint la carretera per la que anàvem, trobarem un bonic prat, a mà dreta, fàcil aparcament, on s’alça esplèndida l’ermita mossàrab de Sant Joan de Busa. La porta no està tancada amb clau. Te una bonica finestra en el lloc de la rosassa, a ponent. Arribem a l’encreuament que ens portarà, anant a mà esquerra, a la carretera general, cap a Biescas, o de tornada a Sabiñánigo. Però abans, si l’agafem a mà dreta podrem gaudir del temple del poblet d’Oliván, amb bonica església mossàrab. I si anem rectes endavant, al mateix encreuament que estem descrivint, anirem a Orós Bajo on teniu un altre temple mossàrab també. Si tornem enrrere, atravessem el pont damunt del riu Gàllego, podem anar de nou cap a Sabiñánigo. En aquest cas pasarem per Senegüé i, poc després trobarem el desviament cap al poblet de Sorripas que té una altra església romànica. Podem cloure la jornada visitant el Castell de Larrés, ple d’obres de grans dibuixants i amb estàncies medievals evocadores. I no son aquestes soles les esglésies que podeu visitar. Son només una ruta factible, entre moltes. Cada petit poblet te la seva. Però com que no sols de temples mossàrabs viuen les famílies amb infants petits us hem de donar la bona notícia que la comarca del Serrablo, i Sabiñánigo, la seva capital, està perfectament situada a menys de 50 kms. de llocs tan bonics com l’estació d’esquí del Formigal, amb les seves pistes d’esquí, Sallent de Gállego, Panticosa poble, o el Balneari de Panticosa. També teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc natural situat a Piedrafita de Jaca, al Vall de Tena. A Lacuniacha es proposa un recorregut a l’aire lliure, una caminada, dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. I des de Jaca, Candanchú i Astún són fácilment accessibles, per disfrutar de la neu en família. Si ampliem el radi als 80 kms. incorporarem a les possibilitats de visita familiar Ordesa i el vall de Broto, ara units a Sabiñánigo per una estupenda carretera, o el bellíssim monestir de San Juan de la Peña, joia del romànic. O les valls aragoneses de Hecho i Anso, amb els seus circs glaciars de la Selva de Oza o de Zuriza. animals. Ara us donarem unes quantes referències que posaran Sabiñánigo en el vostre mapa de sortides en familia, com a un excel·lent centre d’operacions al Pirineu. Primer un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Ideal com a parada en ruta sense gastar gaires diners. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà maravellats. Els preus son molt arreglats, i ho inclouen tot. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. I tot a uns preus imbatibles. Us el recomanem sense dubtar-ho. El nostre hotel al Pirineu d’Aragó. Bona estada al Serrablo!.

El Serrablo és una comarca aragonesa, situada en el norte de la provincia de Huesca, que tiene a Sabiñánigo como capital. Pero hoy no queremos hablaros de Sabiñánigo, que ya lo hicimos hace poco en este mismo blog, sinó de las maravillosas iglesias mozárabes y románicas de esta tierra. Vamos a explicaros una ruta fácil, familiar, sencilla para descubrir unas cuantas, quizás las mejores. Para ello dejaremos Sabiñánigo y tomaremos la variante que la rodea, en dirección a Biescas y Jaca. Muy pronto cogemos el desvío en dirección a Sardas, población con un templo románico muy modificado y feo. Pero desde allí llegaremos en unos tres kilómetros al pueblecito de Isún con una bonita iglesia mozárabe. Volvemos atras, hacia la variante, y allí cogemos rumbo a Lárrede. Pasaremos por Latas, con una iglesia románica, y por Satué, con una de mozárabe. Pero la sorpresa más bella nos la va a dar el pueblo de Lárrede con su soberbia iglesia de San Pedro, guapísima, y la llamada Casa Isábal, con su escudo. El pueblo todo es muy bonito. Dejamos atras Lárrede, siguiendo la carretera por la que vamos en dirección norte, y en una pradera, a 2 kms. paramos. Buen aparcamiento. Nos llama la atención la bellísima ermita de San Juan de Busa. Abrimos la puerta, que no está cerrada, pero deberemos cerrarla de nuevo al marcharnos. Una cucada. Preciosa. Seguimos y nos hallamos en un cruce de carreteras. A la izquierda vamos hacia la general. Però nosotros cogemos primero a la derecha, hacia Oliván, para ver su iglesia mozárabe. Volvemos al cruce y ahora iremos recto, hacia Orós Bajo con otra iglesia mozárabe. Regresamos al cruce y, de allí, a la carretera general atravesando el río Gállego por el puente. Vamos dirección a Sabiñánigo. Pasamos por Senegüé y, a medio kilómetro tenemos el desvio a Sorripas que tiene otra bella iglesia románica. Finalizamos la ruta cogiendo un desvío a la derecha, ya cerca de Sabiñánigo, que pone: Larrés. Larrés tiene un castillo. n el teneis el Museo de Dibujo, con obra de grandes dibujantes. Finalmente llegamos a Sabiñánigo. Pero no acaba aquíla cosa. Aunque las iglesias del Serrablo son divinas, hay otras atracciones cerca que merecen un puente o unas vacaciones. Como por ejemplo el Formigal, con sus pistas de esquí, como Sallent de Gállego, Panticosa o el Balneario de Panticosa. Jaca, con su catedral está al lado. Desde allí Candanchú y Canfranc son fácilmente accesibles. Si ampliamos el radio a 80 kms. incorporaremos a las posibilidades, los valles de Ordesa y el valle de Broto, o el bellísimo monasterio de San Juan de la Peña, joya del románico. También tienen cerca de allí el Parque de animales de Lacuniacha, un parque natural situado en Piedrafita de Jaca, en el Valle de Tena. En Lacuniacha se propone un recorrido al aire libre, una caminata, en el bosque, donde poder ver ciervos y otros animales. Ahora les daremos unas cuantas referencias que pondrán Sabiñánigo en su mapa de salidas en familia, como un excelente centro de operaciones. Primero un restaurante y hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Ideal como parada en ruta. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Habitaciones sencillas pero límpias, muy bién de precio. Menú ajustado y de calidad. Frente a él se alza el complejo Villa Virginia. Un gran hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará boquiabiertos. Personal super amable. Buenísima comida. Habitaciones familiares, y todo a un precio increible. Nuestro hotel en el Pirineo Aragonés sin dudarlo un instante. ¡Buen Serrablo!.

Sabiñánigo i el Serrablo


isun

Sabiñánigo és una villa de l’Alt Aragó, capital de la desconeguda comarca del Serrablo, de la qual ja us en hem parlat en altres ocasions en aquest mateix bloc. Està situada estratègicament al cor del Pirineu Aragonés, en un creuament dels camins que van d’Osca a Jaca.  Fou una vila industrial, amb moltes fàbriques químiques, molta vida, molta contaminació. Però ara que les xemeneies ja no fumegen, Sabiñánigo s’ha hagut de reinventar com a gran centre de serveis d’una bona part d’aquesta meravellosa comarca, el Serrablo. Avui us volem presentar Sabiñánigo com un destí familiar cultural i natural de primer ordre. Un destí verge i salvatge, inexplorat, i d’un fort tipisme. Començarem per allò que ens ofereix la pròpia ciutat, atractius com el Museu del Serrablo, una casa pirinenca reconstruida i plena de tota mena d’objectes que els “Amigos del Serrablo” han anat recuperant dels petits poblets abandonats. Molt interessant. O el Museu del Dibuix, instal·lat en el Castell de Larrés, ple d’obres de grans dibuixants i amb estàncies medievals evocadores. O l’espectacular conjunt de petites esglésies visigòtiques i romàniques escampades pels poblets que rodegen Sabiñánigo, com ara les de Isún, a la foto, Lárrede, o San Juan de Busa, per citar-ne tres entre trenta. I encara hi ha altres fantàstics trets que ens porten a recomanar aquest poble gran en el nostre bloc de sortides familiars. I una d’elles és la seva estratégica posició com a centre d’excursions pel Pirineu d’Aragó. I és que Sabiñánigo està perfectament situat, a menys de 50 kms. de llocs tan bonics com El Formigal, amb les seves pistes d’esquí, Sallent de Gállego, Panticosa poble, o el Balneari de Panticosa. També teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc natural situat a Piedrafita de Jaca, al Vall de Tena. A Lacuniacha es proposa un recorregut a l’aire lliure, una caminada, dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. I des de Jaca, Candanchú i Astún són fácilment accessibles, per disfrutar de la neu en família. Si ampliem el radi als 80 kms. incorporarem a les possibilitats de visita familiar Ordesa i el vall de Broto, ara units a Sabiñánigo per una estupenda carretera, o el bellíssim monestir de San Juan de la Peña, joia del romànic. O les valls aragoneses de Hecho i Anso, amb els seus circs glaciars de la Selva de Oza o de Zuriza. animals. Ara us donarem unes quantes referències que posaran Sabiñánigo en el vostre mapa de sortides en familia, com a un excel·lent centre d’operacions al Pirineu. Primer un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Ideal com a parada en ruta sense gastar gaires diners. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà maravellats. Els preus son molt arreglats, i ho inclouen tot. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. I tot a uns preus imbatibles. Us el recomanem sense dubtar-ho. El nostre hotel al Pirineu d’Aragó. Bona estada a Sabiñánigo!.

Sabiñánigo es una villa del Alto Aragón, de la comarca del Alto Gállego concretamente, situada entre Huesca y Jaca, en el corazón del Pirineo Aragonés. Fue una villa industrial, con muchas fábricas químicas. Ahora las chimeneas ya no humean, y Sabiñánigo ha tenido que reinventarse como centro de servicios. También se han animado algunas iniciativas turísticas, como el Pirenarium, (en la foto), un extraño centro con una maqueta a escala de los Pirineos y las construcciones más representativas, con restaurante y tiendas, que da toda la apariencia de funcionar a medio gas . Más interés tiene el intento de relanzar el Serrablo como destino cultural. Es una zona desconocida, virgen y salvaje, de un fuerte tipismo. El Museo del Serrablo es otra iniciativa de Sabiñánigo. Pero lo que nos lleva a recomendar este pueblo grande en nuestro bloque de salidas familiares, es su estratégica posición como centro de excursiones por el Pirineo de Aragón. Y es que Sabiñánigo está perfectamente situado, a menos de 50 kms. de lugares tan bellos como El Formigal, con sus pistas de esquí, como Sallent de Gállego, Panticosa o el Balneario de Panticosa. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle. Jaca, con su catedral está al lado. Desde allí Candanchú y Canfranc son fácilmente accesibles. Si ampliamos el radio a 80 kms. incorporaremos a las posibilidades, los valles de Ordesa y el valle de Broto, o el bellísimo monasterio de San Juan de la Peña, joya del románico. Para hacer esta función de núcleo donde parar camino del Pirineo, o donde dormir si es necesario, hacen falta buenos establecimientos hoteleros. De ello Sabiñánigo también tiene. No nos olvidemos de las iglesias medievales románicas del Serrablo, con una ruta propia. Totalmente desconocidas del gran público, son 14 templos de los siglos X y XI. También tienen cerca de allí el Parque de animales de Lacuniacha, un parque natural situado en Piedrafita de Jaca, en el Valle de Tena. En Lacuniacha se propone un recorrido al aire libre, una caminata, en el bosque, donde poder ver ciervos y otros animales. Ahora les daremos unas cuantas referencias que pondrán Sabiñánigo en su mapa de salidas en familia, como un excelente centro de operaciones. Primero un restaurante y hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Ideal como parada en ruta. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Habitaciones sencillas pero límpias, muy bién de precio. Menú ajustado y de calidad. Frente a él se alza el complejo Villa Virginia. Un gran hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará boquiabiertos. Personal super amable. Buenísima comida. Habitaciones familiares, y todo a un precio increible. Nuestro hotel en el Pirineo Aragonés sin dudarlo un instante.

Fontcoberta, Vilavenut i els pessebres


Al bell mig del Pla de l’Estany, proper a Banyoles, i a Figueres, en mig dels camps més idíl·lics que us podeu imaginar, s’alça el petit poblet medieval de Fontcoberta. I, dins el mateix municipi, uns quilòmetres enllà, trobareu el encara més menut veïnat de Vilavenut. En aquesta ruralia maravellosa, cada any per Nadal, mantenen la tradició de fer un pessebre vivent. És a dir, un a cada poble. És a dir, que es realitzen dos pessebres vivents: un a Fontcoberta i l’altre a Vilavenut. No podreu assistir a tots dos, que es solapen en el temps, o potser si, si decidiu passar el Nadal a cavall de l’estany de Banyoles i la plana de somni de l’Empordà. Una idea magnífica, perquè aquestes terres bé s’ho valen. El dia 24 de desembre a 3/4 d’11 de la nit hi ha missa del Gall cantada i amb coral. I sortint-ne, a les 12 de la nit, representació del pessebre vivent de Vilavenut. Per acabar, una quina popular. L’endemà, Nadal, 25 de desembre, a les 7 de la tarda, representació del pessebre vivent de Fontcoberta. Aquest ocupa tots i cadescún dels carrers del poble. És molt interessant, diferent i bonic. En acabar, una nova quina. Per Sant Esteve, el 26, a les 7 de la tarda, pessebre a Vilavenut, i a les 8, concert nadalenc. A la mateixa hora, a Fontcoberta, fan el mateix, sense concert, però amb quina popular. Ja ens direu si ho heu pogut combinar, i quin us ha agradat més!. Fontcoberta, a més, te una bonica església romànica, transformada, però amb un campanar curiós, i inacabat. També són interessants l’ermita de la Mare de Déu de la Font, i la ermita i el castell d’Espasens. Però amb el que xalareu en aquesta contrada és amb els seus espais naturals. Com ara el Clot de l’Espolla, una llacuna intermitent, natural, curiosa. És un espai natural protegit per la Generalitat. Un estanyol que només conté aigua en epoques de pluja, com a sobreixidor del gran estany de Banyoles. L’excés d’aigua surt per brolladors de fons del Clot d’Espolla. No hi ha peixos, per manca d’aigua, però quan n’hi ha, surten dels seus ous els Tripos, una especie prehistorica, increïble, única a Catalunya. Una llacuna ben singular com veieu. De l’estanyol en surt un rec que travessa tot el pla de Martís, un indret bucòlic, pagès i rural, en direcció al riu Fluvià, i que acaba caient en una bella cascada de 80 metres d’alçada. Heu de passejar-hi, en bici, o a peu, per veureu. Per dormir en aquesta terra podeu fer ús de les cases rurals, com ara La Canova de Figueroles, una casa rural, rural. O bé un hotelet rural més modern, com ara Cal Duc. Per dinar hi ha dos llocs, La Brasa, a la urbanització Melianta, al peu de la carretera de Banyoles a Figueres, tel. 972575298. O bé Can Salvi, botiga i restaurant tot en un, a Vilavenut.

En medio del Pla de l’Estany, próximo a Banyoles, y en Figueres, en medio de los campos más idílicos que os podéis imaginar, se alza el pequeño pueblo medieval de Fontcoberta. Y, dentro del mismo municipio, unos kilómetros más allá, encontrará el más pequeño vecindario de Vilavenut. En esta campiña maravillosa, cada año por Navidad, mantienen la tradición de hacer un pesebre viviente. Es decir, uno en cada pueblo. Es decir, que se realizan dos pesebres vivientes: uno en Fontcoberta y el otro en Vilavenut. No podrá asistir a los dos, que se solapan en el tiempo, o quizás sí, si decide pasar la Navidad a caballo del lago de Banyoles y la llanura de sueño del Empordà. Una idea magnífica, porque estas tierras bien lo valen. El día 24 de diciembre a 3 / 4 de 11 de la noche hay misa del Gallo cantada y con coral. Y saliendo, a las 12 de la noche, representación del belén viviente de Vilavenut. Para terminar, una qué popular. Al día siguiente, Navidad, 25 de diciembre, a las 7 de la tarde, representación del pesebre viviente de Fontcoberta. Este ocupa todos y cada una de las calles del pueblo. Es muy interesante, diferente y bonito. Al terminar, una nueva máquina. Por San Esteban, el 26, a las 7 de la tarde, pesebre en Vilavenut, ya las 8, concierto navideño. A la misma hora, en Fontcoberta, hacen lo mismo, sin concierto, pero con qué popular. Ya nos diréis si lo habéis podido combinar, y qué os ha gustado más!. Fontcoberta, además, tiene una bonita iglesia románica, transformada, pero con un campanario curioso, e inacabado. También son interesantes la ermita de la Virgen de la Fuente, y la ermita y el castillo de Espasens. Pero con lo que Xala en esta región es con sus espacios naturales. Como el Clot de la Espolla, una laguna intermitente, natural, curiosa. Es un espacio natural protegido por la Generalitat. Un estanque que sólo contiene agua en épocas de lluvia, como aliviadero del gran lago de Banyoles. El exceso de agua sale por manantiales de fondo del Clot de Espolla. No hay peces, por falta de agua, pero cuando las hay, salen de sus huevos los Tripos, una especie prehistórica, increíble, única en Cataluña. Una laguna muy singular como veis. Del estanque sale una acequia que atraviesa todo el plan de Martís, un lugar bucólico, campesino y rural, en dirección al río Fluvià, y que acaba cayendo en una hermosa cascada de 80 metros de altura. Debe pasear, en bici, oa pie, por veréis. Para dormir en esta tierra puede hacer uso de las casas rurales, como La Canova de Figueroles, una casa rural, rural. O bien un hotelito rural más moderno, como Cal Duc. Para comer hay dos sitios, La Brasa, en la urbanización Melianta, al pie de la carretera de Banyoles a Figueres, tel. 972575298. O bien Can Salvi, tienda y restaurante todo en uno, en Vilavenut.

Pessebres vivents


Aquest magnífic cartell que J. Faucellas va realitzar per anunciar la primera edició del Pessebre vivent de Bàscara, a l’Alt Empordà, obre aquesta entrada dedicada a aquestes representacions populars. Una visita a un pessebre vivent no pot faltar en un Nadal familiar. Mireu-vos la web de l’organització que agrupa els Pessebres vivents de Catalunya per trobar aquell que està més a prop de casa vostra. Us en citarem alguns, ben a tocar de Barcelona. Com ara el de Martorelles, poblet preciós, “de pessebre” situat a tocar de Mollet, amagat dins la serra litoral. Si aneu per la banda del Maresme, en trobareu un altre en un poble mitjanet, a Premià de Dalt. Un xic de Maresme més enllà, ja tocant a Mataró i Argentona, trobareu Orrius. De nou és un petit poble en mig de les muntanyes, on també representen un pessebre. Si agafeu per l’altra banda, en direcció al Garraf, hi ha un pessebre parlat al nucli de Vilanoveta, a la vila de Sant Pere de Ribes.  No podem deixar sense citar, encara que ja ho hem fet en entrades d’altres anys, el primer pessebre vivent del país, el més antic, el de Corbera de Llobregat. Atenció!, hi sol haver molta gent. Si ampliem el radi d’abast de la nostra cerca, llavors heu d’anar a veure el de Tona, un dels més antics de Catalunya. També és bonic el dels Prats del Rei, un poble prop de Calaf. En un espai natural bonic se’n fa un en una ermita de La Pobla de Montornés, ja en terres de Tarragona i Reus. Al nord, per terres gironines teniu els pessebres de Brunyola, un petit poble proper a l’aeroport de Girona. Hi un altre a Castell d’Aro, una vila amb un excel·lent casc antic medieval. Si sou dels que cerqueu l’autenticitat del decorat natural, llavors haureu d’arribar-vos fins a pobles mítics com Rupit, o com Les Torres de Fals, a la Fonollosa, relativament a prop de Manresa. O com Les Gunyoles, al mig del Penedés. Més amagat encara existeix el fastuós pessebre de Rocafort de Vallbona, a l’Urgell, al sud de Tàrrega. O a l’Empordà el de la vila de Pals, una joia de l’edat mitjana, amb torres carrers i muralles. Al Pla de l’Estany prop de Banyoles, el de Fontcoberta, es fa en un poblet diminut, inaudit. Al mig de Catalunya, en el centre just, trobareu el poblet d’Ardèvol, la seva torre de guaita i un pessembre també. És en aquests marcs rurals, on l’escenari val el viatge. Ah!, i encara n’hi ha molts més, però no podem abarcar-los tots!.

Este magnífico cartel que J. Faucellas realizó para anunciar la primera edición del Pesebre viviente de Bàscara, en el Alt Empordà, abre esta entrada dedicada a estas representaciones populares. Una visita a un pesebre viviente no puede faltar nunca en una Navidad familiar. Consulten la web de la organización que agrupa a los pesebres vivientes de Cataluña para encontrar aquel que está más cerca de su casa. Os citaremos algunos, muy cerca de Barcelona. Como el de Martorelles, pueblecito precioso, “de pesebre” situado cerca de Mollet, escondido en la sierra litoral. Si vais por la banda del Maresme, encontraréis otro en un pueblo mediano, en Premià de Dalt. Un poco más allá, ya tocando a Mataró y Argentona, encontrarán Orrius. De nuevo es un pequeño pueblo en medio de las montañas, donde también representan un pesebre. Si toman por el otro lado, en dirección al Garraf, hay un pesebre hablado en el núcleo de Vilanoveta, en la villa de Sant Pere de Ribes. No podemos dejar sin citar, aunque ya lo hemos hecho en entradas de otros años, el primer pesebre viviente del país, el más antiguo, el de Corbera de Llobregat. ¡Atención!, Suele haber mucha gente. Si ampliamos el radio de alcance de nuestra búsqueda, entonces deben ir a ver el de Tona, uno de los más antiguos de Cataluña. También es bonito el de Prats del Rey, un pueblo cercano a Calaf. En un espacio natural bonito se hace uno en una ermita de La Pobla de Montornés, ya en tierras de Tarragona y Reus. Al norte, por tierras gerundenses tiene los pesebres de Brunyola, un pequeño pueblo cercano al aeropuerto de Girona. Hay otro en Castell d’Aro, una villa con un excelente casco antiguo medieval. Si sois de los que buscas la autenticidad del decorado natural, entonces tendrán que ir hasta pueblos míticos como Rupit, o como Las Torres de Fals, en la Fonollosa, relativamente cerca de Manresa. O como Les Gunyoles, en medio del Penedés. Más escondido aún existe el fastuoso pesebre de Rocafort de Vallbona, en el Urgell, al sur de Tàrrega. O en el Empordà el de la villa de Pals, una joya de la Edad Media, con torres, calles y murallas. En el Pla de l’Estany cerca de Banyoles, el de Fontcoberta, se hace en uno en pueblo diminuto, inaudito. Es en estos marcos rurales, donde el escenario vale el viaje. ¡Ah, y aún hay muchos más, pero no podemos abarcar a todos!.