Metz i el Nadal

El Nadal a Metz és molt bonic. Però si no és Nadal també és molt xulo. De fet, nosaltres hi parem cada vegada que tornem de Bèlgica, d’Holanda o d’Alemania, camí de casa. Perquè te un Novotel amb piscina, ideal per a les famílies al bell mig de la ciutat, amb bon parquing, i no gens car. Perquè te una catedral fantàstica, alta, altíssima, amb uns vitralls fabulosos, els millors de França. També te un parell d’esglésies més, interessants, un museu, anomenat de La Cour d’Or, amb restes romanes i merovingies, i un nou centre Pompidou, filial del de París, i el riu Mosel·la, magnífic, ple de cignes i d’ànecs, que hi passa pel mig. Però de tot, la Catedral, es val una visita i una estada. Per Nadal, a Metz, hi ha un munt de mercats, carrers decorats i esdeveniments, que podeu consultar a la seva web. També una pista de gel per patinar, i una roda, una “noria” molt gran. Si feu vacances per aquestes dates, animeu-vos. Si no les feu, penseu-hi de cara a l’any vinent. I si voleu anar a Metz en una altra època de l’any, cap problema. Sempre és bonic!. Dinar o sopar a Metz és senzill, pràctic i bo. D’entrada us recomanarem una pizzeria moderna i acollidora, trencadora, informal, portada per gent jove: La Storia. Fantàstica i bé de preu. També ens va agradar molt la proposta de La Robe des Champs, a la plaça Saint Jacques, amb patates de tota mena que fa aquest bonic local art-decó. Heu de provar-les!. Al costat una pizzeria que no està gens malament: Angeluzzo. Ètnics el libanés Au Coeur du Liban, i l’Indi Meena Mahal, tots dos a la Rue des Jardins. Bons tots dos. Una trattoria més clássica, amb bones pizzes al forn de llenya, però també amb altres plats seria La Toscana. I per dormir, al centre de Metz, un gran hotel, de la cadena Novotel, situat en el cor de la vila, a dues passes de la catedral impressionant. Un hotel on els infants s’allotgen i desdejunen gratis. Modern, amb pàrquing en el mateix edifici, gens car. Està situat en un gran centre comercial, amb una relació preu i qualitat insuperable en la zona. Metz, a dos passos de Luxemburg, y de Trèveris a Alemanya. Una ciutat ideal per a visitar la Lorena, i amb uns espectaculars mercats de Nadal!.

La Navidad en Metz es muy bonita. Aunque es bonito en cualquier época del año. Nosotros paramos allí cada vez que vamos o venimos de Europa, de Bélgica, de Holanda o de Alemania. Tiene un Novotel con piscina, ideal para familias, en pleno centro del casco antiguo, tocando a la catedral. Una catedral fantástica, alta, altísima, con vidreras de fábula. Una catedral de las mejores de Francia y de Europa. Y también un museo, el de La Cour d’Or, y un centro Pompidou. Y el rio Mosela. Hay muchas actividades navideñas, mercadillos, una pista de patinaje sobre hielo. I si vais a Metz en otra época del año no hay problema. Siempre es bonito. Comer en Metz es sencillo. Id a la pizzeria La Storia. Fantástica y economica. O a La Robe des Champs, en la place Saint Jacques, donde hay patates de todo tipo en un lindo local art-decó. Al lado otra pizzeria que no está mal: Angeluzzo. Étnicos el libanés Au Coeur du Liban, y el hindú Meena Mahal, en la Rue des Jardins. Una trattoria clásica, pizzes de lleña, La Toscana. I para dormir el gran hotel, de la cadena Novotel.

Le Noël à Metz est très agréable. Bien qu’il soit agréable à tout moment de l’année. Nous nous arrêtons là à chaque fois que nous retournons de la Belgique, de les Pays-Bas ou de l’Allemagne. Il y a un Novotel qui dispose d’une piscine, idéal pour les familles, au cœur de la vieille ville, à côté de la cathédrale. Metz à une cathédrale fantastique, une de les meilleures cathédrales en France et en Europe aussi. Et un musée, La Cour d’Or, et aussi un nouvel Centre Pompidou. Et il y a la Moselle, ce beau rideau. Partage, émerveillement et convivialité, la magie de Noël est de retour au cœur de la ville de Metz. Elle a installé ses quartiers d’hiver dans les rues et sur les places. C’est le temps des réjouissances et de l’effervescence. Chalets de bois, idées cadeaux, décors magnifiques, illuminations, douceurs, sucrées, recettes salées, sapins, guirlandes et lutins … Tout au long des festivités, vous irez de ravissements en éblouissements. Il était une fois … un rêve insolite, un conte féerique dans lequel vous allez pouvoir vous divertir à loisir, en famille et entre amis. Petits et grands vont apprécier l’aventure. En cette fin d’année 2018, Metz fait la fête passionnément! Manger à Metz est trés facile. Il faut aller à la pizzeria La Storia. Fantastique et  economique. Ou à La Robe des Champs, sur la place Saint-Jacques, où les pommes de terre sont faites de toutes sortes dans un cadre art-déco trés mignon. A côté il y a une autre pizzeria qui est pas mal: Angeluzzo. Ethnique libanaise c’est au coeur du Liban, et aussi le Meena Mahal hindoue à la rue des Jardins. Une trattoria classique, pizzes au four de bois: La Toscane.

Agullana

Agullana és un petit poblet situat molt a tocar de la frontera francesa, molt a prop de La Jonquera, dins de la plana, però ja tenint com a teló de fons la bellíssima serralada pirinenca. El poble és molt rural, coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. A més de l’església, que val una parada camí de França, per exemple, als afores del poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al final del carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, tienen un templo romànico guapísimo, que puede ser una excusa perfecta para una parada camino de Francia. O bién para descubrir la zona, llena de monumentos megalíticos, o pasar a Francia por los pasos del exilio. No dudeis en llegar hasta Agullana para visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

Metz i el Nadal, o no!

El Nadal a Metz és molt bonic. Però si no és Nadal també és molt xulo. De fet, nosaltres hi parem cada vegada que tornem de Bèlgica, d’Holanda o d’Alemania, camí de casa. Perquè te un Novotel amb piscina, ideal per a les famílies al bell mig de la ciutat, amb bon parquing, i no gens car. Perquè te una catedral fantàstica, alta, altíssima, amb uns vitralls fabulosos, els millors de França. També te un parell d’esglésies més, interessants, un museu, anomenat de La Cour d’Or, amb restes romanes i merovingies, i un nou centre Pompidou, filial del de París, i el riu Mosel·la, magnífic, ple de cignes i d’ànecs, que hi passa pel mig. Però de tot, la Catedral, es val una visita i una estada. Per Nadal, a Metz, i fins el 17 de gener de 2016, hi fan una expo de ninots de Disney sobre gel, patrocinada per Disneyland Paris. No és gaire gran, però si espectacular i xula de veure. I no és molt cara. Està oberta, com també una pista de gel per patinar, i una roda, una “noria” molt gran, fins el 17 de gener. Si feu vacances per aquestes dates, animeu-vos. Si no les feu, penseu-hi de cara a l’any vinent. I si voleu anar a Metz en una altra època de l’any, cap problema. Sempre és bonic!. Dinar o sopar a Metz és senzill, pràctic i bo. D’entrada us recomanarem una pizzeria moderna i acollidora, trencadora, informal, portada per gent jove: La Storia. Fantàstica i bé de preu. També ens va agradar molt la proposta de La Robe des Champs, a la plaça Saint Jacques, amb patates de tota mena que fa aquest bonic local art-decó. Heu de provar-les!. Al costat una pizzeria que no està gens malament: Angeluzzo. Ètnics el libanés Au Coeur du Liban, i l’Indi Meena Mahal, tots dos a la Rue des Jardins. Bons tots dos. Una trattoria més clássica, amb bones pizzes al forn de llenya, però també amb altres plats seria La Toscana. I per dormir, al centre de Metz, un gran hotel, de la cadena Novotel, situat en el cor de la vila, a dues passes de la catedral impressionant. Un hotel on els infants s’allotgen i desdejunen gratis. Modern, amb pàrquing en el mateix edifici, gens car. Està situat en un gran centre comercial, amb una relació preu i qualitat insuperable en la zona. Metz, a dos passos de Luxemburg, y de Trèveris a Alemanya. Una ciutat ideal per a visitar la Lorena, i amb uns espectaculars mercats de Nadal!.

La Navidad en Metz es muy bonita. Aunque es bonito en cualquier época del año. Nosotros paramos allí cada vez que vamos o venimos de Europa, de Bélgica, de Holanda o de Alemania. Tiene un Novotel con piscina, ideal para familias, en pleno centro del casco antiguo, tocando a la catedral. Una catedral fantástica, alta, altísima, con vidreras de fábula. Una catedral de las mejores de Francia y de Europa. Y también un museo, el de La Cour d’Or, y un centro Pompidou. Y el rio Mosela. Y hasta el 17 de enero de 2016, hay una expo de Disney sobre hirelo, patrocinada per Disneyland Paris. Y una pista de patinaje sobre hielo. I si vais a Metz en otra época del año no hay problema. Siempre es bonito. Comer en Metz es sencillo. Id a la pizzeria La Storia. Fantástica y economica. O a La Robe des Champs, en la place Saint Jacques, donde hay patates de todo tipo en un lindo local art-decó. Al lado otra pizzeria que no está mal: Angeluzzo. Étnicos el libanés Au Coeur du Liban, y el hindú Meena Mahal, en la Rue des Jardins. Una trattoria clásica, pizzes de lleña, La Toscana. I para dormir el gran hotel, de la cadena Novotel.

Le Noël à Metz est très agréable. Bien qu’il soit agréable à tout moment de l’année. Nous nous arrêtons là à chaque fois que nous retournons de la Belgique, de les Pays-Bas ou de l’Allemagne. Il y a un Novotel qui dispose d’une piscine, idéal pour les familles, au cœur de la vieille ville, à côté de la cathédrale. Metz à une cathédrale fantastique, une de les meilleures cathédrales en France et en Europe aussi. Et un musée, La Cour d’Or, et aussi un nouvel Centre Pompidou. Et il y a la Moselle, ce beau rideau. Et jusqu’au 17 Janvier, 2016, il ya un spectacle de Disney sur glace esponsorisé par Disneyland Paris. Et un joli patinoire. Manger à Metz est trés facile. Il faut aller à la pizzeria La Storia. Fantastique et économique. Ou à La Robe des Champs, sur la place Saint-Jacques, où les pommes de terre sont faites de toutes sortes dans un cadre art-déco trés mignon. A côté il y a une autre pizzeria qui est pas mal: Angeluzzo. Ethnique libanaise c’est au coeur du Liban, et aussi le Meena Mahal hindoue à la rue des Jardins. Une trattoria classique, pizzes au four de bois: La Toscane.

El relleno de Vilabertran

Al bell mig de l’Empordà, a tocar de Figueres, hi ha Vilabertran, una bellíssima vila de l’Alt Empordà. En aquest poblet medieval hi fan una lluïda fira de Sant Ferriol, que abans anomenàven de l’horta, aquest tercer cap de setmana de setembre. El protagonista principal és el “relleno”, de poma, antiquíssim com l’Empordà, que s’expandí per tot el bisbat de Girona, Maresme inclòs, fins a tocar de Mataró. Però, a més, Vilabertran és famosa i coneguda al món sencer per la seva increible canònica agustiniana romànica. Un edifici que val la pena visitar i que estarà obert aquests dies amb motiu de la fira. Dins la seva església s’hi celebra el festival de música dedicat a Schubert, la famosa Schubertíada, de reconegut prestígi internacional, que us recomanem des d’aquí. Per totes aquestes raons és molt interessant arribar-se a Vilabertran amb motiu de la seva fira del relleno, de l’Horta, i per la diada festiva de Sant Ferriol, que coincideix amb la jornada del relleno. De fet, el tercer cap de setmana de setembre trobareu a Vilabertran molts diversos actes i ofertes. Per un costat una fira artesana, una de gastronòmica, una demostració d’oficis, tallers pels més petits, animació, música… Però el més atractiu pot ser la demostració als horts de la vida pagesa i els oficis del camp. En tot cas una bona excusa per disfrutar amb la canalla el diumenge, i per què no tot el cap de setmana, en el nostre sempre estimat Empordà. A més de la fira, Vilabertran te en la seva canònica una joia de l’art català que mereix una visita ben detinguda. L’església de Santa Maria n’és l’element més important. El claustre és senzill i auster, però bellíssim. La sala capitular i les altres dependències guarden una col·lecció d’art notable. El campanar és d’estil llombard. El palau abacial és un dels més bonics exemples de palau medieval a Catalunya. Arribarem a Vilabertran seguint l’autopista AP-7 en direcció Girona, i França. Sortirem a Figueres, per la sortida 4.  Rodejarem Figueres per la N-II antiga, fins trobar la C-26 cap a Llançà. Trobarem una rotonda que ens indicarà Vilabertran. Podeu completar la visita a la fira, i a la canònica, amb una volta per Figueres, per l’Empordà, o fins anar a fer una banyada a Roses o Cadaqués, si el temps acompanya. Si decidiu passar-hi el cap de setmana no deixeu de rondar pels aiguamolls de l’Empordà. Si us cal menjar, a Vilabertran hi ha un parell de bars i restaurants. El café del Sindicat està a la plaça del Sindicat. Tèl: 972 678 181. Fan un menú diari força bo. El racó de l’Alba és una granja. Està situada a la Plaça de Catalunya. Tèl: 972 516 375. Si us cal dormir, us direm que també hi ha dues cases rurals: Can Caulas tèl: 972 547 018, o bé el mòbil: 607 952 077, i La Casa Gal·la, tèl: 972 505 923, mòbil: 606 705 507. De tota manera a Figueres teniu tota mena de serveis, així com a Roses. Us recomanem de tot cor l’Hotel Duran, a Figueres, amb un restaurant de fàbula, tota mena d’atencions i menjar del bo. Com a hotel, per dormir en família, teniu el Mediterraneo Park a Roses. Dos hotels molt diferents. El primer de categoria, amb un menú molt bo, l’altre especialment indicat per als infants, a tocar de la platja, amb piscines i un parc fantàstic. Bon cap de setmana a l’Empordà!.

Vilabertran es conocida por su bellísima canónica agustiniana románica. También por el festival de música dedicado a Schubert, la famosa Schubertíada, de reconocido prestigio internacional, que os recomendamos. Ambas cosas pueden ser difíciles de digerir para niños pequeños, poco melómanos y nada aficionados a las visitas culturales. Por eso es muy recomendable subir a Vilabertran con motivo de su feria de la Huerta, por la festividad de Sant Ferriol, que coincide con la jornada del relleno. De hecho, el tercer fin de semana de septiembre encontrarán en Vilabertran muy diversos actos y ofertas. Por un lado una feria artesanal, una de gastronómica, una demostración de oficios, talleres para los más pequeños, animación, música … Pero lo más atractivo puede ser la demostración, en los huertos, de la vida campesina y los oficios del campo. En todo caso una buena excusa para disfrutar con los niños el domingo, en nuestro siempre querido Empordà. Además de la feria, Vilabertran tiene en su canónica una joya del arte catalán que merece una visita bien detenida. La iglesia de Santa María es el elemento más importante. El claustro es sencillo y austero, pero bellísimo. La sala capitular y las otras dependencias guardan una colección de arte notable. El campanario es de estilo lombardo. El palacio abacial es uno de los más bellos ejemplos de palacio medieval en Cataluña. Llegaremos a Vilabertran siguiendo la autopista AP-7 en dirección Girona, y Francia. Saldremos en Figueres, por la salida 4. Rodearemos Figueres por la N-II antigua, hasta encontrar la C-26 hacia Llançà. Encontraremos una rotonda que nos indicará Vilabertran. Podéis completar la visita a la feria, y la canónica, con una vuelta por Figueres, por el Empordà, o hasta ir a daros un baño en Roses o Cadaqués, si el tiempo acompaña. Si deciden pasar el fin de semana allí no dejen de rondar por los humedales del Empordà. Si necesitais dormir o comer, en Vilabertran hay un par de bares y restaurantes. También dos casas rurales. De todas formas en Figueres tienen todo tipo de servicios, así como en Roses. Les recomendamos el Hotel Duran, en Figueres, o el Mediterraneo Park en Roses, tanto para comer como para dormir.

La Xuia a Agullana

Agullana és un municipi situat a tocar de la frontera francesa, prop de La Jonquera, a la bellíssima serralada pirinenca. En aquest petit poblet del més Alt Empordà hi celebren aquest cap de setmana la festa de la Xuia. Es tracta d’un costum ancestral en que els infants del poble recullen aliments, una recapta de fet, per menjar-se’ls a la tarda. Serà el dissabte 8 de març, a partir de les 10 hores del matí, quan sortirà des de l’escola de la cercavila de la xuia, amb la participació de tots els nens i nenes de la llar d’infants i de l’escola, i de tothom que hi vulgui participar, a cercar els aliments, botifarra, oli, vi, patates, cansalada… per les cases i masos de la contrada. Ho faran acompanyats per la banda de percussió d’els senyors del foc. A la tarda, a partir de les 15 hores, hi haurà la trobada de cuiners i mestres xuiers als baixos de l’Ajuntament. Serà aleshores quan començarà el carnestoltes infantil a la Plaça Major a càrrec de l’Oriol Canals. A les cinc a la mateixa plaça Major, s’inicia el repartiment de la tradicional “Xuia” i s’hi ballen sardanes. A la nit, gran ball de carnestoltes, a la Sala Polivalent, amb el grup Granotes de la Bassa. I, encara, més tard, en Pau de la Gramola farà que la gresca no decaigui. El poble és rural, petit i coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. Al poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. La Xuia d’Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, celebran este sábado su típica fiesta de la Xuia, en que los niños recogen alimentos que por la tarde se guisaran y compartiran. Una excusa perfecta para subir hasta Agullana y descubrir la zona, pasar a Francia por los pasos del exilio, visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

Fira del relleno a Vilabertran

Al bell mig de l’Empordà, a tocar de Figueres, hi ha Vilabertran, una bellíssima vila de l’Alt Empordà. En aquest poblet medieval hi fan una lluïda fira de Sant Ferriol, que abans anomenàven de l’horta, aquest tercer cap de setmana de setembre. El protagonista principal és el “relleno”, de poma, antiquíssim com l’Empordà, que s’expandí per tot el bisbat de Girona, Maresme inclòs, fins a tocar de Mataró. Però, a més, Vilabertran és famosa i coneguda al món sencer per la seva increible canònica agustiniana romànica. Un edifici que val la pena visitar i que estarà obert aquests dies amb motiu de la fira. Dins la seva església s’hi celebra el festival de música dedicat a Schubert, la famosa Schubertíada, de reconegut prestígi internacional, que us recomanem des d’aquí. Per totes aquestes raons és molt interessant arribar-se a Vilabertran amb motiu de la seva fira del relleno, de l’Horta, i per la diada festiva de Sant Ferriol, que coincideix amb la jornada del relleno. De fet, el tercer cap de setmana de setembre trobareu a Vilabertran molts diversos actes i ofertes. Per un costat una fira artesana, una de gastronòmica, una demostració d’oficis, tallers pels més petits, animació, música… Però el més atractiu pot ser la demostració als horts de la vida pagesa i els oficis del camp. En tot cas una bona excusa per disfrutar amb la canalla el diumenge, i per què no tot el cap de setmana, en el nostre sempre estimat Empordà. A més de la fira, Vilabertran te en la seva canònica una joia de l’art català que mereix una visita ben detinguda. L’església de Santa Maria n’és l’element més important. El claustre és senzill i auster, però bellíssim. La sala capitular i les altres dependències guarden una col·lecció d’art notable. El campanar és d’estil llombard. El palau abacial és un dels més bonics exemples de palau medieval a Catalunya. Arribarem a Vilabertran seguint l’autopista AP-7 en direcció Girona, i França. Sortirem a Figueres, per la sortida 4.  Rodejarem Figueres per la N-II antiga, fins trobar la C-26 cap a Llançà. Trobarem una rotonda que ens indicarà Vilabertran. Podeu completar la visita a la fira, i a la canònica, amb una volta per Figueres, per l’Empordà, o fins anar a fer una banyada a Roses o Cadaqués, si el temps acompanya. Si decidiu passar-hi el cap de setmana no deixeu de rondar pels aiguamolls de l’Empordà. Si us cal dormir o menjar, a Vilabertran hi ha un parell de bars i restaurants, com ara el La Sínia. També dues cases rurals. De tota manera a Figueres teniu tota mena de serveis, així com a Roses. Us recomanem de tot cor l’Hotel Duran, a Figueres, amb un restaurant de fàbula, tota mena d’atencions i menjar del bo. Com a hotel, per dormir en família, teniu el Mediterraneo Park a Roses. Dos hotels molt diferents. El primer de categoria, amb un menú molt bo, l’altre especialment indicat per als infants, a tocar de la platja, amb piscines i un parc fantàstic. Bon cap de setmana a l’Empordà!.

Vilabertran es conocida por su bellísima canónica agustiniana románica. También por el festival de música dedicado a Schubert, la famosa Schubertíada, de reconocido prestigio internacional, que os recomendamos. Ambas cosas pueden ser difíciles de digerir para niños pequeños, poco melómanos y nada aficionados a las visitas culturales. Por eso es muy recomendable subir a Vilabertran con motivo de su feria de la Huerta, por la festividad de Sant Ferriol, que coincide con la jornada del relleno. De hecho, el tercer fin de semana de septiembre encontrarán en Vilabertran muy diversos actos y ofertas. Por un lado una feria artesanal, una de gastronómica, una demostración de oficios, talleres para los más pequeños, animación, música … Pero lo más atractivo puede ser la demostración, en los huertos, de la vida campesina y los oficios del campo. En todo caso una buena excusa para disfrutar con los niños el domingo, en nuestro siempre querido Empordà. Además de la feria, Vilabertran tiene en su canónica una joya del arte catalán que merece una visita bien detenida. La iglesia de Santa María es el elemento más importante. El claustro es sencillo y austero, pero bellísimo. La sala capitular y las otras dependencias guardan una colección de arte notable. El campanario es de estilo lombardo. El palacio abacial es uno de los más bellos ejemplos de palacio medieval en Cataluña. Llegaremos a Vilabertran siguiendo la autopista AP-7 en dirección Girona, y Francia. Saldremos en Figueres, por la salida 4. Rodearemos Figueres por la N-II antigua, hasta encontrar la C-26 hacia Llançà. Encontraremos una rotonda que nos indicará Vilabertran. Podéis completar la visita a la feria, y la canónica, con una vuelta por Figueres, por el Empordà, o hasta ir a daros un baño en Roses o Cadaqués, si el tiempo acompaña. Si deciden pasar el fin de semana allí no dejen de rondar por los humedales del Empordà. Si necesitais dormir o comer, en Vilabertran hay un par de bares y restaurantes. También dos casas rurales. De todas formas en Figueres tienen todo tipo de servicios, así como en Roses. Les recomendamos el Hotel Duran, en Figueres, o el Mediterraneo Park en Roses, tanto para comer como para dormir.

Fira de l’Horta a Vilabertran

A Vilabertran, una bellíssima vila de l’Alt Empordà, hi fan una lluïda fira de l’horta, aquest tercer cap de setmana de setembre. Vilabertran és coneguda al món sencer per la seva bellíssima canònica agustiniana romànica. Un edifici que val la pena visitar i que estarà obert aquests dies amb motiu de la fira. Dins la seva església s’hi celebra el festival de música dedicat a Schubert, la famosa Schubertíada, de reconegut prestígi internacional, que us recomanem des d’aquí. Per totes aquestes raons és molt interessant arribar-se a Vilabertran amb motiu de la seva fira de l’Horta, per la diada festiva de Sant Ferriol, que coincideix amb la jornada del relleno. De fet, el tercer cap de setmana de setembre trobareu a Vilabertran molts diversos actes i ofertes. Per un costat una fira artesana, una de gastronòmica, una demostració d’oficis, tallers pels més petits, animació, música… Però el més atractiu pot ser la demostració als horts de la vida pagesa i els oficis del camp. En tot cas una bona excusa per disfrutar amb la canalla el diumenge, i per què no tot el cap de setmana, en el nostre sempre estimat Empordà. A més de la fira, Vilabertran te en la seva canònica una joia de l’art català que mereix una visita ben detinguda. L’església de Santa Maria n’és l’element més important. El claustre és senzill i auster, però bellíssim. La sala capitular i les altres dependències guarden una col·lecció d’art notable. El campanar és d’estil llombard. El palau abacial és un dels més bonics exemples de palau medieval a Catalunya. Arribarem a Vilabertran seguint l’autopista AP-7 en direcció Girona, i França. Sortirem a Figueres, per la sortida 4.  Rodejarem Figueres per la N-II antiga, fins trobar la C-26 cap a Llançà. Trobarem una rotonda que ens indicarà Vilabertran. Podeu completar la visita a la fira, i a la canònica, amb una volta per Figueres, per l’Empordà, o fins anar a fer una banyada a Roses o Cadaqués, si el temps acompanya. Si decidiu passar-hi el cap de setmana no deixeu de rondar pels aiguamolls de l’Empordà. Si us cal dormir o menjar, a Vilabertran hi ha un parell de bars i restaurants. També dues cases rurals. De tota manera a Figueres teniu tota mena de serveis, així com a Roses. Us recomanem de tot cor l’Hotel Duran, a Figueres, o el Mediterraneo Park a Roses, tant per menjar com per dormir. Dos hotels molt diferents. El primer de categoria, amb un menú molt bo, l’altre especialment indicat per als infants, a tocar de la platja, amb piscines i un parc fantàstic. Bon cap de setmana a l’Empordà!.

Vilabertran es conocida por su bellísima canónica agustiniana románica. También por el festival de música dedicado a Schubert, la famosa Schubertíada, de reconocido prestigio internacional, que os recomendamos. Ambas cosas pueden ser difíciles de digerir para niños pequeños, poco melómanos y nada aficionados a las visitas culturales. Por eso es muy recomendable subir a Vilabertran con motivo de su feria de la Huerta, por la festividad de Sant Ferriol, que coincide con la jornada del relleno. De hecho, el tercer fin de semana de septiembre encontrarán en Vilabertran muy diversos actos y ofertas. Por un lado una feria artesanal, una de gastronómica, una demostración de oficios, talleres para los más pequeños, animación, música … Pero lo más atractivo puede ser la demostración, en los huertos, de la vida campesina y los oficios del campo. En todo caso una buena excusa para disfrutar con los niños el domingo, en nuestro siempre querido Empordà. Además de la feria, Vilabertran tiene en su canónica una joya del arte catalán que merece una visita bien detenida. La iglesia de Santa María es el elemento más importante. El claustro es sencillo y austero, pero bellísimo. La sala capitular y las otras dependencias guardan una colección de arte notable. El campanario es de estilo lombardo. El palacio abacial es uno de los más bellos ejemplos de palacio medieval en Cataluña. Llegaremos a Vilabertran siguiendo la autopista AP-7 en dirección Girona, y Francia. Saldremos en Figueres, por la salida 4. Rodearemos Figueres por la N-II antigua, hasta encontrar la C-26 hacia Llançà. Encontraremos una rotonda que nos indicará Vilabertran. Podéis completar la visita a la feria, y la canónica, con una vuelta por Figueres, por el Empordà, o hasta ir a daros un baño en Roses o Cadaqués, si el tiempo acompaña. Si deciden pasar el fin de semana allí no dejen de rondar por los humedales del Empordà. Si necesitais dormir o comer, en Vilabertran hay un par de bares y restaurantes. También dos casas rurales. De todas formas en Figueres tienen todo tipo de servicios, así como en Roses. Les recomendamos el Hotel Duran, en Figueres, o el Mediterraneo Park en Roses, tanto para comer como para dormir.

Albanyà

Albanyà és un municipi situat al capdemunt de la vall del riu Muga. Aquesta simpàtica corrent d’aigüa, que travessa l’Empordà com una diagonal platejada, neix als peus del gran Bassegoda, la muntanya totèmica d’aquesta zona antiga i amagada. La Muga és un riu molt apte per l’oci familiar. D’aquells d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. Prop d’Albanyà, seguint el camí forestal cap a Bassegoda i el despoblat de Lliurona, trobareu racons ferèstecs, salvatges, plens de vegetació, on podreu gaudir de les transparents aigües de color verd maragda del riu que passa per Albanyà. No us perdeu tampoc la seva església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà. Tampoc no podeu deixar de fer un passeig fins l’ermita de Santa Maria de Palau, d’un romànic puríssim, on s’hi fa un aplec molt popular a la comarca, el dia 8 de setembre. Arribareu a aquesta ermita, i al poble d’Albanyà mateix, si seguiu la carretera GI-511 des del nord de Figueres, passant per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Albanyà us espera!.

Albanyà es un municipio situado en el valle del río Muga. Esta simpática corriente de agua, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada, nace a los pies del gran Bassegoda, la montaña totémica de esta zona antigua y escondida. Muga es un río muy apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. Cerca de Albanyà, siguiendo el camino forestal hacia Bassegoda y el despoblado de Lliurona, encontrarán rincones agrestes, salvajes, llenos de vegetación, donde podrán disfrutar de las transparentes aguas de color verde esmeralda del río que pasa por Albanyà. No se pierdan tampoco su iglesia de San Pedro, románica, bien conservada, y lo que queda de la muralla de este pequeño pueblecito del Alt Empordà. Tampoco pueden dejar de dar un paseo hasta la ermita de Santa María de Palau, de un románico purísimo, donde se hace una romería muy popular en la comarca, el día 8 de septiembre. Llegaréis a esta ermita, y al pueblo de Albanyà mismo, si seguís la carretera GI-511 desde el norte de Figueres, pasando por San Lorenzo de la Muga, otro pueblo precioso que merece una visita detenida. No dejen de dar un agradable paseo familiar por las pistas que llevan a la Albera desde Albanyà, sobre todo las que van río arriba, y que se adentran en el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. Para comer y dormir en el pueblo la opción más habitual y correcta es el magnífico y muy familiar camping Bassegoda Park. Un clásico en la zona. Con un buen restaurante, piscina, bungalows climatizados y una naturaleza desbordante. También interesante el restaurante Samuga, en San Lorenzo. Nos encanta también el bonito Santuario de la Salud, con muy buena cocina y habitaciones sencillas pero muy decentes. Recomendable. También muy recomendable La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii en San Lorenzo. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad os recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran. ¡Albanyà os espera!

Festa d’hivern a Castelldefels

A Castelldefels, durant aquesta propera setmana, i l’altra encara més, celebren la seva major d’hivern. És senzill arribar a Castelldefels, sobretot ara que, a l’hivern, la seva magnífica i llarguíssima platja està més deserta, que no buida. S’hi arriba amb suma facilitat amb cotxe, seguint l’autovia que va cap al sud, cap a Sitges per la costa. Son pocs kms. Però també te una comunicació excel·lent amb tren, i amb bus. Però Castelldefels, com el som nom indica, no és només la platja, tot i que és maravellosa. També hi ha una vila antiga, i un bonic castell, recentment restaurat. Per iniciar la festa, el dissabte 3 de desembre a la tarda, a les 18h tindrà lloc la I Mostra de Figures de Diables, a la Plaça de l’Església, amb moltes i moltes colles convidades. El dia 6, festa de la Constitució teniu una cursa popular de pujada al castell, amb sortida de la mateixa plaça de l’Església. Son només 5 kms. Molt familiar. El castell, estarà obert, que no sempre ho està. A les 11 s’inaugura, també a la plaça de l’Església, la fira de Nadal, amb una lluïda cercavila. A continuació, sardanes, nadales i conte. Un matí ben divertit per als infants. A la tarda, al mateix lloc, teatre infantil, i seguidament, un correfoc, un espectacle de carrer i una altra cercavila. Si el dimecres 7 teniu pont i no marxeu fora, podeu anar al festival de titelles. També es repetiran els espectacles del dia anterior. A la tarda, ball i xocolatada, al Centre Frederic Mompou, i concert de grallers. Seguirà una nova Cercavila. A la nit, concert de música clàssica, gratuït però amb entrades limitades. El dijous de la Puríssima, dia 8, Missa solemne, procesó, amb carruatges, gralles, i castells a la plaça de l’Església. A la tarda cant coral, espectacles, cercavila… Els carrers del centre, al voltant de la omnipresent plaça de l’Església, estaran farcits d’activitats, amb fires comercials i d’artesans, parades gastronòmiques. Moltes oferiran activitats per a la canalla i tallers. Val la pena arribar-se a Castelldefels aquests dies, per viure la festa major d’hivern, i en qualsevol altre moment per gaudir de la platja, de la sorra, del casc antic, del castell. Us recomanem, sobretot, la visita del castell. Un edifici que no us imagineu. Dalt d’un turó, amb bones vistes, rodejat d’un parc, vigilant el mar, defensant la ruta cap a Barcelona. Hi ha diversos diumenges, els segons del mes, per exemple el proper 11 de novembre, en que el podeu visitar lliurament. Hi veureu la capella, romànica, la rectoria, la sagristia, el cementiri i el pati. A Castelldefels, si convé, podeu dinar-hi molt bé, excepcionalment bé. Possiblement hi hagi els millors restaurants de l’àrea de Barcelona, molts d’ells a tocar del mar. Per exemple el Mar Blanc, de luxe. I n’hi ha uns quants, a banda i banda, sobre la mateixa sorra. A l’interior del poble, a les carreteres de la part moderna, teniu El Sitio, també interessant i un argentí, La Pampa, per qui els agradi el asado de tira i les carns. I un mexicà, divertit, de patacada, baratet, i molt exòtic. Al centre, al costat de l’ajuntament, a més del mexicà, teniu un seguit de restaurants que hem vist i ens han cridat l’atenció, amb noms i temàtiques tan fantàstiques com La Màfia, o Kafka. Tot un reclam pels infants, una pizzeria que està molt bé, és Il Piccolo Mare, al carrer Arcadi Balaguer, 36, tel: 936361769. També molt bé, Il Fornello, i al seu costat Los Dos Caballeros, rústic. El Elefante, a les afores, més apartat, també està molt bé.

En Castelldefels, durante esta próxima semana, y la otra aún más, celebran su mayor de invierno. Es sencillo llegar a Castelldefels, sobre todo ahora que, en invierno, su magnífica y larguísima playa está más desierta, que no vacía. Se llega con suma facilidad en coche, siguiendo la autovía que va hacia el sur, hacia Sitges por la costa. Son pocos kms. Pero también tiene una comunicación excelente en tren, y con el bus. Pero Castelldefels, como su nombre indica, no es sólo la playa, aunque es maravillosa. También hay una villa antigua, y un bonito castillo, recientemente restaurado. Para iniciar la fiesta, el sábado 3 de diciembre por la tarde, a las 18h tendrá lugar la I Muestra de Figuras de Diablos, en la Plaza de la Iglesia, con muchas y muchas peñas infernales invitadas. El día 6, fiesta de la Constitución tienen allí una carrera popular de subida al castillo, con salida de la misma plaza de la Iglesia. Son sólo 5 kms. Muy familiar. El castillo, estará abierto, que no siempre lo está. A las 11 se inaugura, también en la plaza de la Iglesia, la feria de Navidad, con un  pasacalle. A continuación, sardanas, villancicos y cuento. Una mañana muy divertida para los niños. Por la tarde, el mismo lugar, teatro infantil, y seguidamente, un correfoc, un espectáculo de calle y otra pasacalle. Si el miércoles 7 tienen puente y no os vais fuera, pueden ir al festival de títeres. También se repetirán los espectáculos del día anterior. Por la tarde, baile y chocolatada, en el Centro Frederic Mompou, y concierto de grallers. Seguirá una nueva pasacalles. Por la noche, concierto de música clásica, gratuito pero con entradas limitadas. El jueves de la Purísima, día 8, Misa solemne, procesión, con carruajes, grallas, y castillos en la plaza de la Iglesia. Por la tarde canto coral, espectáculos, más pasacalles … Las calles del centro, en torno a la omnipresente plaza de la Iglesia, estarán repletos de actividades, con ferias comerciales y de artesanos, paradas gastronómicas. Muchas ofrecerán actividades para los niños y talleres. Vale la pena llegarse a Castelldefels estos días, para vivir la fiesta mayor de invierno, y en cualquier otro momento para disfrutar de la playa, de la arena, del casco antiguo, del castillo. Os recomendamos, sobre todo, la visita del castillo. Un edificio que no os imagináis. En lo alto de una colina, con buenas vistas, rodeado de un parque, vigilando el mar, defendiendo la ruta hacia Barcelona. Hay varios domingos, los segundos del mes, por ejemplo el próximo 11 de noviembre, en que se puede visitar libremente. Veréis la capilla, románica, la rectoría, la sacristía, el cementerio y el patio. En Castelldefels se puede comer muy bien, excepcionalmente bien. Posiblemente esten allí los mejores restaurantes del área de Barcelona, ​​muchos de ellos al lado del mar. Por ejemplo el Mar Blanc, de lujo. Y hay unos cuantos, a ambos lados, sobre la misma arena. En el interior del pueblo, en las carreteras de la parte moderna, tienen El Sitio, también interesante y un argentino, La Pampa, para quienes les guste el asado de tira y las carnes. Y un mexicano, divertido, baratito, y muy exótico. En el centro, junto al ayuntamiento, además del mexicano, tienen una serie de restaurantes que hemos visto y nos han llamado la atención, con nombres y temáticas tan fantásticas como La Mafia, o Kafka. Todo un reclamo para los niños, una pizzería que está muy bien, es Il Piccolo Mare, en la calle Arcadi Balaguer, 36, tel: 936361769. También muy bien, Il Fornello y, a su lado Los Dos Caballeros, rústico. El Elefante, en las afueras, apartado, también está muy bien.

Fira de l’Horta a Vilabertran

Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima canònica agustiniana romànica. També pel festival de música dedicat a Schubert, la famosa Schubertíada, de reconegut prestígi internacional, que us recomanem. Ambdues coses poden ser difícils de païr per infants petits, poc melòmans i gens aficionats a les visites culturals. Per això és molt recomanable pujar a Vilabertran amb motiu de la seva fira de l’Horta, per la diada de Sant Ferriol, que coincideix amb la jornada del relleno. De fet, el tercer cap de setmana de setembre trobareu a Vilabertran molts diversos actes i ofertes. Per un costat una fira artesana, una de gastronòmica, una demostració d’oficis, tallers pels més petits, animació, música… Però el més atractiu pot ser la demostració als horts de la vida pagesa i els oficis del camp. En tot cas una bona excusa per disfrutar amb la canalla el diumenge, en el nostre sempre estimat Empordà. A més de la fira, Vilabertran te en la seva canònica una joia de l’art català que mereix una visita ben detinguda. L’església de Santa Maria n’és l’element més important. El claustre és senzill i auster, però bellíssim. La sala capitular i les altres dependències guarden una col·lecció d’art notable. El campanar és d’estil llombard. El palau abacial és un dels més bonics exemples de palau medieval a Catalunya. Arribarem a Vilabertran seguint l’autopista AP-7 en direcció Girona, i França. Sortirem a Figueres, per la sortida 4.  Rodejarem Figueres per la N-II antiga, fins trobar la C-26 cap a Llançà. Trobarem una rotonda que ens indicarà Vilabertran. Podeu completar la visita a la fira, i a la canònica, amb una volta per Figueres, per l’Empordà, o fins anar a fer una banyada a Roses o Cadaqués, si el temps acompanya. Si decidiu passar-hi el cap de setmana no deixeu de rondar pels aiguamolls de l’Empordà. Si us cal dormir o menjar, a Vilabertran hi ha un parell de bars i restaurants. També dues cases rurals. De tota manera a Figueres teniu tota mena de serveis, així com a Roses. Us recomanem l’Hotel Duran, a Figueres, o el Mediterraneo Park a Roses, tant per menjar com per dormir.

Vilabertran es conocida por su bellísima canónica agustiniana románica. También por el festival de música dedicado a Schubert, la famosa Schubertíada, de reconocido prestigio internacional, que os recomendamos. Ambas cosas pueden ser difíciles de digerir para niños pequeños, poco melómanos y nada aficionados a las visitas culturales. Por eso es muy recomendable subir a Vilabertran con motivo de su feria de la Huerta, por la festividad de Sant Ferriol, que coincide con la jornada del relleno. De hecho, el tercer fin de semana de septiembre encontrarán en Vilabertran muy diversos actos y ofertas. Por un lado una feria artesanal, una de gastronómica, una demostración de oficios, talleres para los más pequeños, animación, música … Pero lo más atractivo puede ser la demostración, en los huertos, de la vida campesina y los oficios del campo. En todo caso una buena excusa para disfrutar con los niños el domingo, en nuestro siempre querido Empordà. Además de la feria, Vilabertran tiene en su canónica una joya del arte catalán que merece una visita bien detenida. La iglesia de Santa María es el elemento más importante. El claustro es sencillo y austero, pero bellísimo. La sala capitular y las otras dependencias guardan una colección de arte notable. El campanario es de estilo lombardo. El palacio abacial es uno de los más bellos ejemplos de palacio medieval en Cataluña. Llegaremos a Vilabertran siguiendo la autopista AP-7 en dirección Girona, y Francia. Saldremos en Figueres, por la salida 4. Rodearemos Figueres por la N-II antigua, hasta encontrar la C-26 hacia Llançà. Encontraremos una rotonda que nos indicará Vilabertran. Podéis completar la visita a la feria, y la canónica, con una vuelta por Figueres, por el Empordà, o hasta ir a daros un baño en Roses o Cadaqués, si el tiempo acompaña. Si deciden pasar el fin de semana allí no dejen de rondar por los humedales del Empordà. Si necesitais dormir o comer, en Vilabertran hay un par de bares y restaurantes. También dos casas rurales. De todas formas en Figueres tienen todo tipo de servicios, así como en Roses. Les recomendamos el Hotel Duran, en Figueres, o el Mediterraneo Park en Roses, tanto para comer como para dormir.

Vilabertran

Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima canònica agustiniana romànica. També pel festival de música dedicat a Schubert, la famosa Schubertíada, de reconegut prestígi internacional, que us recomanem. Vilabertran te en la seva canònica una joia de l’art català que mereix una visita ben detinguda. L’església de Santa Maria n’és l’element més important. El claustre és senzill i auster, però bellíssim. La sala capitular i les altres dependències guarden una col·lecció d’art notable. El campanar és d’estil llombard. El palau abacial és un dels més bonics exemples de palau medieval a Catalunya. Arribarem a Vilabertran seguint l’autopista AP-7 en direcció Girona, i França. Sortirem a Figueres, per la sortida 4.  Rodejarem Figueres per la N-II antiga, fins trobar la C-26 cap a Llançà. Trobarem una rotonda que ens indicarà Vilabertran. Podeu completar la visita a la fira, i a la canònica, amb una volta per Figueres, per l’Empordà, o fins anar a fer una banyada a Roses o Cadaqués, si el temps acompanya. Si decidiu passar-hi el cap de setmana no deixeu de rondar pels aiguamolls de l’Empordà. Si us cal dormir o menjar, a Vilabertran hi ha un parell de bars i restaurants. També dues cases rurals. De tota manera a Figueres teniu tota mena de serveis, així com a Roses. Us recomanem l’Hotel Duran, a Figueres, o el Mediterraneo Park a Roses, tant per menjar com per dormir.

Vilabertran es conocida por su bellísima canónica agustiniana románica. También por el festival de música dedicado a Schubert, la famosa Schubertíada, de reconocido prestigio internacional, que os recomendamos. Vilabertran tiene en su canónica una joya del arte catalán que merece una visita bien detenida. La iglesia de Santa María es el elemento más importante. El claustro es sencillo y austero, pero bellísimo. La sala capitular y las otras dependencias guardan una colección de arte notable. El campanario es de estilo lombardo. El palacio abacial es uno de los más bellos ejemplos de palacio medieval en Cataluña. Llegaremos a Vilabertran siguiendo la autopista AP-7 en dirección Girona, y Francia. Saldremos en Figueres, por la salida 4. Rodearemos Figueres por la N-II antigua, hasta encontrar la C-26 hacia Llançà. Encontraremos una rotonda que nos indicará Vilabertran. Podéis completar la visita a la feria, y la canónica, con una vuelta por Figueres, por el Empordà, o hasta ir a daros un baño en Roses o Cadaqués, si el tiempo acompaña. Si deciden pasar el fin de semana allí no dejen de rondar por los humedales del Empordà. Si necesitais dormir o comer, en Vilabertran hay un par de bares y restaurantes. También dos casas rurales. De todas formas en Figueres tienen todo tipo de servicios, así como en Roses. Les recomendamos el Hotel Duran, en Figueres, o el Mediterraneo Park en Roses, tanto para comer como para dormir.