Dodona


Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un jaciment clàssic molt poc visitat. Es tracta de Dodona, o Dodoni, un santuari i una ciutat sagrada, de la que avui dia només queden en peu llac unes quantes ruïnes i un esplèndit teatre. D’acord que no te la presència ni la majestuositat del teatre d’Epidaure, una meravella de la humanitat. Però tampoc paga el preu de les hordes de turistes diàries assaltant-lo. Dodoni està fora de les rutes turístiques, a poca distància, això sí, de l’autopista que va d’Igoumenitsa a Ioannina. Si mai feu una ruta prou llarga per Grècia, o arribeu en vaixell al port d’Igoumenitsa, per visitar el Meteors i els seus monestirs, per exemple, pareu uns minuts a Dodoni. Admireu el seu teatre una mica maltractat pel temps. Assaboriu el silenci i la tranquil·litat del lloc. Aparqueu sense problemes i visiteu-lo sense presses. Allà no podreu ni dormir ni menjar. Ho haureu de fer a Ionnina, a deu kms. de Dodoni, la capital de la regió. Podeu visitar així aquesta ciutat de regust oriental, el seu llac quasi bé alpí, tot i que una mica brut, això sí. La ciutat de Ioannina és una bella vila medieval, poc grega i molt turca, on trobareu tota mena de serveis, hotels i restaurants. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. A més de Dodona, podeu fer rutes de senderisme per les muntanyes properes, pràcticament inexplorades pels turistes i també és molt recomanable visitar la cova de Perama. Nosaltres, a Ioannina dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Bona parada a Dodona i Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

Dodona es un yacimiento arqueológico de primer orden al norte de Grecia, muy alejado de las rutas turísticas habituales. Está cerca del puerto de Igoumenitsa, cercano a la autopista que une esta localidad portuaria con Ioannina, de la que está aun más cerca. Dodona conserva poco de su esplendor clásico. Cuatro ruinas y un soberbio teatro, un poco maltratado por el tiempo. Y aunque no sea Epidauro, ni mucho menos, no deja de ser bello e interesante. Podeu visitarlo desde Ionnina, la ciutat más cercana. Es una bella capital del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama. No dejeis de ver el teatro griego antiguo de Dodoni si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia y vais hacia Atenas o los Meteoros, con sus monasterios de Meteora. Vale la pena parar.

Anuncis

Plasencia


Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Monfragüe


El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Concert a Santa Maria de Badalona


concert_badalona

Aquest proper diumenge, dia 8 de març, a les 18 hores, tindrà lloc a l’església parroquial de Santa Maria de Badalona un bellíssim concert a càrrec de la Capella de Música Santa Maria de Mollet del Vallès i de l’Orquestra de Cambra Miquel Casas i Bell de Rubí, tots ells dirigits pel mestre Pelegrí Bernial. El programa del concert inclou obres de: J.H. Vanhal, W.A. Mozart, J.S.Bach, J.Brahms, A.Piazzolla, J.Serra, L. van Beethoven, V. Miserachs, J. Rutter, P.Bernial i G.F.Haendel. Famílies melòmanes, amants de la música clàssica, apunteu-vos-ho!. Hi ha poques oportunitats d’assaborir actes així a la nostra ciutat.  L’entrada és lliure, amb una aportació voluntària a mode de donatiu. Si sou de fora de Badalona, animeu-vos a venir a la nostra ciutat. S’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada, o bé en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt aprop de l’església de Santa Maria. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Podeu aparcar a la Plaça Pompeu Fabra, la del metro. Si en sortir voleu menjar de restaurant, arribeu-vos al carrer de Maer o a la plaça de la vila en teniu de molt bons. Recomanem el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana és una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasc de prestigi el Txistu, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i ho haguèssiu de fer, us recomanem l’Hotel Miramar. No us perdeu aquest concert!.

Este próximo domingo , día 8 de marzo podremos disfrutar de un magno concierto de música barroca. Será a las 6 de la tarde, en la iglesia de Santa María. Correrá a cargo de la Capilla de Música Santa Maria de Mollet del Vallès y de la Orquesta de Cambra Miquel Casas i Bel de Rubí, todos ellos dirigidos por el maestro Pelegrí Bernial. El programa del concert inclou obres de: J.H. Vanhal, W.A. Mozart, J.S.Bach, J.Brahms, A.Piazzolla, J.Serra, L. van Beethoven, V. Miserachs, J. Rutter, P.Bernial i G.F.Haendel. Familias melómanas, amantes de la música clásica, apúntaroslo. Hay pocas oportunidades de saborear actos así en nuestra ciudad. La entrada es libre , con una aportación voluntaria a modo de donativo. Si sois de fuera de Badalona , animaos a venir a nuestra ciudad . Se llega fácilmente con el metro de la línea 2 , bajando a Pompeu Fabra , la última parada, o bien en tren , hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías . Ambas estaciones son muy cerca de la iglesia de Santa María . Si viene en coche , siga la C -32 hasta la salida Badalona Centro , bajen a la derecha hacia el mar y busque aparcamiento. Pueden aparcar en la Plaza Pompeu Fabra , la del metro . Si al salir deseais comer de restaurante , debeis de ir a la calle de Maer o hasta la plaza de la villa donde los hay, y muy buenos . Recomendamos el bistrot del Horno Bertran , una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes . El Caolila , tampoco queda alejado . Un local moderno. La Sargantana es una propuesta diferente . Para quienes gusten de las pastas , en la carretera teneis diversas pizzerias y la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica , o el Miranapoli es una pizzería familiar . A raíz de playa , puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico . También por allí , en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim , buenísima cocina , los mejores , tradicional catalán , marinero . O bien Can Frai , gourmet , en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel . 93.384.07.18 . Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo , japonés y catalán , en dos ambientes : Aroma , un lujo asiático . Ca L’ Arqué , tiene buena carne a la brasa , en la calle Arnús , 87 . Tel . 93.464.12.22 . Más tradicional tienen el Nero , en la calle Francesc Layret , 153 . Tel . 93.384.14.49 . Un gallego de lujo : Pazo Ribeiro en la calle de la Merced, 2 . Tel . 93.464.25.07 . Un vasco de prestigio el Txistu , en la calle San Joaquín, 15 . Tel . 93.384.38.15 . No necesitará quedarse a dormir , pero si vienen de muy lejos y lo tuviéramos que hacer , le recomendamos el Hotel Miramar . ¡No se pierdan este concierto ! .

L’Opera del Captaire


cartell-beggars

L’Òpera del captaire és un espectacle de titelles a cappella, l’acció del qual ens porta als barris marginals del Londres de principis del segle XVIII on el Sr. Peachum i la seva esposa regenten un prostíbul freqüentat per tota mena de lladres i malfactors. Coneixedors i facilitadors de totes les seves malifetes, els Peachum, han fet una gran fortuna cobrant les recompenses que ofereix la Justícia per delatar als criminals. Un dia, la parella descobreix que la seva maquíssima filla Polly, s’ha casat amb el cap de la banda de lladres, el Capità MacHeath. Els pares de la noia se senten amenaçats, ja que el Capità coneix dels seus negocis i podria tenir la intenció de delatar-los per quedar-se amb la seva fortuna. Qui delatarà a qui? Qui arribarà abans a la forca?. Si ho voleu saber haureu d’anar aquest proper dissabte, dia 21 de febrer de 2015, a les 20,30 hores, al Centre Catòlic de Sants a Barcelona. I serà la darrera oportunitat, perquè després d’un any d’assajos, un any més de funcions, centenars de quilòmetres recorreguts, dotzenes de representacions, festivals i sales de teatre visitades, L’Òpera del Captaire arriba al seu punt i final. Ha estat un gran camí, des del mes de gener de 2013, en que els components de La Cava dels Sons van començar aquest projecte. Ara volem fer un comiat com cal, i per això volen acabar amb aquest espectacle fent l’última funció molt a prop de casa. No us quedeu sense entrada i feu la reserva enviant un correu a lacavadesons@gmail.com indicant-nos el nom i la quantitat d’entrades que voleu. Un cop acabat l’espectacle, amb el sistema de taquilla inversa, sereu vosaltres qui posareu preu a l’entrada. No us ho podeu perdre!.

Este sábado, dia 21 de febreo de 2015, en el teatro del Círculo Católico de Sants, a las ocho y media de la tarde, el grupo de música vocal La Cava dels Sons, ofrece la obra “La Opera del Mendigo”, (Beggard’s Opera). Entrada por la voluntad al final del espectáculo. Os aseguramos que os va a encantar. Arreglos de Enric Azuaga, director del grupo, para una música muy bonita. Marionetas preciosas son las protagonistas de una historia fresca y desenfadada, un clásico, que los músicos cantan a capella, sin instrumento musical alguno sonando, aparte de sus voces. ¡Os lo recomendamos vivamente!

L’Opera del Captaire a Teià


Cartell beggars

L’Òpera del captaire és un espectacle de titelles a cappella, l’acció del qual ens porta als barris marginals del Londres de principis del segle XVIII on el Sr. Peachum i la seva esposa regenten un prostíbul freqüentat per tota mena de lladres i malfactors. Coneixedors i facilitadors de totes les seves malifetes, els Peachum, han fet una gran fortuna cobrant les recompenses que ofereix la Justícia per delatar als criminals. Un dia, la parella descobreix que la seva maquíssima filla Polly, s’ha casat amb el cap de la banda de lladres, el Capità MacHeath. Els pares de la noia se senten amenaçats, ja que el Capità coneix dels seus negocis i podria tenir la intenció de delatar-los per quedar-se amb la seva fortuna. Qui delatarà a qui? Qui arribarà abans a la forca?. Si ho voleu saber haureu d’anar aquest proper dissabte, dia 20 de setembre, a la tarda nit, a les vui del vespre, al teatre La Palma del bonic poble de Teià, al Maresme. Allà podreu gaudir de la darrera creació del grup coral La Cava dels Sons. Es tracta de l’obra “L’Òpera del Captaire, Beggard’s Opera, o Òpera dels tres rals, obra del compositor alemany Kurt Weill. Si mai no havíem dubtat de la maestria vocal d’aquest grup, o de l’excel·lent tasca com arranjador del seu director, Enric Azuaga, ara podem veure-les totes dues ben consolidades amb l’estrena d’aquest espectacle. Cantada a capella, sense orquestra ni cap instrument musical, ni un trist piano, protagonitzada per uns titelles fantàstics, que val la pena de veure, us ho assegurem. La música és molt bonica, a mig camí entre el jazz i les melodies sudenques de ritmes intensos, captivadora. Les cançons resulten seductores, al temps que senzillaes i refinades. Entrada a 10 €.  Venda d’entrades al Bar La Palma, el dijous 18 i el divendres 19 de 18 a 20 hores, i el mateix dia a taquilla. En els temps que corren, és difícil trobar un espectacle muntat amb tantes ganes i “savoir faire”. No us ho perdèssiu!. Si us cal menjar alguna cosa abans o després de l’espectacle us recomanem la masia Padellas, menú i carta. Rústic i típic. Ens han parlat bé de L’Antigó, darrera l’esglèsia, a la plaça Sant Jaume, tel: 935400423‎, i del restaurant del Club de Tennis, a l’entrada del poble, al carrer de Ramon Llull, 12, tel: 935554681‎. A més, a la riera, a la típica riera dels pobles del Maresme, eix de la vida municipal, hem vist Can Paco i el café de baix, que també ofereixen menjars. Arribareu a Teià si agafeu l’autopista del maresme, C-32, camí de Mataró. Sortiu a la sortida del Masnou, travesseu aquesta població i remunteu la carretera fins Teià. Un xic complicat però no impossible. Bona Òpera!

Este sábado, dia 20 de septiembre en el teatro La Palma de Teià, a las ocho de la tarde, el grupo de música vocal La Cava dels Sons, estrena en este bello pueblo del Maresme la obra “La Opera del Mendigo”, (Beggard’s Opera). Entrada a solo 10 €. Os aseguramos que os va a encantar. Arreglos de Enric Azuaga, director del grupo, para una música muy bonita. Marionetas preciosas son las protagonistas de una historia fresca y desenfadada, un clásico, que los músicos cantan a capella, sin instrumento musical alguno sonando, aparte de sus voces. ¡Os lo recomendamos vivamente!

Esperit de Montjuic


Esperit_Montjuic

Atenció famílies amb nens i nenes aficionats als cotxes. Aquest proper cap de setmana, els dies 4, 5 i 6 d’abril, teniu una cita al circuit de Catalunya. Es tracta del “Esperit de Montjuïc-Catalunya Classic Revival. Una trobada que gira entorn del mon del motor, però molt familiar, i amb un piló d’actes programats. Serà al Circuit de carreres Barcelona-Catalunya, el de Montmeló. Podreu veure, entre altres coses, més de 200 cotxes clàsics, música en viu, una exhibició aèria, rallyes al circuit, mercat d’objectes relacionats amb l’automòbil, una fira, atraccions per a infants… en fi, una bogeria. Teniu tota la informació al web: Espiritu de Montjuic. Podreu, a més, recòrrer tot el circuit, accedir al paddock sense barreres, veure diverses carreres en viu, de F1 antiga o de cotxes GT clàssics, ah!… motos també. L’horari és, divendres 4 de abril de 2014, de 09 a 19 hores. El dissabte 5 de abril de 2014, de 09 a 20 hores. El diumenge 6 de abril de 2014, de 09 a 19 hores.  Sobre el preu de l’entrada, caret, hi ha molts descomptes. Els nens fins a 8 entren gratis. El parquing, i hi ha molt d’aparcament al circuit de Catalunya, també és gratis. Els socis del RACC tenen un bonus de 2×1 entrades. Hi ha un pack familiar de 4 entradas, 2 Adultos + 2 nens fins 16 anys, bé de preu. Ja veieu que donen facilitats. Una cita ineludible si us va l’ambient dels cotxes, les curses i el motor. Som-hi!.

Los próximos 4, 5 y 6 de abril, ven a disfrutar en familia del “Esperit de Montjuïc-Catalunya Classic Revival. Serà en el circuit de Barcelona-Catalunya.  Ideal para familias apasionadas del mundo del motor. Podreis disfrutar en familia de numerosas actividades, como carreras de F1 y GT clásicos, expo de vehículos de época, música en directo, exhibición aerea, rallyes como el  Targa Catalunya, actuaciones, mercado y feria de atracciones para los niños. Si sois socios del RACC podeis disfrutar de un 2×1 en las entradas. Ved toda la información en la web: Espiritu de Montjuic. Una posibilidad única de ver el circuito de Catalunya con acceso total al paddock y a las tribunas. Los niños menores de 8 años no pagan y el parking también és gratis. Horarios: Día 4 de abril de 2014: de 09:00 a 19:00 horas. Día 5 de abril de 2014: de 09:00 a 20:00 horas, y el día 6 de abril de 2014: de 09:00 a 19:00 horas. Existe un pack familoiar de 4 entradas, a un precio razonable, para dos adultos y dos niños de hasta 16 años.