Extrema, dura i molt bonica!

Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Plasencia

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Monfragüe

El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Cáceres, revisitada

Cáceres és una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Està fet tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. La resta de la ciutat, més moderna, no desmereix aquest nucli antic. S’entra per la plaça Major, a la foto, tota ella blanca, a peu de muralles. Podeu aparcar al pàrquing Galarza, l’únic per la zona noble de la vila. Cáceres, potser ens contestarà, i què se m’hi ha perdut a Cáceres?. Terrible i gran error. Cáceres és una de les més boniques ciutats del món. Sí, sí, del món. Cáceres conserva, intacte, com ja us hem dit, tot el casc antic d’una gran ciutat del segle XV. Cases, carrers, palaus, esglèsies, muralles, tot!. Una vila medieval preservada per complert. Passejar-hi és viatjar en el temps. Podeu veure l’inmens aljub musulmà, únic, indescriptible, on es podria anar en barca. Palaus del renaixement, amb tota la seva decoració. Sembla un decorat preparat per Holywood, però és de veritat. Aneu a Cáceres tot fent una ruta per Extremadura. Terra per descobrir: Plasencia, Coria, Alcántara, Monfragüe, Trujillo, Mérida, Guadalupe, Yuste, Las Hurdes, El valle del Jerte… moltes raons per fer el viatge!. Podeu dormir a qualsevol dels hotels que hi han. Nosaltres ho vàrem fer a l’Hotel Barceló de Cáceres, molt bé, fantàstic, allunyat del centre. I ara ho hem fet a l’Exe Cáceres, molt bé també. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, al restaurant “El Requeté”, pas mal. No us perdeu Cáceres, ens sabria greu de veritat!.

Cáceres es una ciudad preciosa, con un casco antiguo fantástico, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Está hecho todo de piedra, con casas fuertes, conventos y palacios con escudos en la fachada. El resto de la ciudad, más moderna, no desmerece este núcleo antiguo. Se entra por la plaza Mayor, en la foto, toda ella blanca, a pie de murallas. Puede aparcar en el parking Galarza, el único por la zona noble de la villa. Cáceres, quizás nos contestará, y que se me ha perdido en Cáceres ?. Terrible y gran error. Cáceres es una de las más bellas ciudades del mundo. Sí, sí, del mundo. Cáceres conserva, intacto, como ya os hemos dicho, todo el casco antiguo de una gran ciudad del siglo XV. Casas, calles, palacios, iglesias, murallas, todo !. Una villa medieval preservada por completo. Pasear es viajar en el tiempo. Puede ver el inmenso aljibe musulmán, único, indescriptible, donde se podría ir en barca. Palacios del renacimiento, con toda su decoración. Parece un decorado preparado para Holywood, pero es de verdad. Vaya a Cáceres haciendo una ruta por Extremadura. Tierra por descubrir: Plasencia, Coria, Alcántara, Monfragüe, Trujillo, Mérida, Guadalupe, Yuste, Las Hurdes, El valle del Jerte … muchas razones para hacer el viaje !. Pueden dormir en cualquiera de los hoteles que hay. Nosotros lo hicimos en el Hotel Barceló de Cáceres, muy bien, fantástico, alejado del centro. Y ahora lo hemos hecho en el Exe Cáceres, muy bien también. Comimos en la plaza mayor, a pie de murallas, en el restaurante “El Requeté”, paso mal. No se pierdan Cáceres, nos sabría mal de verdad !.

Cáceres is a beautiful city, with a fantastic old town, a UNESCO World Heritage Site. It is made of stone, with strong houses, convents and palaces with shields on the façade. The rest of the city, more modern, does not dismember this old town. It goes through the Plaza Mayor, in the photo, all white, at the foot of the walls. You can park in the Galarza car park, the only one in the noble area of ​​the town. Cáceres, maybe he’ll answer, and what has been lost in Cáceres? Terrible and big mistake. Cáceres is one of the most beautiful cities in the world. Yes, yes, of the world. Cáceres retains, intact, as we have already said, the whole old quarter of a large city of the fifteenth century. Houses, streets, palaces, churches, walls, everything! A medieval village preserved to the full. Walking in it is traveling in time. You can see the immense muslim cave, unique, indescribable, where you could go by boat. Palaces of the Renaissance, with all its decoration. It looks like a set prepared by Holywood, but it’s really. Go to Cáceres along a route to Extremadura. Land to discover: Plasencia, Coria, Alcántara, Monfragüe, Trujillo, Mérida, Guadalupe, Yuste, Las Hurdes, El Valle del Jerte … many reasons to make the trip! You can sleep in any of the hotels there. We did it at the Hotel Barceló de Cáceres, very well, fantastic, away from the center. And now we have done it in the Cáceres Exe, very well too. We dinared in the main square, at the foot of the walls, in the “El Requeté” restaurant, not bad. Do not miss Cáceres, we would be really serious!

Cáceres est une belle ville, avec une vieille ville fantastique, un site du patrimoine mondial de l’UNESCO. Il est fait de pierre, avec des maisons fortes, des couvents et des palais avec des boucliers sur la façade. Le reste de la ville, plus moderne, ne démembre pas cette vieille ville. Il passe par la Plaza Mayor, sur la photo, tout blanc, au pied des murs. Vous pouvez vous garer dans le parking Galarza, le seul dans la zone noble de la ville. Cáceres, peut-être qu’il va répondre, et ce qui a été perdu à Cáceres? Terrible et grosse erreur. Cáceres est l’une des plus belles villes du monde. Oui, oui, le monde. Cáceres conserve intacte, comme nous l’avons déjà dit, tout le vieux quartier d’une grande ville du XVe siècle. Maisons, rues, palais, églises, murs, tout! Un village médiéval préservé au maximum. Marcher dedans voyage dans le temps. Vous pouvez voir l’immense grotte musulmane, unique, indescriptible, où vous pourriez aller en bateau. Palais de la Renaissance, avec toute sa décoration. On dirait un ensemble préparé par Holywood, mais c’est vraiment. Aller à Cáceres le long d’un itinéraire à l’Estrémadure. Terrain à découvrir: Plasencia, Coria, Alcántara, Monfragüe, Trujillo, Mérida, Guadalupe, Yuste, Las Hurdes, El Valle del Jerte … autant de raisons de faire le voyage! Vous pouvez dormir dans l’un des hôtels là-bas. Nous l’avons fait à l’hôtel Barceló de Cáceres, très bien, fantastique, loin du centre. Et maintenant nous l’avons fait dans l’Exe de Cáceres, très bien aussi. Nous avons dîné sur la place principale, au pied des murs, dans le restaurant “El Requeté”, pas mal. Ne manquez pas Cáceres, nous serions vraiment sérieux!

Palau imperial d’estiu

Heu pensat mai un viatge familiar a un destí exòtic?. Pocs més exòtics, però també més segurs, que la Xina. El gegant asiàtic ofereix bons preus, molt bons preus, allotjaments de luxe, en hotels que a Europa no podríem pagar ni en broma, per un preu raonable. D’acord. Són 13 hores d’avió amb una escala a Frankfurt, Amsterdam o París… però en bons aparells. Per fer-vos decidir us explicarem una de les joies que més ens van agradar prop de Beijing, o Pekín, la capital de Xina: El Palau Imperial d’Estiu. Es tracta d’un lloc de descans dels emperadors, situat en un entorn boscós i rural als afores de la capital, a una hora en cotxe. Hi ha un munt de visites organitzades, accedir-hi és fàcil. No te la grandesa ni la sumptuositat del palau imperial de la plaça de Tiananmen, però és molt coquetó, amb el llac, el vaixell de marbre, els jardins i els decorats en fusta. Evidentment Beijing te altres atractius, a més dels dos palaus imperials. A nosaltres en va agradar molt el temple del cel, una torre des d’on el diví emperador beneïa terres, collites i súbdits. O també el temple dels lames o la gran muralla. No us ho perdeu, ni que sigui un cop a la vida. Hi ha molts viatges organitzats, bé de preu, a la Xina. Us sorprendra l’exquisida amabilitat, el tracte fàcil, les ganes d’agradar. També el nivell de seguretat per a les famílies, els supermercats, els transports i les farmàcies, cada dia més eficients. Un destí llunya, però d’aventura controlada. Ideal pels infants. Els xinesos adoren els infants, i un nen o nena europeu, d’ulls grossos, serà una atracció pública. Per dormir escolliu els hotels de les grans cadenes: Holiday Inn, Sheraton, Plaza… i dineu o sopeu en el buffet lliure dels seus restaurants, amb música en directe. Tota una sensació. També podeu sortir a cercar aquell restaurant típic on no us donin gos… però això ja depassa el nostre nivell de risc acceptable. Nosaltres, de fet, varem estar al Crowne Plaza Wangfujing, a dos passes de Tiananmen. La Xina us espera!

¿Han pensado un viaje familiar a un destino exótico?. Pocos destinos más exóticos, pero también más seguros, que China. El gigante asiático ofrece buenos precios, muy buenos precios, alojamientos de lujo, en hoteles que en Europa no podríamos pagar ni en broma, por un precio razonable. De acuerdo. Son 13 horas de avión con una escala en Frankfurt, Amsterdam o París … pero en buenos aparatos. Para haceros decidir os explicaremos una de las joyas de Beijing, o Pekín, la capital de China: el palacio imperial de verano, con sus jardines, su lago… No es el único monumento de Beijing. La plaza de Tiananmen, la ciudad prohibida, el templo de los lamas, la gran muralla o el templo del cielo. Hay muchos viajes organizados, bien de precio, a China. Os sorprenderá la exquisita amabilidad, el trato fácil, las ganas de agradar. También el nivel de seguridad para las familias, los supermercados, los transportes y las farmacias, cada día más eficientes. Un destino lejano, pero de aventura controlada. Ideal para los niños. Los chinos adoran a los niños, y un niño o niña europeo, de ojos grandes, será una atracción pública. Para dormir elijan los hoteles de las grandes cadenas: Holiday Inn, Sheraton, Plaza … y comidas y cenas en el buffet libre de sus restaurantes, con música en directo. Toda una sensación. También se puede salir a buscar ese restaurante típico donde no te den perro para comer… pero eso ya rebasa nuestro nivel de riesgo aceptable. Nosotros, de hecho, estuvimos en el Crowne Plaza Wangfujing, a dos pasos de Tiananmen.

Dubrovnik

Dubrovnik, un nom mític. Una ciutat medieval directament exportada als nostres dies. La gran rival de Venècia a l’Adriàtic. La perla de la costa de Dalmàcia, de Croàcia. La vila closa durant segles darrera les seves muralles, plena de palaus i esglésies. La joia del renaixement. Un dels pobles més fotografiats del món. Doncs bé, sí, Dubrovnik és bonica, potser molt bonica. Cal anar a veure-la, cal passejar pels seus carrers de pedra, admirar les portades, finestres i escuts dels seus palaus, les cúpules i claustres de les seves esglésies i convents, els grans carrers i places, les muralles, el mar, la seva increïble situació… però… Dubrovnik és una mica Disneylandia, un decorat ben conservat per a turistes. Després de la guerra amb Sèrbia, que va malmetre moltes cases i teulades, la van refer, maquillar, empolainar i, avui dia, viu volcada, venuda al turisme de masses. Ramats enormes de gent omple els carrers plens de botigues de records on s’ha rodat joc de trons i la Guerra de les Galàxies. No es pot aparcar ni en broma. Alguns pàrquings públics, caríssims, et deixen a centenars de metres del portal de Ploce on comença la visita. I, malgrat tot no us desaconsellem anar-hi, ans al contrari ho recomanem. Val la pena. Però no reserveu diverses nits, amb una sobra. Nosaltres, per exemple, ens vam allotjar a l’Hotel Àdria, molt bé. Luxe. Piscina coberta. Vistes espectaculars sobre el port. Possibilitat de fer mitja pensió. Sopar i esmorzar buffet molt arreglat. Lluny de la ciutat murallada de Dubrovnik, però podeu anar en bus o al pàrquing públic, car, i baixar a peu les escales. No vam sopar ni dinar fora de l’hotel, però no us faltaran llocs. El nostre consell és cercar lloc per dormir en pobles o viles dels voltants. O fins i tot a Bòsnia, on podeu entrar per visitar Mostar. Atenció, sovint l’aduana està impracticable. Si no heu anat en vaixell o en avió, us caldrà travessar territori bosni per Naum, preneu paciència per les cues, o bé agafar el vaixell a Trapanj. No deixeu de visitar també la ciutat de Kotor, molt autèntica, molt més que Dubrovnik, a Montenegro, a un centenar de kms. al sur de Dubrovnik, situada en una mena de fiord molt xulo.

Dubrovnik es una bella ciudad de la costa dálmata de Croacia, llena de palacios, iglesias, arte… y de turistas, muchos turistas. Pero hay que ir, aunque sea imposible aparcar, aunque esté vendida al turismo de masas, colmada de tiendas de recuerdos. Nosotros dormimos en el hotel Adria, muy bien, no caro y muy lujoso, lejos del centro, sobre el puerto con grandes vistas. Si vais no hace falta que perdais muchos dias allí. Todo es bonito pero está rápidamente visto. Id mejor a Mostar, en Bosnia, o a la increible ciudad medieval de Kotor, en Montenegro, que no estan muy lejos. Buen viaje por los Balcanes.

 

Sangüesa, revisitada

Hem estat de nou a Sangüesa, que és una bellíssima ciutat medieval de Navarra. Sangüesa conserva tot un seguit de monuments que la fan una fita imprescindible en una ruta per les terres navarreses. Sangüesa està molt ben col·locada. Aneu per on aneu hi passareu ben a prop. Si ho feu pareu-hi, perquè val la pena. Pareu-hi si feu el camí de Sant Jaume de Galicia des de Barcelona. La trobareu un cop passat Osca, Jaca i l’embassament de Yesa, al costat del bellíssim monestir de Leyre. Pareu-hi si esteu fent ruta pels valls del Pirineu Aragonès o Navarrès, després d’haver visitat els bonics valls de Roncal o Salazar. Arribeu-us-hi si esteu visitant les Cinco Villas de Aragón, un cop heu fet una ullada a la maravella de Sos del Rey Católico. Sangüesa, perfectament situada a les vores del riu Aragón, fou un centre històric de primera magnitud. La seva església romànica de Santa Maria la Real, preciosa, us deixarà bocabadats amb les inaudites escultures romàniques molt allargades. També els seus carrers, comercials, plens de vida, de bars de tapes, o els seus palaus, destacant el que fou palau reial i casa del príncep de Viana. També podeu fer centre a Sangüesa i recórrer la comarca. Ja us hem dit que us esperen, ben a tocar, el monestir cistercenc de Leyre, amb l’església i la cripta, amb els seus monjos i els seus cants. També esteu a tocar del castell de Xavier, i del pantà de Yesa. Molt a prop teniu les vil·les medievals de Ujué i de Sos del Rey Católico. No gaire més lluny espais naturals preciosos com les “Foces” de Lumbier o els valls del Pirineu, com ara el de Roncal. Cap a Aragó teniu a mà, una mica lluny però, el monestir de la Oliva. Com veieu un lloc ideal per uns dies de descans amb bona gastronomia. podeu menjar al restaurant Mediavilla, tradicional i casolà, bé de preu. O al 1920, o bé al Ciudad de Sangüesa, tots al casc urbà, tots bé, menjar del país. Per dormir teniu un càmping i un hotel que no està malament, encara que no son el millor de la regió. Nosaltres, quan anem per la zona, dormim al monestir de Leyre, a les seves monacals habitacions. N’hi ha de familiars. Aprofitem per escoltar el bonic gregorià dels monjos. I sopem allà mateix, en un restaurant que no te res de monacal. Bona visita a Sangüesa!.

Sangüesa es una bellísima ciudad medieval de Navarra. Conserva monumentos que la hacen un hito imprescindible en una ruta por las tierras navarras. Sangüesa está muy bien colocada. Vaya donde vaya pasará muy cerca. Si lo hace, visítela porque vale la pena. Parad si hacéis el camino de Santiago desde Barcelona. La encontrareis pasado Huesca y el embalse de Yesa, junto a Leyre. Parad, si estais haciendo una ruta por los valles del Pirineo Aragonés o Navarro. O si está Vd. visitando las Cinco Villas de Aragón. Sangüesa, a las orillas del río Aragón, fue un centro histórico de primera magnitud. Su iglesia románica, (en la foto), con las inauditas esculturas alargadas lo confirma. También sus calles, sus palacios, la casa del príncipe de Viana. Puede hacer centro en Sangüesa y recorrer la comarca. Os esperan el monasterio cisterciense de Leyre, con la iglesia y la cripta, con sus monjes y sus cantos. También está cerca del castillo de Javier, y del pantano de Yesa. Muy cerca tiene las villas medievales de Ujué y de Sos del Rey Católico. No mucho más lejos hay espacios naturales preciosos, como las Foces de Lumbier o los valles del Pirineo, como el de Roncal. Yendo hacia Aragón tienen a mano el monasterio de la Oliva. Como veis un lugar ideal para unos días de descanso con buena gastronomía. Para dormir tienen un camping y un hotel que no está mal. Nosotros, cuando vamos por la zona, dormimos en el monasterio de Leyre, en sus sencillas y monacales habitaciones. Hay familiares. Aprovechamos para escuchar el bonito gregoriano de los monjes. Y cenamos allí mismo, en un restaurante que no tiene nada monacal.

Triumvirat Mediterrani a l’Escala

Atenció famílies!. Aquest proper cap de setmana teniu a la bellíssima localitat de L’Escala la fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, no us la perdèssiu!. La fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, que es fa a l’Escala els dies 6  i 7 de maig. Durant els dos dies de la fira hi ha programades una quarantena d’activitats lúdiques i de recreació històrica. Es farà una especial incidència a les activitats familiars. Animeu-vos!. Perquè L’Escala està situada en plena Costa Brava, a un pas de les ruïnes d’Empúries, ciutat on van conviure grecs, ibers i romans. La fira Triumvirat vol reviure la vida a l’Empúries antiga, i oferir a les famílies una sèrie de recreacions històriques de qualitat, i de veritat, que ho aconsegueix. Si hi pugeu amb els vostres infants gaudireu d’un mercat d’artesania de i de productes ecològics de l’Empordà, de l’actuació de diferents grups de recreació històrica i d’animació al carrer, de demostració d’oficis i arts de l’edat antiga o bonics tallers, com ara el de mosaics. Podreu aprofitar l’oportunitat per fer una visita guiada al jaciment arqueològic d’Empúries. I els més petits xalaran amb les passejades en poni, o en barca pels més atrevits, o amb el carrusel ecològic. Encara que no hi fessin res de res, la sola visita a la població marinera de l’Escala, les platges i dunes verges d’Empúries o l’Empordà seria una sortida familiar molt recomanable.  Amb el trimvirat encara ho és més. Perquè L’Escala és el mar, el mediterrani blau, amb les seves cales de somni, on podreu remullar-vos els peus amb els vostres infants, si fa bo. L’Escala són les ruïnes fabuloses d’Empúries, una visita obligada per a tothom, perquè, possiblement parlem del jaciment arqueològic més important de Catalunya. Mireu-vos el programa a la web de la maravellosa població de l’Escala, i escolliu. A l’Escala podeu dinar o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries, a peu de platja, a tocar de les ruïnes, davant del mar. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus. O bé aneu a algun dels càmpings, n’hi ha uns quants i tots molt bons, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Pugeu a l’Escala, admireu la Costa Brava i passeu un bon cap de setmana comprant en el mercat grecoromà, gaudint dels magnífics espectacles de carrer, de la fira d’artesans, escoltant la música. Diversió per la canalla, però també un bon exercici educatiu. Tots i totes a l’Escala, que hi fan el Triumvirat!.

Este segundo fin de semana de mayo, la Escala vive una feria excepcional, una recreación histórica muy interesante, donde los íberos, los griegos y los romanos son actores de primer orden. Se trata del llamado triunvirato mediterráneo. Una gran fiesta de la historia. Y l’Escala, es el lugar ideal. Allí se fundó Empúries. La villa se abre al Mediterráneo, hacia Roma y Grecia, y a los vientos que llevaron estas civilizaciones hasta sus playas maravillosas. L’Escala ofrece las dunas y las calas de Empúries, junto a los restos griegos, como escenario. No hay nada mejor. En L’Escala pueden comer y cena muy bien, en cualquier restaurante, pero nosotros os recomendamos el Roser. El Roser de toda la vida, ahora dividido entre el “Roser 2”, en el paseo marítimo Lluís Albert, 1, frente al mar, o el hostal “El Roser” en la calle de la iglesia 7, en el corazón del casco antiguo. Si tienen que quedarse a dormir déjese seducir por la decadencia del Hotel Empúries. Veréis caer la noche sentados con el Mediterráneo a los pies, cerca de las ruinas. O bien vayan a alguno de los campings, hay varios y todos muy buenos, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Subir a la Escala es admirar la Costa Brava y pasar un buen fin de semana viendo desfilar los legionarios, comprando en el mercado, disfrutando de los magníficos espectáculos de calle, de la feria de artesanos, escuchando la música. Diversión para los niños, pero también un buen ejercicio educativo.

Rennes

La vila de Rennes és la capital històrica de la bellíssima regió de Bretanya, a França. Però això no es tradueix en una ciutat bonica ni gran. Rennes te una mida humana, abastable, que la fa molt agradable. Rennes, però, no és una ciutat maca. Un malaurat incendi al segle XVII li va llevar tot el patrimoni medieval del seu casc antic. Milers de cases d’entramats de fusta van cremar. Malgrat tot encara en queden algunes pels carrers que envolten la plaça de Santa Anna, o al carrer de Sant Miquel, focus contracultural de la vila, lloc de trobada dels amants dels bars i el sarau. La catedral de Sant Pere, neoclàsic dur, el parlament de Bretanya, l’ajuntament, l’òpera… tot el centre històric va ser reconstruït en aquell estil pompós del classicisme francès. La capella de Sant Ives, el magnífic espai verd del parc Thabor, alguna església més, com Sant Salvador, s’escapen d’aquesta mediocritat. Malgrat tot en va agradar Rennes i, pel seu emplaçament és ideal per fe-ne un centre d’operacions, no saturat, per veure la meitat oriental de la Bretanya. Perquè des de Rennes teniu a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadia en una illa al mig del mar, preciosa, i plena de gent!. I també a 80 kms. la bella ciutat corsària de Saint Maló, també desbordada de públic tothora. I a 40 kms, només les viles medievals de Fougueres i Vitré, amb els seus castells. I a 60 kms la vila fabulosa de Dinan, amb carrers d’ensomni, o la de Dol de Bretanya, amb la seva descomunal i bonica catedral, o les belles platges i ports de la costa Maragda, com Erquy, amb les seves conxes de sorres daurades. O bé els caps que s’endinsen a l’oceà, com el de Frehél i els seus penya-segats de vertígen, i els seus fars. I, a la banda sud Vannes, Carnac i els seus monòlits de pedra, o el bosc de Paimport, Broceliade pels amants de les llegendes artúriques, amb la tomba de Merlí, l’encantador. Rennes, a més, te un hotel de primera per a les famílies, que a l’estiu fa ofertes increibles, amb suites dúplex per menys de 100€, desdejuni inclòs. Es tracta del Novotel Gare, fantàstic. Amb piscina interior climatitzada per si plou, cosa possible a Bretanya!. Hi hem estat molt bé en aquest hotel!. O restaurants tan bons com el Basilico, a tocar de l’hotel, un italìa que us enamorarà!. Si aneu a Bretanya, que heu d’anar-hi un d’aquests estius, no deixeu passar aquesta ciutat, aquest hotel i aquest restaurant. També vam menjar al Cafe Noir, pas mal però car, una mica més cap a l’estació, i hem vist alguns restaurants més, com el San Remo, una altra pizzeria, a la mateixa plaça de l’estació, però no hi hem menjat. Bona estada a Rennes!.

La ciudad de Rennes es la capital histórica de la bellísima región de Bretaña, en Francia. Pero esto no se traduce en una ciudad hermosa ni grande. Rennes tiene una medida humana, alcanzable, que la hace muy agradable. Rennes, sin embargo, no es una ciudad bonita. Un desgraciado incendio en el siglo XVII le quitó todo el patrimonio medieval de su casco antiguo. Miles de casas de entramados de madera quemaron. Sin embargo aún quedan algunas por las calles que rodean la plaza de Santa Ana, o en la calle de San Miguel, foco contracultural de la ciudad, lugar de encuentro de los amantes de los bares y el bullicio. La catedral de San Pedro, neoclásico duro, el parlamento de Bretaña, el ayuntamiento, la ópera … todo el centro histórico fue reconstruido en ese estilo pomposo del clasicismo francés. La capilla de San Ives, el magnífico espacio verde del parque Thabor, alguna iglesia más, como San Salvador, se escapan de esta mediocridad. A pesar de todo en gustó Rennes y, por su emplazamiento es ideal para fe de ello un centro de operaciones, no saturado, para ver la mitad oriental de la Bretaña. Porque desde Rennes tiene a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadía en una isla en medio del mar, preciosa, y llena de gente !. Y también a 80 kms. la bella ciudad corsaria de Saint Maló, también desbordada de público en todo momento. Y a 40 kms, sólo las villas medievales de Fougueres y Vitré, con sus castillos. Y a 60 kms la ciudad fabulosa de Dinan, con calles de ensueño, o la de Dol de Bretaña, con su descomunal y bonita catedral, o las bellas playas y puertos de la costa Esmeralda, como Erquy, con sus conchas de arenas doradas. O bien los fines que se adentran en el océano, como el de Fréhel y sus acantilados de vértigo, y sus faros. Y, en el lado sur Vannes, Carnac y sus monolitos de piedra, o el bosque de Paimport, Broceliade los amantes de las leyendas artúricas, con la tumba de Merlín, el encantador. Rennes, además, tiene un hotel de primera para las familias, que en verano hace ofertas increibles, con suites dúplex por menos de 100 €, desayuno incluido. Se trata del Novotel Gare, fantástico. Con piscina interior climatizada por si llueve, lo posible en Bretaña !. Hemos estado muy bien en este hotel !. O restaurantes tan buenos como el Basilico, junto al hotel, un italiano que os enamorará !. Si va a Bretaña, que ha de ir uno de estos veranos, no deje pasar esta ciudad, este hotel y este restaurante. También comimos en el Cafe Noir, no está mal pero caro, algo más hacia la estación, y hemos visto algunos restaurantes más, como el San Remo, otra pizzería, en la misma plaza de la estación, pero no hemos comido. Buena estancia en Rennes !.

El Triumvirat Mediterrani a l’Escala

Atenció famílies!. Aquest proper cap de setmana teniu a la bellíssima localitat de L’Escala la fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, no us la perdèssiu!. La fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, que es fa a l’Escala els dies 7  i 8 de maig. Durant els dos dies de la fira hi ha programades una quarantena d’activitats lúdiques i de recreació històrica. Es farà una especial incidència a les activitats familiars, tenint en compte que aquest és l’Any del Turisme Familiar. El primer dia del Triumvirat Mediterrani està especialment centrat al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. Així, hi ha previstes diverses visites guiades teatralitzades, tallers per convertir-se per uns moments en cuiners romans i titelles romanes. Dissabte 10, a la tarda també s’obrirà el mercat d’artesania i productes naturals als carrers del nucli antic, i el grup Excalibur representarà la primera de les lluites de gladiadors previstes a la Platja. El diumenge és el dia en que es concentren la major part d’activitats a la zona del nucli antic de l’Escala. Així, a la Riba de Mar, coincidint amb l’Any del Turisme Familiar, hi haurà des de passejades en poni i la reconstrucció d’oficis romans, a tallers de ceràmica i nusos, passant per la possibilitat de vestir-se i entrenar-se com a legionari romà, amb l’activitat Roma Víctrix. A la Platja hi haurà el campament romà muntat un com més per la Legió V Macedònica I Cohort II Centúria de Blanes, demostracions de tècniques militars romanes i lluita de gladiadors. El diumenge també hi haurà la possibilitat de fer una passejada en barca passant per la Platja, Empúries, el Moll Grec, Sant Martí d’Empúries i acabant al port de l’Escala. Animeu-vos!. Perquè L’Escala està situada en plena Costa Brava, a un pas de les ruïnes d’Empúries, ciutat on van conviure grecs, ibers i romans. La fira Triumvirat vol reviure la vida a l’Empúries antiga, i oferir a les famílies una sèrie de recreacions històriques de qualitat, i de veritat, que ho aconsegueix. Si hi pugeu amb els vostres infants gaudireu d’un mercat d’artesania de i de productes ecològics de l’Empordà, de l’actuació de diferents grups de recreació històrica i d’animació al carrer, de demostració d’oficis i arts de l’edat antiga o bonics tallers, com ara el de mosaics. Podreu aprofitar l’oportunitat per fer una visita guiada al jaciment arqueològic d’Empúries. I els més petits xalaran amb les passejades en poni, o en barca pels més atrevits, o amb el carrusel ecològic. Encara que no hi fessin res de res, la sola visita a la població marinera de l’Escala, les platges i dunes verges d’Empúries o l’Empordà seria una sortida familiar molt recomanable.  Amb el trimvirat encara ho és més. Perquè L’Escala és el mar, el mediterrani blau, amb les seves cales de somni, on podreu remullar-vos els peus amb els vostres infants, si fa bo. L’Escala són les ruïnes fabuloses d’Empúries, una visita obligada per a tothom, perquè, possiblement parlem del jaciment arqueològic més important de Catalunya. Mireu-vos el programa a la web de la maravellosa població de l’Escala, i escolliu. A l’Escala podeu dinar o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries, a peu de platja, a tocar de les ruïnes, davant del mar. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus. O bé aneu a algun dels càmpings, n’hi ha uns quants i tots molt bons, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Pugeu a l’Escala, admireu la Costa Brava i passeu un bon cap de setmana comprant en el mercat grecoromà, gaudint dels magnífics espectacles de carrer, de la fira d’artesans, escoltant la música. Diversió per la canalla, però també un bon exercici educatiu. Tots i totes a l’Escala, que hi fan el Triumvirat!.

Este segundo domingo de mayo, la Escala vive una feria excepcional, una recreación histórica muy interesante, donde los íberos, los griegos y los romanos son actores de primer orden. Se trata del llamado triunvirato mediterráneo. Una gran fiesta de la historia. Y l’Escala, es el lugar ideal. Allí se fundó Empúries. La villa se abre al Mediterráneo, hacia Roma y Grecia, y a los vientos que llevaron estas civilizaciones hasta sus playas maravillosas. L’Escala ofrece las dunas y las calas de Empúries, junto a los restos griegos, como escenario. No hay nada mejor. En L’Escala pueden comer y cena muy bien, en cualquier restaurante, pero nosotros os recomendamos el Roser. El Roser de toda la vida, ahora dividido entre el “Roser 2”, en el paseo marítimo Lluís Albert, 1, frente al mar, o el hostal “El Roser” en la calle de la iglesia 7, en el corazón del casco antiguo. Si tienen que quedarse a dormir déjese seducir por la decadencia del Hotel Empúries. Veréis caer la noche sentados con el Mediterráneo a los pies, cerca de las ruinas. O bien vayan a alguno de los campings, hay varios y todos muy buenos, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Subir a la Escala es admirar la Costa Brava y pasar un buen fin de semana viendo desfilar los legionarios, comprando en el mercado, disfrutando de los magníficos espectáculos de calle, de la feria de artesanos, escuchando la música. Diversión para los niños, pero también un buen ejercicio educativo.

Carnaval a Saragossa

Avui us donarem un nou motiu per anar a Zaragoza. Cal arribar-se a la capital de l’Ebre per veure el Pilar, per descomptat. I és molt important no perdre’s la maravella de la seva Seo gòtica, recién restaurada. O la desconeguda herència romana de la ciutat, amb el seu Fórum romà, i el teatre, les termes o el port fluvial. Però avui us volem recomanar una anada a Saragossa per veure el seu Carnaval. Comença la tarda del dia 4, “Jueves Lardero” amb repartiment de “longaniza de Ternasco de Aragón” a la Plaza Miguel Merino. Seguirà una revetlla amb l’orquesta Oceanic a la Sala Multiusos del Auditori de Zaragoza. Entrada lliure. El 5 de febrer, a les 19:00 hores, cercavila amb música y balls tradicionals. Sortida des del Balcó de San Lázaro, Puente de Piedra, Plaza del Pilar, carrer Alfonso, Carrer Candalija i Plaza San Felipe. Dissabte de Carnaval, dia 6 de febrer, dia gran. A les cinc de la tarda “Conjuro”. Sala Mozart del Auditorio de Zaragoza. A les 18:00 hores, concentració de comparses a la plaça de San Miguel. A les 18:30 hores, alliberament del Rey de Gallos, previa a la desfilada. A les 19.00 hores Gran Desfilada de Carnaval des de la Plaza de San Miguel, Coso, Plaza de España, Alfonso i Plaza del Pilar. A la nit a les 24:00 hores gran Festa de Carnaval amb l’Orquesta Jenasan, a la Sala Multiusos del Auditorio de Zaragoza. Entrada lliure. Diumenge 7 de febrer, a les 12 hores, Carnaval Infantil, cercavila i espectacles del carrer Alfonso a la Plaza del Pilar. No us ho deixeu perdre. Zaragoza és un destí familiar clar de cap de setmana o pont, que està a prop, molt a prop de Barcelona. Fàcil amb l’AVE, o amb el tren Avant, que és més baratet. Saragossa està a tres hores en cotxe. Hi sereu per dinar. Zaragoza te moltes coses a veure. Com per exemple l’Anfanjeria. Una barreja superba de l’Alhambra amb un casal reial renaixentista. Arcs i claustres mudejars, dins un castell que és la seu oficial de les Corts d’Aragó. I, annexe, el casal reial que els Reis Catòlics feren edificar damunt l’edifici moresc. Amb uns artesonats, una riquessa que talla la respiració. Molt i molt recomanable. Fabulós, de veritat. Està a la sortida del centre de la ciutat. Ben indicat. Si us falten motius per anar a Zaragoza penseu en la Expo i els pabellons que queden, amb l’aquari fluvial més gran d’Europa. I, evidentment, l’Ebre, el riu, que dona sentit a la ciutat. Podeu dinar a molts llocs. Nosaltres recomanem Birolla 4. Tapes i coses més series. Bo. Contigo pan y cebolla, molt bé. Molt recomanable. Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, al casc antic, a la zona més castissa. En la seva línia l’Angel del Pincho. Bones tapes. Com a l’Alba, un altre a recomanar. O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró, no n’hi ha de millors, potser sí de més cars, però aquest és molt recomanable. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. Fantàstic. O bé a l’NH Ciudad de Zaragoza, al costat del Pilar, al Oriente, més senzillet i al NH Gran Hotel, al carrer Joaquin Costa, una mica demodé. Tots molt centrics. Si aneu amb nens penseu que hi ha un Holiday Inn, no al centre, que admet dos infants a l’habitació. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Apa!. Cap a Zaragoza, que el carnaval us espera!.

Hoy os daremos un nuevo motivo para ir a Zaragoza: su carnaval. Hay que llegarse a la capital del Ebro para ver el Pilar, por supuesto. Y es muy importante no perderse la maravilla de su Seo gótica, recién restaurada. O la desconocida herencia romana de la ciudad, con su Fórum romano, y el teatro, las termas o el puerto fluvial. Pero también su carnaval merece visita familiar. El Jueves Lardero, 4 de febrero, ya hay juerga.Desde las 18:30 h: Celebración del Jueves Lardero con reparto de longaniza de Ternasco de Aragón en la Plaza Miguel Merino (junto a la Sala Multiusos). Desde las 19:00 h: Verbena con la Orquesta Oceanic en la Sala Multiusos del Auditorio de Zaragoza. La entrada es libre hasta completar aforo. El Viernes de Carnaval, 5 de febrero, a las 19:00 h: Pasacalles con música y baile tradicional. Recorrido: Salida desde el Balcón de San Lázaro, cruzando el Puente de Piedra, pasando por la Plaza del Pilar, calle Alfonso, Calle Candalija y finaliza en la Plaza San Felipe. Organizado por la Asociación Laqtspera, con la colaboración de Gaiteros del Rabal y Escuela Municipal de Música y Danza de Zaragoza. El Sábado de Carnaval, 6 de febrero, a las 18:00 h: Yunque presenta su espectáculo “Conjuro”. Con la colaboración especial de Javi El Mago. En la Sala Mozart del Auditorio de Zaragoza. A las 18:00 h: Concentración de Comparsas de Carnaval. En la Plaza de San Miguel. A las 18:30 horas: Liberación del Rey de Gallos, previa al desfile. A las 19.00 h: Gran Desfile de Carnaval. Recorrido: Salida desde la Plaza de San Miguel, pasando por Coso, Plaza de España, c/Alfonso, y finalizando en la Plaza del Pilar. Por la noche, a las 24:00 h: Gran Fiesta de Carnaval con la Orquesta Jenasan, en la Sala Multiusos del Auditorio de Zaragoza. La entrada es libre también hasta completar aforo. El Domingo de Carnaval, 7 de febrero, a las 12:00 y hasta las 13:45 h: Gran Carnaval Infantil, con Pasacalles de Carnaval, pregón y espectáculos desde la calle Alfonso y la Plaza del Pilar. Ya teneis otro motivo para llegaros a la capital del Ebro. Zaragoza es un destino familiar claro de fin de semana o puente, que está cerca, muy cerca de Barcelona. Fácil con el AVE, o con el tren Avant, que es más barato. Zaragoza está a tres horas en coche y tiene muchas cosas que ver. Pero hoy os queremos hablar también de un palacio árabe. Un palacio muy desconocido. Una verdadera joya escondida que vale, por sí sola, una visita a Zaragoza. Se trata del Anfanjeria. Una mezcla soberbia de la Alhambra con un palacio real renacentista. Arcos y claustros mudéjares, dentro de un castillo que es la sede oficial de las Cortes de Aragón. Y, anexo, el casal real que los Reyes Católicos hicieron edificar encima del edificio moro. Con unos artesonados, una riqueza que corta la respiración. Muy y muy recomendable. Fabuloso, de verdad. Está a la salida del centro de la ciudad. Bien indicado. Si aún os faltan motivos para ir a Zaragoza pensad en la Expo y en los pabellones que quedan, con el acuario fluvial más grande de Europa. Y, evidentemente, el Ebro, el río, que da sentido a la ciudad. Pueden comer en muchos lugares. Nosotros recomendamos Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, en el casco antiguo, en la zona más castiza. O bien Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Los hay mejores, más caros, pero estos son muy recomendables. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. Fantástico. O bien en el NH Ciudad de Zaragoza, junto al Pilar, en el Oriente, más sencillito y en el NH Gran Hotel, en la calle Joaquin Costa, un poco demodé. Todos muy céntricos. Si va con niños piensen en el Holiday Inn, no en el centro, pero que admite dos niños en la habitación. A las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. ¡Hala, hacia Zaragoza, que el carnaval os espera!.

Triumvirat Mediterrani a L’Escala i Empúries

Atenció famílies!. Aquest proper cap de setmana teniu a la bellíssima localitat de L’Escala la fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, no us la perdèssiu!. La fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, que es fa a l’Escala, arriba a la dinovena edició els dies 10 i 11 de maig. Durant els dos dies de la fira hi ha programades una quarantena d’activitats lúdiques i de recreació històrica. Es farà una especial incidència a les activitats familiars, tenint en compte que aquest és l’Any del Turisme Familiar. El primer dia del Triumvirat Mediterrani està especialment centrat al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. Així, hi ha previstes diverses visites guiades teatralitzades, tallers per convertir-se per uns moments en cuiners romans i titelles romanes. Dissabte 10, a la tarda també s’obrirà el mercat d’artesania i productes naturals als carrers del nucli antic, i el grup Excalibur representarà la primera de les lluites de gladiadors previstes a la Platja. El diumenge és el dia en que es concentren la major part d’activitats a la zona del nucli antic de l’Escala. Així, a la Riba de Mar, coincidint amb l’Any del Turisme Familiar, hi haurà des de passejades en poni i la reconstrucció d’oficis romans, a tallers de ceràmica i nusos, passant per la possibilitat de vestir-se i entrenar-se com a legionari romà, amb l’activitat Roma Víctrix. A la Platja hi haurà el campament romà muntat un com més per la Legió V Macedònica I Cohort II Centúria de Blanes, demostracions de tècniques militars romanes i lluita de gladiadors. El diumenge també hi haurà la possibilitat de fer una passejada en barca passant per la Platja, Empúries, el Moll Grec, Sant Martí d’Empúries i acabant al port de l’Escala. Animeu-vos!. Perquè L’Escala està situada en plena Costa Brava, a un pas de les ruïnes d’Empúries, ciutat on van conviure grecs, ibers i romans. La fira Triumvirat vol reviure la vida a l’Empúries antiga, i oferir a les famílies una sèrie de recreacions històriques de qualitat, i de veritat, que ho aconsegueix. Si hi pugeu amb els vostres infants gaudireu d’un mercat d’artesania de i de productes ecològics de l’Empordà, de l’actuació de diferents grups de recreació històrica i d’animació al carrer, de demostració d’oficis i arts de l’edat antiga o bonics tallers, com ara el de mosaics. Podreu aprofitar l’oportunitat per fer una visita guiada al jaciment arqueològic d’Empúries. I els més petits xalaran amb les passejades en poni, o en barca pels més atrevits, o amb el carrusel ecològic. Encara que no hi fessin res de res, la sola visita a la població marinera de l’Escala, les platges i dunes verges d’Empúries o l’Empordà seria una sortida familiar molt recomanable.  Amb el trimvirat encara ho és més. Perquè L’Escala és el mar, el mediterrani blau, amb les seves cales de somni, on podreu remullar-vos els peus amb els vostres infants, si fa bo. L’Escala són les ruïnes fabuloses d’Empúries, una visita obligada per a tothom, perquè, possiblement parlem del jaciment arqueològic més important de Catalunya. Mireu-vos el programa a la web de la maravellosa població de l’Escala, i escolliu. A l’Escala podeu dinar o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries, a peu de platja, a tocar de les ruïnes, davant del mar. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus. O bé aneu a algun dels càmpings, n’hi ha uns quants i tots molt bons, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Pugeu a l’Escala, admireu la Costa Brava i passeu un bon cap de setmana comprant en el mercat grecoromà, gaudint dels magnífics espectacles de carrer, de la fira d’artesans, escoltant la música. Diversió per la canalla, però també un bon exercici educatiu. Tots i totes a l’Escala, que hi fan el Triumvirat!.

Este segundo domingo de mayo, la Escala vive una feria excepcional, una recreación histórica muy interesante, donde los íberos, los griegos y los romanos son actores de primer orden. Se trata del llamado triunvirato mediterráneo. Una gran fiesta de la historia. Y l’Escala, es el lugar ideal. Allí se fundó Empúries. La villa se abre al Mediterráneo, hacia Roma y Grecia, y a los vientos que llevaron estas civilizaciones hasta sus playas maravillosas. L’Escala ofrece las dunas y las calas de Empúries, junto a los restos griegos, como escenario. No hay nada mejor. En L’Escala pueden comer y cena muy bien, en cualquier restaurante, pero nosotros os recomendamos el Roser. El Roser de toda la vida, ahora dividido entre el “Roser 2”, en el paseo marítimo Lluís Albert, 1, frente al mar, o el hostal “El Roser” en la calle de la iglesia 7, en el corazón del casco antiguo. Si tienen que quedarse a dormir déjese seducir por la decadencia del Hotel Empúries. Veréis caer la noche sentados con el Mediterráneo a los pies, cerca de las ruinas. O bien vayan a alguno de los campings, hay varios y todos muy buenos, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Subir a la Escala es admirar la Costa Brava y pasar un buen fin de semana viendo desfilar los legionarios, comprando en el mercado, disfrutando de los magníficos espectáculos de calle, de la feria de artesanos, escuchando la música. Diversión para los niños, pero también un buen ejercicio educativo.

Bremen

Com ens va agradar Bremen!. Sí, si, la famosa ciutat dels musics, la del famós conte dels germans Grimm. I, certament, la seva estatua, amb el burro, el gos, el gall i no se quin altre bitxo més, s’aixeca a la plaça del mercat, que també ho és de la catedral, d’aquesta magnífica ciutat hanseàtica. Perquè Bremen és preciosa. I, tot i estar situada molt al nord d’Alemania, te l’aire italià. L’aire de les viles plenes d’art de la Toscana o l’Umbria. Ens vàrem quedar bocabadats davant els monuments de Bremen. La plaça del mercat, amb el seu ajuntament renaixentista, les cases burgeses, o la catedral dedicada a sant Pere. Tot un aparador escenogràfic on es mostra el millor de la ciutat, just en una plaça que mereix estar situada entre les millors d’Europa. No deixeu d’admirar la famosa estatua del cavaller Roland, defensor de les llibertats de la vila. Afegiu-hi un parell d’esglésies notables, gòtiques, com la de Nostra Senyora, totes amb orgues esplèndits i els seus carrers i carrerons medievals, i tindreu una maravella que cal anar a veure, en qualsevol viatge per Alemania que feu amb la família. Menció a banda mereix el carreró noucentista dels carnissers, somni d’un acabalat mecenes, joia de l’Art Decó d’inicis del segle XX, tot i que sembla extret de l’edat mitjana. En aquest carreró, anomenat “Böttcherstraße”, just al número 2, hi trobareu un dels millors hotels de Bremen, amb un dels millors restaurants. L’Hotel és  Radisson Blu, i el restaurant de l’hotel es diu l’Oliva, i fan especialitats mediterrànies, com el nom indica. Bé, no és aquest l’únic restaurant de la ciutat, ni l’únic hotel, però és el nostre i està molt bé. Parking fantàstic i situat al centre, en plena “Böttcherstraße”. No es pot demanar més. No marxeu sense rondar per les rives del riu Wesser, plenes de cerveseries, bars, restaurants i cafés. Ni sense dedicar una estona a passejar pel barri d’Schnoor, una cucada feta de carrers empedrats i casetes del XVI i XVII. Encantador. Si aneu de viatge a la Germània del nord, segur que vosaltres ens recomanareu molts altres llocs més. No deixeu d’incloure Bremen en una ruta per Alemania, o camí de Dinamarca, Noruega o el Cap Nord. Les ciutats hanseàtiques, com Bremen, Hamburg o Lübeck son una preciositat i un món a banda, molt desconegut. Bona estada a Bremen!.

Como nos gustó Bremen ! . Sí , sí, la famosa ciudad de los músicos , la del famoso cuento de los hermanos Grimm . Y, ciertamente , su estatua , con el burro , el perro , el gallo y no se qué otro bicho más , se levanta en la plaza del mercado , que también lo es de la catedral , de esta magnífica ciudad hanseática . Porque Bremen es preciosa . Y , a pesar de estar situada muy al norte de Alemania, tiene el aire italiano . El aire de las villas llenas de arte de la Toscana o Umbría . Nos quedamos boquiabiertos ante los monumentos de Bremen . La plaza del mercado , con su ayuntamiento renacentista , las casas burguesas , o la catedral dedicada a San Pedro . Todo un escaparate escenográfico donde se muestra lo mejor de la ciudad , justo en una plaza que merece estar entre las mejores de Europa . No dejeis de admirar la famosa estatua del caballero Roland , defensor de las libertades del pueblo. Añadid un par de iglesias notables , góticas , como la de Nuestra Señora, todas con órganos espléndidos y sus calles y callejones medievales , y tendreis una maravilla que hay que ir a ver , en cualquier viaje por Alemania que hagais con la familia . Mención aparte merece el callejón novecentista de los carniceros , sueño de un acaudalado mecenas , joya del Art Decó de inicios del siglo XX , aunque parece extraído de la edad media . En este callejón , llamado ” Böttcherstraße “, justo en el número 2 , encontrareis uno de los mejores hoteles de Bremen , con uno de los mejores restaurantes . El Hotel es Radisson Blu , y el restaurante del hotel se llama la Oliva , y hacen especialidades mediterráneas , como el nombre indica . Bueno, no es éste el único restaurante de la ciudad , ni el único hotel , pero es el nuestro y estuvo muy bien. Parking fantástico y situado en el centro , en plena ” Böttcherstraße ” . No se puede pedir más . No se vayan sin rondar por las riberas del río Wesser , llenas de cervecerías , bares , restaurantes y cafés . Ni sin dedicar un rato a pasear por el barrio de Schnoor , una monada hecha de calles empedradas y casitas del XVI y XVII . Encantador . Si vas de viaje a la Germania del norte, seguro que vosotros nos recomendareis muchos sitios más . No dejeis de incluir Bremen en una ruta por Alemania , o camino de Dinamarca, Noruega o el Cabo Norte . Las ciudades hanseáticas , como Bremen , Hamburgo o Lübeck son una preciosidad y un mundo aparte , muy desconocido . ¡Buena estancia en Bremen ! .

Triumvirat Mediterrani a l’Escala

Atenció famílies!. Aquest proper cap de setmana teniu a la bellíssima localitat de L’Escala la fira grecoromana Triumvirat Mediterrani, els dies 11 i 12 de maig de 2013. L’Escala està situada en plena Costa Brava, a un pas de les ruïnes d’Empúries, ciutat on van conviure grecs, ibers i romans. La fira Triumvirat vol reviure la vida a l’Empúries antiga, i oferir a les famílies una sèrie de recreacions històriques de qualitat, i de veritat, que ho aconsegueix. Si hi pugeu amb els vostres infants gaudireu d’un mercat d’artesania de i de productes ecològics de l’Empordà, de l’actuació de diferents grups de recreació històrica i d’animació al carrer, de demostració d’oficis i arts de l’edat antiga o bonics tallers, com ara el de mosaics. Podreu aprofitar l’oportunitat per fer una visita guiada al jaciment arqueològic d’Empúries. I els més petits xalaran amb les passejades en poni, o en barca pels més atrevits, o amb el carrusel ecològic. Encara que no hi fessin res de res, la sola visita a la població marinera de l’Escala, les platges i dunes verges d’Empúries o l’Empordà seria una sortida familiar molt recomanable.  Amb el trimvirat encara ho és més. Perquè L’Escala és el mar, el mediterrani blau, amb les seves cales de somni, on podreu remullar-vos els peus amb els vostres infants, si fa bo. L’Escala són les ruïnes fabuloses d’Empúries, una visita obligada per a tothom, perquè, possiblement parlem del jaciment arqueològic més important de Catalunya. Mireu-vos el programa a la web de la maravellosa població de l’Escala, i escolliu. A l’Escala podeu dinar o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el Roser. El Roser de tota la vida, ara dividit entre el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar, o a l’hostal “El Roser” al carrer de l’església 7, al cor del casc antic. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries, a peu de platja, a tocar de les ruïnes, davant del mar. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus. O bé aneu a algun dels càmpings, n’hi ha uns quants i tots molt bons, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Pugeu a l’Escala, admireu la Costa Brava i passeu un bon cap de setmana comprant en el mercat grecoromà, gaudint dels magnífics espectacles de carrer, de la fira d’artesans, escoltant la música. Diversió per la canalla, però també un bon exercici educatiu. Tots i totes a l’Escala, que hi fan el Triumvirat!.

Este segundo domingo de mayo, la Escala vive una feria excepcional, una recreación histórica muy interesante, donde los íberos, los griegos y los romanos son actores de primer orden. Se trata del llamado triunvirato mediterráneo. Una gran fiesta de la historia. Y l’Escala, es el lugar ideal. Allí se fundó Empúries. La villa se abre al Mediterráneo, hacia Roma y Grecia, y a los vientos que llevaron estas civilizaciones hasta sus playas maravillosas. L’Escala ofrece las dunas y las calas de Empúries, junto a los restos griegos, como escenario. No hay nada mejor. En L’Escala pueden comer y cena muy bien, en cualquier restaurante, pero nosotros os recomendamos el Roser. El Roser de toda la vida, ahora dividido entre el “Roser 2”, en el paseo marítimo Lluís Albert, 1, frente al mar, o el hostal “El Roser” en la calle de la iglesia 7, en el corazón del casco antiguo. Si tienen que quedarse a dormir déjese seducir por la decadencia del Hotel Empúries. Veréis caer la noche sentados con el Mediterráneo a los pies, cerca de las ruinas. O bien vayan a alguno de los campings, hay varios y todos muy buenos, de la carretera de Sant Martí d’Empúries. Subir a la Escala es admirar la Costa Brava y pasar un buen fin de semana viendo desfilar los legionarios, comprando en el mercado, disfrutando de los magníficos espectáculos de calle, de la feria de artesanos, escuchando la música. Diversión para los niños, pero también un buen ejercicio educativo.

Lautrec

Lautrec és un petit i bucòlic poblet occità. Tan bonic és que ha tingut l’honor de ser classificat com a un dels “plus beaux villages de France“, cosa que l’acredita com a digne d’una parada, i detinguda visita. Si bé no us aconsellem anar-hi expressament, si que us recomanem que l’inclogueu en una ruta per la zona de Toulouse, Albi, Castres, Mazamet o Carcasonna. Una ruta familiar de vacances, o cap de setmana llarg per l’Occitània, pel sud de França. Perquè val la pena veure el casc antic medieval, pràcticament tota la vila. De fet no ha crescut gaire d’ençà d’aquella època. Els carrers i places, plens de cases amb entramat de fusta, guarden l’esperit dels cavallers. També és curiós el Calvari de la Salette, amb el seu molí de vent i la preciosa vista sobre la vall del riu Agoût, la Montagne Noire i els Pirineus. Dins el poble, que conserva muralles i portes, val la pena visitar la colegiata de Saint Rémy, monument històric del segle XIV, i el mercat del XV, amb els graners sota terra. A l’oficina de turisme, situada en un edifici interessant, amb un jardí i un forn de pa antic, personal molt amable us donarà tota mena d’explicacions. Lautrec és el centre nacional francés de la producció de l’all rosat, amb una web expressament dedicada a l’ail rose.  Situat a només quinze kilòmetres de la vila Castres, prop de Lavaur o de Graulhet, i a només trenta kms. d’Albi, o a 80 kms. de Toulouse, o de Carcassonna, val la pena voltar per aquesta regió anomenada el pais de la cucanya on, des de temps inmemorials, tot somriu al viatger. Aprofiteu per anar a veure tots els llocs que us hem citat. Valen molt la pena. Per dinar a Lautrec no tindreu problema. Teniu cuina d’autor al Au Coq en Pate. O un curiós cafe llibreria que ofereix plats senzills però arreglats: el Cafe Plum. En canvi, Le Garde Pile és un restaurant tradicional, de cuina de la terra, francesa, és clar. Per dormir recomanem Toulouse, amb els seus Novotel, n’hi ha tres, o els Ibis i altres hotels de cadenes internacionals que estan al voltant de la Cité de l’Espace. Bona estada a Lautrec!.

Lautrec es un pequeño y bucólico pueblecito occitano. Tan bonito es que ha tenido el honor de ser clasificado como uno de los “plus beaux villages de France”, lo que le acredita como digno de una parada, y de detenida visita. Si bien no les aconsejamos ir expresamente, si que os recomendamos que lo incluiais en una ruta por la zona de Toulouse, Albi, Castres, Mazamet o Carcasonna. Una ruta familiar de vacaciones, o fin de semana largo en Occitania, por el sur de Francia. Porque vale la pena ver el casco antiguo medieval, prácticamente toda la población. De hecho no ha crecido demasiado desde aquella época. Las calles y plazas, llenas de casas con entramado de madera, guardan el espíritu de los caballeros. También es curioso el Calvario de la Salette, con su molino de viento y la preciosa vista sobre el valle del río Agout, la Montagne Noire y los Pirineos. Dentro del pueblo, que conserva murallas y puertas, merece la pena visitar la colegiata de Saint Rémy, monumento histórico del siglo XIV, y el mercado del XV, con los graneros bajo tierra. En la oficina de turismo, situada en un edificio interesante, con un jardín y un horno de pan antiguo, personal muy amable le dará todo tipo de explicaciones. Lautrec es el centro nacional francés de la producción del ajo rosado, con una web expresamente dedicada a l’ail rose. Situado a sólo quince kilómetros de la villa Castres, cerca de Lavaur o de Graulhet, y a sólo treinta kms. de Albi, o a 80 kms. de Toulouse, o de Carcassonna, vale la pena pasear por esta región llamada el país de la cucaña donde, desde tiempos inmemoriales, todo sonríe al viajero. Aprovechad para ir a ver todos los lugares que hemos citado. Valen mucho la pena. Para comer, en Lautrec, no tendréis problema. Tenéis cocina de autor en Au Coq en Pate. O un curioso café librería que ofrece platos sencillos pero arreglados: el Cafe Plum. En cambio, Le Garde Pile es un restaurante tradicional, de cocina de la tierra, francesa, claro. Para dormir recomendamos Toulouse, con sus Novotel, hay tres, o los Ibis y otros hoteles de cadenas internacionales que están alrededor de la Cité de la Espace.