Extrema, dura i molt bonica!


Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

El carnaval a Solsona


Solsona és una ciutat pacífica, apacible, recollida, reservada, quieta, bucòlica i magnífica. El seu casc antic, dominat per la catedral, farcit de bellíssimes cases que donen a carrers estrets i placetes encantadores evoca el silenci i la tranquil·litat. Però tota moneda te el seu revers. I a Solsona el revers de la moneda són els dies de Carnaval. Un carnestoltes únic, inaudit, divertit, pillastre, transgresor, molt cassolà, molt català. Ideal per la mainada. La gent de Solsona, seria i treballadora, te una bis amagada molt potent. Els agrada molt la gresca sana. El carnaval és festa d’interès turístic nacional, poca broma!. Destaca pels “gegants bojos” i la penjada del ruc. Ja ho sabeu, aquest proper cap de setmana, el dissabte, és el dia fort. Hi ha mercat al nucli antic, gegants a la plaça de l’Ajuntament, a partir de les sis, arribada de S.M. el Rei Carnestoltes a l’avinguda del Pont, seguida de la bramada i penjada del Ruc a la plaça del Ruc A la nit concert, i ball. El diumenge, al matí, ben d’hora, tronada, seguici i ball a la plaça Major. A la tarda taller infantil a la sala polivalent. No us perdeu el dissabte, quan es fa fosc, el moment en que pengen un ruc del campanar de l’ajuntament. Un ruc de pega, està clar. Un ruc que es pixa damunt dels espectadors en una darrera venjança. Arribeu-vos a Solsona el cap de setmana de carnaval i dormiu allà. No us en penedireu i els infants s’ho passaran fantàstic. A Solsona s’hi arriba per la C-58 fins a Manresa, per continuar després en direcció cardona i Solsona. Hi ha molt bons allotjaments a Solsona. Caldrà veure si estan plens. Recomanem el Sant Roc. Una delicadessa sense límits, amb un restaurant de fàbula. També són extraordinaris altres restaurants i hotels. Recomanem un hostal senzill i net, amb restaurant: Crisami. Solsona te un càmping, amb bon restaurant. No perdeu l’oportunitat de fer un volt per Solsona, visitar el nucli medieval, la catedral i el Museu Diocesà, esplèndit. Tampoc de viatjar pels infinits racons de la comarca. Una experiència única per grans i petits. Per cert, l’amic Miki ens recomana Can Solé Xic. Un restaurant que és dins un poblet diminut però encisador anomenat Claret. Està situat entre Solsona i Torà, mes a prop de Torà que de Solsona. Hi van sovint. Diu que s’hi menja molt bé. I que el tracte és exquisit. Si ho diu l’amic Miki, segur que deu ser un lloc encantador!. Gràcies!.

Solsona es una ciudad pacífica, apacible, recogida, reservada, quieta, bucólica y magnífica. Su casco antiguo, dominado por la catedral, lleno de bellísimas casas que dan a calles estrechas y plazas encantadoras, evoca el silencio y la tranquilidad. Pero toda moneda tiene su reverso. Y en Solsona el reverso de la moneda son los días de Carnaval. Un carnaval único, inaudito, divertido, pillo, transgresor, muy casero, muy catalán. Ideal para los niños. La gente de Solsona, seria y trabajadora, tiene una bis escondida muy potente. Les gusta mucho la juerga sana. Hay mercado medieval, mercadillo, k-tifas, cabeza, música, baile, gigantes, comparsas … todo lo que podáis imaginar. Y el sábado, cuando oscurece, cuelgan un burro del campanario del ayuntamiento. Un burro de pega, está claro. Un burro que se mea encima de los espectadores en una última venganza. Acercaos en Solsona el fin de semana de carnaval. No os arrepentiréis y los niños lo pasarán fantástico. Se llega por la C-58 hasta Manresa, para continuar después en dirección Cardona y Solsona. Hay muy buenos alojamientos en Solsona. Habrá que ver si están llenos. Recomendamos el San Roc. Una delicadeza sin límites, con un restaurante de fábula. También son extraordinarios otros restaurantes y hoteles. Recomendamos un hostal sencillo y limpio, con restaurante: Crisami. Solsona tiene un camping, con buen restaurante. No perdáis la oportunidad de dar una vuelta por Solsona, visitar el núcleo medieval, la catedral y el Museo Diocesano, espléndido. Tampoco de viajar por los infinitos rincones de la comarca. Una experiencia única para grandes y pequeños.

Pastorets Musicals a Arenys de Munt


PastoretsMusicalsArenysMunt

Recordo amb infinita nostàlgia els Nadals a casa dels avis a Arenys de Munt. Però el que amb més afecte revisc cada any per aquestes festes son els pastorets que es feien al Centre Moral d’aquest bellíssim poble del Maresme. Ja aleshores hi havia moltes parts cantades. Fa uns anys vaig tenir la sort de poder tornar a gaudir de l’espectacle magnífic dels Pastorets Musicals d’Arenys de Munt. Ara són tot un esdeveniment que ha travessat els límits municipals i ha aconseguit un reconeixement unànime, amb premis d’abast nacional. Ara, aquells pastorets d’aficionat de la meva infantessa, s’han convertit en un espectacle grandiós, un veritable musical de dues hores de durad, amb orquestra en directe i més de seixanta cantants, actors i actrius dalt de l’escenari. Tot un luxe d’efectes especials, de foc i un só cuidat, donen encara més relleu a l’obra. Tot això, i més, ho podreu gaudir si agafeu la vostra canalla i us adreceu al Centre Moral d’Arenys de Munt on us vendran les entrades. El muntatge es basa en una adaptació feta pel grup El Cocou de “L’Estel de Natzaret”. La representació tindrà lloc a la Sala Gran del Centre Moral d’Arenys de Munt, situada a la Riera Francesc Macià, 57.  Podeu anar-hi el 25 de desembre de 2019 a les 19:30, el 28 de desembre de 2019 a les 21:30 o bé el 29 de desembre de 2019 a les 17:30 hores. Arribareu a Arenys de Munt molt fàcilment des de Barcelona per la C-31, o la C-32, fins la sortida Arenys. Després cal pendre la carretera cap a Sant Celoni que us portarà a l’entrada del poble. Aparqueu a la riera, o als pàrquings municipals o on pugueu, perquè a la Riera sempre hi ha genteta. Si us decidiu a passar el dia de Nadal, o qualsevol altre, al poble, us recomanem Jalpíaventura, una empresa d’esports d’aventura dins el bosc, amb tirolines i tota la resta d’artilugis. Si encara us sobra temps us proposem una passejada pel poble, i pels voltants, que són dins el Parc del Montnegre i Corredor. Si voleu dinar o sopar, de pícnic, aneu al Parc de Lourdes, a les afores del poble, cap a la muntanya, riera amunt. Un bon lloc per dinar en família. Lloguer de taules i barbacoes on fer carn a la brasa. Però atenció!: aquí sempre hi ha molta gent, sobretot els diumenges. Si preferiu un restaurant, us en recomanem uns quants: per exemple Ca la Pepa Fornera, al centre del poble, a la Riera, a la Rambla Sant Martí, 10, tel: 937 95 16 19. O uns cellers que fan tapres, o bones coques de Ca l’Enric amb tota mena de viandes, com ara el bar L’Infinit, al mig del poble una altra vegada, o la botiga Celler Mon la Cata, a la zona industrial de l’entrada del poble, on fan tapes per maridar amb els millors vins. També informal però molt ben portat pel Carles i l’Aitana, l’Infinit, un bar on podreu tastar quelcom més que tapes, a la mateixa plaça de l’església, al número 4. Tel: 93 795 03 87. També podeu anar a L’Era, a l’entrada del poble, que inclou un servei de ludoteca per la canalla. Però, aneu on aneu, cal reservar, és festa major!. A l’abans esmentat Santuari de Lourdes us recomanem el Subirants, molt casolà, de bona brasa. Recordeu que els Pastorets d’Arenys de Munt no son com els altres, son musicals!.

Recuerdo con infinita nostalgia las Navidades en casa de los abuelos en Arenys de Munt. Pero lo que con más cariño revivo cada año por estas fiestas son los pastorets que se hacían en el Centro Moral de este bellísimo pueblo del Maresme. Ya entonces había muchas partes cantadas. Hace unos años tuve la suerte de poder volver a disfrutar del espectáculo magnífico de los Pastorets Musicales de Arenys de Munt. Ahora son todo un acontecimiento que ha atravesado los límites municipales y ha logrado un reconocimiento unánime, con premios de alcance nacional. Ahora, aquellos pastorets de aficionado de mi infancia, se han convertido en un espectáculo grandioso, un verdadero musical de dos horas de duración, con orquesta en directo y más de sesenta cantantes, actores y actrices sobre el escenario. Todo un lujo de efectos especiales, de fuego y un sonido cuidado, dan aún más relieve a la obra. Todo esto, y más, lo podrán disfrutar si cogen a los niños y se dirigen al Centro Moral de Arenys de Munt donde os venderán las entradas. El montaje se basa en una adaptación hecha por el grupo El Cocou de “La Estrella de Nazaret”. La representación tendrá lugar en la Sala Grande del Centro Moral de Arenys de Munt, situada en la Riera Francesc Macià, 57.  Llegaréis en Arenys de Munt muy fácilmente desde Barcelona por la C-31, o la C-32, hasta la salida Arenys. Después hay tomar la carretera hacia Sant Celoni que os llevará a la entrada del pueblo. Aparcad en la riera, o en los parkings municipales o donde se pueda, porque en la Riera siempre hay gente. Si os decidís a pasar el día de Navidad, o cualquier otro, en este pueblo, les recomendamos dos grandes atracciones para los niños: los burros del Faro, una empresa que alquila burritos para hacer paseos, y Jalpiaventura, otra empresa de deportes de aventura en el bosque, con tirolinas y todo el resto de artilugios. Si todavía os sobra tiempo os proponemos un paseo por el pueblo, y por los alrededores, que están dentro del Parque del Montnegre y Corredor. Si desean comer o cenar, de picnic, vayan al Parque de Lourdes, en las afueras del pueblo, hacia la montaña, Riera arriba. Un buen lugar para comer en familia. Alquiler de mesas y barbacoas donde hacer carne a la brasa. Pero atención: aquí siempre hay mucha gente, sobre todo los domingos. Si prefieren un restaurante, recomendamos La Era, a la entrada del pueblo, que incluye un servicio de ludoteca para los niños. ¡Hay que reservar!. También encontrareis dentro de la villa, o bien en el antes mencionado Santuario de Lourdes, donde les recomendamos el Subirants, muy casero, de buena brasa. ¡Recuerden que los Pastorets de Arenys de Munt no son como los demás!.

Fira medieval d’oficis a Súria


 

A la bellíssima vila de Súria, que heu de visitar, perquè te un casc antic fascinant, tot i que molt desconegut, amb un castell fabulós, s’hi celebra una fira medieval molt bonica, aquest cap de setmana de novembre. L’anomenat “Poble Vell” s’omplirà de diversos actes molt interessants per a les famílies. Serà el 9 i 10 de novembre de 2019 i trobareu exposicions de carrer, tastos d’olis i activitats de música i animació. Hi haurà una quarantena de demostracions i tallers participatius d’oficis tradicionals, pensats per a un públic familiar, com ara els seus tallers i les actuacions al carrer, amb les danses, rondalles, cants, joglars i cavallers. Les places i carrers costeruts es guarneixen per rebre la fira. Les botigues i els restaurants també ofereixen menús medievals. Els més petits de la casa xalaran amb els contes infantils,  els tallers, els personatges disfressats, l’exhibició d’aus rapinyaires, les actuacions itinerants, o les actuacions dels Grallers i Bastoners de Súria. Serà, a més, una ocasió immillorable per explorar el bellíssim Poble Vell de Súria, perquè algunes de les cases medievals obriran les portes als visitants durant el cap de setmana de la Fira. També estaran oberts el centre d’interpretació del Castell de Súria i l’església del Roser, que son dues fites turístiques que cal que visiteu.  Hi haurà molta gent, però val la pena anar-hi. Si agafeu el cotxe heu de saber que hi ha pàrquing habilitat al Rieral de Tordell, que es troba a l’entrada sud de la vila, davant d’una gasolinera que hi ha. El Poble Vell serà peatonal. De fet no és bona idea pujar-hi mai, perquè és força enrevessat circular-hi, els carrers fan volta, son estrets i fan pujada.  Val la pena anar fins a Súria per viure aquesta fira medieval. Podeu pujar fins a Manresa per la C-58 i després agafar la carretera que porta a Súria, que és la mateixa que va a Cardona i Solsona. Podeu dinar en un dels restaurants de la vila, que oferiran menús especials amb motiu de la celebració. Ara bé, heu de saber que tots estan al poble nou, lluny del turó del casc antic. Ens agrada el Cafè 9, al Carrer Magí Fàbrega, 6. Telèfon: 93.869.65.19. O bé el Fusteret, el que més aprop teniu, al Carrer Àngel Guimerà, 29. Telèfon 93.869.69.53. Anem sovint a al restaurant La Lola, al Carrer González Solesio, 28. Telèfon 93.869.57.99. Un lloc que ens agrada molt. El recomanem. El Vinaròs és un restaurant del Carrer Diputació, al número 10, que està molt bé també. Tel. 93.869.56.44. Si voleu escapar de la gresca o si els trobeu plens, penseu en anar fins Cardona, a pocs kms. més al nord. Per dormir podeu anar a  l’Hostal Somnis i Arrels, petit i coquetó, modern i casolà a la vegada. Molt recomanable. I fora de Súria penseu també en el Vilar Rural de Cardona, on podeu reservar per dinar o per dormir. Si us animeu a passar un cap de setmana a la Catalunya central serà una gran idea. Us recomanem, a banda del Vilar, l’hotel Bremon, amb un molt bon restaurant. Un cap de setmana familiar a les extraordinàries terres del Solsonés no decepciona mai, i menys amb l’excusa bona de la fira d’oficis de Súria. Una comarca que fa bo de descobrir, amb racons excel·lents, com ara la propia vila de Súria, la veïna Cardona, amb el seu imponent castell o la fabulosa mina de sal, una atracció brutal pels vostres infants, o el desconegut Santuari del Miracle, on també lloguen habitacions, que te un retaure barroc increïble. Prop Si escolliu la vila episcopal de Solsona per estar-vos-hi, us recomanem fer nit a l’Hotel Sant Roc, que és car però s’ho val. Te un restaurant de campanetes, i un luxe quasi asiàtic. Bona fira d’oficis a Súria!.

En Súria, que es una población con un casco antiguo de los más bellos de Cataluña, se celebra desde hace años una feria de oficios muy bonita, habitualmente a mediados de noviembre. De ferias sobre oficios hay muchas, muchísimas, de todo tipo y en todas partes de nuestro país. Pero, creedme, esta es muy diferente. Vale la pena subir hasta Manresa por la C-58 y después coger la carretera que lleva a Súria, que es la misma que va hacia Cardona y Solsona, para ver y disfrutar de esta feria. Primero por el marco incomparable de la villa medieval de Súria antigua. Después por el castillo. Finalmente por el cuidado con que se ha montado todo y la solera que desprende la organización, perfecta. Buen aparcamiento detrás del pueblo, señalizado. Además de las paradas de oficios, muy bien caracterizadas, verá exhibición de aves rapaces, espectáculos de historia, talleres diversos y variados, para todas las edades, pasacalles con música, bastoneros, gralleros, danzarines,  juglares y hasta caballeros . La calle hierve  de animación. El último día, castillo de fuegos.  Pueden comer en uno de los restaurantes de la villa y, si los encuentra llenos, o quiere descansar de tanta juerga, pensad en Cardona, a pocos kms. más al norte. Piense en el Vilar Rural, donde podrá reservar para comer o para dormir, o en el hotel Bremon, con un muy buen restaurante, o el Petit Perico, en la calle Cámaras 20, tel: 93 868 41 31. Piensen en un fin de semana en el Solsonés, con la excusa de la feria de oficios de Súria. Una comarcinteresante de descubrir, con rincones excelentes, como la misma Solsona, la mina de sal y Cardona, o el santuario del Miracle.

Fira Medieval a Tossa de Mar


Aquest cap de setmana fan a Tossa de Mar una esplèndida fira medieval. Hi haurà tots el actes que podeu imaginar, lluites de cavallers, representacions històriques, mercat medieval, tallers, música, cercavila, actuacions… Una bona proposta per a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara ja sense gaires turistes, un racó a banda del món. Un acte familiar molt proper a Barcelona. Tossa és la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. I també podreu banyar-vos i gaudir de Tossa. Nosaltres estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. També podeu passar-hi tot el cap de setmana i, a més de la fira, visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus. Així trobareu allà el Museu Municipal, un increïble museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, tothom a la fira medieval de Tossa!. Arribareu molt fàcilment per l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera este fin de semana con motivo de su bonita feria medieval, con un montón de propuestas para las famílias.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village. Go to Tossa this weekend and enjoy its medieval market.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village. Allez a Tossa cette weekend et vous pourrez voir son magnifique marché mediévale.

Firamar a Sant Pol


Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una fira marinera, molt bonica, per convidar-vos a anar-hi. Serà del 22 al 25 d’agost de 2019, i es diu el Firamar. Serà la seva 17a edició, i si hi aneu podreu gaudir d’una típica fira d’arts, oficis i motius mariners, i del conegut festival d’Havaneres de Sant Pol. Aquest any a càrrec de les corals Montpalau de Pineda de Mar i Sant Pol Canta, el divendres 23 d’agost, a les 21.30 hores, a la Plaça del Torrent Arrosser. I l’endemà, dissabte 24, a les 22 hores, a la Plaça de la Punta, amb els grups Peix Fregit, Les Anxovetes i Port Bo. Arribeu-vos fins Sant Pol, que és una població realment bella, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blavíssim, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar el temple parroquial, també elevat dalt del seu turó. Pintat tot de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, on us banyareu de fàbula, i els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel i escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a El Sot del Morer. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria marinera y una cantada de havaneras en el bellísimo pueblo de Sant Pol de Mar, para invitaros a ir. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. San Pol también son sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán el baño refrescante y los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo.

Tossa Indiana


 

Aquest proper cap de setmana d’abril, del divendres 17 al diumenge 19, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Una fira molt xula, i amb un espectacle visual “Tossa, font de llum” projectat a les muralles de Vila Vella. Teniu també, amb motiu de la fira, jornada de Portes Obertes al Museu Municipal. Potser no serà la fira més interessant del món, però val la pena anar-hi perquè la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Fira de formatges a Sant Pol de Mar


 

Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una saborosa fira de formatges artesans, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment molt bonica, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blau, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar l’església parroquial, també elevada dalt del seu turó. Pintada tota de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana, en que fan la fira de formatges que ja us hem anomenat. És la Fira del Maresme d’Artesans del Formatge i de Pastor que se celebrarà aquest cap de setmana d’abril a la Plaça Anselm Clavé i que inclou xerrades, tastets, tallers i parades de venda de productes. Totes les activitats al carrer son gratuïtes. Es disposarà de servei de bar, i si plogués, els fats no ho vulguin, es farà tot a cobert, al pavelló municipal. Sant Pol no és lluny de Barcelona , 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. No fa temps de bany, però podreu gaudir de les seves platges, petites, però molt netes i boniques, que acolliran els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel-escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Començant pel restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda, carregat d’estrelles Michelin. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles però bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamur? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria de quesos en el bellísimo pueblo marinero de Sant Pol. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. Además de la feria del queso artesano, de sus catas, de sus talleres, estan sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol.  Menudos somos nosotros. ¡Somos del Maresme!.

Folkestone


Si aneu a París, per continuar camí cap a Londres, anireu en direcció Calais per agafar el vaixell que en una hora us deixarà a Dover, a la banda anglesa del canal. Però si et vaixell us mareja, o fa mal temps, potser heu pensat anar a Anglaterra en tren. Ara ja és possible travessar en cotxe, carregant-lo al tren, per sota el canal de la Manega. Cosa de ciència ficció. Com 2001, una Odissea a l’espai!. El cotxe dins d’una mena de nau espacial. En aquest cas arribareu a Folkestone, un altre bonic poblet costaner. Potser no tan conegut com Dover, ni amb tantes atraccions, ni amb el seu poderós castell dominant els penya-segats blancs, tan famosos. Però Folkestone és un encantador poble de pescadors, amb un port escenogràfic, i boniques platges. No dubteu en baixar fins al port per dinar en el millor restaurant del poble: “The Harbour Inn”. Fabulós!. I badar una mica mirant el poble i el paisatge que l’envolta. Bonic de veritat.

I, no gaire lluny, teniu la bella vila medieval de Canterbury una parada obligatòria. Aquesta bellíssima ciutat medieval, seu de l’episcopat anglès, primat de l’església d’Anglaterra, mereix una llarga i detinguda visita. Està situada molt a prop del port de Dover, i de Folkestone. Conserva les muralles, un casc antic molt romàntic i una soberbia catedral, la primada d’Anglaterra. Per menjar allà trobareu bons llocs. Comencem per una cadena de menjar ràpid italià, pizza o pasta, eficient i no molt car: Prezzo. N’hi ha a tota Anglaterra. Bo, informal i divertit: Farmhouse. Un toc oriental, nordafricà, tagines, cus-cus…, però també amanides i carns, en un ambient refinat: Le Café Mauresque. Un clàssic anglès, menú de diari, sense problemes: Marlowe’s. Cuina moderna, dinàmica i de mercat al The Goods Shed. Un típic pub anglès, britànic pels quatre costats, bona cuina: Deeson’s. No coneixem hotels a Canterbury, nosaltres estàvem en un dels Novotels de Londres, en concret al d’Stevenhage, baratet i encantador, però en vàrem veure uns quants que semblaven molt acollidors, i també molts càmpings als voltants. Naturalment existeix a Canterbury, i a tot el bellíssim territori del Ducat de Kent, una munió de cases rurals i bed&breakfast que no deceben mai. Campinya, tranquil·litat i paisatge soberbis.

¿Están pensando en un destino familiar por unos días, un fin de semana largo, un puente, unas pequeñas vacaciones?. ¿O en unas vacaciones de verano, o de Semana Santa, más largas?. ¿O quizás en una escapada?. Piensen en lo que se piensen, Inglaterra es un buen destino, y para llegar podeis ir en barco, hasta Dover, o subir el coche al tren, y pasar bajo el agua. Cosas de ciencia ficción. Canterbury una parada obligatoria. Esta bellísima ciudad medieval, sede del episcopado inglés, primado de la iglesia de Inglaterra, merece una larga y detenida visita. Está situada muy cerca del puerto de Dover, donde llegan los ferrys de Francia, y de la salida del túnel bajo el canal, a medio camino de Londres. Por lo tanto, puede ser una parada en el camino del barco hacia Londres, o igual cuando vuelvan a buscar el barco de nuevo. Si han llegado a Inglaterra en avión, piensen que Canterbury es muy bonita, y que no está ni a 60 kms. de la capital. Fácil en coche alquilado, en tren o en bus. Conserva las murallas, un casco antiguo muy romántico y una soberbia catedral, la primada de Inglaterra. Las casas son bajas, típicas, las calles muy animadas, llenas de tiendas y restaurantes. Hay museos, iglesias, puertas y curiosidades en cada esquina. En fin, un hito claro en una ruta por Gran Bretaña, o en una ruta por Normandía con escapada a Canterbury. Para comer encontrarán muy buenos lugares en la ciudad. Empezamos por una cadena de comida rápida italiana, pizza o pasta, eficientes y no muy caro: Prezzo. Las hay en toda Inglaterra. Bueno, informal y divertido: Farmhouse. Un toque oriental, norteafricano, tajín, cus-cus …, pero también ensaladas y carnes, en un ambiente refinado: Le Café Mauresque. Un clásico inglés, menú de diario, sin problemas: Marlowe s. Cocina moderna, dinámica y de mercado en The Goods Shed. Un típico pub inglés, británico por los cuatro costados, buena cocina: Deeson s. No conocemos hoteles en Canterbury, nosotros estábamos en uno de los Novoteles de Londres, en concreto en el de Stevenhage, barato y encantador, pero vimos unos cuantos que parecían muy acogedores, y también muchos campings en los alrededores. Naturalmente existe en Canterbury, y en todo el bellísimo territorio del Ducado de Kent, una multitud de casas rurales y bed & breakfast que no decepcionan nunca. Campiña, tranquilidad y paisaje soberbio.

Pastorets Musicals a Arenys de Munt


PastoretsMusicalsArenysMunt

Recordo amb infinita nostàlgia els Nadals a casa dels avis a Arenys de Munt. Però el que amb més afecte revisc cada any per aquestes festes son els pastorets que es feien al Centre Moral d’aquest bellíssim poble del Maresme. Ja aleshores hi havia moltes parts cantades. Fa uns anys vaig tenir la sort de poder tornar a gaudir de l’espectacle magnífic dels Pastorets Musicals d’Arenys de Munt. Ara són tot un esdeveniment que ha travessat els límits municipals i ha aconseguit un reconeixement unànime, amb premis d’abast nacional. Ara, aquells pastorets d’aficionat de la meva infantessa, s’han convertit en un espectacle grandiós, un veritable musical de dues hores de durad, amb orquestra en directe i més de seixanta cantants, actors i actrius dalt de l’escenari. Tot un luxe d’efectes especials, de foc i un só cuidat, donen encara més relleu a l’obra. Tot això, i més, ho podreu gaudir si agafeu la vostra canalla i us adreceu al Centre Moral d’Arenys de Munt on us vendran les entrades. El muntatge es basa en una adaptació feta pel grup El Cocou de “L’Estel de Natzaret”. La representació tindrà lloc a la Sala Gran del Centre Moral d’Arenys de Munt, situada a la Riera Francesc Macià, 57.  Podeu anar-hi el 25 de desembre de 2018 a les 19:30 hores, o bé el 29 de desembre de 2018 a les 21:30 hores, o el 30 de desembre de 2018 a les 18:30. Arribareu a Arenys de Munt molt fàcilment des de Barcelona per la C-31, o la C-32, fins la sortida Arenys. Després cal pendre la carretera cap a Sant Celoni que us portarà a l’entrada del poble. Aparqueu a la riera, o als pàrquings municipals o on pugueu, perquè a la Riera sempre hi ha genteta. Si us decidiu a passar el dia de Nadal, o qualsevol altre, al poble, us recomanem dues grans atraccions pels infants: els rucs del Far, una empresa que lloga burrets per fer-hi passejades, i Jalpíaventura, una altra empresa d’esports d’aventura dins el bosc, amb tirolines i tota la resta d’artilugis. Si encara us sobra temps us proposem una passejada pel poble, i pels voltants, que són dins el Parc del Montnegre i Corredor. Si voleu dinar o sopar, de pícnic, aneu al Parc de Lourdes, a les afores del poble, cap a la muntanya, riera amunt. Un bon lloc per dinar en família. Lloguer de taules i barbacoes on fer carn a la brasa. Però atenció!: aquí sempre hi ha molta gent, sobretot els diumenges. Si preferiu un restaurant, us en recomanem uns quants: per exemple Ca la Pepa Fornera, al centre del poble, a la Riera, a la Rambla Sant Martí, 10, tel: 937 95 16 19. O uns cellers que fan tapres, o bones coques de Ca l’Enric amb tota mena de viandes, com ara el bar L’Infinit, al mig del poble una altra vegada, o la botiga Celler Mon la Cata, a la zona industrial de l’entrada del poble, on fan tapes per maridar amb els millors vins. També informal però molt ben portat pel Carles i l’Aitana, l’Infinit, un bar on podreu tastar quelcom més que tapes, a la mateixa plaça de l’església, al número 4. Tel: 93 795 03 87. També podeu anar a L’Era, a l’entrada del poble, que inclou un servei de ludoteca per la canalla. Però, aneu on aneu, cal reservar, és festa major!. A l’abans esmentat Santuari de Lourdes us recomanem el Subirants, molt casolà, de bona brasa. Recordeu que els Pastorets d’Arenys de Munt no son com els altres, son musicals!.

Recuerdo con infinita nostalgia las Navidades en casa de los abuelos en Arenys de Munt. Pero lo que con más cariño revivo cada año por estas fiestas son los pastorets que se hacían en el Centro Moral de este bellísimo pueblo del Maresme. Ya entonces había muchas partes cantadas. Hace unos años tuve la suerte de poder volver a disfrutar del espectáculo magnífico de los Pastorets Musicales de Arenys de Munt. Ahora son todo un acontecimiento que ha atravesado los límites municipales y ha logrado un reconocimiento unánime, con premios de alcance nacional. Ahora, aquellos pastorets de aficionado de mi infancia, se han convertido en un espectáculo grandioso, un verdadero musical de dos horas de duración, con orquesta en directo y más de sesenta cantantes, actores y actrices sobre el escenario. Todo un lujo de efectos especiales, de fuego y un sonido cuidado, dan aún más relieve a la obra. Todo esto, y más, lo podrán disfrutar si cogen a los niños y se dirigen al Centro Moral de Arenys de Munt donde os venderán las entradas. El montaje se basa en una adaptación hecha por el grupo El Cocou de “La Estrella de Nazaret”. La representación tendrá lugar en la Sala Grande del Centro Moral de Arenys de Munt, situada en la Riera Francesc Macià, 57.  Llegaréis en Arenys de Munt muy fácilmente desde Barcelona por la C-31, o la C-32, hasta la salida Arenys. Después hay tomar la carretera hacia Sant Celoni que os llevará a la entrada del pueblo. Aparcad en la riera, o en los parkings municipales o donde se pueda, porque en la Riera siempre hay gente. Si os decidís a pasar el día de Navidad, o cualquier otro, en este pueblo, les recomendamos dos grandes atracciones para los niños: los burros del Faro, una empresa que alquila burritos para hacer paseos, y Jalpiaventura, otra empresa de deportes de aventura en el bosque, con tirolinas y todo el resto de artilugios. Si todavía os sobra tiempo os proponemos un paseo por el pueblo, y por los alrededores, que están dentro del Parque del Montnegre y Corredor. Si desean comer o cenar, de picnic, vayan al Parque de Lourdes, en las afueras del pueblo, hacia la montaña, Riera arriba. Un buen lugar para comer en familia. Alquiler de mesas y barbacoas donde hacer carne a la brasa. Pero atención: aquí siempre hay mucha gente, sobre todo los domingos. Si prefieren un restaurante, recomendamos La Era, a la entrada del pueblo, que incluye un servicio de ludoteca para los niños. ¡Hay que reservar!. También encontrareis dentro de la villa, o bien en el antes mencionado Santuario de Lourdes, donde les recomendamos el Subirants, muy casero, de buena brasa. ¡Recuerden que los Pastorets de Arenys de Munt no son como los demás!.

Fira de tardor a Sant Pol


Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una fira de tardor aquest dissabte 17 de novembre de 2018, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment bella, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blavíssim, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front d’ella, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar el temple parroquial, també elevat dalt del seu turó. Pintat tot de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana en que fan la fira de tardor. Trobareu moltes activitats familiars. Mireu la web per a més informació. Sant Pol no és gens lluny de Barcelona, 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. Si fos temps de bany, o si sou valents i valentes i no us fa por l’aigua freda, hi ha boniques platges, petites, netes, que acolliran la vostra calor i els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel i escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles peròn bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamour? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria de otoño en Sant pol de Mar. Este sábado 17 de noviembre de 2018. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. San Pol también son sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán el baño refrescante y los juegos de sus niños si sois valientes y no os da miedo el agua fria. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol. ¡Somos del Maresme!.

Fira medieval d’oficis de Súria


A la bellíssima vila de Súria, que heu de visitar, perquè te un casc antic fascinant, tot i que molt desconegut, amb un castell fabulós, s’hi celebra una fira medieval molt bonica, aquest cap de setmana de novembre. L’anomenat “Poble Vell” s’omplirà de diversos actes molt interessants per a les famílies. Serà el 10 i 11 de novembre de 2018 i trobareu exposicions de carrer, tastos d’olis i activitats de música i animació. Hi haurà una quarantena de demostracions i tallers participatius d’oficis tradicionals, pensats per a un públic familiar, com ara els seus tallers i les actuacions al carrer, amb les danses, rondalles, cants, joglars i cavallers. Les places i carrers costeruts es guarneixen per rebre la fira. També gaudireu de l’espectacle “Salats!”, una història d’embolics al voltant de la mina de sal, a la Súria medieval. Les botigues i els restaurants també ofereixen menús medievals. Els més petits de la casa xalaran amb els contes infantils,  els tallers, els personatges disfressats, l’exhibició d’aus rapinyaires, les actuacions itinerants, o les actuacions dels Grallers i Bastoners de Súria. Serà, a més, una ocasió immillorable per explorar el bellíssim Poble Vell de Súria, perquè algunes de les cases medievals obriran les portes als visitants durant el cap de setmana de la Fira. També estaran oberts el centre d’interpretació del Castell de Súria i l’església del Roser, que son dues fites turístiques que cal que visiteu.  Hi haurà molta gent, però val la pena anar-hi. Si agafeu el cotxe heu de saber que hi ha pàrquing habilitat al Rieral de Tordell, que es troba a l’entrada sud de la vila, davant d’una gasolinera que hi ha. El Poble Vell serà peatonal. De fet no és bona idea pujar-hi mai, perquè és força enrevessat circular-hi, els carrers fan volta, son estrets i fan pujada.  Val la pena anar fins a Súria per viure aquesta fira medieval. Podeu pujar fins a Manresa per la C-58 i després agafar la carretera que porta a Súria, que és la mateixa que va a Cardona i Solsona. Podeu dinar en un dels restaurants de la vila, que oferiran menús especials amb motiu de la celebració. Ara bé, heu de saber que tots estan al poble nou, lluny del turó del casc antic. Ens agrada el Cafè 9, al Carrer Magí Fàbrega, 6. Telèfon: 93.869.65.19. O bé el Fusteret, el que més aprop teniu, al Carrer Àngel Guimerà, 29. Telèfon 93.869.69.53. Anem sovint a al restaurant La Lola, al Carrer González Solesio, 28. Telèfon 93.869.57.99. Un lloc que ens agrada molt. El recomanem. El Vinaròs és un restaurant del Carrer Diputació, al número 10, que està molt bé també. Tel. 93.869.56.44. Si voleu escapar de la gresca o si els trobeu plens, penseu en anar fins Cardona, a pocs kms. més al nord. Per dormir podeu anar a  l’Hostal Somnis i Arrels, petit i coquetó, modern i casolà a la vegada. Molt recomanable. I fora de Súria pnseu també en el Vilar Rural de Cardona, on podeu reservar per dinar o per dormir. Si us animeu a passar un cap de setmana a la Catalunya central serà una gran idea. Us recomanem, a banda del Vilar, l’hotel Bremon, amb un molt bon restaurant. Un cap de setmana familiar a les extraordinàries terres del Solsonés no deceb mai, i menys amb l’excusa bona de la fira d’oficis de Súria. Una comarca que fa bo de descobrir, amb racons excel·lents, com ara la propia vila de Súria, la veïna Cardona, amb el seu imponent castell o la fabulosa mina de sal, una atracció brutal pels vostres infants, o el desconegut Santuari del Miracle, on també lloguen habitacions, que te un retaure barroc increïble. Si escolliu la vila episcopal de Solsona per estar-vos-hi, us recomanem fer nit a l’Hotel Sant Roc, que és car però s’ho val. Te un restaurant de campanetes, i un luxe quasi asiàtic.  També teniu, a l’entrada el Gran Sol, ja una mica antic, o al mig de la vila l’Hotel Solsona Centre. Hem menjat molt bé al restaurant La Cabana d’en Geli, sortint de Solsona en direcció a Lladurs. O a La Fada. Teniu un càmping molt bonic a la carretera de  Sant Llorenç de Morunys, al km 2:  El camping Solsones. Més lluny, a Clariana de Cardener, per la C-55, al km 76, teniu el complexe Hotel Can Puig. Bona fira d’oficis a Súria!.

En Súria, que es una población con un casco antiguo de los más bellos de Cataluña, se celebra desde hace años una feria de oficios muy bonita, habitualmente a mediados de noviembre. De ferias sobre oficios hay muchas, muchísimas, de todo tipo y en todas partes de nuestro país. Pero, creedme, esta es muy diferente. Vale la pena subir hasta Manresa por la C-58 y después coger la carretera que lleva a Súria, que es la misma que va hacia Cardona y Solsona, para ver y disfrutar de esta feria. Primero por el marco incomparable de la villa medieval de Súria antigua. Después por el castillo. Finalmente por el cuidado con que se ha montado todo y la solera que desprende la organización, perfecta. Buen aparcamiento detrás del pueblo, señalizado. Además de las paradas de oficios, muy bien caracterizadas, verá exhibición de aves rapaces, espectáculos de historia, talleres diversos y variados, para todas las edades, pasacalles con música, bastoneros, gralleros, danzarines,  juglares y hasta caballeros . La calle hierve  de animación. El último día, castillo de fuegos.  Pueden comer en uno de los restaurantes de la villa y, si los encuentra llenos, o quiere descansar de tanta juerga, pensad en Cardona, a pocos kms. más al norte. Piense en el Vilar Rural, donde podrá reservar para comer o para dormir, o en el hotel Bremon, con un muy buen restaurante, o el Petit Perico, en la calle Cámaras 20, tel: 93 868 41 31. Piensen en un fin de semana en el Solsonés, con la excusa de la feria de oficios de Súria. Una comarcinteresante de descubrir, con rincones excelentes, como la misma Solsona, la mina de sal y Cardona, o el santuario del Miracle.

Fira de la Coca i del Mató de Monistrol


La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

Fira Medieval a Tossa de Mar


Aquest cap de setmana fan a Tossa de Mar una esplèndida fira medieval. Hi haurà tots el actes que podeu imaginar, lluites de cavallers, representacions històriques, mercat medieval, tallers, música, cercavila, actuacions… Una bona proposta per a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara ja sense gaires turistes, un racó a banda del món. Un acte familiar molt proper a Barcelona. Tossa és la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. I també podreu banyar-vos i gaudir de Tossa. Nosaltres estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. També podeu passar-hi tot el cap de setmana i, a més de la fira, visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus. Així trobareu allà el Museu Municipal, un increïble museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, tothom a la fira medieval de Tossa!. Arribareu molt fàcilment per l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera este fin de semana con motivo de su bonita feria medieval, con un montón de propuestas para las famílias.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village. Go to Tossa this weekend and enjoy its medieval market.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village. Allez a Tossa cette weekend et vous pourrez voir son magnifique marché mediévale.

Festes del Roser a Súria


A la bellíssima vila de Súria, que heu de visitar, perquè te un casc antic fascinant, tot i que molt desconegut, amb un castell fabulós, s’hi celebra una festa molt bonica, la festa del Roser. El “Poble Vell” s’omplirà de diversos actes molt interessants per a les famílies. Dissabte hi ha caminada popular des de la plaça Major, bitlles catalanes, dinar popular, inflable gratuït, ball de gegants amb els Geganters del Poble Vell, concert amb el grup Long Wick, botifarrada amb servei de bar i bingo. Diumenge hi haurà un concurs de puzles, missa pontificalis, cercavila amb la Cobla Súria, aperitiu per a tothom i sardanes. Serà, a més, una ocasió immillorable per explorar el bellíssim Poble Vell de Súria, perquè algunes de les cases medievals obriran les portes als visitants durant el cap de setmana. Per arribar a Súria cal pujar fins a Manresa per la C-58 i després agafar la carretera que porta al poble, que és la mateixa que va a Cardona i Solsona. Podeu dinar en un dels restaurants de la vila. Ens agrada el Cafè 9, al Carrer Magí Fàbrega, 6. Telèfon: 93.869.65.19. O bé el Fusteret, el que més aprop teniu, al Carrer Àngel Guimerà, 29. Telèfon 93.869.69.53. Anem sovint a al restaurant La Lola, al Carrer González Solesio, 28. Telèfon 93.869.57.99. Un lloc que ens agrada molt. El recomanem. El Vinaròs és un restaurant del Carrer Diputació, al número 10, que està molt bé també. Tel. 93.869.56.44. Si voleu escapar de la gresca o si els trobeu plens, penseu en anar fins Cardona, a pocs kms. més al nord. Per dormir podeu anar a  l’Hostal Somnis i Arrels, petit i coquetó, modern i casolà a la vegada. Molt recomanable. I fora de Súria pnseu també en el Vilar Rural de Cardona, on podeu reservar per dinar o per dormir. Si us animeu a passar un cap de setmana a la Catalunya central serà una gran idea. Us recomanem, a banda del Vilar, l’hotel Bremon, amb un molt bon restaurant. Un cap de setmana familiar a les extraordinàries terres del Solsonés no deceb mai, i menys amb l’excusa bona de la fira d’oficis de Súria. Una comarca que fa bo de descobrir, amb racons excel·lents, com ara la propia vila de Súria, la veïna Cardona, amb el seu imponent castell o la fabulosa mina de sal, una atracció brutal pels vostres infants, o el desconegut Santuari del Miracle, on també lloguen habitacions, que te un retaure barroc increïble. Si escolliu la vila episcopal de Solsona per estar-vos-hi, us recomanem fer nit a l’Hotel Sant Roc, que és car però s’ho val. Te un restaurant de campanetes, i un luxe quasi asiàtic.  També teniu, a l’entrada el Gran Sol, ja una mica antic, o al mig de la vila l’Hotel Solsona Centre. Hem menjat molt bé al restaurant La Cabana d’en Geli, sortint de Solsona en direcció a Lladurs. O a La Fada. Teniu un càmping molt bonic a la carretera de  Sant Llorenç de Morunys, al km 2:  El camping Solsones. Més lluny, a Clariana de Cardener, per la C-55, al km 76, teniu el complexe Hotel Can Puig. Bona festa a Súria!.

En Súria, que es una población con un casco antiguo de los más bellos de Cataluña, se celebra desde hace años una fiesta muy chula: el Roser. Vale la pena subir hasta Manresa por la C-58 y después coger la carretera que lleva a Súria, que es la misma que va hacia Cardona y Solsona, para ver y disfrutar de esta feria. Primero por el marco incomparable de la villa medieval de Súria antigua. Después por el castillo. Finalmente por el cuidado con que se ha montado todo y la solera que desprende la organización, perfecta. Buen aparcamiento detrás del pueblo, señalizado. Pueden comer en uno de los restaurantes de la villa y, si los encuentra llenos, o quiere descansar de tanta juerga, pensad en Cardona, a pocos kms. más al norte. Piense en el Vilar Rural, donde podrá reservar para comer o para dormir, o en el hotel Bremon, con un muy buen restaurante, o el Petit Perico, en la calle Cámaras 20, tel: 93 868 41 31. Piensen en un fin de semana en el Solsonés, con la excusa de la feria de oficios de Súria. Una comarcinteresante de descubrir, con rincones excelentes, como la misma Solsona, la mina de sal y Cardona, o el santuario del Miracle.