Fira de la Terra a Caldes de Malavella

 

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la seva Fira de la terra. Us agraden els gossos?. En teniu?. I els cavalls?. Doncs xalareu!. Al final de la rambla d’en Rufí, i durant tot el proper diumenge, dia 15 de març de 2020, es podrà gaudir de la fira, d’un mercat de productes d’artesania i alimentació, de passejades en ponis a càrrec de La Crinera. Preu: 3€. També passejades amb carruatges. Preu: 2€. Un munt de parades de protectores i associacions amb gossos en adopció. Amb la participació de CAAS, Galgos 112 i New Life. Activitats infantils de pinta-cares d’animals i taller d’elaboració d’orelles i antenes. Hi haurà servei de bar a càrrec del Club Patí Caldes. Al poble també hi ha molt bons restaurants. Així Ca la Manela, del Carrer Prim, 13, tel. 972 47 00 19. L’Hostal Esteba, al Carrer Francesc Macià, 2, tel. 972 47 00 55. També teniu el Quimera, de l’Hotel Melià Golf Vichy Catalan, també a la carretera N-II, però al km 701, tel. 972 18 10 20 també ho fan molt bé, però més car, és clar. El Delicious, és el restaurant de l’Hotel i Balneari Vichy Catalan, Avinguda Doctor Furest, 32, tel. 972 47 00 00. A banda de la fira, a Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos meravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, que ja us hem citat, però que ara us recomanem, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble, un lloc de tota la vida, molt recomanable també. S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la fira de la terra!

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su feria de la tierra. Si os gustan los perros, los caballos y los animales en general esta es vuestra feria. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

Fira de la Carbassa a Sant Feliu de Codines

 

A Sant Feliu de Codines aquest cap de setmana de setembre hi fan la fira de la carbassa. Trobareu Sant Feliu al és un municipi del Vallès, un xic més amunt de Mollet, on cal deixar l’autopista, per agafar la carretera C-59, que va cap a Caldes de Montbui. Cal continuar més enllà de Caldes, perquè Sant Feliu que es troba situat a mitja muntanya, quan ja el Vallès deixa de ser una plana. Malgrat això el poble està situat a uns 40 kms. de Barcelona, i en una horeta hi sereu de sobres. Hi haurà una mica de tot. Parades d’agricultors i artesans, amb servei de bar per esmorzar, llançament de coets, escultures de carbassa, música, xocolatada gratuïta, carbasses per a menjar i carbasses per a decorar. Durant el cap de setmana de la fira, els bars i els restaurants locals oferiran una gran varietat de plats de carbassa. També podeu aprofitar que hi ha jornada de portes obertes al Museu de Can Xifreda per visitar-lo. A més de la festa i el museu, podeu passejar pel Parc Usart, amb un gran mirador sobre tot el Vallés i el Montseny, i fer una ruta per veure les viles modernistes de Sant Feliu. Si voleu completar el dia, penseu que pot ser molt interessant per a la mainada anar fins el parc temàtic “Cim d’Àligues”, un centre únic a Catalunya on poder veure volar les aus rapinyaires. Curiòs també el monestir i la cascada de Sant Miquel del Fai. A Sant Feliu poble hi ha bona oferta de restauració. Teniu El Castanyer, al carrer de la Travessia, 2, Tel: 938 66 30 18 ‎, o Can Tastet, al carrer Doctor Fleming, 6, Tel: 938 66 31 91 ‎. A les afores, en direcció Moià, teniu el restaurant del Cim d’Àligues, dins de les instal·lacions, o el restaurant del Club de Golf Can Bosch, al mig del bosc. Tel: 938 66 31 45‎ i 93 8663096. Una zona poc coneguda, on hi ha moltes coses a fer amb la família!.

En Sant Feliu de Codines este fin de semana de septiembre hay una feria de la calabaza. Sant Feliu el es un municipio del Vallès, situado un poco más arriba de Mollet, donde hay que dejar la autopista, para coger la carretera C-59, que va hacia Caldes de Montbui. Hay que seguir más allá de Caldes, porque Sant Feliu se encuentra situado a media montaña, cuando ya el Vallès deja de ser una llanura. A pesar de ello el pueblo está situado a unos 40 kms. de Barcelona, y en una horita os plantais allí de sobra. Habrá un poco de todo. También se puede aprovechar que hay jornada de puertas abiertas en el Museo de Can Xifreda para visitarlo. Además de la fiesta y el museo, pueden pasear por el Parque Usart, con un gran mirador sobre todo el Vallés y el Montseny, y hacer una ruta para ver las villas modernistas de Sant Feliu. Si desean completar el día, puede ser muy interesante para los niños ir hasta el parque temático “Cim d’Àligues”, un centro único en Cataluña donde poder ver volar las aves rapaces. Curioso también el monasterio y la cascada de Sant Miquel del Fai. En Sant Feliu pueblo hay buena oferta de restauración. Tiene El Castanyer, en la calle de la Travesía, 2, Tel.: 938 66 30 18, o Can Tastet, en la calle Doctor Fleming, 6, Tel.: 938 66 31 91. En las afueras, en dirección Moià, tiene el restaurante del Cim d’àligues, ya dentro de las instalaciones, o el restaurante del Club de Golf Can Bosch, en medio del bosque. Tel: 938 66 31 45 y 93 8663096.

Bujaruelo, revisitat

De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

La Festa de la Malavella a Caldes

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la festa de la Malavella, una festa medieval on hi podreu trobar un mercat esotèric i d’oficis antics, amb elaboració d’espelmes amb cera d’abella i canyes de riu, el ferrer, la fossa de metalls, la trementinaire… També un calderí dels bons desitjos: un calder on dipositar tots els vostres desitjos, o la carpa de la Saviesa Oculta. Tot el poble estarà ple d’animacions de carrer: cercaviles musicades, una ruta de la bruixeta i altres. Els restaurants ofereixen sopar de graelles i calders: es retorna al Caldes de l’edat mitjana amb un sopar medieval i les botigues els típics dolços de la Malavella que son bunyols de massapà, o tortada d’avellanes de la Malavella. I si encara us queden ganes de fer més coses, no us preocupeu. A Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos maravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble. I penseu també en les boniques cases rurals, com el Mas Martorell.  S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la festa de la Malavella!.

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su fiesta de la Malavella. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. Y piensen también en las bonitas casas rurales, como el Mas Martorell. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

Fira de Sant Ermengol, Seu d’Urgell

La Seu d’Urgell és una ciutat per on es passa per anar a molts llocs: a Andorra, a Puigcerdà, a Lleida… però també és una ciutat que mereix una bona visita. Per exemple per veure el seu casc antic i passejar pels seus carrers comercials. O per anar fins el modern parc del Segre a gaudir de la natura i els esports. O per degustar el romànic maravellòs de la seva catedral, del claustre i de les obres del museu episcopal, el Beatus entre elles. De veritat que imposa tan d’art en un soc lloc. Però avui us donarem l’excusa ideal per pujar fins la Seu d’Urgell. És amb motiu de la seva magnífica fira de Sant Ermengol, patró de la ciutat. Sempre durant el tercer cap de setmana del mes d’octubre la Seu d’Urgell viu amb frenesí la seva edició de la mil·lenària Fira de Sant Ermengol. També podreu disfrutar de la Fira de Formatges Artesans dels Pirineus, on hi participen productors catalans, aragonesos, bascos, navarresos, francesos. La fira és bàsicament agropecuària, amb una bonica una mostra de vaques, bous i cavalls, i una part d’artesania on podrem adquirir productes dels Pirineus, i fins un gran espai destinat a la venda ambulant, que fa segles era el més important, i on participen més de 400 parades, que aviat està dit, però que son moltes. També teniu una àrea de cotxes, amb les darreres novetats, i amb molts cotxes clàssics. Podeu visitar la Seu d’Urgell en el transcurs d’una ruta més garn per l’Alt Urgell i la Cerdanya. La Cerdanya és ideal per passar-hi un bell cap de setmana. La millr manera d’arribar a la Seu des de Barcelona és l’autovia C-16, la del túnel del Cadí, i anar fins a la Seu d’Urgell per la N-260. També podeu fer la ruta llarga i tradicional per l’autovia A-2 de Lleida, per anar fins a Jorba, d’allà a Ponts i agafar allà la C-14 i la N-260 en direcció a la Seu d’Urgell. En autocar Alsina Graells podeu anar a la Seu d’Urgell. No hi ha tren. Nosaltres no ens hem allotjat, ni dinat mai a la Seu. Hem fet servir cases rurals de la Cerdanya més propera, com ara cal Rei de Lles, molt bonica, o Cal Rei de Talló. També hem dormit en hotels senzillets i familiars com ara el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. O bé hem fet nit en càmpings magnífics, com els dos que hi ha del grup l’Stel, que són de primera categoria, o el de Prullans. Si passeu molts dies els apartaments Guitart de la Molina estan molt bé, sobretot fora de temporada. De tota manera amics i coneguts ens han recomanat diferents hotels a la Seu mateix, com ara el de Castellciutat, a l’entrada, un senyor establiment amb spa. Car però molt luxós. Modern, rabiosament actual, ecològic, una maravella, l’Hotel Saó és una cosa a banda. Una cucada. L’Hotel Andria és més senzill, un clàssic de tota la vida, amb molt bon restaurant. L‘Hotel Nice, que està cèntric, no està malament, i també te restaurant. L’hotel Avenida, també al centre, ha estat remodelat fa poc. Només te una estrella però està molt bé. A la Seu hi ha molts restaurants, i bons, com ara el Ptkus, modern, innovador, al Carrer de la Creu, 16. També ens han recomanat un basc, el restaurant Arbeletxe, al carrer de Sant Ermengol, 22. Darrerament anem també a dinar al Golf d’Aravell, a pocs km. de la Seu. Es dina de fàbula i bé de preu. Bona fira de Sant Ermengol!.

La Seu d’Urgell es una ciudad por donde se pasa para ir a muchos lugares: Andorra, Puigcerdà, Lérida … pero también es una ciudad que merece una buena visita. Por ejemplo para ver su casco antiguo y pasear por sus calles comerciales. O para ir hasta el moderno Parque del Segre a disfrutar de la naturaleza y los deportes. O para degustar el románico maravilloso de su catedral, del claustro y de las obras del museo episcopal, el Beatus entre ellas. De verdad que impone tanto arte en un solo lugar. Podéis visitar la Seu d’Urgell este fin de semana con motivo de su milenaria feria de San Armengol, que llena la ciudad de propuestas artesanales y gastronómicas, además de poder visitar la feria ganadera, muy importante. También pueden subir hasta la Seu en el transcurso de una ruta más larga por el Alt Urgell y la Cerdanya. La Cerdanya es ideal para pasar unos días. Nosotros no nos hemos alojado, ni comido nunca en la Seu. Hemos estado en casas rurales, como es El Rei de Lles o Cal Rei de Talló. También en hoteles como el Bellavista de Martinet, donde también puede comer muy bien. O en campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría, o el de Prullans. Si pensais pasar muchos días los apartamentos Guitart de La Molina están muy bien, sobre todo fuera de temporada. En la Seu hay muchos restaurantes, y buenos. Últimamente vamos al Golf de Aravell, a pocos km. de la Seu. Se come de fábula y bien de precio.

Poros

L’illa de Poros, al Peloponès, a uns 140 kms d’Atenes, i uns 80 de Corint, és un trosset de les Cíclades ancorat a tocar de la costa. Només un canal de 20 metres la separa de Galatas, a la Grècia Continental, el poble que està enfront de l’illa i de la vila de Poros. Allà podeu deixar el cotxe, hi ha bon aparcament, si no voleu pujar-lo a un ferry. Petites barquetes i grans transbordadors per cotxes fan aquest salt del canal cada deu minuts, entre Galatas i Poros Vila. I, malgrat això, malgrat tot, Poros és una illa autèntica i, sense anar més enllà, és una cucada. Poros desplega les seves cases blanques, quasi ciclàdiques però de teulada vermella, des d’un turó, avall fins el port i canal que us acabem de dir que la separa de Gàlatas. Les aigües son tan blaves, tan netes que podeu banyar-vos en una platgeta qualsevol del canal, o de l’illa. La vila és petitona, però la resta de l’illa gran, per això podeu passar amb el cotxe, o bé llogar un caique, una barqueta grega, tipus taxi, per anar a les platges amagades a l’altra banda de Poros. A Poros vila pode visitar el Museu Arqueològic i el monestir de Zoodóchos Pigí. Dalt d’un turó proper hi ha les ruïnes del temple de Poseidó. I no gaire més lluny la platja de Monastero Bay, amb bones tavernes on menjar. Nosaltres, però, vam dinar al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. No deixeu de fer una passejada pels carrers blancs de Poros, plens de botigues i restaurants, i de pujar fins la torre del rellotge que corona el turó. No vam dormir a Poros, ho feiem a Loutra Elenis, a als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius. No deixeu de banda l’illa de Poros en una ruta pel Peloponés, visitant Epidaure i el seu teatre fabulós, visitant Nauplia, bella ciutat o la illa germana de Hydra, una passada!.

Poros es una isla griega situada a escasos metros de la costa del Peloponeso, cerca de Epidauro y Nauplia. Una costa donde todo el año florecen los limoneros. Poros villa se nos aparece casi como por encanto frente al pueblo de Galatas, punto de acceso desde la Grecia Continental. El acceso a Poros Villa, y a la isla se hace mediante pequeñas embarcaciones que parten del puerto de Galatas hacia Poros, atravesando unos 20 metros escasos de puerto y canal. También hay ferrys que pueden transportar vuestro vehículo. Ya en la ciudad de Poros vale la pena visitar el Museo Arqueológico y dar un paseo hasta el punto más alto de la villa, la torre del reloj, que está la cumbre de la colina desde donde las casitas blancas, casi cicládicas bajan hasta el muelle. No os perdais el monasterio de Zoodóchos Pigí y los restos del templo de Poseidón. No lejos está la playa de Monastero Bay, con tabernas muy recomendables para comer.

La festa major de Caldes de Malavella

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la festa Major de la Malavella, una festa major com cal, de les d’abans, que tindrà lloc aquest cap de setmana. A Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos maravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble. I penseu també en les boniques cases rurals, com el Mas Martorell.  S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la festa major de Caldes de Malavella!.

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su fiesta Mayor de la Malavella. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. Y piensen también en las bonitas casas rurales, como el Mas Martorell. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

La Fira de la Rosa a Roses

Avui us parlem de la meravellosa vila de Roses. La nostra canalla sempre s’ho passa molt bé a Roses. Gaudim de les seves platges, de la seva infraestructura hotelera de qualitat, dels seus monuments, dels seus paratges, dels entorns, de la vida que te aquesta ciutat mediterrània. I podíem haver escollit qualsevol tema per recomanar-vos visitar Roses. Hi ho fem amb motiu de la seva Fira de la Rosa, que tindrà lloc aquest cap de setmana. Si us hi arribeu gaudireu de tot un seguit d’actes i mostres. Trobareu composicions florals que us recordaran Girona en Temps de Flors, veureu les roses, milers de roses, a la fira i al mercat, hi haurà una gran exposició de roses, composicions artístiques amb roses pels carrers i balconades, actuacions musicals, un roserar, un concurs de fotografia, i la campanya gastronòmica “1000 Roses a Roses”, a més d’un concurs de roses… i moltes altres coses. Arribar a Roses, des de Barcelona, no és gens difícil. Un parell d’hores per l’autopista AP-7, que deixareu a la sortida 4, la de Figueres, per agafar la comarcal C-260, ampla i ben condicionada, en direcció a Roses. I ara ens agradarà desmuntar un seguit de tòpics maniqueus sobre aquesta ciutat. Per exemple que no és apta pel turisme familiar. Fals. A Roses cuiden molt dels nens i nenes, la platja gran és ideal per criatures, de sorra fina, sense perill. Hi ha un munt d’activitats pensades per als més petits de la casa. També se sol dir que el paisatge està molt malmés per les edificacions. I direm: com arreu!. I malgrat tot, la vista de la esplèndida bahia de Roses no te parangó. Mediterrània en estat pur. I també hi ha platges no urbanitzades, com ara les del cap de Creus, pel sector del Norfeu. A tocar teniu els aiguamolls de l’Empordà, Cadaqués, Creus, Sant Pere de Rodes… tot verge, quasi salvatge. També podeu sentir que a Roses no hi ha més que sol i platja. Qui diu això no ha visitat la magnífica Ciutadella, perfectament museitzada, amb un poble i un monestir medievals al seu interior, o no ha anat fins el castell de la Trinitat. Finalment dir-vos que Roses és Girona, és Costa Brava, i és Empordà, amb tot el que això suposa: poblets idíl·lics, cales de somni, sabor a mar, a sal… Direm més coses: aneu fins Castelló d’Empúries, fins el far de Cap de Creus, passant per Cadaqués, per Port de la Selva. Arribeu-vos a Perelada, a Figueres, amb els seus cellers, castells, museus… A Roses l’hotel on les famílies podem dormir més còmodes pot ser el Mediterráneo Park, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja. El Carmen és un hotelet familiar, molt cuco, amb encant. Un hotel a peu de platja, davant del mar, amb tots els luxes és el Terraza, un bon hotel. Excepcional situcaició la de l’Hotel Vistabella, penjat damunt la millor vista del mar de tota la Mediterrània. Preus elevats. Te un bon restaurant, amb una estrella Michelin, preus en consonància, que es diu Els Brancs. Al restaurant de l’Hostal La Cala es menja bé. Tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. Per dinar sense estar en un hotel podeu anar al port, on hi ha l’alegre i desenfadat restaurant Bitakora.  Un cap de setmana a Roses, una idea magnífica!.

Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una entrada en este blog a la maravillosa villa de Roses. Se lo debíamos porque nosotros y nuestros niños nos lo hemos pasado muy bien en Roses . Hemos disfrutado de sus playas , de su infraestructura hotelera de calidad , de sus monumentos , de sus parajes , los entornos , de la vida que tiene esta ciudad mediterránea . Y podíamos haber escogido cualquier tema para recomendarles visitar Roses. Y lo hacemos con motivo de su Feria de la Rosa, que tendrá lugar este próximo fin de semana. Si van disfrutarán de una serie de actos y muestras . Encontrarán composiciones florales que les recordarán Girona en tiempo de flores , verán las rosas , miles de rosas , y una feria y el mercado… Habrá una gran exposición de rosas, composiciones artísticas con rosas en las calles y balcones , actuaciones musicales , una rosaleda , un concurso de fotografía , y la campaña gastronómica ” 1000 Roses en Roses “, además de un concurso de rosas … y muchas otras cosas . Llegar a Roses , desde Barcelona , no es nada difícil . Un par de horas por la autopista AP- 7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses . Y ahora nos gustaría desmontar una serie de tópicos maniqueos sobre esta ciudad . Por ejemplo que no es apta para el turismo familiar . Falso . En Roses cuidan mucho los niños y niñas , la playa grande es ideal para ellos, de arena fina , sin peligro . Hay un montón de actividades pensadas para los más pequeños de la casa . También se suele decir que el paisaje está muy dañado por las edificaciones . Y diremos : ¡como en otras partes! . Y a pesar de todo , la vista de la espléndida bahía de Roses no tiene parangón . Mediterráneo en estado puro . Y también hay playas no urbanizadas , como las del cabo de Creus , por el sector del Norfeu. Al lado tienen los humedales del Empordà , Cadaqués , San Pere de Rodes … todo virgen, casi salvaje . También se puede oir decir que en Rosas no hay más que sol y playa . Quien dice esto no ha visitado la magnífica Ciudadela , perfectamente museizada , con un pueblo y un monasterio medieval en su interior, o no ha ido hasta el castillo de la Trinidad. Finalmente deciros que Rosas es Girona , es la Costa Brava , y es Empordà, con todo lo que ello supone : pueblos idílicos , calas de ensueño , sabor a mar , a sal … Diremos más: vayan hasta Castellón de Empúries, hasta el faro de Cap de Creus , pasando por Cadaqués , por Port de la Selva . Debemos ir a Perelada , a Figueras , con sus bodegas , castillos , museos … En Roses el hotel donde las familias podemos dormir más cómodos es el Mediterráneo Park , un hotel familiar muy recomendable . Habitaciones muy bien, con una inaudita relación entre calidad y precio , con un parque y piscina fabulosos y a dos pasos de la playa. El Carmen es un hotel familiar , muy cuco , con encanto . Un hotel a pie de playa , frente al mar , con todos los lujos es el Terraza, un buen hotel . Excepcional situación la del Hotel Vistabella , colgado de la mejor vista del mar de todo el Mediterráneo. Precios elevados . Tiene un buen restaurante , con una estrella Michelin y precios en consonancia. En el restaurante del Hostal La Cala se come bien. Tampoco está mal el Hotel Coral Playa . Para comer sin estar en un hotel pueden ir al puerto, donde está el alegre y desenfadado restaurante Bitakora. Un fin de semana en Roses , ¡una idea magnífica!.

Castell de Gotmar de Badalona

El Castell de Godmar és una construcció feudal mig medieval, del segle X, i mig romàntica, del segle XIX, situada al barri de Pomar de Dalt, a Badalona. És molt conegut a la ciutat per ser la seu d’un camp de golf del tipus Pitch and put. La gent de Badalona coneix aquesta gran casa fortificada com la Torre del Duc de Solferino. Avui dia es va restaurant poc a poc i així van sortint a la llum racons de diferents estils arquitectònics resultat dels seus més de 1.000 anys d’història. Moltes de les peces que s’hi poden veure, encastades en torres i almenes son afegits gòtics i romànics procedents del Castell de dels ducs de Centelles, situat en aquesta vila d’Osona. El castell és especial, encara està habitat pels seus amos, de fet ha estat propietat de la mateixa família des de fa més de 600 anys. Doncs bé, aquest proper dissabte, obre les seves portes en una visita guiada, comentada per un representant de la pròpia família, que explicarà històries i anècdotes dels seus avantpassats. Aquesta explicació es complementa amb un audiovisual amb imatges d’algunes de les pel·lícules rodades al castell. Serà a les 12 del migdia, puntuals, i val 12 € per persona. Els nens fins 6 anys entrada gratuïta. A partir de 6 fins a 14 anys: 6 €. potser us sembla una mica car, però mantenir un casalot com aquest surt força car. La durada de la visita és de 1 hora 30 minuts. Per més informació i per fer reserves: reserves@espaisambhistoria.com, o bé al telèfon 687 496 447. També fan visites en grup, a convenir, amb un mínim de 10 persones. Arribareu al castell, que està situat per sobre de la B-20, entre els barris de Pomar i el Mas-Ram, si sortiu per la sortida 22, retolada Badalona Est i Mollet, tot venint des de Barcelona. Acabat de sortir de l’autopista, pel lateral, gireu a l’esquerra en arribar al primer semàfor, passeu sota l’autopista, direcció Montcada, i agafeu pel lateral en sentit contrari, com si tornèssiu a Barcelona. Atenció no torneu a entrar a l’autopista!… aneu cap a Montcada i Montigalà. La primera desviació que trobeu a mà dreta és un camí asfaltat una mica deteriorat que us porta al castell. Mireu més informació a la web de Badalona. També possible arribar amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre i caldrà agafar un bus a la mateixa estació fins el barri de Pomar, o un dels que van a l’Hospital de can Ruti. Caldrà caminar. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona, fins la parada final, que us deixa al barri veï de Pomar, 500 mts caminant. O el metro de la línia 2, la lila, fins parada final: Pompeu Fabra. D’allà de nou cal agafar un bús: B27, B3, B4, B25… B8… a Pomar o Morera, i després caminar, 1 km. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Nord i aneu fins trobar la B-20 i feu com us hem explicat abans.

El Castillo de Godmar es una construcción feudal medio medieval, del siglo X, y medio romántica, del siglo XIX, situada en el barrio de Pomar de Dalt, en Badalona. Es muy conocido en la ciudad por ser la sede de un campo de golf del tipo Pitch and put. La gente de Badalona conoce esta gran casa fortificada como la Torre del Duque de Solferino. Hoy día se va restaurando poco a poco y así van saliendo a la luz rincones de diferentes estilos arquitectónicos resultado de sus más de 1.000 años de historia. Muchas de las piezas que se pueden ver, empotradas en torres y almenas, son añadidos góticos y románicos procedentes del Castillo de los duques de Centelles, situado en esta villa de Osona. El castillo es especial, ya que está habitado por sus dueños, de hecho ha sido propiedad de la misma familia desde hace más de 600 años. Pues bien, este próximo sábado, el castillo abre sus puertas en una visita guiada, comentada por un representante de la propia familia, que explicará historias y anécdotas de sus antepasados. Esta explicación se verá complementada con un audiovisual con imágenes de algunas de las películas rodadas en el castillo. Será a las 12 del mediodía, puntuales, y vale 12 € por persona. Los niños hasta 6 años entrada gratuita. A partir de 6 hasta 14 años: 6 €. quizás os parece un poco caro, pero mantener un caserón como este sale bastante caro. La duración de la visita es de 1 hora 30 minutos. Para más información y para hacer reservas: reserves@espaisambhistoria.com, o bien en el teléfono 687 496 447. También hacen visitas en grupo, a convenir, con un mínimo de 10 personas. Llegarán al castillo, que está situado por encima de la B-20, entre los barrios de Pomar y el Mas-Ram, al salir de la B-20 por la salida 22, rotulada Badalona Este y Mollet, viniendo desde Barcelona. Recién salidos de la autopista, tomen el lateral, giren a la izquierda al llegar al primer semáforo, pasen bajo la autopista, ahora en dirección Moncada, y tomen por el lateral en sentido contrario, como si volviéramos a Barcelona. ¡Atención no vuelva a entrar en la autopista! … Vayan hacia Moncada y Montigalà. La primera desviación que encuentran a mano derecha es un camino asfaltado algo deteriorado que os llevará al castillo. Vean más información en la web de Badalona. También posible llegar con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro y habrá coger un bus en la misma estación hasta el barrio de Pomar, o uno de los que en el Hospital de Can Ruti. Habrá que caminar. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona, hasta la parada final, que deja en el barrio vecino de Pomar, 500 mts caminando. O el metro de la línea 2, la lila, hasta parada final: Pompeu Fabra. De allí de nuevo hay que coger un autobús: B27, B3, B4, B25 … B8 … a Pomar o Morera, y luego caminar, 1 km.

 

Nadal a Can Miravitges

L’Escola de Natura Angeleta Ferrer celebra aquest proper diumenge, dia 18 de desembre de 2016, el ‘Nadal a Can Miravitges’, una cita amb la que l’Ajuntament de Badalona vol donar a conèixer aquest equipament municipal. Hi ho farà amb activitats relacionades amb el medi ambient i el Nadal. Serà l’escola de Natura Angeleta Ferrer, que està ubicada a la mateixa masia de Can Miravitges, qui organitza a partir de les 10 del matí, l’anomenat ‘Nadal a Can Miravitges’, amb una jornada de portes obertes que us donarà a conèixer les instal·lacions i us proposarà diverses activitats ben nadalenques. Al llarg del matí, i de forma simultània, es programaran, en diferents espais, diversos tallers relacionats amb el Nadal, adreçats a tot tipus de públic. Teniu l’elaboració de galetes amb motius nadalencs a l’aula-cuina de l’escola, o bé les manualitats, dirigides sobretot als més petits, amb motius decoratius de Nadal fets amb materials naturals i de rebuig. Una visita a la masia de Can Miravitges acompanyats per una  historiadora  del Museu de Badalona, i una sembra d’espècies forestals, a l’umbracle de l’escola.
Totes aquestes  activitats  estan adreçades a tota la família i són gratuïtes, però cal inscripció prèvia ja que les places són limitades. Per inscriure’s cal trucar al telèfon de l’Escola de Natura  93 395 01 05 / 93 395 00 50 de les 9 a 14:30 hores. No us perdeu aquesta oportunitat de veure i admirar Can Miravitges, una esplèndida masia del segle XVIII, amb arrels molt més antigues, situada en ple parc natural de la Serra de marina. Accés ben fàcil anant cap a l’Hospital Germans Trias, Can Ruti, un gran hospital, des de la B-20. Trobareu amagat el camí que us portarà fins aquesta masia. Costa de veure, però en el pronunciat revolt de pujada a l’hospital, just al costat de la gran pedrera del Turó d’en Boscà, arranca un camí, ample i ben cuidat. Deixeu el cotxe allà mateix, mal aparcament o, encara millor, als carrers sota el turó, al barri de Bonavista, i pugeu a peu. L’aparcament és molt limitat, i el camí força estret. O arribeu-vos fins l’hospital i baixeu a peu seguint la riera, ombrívola i bonica, fins Can Miravitges. La casa conserva totes les estances intactes. Podeu admirar-ne la capella, la bassa de reg, les estances, la cuina i les bodegues. El recorregut també inclou l’estudi i la biblioteca del pintor Antoni Ros i Güell. També els verals de la masia són molt bonics. Teniu altes cases de pagés i fins un castell, Godmar, convertit avui en un golf, pitch and putt, on podeu iniciar-vos en aquest esport. Hi ha múltiples possibilitats de rutes a peu, o en bici, totes molt senzilles. La més adequada amb infants és, potser, remuntar la riera passant per la font de Pop, fins l’àrea de pic-nic de Can Ruti. Un lloc sense pretensions en fi, només per passar-hi un parell d’hores, una matinal amable d’hivern amb la canalla, a poques passes de la gran ciutat. Possibilitat de pujar-hi molt fàcilment amb trasport públic, fent servir una de les moltes línies de bus que pugen a la residència hospitalària Germans Trias. Podeu dinar de pic-nic o anar a algun dels restaurants propers. Hi ha dos clubs de tennis, el de Badalona i el del Mas Ram, molt propers tots dos, que ofereixen bons menús a preus molt asequibles en un ambient agradable. Per Nadal, a Badalona, una nova proposta: Can Miravitges.

El ayuntamiento de Badalona propone unos talleres de Navidad y un dia de puertas abiertas en Can Miravitges, una espléndida masía del siglo XVIII, situada en la Riera de Canyadó y Pomar, en el desfiladero por donde salen las aguas que se recogen en los pequeños picos y colinas que rodean el Hospital Germans Trias, popularmente llamado Can Ruti, ahora parte del parque natural de la Sierra de Marina. Y es justamente por el acceso a este hospital, desde la B-20, por donde encontraréis el camino que os llevará hasta esta masía. Cuesta de ver, pero en el pronunciado ascenso en curva de subida en el hospital, justo al lado de la gran cantera del Turó d’en Boscà, arranca un camino, ancho y bien cuidado. Deje el coche allí mismo o, mejor aún, en las calles del barrio de Bonavista, justo bajo la colina. Suban a pie. El aparcamiento es muy limitado, y el camino bastante estrecho. O acercaos hasta el hospital y bajad a pie siguiendo la riera, sombría y hermosa, hasta Can Miravitges. La casa conserva todas las estancias intactas. Puede admirar la capilla, la balsa de riego, las habitaciones, la cocina y las bodegas. Ahora está en obras, pero muy pronto se mostrará en todo su esplendor. El recorrido incluye el estudio del famoso pintor Antoni Ros i Güell. Desde el Museo de Badalona organizan salidas los fines de semana. Puede añadirse a una de ellas. También los alrededores de la masía son muy bonitos. Tiene casas de payés y hasta un castillo, Godmar, convertido hoy en un golf, pitch and putt, donde podrán iniciarse en este deporte. En la vecina colina d’en Boscà hay un asentamiento íbero muy notable, y disfrutará de vistas sobre toda la comarca, hasta más allá de Montjuic. Existen múltiples posibilidades de rutas a pie o en bici, todas muy sencillas. La más adecuada con niños es, quizás, remontar el arroyo pasando por la fuente de Pop, hasta el área de picnic de Can Ruti. Un lugar sin pretensiones en fin, sólo para pasar un par de horas, una matinal amable de invierno con los niños, a pocos pasos de la gran ciudad. Posibilidad real de subir muy fácilmente con trasporte público, utilizando una de las muchas líneas de bus que ascienden hasta la residencia hospitalaria Germans Trias. Puede comer de pic-nic o ir a alguno de los restaurantes cercanos. Hay dos clubes de tenis, el de Badalona y el del Mas Ram, muy cercanos ambos, que ofrecen buenos menús a precios muy asequibles en un ambiente agradable.

Bujaruelo

Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant un cap de setmana llarg, un pont o unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Es tracta d’arribar-nos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. A l’estiu molta gent, cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa, com us hem dit. Sempre visitem aquest poblet medieval meravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Broto i Torla. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, hi ha bar i restaurant, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

El Festival de Música Antiga dels Pirineus (II)

Una altra setmana de música de la mà del festival de Música Antiga dels Pirineus arriba aquesta setmana!. Ofereix concerts molt bonics, en indrets molt bonics del nostre Pirineu, a Catalunya, Andorra i Catalunya Nord. Si voleu compaginar un cap de setmana fresc i diferent, gaudint de la natura, de la cultura, i de la bona música, anoteu que Gli Incogniti actuen a l’hotel El Castell de Castellciutat, a tocar de La Seu d’Urgell. Cliqueu aquí per més info. Serà el dijous 21 de juliol de 2016. L’endemà actuen al teatre Municipal de Berga: + info si cliqueu aquí. I el 23 de juliol, dissabte, dos concerts: Clus trobar. Coral Capella de Santa Maria de Ripoll i Cor Els Follets de Ripoll, a l’església de Santa Maria d’Organyà  (+ informació) i també els Gli Incogniti, a l’església de Sant Feliu de Sort: clicant aquí en sabreu més coses. I el diumenge 24 de juliol, de nou Clus trobar. Coral Capella de Santa Maria de Ripoll i Cor Els Follets de Ripoll, ara a l’església de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia. No deixeu d’escollir algun d’aquests llocs tan bonics per anar a passar un cap de setmana llarg a muntanya. A Berga podeu dormir a molts llocs. Si us agrada el càmping, o els bungalows, al Berga Resort. Ideal per infants. Si voleu hotels més tradicionals, de tota la vida, teniu L’Estel, un bon hotel amb un restaurant coquetó. Modern, de cadena, el HCC Ciutat de Berga, també està molt bé. De restaurants ens agrada, una mica allunyat del centre de la ciutat, i amb habitacions, Cal Nen. Al centre de la ciutat també teniu bons llocs per menjar, com el Sala, per exemple. O un xic més allunyats, La Cabana, que està molt bé, o L’Estany Clar, cuina moderna, creativa. I a la Seu d’Urgell, a més del fantàstic hotel on es fa el concert… caríssim però fabulós, hi ha, rabiosament actual, ecològic, una maravella, l’Hotel Saó. Una cucada. L’Hotel Andria és més senzill, un clàssic de tota la vida, amb molt bon restaurant. L‘Hotel Nice, que està cèntric, no està malament, i també te restaurant. L’hotel Avenida, també al centre, ha estat remodelat fa poc. Només te una estrella però està molt bé. A la Seu hi ha molts restaurants, i bons, com ara el Ptkus, modern, innovador, al Carrer de la Creu, 16. També ens han recomanat un basc, el restaurant Arbeletxe, al carrer de Sant Ermengol, 22. Darrerament anem també a dinar al Golf d’Aravell, a pocs km. de la Seu. Es dina de fàbula i bé de preu. A Llívia nosaltres anem sovint a Cal Cofa. A la plaça. Tel: 972896500. Un lloc rústic, si senyor, sense grans miraments us serviran un bon àpat, sobretot bona brassa, amb materials de primera. Igual de cassolà i bo és l’hostal Rusó, que fa un menú molt arreglat i te habitacions bé de preu i senzilles. També hi ha hotels i restaurants de campanetes, amb preus en consonància, com el Sant Guillem, o el Bernat de So. Si us agrada el càmping, a la carretera entre Llívia i Puigcerdà hi ha un dels millor del Pirineu: el càmping Stel. Seguirem informant, setmana a setmana del festival de música antiga dels Pirineus, una escapada familiar molt maca!.

El festival de música antigua de los Pirineos es una propuesta cultural muy interesante. Se trata de diversos conciertos de calidad en edificios religiosos de los pueblos de montaña. Una experiencia muy bonita para descubrir el Pirineo Catalán, gozar de la naturaleza y pasar unos dias frescos. Hoy os dejamos la semana del 15 al 17 de julio de 2016, pero seguiremos informando.

Festival de Música Antiga dels Pirineus

El renombrat festival de Música Antiga dels Pirineus arriba aquest any 2016 a la seva sisena edició. Ofereix concerts molt bonics, en indrets molt bonics del nostre Pirineu, a Catalunya, Andorra i Catalunya Nord. És el festival de música antiga més gran d’Europa, i amb una qualitat contrastada. Si voleu compaginar un cap de setmana fresc i diferent, gaudint de la natura, de la cultura, i de la bona música, anoteu que La Capella de Ministrers actua el 13 de juliol al jaciment de la Roureda de la Margineda a Andorra. Més informació del concert clicant aquí. I que l’endemà, dijous 14, actua l’espai Cultural La Lira de Tremp. Premeu aquí al damunt per més info. I que el divendres 15 de juliol Il Coro d’Arcadia i María Cristina Kiehr ho fa a l’església de Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu. El programa el teniu aquí. I aquell mateix dia la Capella de Ministrers ho fa a l’església de Sant Esteve de Bagà. Informació aquí. I el dissabte 16 de juliol hi ha dos concerts més. El del Coro d’Arcadia i María Cristina Kiehr al preciós santuari de Queralt, sobre Berga, cliqueu aquí per millor informació, i també el de la Companyia Musical a l’església de Sant Climent de Vilaller. El diumenge un parell de concerts més. Seran a càrrec de la Companyia Musical, a l’església de Sant Martí d’Avià, + info aquí, i el que ofereix el Coro d’Arcadia i María Cristina Kiehr a la Capella de la Immaculada de La Seu d’Urgell. No us perdeu algun d’aquests concerts tan xulos, en indrets meravellosos. Per exemple, si aneu a Bagà podreu visitar racons tan excepcionalment bells com les Fonts de l’Adou, on neix el riu Bastareny. O pujar a les pistes d’esquí de Pal, al coll de Pal, una estació molt familiar, petita, però amb molt i molt d’encant i unes vistes superbes. Per dormir i menjar bé a Bagà no teniu problema. Us recomanem de tot cor Cal Amagat, al centre del poble. Si fos ple probeu Cal Batista, un hotelet familiar, o bé l’hotel del Blat, amb habitacions dúplex, ideals per famílies. A les valls d’Àneu també hi ha molt hotels: a Esterri, a Sort, a Espot… on ens agrada particularment el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. Per dinar, sopar i dormir, a la Pobla de Segur, molt a tocar fde Tremp, no hi ha dubte: l’Hotel Solé, us el recomanem!. A Berga podeu dormir a molts llocs. Si us agrada el càmping, o els bungalows, al Berga Resort. Ideal per infants. Si voleu hotels més tradicionals, de tota la vida, teniu L’Estel, un bon hotel amb un restaurant coquetó. Modern, de cadena, el HCC Ciutat de Berga, també està molt bé. De restaurants ens agrada, una mica allunyat del centre de la ciutat, i amb habitacions, Cal Nen. Al centre de la ciutat també teniu bons llocs per menjar, com el Sala, per exemple. O un xic més allunyats, La Cabana, que està molt bé, o L’Estany Clar, cuina moderna, creativa. Per anar a Avià us serveixen els hotels i restaurants de Berga, però els restaurants d’Avià també son bons: La Teula, Tel: 93 823 02 80. La Roda, Tel: 938 231 825. Casa Sobestrada, Ctra. c-26, km. 143, on també lloguen habitacions. El Padró, Tel: 938 231 313. El segador, Tel: 938 230 417, a l’avinguda de Pau Casals. Per dormir, si us cal, al mateix poble d’Avià, teniu allotjaments rurals. Com ara Cal Castanyer una casa de pagés sencera a la vostra disposició, perfectament moblada, fins amb cert luxe, per una colla gran de gent. Com també molt gran és La Masoveria de can Tarradelles. I a la Seu d’Urgell hi ha, rabiosament actual, ecològic, una maravella, l’Hotel Saó. Una cucada. L’Hotel Andria és més senzill, un clàssic de tota la vida, amb molt bon restaurant. L‘Hotel Nice, que està cèntric, no està malament, i també te restaurant. L’hotel Avenida, també al centre, ha estat remodelat fa poc. Només te una estrella però està molt bé. A la Seu hi ha molts restaurants, i bons, com ara el Ptkus, modern, innovador, al Carrer de la Creu, 16. També ens han recomanat un basc, el restaurant Arbeletxe, al carrer de Sant Ermengol, 22. Darrerament anem també a dinar al Golf d’Aravell, a pocs km. de la Seu. Es dina de fàbula i bé de preu. Seguirem informant, setmana a setmana del festival de música antiga dels Pirineus, una escapada familiar molt maca!.

El festival de música antigua de los Pirineos es una propuesta cultural muy interesante. Se trata de diversos conciertos de calidad en edificios religiosos de los pueblos de montaña. Una experiencia muy bonita para descubrir el Pirineo Catalán, gozar de la naturaleza y pasar unos dias frescos. Hoy os dejamos la semana del 15 al 17 de julio de 2016, pero seguiremos informando.

La rosa a Roses

Avui us parlem de la meravellosa vila de Roses. La nostra canalla sempre s’ho passa molt bé a Roses. Gaudim de les seves platges, de la seva infraestructura hotelera de qualitat, dels seus monuments, dels seus paratges, dels entorns, de la vida que te aquesta ciutat mediterrània. I podíem haver escollit qualsevol tema per recomanar-vos visitar Roses. Hi ho fem amb motiu de la seva Fira de la Rosa, que tindrà lloc del divendres 27 al diumenge 29 de maig de 2016. Si us hi arribeu gaudireu de tot un seguit d’actes i mostres. Trobareu composicions florals que us recordaran Girona en Temps de Flors, veureu les roses, milers de roses, a la fira i al mercat, hi haurà una gran exposició de roses, composicions artístiques amb roses pels carrers i balconades, actuacions musicals, un roserar, un concurs de fotografia, i la campanya gastronòmica “1000 Roses a Roses”, a més d’un concurs de roses… i moltes altres coses. Arribar a Roses, des de Barcelona, no és gens difícil. Un parell d’hores per l’autopista AP-7, que deixareu a la sortida 4, la de Figueres, per agafar la comarcal C-260, ampla i ben condicionada, en direcció a Roses. I ara ens agradarà desmuntar un seguit de tòpics maniqueus sobre aquesta ciutat. Per exemple que no és apta pel turisme familiar. Fals. A Roses cuiden molt dels nens i nenes, la platja gran és ideal per criatures, de sorra fina, sense perill. Hi ha un munt d’activitats pensades per als més petits de la casa. També se sol dir que el paisatge està molt malmés per les edificacions. I direm: com arreu!. I malgrat tot, la vista de la esplèndida bahia de Roses no te parangó. Mediterrània en estat pur. I també hi ha platges no urbanitzades, com ara les del cap de Creus, pel sector del Norfeu. A tocar teniu els aiguamolls de l’Empordà, Cadaqués, Creus, Sant Pere de Rodes… tot verge, quasi salvatge. També podeu sentir que a Roses no hi ha més que sol i platja. Qui diu això no ha visitat la magnífica Ciutadella, perfectament museitzada, amb un poble i un monestir medievals al seu interior, o no ha anat fins el castell de la Trinitat. Finalment dir-vos que Roses és Girona, és Costa Brava, i és Empordà, amb tot el que això suposa: poblets idíl·lics, cales de somni, sabor a mar, a sal… Direm més coses: aneu fins Castelló d’Empúries, fins el far de Cap de Creus, passant per Cadaqués, per Port de la Selva. Arribeu-vos a Perelada, a Figueres, amb els seus cellers, castells, museus… A Roses l’hotel on les famílies podem dormir més còmodes pot ser el Mediterráneo Park, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja. El Carmen és un hotelet familiar, molt cuco, amb encant. Un hotel a peu de platja, davant del mar, amb tots els luxes és el Terraza, un bon hotel. Excepcional situcaició la de l’Hotel Vistabella, penjat damunt la millor vista del mar de tota la Mediterrània. Preus elevats. Te un bon restaurant, amb una estrella Michelin, preus en consonància, que es diu Els Brancs. Al restaurant de l’Hostal La Cala es menja bé. Tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. Per dinar sense estar en un hotel podeu anar al port, on hi ha l’alegre i desenfadat restaurant Bitakora.  Un cap de setmana a Roses, una idea magnífica!.

Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una entrada en este blog a la maravillosa villa de Roses. Se lo debíamos porque nosotros y nuestros niños nos lo hemos pasado muy bien en Roses . Hemos disfrutado de sus playas , de su infraestructura hotelera de calidad , de sus monumentos , de sus parajes , los entornos , de la vida que tiene esta ciudad mediterránea . Y podíamos haber escogido cualquier tema para recomendarles visitar Roses. Y lo hacemos con motivo de su Feria de la Rosa, que tendrá lugar este próximo fin de semana. Si van disfrutarán de una serie de actos y muestras . Encontrarán composiciones florales que les recordarán Girona en tiempo de flores , verán las rosas , miles de rosas , y una feria y el mercado… Habrá una gran exposición de rosas, composiciones artísticas con rosas en las calles y balcones , actuaciones musicales , una rosaleda , un concurso de fotografía , y la campaña gastronómica ” 1000 Roses en Roses “, además de un concurso de rosas … y muchas otras cosas . Llegar a Roses , desde Barcelona , no es nada difícil . Un par de horas por la autopista AP- 7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses . Y ahora nos gustaría desmontar una serie de tópicos maniqueos sobre esta ciudad . Por ejemplo que no es apta para el turismo familiar . Falso . En Roses cuidan mucho los niños y niñas , la playa grande es ideal para ellos, de arena fina , sin peligro . Hay un montón de actividades pensadas para los más pequeños de la casa . También se suele decir que el paisaje está muy dañado por las edificaciones . Y diremos : ¡como en otras partes! . Y a pesar de todo , la vista de la espléndida bahía de Roses no tiene parangón . Mediterráneo en estado puro . Y también hay playas no urbanizadas , como las del cabo de Creus , por el sector del Norfeu. Al lado tienen los humedales del Empordà , Cadaqués , San Pere de Rodes … todo virgen, casi salvaje . También se puede oir decir que en Rosas no hay más que sol y playa . Quien dice esto no ha visitado la magnífica Ciudadela , perfectamente museizada , con un pueblo y un monasterio medieval en su interior, o no ha ido hasta el castillo de la Trinidad. Finalmente deciros que Rosas es Girona , es la Costa Brava , y es Empordà, con todo lo que ello supone : pueblos idílicos , calas de ensueño , sabor a mar , a sal … Diremos más: vayan hasta Castellón de Empúries, hasta el faro de Cap de Creus , pasando por Cadaqués , por Port de la Selva . Debemos ir a Perelada , a Figueras , con sus bodegas , castillos , museos … En Roses el hotel donde las familias podemos dormir más cómodos es el Mediterráneo Park , un hotel familiar muy recomendable . Habitaciones muy bien, con una inaudita relación entre calidad y precio , con un parque y piscina fabulosos y a dos pasos de la playa. El Carmen es un hotel familiar , muy cuco , con encanto . Un hotel a pie de playa , frente al mar , con todos los lujos es el Terraza, un buen hotel . Excepcional situación la del Hotel Vistabella , colgado de la mejor vista del mar de todo el Mediterráneo. Precios elevados . Tiene un buen restaurante , con una estrella Michelin y precios en consonancia. En el restaurante del Hostal La Cala se come bien. Tampoco está mal el Hotel Coral Playa . Para comer sin estar en un hotel pueden ir al puerto, donde está el alegre y desenfadado restaurante Bitakora. Un fin de semana en Roses , ¡una idea magnífica!.

Fira de la Terra a Caldes de Malavella

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la seva Fira de la terra. Us agraden els gossos?. En teniu?. I els cavalls?. Doncs xalareu!. Al final de la rambla d’en Rufí, i durant tot el proper diumenge, dia 6 de març de 2016, es podrà gaudir del Mercat del vi i el formatge i d’un altre espai amb productes d’artesania, però també, i més important, visitar els estands d’entitats, fundacions i protectores d’animals i fer passejades amb ponis. A més, durant el matí es faran tallers per als més petits. Us encantarà segur la prova d’Agility puntuable pel Campionat d’Espanya, en la qual els gossos podran mostrar les seves habilitats. També els cavalls fent tot un seguit de demostracions. Si dormiu al poble podeu apuntar-vos al Canicross benèfic i marxa popular que surt a les 9 del matí. Per inscriure-us i per més informació: www.canicaldes.com. Entre 9 i 10 hores arriben els cavalls i comença la prova d’agility per gossos. A 2/4 d’11 els cavalls desfilen per Caldes i hi ha la tradicional benedicció dels animals davant l’Església parroquial. A les 12 del migdia hi haurà una gimcana canina. Més informació també a www.canicaldes.com. A l’una del migdia exhibició de gossos de rescat del Grup Caní de Recerca del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. A la tarda desfilada canina i desfilada de gossos en adopció. Més endavant espectacle eqüestre. S’acaba el dia amb una xocolatada popular. Podeu venir amb les vostres mascotes i gaudir de totes les activitats programades. Per dinar hi haurà servei de bar amb entrepans freds i calents, però al poble també hi ha molt bons restaurants. Així Ca la Manela, del Carrer Prim, 13, tel. 972 47 00 19. L’Hostal Esteba, al Carrer Francesc Macià, 2, tel. 972 47 00 55. Can Piu, a la carretera N-II, al km. 705, tel. 972 47 87 61. També teniu el Quimera, de l’Hotel Melià Golf Vichy Catalan, també a la carretera N-II, però al km 701, tel. 972 18 10 20 també ho fan molt bé, però més car, és clar. El tradicional Hotel i Balneari Prats, a la Plaça Sant Esteve, 7, tel. 972 47 00 51, us ofereix bones habitacions i sempre ens ha agradat molt el seu ambient, i la piscina d’aigua termal, a l’aire lliure. El Delicious, és el restaurant de l’Hotel i Balneari Vichy Catalan, Avinguda Doctor Furest, 32, tel. 972 47 00 00. Cal Nap, del Carrer Santa Maria, 30, tel. 972 47 00 79. També hi ha Ca l’Oller, al Veïnat de les Mateues, 1, tel. 972 47 02 57. A banda de la fira, a Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos maravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, que ja us hem citat, però que ara us recomanem, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble, un lloc de tota la vida, molt recomanable també. I penseu també en les boniques cases rurals, com el Mas Martorell.  S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la fira de la terra!

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su feria de la tierra. Si os gustan los perros, los caballos y los animales en general esta es vuestra feria. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. Y piensen también en las bonitas casas rurales, como el Mas Martorell. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.