Una volta per l’Empordanet


Un diumenge de primavera, o de qualsevol època de l’any, podeu fer una sortida per l’Empordà que Josep Pla definí com l’Empordanet. Si us deixeu guiar us diríem que us arribèssiu fins Girona, i passada la ciutat, anèssiu cap a Celrà i seguidament en direcció a La Bisbal, però passant abans per Monells i Cruïlles, dos petites joies medievals, amb el seu monestir, la torre feudal, la plaça porxada, les cases… una cuacada. Val la pena parar a La Bisbal, que te un castell molt bonic i un casc antic interessant, i botigues amb una ceràmica prou xula. Tot seguit aneu fins el bell poble murallat de Vulpellac, que conserva torres i defenses, cases i carrers de pedra medievals, molt macos.

Seguidament continueu fins l’esplèndida vila de Peratallada, una joia de l’edat mitjana, amb el seu fosat, la muralla, la torre de les hores, el castell dels barons i l’església, romànica, fora poblat. Tot preciós, tot increiblement fantàstic.

No us oblideu de visitar Palau-Sator un altre deliciós poblet medieval, poc conegut de la gran massa turística, amb la seva torre d’entrada, els murs, els carrers concèntrics amb els casalots de pedra vista, la torre de guaita i el castell que s’aixeca al centre de la vila.

Tot seguit podeu parar a Sant Julià de Boada, un petit poble que conserva una inaudita església visigòtica, molt petita i estranya. Naturalment ens aturem a Pals, la més turística vila medieval de la zona, amb el seu casc antic ple de comerços i botigues per turistes, però d’una bellessa total. No la podeu deixar de veure. I abans d’arribar a Girona, ja de tornada, podeu fer una parada a altres pobles menys afortunats, però molt rústics, com ara el poble de Rupià, amb un casc antic que no està malament, i l’església. O bé la Pera, o parar al castell de Púbol on trobareu la casa palau, molt maca i al·lucinant, on van viure Gala i Dalí.

I encara potser tenim temps de fer una parada al poble de Foixà, amb el seu important palau i castell, una veritable acròpolis medieval en les terres properes a Girona. A Peratallada ens agrada anar-hi sempre. Sempre ens ve bé de pujar fins les nostres estimades terres de Girona, a l’Empordà etern, a l’Empordanet d’en Pla, per gaudir dels seus paisatges, de les seves viles medievals, de l’aire, la llum, la gent. No ens cal una raó per vistar l’Empordà, aquesta meravella de paisatges i viles medievals, que us transportarà directament a l’edat mitjana. Torres, castells, nuclis antics, palaus… la història us espera. No sabem si ho fareu en un cap de setmana, un pont o unes petites vacances. Nosaltres sempre fem centre a Peratallada, menys turístic i més autèntic que altres llocs de la costa, o que Pals, er exemple. I dinem, o sopem, al Restaurant Bonay, a Peratallada mateix. Cuina ecològica, super cuidada. Un destí ineludible. Molt recomanable. O bé ho fem a Can Nau, un clàssic de tota la vida. Cuina com ha de ser. En canvi, trencador en tots els aspectes, el Candelaria, ofereix experiències noves. També molt interessant un hotelet rural amb molt d’encant, preus en consonància, molt exclusiu: Mas Rabiol. També és molt acollidor Ca l’Aliu. A Peratallada no hi ha càmping, però nosaltres sempre anem al camping Mas Patoxas quan som per la zona. Molt familiar i adequat. No us perdeu una passejada familiar per l’Empordanet, per Pertallada, per Pals, veient els seus castells, les places porticades, les cases de pedra, les esglésies, els fossats impressionant. Aneu a la platja, a la Costa Brava, passeu-hi tot un cap de setmana, perquè val la pena!.

 

A l’Empordanet podéis ir cuando queráis. No hay una razón para vistar esta maravilla de paisajes y pueblos medievales, de pueblos de ensueño que os transportarán directamente a la Edad Media. Aprovechad cualquier fin de semana, o un puente, para perderos por el Empordà eterno, por las villas de Peratallada, Palau Sator, Pals, Boada… Torres, castillos, cascos antiguos, palacios … la historia os espera. Nosotros siempre ponemos el centro en Peratallada. Allí comemos o cenamos en el Restaurante Bonay. Cocina ecológica, super cuidada. Muy recomendable. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Cocina como debe ser. Hay muchos más, de todo tipo: asadores, pizzerías … Para dormir también estamos en Peratallada, o en el camping Mas Patoxas, cuando estamos por la zona.

Anuncis

Plasencia


Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Toro, revisitada


Toro, a les vores del riu Duero, damunt d’una talaia, anclada encara en el seu brillant passat medieval, mira ara passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica Castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins, una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres vam dinar al restaurant Castilla, prou bé.

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el restaurante Castilla, no lejos de la Plaza Mayor.

Monfragüe


El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Mercat medieval de Peratallada


2015_medieval_peratallada

A Peratallada ens agrada anar-hi sempre. Sempre ens ve bé de pujar fins les nostres estimades terres de Girona, a l’Empordà etern, a l’Empordanet d’en Pla, per gaudir dels seus paisatges, de les seves viles medievals, de l’aire, la llum, la gent. No ens cal una raó per vistar l’Empordà, i molt menys la vila closa de Peratallada, aquesta maravella medieval, aquest poble d’ensomni que us transportarà directament a l’edat mitjana. Però si necessiteu una excusa per sortir de casa us en donarem una de ben bona: el mercat medieval que es fa cada any a primers d’octubre. Evidentment una festa medieval a Peratallada no és el mateix que en altres llocs. Les paradetes d’embotits i d’oficis artesans són semblants. Fins els espectacles dels grups de teatre convidats poden recordar altres ja vistos. Però un poble amb un castell del segle XI, una esglèsia romànica amb sepulcres gòtics dels vescomptes de Cruïlles, amurallat, amb un fossat impressionant, amb carrers estrets plens de cases de pedra, amb places porxades… no es troba cada dia com a decorat del festival, oi?. i aquesta és la qüestió. Peratallada és una vila bonica, una monada, una petita joia on cada racó us farà preparar la càmera. Aneu-hi amb motiu del mercat medieval o, si us espanta la gent, qualsevol altre dia per qualsevol altre motiu. I aprofiteu per perdre-us per l’Empordà etern, per les altres viles bessones de Peratallada: Palau Sator, Pals, Boada. Torres, castells, nuclis antics, palaus… la història us espera. No sabem si el dia de la fira aconseguireu reservar un lloc, però nosaltres sempre dinem, o sopem, al Restaurant Bonay, a Peratallada. Cuina ecològica, super cuidada. Un destí ineludible. Molt recomanable. O bé Can Nau, un clàssic de tota la vida. Cuina com ha de ser. En canvi, trencador en tots els aspectes, el Candelaria, ofereix experiències noves. També molt interessant, desenfadat i amigable, Les Coques, on trobareu pizzes i menú del dia. Per dormir a Peratallada aneu a l’Aatu, a la carretera, no lluny del poble. Un hotelet rural amb molt d’encant, preus en consonància, molt exclusiu: Mas Rabiol. Molt més econòmica, i molt xula, Ca L’Aliu, una casa rural de somni. A Peratallada no hi ha càmping, però nosaltres sempre anem al camping Mas Patoxas quan som per la zona. Molt familiar i adequat. També bé i bonic El Cau del Papibou, un hotel amb restaurant. Bona fira de les herbes a l’Empordà!.No us perdeu una passejada familiar per l’Empordà, per Pertallada, veient el seu castell, les places porticades, les cases de pedra, l’església, el fossat impressionant. Aneu a la platja, a la Costa Brava, passeu-hi tot el cap de setmana, perquè val la pena!.

A Peratallada podéis ir cuando queráis. No hay una razón para vistar esta maravilla medieval, este pueblo de ensueño que os transportará directamente a la Edad Media. Pero si necesitais una excusa para salir de casa os daremos una bien buena: el mercado medieval que se hace cada año a primeros de octubre. Evidentemente una fiesta medieval en Peratallada no es lo mismo que en otros lugares. Los puestos de embutidos y de oficios artesanos son similares. Hasta los espectáculos de los grupos de teatro invitados pueden recordar a otros ya vistos. Pero un pueblo con un castillo del siglo XI, una iglesia románica con sepulcros góticos de los vizcondes de Cruïlles, amurallado, con un foso impresionante, con calles estrechas llenas de casas de piedra, con plazas porticadas … no se encuentra cada día como decorado del festival, ¿verdad?. y esa es la cuestión. Peratallada es una villa bonita, una monada, una pequeña joya donde cada rincón te hará preparar la cámara. Puedes ir allí con motivo del mercado medieval o, si te asusta la gente, cualquier otro día por cualquier otro motivo. Y aprovechais para perderos por el Empordà eterno, por las otras villas gemelas de Peratallada: Palau Sator, Pals, Boada. Torres, castillos, cascos antiguos, palacios … la historia os espera. No sabemos si el día de la feria conseguiréis reservar un lugar, pero nosotros siempre comemos o cenamos, en el Restaurante Bonay, si vamos a Peratallada. Cocina ecológica, super cuidada. Muy recomendable. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Cocina como debe ser. Hay muchos más, de todo tipo: asadores, pizzerías … si nos los quieres recomendar haznos un comentario. Para dormir en Peratallada vaya al Aatu, en la carretera de acceso al pueblo. No hemos dormido, porque nosotros siempre vamos al camping Mas Patoxas cuando estamos por la zona, pero nos gustó. También parece bonito El Cau del Papibou, un hotel con restaurante.

Fira medieval a Peratallada


fira_medieval_2014_Peratallada

A Peratallada ens agrada anar-hi sempre. Sempre ens ve bé de pujar fins les nostres estimades terres de Girona, a l’Empordà etern, a l’Empordanet d’en Pla, per gaudir dels seus paisatges, de les seves viles medievals, de l’aire, la llum, la gent. No ens cal una raó per vistar l’Empordà, i molt menys la vila closa de Peratallada, aquesta maravella medieval, aquest poble d’ensomni que us transportarà directament a l’edat mitjana. Però si necessiteu una excusa per sortir de casa us en donarem una de ben bona: el mercat medieval que es fa cada any a primers d’octubre. Evidentment una festa medieval a Peratallada no és el mateix que en altres llocs. Les paradetes d’embotits i d’oficis artesans són semblants. Fins els espectacles dels grups de teatre convidats poden recordar altres ja vistos. Però un poble amb un castell del segle XI, una esglèsia romànica amb sepulcres gòtics dels vescomptes de Cruïlles, amurallat, amb un fossat impressionant, amb carrers estrets plens de cases de pedra, amb places porxades… no es troba cada dia com a decorat del festival, oi?. i aquesta és la qüestió. Peratallada és una vila bonica, una monada, una petita joia on cada racó us farà preparar la càmera. Aneu-hi amb motiu del mercat medieval o, si us espanta la gent, qualsevol altre dia per qualsevol altre motiu. I aprofiteu per perdre-us per l’Empordà etern, per les altres viles bessones de Peratallada: Palau Sator, Pals, Boada. Torres, castells, nuclis antics, palaus… la història us espera. No sabem si el dia de la fira aconseguireu reservar un lloc, però nosaltres sempre dinem, o sopem, al Restaurant Bonay, a Peratallada. Cuina ecològica, super cuidada. Un destí ineludible. Molt recomanable. O bé Can Nau, un clàssic de tota la vida. Cuina com ha de ser. En canvi, trencador en tots els aspectes, el Candelaria, ofereix experiències noves. També molt interessant, desenfadat i amigable, Les Coques, on trobareu pizzes i menú del dia. Per dormir a Peratallada aneu a l’Aatu, a la carretera, no lluny del poble. Un hotelet rural amb molt d’encant, preus en consonància, molt exclusiu: Mas Rabiol. Molt més econòmica, i molt xula, Ca L’Aliu, una casa rural de somni. A Peratallada no hi ha càmping, però nosaltres sempre anem al camping Mas Patoxas quan som per la zona. Molt familiar i adequat. També bé i bonic El Cau del Papibou, un hotel amb restaurant. Bona fira de les herbes a l’Empordà!.No us perdeu una passejada familiar per l’Empordà, per Pertallada, veient el seu castell, les places porticades, les cases de pedra, l’església, el fossat impressionant. Aneu a la platja, a la Costa Brava, passeu-hi tot el cap de setmana, perquè val la pena!.

A Peratallada podéis ir cuando queráis. No hay una razón para vistar esta maravilla medieval, este pueblo de ensueño que os transportará directamente a la Edad Media. Pero si necesitais una excusa para salir de casa os daremos una bien buena: el mercado medieval que se hace cada año a primeros de octubre. Evidentemente una fiesta medieval en Peratallada no es lo mismo que en otros lugares. Los puestos de embutidos y de oficios artesanos son similares. Hasta los espectáculos de los grupos de teatro invitados pueden recordar a otros ya vistos. Pero un pueblo con un castillo del siglo XI, una iglesia románica con sepulcros góticos de los vizcondes de Cruïlles, amurallado, con un foso impresionante, con calles estrechas llenas de casas de piedra, con plazas porticadas … no se encuentra cada día como decorado del festival, ¿verdad?. y esa es la cuestión. Peratallada es una villa bonita, una monada, una pequeña joya donde cada rincón te hará preparar la cámara. Puedes ir allí con motivo del mercado medieval o, si te asusta la gente, cualquier otro día por cualquier otro motivo. Y aprovechais para perderos por el Empordà eterno, por las otras villas gemelas de Peratallada: Palau Sator, Pals, Boada. Torres, castillos, cascos antiguos, palacios … la historia os espera. No sabemos si el día de la feria conseguiréis reservar un lugar, pero nosotros siempre comemos o cenamos, en el Restaurante Bonay, si vamos a Peratallada. Cocina ecológica, super cuidada. Muy recomendable. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Cocina como debe ser. Hay muchos más, de todo tipo: asadores, pizzerías … si nos los quieres recomendar haznos un comentario. Para dormir en Peratallada vaya al Aatu, en la carretera de acceso al pueblo. No hemos dormido, porque nosotros siempre vamos al camping Mas Patoxas cuando estamos por la zona, pero nos gustó. También parece bonito El Cau del Papibou, un hotel con restaurante.

Olor de Colònia


olordecolonia

El Museu de la Colònia Vidal està instal·lat en el que fou, fa ja uns quants anys, una veritable colònia industrial viva. S’ha conservat tal qual, amb totes les seves parts: fàbrica, cases dels obrers i de l’amo, escola, capella, economat, teatre… I està molt ben conservada perquè ja fou a partir del moment del tancament de la fàbrica qu es començà a convertir les instal·lacions en un museu que permetés  explicar com era la vida quotidiana a la colònies. El Museu de la Colònia Vidal, a tocar de la vila de Puig-Reig va obrir l’any 1995 com a part  Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Si hi aneu amb els vostres fills i filles ja no caldrà que mai més els expliquin com eren la vida i el treball de la gent en una colònia tèxtil a finals del segle XIX i durant la primera meitat del segle XX. Podeu visitar aquest espai històric lliurement cada dissabte, diumenge o festiu, de 10 a 14 hores. No us cal concertació prèvia. Però la visita que us proposem avui és una visita guiada que també es fa els dissabtes, diumenges i festius, que sempre comença a les 11 del matí, però cal adquirir les entrades un quart d’hora abans a la recepció, i que sol durar unes dues hores. En el curs d’una visita guiada veureu l’antic Cinema on projecten un àudiovisual introductori. També entrareu en un pis dels obrers, veureu els safareigs, la peixateria, les dutxes comunitàries, una sucursal bancària, l’escola, i una exposició sobre la vida allà. També es visita la fàbrica, la resclosa i el canal. Hi ha una demostració de funcionament d’un teler. Però hi ha més, encara. Vist l’èxit de la minisèrie de TV3, “Olor de Colònia”, el museu s’ha proposat una visita guiada per part de personatges de l’època, com els de la tele. Així, en Jep i la Remei, que representa un matrimoni obrer de la colònia, seran els nostres guies. Sempre a les 11 hores, el primer dissabte de cada mes. Arribareu a Puig-Reig si aneu de Barcelona cap a Sabadell, Terrassa i Manresa per la C-18, per seguir després cap a Berga i el túnel del Cadí per la C-16, tot autovia i autopista de pagament. Deixeu-la a la sortida 79, anomenada Puig-reig sud, i seguiu la direcció de la Colònia Vidal, que es troba al punt kilomètric 78, exactament, i ben senyalitzada. El preu d’aquesta activitat és de 9 €. Els infants fins a 6 anys gratuïts. Hi ha descomptes pel club super 3, i per a gent gran. També per a grups, però cal reservar. Si sou prou gent us faran la visita teatralitzada un altre dia a convenir. També obren per a grups escolars i visites familiars massives. Truqueu al 93 829 04 58 o bé mitjançant el correu electrònic museu@museucoloniavidal.org. També a través de  la seva web: www.museucoloniavidal.org. Nosaltres hem visitat la colònia en diverses ocasions, i sempre ens ha agradat molt. Veure-la en forma de teatre pot ser encara millor. Animeu-vos!. Potser voleu fer una volta per aquestes terres?. Boníssima idea!. Berga és preciós, amb el santuari de Queralt i els rasos de Peguera. La Vall de Merlés també. Serrateix te un monestir molt maco. Si us decidiu, i voleu dinar a Puig-reig mateix, al carrer major teniu dos bons restaurants: Cal la Quica, al número 48, Tel: 93.838 02 20, i el Mirall de l’Arcàdia, al número 11. Tel. 93.829.05.05. Per dormir teniu l’hotel Cal Marcal, amb habitacions familiars i un boníssim restaurant. A Gironella, en una altra antiga colònia tèxtil, hi ha Cal Pajares, tel: 938 22 83 90. Molt recomanable. Familiar. A la colònia El Guixaró, hi ha el restaurant La Nau, al km. 84 de la C-16. Riu avall, a Navàs, hi ha Cal Ramon. Bona visita i olor de colònia!.

El Museo de la Colonia Vidal está instalado en lo que fue , hace ya unos cuantos años , una verdadera colonia industrial viva. Se ha conservado tal cual, con todas sus partes : fábrica , casas de los obreros y del dueño , escuela, capilla, economato , teatro … Y está muy bien conservada porque ya fue a partir del momento del cierre de la fábrica qu se empezó a convertir las instalaciones en un museo que permitiera explicar cómo era la vida cotidiana en la colonias . El Museo de la Colonia Vidal , junto a la villa de Puig- Reig abrió en 1995 como parte Museo de la Ciencia y de la Técnica de Cataluña . Si va con sus hijos e hijas ya no será necesario que nunca más les expliquen cómo eran la vida y el trabajo de la gente en una colonia textil a finales del siglo XIX y durante la primera mitad del siglo XX . Pueden visitar este espacio histórico libremente cada sábado, domingo o festivo , de 10 a 14 horas . No necesitan cita previa . Pero la visita que os proponemos hoy es una visita guiada que también se hace los sábados , domingos y festivos , que siempre empieza a las 11 de la mañana , pero es necesario adquirir las entradas un cuarto de hora antes en la recepción , y que suele durar unas dos horas . En el curso de una visita guiada verán el antiguo Cine donde proyectan un audiovisual introductorio . También entrarán en un piso de los obreros , verán los lavaderos, la pescadería , las duchas comunitarias , una sucursal bancaria , la escuela , y una exposición sobre la vida allí . También se visita la fábrica , la presa y el canal . Hay una demostración de funcionamiento de un telar . Pero hay más aún. Visto el éxito de la miniserie de TV3 , ” Olor de Colonia” , el museo se ha propuesto una visita guiada por parte de personajes de la época , como los de la tele . Así , Jep y Remei , que representan un matrimonio obrero de la colonia , serán nuestros guías. Siempre a las 11 horas , el primer sábado de cada mes . Llegarán a Puig- Reig si van de Barcelona a Sabadell , Terrassa y Manresa por la C -18 , para seguir después hacia Berga y el túnel del Cadí por la C -16 , todo autovía y autopista de pago . Dejarla en la salida 79, denominada Puig-reig sur , y sigan la dirección de la Colonia Vidal , que se encuentra en el punto kilométrico 78 , exactamente , y bien señalizada . El precio de esta actividad es de 9 € . Los niños hasta 6 años gratis . Hay descuentos para el club super 3 , y para personas mayores . También para grupos , pero hay que reservar . Si sois suficientes os harán la visita teatralizada otro día, a convenir . También abren para grupos escolares y visitas familiares masivas . Llamen al 93 829 04 58 o bien mediante el correo electrónico museu@museucoloniavidal.org . También a través de su web : http://www.museucoloniavidal.org . Nosotros hemos visitado la colonia en varias ocasiones , y siempre nos ha gustado mucho. Verla en forma de teatro puede ser aún mejor . ¡Animaros ! . ¿Quizás desean dar una vuelta por estas tierras ? . ¡Buenísima idea ! . Berga es precioso , con el santuario de Queralt y los Rasos de Peguera . El Valle de Merlés también. Serrateix tiene un monasterio muy bonito . Si se deciden , y desean comer en Puig- reig , en la calle mayor tienen dos restaurantes : Hay la Quica , en el número 48 , Tel : 93 838 02 20 , y el Espejo de la Arcadia , en el número 11 . Tel . 93.829.05.05 . Para dormir tiene el hotel Cal Marcal , con habitaciones familiares y un buenísimo restaurante . En Gironella , en otra antigua colonia textil , está Cal Pajares , tel: 938 22 83 90 . Muy recomendable . Familiar . En la colonia El Guixaró , se encuentra el restaurante La Nau , en el km . 84 de la C -16 . Río abajo , en Navàs, está Cal Ramón. ¡Buena colònia!.