Le Mans

Un passeig per vell Mans és una experiència històrica. Possiblement el casc antic d’aquesta població francesa, anomenat la Cité Plantagenet en honor d’aquesta dinastia reial, sigui l’exemplar més ben conservat a Europa de vila medieval. Edificada al voltant de la seva superba catedral, (hem estat dubtant d’incloure-hi una foto), la vella ciutat de Mans no ha perdut gens del seu sabor d’abans. Carrers estrets, tortuosos, amb empedrat desigual, acullen cases amb entramat de fusta que semblen extretes directament dels contes dels germans Grimm. Ara son plenes de botigues amb encant, restaurants gastronòmics i hotelets familiars. Le Mans és coneguda arreu pel seu circuit automobilístic, que acull les famoses 24 hores, però ningú no ens havia dit res de la maravella del seu centre històric. Per això fou una grata sorpresa trobar-nos-el, com ho fou Cáceres a Espanya. A més de fer el badoc pels carrerons, ja us ho hem sugerit abans, podeu admirar una de les més boniques catedrals gòtiques de França, un país que està ben servit d’aquest tipus de monuments. També, a les afores, cal anar a veure l’abadia de l’Epau, senzilla i austera, que serà objecte d’una entrada pròpia en aquest bloc més endavant. Mans és una ciutat a escala humana, petita, acollidora, amb parcs i jardins, un tramvia modern i amb una notable vida cultural. A l’estiu no us perdeu les projeccions de llum i so damunt la façana de la catedral. Molt interessants!. És difícil escollir entre la variada oferta de restaurants a Le Mans, però ho probarem: El Lavilla es un lloc cuidat, com ho és el menjar dels Paves de Pierre, més divertit. Els afeccionats a l’automòbil no pode deixar de visitar el Legend’s. Més clàssic francés El Grenier de Sel. Una pizzeria i trattoria alegre i desenfadada, les millors pizzes de Le Mans a l’Atrium. Per dormir no ho dubteu: hi ha un bon Novotel just al costat de l’Abadia de l’Epau, a la zona esportiva i al parc del riu, als afores. Altres possibilitats: aneu a l’estació de tren, hi ha un grapat d’hotels senzills, com ara el Normadie o el Rennes. Aneu a Mans en el transcurs d’una ruta familiar pel nord de França, pels castells del Loira, o camí de Bretanya o Normandia. Tampoc no gaire lluny de París. Ja ho sabeu, Le Mans, una perla rara, molt recomanable.

Un paseo por viejo Mans es una experiencia histórica. Posiblemente el casco antiguo de esta población francesa, llamado la Cité Plantagenet en honor de esta dinastía real, sea el ejemplar mejor conservado en Europa de villa medieval. Edificada alrededor de su soberbia catedral, (hemos estado dudando de incluir una foto), la vieja ciudad de Mans no ha perdido nada de su sabor de antes. Calles estrechas, tortuosas, con empedrado desigual, acogen casas con entramado de madera que parecen extraídas directamente de los cuentos de los hermanos Grimm. Ahora estan llenas de tiendas con encanto, restaurantes gastronómicos y hotelitos familiares. Le Mans es conocida por su circuito automovilístico, que acoge las famosas 24 horas, pero nadie nos había dicho nada de la maravilla de su centro histórico. Por eso fue una grata sorpresa encontrarnoslo, como lo fue Cáceres en España. Además de hacer la ronda por los callejones, ya os lo hemos sugerido antes, se puede admirar una de las más bonitas catedrales góticas de Francia, un país que está bien servido de este tipo de monumentos. También, en las afueras, hay que ir a ver la abadía del Epau, sencilla y austera, que será objeto de una entrada propia en este blog más adelante. Mans es una ciudad a escala humana, pequeña, acogedora, con parques y jardines, un tranvía moderno y con una notable vida cultural. En verano no se pierdan las proyecciones de luz y sonido sobre la fachada de la catedral. ¡Muy interesantes!. Es difícil elegir entre la variada oferta de restaurantes en Le Mans, pero lo vamos a probar: El Lavilla es un lugar cuidado, como lo es la comida de los Paves de Pierre, más divertido. Los aficionados al automóvil no podeis dejar de visitar el Legend ‘s. Más clásico francés El Grenier de Sel. Una pizzería y trattoria alegre y desenfadada, las mejores pizzas de Le Mans en el Atrium. Para dormir no lo dudéis: hay un buen Novotel justo al lado de la Abadía de la Epau, en la zona deportiva y el parque del río, en las afueras. Otras posibilidades: ir a la estación de tren, hay un puñado de hoteles sencillos, como el Normadie o el Rennes. Vayan a Mans en el transcurso de una ruta familiar por el norte de Francia, los castillos del Loira, o camino de Bretaña o Normandía. Tampoco muy lejos de París. Ya lo sabéis, Le Mans, una perla rara.

Cervià de Ter

Al Gironès, a l’Empordà, al Pla de l’Estany, a les terres de Girona, eternes, seductores, magnífiques, son molts els pobles que mereixen una visita. Nosaltres hi som sovint per allà dalt, ens crida, ens sedueix. Ja us hem explicat en aquest nostre bloc les maravelles dels conjunts medievals més bonics d’aquelles terres: Pals, Peralada, Peratallada… Però Girona és inesgotable, inmens. Cada localitat que qualitat de sobra per justificar una sortida familiar. Avui us volem parlar del petit poble de Cervià de Ter, arranglerat en la vall baixa d’aquest riu, al nord de Girona. Es tracta d’una acollidora població, que conserva alguns vestigis de la seva importància a l’època medieval. Podeu arribar-hi amb facilitat si preneu l’’autopista AP-7 en direcció a França i la deixeu a la sortida 6, prenent la C-66 fns l’antiga N-II fins trobar l’encreuament amb la GI-633 que va de Medinyà a Torroella de Montgrí passant per dins de Cervià de Ter. Una hora i mitja. Cervià conserva restes d’un poderós castell, la torre mestra, un xic de muralla i poc més, enlairat dalt del turó que domina la vila. El nucli antic és bonic, amb certs panys de muralla i la torre de les hores, amb el rellotge. Però la perla que no us esperàveu trobar entre aquestes quatre cases, de la que no havíeu sentit parlar mai, és el seu monestir. Romànic, molt coquetó, amb l’església, fotogènica, amb l’absis i part del claustre, avui ocupat per l’Ajuntament i un centre cultural. Informeu-vos de quan està oberta. El temple romànic del segle XI és molt bonic, també per dins. No gaire lluny de Cervià mereix una visita l’agregat de Raset, amb una bella casa forta. També els voltants son esplèndits. La plana del Ter us rebrà amb aquella llum tan seva, boira tamissada, arbres llargs i prims. Podreu passejar entre les masies, opulentes, (no us perdeu Can Santamaria), o baixar al riu, als arenys sembrats de pollancres. Ideal per fer-hi rutes ornitològiques a peu, o en bici, baixant el Ter, ple d’ocells en aquesta zona. Mireu-vos aquest fabulós bloc. Al poble hi ha bars, com ara Can Franc, i restaurants, que no hem provat i, a Raset, una casa rural que ofereix apartaments familiars amb molt d’encant. Bon cap de setmana a Cervià!.

En las tierras de Girona, seductoras y magníficas, son muchos los pueblos que merecen una visita. Nosotros estamos a menudo por allí arriba, porque esa tierra nos llama, nos seduce. Ya os hemos contado en este nuestro blog las maravillas de los conjuntos medievales más bonitos de aquellas tierras: Pals, Peralada, Peratallada … Pero Girona es inagotable, inmensa. Cada localidad tiene calidad de sobra para justificar una salida familiar. Hoy os queremos hablar del pequeño pueblo de Cervià de Ter, en el valle bajo de este río, al norte de Girona. Se trata de una acogedora población, que conserva algunos vestigios de su importancia en la época medieval. Pueden llegar con facilidad si toman la autopista AP-7 en dirección a Francia y la dejan en la salida 6, tomando la C-66 y la antigua N-II hasta encontrar el cruce con la GI-633 que va de Medinyà a Torroella de Montgrí pasando por Cervià de Ter. Una hora y media. Cervià conserva restos de un poderoso castillo, la torre maestra, muralla y poco más, elevados en la colina que domina la villa. El casco antiguo es bonito, con calles antiguas y la torre de las horas, con el reloj. Pero la perla que no os esperabais encontrar entre estas cuatro casas, de la que no habíais oído hablar nunca, es su monasterio. Románico, muy coqueto, con la iglesia, fotogénica, con el ábside y parte del claustro, hoy ocupado por el Ayuntamiento y un centro cultural. Infórmense de cuando está abierta. El templo románico del siglo XI es muy bonito, también por dentro. No lejos de Cervià merece una visita el agregado de Raset, con una hermosa casa fuerte. También los alrededores son espléndidos. La llanura del Ter os recibirá con esa luz tan suya, de niebla tamizada, árboles largos y delgados. Podrán pasear entre las masías, opulentas, (no os perdáis Can Santamaria), o bajar al río, a los arenales sembrados de chopos. Ideal para hacer rutas ornitológicas a pie, o en bici, bajando el Ter, lleno de pájaros en esta zona. En el pueblo hay bares, como Can Franc, y restaurantes, que no hemos probado, y en Raset, una casa rural que ofrece apartamentos familiares con mucho encanto.

Ruta dels pobles medievals

La bellíssima plana de l’Empordà, però més en concret la zona de l’Empordanet de Josep Pla, està farcida de petits poblets enmurallats, amb magnífics castells, esglésies i palaus medievals i renaixentistes, i coquetes cases de poble, de pedra picada, restaurades a quina més bonica. Hi abunden les torres, com la de la foto, que pertany a la vila de Vullpellac. De fet, si ens ho permeteu, recorda una mica Itàlia. Si no ho considereu una heretgia turística i estètica, us afirmariem que es tracta d’una mena de Toscana catalana. I per acabar-ho d’adobar, no està gens lluny de Barcelona, ( uns 100 kms. ) i s’hi menja, i s’hi dorm, de fàbula. Us volem aconsellar una ruta per aquesta zona. Primer cal arribar a Girona per l’AP-7. Podeu visitar aquesta bonica ciutat, gran, però amb un barri antic fabulós, anomenat la Força, i la seva catedral, el call jueu…  D’allà, per la C-66, agafeu en direcció La Bisbal i Palafrugell. Passareu Celrà, i Flassà. Si voleu podeu desviar-vos cap a La Pera i Púbol per la GI-6425, per veure el castell d’aquest darrer poble, museu del genial Dalí. Abans d’arribar a La Bisbal, a Corça, podeu desviar-vos cap a Monells, per la GI-6702, i d’allà a Cruïlles, amb un monestir preciós, i seguir a Sant Sadurní de l’Heura. Tres localitats sense desperdici, amb torres, places porxades… Baixeu a La Bisbal, i visiteu el seu desconegut castell. Una joia. Continueu en direcció Palafrugell, i desvieu-vos cap a Vullpellac, que pertany al municipi de Forallac, com Peratallada. Aquesta darrera població mereix una visita ben detinguda. Per nosaltres és la perla de la corona. Continuem cap a Pals, per la Gi-651. Passareu prop de Palau Sator, parada obligada, i Sant Julià de Boada, amb una església visigòtica. Pals, un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, és l’altra fita inexcusable. El Padró, amb la torre, les muralles… Podeu acabar a la platja, a les encantadores cales de Palafrugell: Llafranc, un somni, Calella de Palafrugell… I la tornada pot ser per Platja d’Aro, i Castell d’Aro, (bonic nucli antic), cap a Llagostera, Vidreres i tornada. Si mai no ho heu fet, us captivarà. No cal anar fora de Catalunya per veure maravelles. Per menjar us recomanem Can Bonay, a Peratallada, un lloc molt especial, de cuina amb carta un xic curta però molt cuidada. O bé Can Nau, un clàssic de tota la vida. Potser necessitareu dormir. Proveu l’Hotel Sant Roc, a Calella. A Sant Sadurní de l’Heura hi ha el Somni, una casa rural encantadora. A Girona capital podeu anar a l’hotel Carlemany, a l’AC, o a l’Històric. També hi ha un Novotel a l’aeroport. I si us van més els càmpings, vora el mar, teniu el càmping Benelux, camí de Palamós, a Cala Castell. A Calella de Palafrugell hi ha el càmping La Siesta, gran, inmens. A nosaltres ens encanta el mas Patotxas, un magnífic càmping familiar. El Camping Cypsela, a la platja de Pals, és avui dia quelcom més que un simple càmping.

La bellísima llanura del Empordà, pero más en concreto la zona del Empordanet de Josep Pla, está repleta de pequeños pueblos con murallas, con magníficos castillos, iglesias y palacios medievales y renacentistas, y coquetas casas de pueblo, de piedra picada, restauradas a cuál más bonita. Abundan las torres, como la de la foto, que pertenece a la villa de Vullpellac. De hecho, si nos lo permitís, recuerda un poco Italia. Si no lo considerais una herejía turística y estética, afirmaríamos que se trata de una especie de Toscana catalana. Y para acabarlo, no está nada lejos de Barcelona, ​​(unos 100 kms.) Y se come, y se duerme, de fábula. Os queremos aconsejar una ruta por esta zona. Primero hay que llegar a Girona por la AP-7. Pueden visitar esta bonita ciudad, grande, pero con un barrio antiguo fabuloso, llamado la Força, y su catedral, el barrio judío … De allí, por la C-66, tomar en dirección La Bisbal y Palafrugell. Pasaréis por Celrà, y Flassà. Si queréis podéis desviaros hacia La Pera y Púbol por la GI-6425, para ver el castillo de este último pueblo, museo del genial Dalí. Antes de llegar a La Bisbal, en Corça, pueden desviarse hacia Monells, por la GI-6702, y de allí a Cruïlles, con un monasterio precioso, y seguir hasta Sant Sadurní de l’Heura. Tres localidades sin desperdicio, con torres, plazas porticadas … Bajen a La Bisbal, y visiten su desconocido castillo. Una joya. Continúen en dirección Palafrugell, y desvíense hacia Vullpellac, que pertenece al municipio de Forallac, como Peratallada. Esta última población merece una visita bien detenida. Para nosotros es la perla de la corona. Continuamos hacia Pals, por la Gi-651. Pasarán cerca de Palau Sator, parada obligada, y de Sant Julià de Boada, con una iglesia visigótica. Pals, uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, es la otra meta inexcusable. El Padró, con la torre, las murallas … Pueden acabar en la playa, en las encantadoras calas de Palafrugell: Llafranc, un sueño, Calella de Palafrugell … Y la vuelta puede ser por Platja d’Aro, y Castell d’Aro, (bonito casco antiguo), hacia Llagostera, Vidreres y vuelta a casa. Si nunca lo han hecho, les cautivará. No hay que ir fuera de Cataluña para ver maravillas. Para comer os recomendamos Can Bonay, en Peratallada, un lugar muy especial, de cocina con carta un poco corta pero muy cuidada. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Puede que sea necesario dormir. Prueben el Hotel Sant Roc, en Calella. En Sant Sadurní de l’Heura está el Somni, una casa rural encantadora. En Girona capital puede ir al hotel Carlemany, en el AC, o al Histórico. También hay un Novotel en el aeropuerto. Y si os van más los campings, junto al mar, tienen el camping Benelux, camino de Palamós, en Cala Castell. En Calella de Palafrugell se encuentra el camping La Siesta, grande, inmenso. A nosotros nos encanta el mas Patotxas, un magnífico camping familiar. El Camping Cypsela, en la playa de Pals, es hoy día algo más que un simple camping.