Salamanca, revisitada

Salamanca és una ciutat d’aquelles que recordes molt de temps un cop l’has visitat, i que no t’importa tornar a veure. És una ciutat màgica, on cada racó traspua art. És per això que vam tornar a visitar-la aquesta Setmana Santa. Perquè a Salamanca hi ha moltes coses per veure. La ciutat te dues catedrals, la nova, gòtica i renaixentista, immensa, plena d’art, impactant. Però també una de romànica, al seu costat, una cucada, una bombonera, un joier, amb una torre gallonada i un senyor retaure, molt impressionant, magnífic.

També podeu disfrutar de la seva plaça major, gran, molt gran, i maca, molt maca, la més bonica d’Espanya, barroca, d’en Xurriguera. I què podem dir d’¡un casc antic del renaixement que es pot equiparar amb Florencia. Impressionant la “casa de la conchas”, o la magnífica “Clerecia”, monumental obra barroca, seu dels Jesuïtes a la península. La ciutat es plena de col·legis universitaris. La façana de la Universitat vella, on encara es conserva l’aula on ensenyà Fray Luís de León, és indescriptible. Una poesia en pedra. Però Salamanca no és això només. Salamanca posseeix un ambient. Un ambient especial. Serà pels milers d’estudiants, de jovent, que es passeja pels palaus que acullen les aules universitàries?. Serà perquè el casc històric medieval està intocat?. Serà el riu, el Tormes lent i pausat, que rodeja la ciutat i ofereix vistes inmillorables del conjunt des dels seus ponts romans, medievals i barrocs?. Impossible saber-ho, però Salamanca captiva. Podeu dormir a hotels de cadenes prestigioses que us ofereixen tarifes econòmiques els caps de setmana, ponts i a l’estiu, com ara els Abba, o els NH, prop de la Catedral, o potser els Catalònia. Nosaltres vam dormir, aquesta vegada, una mica als afores. Ens vam allotjar a l’Hotel Tryp Hotel Montalvo, molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars fantàstiques. Molt recomanable!. Dinar o sopar no serà un gran problema. Hi ha bons restaurants. Nosaltres ho vam fer a base de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Prop de la Catedral teniu el Hoja 21, un local molt distinguit. També recomanem el restaurant Laurel, al carrer de San Pablo 49, no lluny del barri antic. Molt xulo, i l’Isidro, a l’altre costat de Salamanca, molt bé. Personalment ens agrada molt El Pecado, un local molt recomanable a tocar de la plaza Mayor, en ple centre. No us el perdeu!. Salamanca mereix una visita, és un destí suficient en ell mateix. Un pont, unes curtes vacances… I prop de Salamanca hi ha llocs molt macos de veure. Ciutats com ara Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zones naturals com la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca es una ciudad de esas que recuerdas mucho tiempo una vez la has visitado, y que no te importa volver a ver. Es una ciudad mágica, donde cada rincón rezuma arte. En Salamanca hay muchas cosas por ver: las dos catedrales, la nueva, gótica, inmensa, y la románica, a su lado, una cucada, una bombonera, un joyero, con un retablo impresionante, magnífico. También puede disfrutar de su plaza mayor, grande, muy grande y bonita, muy bonita. O la impresionante “casa de conchas”, o la Clerecía, monumental obra barroca, o la Universidad vieja, donde todavía se conserva el aula donde enseñó Fray Luís de León. Pero Salamanca no es eso sólo. Salamanca posee un ambiente. Un ambiente especial. Será por los miles de estudiantes, de jóvenes que se pasea por los palacios que acogen las aulas universitarias. O bién será porque el casco histórico medieval está intocado. O quizás será el río, el Tormes lento y pausado, que rodea la ciudad y ofrece vistas inmejorables del conjunto desde sus puentes medievales y barrocos. Imposible saberlo, pero Salamanca cautiva.

Pueden dormir en hoteles de cadenas prestigiosas que ofrecen tarifas económicas los fines de semana, puentes y en verano, como los Abba, NH o Catalònia. Nosotros dormimos en el Tryp Montalvo, en las afueras pero muy bien y muy cómodo. Habitaciones familiares. La comida o cena no será un gran problema. Hay buenos restaurantes. Nosotros lo hicimos a base de tapas en Y Pan, Y Vino. Muy bien. Cerca de la Catedral tienen el Hoja 21, un local muy distinguido. También recomendamos el restaurante Laurel, en la calle de San Pablo 49, no lejos del barrio antiguo. Muy chulo el Isidro, al otro lado de Salamanca, muy bien. Personalmente nos gusta mucho El Pecado, un local muy recomendable junto a la plaza Mayor, en pleno centro. No te lo pierdas. Salamanca merece una visita, es un destino suficiente en sí mismo. Un puente, unas cortas vacaciones … Y cerca de Salamanca hay lugares muy bonitos de ver. Ciudades como Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zonas naturales como la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca is one of those cities that you remember a lot of time once you’ve visited it, and you do not mind seeing it again. It is a magical city, where every corner oozes art. In Salamanca there are many things to see: the two cathedrals, the new, Gothic, immense, and the Romanesque, next to it, a cucada, a bonbon, a jeweler, with an impressive, magnificent altarpiece. You can also enjoy its main square, large, very large and beautiful, very beautiful. Or the impressive “house of shells”, or the Clerecía, monumental Baroque work, or the old University, where the classroom where Fray Luís de León taught is still preserved. But Salamanca is not that alone. Salamanca has an environment. A special atmosphere It will be for the thousands of students, young people who walk through the palaces that host the university classrooms. Or it will be because the medieval historical center is untouched. Or perhaps it will be the river, the slow and slow Tormes, that surrounds the city and offers unbeatable views of the whole from its medieval and baroque bridges. Impossible to know, but Salamanca captivates. You can sleep in hotels of prestigious chains that offer cheap rates on weekends, bridges and in summer, such as Abba, NH or Catalònia. We sleep in the Tryp Montalvo, in the outskirts but very well and very comfortable. Family rooms Lunch or dinner will not be a big problem. There are good restaurants. We did it with tapas in Y Pan, Y Vino. Very good. Near the Cathedral they have Sheet 21, a very distinguished place. We also recommend the restaurant Laurel, in the street of San Pablo 49, not far from the old quarter. Very cool Isidro, on the other side of Salamanca, very well. Personally we like El Pecado very much, a highly recommended place next to the Plaza Mayor, right in the center. Do not miss it. Salamanca is worth a visit, it is a sufficient destination in itself. A bridge, a short vacation … And near Salamanca there are very beautiful places to see. Cities such as Toro, or Zamora, or Tordesillas, or Valladolid. Natural areas such as the Peña de Francia, la Alberca or Sierra de Gredos.

Salamanque est l’une de ces villes dont vous vous rappelez beaucoup de temps une fois que vous l’avez visitée, et cela ne vous dérange pas de la revoir. C’est une ville magique, où chaque coin respire l’art. À Salamanque, il y a beaucoup de choses à voir: les deux cathédrales, la nouvelle, gothique, immense et romane, à côté, une cucada, un bonbon, un bijoutier, avec un impressionnant et magnifique retable. Vous pouvez également profiter de sa place principale, grande, très grande et belle, très belle. Ou l’impressionnante “maison des coquillages”, ou la Clerecía, oeuvre baroque monumentale, ou l’ancienne université, où la salle de classe où Fray Luís de León a enseigné est encore préservée. Mais Salamanque n’est pas la seule. Salamanque a un environnement. Une atmosphère particulière Ce sera pour les milliers d’étudiants, les jeunes qui se promènent dans les palais qui accueillent les salles de cours des universités. Ou ce sera parce que le centre historique médiéval est intact. Ou peut-être ce sera la rivière Tormes, lente et lente, qui entoure la ville et offre une vue imprenable sur l’ensemble depuis ses ponts médiévaux et baroques. Impossible de savoir, mais Salamanca captive. Vous pouvez dormir dans des hôtels de chaînes prestigieuses qui offrent des tarifs bas le week-end, les ponts et en été, comme Abba, NH ou Catalonia. Nous dormons dans le Tryp Montalvo, dans la périphérie mais très bien et très confortable. Chambres familiales Le déjeuner ou le dîner ne sera pas un gros problème. Il y a de bons restaurants. Nous l’avons fait avec des tapas à Y Pan, Y Vino. Très bien. Près de la cathédrale, ils ont la feuille 21, un endroit très distingué. Nous vous recommandons également le restaurant Laurel, dans la rue de San Pablo 49, non loin du vieux quartier. Très cool Isidro, de l’autre côté de Salamanque, très bien. Personnellement, nous aimons beaucoup El Pecado, un endroit hautement recommandé à côté de la Plaza Mayor, en plein centre. Ne le manquez pas Salamanque mérite une visite, c’est une destination suffisante en soi. Un pont, des vacances courtes … Et près de Salamanque il y a de très beaux endroits à voir. Des villes comme Toro ou Zamora, ou Tordesillas ou Valladolid. Les zones naturelles telles que la Peña de Francia, la Alberca ou la Sierra de Gredos.

Zamora, revisitada

Zamora és una bellíssima ciutat castellana on sempre ens agrada tornar. Tot i ser una capital medieval important, amb muralles poderoses, avui dia no queden apenes restes de les formidables fortificacions medievals de Zamora, però us podem assegurar que aquesta magnífica ciutat a les vores del Duero mereix una visita ben acurada. Perquè conserva alguns petits monuments que la fan inoblidable. Només dir-vos que és la ciutat de la península amb més esglèsies romàniques dins el casc antic, i dins el terme municipal. Passen de la vintena. Esglèsies maravelloses, d’un romànic pur, sobri, excels. Capítol a banda mereix la catedral, una altra joia del romànic, amb la seva torre, i la cúpula gallonada, d’influència bisantina. Tota Zamora és un museu a l’aire lliure de l’època medieval. No us perdeu tampoc el palau dels Monos, renaixentista. Podeu aparcar, molt bé i fàcil, a la plaça de l’Armada, on hi ha un aparcament subterrani. Llavors agafar el carrer Major i cap a la catedral. Un kilòmetre llarg de carrer peatonal amb botigues, monuments i tot el que demaneu.

Des d’aquest eix, la ciutat baixa cap al riu Duero, que l’encercla. I si hem de triar calendari per anar a Zamora us recomanem la Setmana Santa. Les processons a Zamora corprenen. La severitat, l’austeritat, la cerimònia castellana, els tambors secs tallant l’aire fresc de la nit, et deixen sense parla. No oblidèssiu pas Zamora, o la menystinguèssiu en una ruta per Castella, en una ruta per les terres que banya el Duero. No sabeu el que us perdríeu. Aneu a Zamora i aprofiteu per veure en el paquet Toro, amb la seva colegiata romànica, Tordesillas, amb el convent mudejar de Santa Clara, Valladolid i el museu nacional d’escultura, o Salamanca, una ciutat que és patrimoni de la humanitat, plena de fites inexcusables. Dormiu a Zamora, en família, a l’hotel AC Zamora, fantàstic. O a l’hotel NH, molt dins la seva línia, segura, de confort. També està molt bé el Dos Infantas. I no són els únics. Hi ha hotels, hostals i hotelets maravellosos a Zamora. Per dinar teniu bons restaurants als hotels que hem mencionat, i en altres de la ciutat. El millor, amb una estrella Michelin, és El Rincón de Antonio, però també el més car. A Casa Cipri, més modest, fan bon menú. També menjareu bé en molts altres llocs de la vila, com a La Oronja, el bar del Casino, un bon restaurant. Un altre bar molt bo, prop de la plaza Mayor: El portillo de la Tradición. Bona estada a Zamora!.

Zamora, la bien cercada. Hoy en día no quedan apenas restos de las formidables murallas medievales de Zamora, pero os podemos asegurar que esta magnífica ciudad a las orillas del Duero merece una visita bien detenida. Porque la bellísima ciudad castellana conserva monumentos que la hacen inolvidable. Sólo deciros que es la ciudad de la península con más iglesias románicas en el casco antiguo, y dentro del término municipal. Pasan de la veintena. Iglesias maravillosas, de un románico puro, sobrio, excelso. Empezando por la catedral, una joya del románico, con su torre, (en la foto), y la cúpula con influencia bizantina. Toda Zamora es un museo al aire libre de la época medieval. Calles, plazas, palacios y, sobre todo las iglesias. Y si tenemos que elegir calendario para ir a Zamora les recomendamos la Semana Santa. Las procesiones en Zamora cautivan. La severidad, la austeridad, la ceremonia castellana, los tambores secos cortando el aire fresco de la noche, te dejan sin habla. No se olviden pasar Zamora, no menosprecieis su importáncia, en una ruta por Castilla, una ruta por las tierras que baña el Duero. No sabéis lo que os perderíais. Id a Zamora y aprovechad para ver en el paquete Toro, con su colegiata románica, Tordesillas, con el convento mudejar de Santa Clara, Valladolid y su museo nacional de escultura, o Salamanca, una ciudad que es patrimonio de la humanidad, llena de hitos inexcusables. Duerman en Zamora, con la familia, en el hotel AC, fantástico. O en el hotel NH, muy en su línea, segura, de confort. También está muy bien el Dos Infantas. Y no son los únicos. Hay hoteles, hostales y hotelitos maravillosos en Zamora. Para comer tienen buenos restaurantes en los hoteles que hemos mencionado, y en otros de la ciudad. El mejor, con una estrella Michelin, es El Rincón de Antonio, pero también el más caro. En Casa Cipri, más modesto, hacen buen menú. También comer bien en muchos otros lugares de la villa.

Zamora, the well fenced. Today there are hardly any remains of the formidable medieval walls of Zamora, but we can assure you that this magnificent city on the banks of the Duero deserves a well-rounded visit. Because the beautiful Castilian city preserves monuments that make it unforgettable. Just tell you that it is the city of the peninsula with more Romanesque churches in the old town, and within the municipality. They pass in their twenties. Wonderful churches, of a pure Romanesque, sober, exalted. Beginning with the cathedral, a jewel of Romanesque, with its tower, (in the photo), and the dome with Byzantine influence. All Zamora is an open-air museum of medieval times. Streets, squares, palaces and, especially the churches. And if we have to choose a calendar to go to Zamora, we recommend Holy Week. The processions in Zamora captivate. The severity, the austerity, the Castilian ceremony, the dry drums cutting the fresh air of the night, leave you speechless. Do not forget to pass Zamora, do not underestimate its importance, on a route through Castile, a route through the lands that bathe the Duero. You do not know what you would lose. Go to Zamora and take the opportunity to see the Toro package, with its Romanesque collegiate church, Tordesillas, with the Mudejar convent of Santa Clara, Valladolid and its national museum of sculpture, or Salamanca, a city that is a world heritage site, full of landmarks inexcusable. Sleep in Zamora, with the family, at the AC hotel, fantastic. Or at the NH hotel, very in line, safe, comfortable. The Two Infantas are also very well. And they are not the only ones. There are hotels, hostels and wonderful little hotels in Zamora. To eat they have good restaurants in the hotels that we have mentioned, and in others in the city. The best, with a Michelin star, is El Rincón de Antonio, but also the most expensive. In Casa Cipri, more modest, they make a good menu. Also eat well at many other places in the villa.

Zamora, le puits clôturé. Aujourd’hui, il ne reste pratiquement rien des formidables murailles médiévales de Zamora, mais nous pouvons vous assurer que cette magnifique ville sur les rives du Duero mérite une visite complète. Parce que la belle ville castillane conserve des monuments qui la rendent inoubliable. Il suffit de dire que c’est la ville de la péninsule avec plus d’églises romanes dans la vieille ville, et dans la municipalité. Ils passent dans la vingtaine. Des églises merveilleuses, d’un pur roman, sobres, exaltées. Commençant par la cathédrale, un bijou de roman, avec sa tour, (sur la photo), et le dôme à l’influence byzantine. Tout Zamora est un musée à ciel ouvert de l’époque médiévale. Les rues, les places, les palais et surtout les églises. Et si nous devons choisir un calendrier pour aller à Zamora, nous recommandons la Semaine Sainte. Les processions à Zamora captivent. La sévérité, l’austérité, la cérémonie castillane, les tambours secs coupant l’air frais de la nuit, vous laissent sans voix. Ne pas oublier de passer Zamora, ne pas sous-estimer son importance, sur une route à travers la Castille, une route à travers les terres qui baignent le Duero. Tu ne sais pas ce que tu perdrais. Aller à Zamora et saisir pour voir dans le paquet Toro, avec son église collégiale romane, Tordesillas, avec couvent mudéjar de Santa Clara, Valladolid et son musée national de la sculpture, ou Salamanque, une ville qui est classé patrimoine mondial, plein d’étapes inexcusable. Dormir à Zamora, en famille, à l’hôtel AC, fantastique. Ou à l’hôtel NH, très en ligne, sûr, confortable. Les deux Infantas sont aussi très bien. Et ils ne sont pas les seuls. Il y a des hôtels, des auberges et de merveilleux petits hôtels à Zamora. Pour manger ils ont de bons restaurants dans les hôtels que nous avons mentionnés, et dans d’autres dans la ville. Le meilleur, avec une étoile Michelin, est El Rincón de Antonio, mais aussi le plus cher. A Casa Cipri, plus modeste, ils font un bon menu. Mangez également bien à beaucoup d’autres endroits dans la villa.

Toro, revisitada

Toro, a les vores del riu Duero, damunt d’una talaia, anclada encara en el seu brillant passat medieval, mira ara passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica Castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins, una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres vam dinar al restaurant Castilla, prou bé.

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el restaurante Castilla, no lejos de la Plaza Mayor.

Sant Bartomeu a Ferreries

Avui us ho diem amb temps per tal que pugueu reservar ben aviat per aquest proper cap de setmana del 24 d’agost. I us descobrim un secret molt ben guardat. Avui ens plau parlar-vos d’unes festes al paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a viure les festes de Sant Bartomeu a Ferreries, un petit poblet de l’illa de Menorca. Per a nosaltres, com per a molts catalans, aquest tros de terra blanca envoltat per un mar turquesa és una petita pàtria. Un lloc del que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per les seves terres, les seves platges, els seus turons, recòrrer els pobles quiets al capvespre, és tornar a un temps de somni, que sovint, quan som lluny, creiem que mai no van existir. I perquè el dia de Sant Bartomeu a Ferreries?. Heu sentit a parlar de les festes de Sant Joan a Ciutadella?, boniques, però massificades. Voleu veure els cargols dels cavalls?. Voleu veure els caixers vestits de frac, dalt dels seus cavalls negres?. Voleu viure la festa més emocionat i bonica de la Mediterrània, però sense cap risc?. Voleu gaudir d’un dels espectacles més antics i bells de la Mediterrània sense presses, empentes, ofecs ni perills?. Doncs heu d’agafar el vaixell, o l’avió, i arribar-vos aquest proper cap de setmana a Ferreries de Menorca. Veureu el mateix que podríeu veure a Ciutadella per Sant Joan, però més petit, més cassolà, més a escala humana, com era abans de que les masses ho destrossessin. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la petita vila, que n’hi ha, o en cases de camp, cases rurals maravelloses, en espais dignes d’una pel·lícula. N’hi ha molts. Com ara l’hotel rural “Ses Sucreres”, senzill, coquetó, res de l’altre món, però molt blanc, polit. N’hi ha d’altres que lloguen habitacions o la casa sencera, com les Cases des Canaló, a tocar del bellíssim i intocat Barranc d’algendar, tel: 971 37 40 72. O la casa de Son Triay, tel: 971 15 50 78. O l’hisenda de Bini-Said, una casa de camp d’agroturisme, a la carretera que baixa de Ferreries a cala Galdana, al km. 4. tel: 971 35 23 03 / 971 36 22 99 / 971 15 50 63. O bé podeu allotjar-vos a la Cala Galdana mateix, arran d’aigua, en un dels grans hotels que hi ha. Teniu també un bonic i tranquil càmping, sense massa pretensions ni luxes, el Camping S’Atalaia, tel: 971 37 42 32. Aneu-hi, que aquí si no us espantarà la gent. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera que és l’illa blanca de Menorca, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques de pedra, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir fora de Ferreries us caldrà anar a Ciutadella. Si voleu quelcom poc conegut, molt de l’illa, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: l‘hotel Alfons III.  O bé l’Hostal Madrid, familiar, molt senzill. No son grans hotels, son petits, desconeguts, bàsics. Si voleu un bon aparthotel, uns apartaments o uns hotels més grans, en teniu a pilons, a internet o a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars de Ferreries, o bé als del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà baix. Consulteu la web de les Illes Balears  o a la web de Menorca. També a la web de turisme Visit Menorca. Naturalment nosaltres ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. Podem parlar molt sobre Menorca, tot i que és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem en les properes setmanes. Ara, de moment, quedeu-vos amb la cita de Sant Bartomeu a Ferreries que us permetrà de descobrir les seves platges. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, maca però molt explotada. I si us agrada caminar, no gaire, sereu fàcilmernt a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Cala Trebalúger. Tota una descoberta, salvatge i paradisíaca. Aneu a Menorca, que és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Feu unes curtes vacances a Menorca, aprofitant l’excusa de Sant Bartomeu a Ferreries i oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. La festa de Sant Bartomeu a Ferreries de Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca a las fiestas de San Bartolomé. Iguales que las de San Juan en Ciudadela pero mejores, sin peligro para los niños. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. Acordaros, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en Ferreries es posible, en el Hotel Les Sucreres y en pequeñas casas rurales. Hasta tienen allí un cámping. También pueden hacerlo en Ciutadella. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares de Ferreries, o a los del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, con la excusa de San Bartolomé y olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Las Edades del Hombre: Passió

Les Edats de l’Home és una magna exposició anual que ens mostra, any rere any, cada any, el riquíssim patrimoni que posseeixen les onze diòcesis de Castella i Lleó. Es localitza sempre en una capital o vila important, en una de les catedrals o colegiates de Castella. Cada nova temporada l’afluència de visitants supera l’anterior i ja són més de deu milions de persones les que han visitat, alguna vegada, en algun lloc de Castella, en alguna de les magnífiques esglésies i catedrals de la regió, una de les quinze primeres edicions de les Edats de l’Home. I no ens sorprèn gens ni mica, perquè aquesta iniciativa, que va sorgir el 1988, ha assolit cotes d’altíssim valor cultural i artístic. El títol de la XVI edició de les Edats de l’Home és PASSIO (en llatí significa això exactament “Passió”). Aquest és el lema, i el tema, al voltant del qual gira la mostra d’aquest any: la representació de la passió de Crist en l’art de Castella i Lleó. L’exposició resultant s’obre pel maig del 2011 i durarà uns set mesos, fins novembre. Les seus d’aquesta meravellosa experiència seran l’Església de Santiago dels Cavallers, a Medina de Rioseco, i l’Església de Santiago el Real, a Medina del Campo. L’Església de Santiago Apòstol, coneguda com a Santiago dels Cavallers, de Medina de Rioseco (Valladolid) és un temple de grans proporcions construït entre els segles XVI i XVII, amb un fastuós retaule major. L’Església de Sant Jaume el Major de Medina del Campo, és d’estil renaixentista herrerià, del XVI. És obligada la visita de la famosa capella del reliquiari. Passió reuneix 180 obres mestres de l’art castellà dels segles X al XX. Les obres no han estat mai abans exposades en cap altre certamen. Una excusa ideal per fer una passejada per les ciutats de Castella, amb els seus nuclis antics plens de castells, esglésies, convents, palaus i casalots. A més de les bellíssimes Medinas, teniu bé aprop Valladolid, amb els seus museus, o Tordesillas, Olmedo, Arévalo, Palència, Toro y Zamora. També les abundants fortaleses de la zona: La Mota, Torrelobatón, Cuellar, Peñafiel, Fuensaldaña, Montealegre … Aprofitem l’ocasió per recomanarvos la visita al Monestir de Santa Maria de Valbuena, seu permanent de la Fundació “Les Edats de l’Home”. Aquest cenobi és un dels conjunts cistercencs més ben conservats d’Espanya, amb l’església, d’una puresa de línies esglaiadora, el claustre, o la capella de Sant Pere, amb les seves fenomenals pintures al fresc gòtiques. En aquesta seu permanent de les Edats de l’Home es poden contemplar diverses exposicions temporals, que van variant. A Medina menjareu molt bé. Al restaurant Pasos Enlace, al mateix carrer Major, amb els seus porxos. Tel: 983 70 10 02. Al costat teniu el restaurant Astúries, i el La RuaLa Rua, una mica més enllà, a la carretera. Bé també Els Arcs, al carrer d’Armes, 4. Tel: 983 72 00 43. Al mateix carrer Major molts bars ofereixen menús del dia. Si voleu dormir a Rioseco, podeu provar a l’Hotel Vittoria Colonna, amb bon restaurant, o en el singular, i exclusiu, Hotel Los Almirantes, de luxe. Té SPA i un altre bon restaurant. Si us agraden més les cases rurals, mireu l’ India Chica. A Valladolid, a mig camí entre les dues Medinas, i per a ús i gaudi de les famílies, l’aposta segura i econòmica és Novotel, entre els millors d’Europa en aquesta cadena. La Passió us espera!.

Las Edades del Hombre és una magna exposición anual que nos muestra, año a año, cada año, el riquísimo patrimonio que poseen las once diócesis de Castilla y León. Se localiza en una capital o villa importante, en una de las catedrales o colegiatas de Castilla. Cada nueva temporada la afluencia de visitantes supera a la anterior y ya son más de diez millones de personas las que han visitado, alguna vez, en algun lugar de Castilla, en alguna de las magníficas iglesias y catedrales de la región, una de las quince primeras ediciones de Las Edades del Hombre. Y no nos sorprende lo más mínimo, porque esta iniciativa, que surgió en 1988, ha alcanzado cotas de altísimo valor cultural y artístico. El título de la XVI edición de las Edades del Hombre es PASSIO (en latín significa “Pasión”). Este és el lema, y el tema, alrededor del cual gira la muestra de este año: la representación de la pasión de Cristo en el arte de Castilla y León. La exposición resultante va a exhibirse unos siete meses, entre los meses de mayo y noviembre de 2010. Las sedes de esta maravillosa experiéncia van ha ser la Iglesia de Santiago de los Caballeros, en Medina de Rioseco, y la Iglesia de Santiago el Real, en Medina del Campo. La Iglesia de Santiago Apóstol, conocida como Santiago de los Caballeros, de Medina de Rioseco (Valladolid) es un templo de grandes proporciones construido entre los siglos XVI y XVII, con un fastuoso retablo mayor. La Iglesia de Santiago el Mayor de Medina del Campo, és de estilo renacentista herreriano, del XVI. És obligada la visita de la famosa capilla del relicario. Passio reúne 180 obras maestras del arte castellano de los siglos X al XX. Las obras no han estado antes expuestas en certámen alguno. Una excusa ideal para dar un paseo por las ciudades de Castilla, con sus cascos antiguos llenos de castillos, iglesias, conventos, palacios y casonas. Además de las bellísimas Medinas vallisoletanas, teneis bién cerca Valladolid, con sus museos, Tordesillas, Olmedo, Arévalo, Palencia o Zamora. También las abundantes fortalezas de la zona: La Mota, Torrelobatón, Cuellar, Peñafiel, Fuensaldaña, Montealegre… Aprovechamos la ocasión para recomendar la visita al Monasterio de Santa María de Valbuena, sede permanente de la Fundación “Las Edades del Hombre”. Este cenobio és uno de los conjuntos cistercienses mejor conservados de España, con la iglesia, de una pureza de línias sobrecogedora, el claustro, o la capilla de San Pedro, con sus fenomenales frescos góticos. En esta sede permanente de las Edades del Hombre se pueden contemplar diversas exposiciones temporales, que van variando. En Medina comereis muy bién. En el restaurante Pasos Enlace, en la calle Mayor, con sus soportales. Tel: 983 70 10 02. Al lado teneis el restaurante Astúrias, y el La Rua, un poco más allá, en la carretera. Bueno Los Arcos, en la calle de Armas, 4. Tel: 983 72 00 43. En la misma calle Mayor muchos bares ofrecen menús del dia. Si quereis dormir en Rioseco, podeis probar en el Hotel Vittoria Colonna, con buén restaurante, o en el singular, y exclusivo, Hotel Los Almirantes, de lujo. Tiene SPA y otro buén restaurante. Si os gustan más las casas rurales, mirad la India Chica. En Valladolid, a medio camino entre las dos Medinas, y para uso y disfrute de las famílias, la apuesta segura y económica és el Novotel, entre los mejores de Europa en esta cadena.

Toro

Toro, a les vores del riu Duero, anclada al seu passat, mira passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila, amb unes línies clares i esborronadores. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica que, si fos francesa, veuriem reproduïda arreu del món. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són molt, molt boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns, i que ben aviat seran famosos arreu. Al temps!. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres ja ho vam fer: el Viuda Rica, al carrer Rejadora, 7, Tel: 980 69 15 81, ‎ o el “Alegria” a la mateixa Plaza Mayor, número 10, tel: 980 69 00 85. Toro, una parada en la ruta per Castella i Lleó, indispensable!

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el Viuda Rica, en la calle Rejadora, 7, Tel.: 980 69 15 81, o el “Alegría” en la misma Plaza Mayor, número 10, tel: 980 69 00 85.

Menorca

Avui ens plau parlar-vos del paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a Menorca. Naturalment ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. No havíem fet un post sobre Menorca, potser perquè és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem. De Menorca podríem parlar de les seves platges. De les cales agradables de la costa sud de Ciutadella. Són les que més ens agraden. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella… S’hi pot anar en cotxe, o en bici, des de Ciutadella per l’ermita de Sant Joan de Missa. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, i caminant a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Trebalúger. Tota una descoberta. Des des Mitjorn Gran podeu banyar-vos a la Platja de Santo Tomàs, platja llarga, tirada. Però caminant fareu cap a Fustam i Escorxada, dues perles desconegudes. (A la foto: Cala Fustam). Platja llarga també ho és Son Bou, la veïna de Santo Tomàs, a on s’hi va des de Alaior. Més enllà les cales i platges perden interès. La costa nord, en canvi, és agreste, dura, llunar. Des de Ciutadella us recomanem arribar-vos fins Algaiarencs. Si us deixen passar, una platjola deliciosa, cales i caletes, pins arran d’aigua. De Mercadal podeu arribar-vos a Fornells, poblet que fou pescador, ara venut al turisme de la llagosta i la caldereta. Anant cap a Maó des de Fornells trobareu s’Arenal de’s Castell, una conxa magnífica. Prop de Ciutadella hi ha cales més urbanes, on podeu anar en bus: Santandría, Blanca, Bosch… o Forcat. Si parlem de caps i vistes, de roques caient sobre un mar impetuós, llavors parlem de Punta Natí, de Cala Morell, amb les seves coves prehistòriques, del far de Cavalleria, o de Favaritx. Si de natura, del Port d’Addaia, o d’es Grau, albufera i maresmes. Aneu fins el Monte Toro, amb el seu santuari, des de Mercadal. Veureu tota l’illa, sencera. Repassem ara els pobles: Ciutadella, voltes blanques, catedral, barri antic, palaus, el port, la ciutat renaixentista, la Menorca en estat pur. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, poblets del centre de l’illa, blancs, de carrers estrets, lluminosos. Alaior, una petita joia, amb el pati de la lluna. Parlem de la gran Maó, la capital, penjada damunt el més espectacular port natural del Mediterrani, Santorini a banda. De l’orgue de la seva església. O d’es Castell o de Sant Lluís, poblet de gust francés. Parlem de monuments. De poblats talaiòtics. De la naveta dels Tudons, de la Torralba d’en Salort… i tants d’altres. Menorca també són les seves festes. Cavalls, música, ginet, pomada, gresca, molta gresca. Teniu cavalls a Menorca, amb els seus cargols, i el seu flabiol, des de Sant Joan, al juny, a Ciutadella, fins la verge de Gràcia, pel setembre a Maó. Cada setmana un poble. Per exemple, Ferreries, el 24 d’agost, per Sant Bartomeu. Menorca és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Allotjeu-vos a Ciutadella. Rebutgeu altres destins. En un hotel de tota la vida, gens turístic. L’hotel Alfons III.  O bé l’hostal Madrid, familiar, senzill. Si voleu aparthotel, apartaments i hotels més grans, en teniu a pilons, a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà. Feu unes vacances a Menorca, oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. No habíamos hecho un post sobre Menorca, quizá porque es imposible resumir la isla en un post, pero lo intentaremos. De Menorca podríamos hablar de sus playas. De las calas agradables de la costa sur de Ciutadella. Son las que más nos gustan. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella … Se puede ir en coche, o en bici, desde Ciutadella por la ermita de Sant Joan de Missa. Calas idílicas, de un agua azul turquesa y una arena blanca, indescriptible. Desde Ferreries pueden llegarse hasta Galdana, y caminando, de allí a Macarella y Mitjana. Nos gusta Cala Mitjana, porque es bonita y poco conocida. Y caminando un poco más llegareis a Trebalúger. Todo un descubrimiento. Des desde Mitjorn Gran pueden bañarse en la Playa de Santo Tomás, una playa larga. Pero caminando llegareis a Fustam y Escorxada, dos perlas desconocidas. (En la foto: Cala Fustam). Una playa larga también lo es Son Bou, justo la vecina de Santo Tomás, a donde se va desde Alaior. Más allá las calas y playas pierden interés. La costa norte, en cambio, es agreste, dura, lunar. Desde Ciutadella os recomendamos acercaros hasta Algaiarencs. Si os dejan pasar, descubrireis una cala deliciosa, pinos junto al agua. De Mercadal pueden llegar a Fornells, pueblo que fue pescador, ahora vendido al turismo de la langosta y la caldereta. Yendo hacia Maó desde Fornells, encontrareis el Arenal de’s Castell, una concha magnífica. Cerca de Ciutadella hay calas más urbanas, a donde se puede ir en bus: Santandria, Blanca, Bosch … o Forcat. Si hablamos de vistas, de rocas cayendo sobre un mar impetuoso, entonces hablamos de Punta Nati, de Cala Morell, con sus cuevas prehistóricas, del faro de Cavalleria, o de Favaritx. Si de naturaleza, del Puerto de Addaia, o de Es Grau, albufera y marismas. Id hasta el Monte Toro, con su santuario, desde Mercadal. Vereis toda la isla, entera. Repasemos ahora los pueblos: Ciutadella, calles blancas, catedral, barrio antiguo, palacios, el puerto, la ciudad renacentista, la Menorca en estado puro. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, pueblos del centro de la isla, blancos, de calles estrechas, luminosos. Alaior, una pequeña joya, con el patio de la luna. Hablamos de la gran Mahón, la capital, colgada sobre el más espectacular puerto natural del Mediterráneo, Santorini aparte. Del órgano de su iglesia. O de Es Castell o de San Luis, pueblo de gusto francés. Hablamos de monumentos. De poblados talayóticos. De la Naveta des Tudons, de la Torralba d’en Salord … y tantos otros. Menorca también son sus fiestas. Caballos, música, jinetes, pomada, juerga, mucha juerga. Tienen la fiesta eterna de los caballos en Menorca, con sus cargols y su sonido de flauta, desde San Juan, en junio, en Ciutadella, hasta la Virgen de Gracia, en septiembre, en Maó. Cada semana un pueblo. Por ejemplo, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en cuenta en Ciutadella. Rechaza otros destinos. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Zamora

Zamora, la bién cercada. Avui dia no queden apenes restes de les formidables muralles medievals de Zamora, però us podem assegurar que aquesta magnífica ciutat a les vores del Duero mereix una visita ben acurada. Perquè la bellíssima ciutat castellana conserva monuments que la fan inoblidable. Només dir-vos que és la ciutat de la península amb més esglèsies romàniques dins el casc antic, i dins el terme municipal. Passen de la vintena. Esglèsies maravelloses, d’un romànic pur, sobri, excels. Començant per la catedral, una joia del romànic, amb la seva torre, (a la foto), i la cúpula amb influència bisantina. Tota Zamora és un museu a l’aire lliure de l’època medieval. Carrers, places, palaus i, sobretot les esglèsies. I si hem de triar calendari per anar a Zamora us recomanem la Setmana Santa. Les processons a Zamora corprenen. La severitat, l’austeritat, la cerimònia castellana, els tambors secs tallant l’aire fresc de la nit, et deixen sense parla. No oblidèssiu pas Zamora, o la menystinguèssiu en una ruta per Castella, en una ruta per les terres que banya el Duero. No sabeu el que us perdríeu. Aneu a Zamora i aprofiteu per veure en el paquet Toro, amb la seva colegiata romànica, Tordesillas, amb el convent mudejar de Santa Clara, Valladolid i el museu nacional d’escultura, o Salamanca, una ciutat que és patrimoni de la humanitat, plena de fites inexcusables. Dormiu a Zamora, en família, a l’hotel AC, fantàstic. O a l’hotel NH, molt dins la seva línia, segura, de confort. També està molt bé el Dos Infantas. I no són els únics. Hi ha hotels, hostals i hotelets maravellosos a Zamora. Per dinar teniu bons restaurants als hotels que hem mencionat, i en altres de la ciutat. El millor, amb una estrella Michelin, és El Rincón de Antonio, però també el més car. A Casa Cipri, més modest, fan bon menú. També menjareu bé en molts altres llocs de la vila.

Zamora, la bien cercada. Hoy en día no quedan apenas restos de las formidables murallas medievales de Zamora, pero os podemos asegurar que esta magnífica ciudad a las orillas del Duero merece una visita bien detenida. Porque la bellísima ciudad castellana conserva monumentos que la hacen inolvidable. Sólo deciros que es la ciudad de la península con más iglesias románicas en el casco antiguo, y dentro del término municipal. Pasan de la veintena. Iglesias maravillosas, de un románico puro, sobrio, excelso. Empezando por la catedral, una joya del románico, con su torre, (en la foto), y la cúpula con influencia bizantina. Toda Zamora es un museo al aire libre de la época medieval. Calles, plazas, palacios y, sobre todo las iglesias. Y si tenemos que elegir calendario para ir a Zamora les recomendamos la Semana Santa. Las procesiones en Zamora cautivan. La severidad, la austeridad, la ceremonia castellana, los tambores secos cortando el aire fresco de la noche, te dejan sin habla. No se olviden pasar Zamora, no menosprecieis su importáncia, en una ruta por Castilla, una ruta por las tierras que baña el Duero. No sabéis lo que os perderíais. Id a Zamora y aprovechad para ver en el paquete Toro, con su colegiata románica, Tordesillas, con el convento mudejar de Santa Clara, Valladolid y su museo nacional de escultura, o Salamanca, una ciudad que es patrimonio de la humanidad, llena de hitos inexcusables. Duerman en Zamora, con la familia, en el hotel AC, fantástico. O en el hotel NH, muy en su línea, segura, de confort. También está muy bien el Dos Infantas. Y no son los únicos. Hay hoteles, hostales y hotelitos maravillosos en Zamora. Para comer tienen buenos restaurantes en los hoteles que hemos mencionado, y en otros de la ciudad. El mejor, con una estrella Michelin, es El Rincón de Antonio, pero también el más caro. En Casa Cipri, más modesto, hacen buen menú. También comer bien en muchos otros lugares de la villa.

Tordesillas

Tordesillas, prop de Valladolid, al cor de Castella, és una gran cruïlla de camins al centre d’Espanya. Penjada damunt del riu Duero, controlant-ne el pas, dominant-ne el pont, Tordesillas fou un nucli molt important durant l’edat mitjana i moderna. D’aquell temps conserva nombroses mostres d’art. Però la més espectacular, la més sorprenent, és el convent de Santa Clara, (a la foto). Una joia mudejar, amb uns interiors increibles, amb uns artesonats fabulosos, una fita de l’art, on visqué fins a la mort la mare de l’emperador Carles V, la famosa Joana la Boja. Al casc antic, amb la seva plaça major, on les esglèsies i convents es donen de la mà amb palaus i cases senyorials, blasonades, poderoses, podreu passejar rememorant la història. Des del pont, damunt del riu castellà per excel·lència veureu la vila iluminar-se al caure la nit, amb el convent de Santa Clara al cim. Tordesillas és un bon enclau, ho ha estat sempre, per fer de centre en la vostra visita a Castella, a Simancas, a Valladolid, a Toro, a Salamanca, a Medina. Podeu dormir a l’Hotel Torre de Sila, el millor de la ciutat. O a l’hotel el Tratado, o al simpàtic Los Toreros, amb bon restaurant, on nosaltres ens varem allotjar, avui ja una mica superat pel temps. En les vostres anades i vingudes per Castella no oblideu la visita, obligada, de veritat, a Santa Clara de Tordesillas.

Tordesillas, cerca de Valladolid, en el corazón de España, es una gran cruce de caminos en el centro de Castilla. Colgada sobre el río Duero, controlando el paso, dominando su puente, Tordesillas fue un núcleo muy importante durante la edad media y moderna. De aquel tiempo conserva numerosas muestras de arte. Pero la más espectacular, la más sorprendente, es el convento de Santa Clara, (en la foto). Una joya mudejar, con unos interiores increíbles, con unos artesonados fabulosos, un hito del arte, donde vivió hasta su muerte, la madre del emperador Carlos V, la famosa Juana la Loca. En el casco antiguo, con su plaza mayor, donde las iglesias y conventos se dan de la mano con palacios y casas señoriales, blasonadas, poderosas, podrá pasear rememorando la historia. Desde el puente, sobre el río castellano por excelencia verá la villa iluminarse al caer la noche, con el convento de Santa Clara en la cima. Tordesillas es un buen enclave, lo ha sido siempre, para hacer de centro en su visita a Simancas, Valladolid, Toro, Salamanca o Medina. Pueden dormir en el Hotel Torre de Sila, el mejor de la ciudad. O en el hotel el Tratado, o en el simpático Los Toreros, con buen restaurante, donde nosotros nos dimos en alojarnos, hoy ya algo superado por el paso del tiempo. En sus idas y venidas por Castilla no olviden la visita, obligada, de verdad, a Santa Clara de Tordesillas.