Monfragüe


El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Carnaval a Saragossa


carnaval-zaragoza-2016

Avui us donarem un nou motiu per anar a Zaragoza. Cal arribar-se a la capital de l’Ebre per veure el Pilar, per descomptat. I és molt important no perdre’s la maravella de la seva Seo gòtica, recién restaurada. O la desconeguda herència romana de la ciutat, amb el seu Fórum romà, i el teatre, les termes o el port fluvial. Però avui us volem recomanar una anada a Saragossa per veure el seu Carnaval. Comença la tarda del dia 4, “Jueves Lardero” amb repartiment de “longaniza de Ternasco de Aragón” a la Plaza Miguel Merino. Seguirà una revetlla amb l’orquesta Oceanic a la Sala Multiusos del Auditori de Zaragoza. Entrada lliure. El 5 de febrer, a les 19:00 hores, cercavila amb música y balls tradicionals. Sortida des del Balcó de San Lázaro, Puente de Piedra, Plaza del Pilar, carrer Alfonso, Carrer Candalija i Plaza San Felipe. Dissabte de Carnaval, dia 6 de febrer, dia gran. A les cinc de la tarda “Conjuro”. Sala Mozart del Auditorio de Zaragoza. A les 18:00 hores, concentració de comparses a la plaça de San Miguel. A les 18:30 hores, alliberament del Rey de Gallos, previa a la desfilada. A les 19.00 hores Gran Desfilada de Carnaval des de la Plaza de San Miguel, Coso, Plaza de España, Alfonso i Plaza del Pilar. A la nit a les 24:00 hores gran Festa de Carnaval amb l’Orquesta Jenasan, a la Sala Multiusos del Auditorio de Zaragoza. Entrada lliure. Diumenge 7 de febrer, a les 12 hores, Carnaval Infantil, cercavila i espectacles del carrer Alfonso a la Plaza del Pilar. No us ho deixeu perdre. Zaragoza és un destí familiar clar de cap de setmana o pont, que està a prop, molt a prop de Barcelona. Fàcil amb l’AVE, o amb el tren Avant, que és més baratet. Saragossa està a tres hores en cotxe. Hi sereu per dinar. Zaragoza te moltes coses a veure. Com per exemple l’Anfanjeria. Una barreja superba de l’Alhambra amb un casal reial renaixentista. Arcs i claustres mudejars, dins un castell que és la seu oficial de les Corts d’Aragó. I, annexe, el casal reial que els Reis Catòlics feren edificar damunt l’edifici moresc. Amb uns artesonats, una riquessa que talla la respiració. Molt i molt recomanable. Fabulós, de veritat. Està a la sortida del centre de la ciutat. Ben indicat. Si us falten motius per anar a Zaragoza penseu en la Expo i els pabellons que queden, amb l’aquari fluvial més gran d’Europa. I, evidentment, l’Ebre, el riu, que dona sentit a la ciutat. Podeu dinar a molts llocs. Nosaltres recomanem Birolla 4. Tapes i coses més series. Bo. Contigo pan y cebolla, molt bé. Molt recomanable. Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, al casc antic, a la zona més castissa. En la seva línia l’Angel del Pincho. Bones tapes. Com a l’Alba, un altre a recomanar. O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró, no n’hi ha de millors, potser sí de més cars, però aquest és molt recomanable. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. Fantàstic. O bé a l’NH Ciudad de Zaragoza, al costat del Pilar, al Oriente, més senzillet i al NH Gran Hotel, al carrer Joaquin Costa, una mica demodé. Tots molt centrics. Si aneu amb nens penseu que hi ha un Holiday Inn, no al centre, que admet dos infants a l’habitació. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Apa!. Cap a Zaragoza, que el carnaval us espera!.

Hoy os daremos un nuevo motivo para ir a Zaragoza: su carnaval. Hay que llegarse a la capital del Ebro para ver el Pilar, por supuesto. Y es muy importante no perderse la maravilla de su Seo gótica, recién restaurada. O la desconocida herencia romana de la ciudad, con su Fórum romano, y el teatro, las termas o el puerto fluvial. Pero también su carnaval merece visita familiar. El Jueves Lardero, 4 de febrero, ya hay juerga.Desde las 18:30 h: Celebración del Jueves Lardero con reparto de longaniza de Ternasco de Aragón en la Plaza Miguel Merino (junto a la Sala Multiusos). Desde las 19:00 h: Verbena con la Orquesta Oceanic en la Sala Multiusos del Auditorio de Zaragoza. La entrada es libre hasta completar aforo. El Viernes de Carnaval, 5 de febrero, a las 19:00 h: Pasacalles con música y baile tradicional. Recorrido: Salida desde el Balcón de San Lázaro, cruzando el Puente de Piedra, pasando por la Plaza del Pilar, calle Alfonso, Calle Candalija y finaliza en la Plaza San Felipe. Organizado por la Asociación Laqtspera, con la colaboración de Gaiteros del Rabal y Escuela Municipal de Música y Danza de Zaragoza. El Sábado de Carnaval, 6 de febrero, a las 18:00 h: Yunque presenta su espectáculo “Conjuro”. Con la colaboración especial de Javi El Mago. En la Sala Mozart del Auditorio de Zaragoza. A las 18:00 h: Concentración de Comparsas de Carnaval. En la Plaza de San Miguel. A las 18:30 horas: Liberación del Rey de Gallos, previa al desfile. A las 19.00 h: Gran Desfile de Carnaval. Recorrido: Salida desde la Plaza de San Miguel, pasando por Coso, Plaza de España, c/Alfonso, y finalizando en la Plaza del Pilar. Por la noche, a las 24:00 h: Gran Fiesta de Carnaval con la Orquesta Jenasan, en la Sala Multiusos del Auditorio de Zaragoza. La entrada es libre también hasta completar aforo. El Domingo de Carnaval, 7 de febrero, a las 12:00 y hasta las 13:45 h: Gran Carnaval Infantil, con Pasacalles de Carnaval, pregón y espectáculos desde la calle Alfonso y la Plaza del Pilar. Ya teneis otro motivo para llegaros a la capital del Ebro. Zaragoza es un destino familiar claro de fin de semana o puente, que está cerca, muy cerca de Barcelona. Fácil con el AVE, o con el tren Avant, que es más barato. Zaragoza está a tres horas en coche y tiene muchas cosas que ver. Pero hoy os queremos hablar también de un palacio árabe. Un palacio muy desconocido. Una verdadera joya escondida que vale, por sí sola, una visita a Zaragoza. Se trata del Anfanjeria. Una mezcla soberbia de la Alhambra con un palacio real renacentista. Arcos y claustros mudéjares, dentro de un castillo que es la sede oficial de las Cortes de Aragón. Y, anexo, el casal real que los Reyes Católicos hicieron edificar encima del edificio moro. Con unos artesonados, una riqueza que corta la respiración. Muy y muy recomendable. Fabuloso, de verdad. Está a la salida del centro de la ciudad. Bien indicado. Si aún os faltan motivos para ir a Zaragoza pensad en la Expo y en los pabellones que quedan, con el acuario fluvial más grande de Europa. Y, evidentemente, el Ebro, el río, que da sentido a la ciudad. Pueden comer en muchos lugares. Nosotros recomendamos Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, en el casco antiguo, en la zona más castiza. O bien Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Los hay mejores, más caros, pero estos son muy recomendables. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. Fantástico. O bien en el NH Ciudad de Zaragoza, junto al Pilar, en el Oriente, más sencillito y en el NH Gran Hotel, en la calle Joaquin Costa, un poco demodé. Todos muy céntricos. Si va con niños piensen en el Holiday Inn, no en el centro, pero que admite dos niños en la habitación. A las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. ¡Hala, hacia Zaragoza, que el carnaval os espera!.

Villa Romana de la Dehesa


villa_romana_dehesa_soria

Prop de Soria hi ha un museu sobre una antiga vil·la romana que va s’anomena Magna Mater. De totes maneres és més i millor conegut com a jaciment de la Vila Romana “La Dehesa”. Està situat al sud-oest de la capital, a uns 40 kms. de Soria, al poblet de Cuevas de Soria, a prop de Quintana Rodona, encara que no cal arribar a aquest poble per visitar-la. El museu acull sota una coberta moderna les restes de la vila romana i un ampli espai cultural, un d’aquells llocs pensats amb el cap on els nens i joves descobreixen jugant el món romà. Està dotat de tot tipus de materials pedagògics molt bé pensats i dissenyats, audiovisuals, panells, vitrines i tot tipus d’informacions. Es pot passejar sobre les restes del que va ser una luxosa domus rural, datada entre els segles III i IV de la nostra era. Es conserven unes 30 estances pavimentades totes amb mosaics geomètrics, interessants, encara que al no ser figuratius, no són prou resultones. Hi ha viles a Espanya amb mosaics molt millors, amb escenes mitològiques, d’animals o persones, a tot color. Aquests són més senzills, més monòcroms. Encara que n’hi ha alguns amb inscripcions que han permès identificar els seus antics propietaris, en aquest cas la família Irricos. Al Museu Magna Mater veureu recreada d’una manera molt didàctica el que va ser aquesta factoria agrícola en aquells temps. Les instal·lacions són molt modernes, amb un sistema de passarel·les per recórrer les estances de la casa des de dalt, donant la volta a un gran pati central amb un passadís envoltat de columnes. Si aneu per aquesta zona de Soria, o si sou una família aficionada a l’art i la història, i esteu de vacances per aquestes terres, no deixeu de donar-li un cop d’ull. Més informació en els telèfons: 60.017.854 i 651.381 240. O bé escrivint a info@villaromanaladehesa.es. L’empresa que el porta té destacat allà personal molt amable i eficient que us resoldrà qualsevol dubte i estarà encantat d’atendre-us. Realment molt acollidors. Per arribar-hi cal anar des de Soria capital per l’autovia A-15 cap a Almazán i Medinaceli, dues ciutats molt boniques, per cert. En els primers kms. ja apareix indicada la desviació per la SO-100 cap a Berlanga de Duero, una altra vila preciosa. Agafeu aquesta carretera fins a veure, a mà dreta, el desviament cap al poble de Izana, bé indicat, així com també la pròpia Vila Romana. En 5 kms. estareu allà, desviament a l’esquerra, amb bon aparcament a l’entrada. Aprofiteu per fer una volta per aquestes terres dures i fascinants. A la capital us espera Sant Joan de Duero, Sant Polo i Sant Saturio, ermites romàniques de pro. Sant Joan de Duero és pura poesia feta pedra. I una altra vegada el Duero, etern, amb la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria és un destí sempre somiat. Visiteu Sant Joan de Ravanera, Santo Domingo, Sant Pere, la catedral. Passegeu pels carrers medievals, per la plaça Major. Per allotjar-vos us proposem l’Hotel Apolonia, en ple centre. I també és un bon lloc per menjar bones tapes. Personal atent i servicial, hotel modern i net. Bé també l’hotel Alfonso VIII, un hotel gran, un clàssic. Ens va agradar quan ens vam allotjar també a l’Hotel Leonor Centre, en plena plaça de l’Olivera. Una cosa una mica envellida però bona relació qualitat i preu. Baixeu a Berlanga de Duero, i més enllà, vegeu Sant Baudelio de Casillas una joia incomparable de l’art mossàrab. Després de Sant Baudelio visiteu Berlanga de Duero, amb la seva Col·legiata i el seu castell. A Berlanga podeu menjar i dormir a l’incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantàstic, un dels millors d’Espanya. També molt bé La posada dels Lleons, o al Palau de Brias, o el Fra Tomàs, on hi ha el restaurant Casa Vallecas, car, però d’una qualitat i servei extrems. I Berlanga no està a més de 20 kms. de la Vila Romana La Dehesa, seguint des de Quintana Rodona per la SO-100. Us aconsellem també alguns pobles medievals encantadors, com Catalañazor. Allà podeu allotjar-vos o dinar al Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, o a la Casa del Cura de Calatañazor. No deixeu de veure el Burgo d’Osma, una vila medieval amb catedral i torre barroca. O el superb castell califal de Gormaz, el més gran d’Europa. O els paisatges austers del riu Duero. I, per descomptat, convé un repàs a les belleses naturals, com els Picos de Urbión i la Llacuna Negra. O l’espectacular canó del Rio Lobos, o La Fuentona. Ja ho sabeu … Soria us espera !.

La Diputación Provincial de Soria y la Junta de Castilla y León crearon no hace mucho tiempo un museo sobre una antigua villa romana que recibió el nombre de Magna Mater. De todas maneras és más y mejor conocido como yacimiento de la Villa Romana “La Dehesa”. Está situado al sudoeste de la capital, a unos 40 kms. de Soria, en el pueblecito de Cuevas de Soria, cerca de Quintana Redonda, aunque no hay que llegar a este pueblo para visitarla. El museo acoge bajo una cubierta moderna los restos de la villa romana y un ámplio espacio cultural, un buén lugar para que los niños y jóvenes descubran el mundo romano. Está dotado de todo tipo de materiales pedagógicos muy bién pensados y diseñados, audiovisuales, paneles, vitrinas y todo tipo de informaciones. Se puede pasear sobre los restos de lo que fué una lujosa domus rural, datada entre los siglos III y IV de nuestra era. Se conservan unas 30 estancias pavimentadas todas con mosaicos geométricos, interesantes, aunque al no ser figurativos, no son lo bastante resultones. Hay villas en España con mosaicos mucho mejores, con escenas mitológicas, de animales o personas, a todo color. Estos son más senzillos, más monócromos.  Aunque hay algunos con inscripciones que han permitido identificar a sus antiguos propietarios, en este caso la familia Irricos. En el Museo Magna Mater vereis recreada de una manera muy didáctica lo que fué esta factoria agrícola en aquellos tiempos. Las instalaciones son muy modernas, con un sistema de pasarelas para recorrer las estancias de la casa desde lo alto, dando la vuelta a un gran patio central con un pasillo rodeado de columnas. Si vais por esta zona de Soria, o si sois una família aficionada al arte y la historia, y estais de vacaciones por estas tierras, no dejeis de darle un vistazo. Más información en los teéfonos: 60 017 854 y 651 381 240. O bién escribiendo a info@villaromanaladehesa.es. La empresa que lo lleva tiene destacado allí personal muy amable y eficiente que os resolverá cualquier duda y estará encantado de atenderos. Realmente muy acogedores. Para llegar hay que ir des de Soria capital por la autovia A-15 hacia Almazán y Medinaceli, dos ciudades muy bonitas, por cierto. En los primeros kms. ya aparece indicada la desviación por la SO-100 hacia Berlanga de Duero, otra villa preciosa. Coged esta carretera hasta ver, a mano derecha, el desvio hacia el pueblo de Izana, bién indicado, así como también la propia Villa Romana. En 5 kms. estareis allí, desvio a la izquierda, con buén aparcamiento a la entrada. Aprovechad para dar una vuelta por estas tierras duras y fascinantes. En la capital os espera San Juan de Duero, San Polo y San Saturio, ermitas románicas de pro. San Juan de Duero es pura poesia hecha piedra. Y otra vez el Duero, eterno, con la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego o Antonio Machado. Soria es un destino siempre soñado. Visitad San Juan de Ravanera, Santo Domingo, San Pedro, la catedral. Pasead por las calles medievales, per la plaza Mayor. Alojaros en el Hotel Apolonia, en pleno centro. Y también buén lugar para comer buenas tapas. Personal atento y servicial, hotel moderno y limpio. Bueno también el hotel Alfonso VIII, un hotel grande, un clásico. Nos gustó cuando nos alojamos también en el Hotel Leonor Centro, en plena plaza del Olivo. Algo envejecido pero buena relación calidad y precio. Bajad a Berlanga de Duero, y más alla, ved San Baudelio de Casillas una joya incomparable del arte mozárabe. Tras San Baudelio visitad Berlanga de Duero, con su Colegiata y su castillo. En Berlanga podeis comer y dormir en el incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantástico, uno de los mejores de España. También muy bién en La posada de los leones, o en el Palacio de Brias, o en el Fray Tomás, donde está el restaurante Casa Vallecas, caro, pero de una calidad y servicio extremos. Y Berlanga no está a más de 20 kms. de la Villa Romana La Dehesa, siguiendo desde Quintana Redonda la SO-100. Os aconsejamos también algunos pueblos medievales encantadores, como Catalañazor.  Allí podeis alojaros o comer en el Mirador de Almanzor, o bién en la Casa Rural de Calatañazor, o en la Casa del Cura de Calatañazor. No dejeis de ver el Burgo de Osma, una villa medieval con catedral y torre barroca. O el soberbio castillo califal de Gormaz, el más grande de Europa. O los paisajes austeros del rio Duero. Y, por supuesto, conviene un repaso a las bellezas naturales, como los Picos de Urbión y la Laguna Negra. O el espectacular cañon del Rio Lobos, o La Fuentona. Ya lo sabeis… ¡Soria os espera!.

Sierra de Cazorla


cazorla

La Sierra de Cazorla és un espai únic, irrepetible, diferent, inclassificable. Està situat a la part alta d’Andalusia, a la província de Jaén, no lluny de les bellíssimes ciutats d’Úbeda i Baeza, que son un bon lloc on fer-hi estada. Ideal per unes vacances de Setmana Santa, quan no fa massa fred ni massa calor, i les processons ronden els pobles i viles propers. O bé a l’hivern, quan pot estar ben nevada, o a l’estiu si us atreviu amb la calor potent del sur d’Espanya, aquí matisada per l’alçada, més de 2000 metres. Des de Barcelona podeu anar-hi via València i Albacete, per agafar la carretera N-322, a vegades autovia A-32, passant per Alcaraz fins Villanueva del Arzobispo. Aquí deixeu la N-322 i us endinseu, seguint el riu Guadalquivir jovencell, cap a l’embassament del Tranco, ja en ple parc natural. Seguiu la carretera A-319, estreta i amb moltes corbes,cap a Coto-Rios y Arroyo Frio. Cada vegada més alts, cada vegada amb més vegetació, cada vegada paisatge més de muntanya. Arribareu a una desviació, en un indret molt ombrívol, on a la dreta aniríeu cap a Cazorla i la Iruela passant el puerto de las Palomas, i a la esquerra senyala el naixement del Guadalquivir i el parador nacional de Cazorla. Us recomanem que agafeu a l’esquerra i escolliu algun indret per anar. Per exemple el naixement del riu, sí, bona pista asfaltada, estreta i en pujada. O el parador idem. Però nosaltres preferim dos indrets més senzills i molt bonics. L’àrea de pícnic i lleure de Linarejos, i la zona de Vadillo Castril, on el riu Guadalquivir, acabat de nèixer, ha excavat una senyora gorja, i on rep el riu Linarejos caient en una esplèndida cascada. El camí des de Vadillo Castril a la cascada, per la gorja, no us el podeu perdre. Son 800 metres per un camí de cabres, però ben condicionat, amb els voltors i les àligues voltant, i un paisatge brutal. Hi ha un centre d’interpretació i una mica d’aparcament a la carretera, a Vadillo Castril mateix, que no és un poble, sinó un lloc a peu de carretera, amb un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, on us oferiran beguda o menjar casolà, interessant. Torneu a la carretera principal, remunteu el coll de las palomas, amb vistes fabuloses a tota la serra, parada obligada, i baixeu cap a La Iruela, poblet de muntanya amb carrers estrets i un castell escenogràfic. Cazorla, en canvi, és molt gran. Un gran poble blanc, massa gran pel nostre gust. La carretera segueix baixant fins la planura ondulada, plena de turons, curulla d’oliveres. La sortida més natural serà cap a Torreperogil, i Úbeda. Per dinar per aquests contorns us recomanem, a més del chiringuito de Vadillo Castril, uns restaurants a Cazorla: Don Chema i Casa Alfonso. A Úbeda teniu també molts bons llocs, com ara Al-Andalus, un bon restaurant, o bé el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, bons llocs de tapes i racions, que també ofereixen servei de restaurant més acurat. Per dormir recomanem l’Hotel Zenith El Postigo, al centre d’Úbeda, modern, amb piscina a l’aire lliure i prou decent. Habitacions familiars. Fabulós el Nueve Leyendas. Maco també l’Afan de Rivera. No deixeu de visitar la Serra de Cazorla si podeu anar per allà un pont llarg o unes vacances!.

La Sierra de Cazorla es un espacio único, irrepetible, diferente, inclasificable. Está situado en la parte alta de Andalucía, en la provincia de Jaén, no lejos de las bellísimas ciudades de Úbeda y Baeza, que son un buen lugar donde hacer estancia. Ideal para unas vacaciones de Semana Santa, cuando no hace demasiado frío ni demasiado calor, y las procesiones rondan los pueblos y villas cercanas. O bien en invierno, cuando puede estar bien nevada, o en verano si os atrevéis con el calor potente del sur de España, aquí matizado por la altura, más de 2000 metros. Desde Barcelona pueden ir vía Valencia y Albacete, y coger la carretera N-322, a veces autovía A-32, pasando por Alcaraz hasta Villanueva del Arzobispo. Aquí dejen la N-322 y se adentran, siguiendo el río Guadalquivir jovencito, hacia el embalse del Tranco, ya en pleno parque natural. Sigan la carretera A-319, estrecha y con muchas curvas, hacia Coto-Rios y Arroyo Frío. Cada vez más altos, cada vez con más vegetación, cada vez paisaje más de montaña. Llegarán a una desviación, en un lugar muy sombrío, donde a la derecha iríais hacia Cazorla y La Iruela pasando el puerto de las Palomas, y a la izquierda os señalan el nacimiento del Guadalquivir y el parador nacional de Cazorla. Les recomendamos que tomen a la izquierda y elijan algún lugar para ir. Por ejemplo el nacimiento del río, sí, por buena pista asfaltada, estrecha y en subida. O el parador idem de ídem. Pero nosotros preferimos dos lugares más sencillos y muy bonitos. El área de picnic y ocio de Linarejos, y la zona de Vadillo Castril, donde el río Guadalquivir, recién nacido, ha excavado una señora garganta, y donde recibe el río Linarejos cayendo en una espléndida cascada. El camino desde Vadillo Castril a la cascada, por la garganta, no se lo pueden perder. Son 800 metros por un camino de cabras, pero bien acondicionado, con los buitres y las águilas alrededor, y un paisaje brutal. Hay un centro de interpretación y un poco de aparcamiento en la carretera, en Vadillo Castril mismo, que no es un pueblo, sino un lugar a pie de carretera, con un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, donde les ofrecerán bebida o comida casera, interesante. Vuelvan a la carretera principal, remontando el puerto de las palomas, con vistas fabulosas a toda la sierra, parada obligada, y bajen hacia La Iruela, pueblecito de montaña con calles estrechas y un castillo escenográfico. Cazorla, en cambio, es muy grande. Un gran pueblo blanco, demasiado grande para nuestro gusto. La carretera sigue bajando hasta la llanura ondulada, llena de colinas, rebosante de olivos. La salida más natural será hacia Torreperogil y Úbeda. Para comer por estos contornos se recomienda, además del chiringuito de Vadillo Castril, unos restaurantes en Cazorla: Don Chema y Casa Alfonso. En Úbeda tienen también muchos buenos lugares, como Al Andalus, un buen restaurante, o bien el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, buenos sitios de tapas y raciones, que también ofrecen servicio de restaurante más cuidado. Para dormir recomendamos el Hotel Zenit El Postigo, en el centro de Úbeda, moderno, con piscina al aire libre y bastante decente. Habitaciones familiares. Fabuloso el Nueve Leyendas. Bonito también el Afan de Rivera. ¡No deje de visitar la Sierra de Cazorla si usted puede ir por allí un puente largo o unas vacaciones !.

Sant Bartomeu a Ferreries


ferreries

Avui us ho diem amb temps per tal que pugueu reservar ben aviat per aquest proper cap de setmana del 24 d’agost. I us descobrim un secret molt ben guardat. Avui ens plau parlar-vos d’unes festes al paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a viure les festes de Sant Bartomeu a Ferreries, un petit poblet de l’illa de Menorca. Per a nosaltres, com per a molts catalans, aquest tros de terra blanca envoltat per un mar turquesa és una petita pàtria. Un lloc del que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per les seves terres, les seves platges, els seus turons, recòrrer els pobles quiets al capvespre, és tornar a un temps de somni, que sovint, quan som lluny, creiem que mai no van existir. I perquè el dia de Sant Bartomeu a Ferreries?. Heu sentit a parlar de les festes de Sant Joan a Ciutadella?, boniques, però massificades. Voleu veure els cargols dels cavalls?. Voleu veure els caixers vestits de frac, dalt dels seus cavalls negres?. Voleu viure la festa més emocionat i bonica de la Mediterrània, però sense cap risc?. Voleu gaudir d’un dels espectacles més antics i bells de la Mediterrània sense presses, empentes, ofecs ni perills?. Doncs heu d’agafar el vaixell, o l’avió, i arribar-vos aquest proper cap de setmana a Ferreries de Menorca. Veureu el mateix que podríeu veure a Ciutadella per Sant Joan, però més petit, més cassolà, més a escala humana, com era abans de que les masses ho destrossessin. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la petita vila, que n’hi ha, o en cases de camp, cases rurals maravelloses, en espais dignes d’una pel·lícula. N’hi ha molts. Com ara l’hotel rural “Ses Sucreres”, senzill, coquetó, res de l’altre món, però molt blanc, polit. N’hi ha d’altres que lloguen habitacions o la casa sencera, com les Cases des Canaló, a tocar del bellíssim i intocat Barranc d’algendar, tel: 971 37 40 72. O la casa de Son Triay, tel: 971 15 50 78. O l’hisenda de Bini-Said, una casa de camp d’agroturisme, a la carretera que baixa de Ferreries a cala Galdana, al km. 4. tel: 971 35 23 03 / 971 36 22 99 / 971 15 50 63. O bé podeu allotjar-vos a la Cala Galdana mateix, arran d’aigua, en un dels grans hotels que hi ha. Teniu també un bonic i tranquil càmping, sense massa pretensions ni luxes, el Camping S’Atalaia, tel: 971 37 42 32. Aneu-hi, que aquí si no us espantarà la gent. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera que és l’illa blanca de Menorca, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques de pedra, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir fora de Ferreries us caldrà anar a Ciutadella. Si voleu quelcom poc conegut, molt de l’illa, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: l‘hotel Alfons III.  O bé l’Hostal Madrid, familiar, molt senzill. No son grans hotels, son petits, desconeguts, bàsics. Si voleu un bon aparthotel, uns apartaments o uns hotels més grans, en teniu a pilons, a internet o a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars de Ferreries, o bé als del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà baix. Consulteu la web de les Illes Balears  o a la web de Menorca. També a la web de turisme Visit Menorca. Naturalment nosaltres ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. Podem parlar molt sobre Menorca, tot i que és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem en les properes setmanes. Ara, de moment, quedeu-vos amb la cita de Sant Bartomeu a Ferreries que us permetrà de descobrir les seves platges. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, maca però molt explotada. I si us agrada caminar, no gaire, sereu fàcilmernt a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Cala Trebalúger. Tota una descoberta, salvatge i paradisíaca. Aneu a Menorca, que és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Feu unes curtes vacances a Menorca, aprofitant l’excusa de Sant Bartomeu a Ferreries i oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. La festa de Sant Bartomeu a Ferreries de Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca a las fiestas de San Bartolomé. Iguales que las de San Juan en Ciudadela pero mejores, sin peligro para los niños. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. Acordaros, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en Ferreries es posible, en el Hotel Les Sucreres y en pequeñas casas rurales. Hasta tienen allí un cámping. También pueden hacerlo en Ciutadella. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares de Ferreries, o a los del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, con la excusa de San Bartolomé y olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

León: la ciutat.


León és una de les ciutats més boniques de Castella i Lleó, d’Espanya i d’Europa. Així de fàcil. La seva catedral és magnífica, espectacular, altíssima, molt diferent de la resta de catedrals de la península. És una catedral plenament europea, del nord d’Europa, francesa o alemana. D’un gòtic internacional. Els seus vitralls són inaudits, preciosos, maravellosos. Sense rival a Espanya. Més antiga que la catedral teniu una joia del romànic, única, fabulosa, és la Basílica de San Isidoro, amb unes pintures que mereixen el sobrenom de Capella Sixtina del romànic. Així de fastuoses són. Podeu continuar el recorregut veient el claustre de San Marcos i el Palau dels Guzmanes, dues maravelles del renaixement. Podeu visitar León com a part del Camí de Sant Jaume. Camí de Galícia, o en el curs d’un recorregut per Castella i Lleó. Prop de la ciutat el santuari de la Verge del Camí mostra la seva portada moderna amb les grans escultures en ciment. Per dinar us recomanem restaurants com ara el Zuloaga, cèntric, clàssic, com també ho és el Alfonso Valderas. Tots dos amb molt prestigi, menú i carta. Bona teca. També ens agrada, i molt El Cenador Rua Nova. Ambient i encant. La Gitana és un bar amb apartat de restaurant. Digne de considerar. Plats sense sorpreses. Un grec al mateix carrer del Cenador: Sabor de Grècia. Molt bo. Fora del centre una pizzeria molt xula: Sapori di Nàpoli. Nosaltres sempre dormim, si podem, en els hotels AC, com el San Antonio de León. O en un NH com el Plaza Mayor. Però també hem vist el Infantas de León, molt bonic. Si aneu cap a Galícia, o us moveu per Espanya, no oblideu León!.

León es una de las ciudades más bonitas de Castilla y León, de España y de Europa. Así de fácil. Su catedral es magnífica, espectacular, altísima, muy diferente del resto de catedrales de la península. Es una catedral plenamente europea, como del norte de Europa, francesa o alemana. De un gótico internacional. Sus vitrales son inauditos, preciosos, maravillosos. Sin rival en España. Más antigua que la catedral tienen una joya del románico, única, fabulosa, es la Basílica de San Isidoro, con unas pinturas que merecen el sobrenombre de Capilla Sixtina del románico. Así de fastuosas son. Pueden seguir el recorrido viendo el claustro de San Marcos y el Palacio de los Guzmanes, dos maravillas del renacimiento. Podéis visitar León como parte del Camino de Santiago. Camino de Galicia, o en el curso de un recorrido por Castilla y León. Cerca de la ciudad está el santuario de la Virgen del Camino que muestra su portada moderna con las grandes esculturas en cemento. Nosotros siempre dormimos, si podemos, en los hoteles AC, como el San Antonio de León. Pero también hemos visto muy bién el Infantas de León, muy bonito.

Batalha


Batalha és un monestir. Una preciosa joia del gòtic florit. Una simfonia de pinacles. Una bellíssima construcció que manà edificar el rei Joan d’Avis de Portugal per commemorar la derrota soferta pel rei Joan de Trastàmara, totpoderòs i guerrer senyor de Castella a la vila d’Aljubarrota. Aquesta batalla, nom del cenobi, significà la llibertat dels portuguesos durant un segle. Tot és bonic a Batalha. L’esglèsia conventual, alta i estreta, esvelta. El claustre d’estil manuelí, una fantasia en pedra. La Sala Capitular amb la seva volta atrevida, que mai no va caure, malgrat tot el que d’ella es va dir. Les maravelloses capelles incomplertes, obertes al cel clement de Portugal. Batalha és un panteó. Allà veureu les tombes dels reis i infants de la casa d’Avis, que varen descobrir l’oceà. I també guarda les restes de dos soldats desconeguts de les guerres del segle XX. Aneu fins Batalha sense dubtar-ho en el curs d’unes vacances a Portugal, o d’un pont a Lisboa, que està a uns 100 kms. No us en penedireu. A més, Batalha, patrimoni de la humanitat de la Unesco, no està sola. Altres maravelles l’acompanyen: el monestir d’Alcobaça, maravella del císter més pur i esplendorós. El monestir i la vila de Tomar, a tocar també, una altra edificació que no podem descriure en paraules. La vila medieval d’Obidos, amb les muralles i el castell, els carrers estrets, els racons evocadors, fantàstica, conservada per a nosaltres des de fa deu segles. Els pobles mariners vora l’Atlàntic: Nazaré, Peniche… amb les seves platges de sorra i els penyasegats de vertígen. Portugal us espera. Batalha en serà una fita inexcusable. A batalha mateix teniu bona oferta de restaurants. Comencem per un portugués especialitzat, com no podia ser d’altra manera, en bacallà: Burro Velho. Una taberna de vins, on també podeu menjar en qualsevol circunstància… A tocar del monestir una pizzeria casolana: Tentazione. Més luxós: La Perola do Fetal, exquisit, premiat, especialitzat en bacallà. Finalment un bon hotel, amb un excel·lent restaurant, el Mestre Afonso Domingues. Bona descoberta de Batalha!.

Batalha es un monasterio. Una preciosa joya del gótico florido. Una sinfonía de pináculos. Una bellísima construcción que mandó edificar el rey Juan de Avis de Portugal para conmemorar la derrota sufrida por el rey Juan de Trastámara, todopoderoso y guerrero señor de Castilla, en la villa de Aljubarrota. Esta batalla, nombre del cenobio, significó la libertad de los portugueses durante un siglo. Todo es bonito en Batalha. La iglesia conventual, alta y estrecha, esbelta. El claustro de estilo manuelino, una fantasía en piedra. La Sala Capitular con su vuelta atrevida, que nunca cayó, a pesar de todo lo que de ella se dijo. Las maravillosas capillas incompletas, abiertas al cielo clemente de Portugal. Batalha es un panteón. Allí veréis las tumbas de los reyes de la casa de Avis, que descubrieron el océano. Y también guarda los restos de dos soldados desconocidos de las guerras del siglo XX. Id hasta Batalha sin dudarlo en el curso de unas vacaciones en Portugal, o de un puente en Lisboa, que está a unos 100 kms. No se arrepentirán. Además, Batalha, patrimonio de la humanidad de la Unesco, no está sola. Otras maravillas lo acompañan: el monasterio de Alcobança, maravilla del cister más puro y esplendoroso. El monasterio y la villa de Tomar, otra edificación que no podemos describir en palabras. La villa medieval de Obidos, con las murallas y el castillo, las calles estrechas, los rincones evocadores, fantástica, conservada para nosotros desde hace diez siglos. Los pueblos marineros borde del Atlántico: Nazaré, Peniche … con sus playas de arena y los acantilados de vértigo. Portugal les espera. Batalha será un hito inexcusable. En Batalha mismo tiene buena oferta de restaurantes. Empezamos por un portugués especializado, como no podía ser de otra manera, en bacalao: Burro Velho. Una taberna de vinos, donde también se puede comer en cualquier circunstancia…  Cerca del monasterio una pizzería casera: Tentazione. Más lujoso: La Perola do Fetal, exquisito, premiado, especializado en bacalao. Finalmente un buen hotel, con un excelente restaurante, el Maestro Alfonso Domingues.

Moncayo


Al Noroest de Zaragoza, tocant ja a la Rioja i Navarra, s’alça, potent, la serralada aragonesa per antonomàsia, la serra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo és una obligació per tot bon aragonés, i un veritable plaer per a tothom. Aquest parc natural únic emociona al viatger, encanta a la canalla, i ofereix racons inoblidables, natura a dojo, esbarjo i lleure. Son tantes les zones boniques, els boscos, les fonts, els pobles, les rutes a fer, que dubtem molt que puguem resumir-les en aquesta entrada. I, de fet, no ho intentarem. Només unes pinzellades per obrir-vos les ganes d’anar-hi a passar uns dies, un pont, unes vacances. Podeu iniciar l’entrada a aquest mon sugerent pujant per la A-68, camí de Tudela i Logroño, i continuant cap a Borja, terra de bons vins, per arribar al Monestir de Veruela, joia del Císter aragonés, que mereix una detinguda visita. Veruela és la porta del massís del Moncayo, una de les entrades millors. Des de Veruela es pot pujar molt fàcilment a Añon, un poblet de pessebre, on hi ha un centre d’interpretació. Però la millor ruta és la que travessant rouredes indescriptiblement belles, i fagedes de fàbula, us portarà al cor de la serra. En uns 15 kms. de magnífica carretera, estreta però asfaltada, bona i amb poca pujada, arribareu al paratge d’Agramonte, esplèndit, amb bon aparcament al mig del bosc. Podeu demanar allà informació. Hi ha diverses rutes possibles, i un munt de fonts per descobrir. Si seguiu la carretera cap al santuari del Moncayo, pujareu per una pista asfaltada fins una certa altura i distància, (uns 7 kms. més), obtenint vistes molt boniques del pic, sovint nevat. A partir d’allà, la pista es torna de sorra, però és factible per tota mena d’automòbils. Ampla, i sense massa dificultats, el camí puja i puja de valent, obtenint vistes aèries sobre la plana de l’Ebre. Quan falten uns 800 mts pel santuari, trobareu l’aparcament. Haureu fet uns 25 kms, des del monestir de Veruela. Ara us caldrà caminar encara aquest darrer tram, ja en règim d’alta muntanya, amb pujada forta però per un amí ample, apte per a tots els públics, fins i tot infants. En uns minuts estareu a la porta de l’Hostal, refugi, bar, santuari. Sou a 1620 mts d’alçada. D’aquí surten totes les rutes d’ascens al cim del Moncayo. Però això ja no és una sortida familiar. És una excursió alpina. Atenció al temps!.  Perill de tempestes sobtades, boira o calamarsa. De vegades ha nevat pel maig!. El paisatge també és alpí, maravellós. Quedareu bocabadats. El Moncayo ofereix racons per a totes les necessitats. Boscos caducifolis on les fades passegen els vestits de seda, rierols i fonts on les nàiades pentinen els seus cabells daurats, cims i camins de muntanya amb grans perspectives pels esforçats excursionistes, monestirs plens d’art, pobles medievals amb castells de llegenda, cases de pedra i carrers costeruts. Les deveses del Moncayo són mítiques.  Natura desbocada, infinitat de propostes de lleure, petites rutes i excursions. Àrees de picnic ben muntades. Podeu dinar al mateix Santuari del Moncayo, bona cuina, senzilla, casolana, familiar, tradicional. També possibilitat d’habitacions, senzilles, sense luxe, d’alberg de muntanya. També podeu dinar a Veruela, al restaurant Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bé, sense més. Menú interessant. Molt millor, més car, però de qualitat, La Boveda del Mercado, a Borja, a la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Per dormir, als peus del Moncayo, l’Hotel Gomar. Rural i amb encant. A Vera, prop de Veruela, hi ha algunes cases rurals, com La Portaza, o la fabulosa El Pintor. També teniu un càmping. O bé podeu baixar fins Tarazona, una vila fantàstica amb una catedral esplèndida. Allà podeu dinar al Saboya 21. Cuina d’autor a preus elevats, però possibilitat de menú. Per dormir a Tarazona teniu La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor. Hem estat també molt bé a la ciutat de Tudela la navarresa capital de la Ribera. A Tudela podeu dormir a l’hotel AC, un valor segur, amb totes les comoditats i un servei molt amable. Els restaurants de Tudela son fora de sèrie. Us recomanem el Remígio, que també és un bon hostal, amb habitacions, o l’Iruña. Tampoc està gaire lluny del Moncayo la ciutat de Zaragoza. Podeu dinar a Zaragoza a Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252.  O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Ja veieu que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza formen una unitat amb atractius turístics difícils de resistir. Una sortida familiar divina per unes petites vacances o un pont, animeu-vos!.

Al Noroeste de Zaragoza, tocando ya a La Rioja y Navarra, se alza, potente, la cordillera aragonesa por antonomasia, la sierra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo es una obligación para todo buen aragonés, y un verdadero placer para todos. Este parque natural único emociona al viajero, encanta a los niños, y ofrece rincones inolvidables, naturaleza a raudales, recreo y ocio. Son tantas las zonas bonitas, los bosques, las fuentes, los pueblos, las rutas a hacer, que dudamos mucho que podamos resumirlas en esta entrada. Y, de hecho, no lo intentaremos. Sólo unas pinceladas para abriros las ganas de ir a pasar unos días, un puente, unas vacaciones. Pueden iniciar la entrada a este mundo sugerente subiendo por la A-68, camino de Tudela y Logroño, y continuando hacia Borja, tierra de buenos vinos, para llegar al Monasterio de Veruela, joya del Císter aragonés, que merece una detenida visita . Veruela es la puerta del macizo del Moncayo, una de las entradas mejores. Desde Veruela se puede subir muy fácilmente a Añón, un pueblecito de pesebre, donde hay un centro de interpretación. Pero la mejor ruta es la que atravesando robledales indescriptiblemente bellos, y hayedos de fábula, os llevará al corazón de la sierra. En unos 15 kms. de magnífica carretera, estrecha pero asfaltada, buena y con poca subida, llegaréis al paraje de Agramonte, espléndido, con buen aparcamiento en medio del bosque. Pueden pedir allí información. Hay varias rutas posibles, y un montón de fuentes por descubrir. Si siguen la carretera hacia el santuario del Moncayo, subirán por una pista asfaltada hasta una cierta altura y distancia, (unos 7 kms. más), obteniendo vistas muy bonitas del pico, a menudo nevado. A partir de ahí, la pista se vuelve de tierra, pero es factible para todo tipo de automóviles. Ancho, y sin demasiadas dificultades, el camino sube y sube de lo lindo, obteniendo vistas aéreas sobre la llanura del Ebro. Cuando faltan unos 800 mts para alcanzar el santuario, encontrareis el aparcamiento. Habréis hecho unos 25 kms, desde el monasterio de Veruela. Ahora necesitarán caminar aunque este último tramo, ya en régimen de alta montaña, con subida fuerte, és por un ancho, apto para todos los públicos, incluso niños. En unos minutos estaréis en la puerta del Hostal, refugio, bar, santuario. Estareis a 1620 mts de altura. De ahí salen todas las rutas de ascenso a la cima del Moncayo. Pero eso ya no es una salida familiar. Es una excursión alpina. ¡Atención al tiempo!. Peligro de tormentas repentinas, niebla o granizo. ¡A veces ha nevado en mayo!. El paisaje también es alpino, maravilloso. Quedaréis boquiabiertos. El Moncayo ofrece rincones para todas las necesidades. Bosques caducifolios donde las hadas pasean sus vestidos de seda, arroyos y fuentes donde las náyades peinan sus cabellos dorados, cumbres y caminos de montaña con grandes perspectivas para los esforzados excursionistas, monasterios llenos de arte, pueblos medievales con castillos de leyenda, casas de piedra y calles empinadas. Las dehesas del Moncayo son míticas. Naturaleza desbocada, infinidad de propuestas de ocio, pequeñas rutas y excursiones. Áreas de picnic bien montadas. Se puede comer en el mismo Santuario del Moncayo, con buena cocina, sencilla, hogareña, familiar, tradicional. También posibilidad de habitaciones, sencillas, sin lujo, de albergue de montaña. También se puede comer en Veruela, en el restaurante Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bueno, sin más. Menú interesante. Mucho mejor, más caro, pero de calidad, La Boveda del Mercado, en Borja, en la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Para dormir, a los pies del Moncayo, el Hotel Gomar. Rural y con encanto. En Vera, cerca de Veruela, hay algunas casas rurales, como La Portaza, o la fabulosa El Pintor. También tienen un camping. O se puede bajar hasta Tarazona, una villa fantástica con una catedral espléndida. Allí podeis comer en el Saboya 21. Cocina de autor a precios elevados, pero posibilidad de menú. Para dormir en Tarazona tienen La Merced de la Concordia, muy nuevo, bonito y original, así como el Condes de Visconti, cálido y acogedor. Hemos dormido y comido muy bien en la ciudad de Tudela, la navarra capital de la Ribera. En Tudela está el hotel AC, un valor seguro, con todas las comodidades y un servicio muy amable. Entre los restaurantes de Tudela os recomendamos el Remigio, que también es un buen hotel, con habitaciones, o el Iruña. Tampoco está muy lejos del Moncayo la ciudad de Zaragoza. Pueden comer en Zaragoza en Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252. O bien en Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. En las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. Ya veis que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza forman una unidad con atractivos turísticos difíciles de resistir. ¡Una salida familiar divina para unas pequeñas vacaciones o un puente!.

La Alfanjeria


Avui us donarem un nou motiu per anar a Zaragoza. Cal arribar-se a la capital de l’Ebre per veure el Pilar, per descomptat. I és molt important no perdre’s la maravella de la seva Seo gòtica, recién restaurada. O la desconeguda herència romana de la ciutat, amb el seu Fórum romà, i el teatre, les termes o el port fluvial. Zaragoza és un destí familiar clar de cap de setmana o pont, que està a prop, molt a prop de Barcelona. Fàcil amb l’AVE, o amb el tren Avant, que és més baratet. Saragossa està a tres hores en cotxe. Hi sereu per dinar. Zaragoza te moltes coses a veure. Però avui us volem parlar d’un palau àrab. Un palau molt desconegut. Una veritable joia amagada que val, per si sola, una visita a Zaragoza. Es tracta de l’Anfanjeria. Una barreja superba de l’Alhambra amb un casal reial renaixentista. Arcs i claustres mudejars, dins un castell que és la seu oficial de les Corts d’Aragó. I, annexe, el casal reial que els Reis Catòlics feren edificar damunt l’edifici moresc. Amb uns artesonats, una riquessa que talla la respiració. Molt i molt recomanable. Fabulós, de veritat. Està a la sortida del centre de la ciutat. Ben indicat. Si us falten motius per anar a Zaragoza penseu en la Expo i els pabellons que queden, amb l’aquari fluvial més gran d’Europa. I, evidentment, l’Ebre, el riu, que dona sentit a la ciutat. Podeu dinar a molts llocs. Nosaltres recomanem Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, al casc antic, a la zona més castissa. O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró. N’hi ha de millors, de més cars, però aquests són molt recomanables. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. Fantàstic. O bé a l’NH Ciudad de Zaragoza, al costat del Pilar, al Oriente, més senzillet i al NH Gran Hotel, al carrer Joaquin Costa, una mica demodé. Tots molt centrics. Si aneu amb nens penseu que hi ha un Holiday Inn, no al centre, que admet dos infants a l’habitació. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Apa!. Cap a Zaragoza, que l’Alfanjeria, l’art àrab més bonic, i més al nord d’Espanya, us espera!.

Hoy os daremos un nuevo motivo para ir a Zaragoza. Hay que llegarse a la capital del Ebro para ver el Pilar, por supuesto. Y es muy importante no perderse la maravilla de su Seo gótica, recién restaurada. O la desconocida herencia romana de la ciudad, con su Fórum romano, y el teatro, las termas o el puerto fluvial. Zaragoza es un destino familiar claro de fin de semana o puente, que está cerca, muy cerca de Barcelona. Fácil con el AVE, o con el tren Avant, que es más barato. Zaragoza está a tres horas en coche y tiene muchas cosas que ver. Pero hoy os queremos hablar de un palacio árabe. Un palacio muy desconocido. Una verdadera joya escondida que vale, por sí sola, una visita a Zaragoza. Se trata del Anfanjeria. Una mezcla soberbia de la Alhambra con un palacio real renacentista. Arcos y claustros mudéjares, dentro de un castillo que es la sede oficial de las Cortes de Aragón. Y, anexo, el casal real que los Reyes Católicos hicieron edificar encima del edificio moro. Con unos artesonados, una riqueza que corta la respiración. Muy y muy recomendable. Fabuloso, de verdad. Está a la salida del centro de la ciudad. Bien indicado. Si aún os faltan motivos para ir a Zaragoza pensad en la Expo y en los pabellones que quedan, con el acuario fluvial más grande de Europa. Y, evidentemente, el Ebro, el río, que da sentido a la ciudad. Pueden comer en muchos lugares. Nosotros recomendamos Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, en el casco antiguo, en la zona más castiza. O bien Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Los hay mejores, más caros, pero estos son muy recomendables. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. Fantástico. O bien en el NH Ciudad de Zaragoza, junto al Pilar, en el Oriente, más sencillito y en el NH Gran Hotel, en la calle Joaquin Costa, un poco demodé. Todos muy céntricos. Si va con niños piensen en el Holiday Inn, no en el centro, pero que admite dos niños en la habitación. A las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. ¡Hala, hacia Zaragoza, que el arte árabe más al norte de España os espera!.

San Juan de Duero


San Juan de Duero és el monestir més visitat de Castella i Lleó. I no ens estranya gens ni mica. San Juan de Duero és pura poesia. Malgrat la quasi total destrucció estem totalment i rendidament enamorats d’aquesta petita i magnífica obra d’art. El claustre, a la foto, és únic al món. Irrepetit, original, fantàstic, maravellós. Les paraules queden ben curtes quan es tracta de descriure el que no és pot descriure. Un claustre romànic que trenca esquemes. Cada costat diferent. I què direm de l’esglèsia. Sota dos templets vuit capitells que són del romànic més pur, del millor romànic del món. Escenes en pedra que heu de veure. I per acabar, l’entorn. El paisatge. Aquest paisatge de les ribes del Duero, on es troba el cenobi. Un espai natural que és un escenari totèmic. Els turons ferèstecs, la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego, que pintà Antonio Machado. El que us dèiem… poesia pura. San Juan de Duero es troba a l’entrada de Soria venint des de Saragossa. No agafeu el cinturó de ronda de la ciutat. Ben al contrari baixeu per l’antiga carretera general, N-122, que ara és l’accés est de la vila. Arribareu a Soria pel Duero, per Sant Polo, Sant Saturio i Sant Joan de Duero. No trobo una manera millor d’arribar a aquesta ciutat. Evidentment ara us proposarem passar un pont a Soria. Heu acertat. Soria és un destí somniat. Un dels nostres preferits. Sempre tornem a Soria. Recòrrer la ciutat. Visitar les esglèsies romàniques de San Juan de Ravanera, de Santo Domingo, el claustre de Sant Pere, la catedral. Passejar pels carrers medievals, veure’n els palaus. Dinar a la plaça Major, a Casa Augusto. Un plaer pel paladar. La carta és curta, sí, d’acord. Però quins plats!. I el local, una cucada. Què bé vàrem menjar-hi. Quina amabilitat. O bé al Mesón Castellano, a tocar. Potser menys refinat però de cuina contundent. De cuina de la terra, sense artificis. Els hotels de Soria són antics, poc preparats pel turisme, com ara tota la ciutat. Nosaltres hem dormit a l’hotel Alfons VIII, un hotel gran i clàssic, dels de viatjants d’abans. També és molt bonic el Parador, allà dalt del seu turó, dominant la vila i el Duero. O l’hotel Leonor, en el turó veí. Pugeu fins a Soria. Aneu de San Juan de Duero a San Polo i San Saturio vorejant el Duero. Porteu el poemari de Machado, o de Gerardo Diego. Llegiu-lo en veu alta, proclamant al vent, als pollancres de la riba del riu que ja mai podreu abandonar Soria.

San Juan de Duero és el monasterio romànico más visitado de Castilla y León. Y no nos extraña lo más mínimo. San Juan de Duero es pura poesía. A pesar de la casi total destrucción estamos totalmente y rendidamente enamorados de esta pequeña y magnífica obra de arte. El claustro, en la foto, es único en el mundo. Irrepetible, original, fantástico, maravilloso. Las palabras quedan cortas cuando se trata de describir lo que no se puede describir. Un claustro románico que rompe esquemas. Cada lado diferente. Y qué diremos de la iglesia. Bajo dos templetes ocho capiteles que son del románico más puro, del mejor románico del mundo. Escenas en piedra que han de ver por Vds. mismos. Y para terminar, el entorno. El paisaje. Este paisaje de las orillas del Duero, donde se encuentra el cenobio. Un espacio natural que es un escenario totémico. Los cerros agrestes, la muralla de Soria que cantó Gerardo Diego, que pintó con su verbo Antonio Machado. Lo que le decíamos … poesía pura. San Juan de Duero se encuentra en la entrada de Soria viniendo desde Zaragoza. No tome el cinturón de ronda de la ciudad. Al contrario baje por la antigua carretera general N-122, que ahora es el acceso este de la villa. Llegará en Soria por el Duero, por San Polo, San Saturio y San Juan de Duero. No encuentro una manera mejor de llegar a esta ciudad. Evidentemente ahora les propondremos pasar un puente en Soria. Han acertado. Soria es un destino soñado. Uno de nuestros favoritos. Siempre volvemos a Soria. Recorrer la ciudad. Visitar las iglesias románicas de San Juan de Ravanera, de Santo Domingo, el claustro de San Pedro, la catedral. Pasear por las calles medievales, ver los palacios. Almuerzo en la Plaza Mayor, en Casa Augusto. Un placer para el paladar. La carta es corta, sí, de acuerdo. ¡Pero qué platos!. Y el local, una cucada. ¡Qué bien comimos allí!. Qué amabilidad. O bien en el Mesón Castellano, a tocar. Quizás menos refinado pero de cocina contundente. De cocina de la tierra, sin artificios. Los hoteles de Soria son antiguos, poco preparados para el turismo, como toda la ciudad. Nosotros hemos dormido en el hotel Alfonso VIII un hotel grande y clásico, de los de los viajantes de comercio de antes. También es muy bonito el Parador, en lo alto de su colina, dominando la villa y el Duero. O del hotel Leonor, en el cerro vecino. Subir hasta Soria és uan gozada. Ir hasta San Juan de Duero, y luego por San Polo hasta San Saturio bordeando el Duero, de un romantiscismo evocador. Lleven el poemario de Machado, o de Gerardo Diego. Si los leen en voz alta, proclamandolos al viento, mientras se deleitan con los chopos de la orilla del río, ya nunca podrán abandonar Soria.