La Fia Faia de Bagà


FiaFaia

A la bonica vila de Bagà, a l’Alt Berguedà, al Pirineu més altiu i ferèstec, hi trobareu aquest Nadal una de les celebracions més espectaculars que pogueu veure arreu de Catalunya: la tradicional Fia Faia. És durant la nit bona, la nit del 24 de desembre, la nit màgica de Nadal. A les 18 hores s’encén una gran foguera a la muntanya, en un indret visible des de Bagà, i també des del veí poblet de Sant Julià de Cerdanyola, que celebra la festa el mateix dia. Una mica més tard els homes i joves encenen les faies fetes de fusta i restes del bosc, unes enormes antorxes de branques. Les baixen al poble, on arriben una hora més tard. Se’ls acull davant de l’església de Sant Esteve, moment en que les campanes repiquen. A la plaça Catalunya s’encenen les altres faies que s’esperaven, i es passeigen pel poble fins a la plaça Porxada, medieval, on es balla, es canta i es dança al voltant d’una gran foguera. Amb altres faies es fan fogueres més petites. Hi ha per a tothom torrades fetes a la brasa, coca i all-i-oli de codony. La canalla salta per sobre del foc cridant “Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia”.  A Sant Julià de Cerdanyola ve a ser el mateix. La foguera te lloc davant del temple parroquial, com sempre, la nit de Nadal, és a dir, el 24 de desembre. Us recomanem viure en família aquesta festivitat, considerada una de les tradicions més antigues de l’Alt Berguedà. No us faci mandra pujar fins Bagà. El Pirineu us regala la neu i el paisatge, i la vila us obre les portes d’un patrimoni medieval fantàstic, amb un casc antic molt ben conservat, i dels seus voltants, d’una natura exuberant Podreu contemplar la meravellosa església romànica de Sant Esteve, i el centre d’interpretació sobre el Camí dels Bons Homes, al Centre dels Càtars. També podeu passar-hi tot el cap de setmana, o una part de les vacances de Nadal, si voleu, recorrent, per exemple la zona del riu Bastareny. Gaudireu d’uns paratges maravellosos, rius d’aigúes netes, netíssimes, en una zona verge del parc natural del Cadí-Moixeró. Podeu arribar-vos fins el poblet de Gisclareny, descobrir els anomenats Bullidors de la llet, o anar des de Bagà fins el coll de Pal, preciós, amb bones pistes d’esquí familiar. Admirar el poderós massís del Pedraforca, anant fins a Saldes i Gòsol. Pujar per l’alta vall del Llobregat, per anar a veure nèixer aquest riu a les seves fonts. Caminar pels jardins Artigas, del genial Gaudí. Baixar a la mina de petroli de Riutort. Visitar les esglèsies romàniques de la vall, la fàbrica de ciment del Clot del Moro, les antigues mines de carbó de Sant Corneli, o Sant Jaume de Frontanyà… podríem seguir però ja en tenim prou per justificar una escapada a Bagà, amb qualsevol motiu dels que us hem explicat. Trobareu hotels i restaurants fantàstics per menjar i dormir. Com ara l’Hotel del Blat, magnífic i modern, o l’Hostal Batista, molt casolà, o l’Hotel Pineda. Però nosaltres hem hem estat a Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. Podeu anar també al Niu Nou, un hotelet molt bonic. Tots ells a Bagà mateix. Tots ells hotels i restaurants de gran prestigi i bona cuina. Arribareu a Bagà per la C-16, la ruta del túnel del Cadí, passat Berga però desviant-vos en la darrera sortida, just abans d’iniciar la forta pujada cap el túnel. Animeu-vos, que la festa de Nadal us espera al Pirineu!.

En la bella villa de Bagà, en l’Alt Berguedà, en el Pirineo podreis gozar de una de las fiestas más antigua de Catalunya: la tradicional Fia Faia. Tiene lugar la nochebuena, el 24 de deciembre, A les 18 horas se enciende una gran hoguera en la montaña, se encienden las faias y se bajan a la iglesia del pueblo. Se pasean por el casco medieval hasta la plaça porticada. Allí se baila y canta, se come pan tostado con all-i-oli. Bagà és una muy interesante villa, que dispone de un patrimonio medieval fantástico, con un casco antiguo muy bien conservado. Las calles, junto con la espléndida plaza porticada, se convierten en un escenario privilegiado para la Faia. Ideal para pasar la Navidad en la naturaleza, en pleno Pirineo catalán. Llegareis a Bagà si cogéis la C-16, la ruta del túnel del Cadí, pasado ya Berga. ¡Pero antes de pasar el túnel!. Además de la villa hay muy buenos lugares para visitar en esta zona, como las fuentes del Gliscareny, donde nace un río en medio de un paisaje bucólico, o col de Pal donde tienen espacio para esquiar en un ambiente familiar. de hecho, cualquier rincón del macizo de Pedraforca y del Cadí son espléndidos. Encontrarán por aquí hoteles y restaurantes fantásticos para comer y dormir. Como el hotel del Blat, o la hostelería Batista, muy casero. Nos encanta recomendaros Ca l’Amagat, un mesón fonda de toda la vida. O el Niu nou, muy bonito. Todos ellos en Bagà mismo.

Anuncis

La Sopa de Pedres a Badalona


Dins el Círcol Catòlic de la ciutat de Badalona s’hi apleguen un munt de gent amb ganes de fer coses: bàsquet, teatre… La secció Soca-rel treballa per al manteniment, la difusió i la participació en activitats de cultura popular i tradicional. Son els qui fan la cantada de caramelles, acompanyen el recorregut de la Flama del Canigó per la ciutat, o el Correllengua. La sopa de pedres és un munt d’activitats que tindran lloc a la plaça de la vila de Badalona al llarg del dia 23 de desembre. Una activitat nadalenca i solidària organitzada per El Círcol de Badalona, que té com a finalitat la recollida d’aliments i la el·laboració d’una sopa. Durant tot el dia s’aniran succeint un seguit d’actes a la Plaça de la Vila, entre els quals, per citar-ne un a tall d’exemple, hi participarà, cap a les 12 hores del migdia, la Capella de Música de Badalona amb una selecció de nadales. Serà una sopa de pedres ben bona, que no és de pedres, sinó de bones verdures que, per a fer-la portarem tots i totes els qui vulguem anar-hi. Compartir, cantar, passar-ho bé i ser solidaris. Podem demanar més?. Per tan us convidem a la Sopa de Pedres, a la plaça de la Vila, al centre de Badalona, prop de metro Pompeu Fabra, (línia 2), o de l’estació del tren. Aquest proper dia 23 de desembre de 2017. Cantarem nadales, degustarem de la sopa de pedres, escoltarem contes… tot el dia. No us oblideu de portar menjar que no es faci malbé, i unes verduretes per a la sopa!.

En el Círculo Católico de la ciudad de Badalona se reúne un montón de gente con ganas de hacer cosas: baloncesto, teatro … La sección Soca-rel inició el camino en 2008, con la idea de trabajar para el mantenimiento, la difusión y la participación en actividades de cultura popular y tradicional. Son los que hacen la cantada de caramelles, acompañan el recorrido de la Llama del Canigó por la ciudad, o el Correllengua. Y otra actividad que ellos organizan, y que se ha convertido todo un clásico de la Navidad en Badalona es la sopa de piedras. Una sopa bien buena, pensada para que la gente aporte alimentos para nuestro cuarto mundo. Naturalmente la sopa no es de piedras, sino de buenas verduras que, justo para hacerla, traeremos entre todos y todas los que queramos ir. Compartir, cantar, pasarlo bien y ser solidarios. ¿Podemos pedir más?. Por tanto os invitamos a la sopa de piedras, que en la plaza de la vila os espera. Cantaremos villancicos, degustaremos de la sopa de piedras, escucharemos cuentos … todo el dia 23. No se olviden de aportar comida de la que no se eche a perder, y unas verduritas para la sopa.

Fira’t Nadal de Gallecs


Gallecs és un tros de natura, un entorn rural en una comarca farcida d’autopistes, polígons industrials i edificis. En aquest indret pastoril, arcàdic, s’hi conserva una esglèsia romànica, una riera d’aigua neta, una petita zona d’aiguamolls, una arbreda, quatre cases i ple camps i horts. Doncs bé, en aquest indret remot, però molt proper a Barcelona, Sabadell o Terrassa, trobareu el diumenge, una fira molt xula, el Fira’t de Nadal. És una rèplica del Fira’t de tardor que s’hi celebra cada any, traslladat al Nadal. Amb un munt d’activitats de tota mena per a la canalla, i pels grans. Podreu gaudir d’una fira amb productes de l’hort de temporada, de tallers de cuina, d’un racó de jocs, del conta-contes i d’un tastet de productes de Gallecs, com ara l’escudella barrejada amb neules i cervesa TOC d’Espelta. Si no heu de fer res més aquest diumenge al matí, agafeu la vostra canalla i aneu a Gallecs. Sortint de l’autopista B-30, atenció!: no de l’AP-7, a Mollet Nord. Continueu una estona pel lateral fins que pogueu travessar-la per sota, al lloc indicat Gallecs. O bé pregunteu. Just sota l’autopista s’inicia una pista de sorra, ampla, en bon estat, que en uns 3 kms. us portarà fins l’església de Gallecs, on es fa la fira. Al carrer mateix de l’església hi ha aparcament, o bé a l’altra banda de la pista, una esplanada. També hi ha una agrobotiga on comprar productes ecològics produïts a Gallecs. Us recomanem una excursió a peu fins la llacuna que forma la riera, per observar les aus. Un volt per les pollancredes, pels horts. És tot tan bonic, tan intemporal, tan naif…  És com aquells poblats “Amish” americans, on el temps es va aturar. Recordeu que us recomanem d’entrar-hi per la autovia B-30. Única entrada per cotxes. A peu o en bici n’hi ha un parell més. Seguiu la senyalització, està prou ben indicat.

Gallecs es un trozo de naturaleza salvado de las garras de la especulación inmobiliaria, aunque hay gente que vive allí y no opina lo mismo. Es un pequeño paraíso cerca de Mollet. Un entorno rural en una comarca llena de autopistas, polígonos industriales y edificios. En este lugar pastoril, arcádico, se conserva una iglesia románica, un arroyo de agua limpia, una pequeña zona de humedales, una arboleda, campos y huertos. Pues bien, en este lugar remoto, pero muy cercano a Barcelona, ​​Sabadell o Terrassa, encontrarán el domingo, una bonita feria rural de Navidad. Si no habeis decidido aún hacer nada más este domingo por la mañana, tomad los niños y id a Gallecs. Saliendo de la autopista B-30, ¡atención!: No de la AP-7, en Mollet Norte. Continuad un rato por el lateral hasta que podáis atravesarla por debajo, en el lugar indicado Gallecs. O bien preguntad. Justo debajo de la autopista se inicia una pista de arena, ancha, en buen estado, que en unos 3 kms. os llevará hasta la iglesia de Gallecs, donde se hace la feria. En la calle mismo de la iglesia hay aparcamiento, o bien al otro lado de la pista, una esplanada. También hay una agrotienda donde comprar productos ecológicos producidos en Gallecs. Os recomendamos una excursión a pie hasta la laguna que forma el arroyo, para observar las aves. Una vuelta por las choperas, los huertos. Es todo tan bonito, tan intemporal, tan naif … Es como aquellos poblados “Amish” americanos, donde el tiempo se detuvo. Recordad que os hemos recomendado entrar por la autovía B-30. Única entrada para coches. A pie o en bici hay un par más. Sigan la señalización, está bastante bien indicado.

La Fira de Santa Caterina a Arbeca


catalina_arbeca

La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra el darrer cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. Aquesta celebració es remunta a l’any 1504 quan el rei Ferran I d’Aragó va concedir al poble el privilegi de celebrar-la. La Fira de Santa Caterina engloba dins seu la Fira del Gos Caçador i la Fira de l’Oliva Arbequina. Hi trobareu tallers, degustacions de cervesa artesana, de licors casolans i de postres. També representacions teatrals, concursos canins, esmorzar popular, tot tipus de parades, sarau nocturn el dissabte, exposicions… A Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. Al poble del costat, Belianes, trobareu Cal Menut, un bon lloc per menjar i dormir, i que recomanem també, i sobretot, perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, A Arbeca hi ha un bar-restaurant, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Fira’t de Gallecs


Gallecs és un tros de natura salvat de les urpes de l’especulació inmobiliària, un petit paradís a tocar de Mollet. Un entorn rural en una comarca farcida d’autopistes, polígons industrials i edificis. En aquest indret pastoril, arcàdic, s’hi conserva una esglèsia romànica, una riera d’aigua neta, una petita zona d’aiguamolls, una arbreda, quatre cases i ple camps i horts. Doncs bé, en aquest indret remot, però molt proper a Barcelona, Sabadell o Terrassa, trobareu el diumenge, una fira molt xula, el Fira’t. Amb un munt d’activitats de tota mena per a la canalla, i pels grans. Exposicions sobre les diferents varietats de llegums autòctones del Vallès. Podreu veure-les, veure’n les llavors, comprar-ne, assistir a una xerrada sobre el tema, i en el racó Nyam, nyam!, gaudir d’un taller de cuina familiar i fer un tastet. Trobareu ponis, jocs infantils, fareu galetes amb farina de cigró. A l’hora de dinar, arribarà el Tasta’m: mongeta del ganxet amb cansalada i pa de farina de cigró i crep de fajol amb melmelada de mongeta. Si no heu de fer res més aquest diumenge al matí, agafeu la vostra canalla i aneu a Gallecs. Sortint de l’autopista B-30, atenció!: no de l’AP-7, a Mollet Nord. Continueu una estona pel lateral fins que pogueu travessar-la per sota, al lloc indicat Gallecs. O bé pregunteu. Just sota l’autopista s’inicia una pista de sorra, ampla, en bon estat, que en uns 3 kms. us portarà fins l’església de Gallecs, on es fa la fira. Al carrer mateix de l’església hi ha aparcament, o bé a l’altra banda de la pista, una esplanada. També hi ha una agrobotiga on comprar productes ecològics produïts a Gallecs. Us recomanem una excursió a peu fins la llacuna que forma la riera, per observar les aus. Un volt per les pollancredes, pels horts. És tot tan bonic, tan intemporal, tan naif…  És com aquells poblats “Amish” americans, on el temps es va aturar. Recordeu que us recomanem d’entrar-hi per la autovia B-30. Única entrada per cotxes. A peu o en bici n’hi ha un parell més. Seguiu la senyalització, està prou ben indicat.

Gallecs es un trozo de naturaleza salvado de las garras de la especulación inmobiliaria, aunque hay gente que vive allí y no opina lo mismo. Es un pequeño paraíso cerca de Mollet. Un entorno rural en una comarca llena de autopistas, polígonos industriales y edificios. En este lugar pastoril, arcádico, se conserva una iglesia románica, un arroyo de agua limpia, una pequeña zona de humedales, una arboleda, campos y huertos. Pues bien, en este lugar remoto, pero muy cercano a Barcelona, ​​Sabadell o Terrassa, encontrarán el domingo, una exposición sobre las diferentes variedades de legumbres autóctonas del Vallès. Podréis verlas, ver las semillas, comprarlas, asistir a una charla sobre el tema, y ​​en el rincón Ñam, ñam!, disfrutar de un taller de cocina familiar. Será muy interesante, porque haréis galletas con harina de garbanzo. Si no habeis decidido aún hacer nada más este domingo por la mañana, tomad los niños y id a Gallecs. Saliendo de la autopista B-30, ¡atención!: No de la AP-7, en Mollet Norte. Continuad un rato por el lateral hasta que podáis atravesarla por debajo, en el lugar indicado Gallecs. O bien preguntad. Justo debajo de la autopista se inicia una pista de arena, ancha, en buen estado, que en unos 3 kms. os llevará hasta la iglesia de Gallecs, donde se hace la feria. En la calle mismo de la iglesia hay aparcamiento, o bien al otro lado de la pista, una esplanada. También hay una agrotienda donde comprar productos ecológicos producidos en Gallecs. Os recomendamos una excursión a pie hasta la laguna que forma el arroyo, para observar las aves. Una vuelta por las choperas, los huertos. Es todo tan bonito, tan intemporal, tan naif … Es como aquellos poblados “Amish” americanos, donde el tiempo se detuvo. Recordad que os hemos recomendado entrar por la autovía B-30. Única entrada para coches. A pie o en bici hay un par más. Sigan la señalización, está bastante bien indicado.

Festa Major d’Arenys de Munt


Per Sant Martí, l’11 de novembre, molts pobles de Catalunya celebren la seva festa major, però n’hi ha poques de tan grans, simpàtiques i lluïdes com la d’Arenys de Munt. A més, aquest bellíssim poblet està situat molt a tocar de Barcelona, a només una 1/2 hora en cotxe, al Maresme. Mireu-vos la informació que hi ha penjada a la web del poble, i escolliu el dia en que us arribareu amb la canalla fins a Arenys de Munt. Perquè si ho feu serà tot un encert. Hi trobareu de tot, per a totes les edats i públics. Tots els dies hi ha una fira d’atraccions, de les més tradicionals, al Torrent d’en Puig, just a l’entrada del poble, la veureu a mà esquerra. Hi haurà també un correfoc, exposicions, gegants, concerts, sardanes… No faltaran tampoc el ball, teatre, els inflables i els jocs infantils per a la canalla, així com espectacles infantils, titelles, tallers pels més petits, jocs tradicionals, o la cercavila dels gegants. Un munt d’actes per triar i remenar, a quin més vistós, més bonic, millor per als nostres petits i petites. Us ho recomanem: aneu fins Arenys de Munt. És un poblet obert, amable, amigable. No us sentireu gens estranys. Arribareu a Arenys de Munt molt fàcilment des de Barcelona per la C-31, o la C-32, fins la sortida Arenys. Després cal pendre la carretera cap a Sant Celoni que us portarà a l’entrada del poble. Aparqueu a la riera, o als pàrquings municipals o on pugueu, perquè hi haurà genteta. Si us decidiu a passar el dia sencer al poble, i esteu farts de festa, us recomanem dues grans atraccions pels infants, una empresa que lloga burrets per fer-hi passejades, i Jalpíaventura, una altra empresa d’esports d’aventura dins el bosc, amb tirolines i tota la resta d’artilugis. Si encara us sobra temps us proposem una passejada pel poble, i pels voltants, que són dins el Parc del Montnegre i Corredor. Si voleu dinar o sopar, de picnic, aneu al Parc de Lourdes, a les afores del poble, cap a la muntanya, riera amunt. Un bon lloc per dinar en família. Lloguer de taules i barbacoes on fer carn a la brasa. Però atenció!: aquí sempre hi ha molta gent, sobretot els diumenges, i encara pitjor si és festa major! Si preferiu un restaurant, us en recomanem uns quants: Ca la Pepa Fornera, a la mateixa riera, no lluny de la plaça de l’església. O la botiga Celler Mon la Cata, a la zona industrial de l’entrada del poble, on fan tapes per maridar amb els millors vins. També informal però molt ben portat pel Carles i l’Aitana, l’Infinit, un bar on podreu tastar quelcom més que tapes, a la mateixa plaça de l’església, al número 4. Tel: 93 795 03 87. També podeu anar a L’Era, a l’entrada del poble, que inclou un servei de ludoteca per la canalla. Però, aneu on aneu, cal reservar, és festa major!. A l’abans esmentat Santuari de Lourdes us recomanem el Subirants, molt casolà, de bona brasa. Per Sant Martí, anar a Arenys de Munt, és fantàstic!.

Por San Martín, el 11 de noviembre, muchos pueblos celebran su fiesta mayor. Pocas tan lucidas como la que harán en Arenys de Munt. Este simpático pueblecito situado muy próximo a Barcelona, 1 / 2 hora en coche, en medio del Maresme. Consulten la información que hay colgada en la web del pueblo, y elijan el día en que llegarán con los niños en Arenys de Munt. Será todo un acierto. Encontraréis de todo, para todas las edades y públicos. No os podéis perder el mercado medieval en la plaza de la iglesia, que mejora año tras año. Ni los espectáculos y animación infantil. El oficio solemne será cantado por la Coral del Remedio, del mismo pueblo. Sardanas y danzas, talleres para los más pequeños, vermouth popular, concierto de fiesta mayor, de los de antes, con la orquesta Selvatana. Teatro. Noches de fiesta y música para la juventud. Hinchables y juegos tradicionales para los niños. Pasacalles de gigantes, batucada, títeres, talleres, la curiosa muestra del relleno, que ha merecido una entrada propia en este blog en otros años. En fin, actos para elegir, a cual más vistoso, más bonito, mejor para nuestros pequeños y pequeñas. Os recomendamos: id hasta Arenys de Munt. Es un pueblecito abierto, amable, amigable. No se sentirá nadie extraño allí. Llegarán a Arenys de Munt muy fácilmente desde Barcelona por la C-31, o la C-32, hasta la salida Arenys. Después hay que tomar la carretera hacia Sant Celoni que os llevará a la entrada del pueblo. Aparcad en la riera, o en los parkings municipales o donde se pueda. Si os decidís a pasar el día entero en el pueblo, y estáis ya hartos de fiesta, os recomendamos dos grandes atracciones para los niños: los burros del Far, una empresa que alquila burritos para hacer paseos, y Jalpiaventura, otra empresa de deportes de aventura en el bosque, con tirolinas y todo el resto de artilugios. Si aún os sobra tiempo os proponemos un paseo por el pueblo, y los alrededores, que están dentro del Parque del Montnegre y Corredor. Si queréis comer o cenar, de picnic, id al Parque de Lourdes, a las afueras del pueblo, hacia la montaña, riera arriba. Si prefieren un run buén estaurante, les recomendamos La Era, a la entrada del pueblo, que incluye un servicio de ludoteca para los niños. ¡Hay que reservar!. También hay dentro de la villa, o en el antes mencionado Santuario de Lourdes, en medio del bosque hay sitios buenos. Allí os recomendamos el Subirants, muy casero, de brasa. Lourdes de Arenys también es un buen lugar para acabar de pasar el día, donde hacer carne a la parrilla. ¡Atención: siempre hay mucha gente, sobre todo los domingos, peor si es fiesta mayor!.

Fira de la Coca i del Mató de Monistrol


La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.