Fira del torró i la xocolata a Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

La Festa Major de Sants


Si sou addictes a les festes de Gràcia i us agraden els carrers guarnits. Si teniu mono d’aquelles nits de gresca, d’aquelles tardes mediterrànies, amb balls i espectacles a les places, de les activitats per a infants que podreu gaudir a cada cantonada. Si esteu molt abatuts perquè s’han acabat les festes de Gràcia, no us desespereu, no us cal esperar compungits fins l’any vinent. Ara tot just comencen les festes del barri de Sants!, del 24 a l’1 de setembre de 2019. Sants és un barri potser més obrer i proletari, més popular i divertit. A Sants engalanen els carrers igual, o millor, que a Gràcia, i organitzen tota mena d’actes per a les famílies: cercaviles, xocolatada, gegants, música, balls, correfocs, castellers, focs d’artifici i concerts. Animeu-vos a passejar pels carrers i places, que en un prodigi d’imaginació sense límits han decorat els seus veïns, i gaudir del que allà trobeu, sigui el que sigui: actuacions, pallassos, cantautor, màgia… Mireu-vos la web de l’ajuntament de Barcelona. Escolliu i trieu, però no deixeu de treure el nas a les festes de Sants.

Si os gustó Gracia, y sus calles adornadas, si tienen mono de las noches mediterráneas, de las plazas, de las actividades para niños de las que disfrutaron allí, no desesperen, porque no hay que esperar hasta el próximo año. En Sants, barrio más obrero y proletario, popular y divertido, engalanan las calles igual, o mejor, que en Gràcia, y esta tercera semana de agosto, organizan todo tipo de actos para las familias. Lo mejor, ya os lo decimos ahora, y como en el caso de Gracia, es ir pasando por las calles y plazas, que en un prodigio de imaginación sin límites han decorado sus vecinos, y disfrutar de lo que allí se encuentre, sea lo que sea: actuaciones, payasos, cantautor, magia … Consulten la web del ayuntamiento de Barcelona y elijan, pero no dejen de ir a las fiestas de Sants.

Festa Major de Gràcia


Nosaltres no faltem cap any a la nostra cita d’estiu amb les festes de la vila de Gràcia, a Barcelona. Ens trobareu passejant i badant pels carrers guarnits. Perquè la festa major de Gràcia ens encanta. Ens ho passem d’alló més bé. Ens agrada anar mirant la decoració, escoltant els músics que actuen en les tarimes que es munten a cada carreró, veient els espectacles de màgia, en fi, vivint la Festa Major més bonica, tradicional, popular i meravellosa de Barcelona. Aquest any, de nou, escolliu un dia, entre el 15, Mare de Déu d’agost i el 21, i arribeu-vos a Gràcia, en bus, metro o caminant, i quedareu bocabadants amb el que fan els veïns de Verdi, de Joan Blanques i de les altres vies i places de l’antiga vila. Increïble, meravellós, formidable. Inventiva, geni, “savoir faire”, ganes, entusiasme, dedicació, feina, hores i hores perdudes muntant uns penjols impossibles, unes flors paradisíaques o un decorat de cinema que transforma el carrer en qualsevol cosa, en un lloc inoblidable. Pareu i preneu-vos un gelat, un refresc, una cervesa, tot escoltant, gaudint, d’un dels més de 600 actes i actuacions programats, la majoria infantils, una tarda qualsevulla. O si sou joves encara, o us en sentiu, gaudiu d’una nit d’estiu mediterrània, sota la lluna plena, en la màgica Gràcia, en una plaça amb sabor de poble, ballant amb una orquestra de les de tota la vida. No deixeu d’anar fins la novel·lística i literària plaça del Diamant, la seu del millor jazz de la festa. O a la plaça del Sol si sou amants de la rumba. Pels més petits de la família,  matinades de grallers, amb gegants i trabucaires, cercaviles populars, castellers, correfoc, tabalada, pallassos, músics. Per tothom concerts a les esglésies, folk a les places. Vermuts, i sopars, ni que sigui d’entrepà, en un ambient familiar, veïnal, amb cinema a la fresca, ballades, rom cremat, disco mòbils, tallers, havaneres, jocs tradicionals, màgia, xocolatada… És difícil d’explicar què és el que enganxa de Gràcia. Mireu-vos la web de la festa, trieu i veniu a comprovar-ho!.

No faltamos ningún año. Nos encanta. Nos lo pasamos de lo lindo paseando por las calles y las plazas de Gracia, admirando la decoración, escuchando los músicos de las tarimas que se montan en cada callejón, viviendo la Fiesta Mayor más bonita, tradicional, popular y maravillosa de Barcelona. Cada año, no faltamos nunca, un día entre los que rodean el 15, la Virgen de agosto. Deben de ir a Gràcia, como sea, en bus, metro o caminando. Quedaréis alucinados con lo que hacen los vecinos de Verdi, de Joan Blanques y de las otras vías de la antigua villa. Increíble, pasmoso, maravilloso, formidable. Inventiva, genio, savoir faire, ganas, entusiasmo, dedicación, trabajo, horas y horas perdidas montando unos adornos imposibles, unas flores paradisíacas o un decorado de cine que transforma la calle en cualquier cosa, en un lugar inolvidable. Tómense un helado, un refresco, una cerveza, escuchando, disfrutando de uno de los más de 600 actos y actuaciones programados, la mayoría infantiles, una tarde cualquiera. O si sois jóvenes todavía, o os sentís así, disfrutad de una noche de verano mediterránea, bajo la luna llena, en la mágica Gracia, en una plaza con sabor de pueblo, bailando con una orquesta de las de toda la vida. No dejeis de ir hasta la novelística y literaria plaza del Diamante, la sede del mejor jazz de la fiesta. O hasta la plaza del Sol si sois amantes de la rumba. Para los más pequeños de la familia, tenemos las madrugadas de grallers, con gigantes y trabucaires, pasacalles populares, castellers, correfoc, tabalada, payasos, músicos. Para todos los públicos los conciertos en las iglesias, el folk en las plazas. Vermuts, y cenas, aunque sean de bocadillo, en un ambiente familiar, vecinal, con cine al aire libre, bailes, ron, disco móviles, talleres, habaneras, juegos tradicionales, magia, chocolatada … Es difícil de explicar qué es lo que más engancha de Gracia. Consultad la web de la fiesta, elegid y venid a comprobarlo.

Durham


Durham és una parada imprescindible en un viatge per Anglaterra, en una ruta per admirar el mur d’Adrià, o de camí cap a Escòcia. Una ciutat medieval imponent, en un meandre del riu, alçada damunt d’un turó, escenogràfica a tope. Aparqueu només arribar i visiteu la vila a peu. Carrers estrets plens de cases de pedra i entramats de fusta, una imponent i bellíssima catedral normanda, amb la tomba de Veda el Venerabe, una passada de bonica. I un castell molt maco, al costat de la catedral, en mig del poble medieval. Perdeu-vos per les places, els carrers estrets. Admireu les cases d’entramats de fusta i la gran plaça del mercat, plena d’edificis gòtics, molt guapa. En aquesta plaça vam dinar nosaltres al restaurant Uno Momento, un italià fabulós. No deixeu de parar a Durham. Mereix una visita.

Durham es una parada imprescindible en un viaje por Inglaterra, en una ruta para admirar el muro de Adriano, o de camino hacia Escocia. Una ciudad medieval imponente, en un meandro del río, altura sobre una colina, escenográfica a tope. Aparcad sólo llegar y visite la ciudad a pie. Calles estrechas llenas de casas de piedra y entramados de madera, una imponente y bellísima catedral normanda, con la tumba de Veda el Venerabe, una pasada de bonita. Y un castillo muy bonito, junto a la catedral, en medio del pueblo medieval. Piérdete por las plazas, las calles estrechas. Admire las casas de entramados de madera y la gran plaza del mercado, llena de edificios góticos, muy guapa. En esta plaza comimos nosotros en el restaurante Uno Momento, un italiano fabuloso. No dejen de parar en Durham. Merece una visita.

Durham is an essential stop on a trip to England, on a route to admire the Adrián wall, or on the way to Scotland. An imposing medieval city, in a meander of the river, raised above a hill, scenographic to the top. Just park to arrive and visit the village on foot. Narrow streets full of stone houses and wooden frames, an imposing and beautiful Norman cathedral, with the tomb of Veda el Venerabe, a beautiful pass. And a very nice castle, next to the cathedral, in the middle of the medieval village. Get lost in the squares, the narrow streets. Admire the wooden frame houses and the large market square, full of Gothic buildings, very beautiful. In this place we ate at the restaurant Uno Momento, a fabulous Italian. Stop at Durham. It deserve a visit.

Durham est une étape incontournable lors d’un voyage en Angleterre, d’une route pour admirer le mur d’Adrián ou d’un voyage en Écosse. Une cité médiévale imposante, dans un méandre de la rivière, surplombant une colline, scénographique jusqu’au sommet. Il suffit de se garer pour arriver et visiter le village à pied. Rues étroites pleines de maisons en pierre et de charpentes en bois, imposante et magnifique cathédrale normande, avec le tombeau de Veda el Venerabe, une belle passe. Et un très beau château, à côté de la cathédrale, au milieu du village médiéval. Se perdre dans les places, les rues étroites. Admirez les maisons à ossature de bois et la grande place du marché, pleine de bâtiments gothiques, très beaux. Dans cet endroit, nous avons mangé au restaurant Uno Momento, un italien fabuleux. Arrêtez vous pas à Durham. Mérite une visite

Revetlla Sant Joan a Badalona


  • revetlla

La nit de Sant Joan, la nit més màgica de l’any, a Badalona, és un misteri. Internet és un desert: cap notícia. L’any passat vàrem fer una entrada com ara aquesta intentant descobrir-vos els llocs de la ciutat de Badalona on la gent es reunirà per donar la benvinguda a l’estiu. És difícil perquè res no és segur, i tot cal descobrir-ho. Però ho intentarem. Primer anunciar que, com ja és tradicional, la Flama del Canigó arribarà a Badalona el 23 de juny, vigília de Sant Joan, per part de l’Associació Festa Nacional dels Països Catalans, a la tarda, a la plaça de la vila, i farà un recorregut a partir de les 18,30 hores pel centre de Badalona, de la mà d’Omnium Cultural. Hi haurà, segur, revetlla popular de la plaça del Sol, al barri de Casagemes. Taula i foguera assegurada. Servei de bar. Punxa discos casolà. Infants i petards. Festa familiar. Segurament fan revetlla els veïns del carrer Sant Rafael, al centre de Badalona, que l’organitzen entre els carrers de la Mercè i Sant Pau, amb sopar i ball. I potser als pisos de Can Mercader, a la Plaça Lluís Solà i Escofet. També podria haver-hi un ball popular al barri de Canyet. A partir de les 21 hores al carrer Mas Felip (on hi ha l’antiga església cremada de Canyet). Hi ha molts actes que no sabem si es faran. On més se’n fan? Tampoc no podem dir-ho. Cal preguntar-ho. No surten anunciades enlloc. En faran aquest any?. Qui ho pot saber… Només la de la plaça del Sol és segura. Visca la nit de Sant Joan!.

Nos complace encontrarnos, de nuevo, en las puertas de la noche de San Juan, la noche más mágica. Queremos que esta noche os lo paséis muy bien, con vuestros hijos e hijas, con la pareja, con nuestros parientes, con los amigos y conocidos. Haciendo juerga y fiesta en la calle, en casa. Ya el año pasado hicimos una entrada como esta intentando descubriros los lugares de la ciudad de Badalona donde la gente se reunirá para dar la bienvenida al verano. La plaza de la Vila, a las 18 horas, sería la primera cita. Allí veréis llegar la Llama del Canigó. La Asociación Fiesta Nacional de los Países Catalanes la distribuye, en aquel momento, desde el centro de Badalona, a todos los fuegos y verbenas populares alrededor de la villa. ¿Y qué fiestas recomendamos?. Pues, por ejemplo la verbena popular de la plaza del Sol, en el barrio de Casagemes. Mesa y hoguera asegurada. Servicio de bar. Un grupo musical o una disco móvil. Niños y petardos. Fiesta familiar. Esperamos que este año también la haya. Nunca se sabe del todo. Hay preguntarlo. En Lloreda y Nueva Lloreda, en el parque de las Muntanyetes, en Montigalà, en Llefià, en la plaza Trafalgar, y al Dalt la Vila, en la plaza Constitución, el año pasado hubo fiesta, hogueras y bullicio. Pero no salen anunciadas en ninguna parte. ¿Las harán este año?. ¿Quién lo puede saber? … pero, en cualquier caso, ¡viva San Juan!.

Les Falles a la Ribagorça


De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest dissabte 15 de juny, a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, i fins i tot de l’agost, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. Ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Podeu anar, per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça on, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. El 15 de juny a Durro, el 23 de juny a Boí, el 29 de juny a Barruera, el 6 de juliol a Erill la Vall, el 19 de juliol a Taüll i el 16 d’agost al Pla de l’Ermita on hi haurà una baixada festiva extraordinària. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Mercat a la plaça d’Amposta


Una nova edició de la popular festa del mercat a la plaça d’Amposta. Un mercat ambientat, ben ambientat, en el segle XIX. La Plaça de l’Ajuntament i els carrers del nucli antic plens de parades, moltes, i de públic. Es tracta d’una recreació històrica d’un mercat de queviures i artesans de finals del segle XIX i principis del XX. També organitzen cercaviles, concerts de música, corals, danses, tallers, visites guiades a la ciutat, diversos espectacles infantils de carrer, teatre i altres activitats. Amposta és un xic lluny de Barcelona, unes dues hores llargues per l’autopista A-7. Però no us proposem que aneu i torneu. Us volem proposar un cap de setmana per les terres de l’Ebre. Aquestes comarques del sud de Catalunya tenen atractius més que suficients per justificar un cap de setmana. Només cal pensar en Amposta mateix. A més del nucli antic de la població, i del riu, hi ha el Museu del Montsià. A tocar teniu la ciutat de Tortosa, bellíssima, amb pilons de monuments, com ara la catedral gòtica, o el castell de la Suda. No cal ni parlar del fabulós Delta de l’Ebre, amb el seu parc natural, amb les basses, les platges, els centres d’interpretació, avistadors d’aus… Porteu-vos els prismàtics i la bici!. Preneu la  barca que recorre el tram final del riu, meravellós. O aneu cap els Ports de Beseit, que son a tocar d’Amposta. Natura per descobrir, diferent, molt desconeguda. Ebre a munt podeu visitar Miravet i el seu castell templer, una passada. No us faltaran llocs on dormir i menjar, com ara l’Hotel Ciutat d’Amposta, el HCC Montsià, o en ple delta, l’Algadir, amb un bon restaurant. Si us agrada estar a la vora del mar teniu l‘Hotel del Port, a l’Ametlla de Mar, una població marinera, molt cuca, amb moltes i bellíssimes cales, que el gran turisme no sap on son. O Cal Batiste, a Sant Carles de la Ràpita. Si preferiu podeu dormir a la vila de Tortosa, on hi ha l’Hotel Corona Tortosa, fantàstic, i el restaurant del Parc, al mig del parc municipal, molt i molt recomanable. Vinga!. Amposta, Tortosa, les terres de l’Ebre, amb l seu delta, us esperen, no falteu!.

El Mercado en la plaza fue una actividad más del programa de actos conmemorativos del otorgamiento del título de Ciudad a Amposta en 1908. Por esta razón, el año 2008 se imaginaron una serie de celebraciones, una de las cuales era el proyecto de convertir una plaza en un mercado ambientado, bien ambientado, en el siglo XIX. Así pues el mercado en la plaza, como acto festivo, es muy nuevo. Sin embargo muy arraigado. La Plaza del Ayuntamiento y las calles del casco antiguo se han llenado de paradas, muchas, y de público, muy numeroso, en las ediciones anteriores. Todo un éxito. Se trata de una recreación histórica de un mercado de víveres y artesanos de finales del siglo XIX y principios del XX. Podéis encontrar comida y productos de artesanía de las tierras del Ebro, y de más lejos. También se organizan pasacalles, conciertos de música, corales, danzas, talleres, visitas guiadas a la ciudad, varios espectáculos infantiles de calle, teatro y otras actividades pensadas para que la familia entera disfrute de ellas. Es muy notable el esfuerzo de toda Amposta para dotarse de la indumentaria y la ambientación adecuadas. Este es el capítulo mejor acabado. Realmente te sientes transportado un siglo atrás en el tiempo. Los diversos escenarios son realmente muy vivos: el mercado, con las vendedoras, los compradores, las paradas y los carros. Las mujeres que cosen. El baile de la Fiesta Mayor. La taberna. Los juegos de antes, ideal para los niños que lo visiten. A pesar que Amposta está un poco lejos, a unos 160 kms. de Barcelona, hay buena comunicación por la autopista A-7. Un par de horas sin correr. Y no se trata de ir y volver. Las tierras del Ebro tienen atractivos más que suficientes para justificar un fin de semana. Basta pensar en Amposta mismo. Además del casco antiguo de la población, y del río, tiene el Museo del Montsià, muy visitable. O bien en la ciudad de Tortosa, bellísima, con montones de monumentos. O el Delta del Ebro, con el parque natural, las excursiones y la barca que recorre el tramo final del río. O los Puertos de Beceite, a tocar, naturaleza rutilante y desconocida. Miravet y su castillo. No faltarán lugares donde dormir y comer, como el hotel Ciudad de Amposta, el HCC Montsià, o en pleno delta, el Algadir, con un buen restaurante. Si gustan de estar a la orilla del mar tienen el hotel del Port o Cal Batiste, en Sant Carles de la Ràpita. Si prefieren ir a parar a Tortosa, tienen allí el Corona Tortosa, fantástico, y el restaurante del Parque, muy recomendable. También pueden pasar el fin de semana en L’Ametlla de Mar, vean la página dedicada a este bellísimo pueblo marinero en nuestro blog.  Allí tiene hoteles preciosos, restaurantes agradables, y campings muy bonitos.