Munic, Munchen, de nou!

Ajuntament de Munic. Autòmats donant les hores.

Sempre ens ha agradat fer camí fins a Munic amb la família. Aquesta vegada ens hem allotjat, a l’hotel Ibis Muenchen City Arnulfpark. Bon hotel! I hem sopat al restaurant de l’hotel Novotel del costat: The Flave of Munich. Força bé! Ens fa sempre molta il·lusió voltar per Munic. És molt senzill. Podeu comprar un bitllet de grup al metro, barat i pràctic. No podeu deixar de veure la catedral, i l’església de Sant Pere, al costat, i les altres esglésies de Munic, que n’hi ha moltes! I heu d’anar a acaronar el morró del porc senglar de l’avinguda principal. Clavat al de Florència, i com allà, si ho feu, tornareu segur a la ciutat. També és obligat anar a la plaça del mercat, i dinar allà, a les taules amb la gent. Si fa fred o no us mola la companyia podeu menjar al restaurant Berni’s Nudelbrett, un italià bé de preu. No us perdèssiu l’Alta Pinacoteca, una galeria d’art fastuosa, de renom mundial. I si us ve de gust el menjar típic de la regió podeu fer cap a un restaurant bavarès, el Zum Stiftl – am Marienplatz. Idealment situat en una terrassa de la Marienplatz, a l’aire lliure, o a dins, menjareu de fàbula. Tampoc no podeu deixar d’anar, als afores de la ciutat, el Nimfebur, un castell palau de somni, amb un parc molt xulo. No us hi penseu més, Baviera és el vostre destí. I Munic la seva capital.

Catedral de Munic

¿Está pensando en unas vacaciones de verano con un poco de aventura?. ¿Ya ha recorrido España y Francia?. ¿Quiere ir un poco más lejos?. Baviera es su destino. Y Munich su capital. Baviera es una región alegre, sudaca, abierta. Munich es una ciudad amable, con muchos atractivos, y con muy buena gente, la más dulce de Alemania. En verano hace buen tiempo. (Y en invierno hay mucha nieve). En octubre la fiesta de la cerveza. Es muy sencillo ir con niños. En Alemania, y sobre todo en Baviera, cuidan muy bien las familias con niños. Munich les ofrece alta cultura: la alta pinacoteca es el mejor museo de pintura de Alemania, y uno de los mejores del mundo. El ayuntamiento gótico, la catedral, (en la foto), es muy espectacular. El Ninfeburg, o palacio real de Baviera abre sus salones barrocos y sus agradables jardines. También ofrece diversión: plazas y calles medievales muy animados. ¿Desea historia?. Existe la cerveceria donde Hitler fundó el partido nazi, intacta. También, cerca, el campo de concentración de Dachau, toda una lección moral. También tiene un zoo muy notable, palacios, otros museos y una Residenz para visitar. Nosotros comíamos a las plazas, como la plaza del mercado, en medio de la ciudad, con mesas preparadas. Hay que hacer pic-nic o bien ir a comprar la comida en las tiendas de alrededor. La bebida la sirven los bares. Comeréis con gente que no conocereis de nada al lado. Al principio corta un poco, pero nosotros somos aún más mediterráneos que los bávaros, ¿verdad?. También pueden ir a la cadena de restaurantes Nordsee. Buen pescado a buen precio. Para dormir tienen varios campings muy aceptables, cerca de la ciudad. Nosotros fuimos al Thalkirchen, junto al zoo y el río, en el mismo centro. También tienen hoteles familiares, como los novotel o los BB.  Haga de Munich el centro de sus salidas por Baviera: los castillos reales, los Alpes bávaros, Augsburg, Regensburg, Núremberg … todas estas joyas a menos de 100 kms. de Munich. Tambien pueden dormir cerca de Munich, pero en el campo. Os recomendamos el hotel Guggemos, en el lago Tegernsee. Daros una vuelta por Baviera. Serà un verano que no querreis olvidar.

Fem un tomb per Suïssa?

Avui us proposem fer una sortida a Suïssa. És relativament a tocar, uns 800 kms. i no cansa arribar-hi. Podeu portar el vostre cotxe, ple del que vulgueu. De camí pareu a dinar a Narbonne, al Bella Napoli, una bona pizzeria al centre, o bé al Casino Cafeteria, de la rocade sud. Preus imbatibles per un self-service de patacada. La primera parada per dormir pot ser Montpellier, Nîmes o Avignon. Totes aquestes ciutats son boniques, ja les vam comentar ahir, i tenen bons hotels Novotel o Ibis Styles, on hem dormit molt bé i bé de preu. També podeu anar fins Grenoble. Si decidiu fer tota aquesta tirada, potser us hostatjareu al Novotel del centre de la ciutat, a costat de l’estació, no lluny del tramvia. Perfecte. Hi ha un altre Novotel a Voreppe, al mig del camp, molt bo també. L’endemà podeu pujar fins Annecy, la meravellosa ciutat del llac, als alps francesos, capital de la Saboia, guapíssima. Allà podeu dinar en una trattoria i pizzeria boníssima, acollidora, molt recomanable: Le Sapaudia.

A Annecy us hi podeu estar uns dies, i visitar Chambery, els Alps, Chamonix, i baixar al llac de le Bouget a Aix les Bains. Si voleu podeu seguir cap a Ginebra o cap Berna, capital federal de la Confederació Helvètica. Millor Berna, que està més centrada. El Novotel de Berna està molt bé. Als afores però excel·lent comunicació amb tramvia. Podeu anar a menjar al restaurant Da Bucolo, al centre de la ciutat, prop del gran rellotge astronòmic.

L’endemà podeu començar a visitar aquest magnífic país, amb paisatges i ciutats fantàstics. Aneu cap a la vall de Frutingen, fins l’estació d’esquí d’Adelboden. Seguiu la Vall de la Jungfrau, des de Wilderswil, on podeu dinar a la trattoria i pizzeria Luna Piccante, que us recomanem de cor, perquè s’hi menja molt bé. Pugeu fins Grindelwald, o fins la Jungfrau mateix, amb els bonics trens de muntanya.

El dia següent podeu anar fins la increïble i bellíssima ciutat medieval de Luzern, una passada. Amb el seu pont cobert de fusta, el llac, els carrers, les torres, esglésies… Dineu als baixos de l’ajuntament, en una gran cerveseria, anomenada, precisament, Rathaus Braueri. Especialitats alemanyes i bona cervesa!. De tornada feu la ruta dels llacs, esplèndida entre muntanyes.

 

El dia arribeu-vos a Zürich, una altra bonica ciutat, amb el seu llac, la catedral, casc antic, esglésies… Per dinar aneu al ristorante Santa Lucia, al centre, perfecte!.

De tornada pareu a la bonica i petita vila barroca de Solothurn per veure-hi la catedral, l’ajuntament i els carrers medievals d’aquesta ciutat murallada.

L’endemà poeu baixar cap al sud, cap a Friburg, que no és gaire maca. La Suïssa francesa no és tan espectacular com la alemanya. En canvi Gruyeres amb el seu castell, els carrers i les cases de pedra, és una cucada. Un poblet medieval molt bonic, petit, tot nevat. Dineu a La Poya, un hotel amb restaurant, pizzes, amanides, fondues i plats més complicats… Bé.

També podeu remuntar els Alps, plens de neu, pel coll del Jaunpass, per la zona de la Jungfrau, camí de Thun, una altra ciutat bonica, on podeu aturar-vos.

De Berna també podeu anar camí de Murten, una ciutat medieval i barroca, a la vora del llac del mateix nom. I més avall fins Ginebra, ciutat cosmopolita, vora el gran llac Leman, amb el seu jet d’eau, el rellotge de flors, el casc antic medieval. Per dinar recomanem el restaurant La Rotonda, una mica allunyat del centre, però prop del llac. Visiteu la catedral.

Suïssa ens agrada molt. Els seus paisatges, els bonics poblets rurals, les ciutats amb les seves muralles intactes, les places florides, amb la font, i l’església i, per damunt de tot, el castell. Admireu les vistes des dels trens de muntanya, gaudiu de les orgulloses punxes dels Alps cobertes de neu fins ben entrat el maig. El verd esplendorós dels avets, el verd més tendre dels caducifolis a la primavera i l’estiu. Si és tardor, una meravella, si l’hivern, quin mantell blanc!. Si l’estiu, frescor i goig de viure. Gaudiu de les botigues, dels bars, restaurants i hotels amb encant. Suïssa és amable, poc coneguda, típica i tòpica. Cal fer una volta per Suïssa. Tota família hauria de fer una vegada a la vida una volta per Suíssa durant les vacances. Pert cert, diuen que Suissa és un país molt car, però no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en cotxe, tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles a peu! El cotxe està prohibit a molts llocs. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant uns euros de la vinyeta per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar Suïssa, per Nadal, per Setmana Santa, a l’estiu. Viles com Ginebra, Fribourg, Gruyérés, Berna, Lucerna, amb paisatges increïbles!. Aneu a Interlaken i la seva regió, Thun, la Jungfrau, els Alps més poderosos. Llacs blaus, d’aigües transparents, ciutats medievals…

 

¿Han oído hablar del queso de Gruyère , el auténtico , el de Suiza ? . ¿Quizás os gusta ? . A nosotros nos gusta mucho. Pero después de haber conocido ese pais, de haber pisado sus calles, admirado sus paisajes, y vivido sus ambientes, aun nos gusta más. Porque Suiza es precioso. Admirad las vistas desde las orgullosas cumbres de los Alpes cubiertos de nieve hasta bien entrado mayo. El verde esplendoroso de los abetos , el verde más tierno de los caducifolios , en la primavera . Si es otoño, una maravilla, si el invierno, ¡qué manto blanco! Si el verano, frescura y alegría de vivir. Disfruten de las tiendas , los bares , restaurantes y hoteles con encanto. Suiza es amable, poco conocida, típica y tópica, a unos pasos de la frontera de Francia, a unos 700 kms . de Barcelona. En el transcurso de una vuelta a Suiza , que toda familia debería hacer una vez en la vida durante unas vacaciones, no dejen de programar todas las actividades possibles. Cierto que Suiza es un país muy caro , pero no cogeremos un ataque de apoplejía . Además Suiza es un paraíso para las familias con niños y niñas , como nosotros . La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares . Hay campings preciosos, cerca de lagos y con césped asegurado, muchos de ellos con bungalows muy bien equipados . El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren , bus o barco . De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así . El coche está prohibido en muchos sitios. Con el Suiss Pass , o Suiss Card podrá ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los padres y madres. Los niños viajan gratis. Las autopistas son magníficas, las distancias cortas , las carreteras cuidadas , los túneles acortan caminos partes. Y todo gratuito, sólo pagando una viñeta por todo un año de circular por el país . Con todas estas ventajas , hoy os proponemos visitar Suiza , en Navidad, Semana Santa , en verano. Villas como Friburgo , Gruyères , Berna , Lucerna , Interlaken y su región , Thun , la Jungfrau o los Alpes más poderosos. Lagos azules, de aguas transparentes, ciudades medievales… Llegarán a Suiza desde Barcelona , por Montpellier , Valence y Grenoble , fue hacia Geneve y luego hacia Lausana y Friburgo por la autopista 12.

 

Fira de la Terra a Caldes de Malavella

 

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la seva Fira de la terra. Us agraden els gossos?. En teniu?. I els cavalls?. Doncs xalareu!. Al final de la rambla d’en Rufí, i durant tot el proper diumenge, dia 15 de març de 2020, es podrà gaudir de la fira, d’un mercat de productes d’artesania i alimentació, de passejades en ponis a càrrec de La Crinera. Preu: 3€. També passejades amb carruatges. Preu: 2€. Un munt de parades de protectores i associacions amb gossos en adopció. Amb la participació de CAAS, Galgos 112 i New Life. Activitats infantils de pinta-cares d’animals i taller d’elaboració d’orelles i antenes. Hi haurà servei de bar a càrrec del Club Patí Caldes. Al poble també hi ha molt bons restaurants. Així Ca la Manela, del Carrer Prim, 13, tel. 972 47 00 19. L’Hostal Esteba, al Carrer Francesc Macià, 2, tel. 972 47 00 55. També teniu el Quimera, de l’Hotel Melià Golf Vichy Catalan, també a la carretera N-II, però al km 701, tel. 972 18 10 20 també ho fan molt bé, però més car, és clar. El Delicious, és el restaurant de l’Hotel i Balneari Vichy Catalan, Avinguda Doctor Furest, 32, tel. 972 47 00 00. A banda de la fira, a Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos meravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, que ja us hem citat, però que ara us recomanem, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble, un lloc de tota la vida, molt recomanable també. S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la fira de la terra!

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su feria de la tierra. Si os gustan los perros, los caballos y los animales en general esta es vuestra feria. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

El carnaval tocatardà de Taradell

Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona el proper cap de setmana, el dissabte, 29 de febrer de 2020, fan una bonica rua de Carnaval. La concentració de carrosses serà a les 17,30 de la tarda a l’avinguda dels Vilademany, i la desfilada a partir de les 18,30 hores, quan es llegirà el pregó des de la plaça de l’Atlàntida. El recorregut serà el següent: carretera de Balenyà, passeig de Sant Genís, carretera de Mont-rodon, passeig Domènec Sert, carretera de Balenyà, carrer de la Vila, carrer Catalunya, avinguda Montseny, carrer Sant Sebastià, plaça de les Eres i carretera de Balenyà.  Un cop acabi la rua, el Carnaval continuarà a Can Costa. A la sala gran es lliuraran els premis a les millors carrosses i la millor comparsa, i hi haurà festa per celebrar el dia de la disbauxa. D’altra banda, a les 10,30 de la nit, hi haurà una festa a la Carpa de Can Costa. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu gaudir d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la presó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar amb infants us recomanem el Mas del Gurri Xic, que és una granja escola. Si cerqueu quelcom més elaborat, llavors us convé la masia La Roca. Si busqueu quelcom casolà, el Terra Endins, és el vostre lloc. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. Per dormir a Taradell hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping. Bon carnestoltes tardà a Taradell, no gens lluny de Barcelona!.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona se celebra un carnaval tardio el sábado 29 de febrero, a las 6 de la tarde, con baile nocturno incluido. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. Para dormir en Taradell hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.

Carnaval tocatardà de Mora la Nova

Teniu mono de carnestoltes?. Creieu que el rei dels poca-soltes està mort i enterrat arreu?. Doncs no!.  A Mora la Nova, una vila eixerida a tocar de l’Ebre, al sud de Catalunya, aquest cap de setmana fan la seva famosa rua de Carnestoltes, una setmana després. El dia fort serà el dissabte 29 de febrer, fet que justifica plenament un cap de setmana a les terres ignorades de l’Ebre. Ja sabem que si us decidiu pujar fins a  Mora la Nova aquest cap de setmana, no serà pel Carnestoltes només, oi?. Perquè la vila està realment lluny de Barcelona, via Tarragona, Reus, i Falset, o bé per l’AP-7 fins a Hospitalet de l’Infant i Ebre amunt cap a Mora!. Però per això us donarem més raons per arribar-vos fins Mora la Nova. Si feu allà el cap de setmana podreu veure llocs com ara Miravet, amb el seu castell, la més gran força dels templers de Catalunya. Us recomanem anar-hi en el pas de barca, que carrega els cotxes, prop de Rasquera, en lloc de fer servir el pont entre les dues Mores. Als infants els agradarà l’aventura. Si aneu a Miravet dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic car però ideal per famílies. Una altra comarca fàcil des de Mora la Nova és el Priorat. Una meravella. La cartoixa d’ Scala Dei, el poblet de Poboleda, amb els vins excel·lents. Fantàstic. Remunteu la carena fins la increïble vila medieval de Siurana. També podeu dormir i menjar a Falset, a l’Hostal Sport.  Molt i molt recomanable. Ja ho veieu. Aneu-hi per l’autopista A-7 fins Tarragona. D’allà aneu a Reus, Falset i Mora per la carretera nacional 420, la que porta a Gandesa i Alcanys. Bona carretera. També és factible arribar per la A-7 fins l’Hospitalet de l’Infant, i allà agafar la C-44, via Tivissa fins Mora. També és una bona opció. Podeu anar per un lloc i tornar per l’altre. Al poble podeu dinar a la Piazza, bona pizzeria a la plaça Catalunya. I dormir i menjar bé a l’Hostal La Creu, molt casolà i de tota la vida. Bon Carnestoltes tardà a Mora!.

En Mora la Nueva, organizan un carnaval fuera de época muy chulo. Este sábado por la tarde. Rua, cena popular y baile. Si os gustan este tipo de acontecimientos, si teneis mono de carnaval, no dudeis en ir. Pero incluso si no sois muy devotos de fiestas locas como esta, podeis usarlo como excusa para dar una vuelta por las tierras del Ebro, poco conocidas y, en cambio, muy bonitas. Acercaros hasta Mora la Nova por la autopista A-7 dirección Tarragona. De allí vayan a Reus, Falset y Mora por la carretera nacional 420, la que lleva a Gandesa y Alcañiz. Buena carretera. También es factible llegar por la A-7 hasta el Hospialet de l’Infant, y allí coger la C-44, vía Tivissa hasta Mora. También es una buena opción. Podéis ir por un lugar y volver por el otro. En el pueblo pueden comer Hostal Barcelona, casero y de toda la vida. Si pasan por allí el fin de semana entero podréis ver lugares como Miravet, con su castillo, la mayor fortaleza de los templarios de Cataluña. Les recomendamos ir por el paso de barca, que carga los coches, cerca de Rasquera, en lugar de utilizar el puente entre las dos Moras. A los niños les gustará la aventura. Si vais a Miravet comed en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También pueden ir hasta la zona de la Terra Alta, a los Puertos de Beceite, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Ya sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Otra comarca fácil desde Mora la Nova es el Priorat. Una maravilla. La cartuja de Scala Dei, el pueblo de Poboleda, con sus vinos excelentes. Comed en el restaurante Populetus. Fantástico. Subid la cresta de montañas hasta la increíble villa medieval de Siurana. También se puede dormir y comer en Falset, el Hostal Sport. Muy recomendable. Ya lo veis. La excusa del carnaval tardio de Mora da para mucho.

El carnaval a Solsona

Solsona és una ciutat pacífica, apacible, recollida, reservada, quieta, bucòlica i magnífica. El seu casc antic, dominat per la catedral, farcit de bellíssimes cases que donen a carrers estrets i placetes encantadores evoca el silenci i la tranquil·litat. Però tota moneda te el seu revers. I a Solsona el revers de la moneda són els dies de Carnaval. Un carnestoltes únic, inaudit, divertit, pillastre, transgresor, molt cassolà, molt català. Ideal per la mainada. La gent de Solsona, seria i treballadora, te una bis amagada molt potent. Els agrada molt la gresca sana. El carnaval és festa d’interès turístic nacional, poca broma!. Destaca pels “gegants bojos” i la penjada del ruc. Ja ho sabeu, aquest proper cap de setmana, el dissabte, és el dia fort. Hi ha mercat al nucli antic, gegants a la plaça de l’Ajuntament, a partir de les sis, arribada de S.M. el Rei Carnestoltes a l’avinguda del Pont, seguida de la bramada i penjada del Ruc a la plaça del Ruc A la nit concert, i ball. El diumenge, al matí, ben d’hora, tronada, seguici i ball a la plaça Major. A la tarda taller infantil a la sala polivalent. No us perdeu el dissabte, quan es fa fosc, el moment en que pengen un ruc del campanar de l’ajuntament. Un ruc de pega, està clar. Un ruc que es pixa damunt dels espectadors en una darrera venjança. Arribeu-vos a Solsona el cap de setmana de carnaval i dormiu allà. No us en penedireu i els infants s’ho passaran fantàstic. A Solsona s’hi arriba per la C-58 fins a Manresa, per continuar després en direcció cardona i Solsona. Hi ha molt bons allotjaments a Solsona. Caldrà veure si estan plens. Recomanem el Sant Roc. Una delicadessa sense límits, amb un restaurant de fàbula. També són extraordinaris altres restaurants i hotels. Recomanem un hostal senzill i net, amb restaurant: Crisami. Solsona te un càmping, amb bon restaurant. No perdeu l’oportunitat de fer un volt per Solsona, visitar el nucli medieval, la catedral i el Museu Diocesà, esplèndit. Tampoc de viatjar pels infinits racons de la comarca. Una experiència única per grans i petits. Per cert, l’amic Miki ens recomana Can Solé Xic. Un restaurant que és dins un poblet diminut però encisador anomenat Claret. Està situat entre Solsona i Torà, mes a prop de Torà que de Solsona. Hi van sovint. Diu que s’hi menja molt bé. I que el tracte és exquisit. Si ho diu l’amic Miki, segur que deu ser un lloc encantador!. Gràcies!.

Solsona es una ciudad pacífica, apacible, recogida, reservada, quieta, bucólica y magnífica. Su casco antiguo, dominado por la catedral, lleno de bellísimas casas que dan a calles estrechas y plazas encantadoras, evoca el silencio y la tranquilidad. Pero toda moneda tiene su reverso. Y en Solsona el reverso de la moneda son los días de Carnaval. Un carnaval único, inaudito, divertido, pillo, transgresor, muy casero, muy catalán. Ideal para los niños. La gente de Solsona, seria y trabajadora, tiene una bis escondida muy potente. Les gusta mucho la juerga sana. Hay mercado medieval, mercadillo, k-tifas, cabeza, música, baile, gigantes, comparsas … todo lo que podáis imaginar. Y el sábado, cuando oscurece, cuelgan un burro del campanario del ayuntamiento. Un burro de pega, está claro. Un burro que se mea encima de los espectadores en una última venganza. Acercaos en Solsona el fin de semana de carnaval. No os arrepentiréis y los niños lo pasarán fantástico. Se llega por la C-58 hasta Manresa, para continuar después en dirección Cardona y Solsona. Hay muy buenos alojamientos en Solsona. Habrá que ver si están llenos. Recomendamos el San Roc. Una delicadeza sin límites, con un restaurante de fábula. También son extraordinarios otros restaurantes y hoteles. Recomendamos un hostal sencillo y limpio, con restaurante: Crisami. Solsona tiene un camping, con buen restaurante. No perdáis la oportunidad de dar una vuelta por Solsona, visitar el núcleo medieval, la catedral y el Museo Diocesano, espléndido. Tampoco de viajar por los infinitos rincones de la comarca. Una experiencia única para grandes y pequeños.

Carnaval de Vilanova i la Geltrú

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

Els Tres Tombs a Badalona

Aquest proper diumenge, 9 de febrer de 2020, tindrà lloc a Badalona la tradicional passada de Sant Antoni. Una bona idea per gaudir d’un bon matí, d’una matinal de carruatges, grans i petits, i de burros i cavalls omplint els carrers de Badalona.  Si no hi ha canvis respecte l’any passat, que tot pot ser, l’itinerari serà de la Masia de Can Cabanyes, a Lloreda, on sortiran a les 11 del matí, seguint pels carrers de Salvador Espriu, Indústria, Roger de Flor, Pep Ventura, Sagunt, Guifré, Arbres, amb benedicció a la plaça de la Plana, com sempre, a les 12,30 hores. Seguidament tiraran amunt per l’Avinguda Martí Pujol, carrer Francesc Layret, Riera Matamoros, carrer d’en Cueta, Santiago Rusiñol, Triomf, Francesc Planes i Casals, Sant Pere, Sant Pau, President Companys, Plaça Assemblea de Catalunya, carretera i cap a Can Cabanyes de nou, acabant allà. A aquestes hores cal sumar-li el típic retard de cada any.  Tingueu en compte que el recorregut pot variar sense previ avís per qualsevol causa. Hi haurà Guàrdia Municipal, bandes de música, cavallers i dames d’època, carruatges de tota mena, carros de transport, pagesos o de traginers. Si voleu completar el matí, o esperar a que arribin els tres tombs allà on sigueu, penseu en una visita al Museu de Badalona, on els vostres infants podran veure la magnífica ciutat romana que s’amaga sota l’actual. Baetulo fou una ciutat molt important a la Catalunya romana imperial, i sota mateix del museu trobareu les restes. La museització és excel·lent, molt moderna. A Badalona s’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt aprop dels llocs on passà la rua de Sant Antoni. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Podeu aparcar a la Plaça Pompeu Fabra, la mateixa del metro. Per menjar alguna cosa us recomanem, no lluny de la plaça de la vila, al carrer de Sant Miquel 25, la trattoria Carusso, un italià de campanetes!. tel: 933 89 98 10.  També a tocar de la plaça de la vila, un lloc molt xulo, tapes i menjar a totes hores, el modern i informal Café de les Antípodes, bon menjar. A tocar, al mateix costat, un parell de bones pizzeries i, no lluny el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. Un local modern. La Sargantana és un dels locals que acull el festival i representa una proposta diferent. Un pakistanès diferent, molt bona cuina, molt recomanable: el Tariq. Bones tapes al Trabucaire, prop del carrer de Mar, la Rambla i l’estació. O bé tapes modernes a La Costa, al dalt la vila. Per qui li agradin les pastes, si no vol anar al Carusso, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Animeu-vos i veniu a Badalona a veure la passada!.

Las pasadas de San Antonio son uno de los pocos actos lúdicos y festivos populares que podemos encontrar en este desierto frío que son los meses de enero y febrero. Los caballos y otros animales, los carros, a menudo llenos de grandes bultos, la música de las orquestas, los caramelos que vuelan, los niños que chillan, que abren los ojos ante las bestias formidables, el Mossén bendiciendo los bichos … todo bien tradicional. Todo con sabor de casa. este próximo domingo de febrero, dia 9, tiene lugar esta lucida desfilada en Badalona. Una buena oportunidad para pasar una buena mañana. Será una matinal de carruajes y caballos llenando las calles de Badalona. Y no penséis que es cosa de ahora mismo. Hace más de 140 años que en la villa badalonesa tiene lugar el pase de San Antonio Abad, o más popularmente, la pasada de los burros. Los cofrades preparan fuerzas con un buen desayuno en Can Cabanyes, una masía que hoy es un centro cívico. Hacia las 11 de la mañana saldrán de Can Cabanyes, bajando por el paseo de Sant Joan, la avenida de Salvador Espriu, calle del General Weyler, Industria, Roger de Flor, Wifredo, La Plana, donde un cura bendcirá a los animalitos, Árbres, Avenida Martí Pujol, Francesc Layret, Matamoros, Santiago Rusiñol, rondando Casagemes para acabar por delante del Museo Municipal de Badalona. Por cierto que, hablando del Museo de Badalona, les recomendamos vivamente que una vez visionada la rúa de los burros y animales, llevéis a vuestros niños a ver la magnífica ciudad romana que se esconde bajo la actual. Baetulo fue una ciudad muy importante en la Cataluña romana imperial, y debajo del museo encontrarán los restos. La museización es excelente, muy moderna. Una visita que gustará a sus niños. Llegarán a Badalona muy fácilmente en coche, está sólo a 10 kms. de Barcelona. O bien en tren, de la línea C1. O en bus, el B25 desde la plaza Urquinaona o en el metro, línea 2, la lila, hasta la última parada.

La Fira Candelera de Claramunt

La Pobla de Claramunt és una vila propera a Igualada, de la comarca de l’Anoia, celebra la tradicional festa de la Candelera. El diumenge 2 de febrer hi haurà un mercat d’artesania i d’alimentació. Hi veureu les espelmes, protagonistes de la festa; el racó de la Vella Candelera; els bunyols de la Candelera; la màgia i protecció de les herbes; la bugada i la il·luminació amb espelmes de l’altar de la Mare de Déu de la Llet. Arribeu-vos fins La Pobla de Claramunt, gaudiu de les parades amb embotits, formatges, coques… o dels bunyols de la Candelera. Una bona manera de passar el diumenge!. A més, per justificar ben justificat el dia i el viatge, podeu programar una sortida al castell de Claramunt, un dels millors, sinó el millor, de Catalunya.  El castell de Claramunt, que ja hem descrit en aquest bloc, és una fita imprescindible pels viatgers familiars. Un castell esplèndid, ben conservat, poderós, que controla els camins del Penedès, de Lleida, de Barcelona i de l’Anoia. La millor pista per arribar-hi surt, precisament, des de la Pobla de Claramunt. Per anar-hi el més fàcil és agafar l’autopista sense peatge, l’A2, camí de Lleida. Sortiu-ne abans d’Igualada, just passar el túnel del Bruc, a l’alçada de La Pobla de Claramunt, tot anant en direcció Capellades per la C-15. Tot ben indicat. Al poble hi ha alguns restaurants i bars on podeu dinar, com ara la Fonda Robert, un lloc excel·lent, amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu la seva tradicional Fonda de Capellades, de tota la vida, o el restaurant El Tall de Conill, que pertany a un hotel del mateix nom.

La Pobla de Claramunt es una villa próxima a Igualada, en la comarca de la Anoia, donde se organiza una fiesta por la virgen de la Candelaria. El domingo es el dia fuerte con mercado tradicional de artesanos y gastronómico, talleres para los crios y demostración de oficios. Vale la pena subir hasta Claramunt, y no solo por esta fiesta, sino porque en sus proximidades se situa una joya medieval increíble: el castillo de Claramunt, uno de los mejores, sino el mejor, de Cataluña. El castillo de Claramunt, ya descrito en este blog, es un hito imprescindible para los viajeros familiares. Un castillo espléndido, bien conservado, poderoso, que controla los caminos del Penedès, de Lleida, de Barcelona y de la Anoia. Fcilmente accesible desde el pueblo. Llegareis a la Pobla de Claramunt por la autovía A-2, libre de peaje, camino de Lleida. Salgan a la altura de Igualada, yendo luego en dirección Capellades por la C-15. Hay buenos restaurantes en el pueblo o en los vecinos, como el Racó de Carme. Pensamos ahora en la Fonda Robert, un lugar excelente, con buenas habitaciones por si necesitan dormir. En Capellades encontraréis El Tall de Conill, con un restaurante y hotel del mismo nombre. Un ambiente refinado. ¡Buena Candelaria!.

Fira de la baronia d’Òdena

 

A Òdena, un poble molt agradable de la comarca de l’Anoia, s’hi celebra aquest proper diumenge, en el marc de les celebracions de Sant Sebastià, la primera edició de la Baronia d’Òdena, la fira dels castells i la terra de frontera. La celebració mantindrà les activitats tradicionals, com ho són el mercat artesanal i de productes manufacturats, l’esmorzar popular a la brasa, la XXVII edició de la Cursa Popular d’Òdena, el XVI Aplec de Sardanes o el Joc de la cucanya, alhora que inclourà recreacions històriques, visites guiades, llegendes i teatralitzacions al mateix castell d’Òdena. El gruix d’activitats tindran lloc durant el diumenge 26 de gener, a partir de les 9 del matí, en diferents punts del nucli antic i s’allargarà fins a les 2 del migdia, en una jornada per a la celebració de l’artesania, la gastronomia, la tradició i el llegat històric de la vila. I durant el dissabte 25, a partir de dos quarts d’11 del matí, es  mostrarà Òdena “pam a pam” amb una visita comentada a càrrec de Josep-Vicenç Mestre, en la que s’explicarà i recorrerà els racons desconeguts, anècdotes, vida quotidiana, històries… del municipi. Aquesta nova fira vol ser la renovació de l’antiga Fira de Sant Sebastià, ara batejada amb el nom de Baronia d’Òdena, la fira dels castells i la terra de frontera, i que fins ara era coneguda com a Fira dels Torrons. Si no teniu res millor a fer pugeu fins Òdena. S’hi accedeix molt fàcilment des de Barcelona per l’autovia gratuita, la A-2, la que va a Lleida, just un xic més endavant del túnel del Bruc. És una vila de secà, amb certs atractius turístics senzills, entre els que destaquen el seu castell, molt important a l’edat mitjana, una lamentable ruïna ara, tot i que conserva parts suficients com per merèixer una visita, com ara la torre. Està situat damunt un tossal de guix, que resulta un bon mirador. Propera a la població teniu també la vil·la de l’Espelt. Es tracta d’una típica granja romana, que encara s’està excavant. D’un romànic pur i corprenedor és l’ermita de Sant Miquel d’Òdena, propera a l’entrada de la vila, dalt d’un turó. També Sant Bernabé d’Aguilera és romànica, tot i que no tant bonica com Sant Miquel. La trobareu a les afores del poble. També cal ressenyar la presència de l’aeròdrom d’Odena, una instal·lació on sempre passen coses relacionades amb el món de l’aviació, i dels globus aerostàtics. No és estrany arribar i trobar-hi un esdeveniment interessant per la canalla. Per dinar podeu fer-ho a Cal Jeroni.

En Òdena, un pueblo muy agradable de la comarca de la Anoia, se celebra este próximo domingo una feria de la baronia. Es un acontecimiento destinado a promocionar la villa y la zona, y atraer visitantes y turismo, que falta les hace. Durante toda la mañana en la plaza mayor habrá habrá actividades para los niños y mayores. Si no tienen mejor que hacer suban hasta Òdena. Se accede muy fácilmente desde Barcelona por la autovía gratuita, la A-2, la que va a Lleida, justo un poco más adelante del túnel del Bruc. Es una villa de secano, con ciertos atractivos turísticos sencillos, entre los que destacan su castillo, muy importante en la edad media, una lamentable ruina ahora, aunque conserva partes suficientes como para merecer una visita, como la torre. Está situado sobre un cerro de yeso, que resulta un buen mirador. Cercana a la población tienen también la villa de la Espelt. Se trata de una típica granja romana, que todavía se está excavando. De un románico puro y cautivador es la ermita de San Miguel de Òdena, cercana a la entrada de la villa, sobre una colina. También San Bernabé de Aguilera es románica, aunque no tan bonita como San Miguel. La encontraréis en las afueras del pueblo. También hay que reseñar la presencia del aeródromo de Odena, una instalación donde siempre pasan cosas relacionadas con el mundo de la aviación, y los globos aerostáticos. No es extraño llegar y encontrar un evento interesante para los niños. Para comer pueden hacerlo en Cal Jeroni.

Tres tombs a Rubí

 

Al municipi de Rubí, al Vallés, molt proper a Barcelona, amb un accés senzill en cotxe, tren o bus, s’hi celebren el darrer cap de setmana de gener les Festes de Sant Antoni Abat. Aquestes celebracions son molt lluïdes, i molt festejades a la vila. Fa ja més de 160 anys que tenen lloc. Podeu imaginar-vos, doncs, amb quina fe les fan. Divendres a la nit es dona el tret de sortida amb un ofici solemne en honor del sant, a la parroquial de Sant Pere, amb repartiment de la típica coca beneïda. El dissabte, molt d’hora al matí, plantada de la bandera, repicada de campanes i explosió dels tradicionals tres morterets, que marquen l’inici. A la tarda del dissabte cercavila a cavall, fins l’ajuntament. A la nit concert i ball. Ball dels d’abans. Ball imperial. Ball com els de les corts d’Europa al segle XIX. Ball de princeses. Però el dia gran és el diumenge. S’inicia al Passeig de la Riera amb un esmorzar de traginer, potent, consistent: botifarra, cansalada a la brasa, pa, vi, olives… Acabat el tiberi els carros i cavalleries marxen en rua pels carrers. Hi ha un gran desplegament de bandes de música, cornetes i agrupacions. Arribareu a Rubí si agafeu l’autopista B-30, anant per la C-16 o pels túnels de Vallvidrera. A partir de la B-30 teniu diverses possibilitats d’entrada. Vint minuts llargs. Els Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell paren a Rubí. Rodalies te l’estació un xic lluny del centre, de la línia R7 i C7. Però a l’estació trobareu autobusos municipals. Tot i que Rubí, dissortadament, forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i ha crescut desmesuradament, conserva un casc antic agradable i un castell, restaurat, reformat i convertit en museu, dalt d’un turó, que mereix la vostra atenció. També és interessant la cooperativa agrícola, modernista, l’església de Sant Pere, reedificada moltes vegades, i les cases modernistes, per exemple, del carrer de Xile. Hi ha bons llocs si voleu dinar a Rubí. Per exemple El Racó de la Sidra. Al carrer Penedés, el clàssic Don Pepone, una institució al poble. Tel: 936990086. Molt bé el Plats, del carrer Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Les tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eren legendàries. No lluny, L’Atelac, proposa cuina de mercat. Tel:  935874100. Animeu-vos. ‎ ‎ Els vostres infants gaudiran d’un matí agradable veient la passada de Sant Antoni a Rubí. A tocar de casa.

En el municipio de Rubí, en el Vallés, muy cercano a Barcelona, con un acceso sencillo en coche, tren o bus, se celebran el último fin de semana de enero las Fiestas de San Antonio Abad. Estas celebraciones son muy lucidas, y muy festejadas en la villa. Hace ya más de 160 años que tienen lugar. Podéis imaginaros, pues, con qué fe las hacen. El viernes por la noche se da el pistoletazo de salida con un oficio solemne en honor del santo, en la parroquial de San Pedro, con reparto de la típica torta bendecida. El sábado, muy temprano por la mañana, plantada de la bandera, repique de campanas y explosión de los tradicionales tres morteretes, que marcan el inicio. Por la tarde del sábado pasacalles a caballo, hasta el ayuntamiento, con la Banda de Cornetas y Tambores de Can Ros de Cabrera d’Igualada. Por la noche, en el Casino Español, concierto y baile. Baile de los de antes. Baile imperial. Baile como los de las cortes de Europa en el siglo XIX. Baile de princesas. Toca la Orquesta Maravella, ¡ya está todo dicho!. Pero el día grande es el domingo. Se inicia en el Paseo de la Riera con un desayuno de arriero, potente, consistente: morcilla, tocino a la brasa, pan, vino, aceitunas … Es necesario adquirir los tickets, pero no son caros. Terminado el festín, los carros y caballerías marchan en desfile por las calles. Hay un gran despliegue de bandas de música, cornetas, agrupaciones: Asociación Musical Ciudad de las Rosas, de Sant Feliu, de Badalona, de Montjuïc, de Cabrera, de Mollet, de Rubí … y los tambores, ¡y los trabucaires!. A mediodía bendición. Llegareis hasta Rubí si cogéis la autopista B-30, yendo por la C-16 o por túneles de Vallvidrera. A partir de la B-30 tienen varias posibilidades de entrada. Veinte minutos largos. Los Ferrocarriles de la Generalidad que van a Terrassa y Sabadell paran en Rubí. Cercanías tiene la estación un poco lejos del centro, de la línea R7 y C7. Pero en la estación encontrarán autobuses municipales. Aunque Rubí, desgraciadamente, forma parte del Área Metropolitana de Barcelona, y ha crecido desmesuradamente, conserva un casco antiguo agradable y un castillo, restaurado, reformado y convertido en museo, en lo alto de una colina, que merece su atención . También es interesante la cooperativa agrícola, modernista, la iglesia de San Pedro, reedificada muchas veces, y las casas modernistas, por ejemplo, de la calle de Chile. Hay buenos lugares si se desea comer en Rubí. Una franquicia de pasta italiana, La Tagliatella, que está bastante bien. Pizzas y pasta. Calle de Prim, 33. Tel.: 935873535. Cerca del castillo, en la plaza Marqués de Barberà, el restaurante el Castell, tel: 935884058. En la carretera de Terrassa, el Xamfrà, todo un lujo, o bien El Rincón de la Sidra, más desenfadado. En la calle Penedés, el clásico Don Pepone, una institución en el pueblo. Tel.: 936990086. Muy bien el Plats, de la calle Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Las tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eran legendarias. No lejos, el Atelac, propone cocina de mercado. Tel.: 935874100. Animaros. Sus niños disfrutarán de una mañana agradable viendo los burros de San Antonio en Rubí. ¡Junto a casa!.

Els Tres tombs d’Igualada

A Igualada la festa de Sant Antoni és molt potent, perquè aquesta vila encara és un nucli agrícola poderós, amb un entorn rural important. I els traginers n’havien estan un dels puntals més forts. Els seus carros omplien camins i sendes, camí de Barcelona, de Lleida, de Vic, de Manresa, de Valls o de Tàrrega. Per això la seva associació gremial de Traginers organitza, aquest proper diumenge, la tradicional passada de carros i cavalleries per la festa anual de Sant Antoni Abad. I logra una gran concentració d’animals. Això la fa una cita quasi ineludible per a les famílies amb infants. Si us quedeu a passar el dia a Igualada fareu molt bé. Hi ha museus interessant, i un antic barri de tintorers, adobers i pelletaires. En plan hotel teniu, a La Pobla de Claramunt, el Robert, un clàssic, on podeu dormir i menjar. Per dinar de restaurant res millor que el propi Racó dels Traginers, al Museu del Traginer, del carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎. Molt adequat. Bons menús i bons esmorzars de forquilla, a preu reduït i tancat. A nosaltres ens agrada molt l’asador castellano, en mig de l’Anoia, amb tots els ets i uts, bona teca, El Abuelo. Increible. Per menjar ràpid, bé de preu, però de qualitat, teniu diverses opcions. Igualada no és lluny, i la diversió dels menuts i menudes, amb cavalls i rucs, està ben garantida!. Tots a Igualada!.

En Igualada la fiesta de San Antonio es muy potente, porque esta villa es todavía un núcleo agrícola poderoso, con un entorno rural importante. Por eso su asociación gremial de Traginers concentra muchos carros y caballerías para la fiesta anual de San Antonio Abad. Esto la hace una cita casi ineludible para las familias con niños. Si os quedáis a pasar el día en Igualada haréis muy bien. Hay museos interesantes, y un antiguo barrio de tintoreros, curtidores y peletaires. En plan hotel tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso, o bien, en La Pobla de Claramunt, el Robert, un clásico, donde se podrá dormir y comer bién. Para comer de restaurante nada mejor que el propio Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. Igualada no está lejos, y la diversión de los pequeños y pequeñas, con caballos y burros, está garantizada.

Els Tonis de Manlleu

 

Manlleu, és una població d’Osona, una mica per sobre de Vic. És un lloc on, quan èrem petits, hi anàvem amb els pares a buscar embotits. Tenien fama, justa fama, de ser molt bons. A tota la comarca d’Osona hi ha bon embotit, i molts porcs. Això provoca problemes de contaminació greu dels aqüifers per purins, però cal reconèixer que, de sempre, els productes del porc d’Osona han estat excel·lents. Antigament era ben típic pujar a Manlleu a fer reconta d’embotit. Era una sortida familiar ben típica. Fins en portaves pels veïns. Te’ls encarregaven. Si us decidiu a fer un volt per Manlleu, aquest proper diumenge, aquest cap de setmana, viureu en primera persona la seva festa dels Tonis. Perquè just quan més fred fa, al gener, la vila de Manlleu es prepara per la seva festa d’hivern. Just la setmana dels barbuts arriben les Festes dels Tonis. Així, el dissabte 18, a les 12 del migdia, hi ha la missa en honor de Sant Antoni, i al vespre, a les 8 de la nit, un bonic cercavila de traginers. El diumenge, dia 19 de gener, a les 9 del matí teniu l’esmorzar de traginers que s’allarga durant tot el matí, i s’acaba en la passada dels Tres Tombs. A la 1 del migdia, a la plaça Fra Bernadí, podeu gaudir del tradicional Ball del Ciri. Us ha agradat?. Doncs cap a Manlleu, seguint la carretera C-17, passat Vic. Total uns 70 kms. No creiem que vulgueu dormir a Manlleu, però segur que voldreu tastar alguna cosa. Per això us recomanarem el Cau Faluga, a les afores del poble, en la que fou la casa de l’amo d’una colònia industrial, recuperat amb seny pels seus propietaris. Ambient i cuina exquisits, preus en consonància. També el Sambucus és molt atípic. Un restaurant que serveix productes de l’hort, comerç de proximitat, buc insígnia d’una cooperativa de consum. Carta de mercat, producte ultrafresc. Si finalment us decidiu, amb l’excusa de la passada de Sant Antoni, a quedar-vos per la zona el cap de setmana, heu de saber que hi ha molts alicients. Com per exemple el Museu Industrial del Ter, una gran finestra al segle XIX, quan Manlleu, com la resta dels pobles a la vora del Ter, eren un dels centres industrials més importants de Catalunya. Gran espai d’exposició i visites guiades. Moltes activitats per famílies que us permetran conèixer la indústria, el Ter i la biodiversitat que amaga. Aquest museu forma part del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Manlleu és també un centre ideal per una visita a Vic, molt proper, o a Cantonigrós, Tavertet, Rupit i el Collsacabra en general, un espai natural únic, que potser estarà nevat. O bé per una anada fins Sau, al pantà, al parador, amb una desviació cap el meravellós monestir de Sant Pere de Casserres, molt desconegut, però molt bonic. En tots aquests llocs bona oferta hotelera, i bons restaurants. Bona passada a Manlleu!.

Manlleu, és una población de Osona, un poco por encima de Vic. Es un lugar donde, cuando éramos pequeños, íbamos a buscar embutidos. Tenían fama, justa fama, de ser muy buenos. En toda la comarca de Osona hay buen embutido, y muchos cerdos. Esto provoca problemas de contaminación grave de los acuíferos por purines, pero hay que reconocer que, de siempre, los productos del cerdo de Osona han sido excelentes. Antiguamente era muy típico subir hasta Manlleu a recolectar embutidos. Era una salida familiar bien típica. Hasta llevabas encargos de los vecinos. Te decian: tráeme lomo, tráeme longanizas- , si se enteraban que íbais a Manlleu. Ahora celebran, este fin de semana, una brillante pasada de San Antonio, con sus burros, carros y caballos. Acercaos hasta Manlleu. Está un poco más arriba de Vic, por la carretera C-17. Total unos 70 kms. No creemos que quieran dormir en Manlleu, y no sabemos si querran quedarse a comer por allí, pero os proponemos un par de fondas de toda la vida, Can Xaran, así como Can Torres, donde tienen habitaciones sencillas y buena comida. Hay también una casa rural: La Rierola. Si finalmente se deciden, con la excusa de la feria, a quedarse por la zona el fin de semana, debe saber que hay muchos alicientes. Como por ejemplo el Museo Industrial del Ter, una gran ventana en el siglo XIX, cuando Manlleu, como el resto de los pueblos a orillas del Ter, eran uno de los centros industriales más importantes de Cataluña. Gran espacio de exposición y visitas guiadas. Muchas actividades para familias que os permitirán conocer la industria, el Ter y la biodiversidad que esconde. Este museo forma parte del Museo Nacional de la Ciencia y la Técnica de Cataluña. Manlleu es también un centro ideal para una visita a Vic, muy próximo, o a Cantonigrós, Tavertet, Rupit y el Collsacabra en general, un espacio natural único, que estará incluso nevado. O bien pueden ir hasta Sau, con el monasterio de Sant Pere de Casserres, muy desconocido. En todos estos lugares buena oferta hotelera, y buenos restaurantes. Vean las entradas en nuestro blog para organizar bien la ruta.

Sant Antoni a Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú te molts alicients per justificar una visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. Però aquesta setmana us proposem anar a Vilanova amb motiu de la festa de Sant Antoni Abad, patró petit de la vila. Actes tota la setmana. Dia fort el divendres, amb la passada dels tres tombs, i dissabte i diumenge. D’hotels i restaurants us recomanem el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

La fiesta de San Antonio Abad en Vilanova está muy arraigada en el alma de esta población de la Costa Dorada. El viernes hay pasada de los tres tombs, y el sábado y domingo más actos populares. Vilanova está muy cerca de Barcelona. Animense a celebrar allí el dia del patrón de los animales.

Els Tres tombs de Cerdanyola

 

Cerdanyola del Vallés és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. La trobareu ben aviat si agafeu l’autopista C-58 cap a Sabadell i Terrassa. Acabat de passar el nús de la Trinitat, quan comencem a baixar cap a la plana, trobarem la sortida. A mà dreta Ripollet, a mà esquerra Cerdanyola. A Cerdanyola celebren molt la festivitat de Sant Antoni. Des del divendres al diumenge. Aquest diumenge, a les 12 del migdia surt oficialment la cavalcada però abans ja han fet un esmorzar de traginers, l’ofici solemne, i una cata de coca i mistela. Serà una bona matinal. Per dinar us reconamem El Capicua, un molt bon restaurant de cuina mediterrània, innovador i modern. Bona passada a Cerdanyola!

Cerdanyola del Vallés es una población del área metropolitana de Barcelona. La encontraréis rápido si cogéis la autopista C-58 hacia Sabadell y Terrassa. Acabando de pasar el nudo de la Trinidad, cuando ya empezamos a bajar, encontraremos la salida. A mano derecha Ripollet, a mano izquierda Cerdanyola. Allí se celebra la festividad de San Antonio, con su desfilada de carros y caballos. Será a las 12 del mediodia, pero antes ya hay algunos actos. Para comer os recomendamos el Capicua, un buen restaurante.