Fira Matadegolla de Sant Quintí


La Fira de Sant Quintí de Mediona rep el nom de Mata-degolla pels esdeveniments que tingueren lloc durant la Guerra de Successió a la vila. Els carrers del casc antic de la vila s’omplen de tropes borbòniques, de tropes castellanes, de soldats del Penedès i de pagesos de la zona perquè l’any 1714, en el decurs de la guerra de Successió, el poble es va revoltar i la repressió fou brutal. Sant Quintí de Mediona fou arrasat i incendiat el 10 de gener de 1714. Per això, aquest proper diumenge 10 de novembre de 2019, al matí, al nucli antic, hi trobareu diversos actes com ara un esmorzar popular, trobada de puntaires, intercanvi de plaques de cava, un campament militar borbònic amb explicacions didàctiques de la vida dels soldats i un campament dels defensors catalans, amb els Miquelets de Catalunya i els de Badalona. Als campaments hi haurà una  demostració d’instrucció del segle XVIII, preparació de la munició, vestimenta i armament de les unitats, desfilades dels grups i altres moltes coses. També hi haurà un bonic mercat de productes artesans, amb productes típics de Sant Quintí, una mostra d’oficis antics, i un munt marxants i comerciants que formen part de la perfecta ambientació de Sant Quintí. No us perdeu, a les 10.30 i les 12.00 hores, als carrers del centre de la vila. la representació de l’entrada dels exèrcits borbònics a la vila i la defensa de la població que en fan els de Sant Quintí de Mediona, i els Miquelets de Badalona. I a les 13.30 hores, a la plaça de la Pallissa Roja, tindrà lloc la Mata-degolla de Sant Quintí de Mediona, un combat del segle XVIII, protocol de batalla i disposició de les tropes. Una batalla a càrrec dels grups de recreació històrica: Regiment d’Hússars hongaresos de Moià, els Miquelets de Catalunya i els Miquelets de Badalona. Arribeu-vos fins la bonica població de Sant Quintí de Mediona, que no és gaire lluny de Barcelona, ni de Vilafranca, la capital del Penedès. És conegut també pel paratge de les Deus, que ja hem comentat en aquest mateix bloc, en una altra entrada. Per dinar podeu anar a un dels molts restaurants de la vila, o dels entorns, si trobeu lloc. Ens agrada molt l’antic Lladoners, ara rebatejat com l’Amagat. O bé un hotel amb encant, on podeu dormir molt bé, que també ofereix bona cuina. Es diu Cal Maristany. I encara teniu un altre bon restaurant, anomenat El Caliu, i un parell de bars amb bones tapes. O podeu degustar les fines especialitats gastronòmiques que ofereix la pròpia fira: ranxo i sopa del campament. Nosaltres preferim, malgrat tot, els plats d’embotits i la botifarrada popular que també s’organitza. No gaire lluny, a Mediona, teniu el castell de Mediona, en un entorn natural molt bonic. I recordeu de fer un volt pel Penedés i visitar alguna cooperativa on assaborir bon vi i comprar cava.

Esta puede parecer, a primera vista, una entrada demasiado violenta para un blog de salidas familiares. Es cierto. Pero este es el original nombre que la gente de la bonita población de Sant Quintí de Mediona ha querido poner a su fiesta de recreación histórica, que se celebra este domingo de noviembre. Sant Quintí de Mediona es un pueblo grande del Penedès, cerca de Vilafranca, la capital. Es conocido por el paraje de las Deus, que ya hemos comentado en este mismo blog, en otra entrada. Les Deus, con su cueva, el río y los negocios que se han montado alrededor, fue un lugar tradicional de salidas familiares en los años 70, cuando los primeros utilitarios pusieron ruedas a nuestra ilusión colectiva. Ahora todo es un poco decadente, como ya superado por la historia. Sin embargo, la cueva merece una visita. El precio es asequible, y hay una buena área de pic-nic. Pero esta reconstrucción histórica de la Guerra de Sucesión, en cambio, no tiene nada de anticuada.  Es una fiesta nueva, con empuje. Se conmemora un hecho luctuoso: la quema del municipio por parte del ejército de Felipe V. El pueblo se engalana. La gente se viste de época y aparecen, como en toda feria que se precie, los puestos de oficios. También verá soldados y gente de la tierra luchando cuerpo a cuerpo por las calles. Abstenerse si tiene el oído delicado. Trabucaires, Fusileros, tiradores, tambores batientes, cañones incluso … pólvora a raudales. Para comer puede ir a uno de los muchos restaurantes de la villa, o de los entornos, si encuentrais sitio. O bien degustar las finas especialidades gastronómicas que ofrece la propia feria: rancho y sopa del campamento. Nosotros preferimos, sin embargo, los platos de embutidos y la butifarrada popular que también se organiza. Sant Quintí de Mediona, además del paraje de las Deus, tiene otros atractivos. Como el propio casco antiguo del pueblo, escondido entre las nuevas zonas residenciales, o un molino papelero que todavía funciona. No muy lejos, en Mediona, tienen Vds.  el castillo de Mediona, en un entorno natural muy bonito. Y recuerden dar una vuelta por el Penedés y visitar alguna cooperativa donde saborear buen vino y cava.

Les Jornades Modernistes de La Garriga


 

El bonic poble termal de La Garriga celebra aquest proper cap de setmana les seves Jornades Modernistes. A banda de les diverses visites guiades, les Jornades Modernistes de la Garriga també comptaran amb espectacles de teatre al carrer i tallers familiars sobre modernisme i altres actes interessants. A més, a la Garriga, hi ha molts atractius turístics per visitar amb les famílies i, així, completar el dia. Com per exemple l’antic camp d’aviació de Rosanes, que fou molt important durant la guerra civil. Podeu informar-vos millor a la web: aviació i guerra. També és interessant el refugi aeri que es conserva. Si aneu al centre de visitants del poble, podreu gaudir de més itineraris per conèixer millor aquesta graciosa vila termal, refugi de burgesos benestants i balneari de principis de segle. No us perdeu les precioses viles modernistes i, sobretot, no deixeu d’admirar l’anomenada Illa Raspall, un conegut conjunt de quatre edificis magnífics d’aquella època. La manera més fàcil d’arribar en cotxe a la Garriga és seguint l’autovia de l’Ametlla, l’actual C-17, autovia gratuïta que va cap a Vic per Granollers. Perfectament indicat. També és possible arribar-hi en tren, de la línia R3 de rodalies de Barcelona. Dinar o dormir a La Garriga és molt senzill. Des de fa anys és una vila acollidora. Hi ha un munt de bons restaurants. Un restaurant clàssic, de tota la vida, i un hotelet amb encant: La Garrafa, restaurant, Calabria hotel.

El bonito pueblo termal de La Garriga celebra sus jornadas modernistas. En la Garriga, hay muchos atractivos turísticos para visitar con la familia y, así, completar el día. Como por ejemplo el antiguo campo de aviación de Rosanes, que fue muy importante durante la guerra civil. Pueden informarse en la web “aviación y guerra”. También es interesante el refugio aéreo que se conserva. Si vais al centro de visitantes del pueblo, os contaran como disfrutar de muchos más itinerarios para conocer mejor esta graciosa villa termal, refugio de burgueses acomodados y balneario de principios de siglo. No se pierdan las preciosas villas modernistas y, sobre todo, no dejen de admirar la llamada Isla Raspall, un conocido conjunto de cuatro edificios magníficos de aquella época. La manera más fácil de llegar en coche a la Garriga es siguiendo la autovía de la Ametlla, la actual C-17, autovía gratuita que va hacia Vic por Granollers. Perfectamente indicado. También es posible llegar en tren, de la línea R3 de cercanías de Barcelona. Comer o dormir en La Garriga es muy sencillo. Desde hace años es una villa acogedora. Hay un montón de buenos restaurantes. Un restaurante clásico, de toda la vida, y un hotelito con encanto: La Garrafa, restaurante, Calabria hotel.

Festa dels Miquelets d’Olesa


 

A Olesa de Montserrat, no lluny de Barcelona, tindrà lloc aquest cap de setmana de setembre, la Festa dels Miquelets. És una festa de recreació històrica, amb la participació de molts grups de soldats d’arreu, on s’escenifiquen els fets ocorreguts a Olesa de Montserrat durant la Guerra de Successió. L’any passat va ser declarada festa oficial de l’associació de recreació històrica Miquelets de Catalunya. Hi ha dos festes en paral·lel, la dels grans, de gran rigor històric, i la dels infants, amb jocs i tallers, espectacles per a la canalla, guerra de bombardes i moltes altres coses molt xules. Tot el cap de setmana hi ha un mercat barroc. Un mercat de productes artesans i alimentaris de la comarca ambientat a inicis del XVIII, amb mostra d’oficis antics. També s’obre el campament dels Miquelets, a la Plaça Nova. Es tracta de la recreació d’un campament de l’exèrcit català del XVIII a càrrec de nombroses associacions i regiments de miquelets d’arreu de Catalunya, de València, de Castella i França. Aquests Miquelets tots els dies, dissabte i diumenge, faran rondes pel poble, escenificacions i batalles, no us les perdéssiu!. Val la pena arribar-se a Olesa perquè és bonic de veritat tot això que hi fan. Arribareu fàcilment a Olesa, en una mitja hora llarga si agafeu l’autovia que va a Lleida, la sense peatge, i la deixeu a la sortida 582 A, camí d’Olesa, ben indicat, per la carretera C55. Al cap de 3 kilòmetres, agafeu la sortida Olesa sud, i seguiu recte. En trobar el primer semàfor gireu a l’esquerra. Ja haureu arribat. Podeu complementar la visita a Olesa amb una anada fins les coves del Salnitre, situades a la veïna vila de Collbato. També pujar a la muntanya sagrada de Montserrat, per veure aquest espai natural i cultural sense rival a casa nostra, el seu monestir, els seus museus i miradors. Si necessiteu menjar alguna cosa, aneu al Café del Centre, on tenen bona teca, informal, bon menú diari. Al costat mateix teniu l’Olea, al carrer de l’església 23. Tel:  937 78 52 74. Bona taula. Casolà, de tota la vida, Cal Tallón.  No us perdeu la recreació històrica dels Miquelets de mitja Catalunya i part de l’estranger d’Olesa!.

En Olesa, este próximo fin de semana, hay un encuentro de grupos de recreación histórica de toda España: de Catalunya, pero también de Valencia, Castilla o Francia. Se escenificaran batallas, se montaran camamentos, se desfilará. Habrá un mercado barroco y talleres con bailes y espectáculos para los niños. Subid a Olesa y no os perdais este maravilloso espectáculo.

Festa del Timbaler al Bruc


Pel poble del Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A-2. No hi parem esment. El túnel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automobilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar una tarda de dissabte, i un diumenge molt entretinguts. amb la Festa del Timbaler. Des de fa molts anys, el primer cap de setmana de juny, al poble del Bruc recordem els fets històrics del 1808. Ho fem sempre des de la cultura de la pau i de la solidaritat. Si vens a la Festa del Timbaler, hi trobaràs teatre popular al carrer, firaires, jocs tradicionals per a nens, mercat d’època, desfilada de grups de recreació històrica, trabucaires, timbalers, fira de la cervesa… I, sobretot, gent de totes les edats amb moltes ganes de gaudir d’un dia inoblidable. A la tarda de dissabte, a partir de les quatre, ja s’hi ha muntat el campament, la fira i el bar. A les sis hi haurà el timbaler infantil, i a la nit sopar i ball. El diumenge a les vuit del matí, al Coll de Can Massana, homenatge i, en tornar al poble, esmorzar gratuït al Bar del Sometent. A les 10 del matí comencen els actes del Timbaler al monument. Seguirà la galejada Trabucaire des del monument fins el pont i, a mig matí, teatre popular al carrer on es recrea la història del timbaler. Abans dinar teniu la guerra teatrelitzada davant de l’Església, seguit d’un dinar gratuït pels trabucaires al Bar del Sometent. Aquest any participaran als actes els Mossos d’Esquadra. No us perdeu el campament militar dels francesos, i el mercat del 1808, amb gran presència de firaires i artesans. També xula la fira de pagès, amb taller d’olis aromàtics i ratafies. Hi haurà molta trabucada, porteu taps per les orelles!. Bona beguda a la fira de la cervesa artesanal. Divertit pels infants el corral de gallines i altres animals de granja. No hi falta un rocòdrom d’escalada per valents i valentes: els nois i noies podran escalar en un espai adaptat. Pugeu i veureu canons, soldats, trabucaires, miquelets, sometents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoleòniques, que es faran un fart de cremar pólvora i fer soroll. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast. Pugeu al Bruc aquest cap de setmana de juny i gaudiu de la festa del timbaler. Al Bruc hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A-2 o bé al carrer del mig, on teniu Cal Noio, força bo, recomanable. Si hi mengeu ja ens direu el què us ha semblat. Bona festa al Bruc!.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis.

Fira dels Matiners a Avinyó


 

Avinyó és un municipi situat al nord de la comarca del Bages, a la vall de la Riera Gavarresa, en un entorn rural, molt poc tocat pel turisme, poc conegut. S’hi arriba des de Barcelona amb facilitat agafant l’autovia C-16, que va a Sabadell i Terrassa, i continuant cap a Manresa. Un cop passat Manresa deixem l’autopista C-16, que ara va cap al túnel del Cadí i Berga per prendre la C-25, l’eix transversal, en direcció Vic i Girona. Uns kms. més enllà tenim la sortida 151, que va cap a Avinyó per la carretera B-431, que comunica Avinyó amb Prats de Lluçanès i Artés. Aquest diumenge te lloc a Avinyó una representació històrica, una fira temàtica centrada en la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina, que va tenir lloc a Catalunya entre els anys 1846 i 1849. A Avinyó hi ha dos records emblemàtics d’aquella època. En primer lloc, el Combat d’Avinyó, que el 16 de novembre de 1848 va enfrontar l’exèrcit isabelí amb un nombrós grup de partides carlines que s’havien concentrat als voltants del poble. El resultat de l’enfrontament va ser una de les poques victòries dels matiners sobre les tropes isabelines. En segon lloc, la Torre dels Soldats, una torre de telegrafia òptica construïda en l’època de la revolta dels matiners, que formava part de la xarxa de comunicacions que l’exèrcit isabelí va estendre per tot Catalunya. El diumenge 12 de maig de 2019, podeu anar fins Avinyó per veure la Fira dels Matiners i les diverses representacions de caire històric que hi haurà pels carrers d’Avinyó amb l’objectiu de mostrar les raons de la revolta dels matiners i explicar què va passar en aquelles dates. Al mateix temps, els carrers del centre, amb una ambientació pròpia de mitjans del segle XIX, s’omplen de parades de tota mena. En particular s’hi poden tastar els productes típics d’aquelles contrades: el vi i el porc. Si voleu dinar, o dormir, al poble i està tot ple, o res no us agrada prou, heu de saber que no lluny d’Avinyó teniu un gran i bon hotel, de categoria: l’Hotel Urbisol. Molt recomanable. Prop de la vila, per dinar i dormir també, teniu la masia Abadal, restaurant i casa rural, a la Carretera d’Artés a Prats de Lluçanès, al km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si voleu dinar al poble aneu al Frankfurt Manà, que està prou bé, al Carrer Berga, 9. Tel: 646 919 519. També teniu un seguit de bars com el del pavelló esportiu, tel: 678 73 30 12, o el Nou Mesón, a la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, La Sardana, el Café de Baix o La Teca al Passeig Maragall,1. Tel: 93 838 70 92. Al Carrer Major, 23 hi ha una fonda, la Fonda Maria, prou bona, tel: 93 838 74 35. El terme està ple de fonts, ermites, poblets agregats, boscos i camins que conviden a una passejada o una pedalada. Ja ho sabeu, si us agraden les reconstruccions històriques en teniu una de ben xula a Avinyó aquest diumenge!.

Aviñó es un municipio situado al norte de la comarca del Bages, en el valle de la Riera Gavarresa, en un entorno rural, muy poco tocado por el turismo, poco conocido. Se llega desde Barcelona con facilidad cogiendo la autovía C-16, que en Sabadell y Terrassa, y continuando hacia Manresa. Una vez pasado Manresa dejamos la autopista C-16, que ahora va hacia el túnel del Cadí y Berga para tomar la C-25, el eje transversal, en dirección Vic y Girona. Unos kms. más allá tenemos la salida 151, que va hacia Aviñó por la carretera B-431, que comunica Aviñó con Prats de Lluçanès y Artés. Este domingo tiene lugar en Aviñó una representación histórica, una feria temática centrada en la Segunda Guerra Carlista, que tuvo lugar en Cataluña entre los años 1846 y 1849. En Aviñó hay dos recuerdos emblemáticos de aquella época. En primer lugar, el Combate de Aviñón, que el 16 de noviembre de 1848 enfrentó el ejército isabelino con un numeroso grupo de partidas carlistas que se habían concentrado en los alrededores del pueblo. El resultado del enfrentamiento fue una de las pocas victorias sobre las tropas isabelinas. En segundo lugar, la Torre de los Soldados, una torre de telegrafía óptica construida en la época, y que formaba parte de la red de comunicaciones que el ejército isabelino extendió por toda Cataluña. El domingo 13 subid a Avinyó para ver la Feria y también las representaciones de carácter histórico por las calles de Aviñó con el objetivo de mostrar las razones de la revuelta y explicar qué pasó en aquellas fechas. Al mismo tiempo, las calles del centro, con una ambientación propia de mediados del siglo XIX, se llenan de paradas de todo tipo. En particular se pueden probar los productos típicos de aquellas tierras: el vino y el cerdo. Si quiere comer, o dormir, en el pueblo y está todo lleno, o nada os gusta lo suficiente, debeis saber que no lejos de Avinyó tienen un gran y buen hotel, de categoría: el Hotel Urbisol. Muy recomendable. Cerca de la ciudad, para comer y dormir también, tienen la masía Abadal, restaurante y casa rural, en la Carretera de Artés en Prats de Lluçanès, en el km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si desean comer en el pueblo vayan al Frankfurt Maná, que está bastante bien, en la Calle Berga, 9. Tel: 646 919 519. También tienen una serie de bares como el del pabellón deportivo, tel: 678 73 30 12, o el Nuevo Mesón, en la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, la Sardana, el Café de Abajo o la Teca en el Paseo Maragall, 1. Tel: 93 838 70 92. En la Calle Mayor, 23 hay una fonda, la Fonda María, bastante buena, tel: 93 838 74 35. El término está lleno de fuentes, ermitas, pueblos agregados, bosques y caminos que invitan a una paseo o una pedalada. Ya lo sabéis, si os gustan las reconstrucciones históricas tenéis una muy chula en Aviñón este domingo.

Carnaval de Vilanova i la Geltrú


 

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

Els Tres tombs a Cabrera de Mar


trestombs

A la bonica població de Cabrera de Mar hi fan una bonica passada dels tres tombs el diumenge 3 de febrer de 2019, al matí. No us perdeu la matinal de diumenge, a Cabrera de Mar, un poblet bonic que està a vint minuts de Barcelona, uns 20 kms. per l’autopista C-32. Aneu fins la sortida 10, la de Vilassar de Mar, i continueu fins Cabrera de Mar per la carretera B-502. Si voleu passar el dia complert, llavors us recomanem molt i molt una excursió fins el Castell medieval de Burriac, que domina la vila dalt del seu turó. Podeu fer una part del camí en cotxe. Bon aparcament al peu del castell, i una forta pujada d’un parell o tres de kms. Bon camí, esplèndides vistes i senderisme familiar. A Cabrera, com a tot el Maresme, s’hi menja fantàstic. Us recomanem uns quants llocs molt bons. La Pizzeria Cabrera, amb forn autèntic de llenya!.  Pels volts del poble, entre els boscos de les urbanitzacions, hi ha alguns dels restaurants de noces i comunions més coneguts de tot Catalunya, com el Miracle. Si no us molesta aquest fet, podeu trobar menús molt bons. Destaquem el Santa Marta. No s’acaben aquí els llocs on menjar: el Restaurant Clasic és a la carretera d’Argentona Km 3,5. Tel. 93 750 24 64. El restaurant La Ribes al camí del Mig, 17. Tel. 93 759 89 63. El 73 de Cabrera és a l’Avinguda Pare Jaume Català, 8. Tel. 93 754 13 51, i el Mirador de l’Alba a la carretera N-II, l’antiga, al punt kilomètric 643. Tel. 93 754 26 21 o 606 614 612. Ja ho sabeu: una bonica passada a Cabrera!.

En la bonita población de Cabrera de Mar organizan una pasada de San Antonio, el domingo por la mañana, muy chula. Un buen reclamo para ir a este pueblo del Maresme, alejado del mar, montaña adentro, situado entre Vilassar y Mataró. Es fácil que no recuerden haber pasado o ido nunca. Muy natural. A Cabrera hay que ir expresamente. Unos dias divertidos para los niños, y cerca de Barcelona. A veinte minutos, unos 20 kms. por la autopista C-32. Vayan hasta la salida 10, la de Vilassar de Mar, y continúen hasta Cabrera de Mar por la carretera B-502. Si quieren pasar un día completo, entonces les recomendamos una excursión hasta el Castillo medieval de Burriac, que domina la villa en alto de su colina. Pueden hacer una parte del camino en coche. Buen aparcamiento al pie del castillo, y una fuerte subida de un par o tres de kms. Buen camino, espléndidas vistas y senderismo familiar. En Cabrera, como en todo el Maresme, se come fantástico. Le recomendamos algunos lugares muy buenos. Como el restaurante Papageno, delicado y moderno. La Pizzería Cabrera, ¡con horno auténtico de leña!. Alrededor del pueblo, entre los bosques de las urbanizaciones, hay algunos de los restaurantes de bodas y comuniones más conocidos de toda Cataluña, como Miracle. Si no les molesta este hecho, pueden encontrar menús muy buenos. Destacaríamos el Santa Marta.