Carnaval de Vilanova i la Geltrú


 

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

Els Tres tombs a Cabrera de Mar


trestombs

A la bonica població de Cabrera de Mar hi fan una bonica passada dels tres tombs el diumenge 3 de febrer de 2019, al matí. No us perdeu la matinal de diumenge, a Cabrera de Mar, un poblet bonic que està a vint minuts de Barcelona, uns 20 kms. per l’autopista C-32. Aneu fins la sortida 10, la de Vilassar de Mar, i continueu fins Cabrera de Mar per la carretera B-502. Si voleu passar el dia complert, llavors us recomanem molt i molt una excursió fins el Castell medieval de Burriac, que domina la vila dalt del seu turó. Podeu fer una part del camí en cotxe. Bon aparcament al peu del castell, i una forta pujada d’un parell o tres de kms. Bon camí, esplèndides vistes i senderisme familiar. A Cabrera, com a tot el Maresme, s’hi menja fantàstic. Us recomanem uns quants llocs molt bons. La Pizzeria Cabrera, amb forn autèntic de llenya!.  Pels volts del poble, entre els boscos de les urbanitzacions, hi ha alguns dels restaurants de noces i comunions més coneguts de tot Catalunya, com el Miracle. Si no us molesta aquest fet, podeu trobar menús molt bons. Destaquem el Santa Marta. No s’acaben aquí els llocs on menjar: el Restaurant Clasic és a la carretera d’Argentona Km 3,5. Tel. 93 750 24 64. El restaurant La Ribes al camí del Mig, 17. Tel. 93 759 89 63. El 73 de Cabrera és a l’Avinguda Pare Jaume Català, 8. Tel. 93 754 13 51, i el Mirador de l’Alba a la carretera N-II, l’antiga, al punt kilomètric 643. Tel. 93 754 26 21 o 606 614 612. Ja ho sabeu: una bonica passada a Cabrera!.

En la bonita población de Cabrera de Mar organizan una pasada de San Antonio, el domingo por la mañana, muy chula. Un buen reclamo para ir a este pueblo del Maresme, alejado del mar, montaña adentro, situado entre Vilassar y Mataró. Es fácil que no recuerden haber pasado o ido nunca. Muy natural. A Cabrera hay que ir expresamente. Unos dias divertidos para los niños, y cerca de Barcelona. A veinte minutos, unos 20 kms. por la autopista C-32. Vayan hasta la salida 10, la de Vilassar de Mar, y continúen hasta Cabrera de Mar por la carretera B-502. Si quieren pasar un día completo, entonces les recomendamos una excursión hasta el Castillo medieval de Burriac, que domina la villa en alto de su colina. Pueden hacer una parte del camino en coche. Buen aparcamiento al pie del castillo, y una fuerte subida de un par o tres de kms. Buen camino, espléndidas vistas y senderismo familiar. En Cabrera, como en todo el Maresme, se come fantástico. Le recomendamos algunos lugares muy buenos. Como el restaurante Papageno, delicado y moderno. La Pizzería Cabrera, ¡con horno auténtico de leña!. Alrededor del pueblo, entre los bosques de las urbanizaciones, hay algunos de los restaurantes de bodas y comuniones más conocidos de toda Cataluña, como Miracle. Si no les molesta este hecho, pueden encontrar menús muy buenos. Destacaríamos el Santa Marta.

la Fira Matadegolla de Sant Quintí


La Fira de Sant Quintí de Mediona rep el nom de Mata-degolla pels esdeveniments que tingueren lloc durant la Guerra de Successió a la vila. Els carrers del casc antic de la vila s’omplen de tropes borbòniques, de tropes castellanes, de soldats del Penedès i de pagesos de la zona perquè l’any 1714, en el decurs de la guerra de Successió, el poble es va revoltar i la repressió fou brutal. Sant Quintí de Mediona fou arrasat i incendiat el 10 de gener de 1714. Per això, el diumenge 11 de novembre, al matí, al nucli antic, hi trobareu diversos actes com un esmorzar popular, trobada de puntaires i d’intercanvi de plaques de cava, un campament militar borbònic amb explicacions didàctiques de la vida dels soldats i un campament dels defensors catalans, amb els Miquelets de Catalunya. Als campaments hi haurà una  demostració d’instrucció del segle XVIII, preparació de la munició, vestimenta i armament de les unitats, desfilades dels grups i altres moltes coses. També hi haurà un bonic mercat de productes artesans, amb productes típics de Sant Quintí, una mostra d’oficis antics, i un munt marxants i comerciants que formen part de la perfecta ambientació de Sant Quintí. No us perdeu, a les 10.30 i les 12.00 hores, als carrers del centre de la vila. la representació de l’entrada dels exèrcits borbònics a la vila i la defensa de la població que en fan els de Sant Quintí de Mediona, i els Miquelets de Badalona. I a les 13.30 hores, a la plaça de la Pallissa Roja, tindrà lloc la Mata-degolla de Sant Quintí de Mediona, un combat del segle XVIII, protocol de batalla i disposició de les tropes. Una batalla a càrrec dels grups de recreació històrica: Regiment d’Hússars hongaresos de Moià, els Miquelets de Catalunya i els Miquelets de Badalona. Arribeu-vos fins la bonica població de Sant Quintí de Mediona, que no és gaire lluny de Barcelona, ni de Vilafranca, la capital del Penedès. És conegut també pel paratge de les Deus, que ja hem comentat en aquest mateix bloc, en una altra entrada. Les Deus, amb la seva cova, el riu i els negocis que s’hi ha muntat al voltant, fou un lloc tradicional de sortides familiars en els anys 70, quan els primers utilitaris posaren rodes a la nostra il·lusió col·lectiva. Ara tot plegat és un xic decadent, com ja superat per la història. Malgrat tot, la cova mereix una visita. El preu és assequible, i hi ha una bona àrea de pic-nic. Per dinar podeu anar a un dels molts restaurants de la vila, o dels entorns, si trobeu lloc. Ens agrada molt l’antic Lladoners, ara rebatejat com l’Amagat, al carrer del General Weyler, 46, tel: 938 99 98 21. Al poble veï de Mediona teniu El Caliu, al carrer de Florenci Gustems, 13, tel: 938 98 52 72. O bé degustar les fines especialitats gastronòmiques que ofereix la pròpia fira: ranxo i sopa del campament. Nosaltres preferim, malgrat tot, els plats d’embotits i la botifarrada popular que també s’organitza. No gaire lluny, a Mediona, teniu el castell de Mediona, en un entorn natural molt bonic. I recordeu de fer un volt pel Penedés i visitar alguna cooperativa on assaborir bon vi i comprar cava.

Esta puede parecer, a primera vista, una entrada demasiado violenta para un blog de salidas familiares. Es cierto. Pero este es el original nombre que la gente de la bonita población de Sant Quintí de Mediona ha querido poner a su fiesta de recreación histórica, que se celebra este domingo de noviembre. Sant Quintí de Mediona es un pueblo grande del Penedès, cerca de Vilafranca, la capital. Es conocido por el paraje de las Deus, que ya hemos comentado en este mismo blog, en otra entrada. Les Deus, con su cueva, el río y los negocios que se han montado alrededor, fue un lugar tradicional de salidas familiares en los años 70, cuando los primeros utilitarios pusieron ruedas a nuestra ilusión colectiva. Ahora todo es un poco decadente, como ya superado por la historia. Sin embargo, la cueva merece una visita. El precio es asequible, y hay una buena área de pic-nic. Pero esta reconstrucción histórica de la Guerra de Sucesión, en cambio, no tiene nada de anticuada.  Es una fiesta nueva, con empuje. Se conmemora un hecho luctuoso: la quema del municipio por parte del ejército de Felipe V. El pueblo se engalana. La gente se viste de época y aparecen, como en toda feria que se precie, los puestos de oficios. También verá soldados y gente de la tierra luchando cuerpo a cuerpo por las calles. Abstenerse si tiene el oído delicado. Trabucaires, Fusileros, tiradores, tambores batientes, cañones incluso … pólvora a raudales. Para comer puede ir a uno de los muchos restaurantes de la villa, o de los entornos, si encuentrais sitio. O bien degustar las finas especialidades gastronómicas que ofrece la propia feria: rancho y sopa del campamento. Nosotros preferimos, sin embargo, los platos de embutidos y la butifarrada popular que también se organiza. Sant Quintí de Mediona, además del paraje de las Deus, tiene otros atractivos. Como el propio casco antiguo del pueblo, escondido entre las nuevas zonas residenciales, o un molino papelero que todavía funciona. No muy lejos, en Mediona, tienen Vds.  el castillo de Mediona, en un entorno natural muy bonito. Y recuerden dar una vuelta por el Penedés y visitar alguna cooperativa donde saborear buen vino y cava.

La Festa dels Miquelets a Olesa


A Olesa de Montserrat, no lluny de Barcelona, tindrà lloc aquest cap de setmana de setembre, la Festa dels Miquelets. És una festa de recreació històrica, amb la participació de molts grups de soldats d’arreu, on s’escenifiquen els fets ocorreguts a Olesa de Montserrat durant la Guerra de Successió. L’any passat va ser declarada festa oficial de l’associació de recreació històrica Miquelets de Catalunya. Hi ha dos festes en paral·lel, la dels grans, de gran rigor històric, i la dels infants, amb jocs i tallers, espectacles per a la canalla, guerra de bombardes i moltes altres coses molt xules. Tot el cap de setmana hi ha un mercat barroc. Un mercat de productes artesans i alimentaris de la comarca ambientat a inicis del XVIII, amb mostra d’oficis antics. També s’obre el campament dels Miquelets, a la Plaça Nova. Es tracta de la recreació d’un campament de l’exèrcit català del XVIII a càrrec de nombroses associacions i regiments de miquelets d’arreu de Catalunya, de València, de Castella i França. Aquests Miquelets tots els dies, dissabte i diumenge, faran rondes pel poble, escenificacions i batalles, no us les perdéssiu!. Val la pena arribar-se a Olesa perquè és bonic de veritat tot això que hi fan. Arribareu fàcilment a Olesa, en una mitja hora llarga si agafeu l’autovia que va a Lleida, la sense peatge, i la deixeu a la sortida 582 A, camí d’Olesa, ben indicat, per la carretera C55. Al cap de 3 kilòmetres, agafeu la sortida Olesa sud, i seguiu recte. En trobar el primer semàfor gireu a l’esquerra. Ja haureu arribat. Podeu complementar la visita a Olesa amb una anada fins les coves del Salnitre, situades a la veïna vila de Collbato. També pujar a la muntanya sagrada de Montserrat, per veure aquest espai natural i cultural sense rival a casa nostra, el seu monestir, els seus museus i miradors. Si necessiteu menjar alguna cosa, aneu al Café del Centre, on tenen bona teca, informal, bon menú diari. Al costat mateix teniu l’Olea, al carrer de l’església 23. Tel:  937 78 52 74. Bona taula. Casolà, de tota la vida, Cal Tallón.  No us perdeu la recreació històrica dels Miquelets de mitja Catalunya i part de l’estranger d’Olesa!.

En Olesa, este próximo fin de semana, hay un encuentro de grupos de recreación histórica de toda España: de Catalunya, pero también de Valencia, Castilla o Francia. Se escenificaran batallas, se montaran camamentos, se desfilará. Habrá un mercado barroco y talleres con bailes y espectáculos para los niños. Subid a Olesa y no os perdais este maravilloso espectáculo.

Matera


Matera és una ciutat molt especial. Coneguda mundialment pels Sassi, famoses cases coves, ta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers estrets, amb escales i arcs, d’una pedra blanca i groga. Teulades que son terrasses, passadissos, esglésies barroques precioses, esglésies i cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Matera no es pot explicar. S’ha de veure i s’ha de viure. Serà la capital cultural europea l’any 2019 i ja és patrimoni de la humanitat. La ciutat més estranya i més bonica que he vist. S’hi arriba fàcilment des de Roma, de la que està a uns 450 kms. al sur, a la Basilicata, una terra tan rara i desconeguda com Matera mateix.

I no està sola allà baix, al final de la bota italiana. Altamura és ben a tocar i també és una fantàstica vila medieval. I no lluny teniu les platges verges, intocades de la Basilicata, que miren a dos mars, al Tirrè i al Jònic. I més enllà, no gaire lluny, la Puglia, preciosa, amb viles com Lecce o Alberobello, patrimoni UNESCO també. Aquesta part del sur remot d’Itàlia no és bruta ni fosca ni perillosa. És dinàmica, bonica, neta i feliç. Baixeu a comprovar-ho qualsevol dia que tingueu una setmana de vacances.

Nosaltres hem sopat a Matera al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula. Podeu aprofitar per tornar a recòrrer els carrers de la vila havent sopat. Llavors és diferent. El duomo resplandeix en la nit de Matera, i San Pedro Caveoso s’amaga dins la seva cova. Per dormir us proposem el lloc on hem estat nosaltres. Un apartament perfecte per quatre persones o més, que es diu Pane e Amore, un magnífic apartament. A més estpa ben situat, al centre modern de la ciutat però a tocar dels Sassi, i amb un aparcament municipal a tocar, cosa que s’agraeix. No us perdeu Matera, perquè no hi ha gaires coses tan pures i intactes com aquesta vila fascinant a Europa.

Matera es una villa medieval de la Basilicata, al sur de Italia. Una ciudad de piedra blanca con callejones, arcos y pasadizos, patrimonio de la humanidad, que merece una visita.

La Posa d’Isona: icnites i barbacoes!


Avui us volem proposar una sortida molt maca. Es tracta de arribar-se a l’ermita de la Mare de Déu de La Posa, de gran devoció a tota la Conca Dellà. Hi ha molt lloc per còrrer, bon aparcament, una zona de pícnic, just al darrera de l’església de la Mare de Deu de la Posa i un munt de restes del cretaci, amb moltes icnites, marques fossilitzades que van deixar rajades prehistòriques. I si això fora poca cosa, també hi ha restes d’una batalla monumental de la guerra civil, amb molts búnquers republicans. L’ermita és romànica tot i la façana és moderna. La zona de pícnic disposa de taules de fusta i de pedra, unes barbacoes grans i aigua per rentar plats. Podeu passar uns dies a la zona i completar la visita amb una volta per la vila d’Isona. Els seus terrenys contenen jaciments paleontològics molt importants, els millors de tot Catalunya. A Isona trobareu el Museu de la Conca Dellà, centre d’acollida del parc Cretàcic, a més de les restes romanes de l’antiga vila d’Aeso, la Isona romana. A pocs quilòmetres hi ha els castells medievals de Llordà i d’Orcau, una passada, sobretot el de Llordà i molt de patrimoni religiós medieval i romànic. El lloc és bonic per passar-hi un cap de setmana. Per arribar fins Isona cal anar fins Tremp per Tàrrega, pel Terradets o el Coll de Comiols i seguidament anar fins Isona. O bé per Calaf com si anèssiu a Andorra, pujant fins a Coll de Nargó. A Isona cal anar per la carretera L-511, just la que va d’Isona a Coll de Nargó. A uns 3 kms. trobareu una desviació a mà dreta, molt ben indicada. Seguiu la pista forestal, estreta però bona, fins a l’ermita. Son un parell de kms. no arriba. Fàcil. Per dinar al poble d’Isona, no lluny de La Posa, teniu el restaurant la Rosta, una mica amagat, pregunteu. Molt bo. Per dormir bé a la zona aneu sense cap mena de dubte a l’Hotel Solé, amb apartaments i habitacions, piscina i tracte molt familiar. Maco i bé de preu. Bon menjar també. Està situat a la Pobla de Segur, just davant l’estació de tren. Bon cap de setmana i bona barbacoa a la Rosta!

Hoy os queremos proponer una salida muy bonita. Se trata de llegar a la ermita de la Virgen de La Posa, de gran devoción en toda la Conca Denllá. Hay mucho lugar para correr, buen aparcamiento, una zona de picnic, justo detrás de la iglesia de la Virgen de la Posa y un montón de restos del cretáceo, con muchas icnitas, marcas fosilizadas que dejaron manadas prehistóricas. Y si esto fuera poco, también hay restos de una batalla monumental de la guerra civil, con muchos bunkers republicanos. La ermita es románica aunque la fachada es moderna. La zona de picnic dispone de mesas de madera y de piedra, unas barbacoas grandes y agua para lavar platos. Pueden pasar unos días en la zona y completar la visita con una vuelta por la villa de Isona. Sus alrededores contienen yacimientos paleontológicos muy importantes, los mejores de toda Cataluña. En Isona encontrarán el Museo de la Conca, centro de acogida del parque Cretácico, además de los restos romanos de la antigua villa de Aeso, Isona romana. A pocos kilómetros están los castillos medievales de Llordà y de Orcau, una pasada, sobre todo el de Llordà y mucho patrimonio religioso medieval y románico. El lugar es bonito para pasar un fin de semana. Para llegar hasta Isona hay que ir hasta Tremp por Tàrrega, por Terradets o el Coll de Comiols y seguidamente ir hasta Isona. O bien por Calaf como si fuerais a Andorra, subiendo hasta Coll de Nargó. En Isona hay que ir por la carretera L-511, justo la que de Isona a Coll de Nargó. A unos 3 kms. encontrará un desvío a mano derecha, muy bien indicada. Siga la pista forestal, estrecha pero buena, hasta la ermita. Son un par de kms. no llega. Fácil. Para comer en el pueblo de Isona, no lejos de La Posa, tiene el restaurante la Rosta, algo escondido, pregunte. Muy bueno. Para dormir bien en la zona vaya sin lugar a dudas en el Hotel Solé, con apartamentos y habitaciones, piscina y trato muy familiar. Maco y bien de precio. Buena comida también. Está situado en la Pobla de Segur, justo frente a la estación de tren. Buen fin de semana y buena barbacoa en la Rosta!

Font de la O, Aramunt, barbacoes.


Aramunt és un poble amagat darrera el pantà de Sant Antoni, a l’altra banda d’on passa la carretera que va de Tremp, cap a la Pobla de Segur, i a Sort, i a la Vall d’Àneu. La gent no va a Aramunt, ni el coneix, malgrat que la zona és bonica. I per allà podeu arribar fins la reserva natural de Boumort, on el cèrvols bramen i que no convé que esdevingui massa turística. Per això és un lloc una mica secret. En aquest petit poble del Pallars Jussà, no lluny de la Pobla de Segur, hi ha un seguit de coses interessants, que mereixen ser descobertes. Per exemple el poble vell, abandonat, que ens mira des de dalt d’un turó. O bé el llac, el pantà, prop del poble nou. O bé les les trinxeres i els búnquers de Sant Corneli, muntanya on hi va haver una de les batalles més sagnants de la guerra civil. Si l’Aramunt nou no té res a oferir, el poble vell era un bonic indret medieval, ara abandonat, amb cases de pedra que fan de muralla, amb portalades del segle XI i les restes d’una torre de vigilància. Encara queden ruïnes del castell d’Aramunt, dalt d’un turonet, i de l’antiga església parroquial romànica. En l’aspecte natura teniu quatre fonts, de les que avui descriurem la Font de la O, perquè hi ha una àrea de barbacoes que pot interessar les famílies que els agrada sortir a dinar carn a la brasa. S’hi arriba per una pista forestal, en bon estat que surt d’Aramunt mateix, pregunteu al poble. Hi ha taules de pedra i bona ombra, espai per jugar i còrrer, contenidors per reciclar, bon aparcament i el bosc envolta el lloc. Hi passa un rierol que forma boniques cascades, on els infants podran jugar amb l’aigua. Hi ha barbacoes amb graella incorporada, y també una font. Per anar fins aquesta àrea recreativa i de pícnic cal arribar al poble d’Aramunt i, només d’entrar-hi, girar a mà dreta per una pista asfaltada. Seguiu una estona endavant i, en el següent encreuament girem a la esquerra, en baixada, per una pista primer asfaltada i després no, però amb indicacions a la font de la O, Montesquiu, Orcau i Tremp. Podeu passar un cap de setmana per aquí, visitant altres llocs bonics dels voltants. El Pallars Jussà és una comarca desconeguda però amb racons molt macos. Per dinar a Aramunt teniu el restaurant Lo Blau, 973 680 141 o bé 696 370 241. O el restaurant nomenat Xiringuito a la mateixa carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hi ha cases rurals boniques com la residencia de pagès Can Pereforn o Casa Julià. Si voleu un hotel, per dormir bé a la zona, aneu sense cap mena de dubte a l’Hotel Solé, amb apartaments i habitacions, piscina i tracte molt familiar. Maco i bé de preu. Bon menjar també. Està situat a la Pobla de Segur, just davant l’estació de tren. Bon cap de setmana i bona barbacoa a Aramunt!

Aramunt es un pueblo escondido detrás del pantano de San Antonio, al otro lado de donde pasa la carretera que va de Tremp, hacia la Pobla de Segur, Sort, y el Valle de Àneu. La gente no va a Aramunt, ni lo conoce, a pesar de que la zona es bonita. Y por allí puede llegar hasta la reserva natural de Boumort, donde el ciervos braman y que no conviene que sea demasiado turística. Por eso es un lugar un poco secreto. En este pequeño pueblo del Pallars Jussà, no lejos de la Pobla de Segur, hay una serie de cosas interesantes, que merecen ser descubiertas. Por ejemplo el pueblo viejo, abandonado, que nos mira desde lo alto de una colina. O bien el lago, el pantano, cerca del pueblo nuevo. O bien las las trincheras y los bunkers de San Cornelio, montaña donde hubo una de las batallas más sangrientas de la guerra civil. Si el Aramunt nuevo no tiene nada que ofrecer, el pueblo viejo era un bonito lugar medieval, ahora abandonado, con casas de piedra que hacen de muralla, con portadas del siglo XI y los restos de una torre de vigilancia. Aún quedan ruinas del castillo de Aramunt, sobre una colina, y de la antigua iglesia parroquial románica. En el aspecto naturaleza tiene cuatro fuentes, de las que hoy describiremos la Fuente de la O, porque hay un área de barbacoas que puede interesar las familias a las que les gusta salir a comer carne a la brasa. Se llega por una pista forestal, en buen estado, que sale de Aramunt mismo, pregunten en el pueblo. Hay mesas de piedra y buena sombra, espacio para jugar y correr, contenedores para reciclar, buen aparcamiento y el bosque rodea el lugar. Pasa un arroyo que forma hermosas cascadas, donde los niños podrán jugar con el agua. Hay barbacoas con parrilla incorporada, y también hay una fuente. Para ir hasta esta área recreativa y de picnic hay que llegar al pueblo de Aramunt y, sólo entrar, girar a la derecha por una pista asfaltada. Sigan un rato adelante y, en el siguiente cruce giramos a la izquierda, en bajada, por una pista primero asfaltada y luego no, pero con indicaciones a la fuente de la O, Montesquiu, Orcau y Tremp. Pueden pasar un fin de semana por aquí, visitando otros lugares bonitos de los alrededores. El Pallars Jussà es una comarca desconocida pero con rincones muy bonitos. Para comer en Aramunt tienen el restaurante Lo Azul, 973680141 o bien 696 370 241. O el restaurante nombrado Chiringuito en la misma carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hay casas rurales bonitas como la residencia de campo Can Pereforn o Casa Julián. Si desean un hotel, para dormir bien en la zona, vayan sin lugar a dudas en el Hotel Solé, con apartamentos y habitaciones, piscina y trato muy familiar. Bien de precio. Buena comida también. Está situado en la Pobla de Segur, justo frente a la estación de tren. ¡Buen fin de semana y buena barbacoa en Aramunt!