Carnaval de Vilanova i la Geltrú


El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

Sant Antoni a Vilanova i la Geltrú


Vilanova i la Geltrú te molts alicients per justificar una visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. Però aquesta setmana us proposem anar a Vilanova amb motiu de la festa de Sant Antoni Abad, patró petit de la vila. Actes tota la setmana. Dia fort el divendres, amb la passada dels tres tombs, i dissabte i diumenge. D’hotels i restaurants us recomanem el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

La fiesta de San Antonio Abad en Vilanova está muy arraigada en el alma de esta población de la Costa Dorada. El viernes hay pasada de los tres tombs, y el sábado y domingo más actos populares. Vilanova está muy cerca de Barcelona. Animense a celebrar allí el dia del patrón de los animales.

Festa del pagès a Santa Eulàlia de Ronçana


Santa Eulàlia és un petit municipi de la comarca del Vallès, proper a l’Ametlla. El travessa el riu Tenes, el que cau en cascada a Sant Miquel del Fai. Santa Eulàlia te un paisatge bucòlic i amable, fet de turons suaus, plens de xalets i urbanitzacions, camps de conreu, plens de boniques i velles masies. De fet no hi ha un nucli urbà clar, només la parròquia on s’hi celebraven els actes més importants de la vila. Hi arribareu si aneu per la carretera C17, l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic. Preneu la sortida direcció en direcció Lliçà d’Amunt, travesseu-lo i continueu cap a Begues i l’Ametlla.  Allà fan aquest proper cap de setmana la seva Festa del Pagès. Serà el diumenge 03/11/2019 de les 9 a les 14 hores, al Centre Cívic i Cultural La Fàbrica.  A les 9, inici de la festa. Es pot participar en l’elaboració de les carns i les botifarres. A les 10 hi haurà l’esmorzar de brasa. Entrepà de botifarra i beguda costen 3 euros. De 11 a 13 hores, teniu una concentració de tractors antics al Pla de l’1 d’octubre, el pàrquing de La Fàbrica. A partir de les 14 hores hi ha un dinar popular amb amanida, carn a la brasa amb mongetes i cansalada, postres i beguda. Els tiquets es vendran el mateix dia de la festa per 8 euros. Tot té lloc al Centre Cívic i Cultural La Fàbrica. Ja ho sabeu… si no teniu pla… cap a Santa Eulàlia de Ronçana heu d’anar!.

Santa Eulalia es un pequeño pueblo, de la comarca del Vallés, cercano a L’Ametlla. Lo atraviesa el río Tenes, el mismo que cae en la cascada de Sant Miquel del Fai. Santa Eulalia tiene un paisaje bucólico y amable, hecho de colinas suaves, llenas de chalets y urbanizaciones, campos de cultivo, llenos de hermosas y viejas masías. De hecho no hay un núcleo urbano claro, sólo la parroquia donde se celebraban los actos más importantes de la villa. Llegareis si vais por la carretera C17, la autovía de la Ametlla, en dirección Vic. Tomad la salida dirección en dirección Lliçà d’Amunt, y continúad hacia Begues y L’Ametlla. Este fin de semana hay allí un mercado del payés, con actos chulos para los chiquillos. Si miráis el programa vereis muchas actividades interesantes para la família. Si no sabéis donde ir, hacia Santa Eulàlia de Ronçana, debeis ir.

El Terrazel a Sant Llorenç d’Hortons


A Sant LLorenç d’Hortons, una vila gran del Penedès de dalt, no lluny de Martorell, des d’on s’hi arriba per les autopistes AP-2 i A-2, tindrà lloc la festa major aquesta setmana, del 7 al 12 d’agost. Hi haurà de tot: gimcana, concurs culinari, pujada de caixes de cervesa, concerts, grups musicals, l’espectacle Bufonant de l’artista Toni Albà, i moltes activitats per a tota la família com el txupinazo, l’arrossada popular, la Festa Holy, un joc nocturn i sardanes; i pels més petits, es realitzaran, entre altres, les curses infantils, els inflables, la festa de l’escuma, la guerra d’aigua i diverses animacions. El dia previ a la celebració de la festivitat de Sant Llorenç, és a dir el 9 d’agost de 2019, tindrà lloc el correfoc, i el 10 d’agost, després de la missa solemne, es farà el ball de gegants, el vermut popular, la cercavila, el pregó i el Terrazel. S’instal·larà un Chill-out, a La Pista, per a poder observar les llàgrimes de Sant Llorenç, la pluja de meteors que assoleix el màxim d’activitat el dia 10 d’agost, en que es poden arribar a contemplar fins a 100 meteors per hora, segons l’any i els núvols. Però entre tots els actes d’aquesta bonica festa en volem destacar un, el Terrazel. Es tracta d’un espectacle d’arrel tradicional que se celebra la nit del dia 10 d’agost, festivitat de Sant Llorenç. S’inicia amb el ball de la Mare Terra i el Sol, a la que s’uneixen follets, dracs i un unicorn. És molt interessant si mai no l’heu vist. L’endemà, 11 d’agost, i els dies següents fins el 13, hi haurà al matí festa de l’escuma i inflables d’aigua; i moltes altres activitats de festa major típica, com ara sardanes, puntaires, actuacions musicals, ball, jocs… Per dinar aneu a la Font de l’Alzina, al carrer Mestre Cugat, 17. No hem dormit mai a Sant Llorenç però podeu mirar a la xarxes llocs on fer-ho, que segur que trobareu el vostre. A més no està lluny de Barcelona.

En Sant Llorenç d’Hortons hay este fin de semana fiesta mayor, tópica y típica, con los elementos habituales: baile, inflables, juegos, música… Pero, además, el dia 10 de agosto por la noche, festividad de San Lorenzo, montan una obra de teatro, un espectáculo tradicional, llamado el Terrazel, que es muy interesante, de verdad. Vale la pena subir a verlo.

Fira del tomàquet a Santa Eulàlia de Ronçana


Santa Eulàlia és un petit municipi, no volem emprar la paraula poble, de la comarca del Vallès, proper a l’Ametlla. El travessa el riu Tenes, el que cau en cascada a Sant Miquel del Fai. Santa Eulàlia te un paisatge bucòlic i amable, fet de turons suaus, plens de xalets i urbanitzacions, camps de conreu, plens de boniques i velles masies. De fet no hi ha un nucli urbà clar, només la parròquia on s’hi celebraven els actes més importants de la vila. Hi arribareu si aneu per la carretera C17, l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic. Preneu la sortida direcció en direcció Lliçà d’Amunt, travesseu-lo i continueu cap a Begues i l’Ametlla.  Allà fan aquest proper cap de setmana del dissabte 20 i el diumenge 21 de juliol de 2019, de les 9 a les 14,30 hores, la seva famosa fira del tomàquet. Té lloc al Centre Cívic i Cultural La Fàbrica. Durant tot el matí hi trobareu visites a l’hort ecològic, tastos de varietats antigues de tomàquet, un taller de cuina i altres propostes entorn del tomàquet. Hi haurà un dinar popular i a la tarda un tast de tomàquets familiars. Si no teniu pla… cap a Santa Eulàlia de Ronçana heu d’anar!.

Santa Eulalia es un pequeño pueblo, de la comarca del Vallés, cercano a L’Ametlla. Lo atraviesa el río Tenes, el mismo que cae en la cascada de Sant Miquel del Fai. Santa Eulalia tiene un paisaje bucólico y amable, hecho de colinas suaves, llenas de chalets y urbanizaciones, campos de cultivo, llenos de hermosas y viejas masías. De hecho no hay un núcleo urbano claro, sólo la parroquia donde se celebraban los actos más importantes de la villa. Llegareis si vais por la carretera C17, la autovía de la Ametlla, en dirección Vic. Tomad la salida dirección en dirección Lliçà d’Amunt, y continúad hacia Begues y L’Ametlla. Este fin de semana hay allí un mercado del tomate. Si miráis el programa vereis muchas actividades interesantes para la família. Si no sabéis donde ir, hacia Santa Eulàlia de Ronçana, debeis ir.

Carnaval de Vilanova i la Geltrú


 

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

Gegants a Aiguafreda



Aiguafreda està situada al Vallès Oriental, sortint del congost de El Figaró, tocant ja a Osona, comarca a la que s’assembla. Te al costat el massís fantàstic del Montseny, amb accés al pla de la Calma i al cim de Tagamanent. Enfront del poble, a l’altra costat del riu, els misteriosos Cingles de Bertí proposen també passejades i descortes. És a dir, Aiguafreda és perfecte per rondar la part menys coneguda del Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera de la UNESCO. O bé la bonica cinglera d’en Bertí que tanca per ponent la Vall del Congost, Espai d’Interès Natural de Catalunya. Tot això fa del poble un lloc ple de boscos on caminar, anar en bici i divertir-se. Per exemple pujant per la riera que recorre la Vall d’Avencó, realment molt bonica. I aquest cap de setmana és un bon moment per descobrir tot això, perquè el proper diumenge 25 de novembre tindrà lloc la trobada de gegants d’Aiguafreda. Enguany amb més participació que mai atès que els gegants celebren el seu 35è aniversari i tindran molts convidats. Seran més de vint les colles geganteres se sumaran a la festa que tanca el calendari anual. La festa comença amb el tradicional esmorzar de les colles, segueix amb la cercavila i acaba amb el lliurament de records i ballada final a la Plaça de l’Ajuntament on tothom que ho desitgi podrà visitar l’exposició sobre els 35 anys dels gegants que hi haurà instal·lada a la sala de plens de l’Ajuntament. Si encara us falten al·licients per anar a Aiguafreda us direm que hi ha un munt de monuments megalítics a la Serra de l’Arca. De fet els dolmens d’Aiguafreda són molt coneguts. Només cal pujar seguint el GR-2 cap al Montseny. També es bonic la rural pagesia de Sant Martí d’Aiguafreda o també dita Aiguafreda de Dalt, catalogat tot ell com a “Bé Cultural d’Interès Local”. Hi ha una església i diverses edificacions medievals. Per dinar a Aiguafreda el restaurant el Centre us anirà molt bé, tradicional i casolà. Més allunyat, el Desmai proposa una cuina més moderna. Arribareu a Aiguafreda anat cap a Vic per la AP-7 fins a la vora de Granollers i la C-17. Sense pèrdua. Una hora, i sou a Aiguafreda!.

En Aiguafreda, este fin de semana, el domingo, hay un encuentro de gigantes. Una buena excusa para visitar este pueblo del Vallés, al final del congosto del rio Congost, entrando ya en Osona. Con sus bosques del parque natural del Montseny, o de las Cingles de Bertí, sus dólmenes y sus recorridos a pie o en bici.

Terrazel a Hortons


A Sant LLorenç d’Hortons, una vila gran del Penedès de dalt, no lluny de Martorell, des d’on s’hi arriba per les autopistes AP-2 i A-2, tindrà lloc la festa major aquesta setmana vinent, entre el 9 i el 12 d’agost. El 10 d’agost, durant el qual se celebra la festivitat de Sant Llorenç, patró del municipi, es faran els actes habituals, com ara la missa a l’Església Parroquial, el vermut, la cercavila, el pregó i El Terrazel. Posteriorment, en el marc de la Nit Jove, actuarà l’orquestra Daltonband i el DJ Pitu Rojano, a la plaça d’Europa. L’11 d’agost hi haurà un enlairament de globus aerostàtics, una simulació d’ala delta i la plaça d’Europa acollirà un planetari mòbil. També hi haurà sardanes, puntaires, l’actuació musical del grup Duo 22, el correfoc i la Nit de Blanc. Finalment el 12 d’agost hi haurà, al matí, la festa de l’escuma i els inflables d’aigua; i a la tarda, les curses d’atletisme pels infants, el lliurament de premis dels diferents concursos i un fi de festa a la plaça d’Europa. Per a cloure la Festa Major, a partir de les 23:00 hores tindrà lloc el Ball de Nit amb l’orquestra Aura. Però entre tots els actes d’aquesta bonica festa en volem destacar un, el Terrazel. Es tracta d’un espectacle d’arrel tradicional que se celebra la nit del dia 10 d’agost, festivitat de Sant Llorenç. S’inicia amb el ball de la Mare Terra i el Sol, a la que s’uneixen follets, dracs i un unicorn. És molt interessant si mai no l’heu vist. L’endemà, 11 d’agost, i els dies següents fins el 13, hi haurà al matí festa de l’escuma i inflables d’aigua; i moltes altres activitats de festa major típica, com ara sardanes, puntaires, actuacions musicals, ball, jocs… Per dinar aneu a Les Vinyes, un clàssic, molt bo. Cal reservar!. Si està ple podeu provar a la Font de l’Alzina, al carrer Mestre Cugat, 17. No hem dormit mai a Sant Llorenç però podeu mirar a la xarxes llocs on fer-ho, que segur que trobareu el vostre. A més no està lluny de Barcelona.

En Sant Llorenç d’Hortons hay este fin de semana fiesta mayor, tópica y típica, con los elementos habituales: baile, inflables, juegos, música… Pero, además, el dia 10 de agosto por la noche, festividad de San Lorenzo, montan una obra de teatro, un espectáculo tradicional, llamado el Terrazel, que es muy interesante, de verdad. Vale la pena subir a verlo.

Fira tomàquet a Santa Eulàlia de Ronçana


Santa Eulàlia és un petit municipi, no volem emprar la paraula poble, de la comarca del Vallès, proper a l’Ametlla. El travessa el riu Tenes, el que cau en cascada a Sant Miquel del Fai. Santa Eulàlia te un paisatge bucòlic i amable, fet de turons suaus, plens de xalets i urbanitzacions, camps de conreu, plens de boniques i velles masies. De fet no hi ha un nucli urbà clar, només la parròquia on s’hi celebraven els actes més importants de la vila. Hi arribareu si aneu per la carretera C17, l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic. Preneu la sortida direcció en direcció Lliçà d’Amunt, travesseu-lo i continueu cap a Begues i l’Ametlla.  Allà fan aquest proper cap de setmana del dissabte 21 i el diumenge 22 de juliol de 2018, de les 9 a les 14,30 hores, la seva famosa fira del tomàquet. Té lloc al Centre Cívic i Cultural La Fàbrica. Durant tot el matí hi trobareu visites a l’hort ecològic, tastos de varietats antigues de tomàquet, un taller de cuina i altres propostes entorn del tomàquet. Hi haurà un dinar popular i a la tarda un tast de tomàquets familiars. Si no teniu pla… cap a Santa Eulàlia de Ronçana heu d’anar!.

Santa Eulalia es un pequeño pueblo, de la comarca del Vallés, cercano a L’Ametlla. Lo atraviesa el río Tenes, el mismo que cae en la cascada de Sant Miquel del Fai. Santa Eulalia tiene un paisaje bucólico y amable, hecho de colinas suaves, llenas de chalets y urbanizaciones, campos de cultivo, llenos de hermosas y viejas masías. De hecho no hay un núcleo urbano claro, sólo la parroquia donde se celebraban los actos más importantes de la villa. Llegareis si vais por la carretera C17, la autovía de la Ametlla, en dirección Vic. Tomad la salida dirección en dirección Lliçà d’Amunt, y continúad hacia Begues y L’Ametlla. Este fin de semana hay allí un mercado del tomate. Si miráis el programa vereis muchas actividades interesantes para la família. Si no sabéis donde ir, hacia Santa Eulàlia de Ronçana, debeis ir.

L’endimoniada a Badalona


Badalona, al final de les seves famoses festes de maig, fan una cursa nocturna per les muntanyes de Serralada de Marina. Serà aquest proper dissabte, 9 de juny de 2018. Ideal si sou uns apassionats del running i us agraden els nous reptes podeu venir a Badalona i participar en l’Endimoniada. És molt més que una simple cursa nocturna. Es tracta de fomentar el contacte amb la natura i el coneixement de l’entorn, corrent en bona companyia. Les inscripcions es fan en línia a la web: endimoniada.org. L’horari de la cursa és de 21.30 a 12  hores aproximadament. La distància del circuit son uns 18 km, amb un desnivell acumulat de 570 m positius. Es corre per superfície de terra i una mica per l’asfalt de la ciutat. Hi ha un temps màxim per completar l’itinerari, que son 2:30 hores. El CEB (Centre Excursionista de Badalona), entitat fundada l’any 1925, és l’organitzadora de l’acte. No és una cursa a mort, és més aviat un esdeveniment festiu i una activitat de competició responsable, sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Ideal per famílies amb nois i noies grans que vulguin compartir una nit d’esport a la muntanya, sense riscos. Arribar a Badalona és molt senzill: amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, a tocar del mar i de la Rambla. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Hi ha bons llocs on sopar aquella nit a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, com ara La piccola Roma. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir de l’endimoniada!.

Nos complace de nuevo invitaros a venir hasta Badalona, lo hemos hecho muchas veces y lo haremos aún muchas más. Y hoy os proponemos una carrera de montaña nocturna, muy chula. Os lo pasareis en grande, corriendo por la naturaleza a la luz de la luna. De 9 de la noche a las 12 horas. 18 kms. Salida desde la Rambla, al lado del mar, en pleno centro de la ciudad. Llegar a Badalona es muy sencillo: con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro mismo, cerca del mar y de la Rambla. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. O el metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, otra vez el centro. Si venís en coche, siga la C-32 hasta la salida Badalona Centre y busque aparcamiento. Estará difícil, pero hay un par de subterráneos, muy grandes, en la Plaza Pompeu Fabra, y la Plana. Si se deciden a pasar todo el día en la ciudad con la familia, os queremos recordar que hay una playa muy bonita. Y un Museo con una ciudad romana abajo, muy interesante de verdad. Y todo muy cerca de Barcelona. Para comer puede hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrá mucho lugar para correr, y unas atracciones para niños muy divertidas. Si prefiere ir de restaurante le recomendamos, cerca del centro, La Lagartija, alternativo, pequeño y coqueto. El Sotavento es el restaurante del Club Naútico, junto al mar. Buen menú. Moderno el CAOLILA, en la calle León, 79 Telf: 93.464.27.30. CA L’Arqué, buena carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. También CAN QUIM, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Buena cocina. La Barlet es un local pequeño, tipo bistrot. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. También italiano el MIRANAPOLI, en la calle de Ribes y Perdigó, 28. Tel. 93.464.22.07. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Platos romanos en Nero, calle de Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de mucho prestigio TXISTU, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoría el Micaco’S, de precios y calidad elevados. En Rafael Hoteles podrá dormir, y tiene un buen restaurante con menú diario. En el Hotel Miramar también noches de fábula, y cerca del mar. ¡Venid a Badalona a disfrutar de la endimoniada!.

La cremada del dimoni a Badalona


Continuen, a Badalona, les festes de maig. Ara amb el seu acte central, aquest dijous, dia 10 de maig, a la nit: la cremada del dimoni. Tot comença a la tarda, a les 19,30 hores. És la nit de Sant Anastasi. El vespre del 10 de maig, a les 19,3o hores, a la Plaça de la Vila, podreu veure l’anomenat seguici de la ciutat, amb tots els grups i elements festius. Seguidament es fa la baixada a la Rambla, arran de mar, lloc on es crema el dimoni, una gran figura de cartró i fusta. Allà, a la Rambla de Mar, te lloc l’anomenada tanda de lluïment, una expo de les colles, a les 21,oo hores, i un acte Sacramental, això a les 21’30 hores. En aquest moment tot el passeig de mar està ja plena de gent de gom a gom. Quan falten 10 minuts per les 10 de la nit balla l’Àliga de la ciutat, i esclaten els tres trons per donar inici al piromusical, molts i molts petards i coets, palmeres prodigioses, uns focs d’artifici ben lluïts. I tot seguit arriba la Cremada del Dimoni. El foc devora la figura de cartró pedra, com una mena de falla valenciana. No s’acaba aquí la nit de Sant Anastasi. Els badalonins tenim festa l’endemà i no cal anar a dormir d’hora!. A les 23:15, a la Plaça de la Plana, ben cèntrica, ball d’aquells de sempre amb l’orquestra Selvatana. És l’anomenat Ball del Micaco!. I un magne concert de Festes, a la matinada, amb Txarango!. No us ho perdeu. Mireu-vos el programa. Veniu a Badalona el vespre del 10 de maig, vigília de Sant Anastasi, copatró de la nostra vila. Hi veureu el ball a Plaça, el Seguici de la Ciutat, la Tanda de Lluïment, l’Acte Sacramental, el Ball de l’Àliga, el Piromusical i la Cremada del Dimoni. A la platja, amb un meravellós castell de focs. I, tot seguit, un ball popular ja clàssic: el ball del Micaco. Ja ho sé, ja ho hem dit… som pesats, sí, però és molt xulo!. Arribar a Badalona és molt senzill: amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, a tocar del mar i de la Rambla. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Hi ha bons llocs on sopar aquella nit a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, com ara La piccola Roma. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir de les festes de maig, sobretot de la cremada del dimoni!.

Nos complace de nuevo invitaros a venir hasta Badalona, lo hemos hecho muchas veces y lo haremos aún muchas más. Y hoy os proponemos una fiesta grande, de las que a buén seguro os gustará asistir a algún acto: la fiesta mayor, las fiestas de mayo. Vean el programa. Veréis que no hay ningún día que no hagan algo. Hay actos para niños, para los adolescentes, para la juventud, para todos. Si nos hacéis elegir algo para recomendar os diremos que no podéis perderos, el 10 de mayo, por la noche, un evento único en Cataluña. La quema del demonio, en la playa, con un maravilloso castillo de fuegos. ¡Toneladas de pólvora!. Y, a continuación, un baile popular ya clásico: el baile del Micaco. Ya lo veis, alegría y espectáculos. Y no ha hecho más que empezar. Como ya hemos dicho, llegar a Badalona es muy sencillo: con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro mismo, cerca del mar y de la Rambla. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. O el metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, otra vez el centro. Si venís en coche, siga la C-32 hasta la salida Badalona Centre y busque aparcamiento. Estará difícil, pero hay un par de subterráneos, muy grandes, en la Plaza Pompeu Fabra, y la Plana. Si se deciden a pasar todo el día en la ciudad con la familia, os queremos recordar que hay una playa muy bonita. Y un Museo con una ciudad romana abajo, muy interesante de verdad. Y todo muy cerca de Barcelona. Para comer puede hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrá mucho lugar para correr, y unas atracciones para niños muy divertidas. Si prefiere ir de restaurante le recomendamos, cerca del centro, La Lagartija, alternativo, pequeño y coqueto. El Sotavento es el restaurante del Club Naútico, junto al mar. Buen menú. Moderno el CAOLILA, en la calle León, 79 Telf: 93.464.27.30. CA L’Arqué, buena carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. También CAN QUIM, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Buena cocina. La Barlet es un local pequeño, tipo bistrot. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. También italiano el MIRANAPOLI, en la calle de Ribes y Perdigó, 28. Tel. 93.464.22.07. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Platos romanos en Nero, calle de Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de mucho prestigio TXISTU, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoría el Micaco’S, de precios y calidad elevados. En Rafael Hoteles podrá dormir, y tiene un buen restaurante con menú diario. En el Hotel Miramar también noches de fábula, y cerca del mar. ¡Venid a Badalona a disfrutar de las fiestas de mayo!.

Fires i festa del Sant Crist a Piera


L’església del poble de Piera, a la plana de l’Anoia, tocant a tres comarques més, a l’ombra de Montserrat, conté la imatge del Sant Crist, de gran devoció popular. És en honor d’aquesta talla mil·lenària que la vila de Piera celebra les seves festes per l’abril. Així, els dies 21 i 22 d’abril de 2018, dissabte i diumenge, s’ompliran els carrers del nucli antic del municipi amb la fira. Bàsicament son paradetes de comerços locals, tot i que també comarcals, que ofereixen els seus productes i serveis, i organitzen tallers per la canalla, actuacions i balls en un escenari preparat per a l’ocasió o trobades de col·leccionistes, com ara de plaques de cava. Podreu gaudir també d’una trobada de Gegants i, a la nit, d’un correfoc i d’un concert amb orquestra. El següent dissabte i diumenge, 28 i 29 d’abril, i fins el dia 1 de maig de 2018, ocupant tot el pont, és la festa del Sant Crist. Els actes son més formals, presidits per la diada gran, amb l’ofici solemne, seguit de sardanes a la plaça i ball de nit, a les 1o, com està manat.  Un altre correfoc tanca la celebració. A més de tot el que hem citat, depenent de l’any i dels diners que hi hagi, podeu trobar-hi circuit de cars, inflables i altres activitats per a infants. Piera te un casc antic amb cases medievals amb esgrafiats, i porxades. Un munt d’ermites al camp i boscos circumdants i una església romànica, molt remodelada, on s’hostatja el Sant Crist. També un castell, medieval però encara més remodelat que l’església, que els seus propietaris dediquen a celebracions privades, noces i esdeveniments. És visitable. L’obren els primers diumenges de mes i per les festes del poble, de 12 a 14 hores. Podeu arribar-vos a Piera en tren, amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, línia direcció Igualada, que surten de la Plaça Espanya de Barcelona. També el bus de l’empresa Hispano Igualadina para a Piera. Surt de l’estació de Sants. Si aneu en cotxe podeu anar per l’AP-2, autopista de peatge que va a Lleida, deixant-la a Martorell, a la sortida 25, per agafar la carretera B-224, en direcció a Capellades, fins arribar a Piera. Una altra possiblitat és arribar-hi per Esparreguera, anat per l’A-2, lliure de peatge, fins arribar a la sortida 580 Pierola/Esparreguera. Sortiu i, a mà esquerra, agafeu la BV-231 fins el poble. Serà difícil dinar, perquè estarà tot prou ple, però de restaurants no n’hi falten. Teniu el Gall Mullat, al carrer de Sant Cristòfol, 46, tel: 937789605, la Cantina, a la Carretera d’Igualada, tel: 937788100, el Cañada, al carrer de Piereta, 22, o el Bressol, al carrer de Folch i Torres, 60, tel: 937760529. Ens agraden les pizzes de Piera, com les que fan a Ca la Montserrat, al carrer de la Diputació, 54, 937762626, o les del restaurant Racó del Amics, al carrer de Sant Cristòfol, 15, 937761941, que estan fetes amb forn de llenya, i es nota. Tradicional és la Paradeta, al carrer d’Àngel Guimerà, tel: 937727960. Bon Sant Crist a Piera!.

La iglesia del pueblo de Piera, a la sombra de Montserrat, contiene la imagen del Santo Cristo, de gran devoción popular. Es en honor de esta talla milenaria que la villa de Piera celebra sus fiestas en abril. El sábado y domingo próximos se llenarán las calles del casco antiguo del municipio con la feria. Básicamente son puestos de comercios locales, aunque también comarcales, que ofrecen sus productos y servicios, y organizan talleres para los niños, actuaciones y bailes en un escenario preparado para la ocasión o encuentros de coleccionistas, como de placas de cava. También se podrá disfrutar de un encuentro de Gigantes y, por la noche, de un correfoc y un concierto con orquesta. El sábado y domingo siguientes, y todo el puente de fin de mes, los actos son más formales, presididos por el día grande, la fiesta del Santo Cristo. A las 11 horas misa solemne, seguida de sardanas en la plaza y baile de noche, a las 1o, como está mandado. Otro correfoc cierra la celebración. Además de todo lo que hemos citado, dependiendo del año y del dinero que haya, pueden encontrar circuito de cars, hinchables y otras actividades para niños. Piera tiene un casco antiguo con casas medievales con esgrafiados, y porches. Un montón de ermitas en el campo y bosques circundantes, y una iglesia románica, muy remodelada, donde se hospeda el Santo Cristo. También un castillo, medieval pero aún más remodelado que la iglesia, que sus propietarios dedican a celebraciones privadas, bodas y eventos. Es visitable. Abren los primeros domingos de mes y por las fiestas del pueblo, de 12 a 14 horas. Pueden llegar en tren, con los Ferrocarriles de la Generalidad de Cataluña, línea dirección Igualada, que salen de la Plaza España de Barcelona. También el bus de la empresa Hispano Igualadina para en Piera. Sale de la estación de Sants. Si vais en coche id por la AP-2, autopista de peaje que va a Lleida, dejándola en Martorell, en la salida 25, para coger la carretera B-224, en dirección a Capellades, hasta llegar a Piera. Otra posibilidad es llegar por Esparreguera, yendo por la A-2, libre de peaje, hasta llegar a la salida 580 Pierola/Esparraguera. Salid y, a mano izquierda, tomad la BV-231 hasta el pueblo. Será difícil comer, porque estará todo bastante lleno, pero de restaurantes no les faltaran. Tenéis el Gallo Mojado, en la calle San Cristóbal, 46, tel: 937789605, la Cantina, en la Carretera de Igualada, tel: 937788100,  Cañada, en la calle Piereta, 22, o Bressol, en la calle Folch i Torres, 60, tel: 937760529. Nos gustan las pizzas de Piera, como las que hacen en Can Montserrat, en la calle de la Diputació, 54, 937 762 626, o las del restaurante Racó dels Amics, calle San Cristóbal, 15, 937 761 941, que están hechas con horno de leña, y se nota. ¡Buen Santo Cristo en Piera!.

Lliga’t a la Terra a Santa Eulàlia de Ronçana


Santa Eulàlia és un petit municipi, no volem emprar la paraula poble, de la comarca del Vallès, proper a l’Ametlla. El travessa el riu Tenes, el que cau en cascada a Sant Miquel del Fai. Santa Eulàlia te un paisatge bucòlic i amable, fet de turons suaus, plens de xalets i urbanitzacions, camps de conreu, plens de boniques i velles masies. De fet no hi ha un nucli urbà clar, només la parròquia on s’hi celebraven els actes més importants de la vila. Hi arribareu si aneu per la carretera C17, l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic. Preneu la sortida direcció en direcció Lliçà d’Amunt, travesseu-lo i continueu cap a Begues i l’Ametlla.  Allà fan aquest dissabte la Fira de la pagesia, de 9 del matí a 7 la tarda. Seran moltes les activitats que es durant a terme al recinte de La Fàbrica i espais del voltant. Mireu més informació al web www.llavorsorientals.cat. Si aquest dissabte no teniu pla… cap a Santa Eulàlia de Ronçana!.

Santa Eulalia es un pequeño pueblo, de la comarca del Vallés, cercano a L’Ametlla. Lo atraviesa el río Tenes, el mismo que cae en la cascada de Sant Miquel del Fai. Santa Eulalia tiene un paisaje bucólico y amable, hecho de colinas suaves, llenas de chalets y urbanizaciones, campos de cultivo, llenos de hermosas y viejas masías. De hecho no hay un núcleo urbano claro, sólo la parroquia donde se celebraban los actos más importantes de la villa. Llegareis si vais por la carretera C17, la autovía de la Ametlla, en dirección Vic. Tomad la salida dirección en dirección Lliçà d’Amunt, y continúad hacia Begues y L’Ametlla. Este sábado hay allí un mercado de la planta. Si miráis el programa vereis muchas actividades interesantes para la família. Si el sábado no sabéis donde ir, hacia Santa Eulàlia de Ronçana, debeis de ir.

Matança del porc a Santa Eulàlia de Ronçana


Santa Eulàlia és un petit municipi de la comarca del Vallès, proper a l’Ametlla. El travessa el riu Tenes, el que cau en cascada a Sant Miquel del Fai. Santa Eulàlia te un paisatge bucòlic i amable, fet de turons suaus, plens de xalets i urbanitzacions, camps de conreu, plens de boniques i velles masies. De fet no hi ha un nucli urbà clar, només la parròquia on s’hi celebraven els actes més importants de la vila. Hi arribareu si aneu per la carretera C17, l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic. Preneu la sortida direcció en direcció Lliçà d’Amunt, travesseu-lo i continueu cap a Begues i l’Ametlla.  Allà fan aquest proper cap de setmana la seva 5a Festa del Pagès, que tindrà la matança del porc com a protagonista. El proper 12 de novembre, de 9 del matí a 2 del migdia, en el recinte del Centre Cívic La Fàbrica, podreu gaudir de diverses activitats: preparació d’embotits, esmorzar de brasa, jocs tradicionals i un dinar popular. No tingueu por!. No es sacrificarà cap animal!. El porc vindrà mort i trossejat de l’escorxador. I també hi haurà un tast dels antics treballs de camp com ara llaurar, aplanar, segar i batre, o la verema. Tot té lloc al Centre Cívic i Cultural La Fàbrica. Ja ho sabeu… si no teniu pla… cap a Santa Eulàlia de Ronçana heu d’anar!.

Santa Eulalia es un pequeño pueblo, de la comarca del Vallés, cercano a L’Ametlla. Lo atraviesa el río Tenes, el mismo que cae en la cascada de Sant Miquel del Fai. Santa Eulalia tiene un paisaje bucólico y amable, hecho de colinas suaves, llenas de chalets y urbanizaciones, campos de cultivo, llenos de hermosas y viejas masías. De hecho no hay un núcleo urbano claro, sólo la parroquia donde se celebraban los actos más importantes de la villa. Llegareis si vais por la carretera C17, la autovía de la Ametlla, en dirección Vic. Tomad la salida dirección en dirección Lliçà d’Amunt, y continúad hacia Begues y L’Ametlla. Este fin de semana hay allí un mercado del payés, con actos chulos para los chiquillos. Si miráis el programa vereis muchas actividades interesantes para la família. Si no sabéis donde ir, hacia Santa Eulàlia de Ronçana, debeis ir.

Terrazel a Hortons


A Sant LLorenç d’Hortons, una vila gran del Penedès de dalt, no lluny de Martorell, des d’on s’hi arriba per les autopistes AP-2 i A-2, tindrà lloc la festa major aquesta setmana vinent. Però entre tots els actes d’aquesta bonica festa en volem destacar un, el Terrazel. Es tracta d’un espectacle d’arrel tradicional que se celebra la nit del dia 10 d’agost, festivitat de Sant Llorenç. S’inicia amb el ball de la Mare Terra i el Sol, a la que s’uneixen follets, dracs i un unicorn. És molt interessant si mai no l’heu vist. L’endemà, 11 d’agost, i els dies següents fins el 13, hi haurà al matí festa de l’escuma i inflables d’aigua; i moltes altres activitats de festa major típica, com ara sardanes, puntaires, actuacions musicals, ball, jocs… Per dinar aneu a Les Vinyes, un clàssic, molt bo. Cal reservar!. Si està ple podeu provar a la Font de l’Alzina, al carrer Mestre Cugat, 17. No hem dormit mai a Sant Llorenç però podeu mirar a la xarxes llocs on fer-ho, que segur que trobareu el vostre. A més no està lluny de Barcelona.

En Sant Llorenç d’Hortons hay este fin de semana fiesta mayor, tópica y típica, con los elementos habituales: baile, inflables, juegos, música… Pero, además, el dia 10 de agosto por la noche, festividad de San Lorenzo, montan una obra de teatro, un espectáculo tradicional, llamado el Terrazel, que es muy interesante, de verdad. Vale la pena subir a verlo.