Festa Major a Santes Creus


Santes Creus és el cap de municipi del poble d’Aiguamúrcia. Aquest cap de setmana és la seva festa major. Una festa major petita, casolana, bonica, com les d’abans. Amb quatre actes per a la canalla i el jovent. Serà del 16 al 20 d’agost. Dissabte al matí teniu guerra d’aigua a la plaça Sant Bernat, i a la tarda gimcana i xocolatada, a més de l’espectacle d’animació “Tabasco que rasco” amb Rovell d’ou. A la nit no us podeu perdre el correfoc a càrrec dels diables de Vilabella “La Murtera” ni el ball de nit amb Atrium. El diumenge hi ha missa solemne, sopar de germanor, i disco mòbil. Aprofiteu per veure el monestir cistercenc de Santes Creus una joia del císter català. I tot això està molt a prop de Barcelona, de Tarragona o Valls. Podeu arribar-hi agafant l’autopista AP-2, en direcció Lleida, i deixant-la a la sortida 11. Aneu llavors cap a Vendrell i Vilarodona. A uns 10 quilòmetres de l’autopista, en la una vall riallera creuada pel riu Gaià, veureu imponent el monestir de Santes Creus, a la vostra dreta. La visita al monestir és obligatòria, sobretot ara que han estat restaurades les tombes reials de Pere el Gran, i de Jaume el Just, així com la de la seva esposa, Blanca d’Anjou. L’obra que s’ha fet és fantàstica. Les tombes llueixen els nous colors. L’entrada no és gaire cara. Si voleu fer un bon estalvi preneu la combinada de la ruta del Císter: tres monestirs en una sola entrada: Poblet, Vallbona i Santes Creus. Previ a la visita podeu veure un audiovisual molt interessant. L’església restaurada també és una meravella. Hi havia altars que ni els coneixíem. Han recobrat nova llum. Del claustre i de les altres dependències no cal dir-ne res de mou. La sala capitular és una passada, el dormitori una peça essencial del císter en estat pur. El rentamans, una delícia. Obra de randa en pedra. El poblet de Santes Creus, voltant del monestir, és molt bonic. Podeu veure-hi el palau de l’Abad i cases del segles XVII i XVIII. Hi ha botigues d’artesania força xules. A més del monestir, Santes Creus té un paratge d’interès natural a tocar del poble: l’albareda. Podeu fer-hi carn a la brasa, o picnic. Bona sombra. Bon lloc per passejar-hi una estona i gaudir de la font. Si no us tempta menjar a l’aire lliure podeu fer una volta pels restaurants de Santes Creus. Tots molt bons. Hem dinat a tots. A l’Hostal Grau, Tel: 977638311, gran i cassolà. A Cal Mosso, tel: 977638484 – 696964363, o bé al tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clàssic. Entreu a la agrobotiga o bé a la de Vilarodona, tornant. Podeu comprar-hi excel·lents productes de la terra, a molt bon preu: vins i caves, oli o fruits secs.

El monasterio cisterciense de Santes Creus está muy cerca de Barcelona, de Tarragona o Valls. ESta semana es su fiesta mayor. Pueden llegar tomando la autopista AP-2, dirección Lleida, y dejándola en la salida 11. Vayan entonces hacia Vendrell y Vilarodona. A unos 10 kilómetros de la autopista, en la un valle risueño que cruza el río Gaià, verán imponente el monasterio de Santes Creus, a su derecha. La visita al monasterio es obligatoria, sobre todo ahora que han sido restauradas las tumbas reales de Pedro el Grande, y de Jaime el Justo, así como la de su esposa, Blanca de Anjou. La obra que se ha hecho es fantástica. Las tumbas lucen los nuevos colores. La entrada no es muy cara, y es gratuita los martes. Si desean ahorrar tomen la combinada de la ruta del Císter: tres monasterios en una sola entrada: Poblet, Vallbona y Santes Creus. Previo a la visita pueden ver un audiovisual muy interesante. La iglesia restaurada también es una maravilla. Había allí altares que ni los conocíamos. Han recobrado nueva luz. Del claustro y de las demás dependencias nada nuevo que decir: una joya. La sala capitular es una pasada, el dormitorio una pieza esencial del cister en estado puro. El lavamanos, una delicia. Obra de encaje en piedra. El pueblo de Santes Creus, alrededor del monasterio, es muy bonito. Pueden ver el palacio del Abad y casas de los siglos XVII y XVIII. Hay tiendas de artesanía muy chulas. Además del monasterio, Santes Creus tiene un paraje de interés natural interesante cerca del pueblo: la arboleda. Allí pueden hacer su buena carne a la brasa, o un pic-nic. Buen lugar para pasear un rato y disfrutar de la fuente. En otoño las orillas del río Gaià se llenan de colores. Si no les tienta comer al aire libre pueden dar una vuelta por los restaurantes de Santes Creus. Todos son muy buenos. Está el Hostal Grau, Tel: 977638311, grande y casero. O Cal Mosso, tel: 977638484-696964363, o bien el tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clásico. Entrad en la agrotienda o bien en la de Vilarodona, que encontrareis volviendo hacia la autopista. Pueden comprar allí excelentes productos de la tierra, a muy buen precio: vinos y cavas, aceite o frutos secos.

Anuncis

El batre a Santa Eulàlia de Riuprimer



Santa Eulàlia de Riuprimer és un petit poble de la comarca d’Osona, a tocar de Vic, a només a 6 km, per la carretera que passa per Sentfores. Per arribar-hi des de Barcelona, agafeu la C-17, camí de Vic i, un cop allà, preneu la carretera local BV-4316 en direcció a la vila. També possible per la C-25, sortida de Moià i Santa Maria d’Oló, prenent després la mateixa BV-4316. Santa Eulàlia te una església, molt transformada, un piló de fonts, entre elles la Font Gran, on s’hi celebra una famosa arrossada el dia de la tornaboda de la Festa Major d’estiu, i un munt de cases de pagès, senyorials, com per exemple Can Torroella. Els voltants són, com també ho és Gurb i molts altres indrets de la plana de Vic, molt rics en fòssils. Doncs bé, en aquest poblet apartat i rural fan una festa on es recupera la tradició agrícola amb la Festa del Segar i del Batre. No se sap quan es va batre per primer cop a Santa Eulàlia de Riuprimer, perquè els orígens es perden en la història. El que si que se sap és que les últimes garbes es van veure als anys 60. Fins el 1997, quan es va decidir recuperar aquestes feines del camp amb la Festa del Segar i del Batre. Un esdeveniment que et descobreix com treballaven els pagesos fins fa 50 anys. A partir de les 7 del matí, els segadors comencen a segar. Hi haurà artistes pintant quadres en viu, exposició de l’Ecomuseu del Blat, passi de vídeos documentals, exposició d’eines, tractors i maquinària, paradetes i servei de bar tot el dia. A l’hora de dinar fan un menú del Segador als restaurants Can Ton i Can Xoriguer del centre del poble. A les 4 de la tarda i fins al vespre hi ha una cercavila de maquinària antiga pels carrers del poble, i exemple de batre amb maquinària i fer el paller. Hi haurà ponis per passejar amb la mainada. A la tarda hi sol haver actuacions. i al vespre un sopar de pagès a la fresca, amb ball o concert. Aquest 29 de juliol de 2017, tot el dia, no us ho perdeu!. I podeu aprofitar per fer un volt per la bellíssima ciutat de Vic, per veure’n la catedral, neoclàssica, però amb una magnífica torre romànica. I, a l’interior, les pintures meravelloses de Sert. Al costat, el museu episcopal guarda el més granat de l’art romànic i gòtic català. O anar a veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. Si voleu podeu dinar a Vic. Al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. O a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. O al Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62. Bonic és el Caliu, o bé la vinateria DO Vic, molt moderna. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Si voleu passar-hi un cap de setmana, a tocar de Vic i Santa Eulàlia, concretament a Sentfores, hi ha el Mas la Miranda. A Vic, a més, teniu molts altres hotels, dins i fora el casc urbà.

Santa Eulàlia de Riuprimer es un pequeño pueblo de la comarca de Osona, junto a Vic, a sólo 6 km, por la carretera que pasa por Sentfores. Para llegar desde Barcelona, hay que coger la C-17, camino de Vic y, una vez allí, tomar la carretera local BV-4316 en dirección a la villa. También posible por la C-25, salida de Moià y Santa Maria d’Oló, tomando luego la misma BV-4316. Santa Eulalia tiene una iglesia, muy transformada, un montón de fuentes, entre ellas la Fuente Grande, donde se celebra una famosa paellada el día de la tornaboda de la Fiesta Mayor de verano, y un montón de casas de payés, señoriales , como por ejemplo Can Torroella. Los alrededores son, como también lo es Gurb y muchos otros lugares de la Plana de Vic, muy ricos en fósiles. Pues bien, en este pueblecito apartado y rural hacen una fiesta dedicada a las tradiciones agrícolas el 29 de julio de 2017. Pueden aprovechar para dar una vuelta por la bellísima ciudad de Vic, donde todavía habrá resaca de la magnífica Feria medieval. Podrán aprovechar para ver la catedral, neoclásica, pero con una magnífica torre románica. Y, en el interior, las pinturas maravillosas de Sert. Al lado, el museo episcopal guarda lo más granado del arte románico y gótico catalán. O ir a ver el templo romano, como sacado directamente de la época de los Césares. Si queréis podéis comer en Vic. En el restaurante Basset, en la Calle Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. O en La Taula, en los bajos de una casona, en la Plaza Don Miguel Clariana, 4. O en el Casino de Vic, en la calle Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62. Bonito es el Caliu, o bien la vinatería DO Vic, muy moderna. El Jardinet es una apuesta segura, de toda la vida. Si quieren pasar un fin de semana por allí, junto a Vic y Santa Eulalia, concretamente en Sentfores, está el Mas la Miranda. Y en Vic, tienen muchos otros hoteles.

Escaldarium a Caldes de Montbui


escaldarium

A Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies, s’hi celebra aquest proper cap de setmana, el dissabte 8 de juliol de 2017,  l’Escaldarium. És una excusa de la gent de Caldes per fer-nos pujar al seu poble, que sempre és benvingut. I, a més, està a prop de Barcelona. L’Escaldarium és una festa espectacular amb música, foc i aigua. S’hi fan nou danses: sis de foc i tres d’aigua, cadascuna d’elles amb un tema musical tocat en directe per els músics de la festa. Cada dansa simbolitza una part de la llegenda de l’Escaldàrium. El millor és participar activament en la festa, sobretot les danses d’aigua, on el públic acaba saltant sota l’aigua, amb gran alegria de tothom. Aprofiteu per pujar a Caldes amb els vostres fills i filles. No només per la fira. També per visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Bàsic, un lloc excel·lent on menjar, bé l’exclusiu Mirko Carturan, cuina d’autor, o el tradicional El Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. Molt modern i fresc, cuina de qualitat, teniu la Carbonera. Fora de Caldes, al bonic paratge de Sant Sebastià de Montmajor, dalt de les cingleres, hi ha La Rectoria, a l’antiga parròquia del poblet. Tots fan setmana gastronòmica aquests dies. També els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdèssiu!.

En Caldes de Montbui, una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto otras veces como salida familiar, se celebra este fin de semana el llamado Escaldarium. Es una excusa de la gente de Caldes para hacernos subir a su pueblo, cosa que siempre es agradable. Y, además, está cerca de Barcelona. Se trata de una fiesta del fuego y del agua, con bellas danzas y la actuación de los diablos. Aprovechen el Escaldarium para subir hasta Caldes con hijos e hijas. No sólo por la feria. También para visitar los baños romanos o el museo, llamado Thermàlia, que a pesar de estar dedicado al agua, tiene salas con obra de Manolo Hugué y Picasso. Caldes está muy cerca de Barcelona, a sólo 40 km. por una la autovía que sale desde l’autopista B-30, justo a la entrada de Mollet. Si necesitan comer, en Caldes pueden disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya a la ermita, en lo alto del pueblo. Estos dias todos hacen semana gastronómica, también los que pertenecen a los hoteles y balnearios.

Ral·li bus clàssics Barcelona a Caldes


El Ral.li d’Autobusos Clàssics Barcelona – Caldes de Montbui és el fruit dels esforços de gent de l’empresa Sagalés, la Fundació TMB i l’Associació per a la Recuperació i Conservació d’Autobusos (ARCA). L’organitzen per vetllar per a la seva preservació, conservació i restauració i es treballa per a donar a conèixer al públic aquests antics i bonics busos del passat. Cada cop hi ha més vehicles participants. És bonic de veure’ls. També hi ha una zona dedicada als nens i nenes, plena de sorpreses i activitats. El Pitufo Bus, l’autobús School Bus on se’ns proposa pintar un bus i fer plastilina i l’espai TMB EDUCA, que convida als nens i nenes, pares i mares, a que passegin per l’exposició de busos clàssics, i tot seguint, cerquin les pistes amb un llibret i rebin un petit obsequi. I a les 18.30 hores del dia 3 de juny hi ha l’actuació del Mag Gaby. El dissabte 3 de Juny teniu, a més del mag, l’obertura de l’exposició d’autobusos clàssics a l’Avinguda de Maria Cristina, això a les quatre de la tarda i fins quarts de deu de la nit. El diumenge  4 de Juny, nova obertura de l’exposició d’autobusos clàssics a l’Av. Mª Cristina, fins les 10.30 hores en que es dona la sortida del ral.li, que anirà pels carrers Gran Via de les Corts Catalanes, passant per Plaça Universitat i la Plaça Tetuan fins enllaçar amb la Ronda Litoral, i d’allà a enllaçar amb la C-17. A Montcada, per l’Av. Països Catalans i l’encreuament C/ Pla de Matabous, i passen a les 12. Per La Llagosta a quarts d’una.  Per Santa Perpètua, pel Pg. Florida, a tres quarts d’una. Per Palau Solità i Plegamans pels volts de la una del migdia. A Caldes arriben una mica més tard. Acaba tot a la Plaça de l’Església i l’Avinguda de Pi i Margall, a les dues de la tarda. Aneu fins a Barcelona a veure els busos. O a qualsevol poble del recorregut. O arribeu-vos fins a Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies. Aprofiteu per pujar a Caldes amb els vostres fills i filles. No només pels busos!. També per visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Robert de Nola, o el Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. També els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdèssiu!.

Este fin de semana, principalmente el domingo, no os podeis perder el Rallye de Autobuses Clásicos que cubrirá el trayecto des de Barcelona hasta Caldes de Montbui atravesando el Vallés.

 

Ral·li bus clàssics Barcelona a Caldes


El Ral.li d’Autobusos Clàssics Barcelona – Caldes de Montbui és el fruit dels esforços de gent de l’empresa Sagalés, la Fundació TMB i l’Associació per a la Recuperació i Conservació d’Autobusos (ARCA). L’organitzen per vetllar per a la seva preservació, conservació i restauració i es treballa per a donar a conèixer al públic aquests antics i bonics busos del passat. Cada cop hi ha més vehicles participants. És bonic de veure’ls. També hi ha una zona dedicada als nens i nenes, plena de sorpreses i activitats. El Pitufo Bus, l’autobús School Bus on se’ns proposa pintar un bus i fer plastilina i l’espai TMB EDUCA, que convida als nens i nenes, pares i mares, a que passegin per l’exposició de busos clàssics, i tot seguint, cerquin les pistes amb un llibret i rebin un petit obsequi. I a les 18.30 hores del dia 3 de juny hi ha l’actuació del Mag Gaby. El dissabte 3 de Juny teniu, a més del mag, l’obertura de l’exposició d’autobusos clàssics a l’Avinguda de Maria Cristina, això a les quatre de la tarda i fins quarts de deu de la nit. El diumenge  4 de Juny, nova obertura de l’exposició d’autobusos clàssics a l’Av. Mª Cristina, fins les 10.30 hores en que es dona la sortida del ral.li, que anirà pels carrers Gran Via de les Corts Catalanes, passant per Plaça Universitat i la Plaça Tetuan fins enllaçar amb la Ronda Litoral, i d’allà a enllaçar amb la C-17. A Montcada, per l’Av. Països Catalans i l’encreuament C/ Pla de Matabous, i passen a les 12. Per La Llagosta a quarts d’una.  Per Santa Perpètua, pel Pg. Florida, a tres quarts d’una. Per Palau Solità i Plegamans pels volts de la una del migdia. A Caldes arriben una mica més tard. Acaba tot a la Plaça de l’Església i l’Avinguda de Pi i Margall, a les dues de la tarda. Aneu fins a Barcelona a veure els busos. O a qualsevol poble del recorregut. O arribeu-vos fins a Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies. Aprofiteu per pujar a Caldes amb els vostres fills i filles. No només pels busos!. També per visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Robert de Nola, o el Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. També els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdèssiu!.

Este fin de semana, principalmente el domingo, no os podeis perder el Rallye de Autobuses Clásicos que cubrirá el trayecto des de Barcelona hasta Caldes de Montbui atravesando el Vallés.

 

La Cartoixa de Montalegre


La Cartoixa de Montalegre és la darrera cartoixa habitada de Catalunya i d’Espanya. Està situada al terme municipal de Tiana, prop de Badalona, i de Barcelona, al bell mig del desconegut parc natural de la Serralada de Marina. S’hi pot accedir per una pista privada asfaltada que surt de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, passant prop de Tiana i per Sant Fost de Campcentelles. És fàcil trobar la desviació cap a aquesta pista, pujant des de Badalona, prop de km. 5, a mà esquerra, perquè hi ha una gran portalada amb reixa de ferro i pilars de pedra, amb el nom de Santa Maria de Montalegre. El 1415  els monjos de la cartoixa de Vallparadís es van instal·lar a Montalegre. La cartoixa va tenir el seu màxim esplendor durant els segles XVII i XVIII, i el pitjor moment fou amb la desamortització, el 1835. El 1901 s’hi instal·là una nova comunitat, amb una vintena de monjos, procedent de França. Com ja hem dit ara és l’única cartoixa existent al Principat. El cenobi compren l’església, del XV, el refectori, la sala capitular i les capelles, totes elles a l’entorn d’un petit claustre. Les cel·les on viuen els monjos rodegen dos grans claustres. El primer claustre, acabat de construir l’any 1448, conté 16 cel·les i la prioral. El segon, amb 13 cel·les, es va afegir a l’anterior l’any 1636. Les cel·les dels cartoixos son petites cases, amb una planta baixa, unes golfes i un petit jardí. En arribar a la cartoixa podreu veure’n la porta d’entrada i podreu accedir a l’anomenada capella exterior del monestir. Allà s’hi fa missa tots els diumenges i festes a les 10,30 hores del matí. A la gran església només podreu entrar-hi el dia del Corpus Cristi, en que te lloc una processó, i el dia de Sant Bru, el 6 d’octubre, a les 9,00 del matí, quan hi ha missa. Això si, a la capella exterior, per no ser clausura, poden accedir-hi totes les persones, homes o dones. Però a les celebracions a l’església del monestir només els homes.

La Cartoixa està envoltada per un bosc mediterrani molt xulo, ara en fase de recuperació després dels incendis dels anys 90. La Conreria és un dels espais naturals, de fet un parc natural, més propers a Barcelona i més ben conservats. S’hi pot anar molt fàcilment des de Badalona agafant la carretera B-500, la que va cap a la Cartoixa i fins Mollet i que ja us hem descrit. Tots els camins que surten, o que envolten la Cartoixa son fàcils, ideals per famílies, amplis, planers tot i certes pujades fortes, i amb vistes esplèndides sobre el mar i el Maresme. Si voleu seguir explorant els antics dominis de la cartoixa, la Conreria, pels camins del cantó del Vallès entrareu en espais naturals molt més feréstecs, ombrívols i plens de vegetació. Si  agrada caminar podreu anar fins el Seminari Menor, damunt mateix de la Cartoixa, fins el turó de Galzeran, o fins el Turó Ruf i trobar el dòlmen amagat. Si voleu dinar per aquí podeu fer pícnic al bosc, o també teniu el restaurant el Cau, al mateix coll de la Conreria, amb bones carns, o el restaurant de la Font dels Castanyers, si us agrada el menjar a la brasa en un entorn un xic primitiu, o el mas Llombart, molt més fi. La Cartoixa, secreta, amagada i desconeguda, ofereix un bon motiu per caminar pel parc de la Serralada de Marina!.

 

La Cartuja de Montealegre es la última cartuja habitada de Cataluña. Está situada en el término municipal de Tiana, cerca de Badalona, ​​y de Barcelona, ​​en pleno desconocido parque natural de la Sierra de Marina. Se puede acceder por una pista privada asfaltada que sale de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, pasando cerca de Tiana y por Sant Fost de Campcentelles. Es fácil encontrar la desviación hacia esta pista, subiendo desde Badalona, ​​cerca de km. 5, a mano izquierda, porque hay una gran entrada con reja de hierro y pilares de piedra, con el nombre de Santa María de Montalegre. En 1415 los monjes de la cartuja de Vallparadís se instalaron en Montalegre. La cartuja tuvo su máximo esplendor durante los siglos XVII y XVIII, y el peor momento fue con la desamortización, en 1835. En 1901 se instaló una nueva comunidad, con veinte monjes, procedente de Francia. Como ya hemos dicho ahora es la única cartuja existente en el Principado. El cenobio consta de una iglesia, del XV, el refectorio, la sala capitular y las capillas, todas ellas en el entorno de un pequeño claustro. Las celdas donde viven los monjes rodean dos grandes claustros. El primer claustro, construido en 1448, contiene 16 celdas y la prioral. El segundo, con 13 celdas, se añadió a la anterior del año 1636. Las celdas de los cartujos son pequeñas casas, con una planta baja, un desván y un pequeño jardín. Al llegar a la cartuja podran ver la puerta de entrada y podrán acceder a la llamada capilla exterior del monasterio. Allí se hace misa todos los domingos y fiestas a las 10,30 horas de la mañana. A la gran iglesia sólo se podrá acceder el día del Corpus Christi, en que tiene lugar una procesión, y el día de San Bruno, el 6 de octubre, a las 9,00 de la mañana, cuando hay misa. Eso si, a la capilla exterior, por no ser clausura, pueden acceder todas las personas, hombres o mujeres. Pero a las celebraciones en la iglesia del monasterio sólo los hombres.

La Cartuja está rodeada por un bosque mediterráneo muy chulo, ahora en fase de recuperación después de los incendios de los años 90. La Conreria es uno de los espacios naturales, de hecho un parque natural, más cercanos a Barcelona y mejor conservados. Se puede ir muy fácilmente desde Badalona cogiendo la carretera B-500, la que va hacia la Cartuja y llega hasta Mollet, que ya os hemos descrito. Todos los caminos que salen, o que rodean la Cartuja son fáciles, ideales para familias, amplios, llanos aunque con ciertas subidas fuertes, y con vistas espléndidas sobre el mar y el Maresme. Si deseais seguir explorando los antiguos dominios de la cartuja, la Conreria, por los caminos del Vallès, entraréis espacios naturales mucho más agrestes, sombríos y llenos de vegetación. Si os gusta caminar se puede ir hasta el Seminario Menor, encima mismo de la Cartuja, o aún más allá. Si quiere comer por allí se puede hacer picnic en el bosque, o también tienen cerca el restaurante el Cau, al mismo puerto de la Conreria, con buenas carnes, o el restaurante de la Fuente de los Castaños, si os gusta la comida a la brasa en un entorno un poco primitivo, o el mas Llombart, mucho más fino. La Cartuja, secreta, escondida y desconocida, ofrece un buen motivo para caminar por el parque de la Serralada de Marina.

Flors a Sant Joan les Fonts


Us agraden les flors?. Heu anat algun any a Girona, Temps de Flors, i heu fugit de la gentada que hi ha?. Us heu quedat amb moltes ganes de veure més flors?. Doncs el vostre destí és Sant Joan les Fonts, un poble de la meravellosa comarca gironina de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts és una sortida familiar clara, pel seu patrimoni cultural, que inclou un monestir romànic preciós, un castell medieval i diverses esglésies en nuclis rurals. També presenta un patrimoni natural increïble, amb passejades al costat del riu Fluvià, i l’anomenada ruta de les tres colades, colades de lava volcànica. Tot el municipi està inclós dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. Doncs bé, us convidem a pujar a Sant Joan Les Fonts amb motiu de la seva exposició de flors i mostra de bonsais. Una cita anual que te cada vegada més èxit. Hi ha molts llocs guarnits amb decoració floral, alguns per dins, altres per fora, i altres en tots dos espais. Teniu el Molí Fondo, Can Cantra, la Font de la plaça Major, alguns carrers, l’Escola Municipal de Belles Arts, escales, fonts, el pont medieval… i el seu castell medieval, el castell de Juvinyà, que podreu visitar per dins. Un trenet turístic recorre tota la ruta de la flor. A més podeu trobar demostracions, exposicions i tallers variats, com ara el de modelat de bonsais, patchwork, sardanes… No us ho penseu gaire i aneu a passar el cap de setmana a la Garrotxa. Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Teniu el Mas Sordet, a la carretera de Sant Joan les Fonts a Castellfollit de la Roca, o el Restaurant Falguera. També Ca la Nasia, a la carretera N-260, km 80, a l’alçada de Begudà.  Molt bó la Font del Grèvol, a la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cuina de la Masia de l’Anna, al carrer Mestre Josep M. Gratacós,  tel: 972 29 04 30 al nucli de La Canya. Fora de Sant Joan, escampats per la Garrotxa, trobareu noms mítics de la taula catalana, com ara La Deu, per exemple. Per dormir, al poble, teniu magnífiques cases rurals, com ara el Mas Molera.com o el Mas Violella. A Olot teniu uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir d’hotel aneu a la cadena Riu, o bé a l’hotel Borrell, un clàssic. Si encara voleu més propostes, us suggerim que us mireu la web de l’hosteleria de la Garrotxa. Un cap de setmana a les terres dels volcans, gaudint de les flors, quina idea més fabulosa!.

¿Os gustan las flores?. Pues el destino os llama a Sant Joan les Fonts, un pueblo de la marvellosa comarca gerundense de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts es una salida familiar clara, por su patrimonio cultural, que incluye un monasterio románico precioso, un castillo medieval y varias iglesias en núcleos rurales. También presenta un patrimonio natural increíble, con paseos junto al río Fluvià, y la llamada ruta de las tres coladas, (de lava). Todo el municipio está incluido dentro del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y del Espacio de Interés Natural de la Alta Garrotxa. Pues bien, os invitamos a subir a Sant Joan Les Fonts con motivo de su exposición de flores y muestra de bonsáis. Una cita anual que tiene cada vez más éxito. Hay muchos lugares adornados con decoración floral, algunos por dentro, otros por fuera, y otros en ambos espacios. Tienen el Molí Fondo, Can Cantra, la Fuente de la plaza Mayor, algunas calles, la Escuela Municipal de Bellas Artes, escaleras, fuentes, el puente medieval … y su castillo medieval, el castillo de Juvinyà, que podréis visitar por dentro. Un tren turístico recorre toda la ruta de la flor, el sábado de las 16:00 a las 20:00 horas y el domingo a partir de las 10:00 horas hasta el cierre de la muestra. Sale del Molí Fondo cada 30 minutos. Además podéis encontrar demostraciones, exposiciones y talleres variados, como el de modelado de bonsáis, patchwork, sardanas … No os lo penséis mucho y pasad el fin de semana en la Garrotxa. Aprovechad para hacer una visita familiar al Parque de los volcanes, que es impresionante siempre y en todo tiempo. No dejeis de probar la cocina volcánica, en cualquiera de los restaurantes de la comarca. Tenéis el Mas Sordet, en la carretera de Sant Joan les Fonts en Castellfollit de la Roca, o el Restaurante Falguera. También Ca la Nasia, en la carretera N-260, km 80, a la altura de Begudà. Muy bueno la Font del Grèvol en la carretera GI-522, tel: 972 292 061, o la Cocina de Anna, en la calle Maestro Josep M. Gratacós, tel: 972 29 04 30, en el núcleo de La Canya. Fuera de San Juan, esparcidos por la Garrotxa, encontrarán nombres míticos de la mesa catalana, como La Deu, por ejemplo. Para dormir, en el pueblo, tenéis magníficas casas rurales, como el Mas Molera.com o el Mas Violella. En Olot tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir de hotel vayan a la cadena Riu, o bien duerman en el hotel Borrell, un clásico. Si aún quieren más propuestas, les sugerimos que vean la web de la hostelería de la Garrotxa. Un fin de semana en las tierras de los volcanes, ¡qué idea más fabulosa!.