L’Abadia de Thoronet


Image00122

Aquest Nadal, camí d’Itàlia, travessant la bella Provença, no hem resistit la tentació i ens hem aturat de nou al petit monestir del Thoronet, una joia de l’art cistercenc, de línies imperturbables, de pedra sola, nua. I us en possarem moltes fotos, perquè no es pot explicar amb simples paraules tanta bellessa.

Image00124Image00125

Com deiem, el Thoronet és una abadia de la Provença. Una abadia romànica cistercenca. D’una bellessa corprenedora, estoradora, inexplicable. La puressa de les seves línies, la indescriptible sutilitat dels espais no podem transcriure-les només en paraules. S’han de veure, o encara millor, s’han de sentir. El claustre atípic, potent però lleuger, tancat i recollit. La font, delicada, màgica, un indret que no sembla d’aquest món, d’una pau atordidora. L’esglèsia senzilla, nua, perfecta, d’una sonoritat celestial. I tot això en un racó amagat de la Provença més lluminosa, més bonica. Un monestir envoltat de boscos de pins on, a l’estiu, canten dia i nit les cigarres, la tardor posa colors, l’hivern, de vegades neu, i la primavera flors. Envoltat d’un mur antic, iniciàtic… un clos telúric. No es poden definir les sensacions d’extrema beatitud que s’experimenten en recòrrer aquest silenciosos murs, aquestes arestes nítides de pedra blanca i pura.

Image00128

Arribeu-vos a l’abadia del Thoronet si mai hi passeu camí d’Itàlia. O bé si us endinseu en aquesta terra encisadora i mítica que és la Provença. Un destí de vacances que es farà inoblidable. Podeu recòrrer les seves terres a finals de la primavera, quan els camps de lavanda són en flor i l’aire s’omple de flaires maravelloses, a l’estiu per gaudir de la calor seca del lloc, i sentir cantar les cigarres, a la tardor, moment màgic dels boscos de colors, o a l’hivern, quan la neu pot cobrir els teulats. Si voleu fer la feina complerta, prop del Thoronet, a la Provença mítica, en un radi de 100 kms, altres abadies germanes us esperen. Son Senanque o Sylvacane. Dues joies tan boniques com la que us expliquem. I ciutats medievals com Les Baux, enfilada dalt del seu turó fortificat. O Aigües Mortes, extreta de l’edat mitjana. Petits pobles penjats del Luberon, com ara Rousillon. Curiositats naturals com La Vaucluse. Parcs naturals tan magnífics com La Camargue, amb els seus bous, cavalls, platges. Ciutats plenes d’història, com Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provença està allà, per vosaltres. I l’abadia del Thoronet no n’és la joia més petita. De vegades costa una mica de trobar. El millor és anar per l’autopista A 8, passat Aix en Provence, i deixar-la a la sortida 35, a tocar de Cannet des Maures, (també possible per la N 7).  Allà prendre la D 79 fins el poble de Thoronet i després fins la pròpia Abadia del Thoronet. Hi ha bon lloc per aparcar, a la sombra, i un petit bar, força car, on fan quatre plats i tenen begudes. No hem dormit mai prop del Thoronet, però als pobles del costat hi ha restaurants i hotels que ens van semblar agradables.

Image00129

El Thoronet es una abadía de la Provenza. Una abadía románica cisterciense. De una belleza sobrecogedora, inexplicable. La pureza de sus líneas, la indescriptible sutilidad de los espacios, que no podemos transcribir en palabras porque son cosas que se han de ver, o mejor aún, que deben sentirse. El claustro, atípico, potente pero ligero, és a la vez abierto y recogido. La fuente, delicada, mágica, un lugar que no parece de este mundo, de una paz indefinible. La iglesia sencilla, desnuda, perfecta, de una sonoridad celestial. Y todo ello en un rincón escondido de la Provenza más luminosa, más bonita. Un monasterio rodeado de bosques de pinos donde cantan día y noche las cigarras. Rodeado de un muro antiguo, iniciático… un cercado telúrico. No se pueden definir las sensaciones de extrema beatitud que se experimentan al recorrer estos silenciosos muros, estas aristas nítidas de piedra blanca y pura. Acercaos a la abadía del Thoronet si alguna vez pasáis camino de Italia. O bien si os adentrais en esta tierra encantadora y mítica que es la Provenza. Un destino de vacaciones que se os hará inolvidable. Pueden recorrer sus tierras a finales de la primavera, cuando los campos de lavanda estan en flor y el aire se llena de aromas maravillosos. Cerca del Thoronet hay otras abadías hermanas que os esperan. Senanque o Sylvacane. Dos joyas tan bonitas como la que les indicamos. Ciudades medievales como Les Baux o Aguas Muertas. Pueblos colgados del Luberon, como Rousillon. Curiosidades naturales como La Vaucluse. Parques naturales tan magníficos como La Camargue. Ciudades llenas de historia, como Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provenza está allí, está por vosotros. Y la abadía del Thoronet no es la joya más pequeña. A veces cuesta un poco de encontrar. Lo mejor es ir por la autopista A8, pasando Aix en Provence, y dejarla en la salida 35, cerca de Cannet les Maures, (también és posible ir por la N7). Allí tomar la D 79 hasta el pueblo de Thoronet y después hasta la propia Abadía del Thoronet. Hay un buen lugar para estacionar, a la sombra, y un pequeño bar, bastante caro, donde hacen cuatro platos combinados y tienen bebidas. No hemos dormido nunca cerca del Thoronet, pero en el pueblo hay restaurantes y hoteles que nos parecieron agradables.

Anuncis

Pessebre vivent parlat a Les Gunyoles


Aquest Nadal teniu una cita a les Gunyoles d’Avinyonet per gaudir del seu famós Pessebre Vivent Parlat. L’únic pessebre vivent de Catalunya que és una escenificació parlada, com una mena de representació d’uns pastorets a l’aire lliure. Es tracta d’un circuit tancat al voltant d’una cova natural, al mig del bosc. Per iniciar el recorregut haureu de deixar el cotxe al centre de la localitat, al local social del pessebre, on es projecta un audiovisual mentre s’espera el guia que ens acompanyarà pels carrers del poble fins a la muntanya on s’inicia el Pessebre Vivent Parlat. A Les Gunyoles és fácil arribar-hi per l’antiga N-340 anat fins Avinyonet, en concret fins el nucli d’Avinyó Nou, i d’allà per la carretera BV-2412 fins el poble. Si us fa por el port de l’Ordal, o les cues, podeu anar per l’AP-7 fins Sant Sadurní d’Anoia i remuntar cap a la N-340 des de la vall. Si això tampoc us agrada, per les corbes, podeu anar fins Vilafranca del Penedès i recular en direcció Barcelona per la N-340. Si voleu passar el dia per allà podeu visitar el magnífic monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, amb l’església, el seu campanar maravellós, i un claustre mutilat que conserva només una ala de columnes de capitells bellament esculpits.  Ara bé, si el voleu veure per dins haurà de ser el primer o el tercer dissabte de cada mes, a les 11, o a les 12 del migdia. També teniu ben a prop el jaciment iber del Turó de la Font de la Canya, que es visita el segon i el quart dissabte de mes, reservant prèviament i trucant a l’Ajuntament, a les 11 del matí. El colomar de l’Arboçar és una altre excursió possible, un indret amb una magnífica vista sobre el tota la comarca. I el propi casc antic de Les Gunyoles, amb la torre romana en un extrem, també és molt bonic, i mereix una parada. Es tracta d’un conjunt típic de cases de pedra, de poble, que fa gràcia de veure. A la zona hi ha bons llocs on dinar. Teniu, o potser ja ha tancat?, el restaurant U, al mateix poble, que estava molt bé. A Sant Pau de l’Ordal hi ha el famòs Can Xim, que ens agrada molt. Allà mateix teniu també Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni, que també son molt molt interessants. El que us hem dit, menjareu bé. Una pizzeria, trattoria, maravellosa, la Trebbia, està un xic més apartada, a Vilafranca del Penedès, a la plaza de la Sardana, 3. Tel: 93817 13 99. Ja ho sabeu, en mitja hora llarga podeu ser a Les Gunyoles a gaudir d’un pessebre parlat!.

Los días de Navidad pueden subir hasta el pequeño pueblo de las Gunyoles para disfrutar de su famoso Pesebre Viviente Hablado . El único belén viviente de Cataluña que es una escenificación hablada , como una especie de representación al aire libre . Se trata de un circuito cerrado alrededor de una cueva natural , en medio del bosque . Para iniciar el recorrido deberán dejar el coche en el centro de la localidad , en el local social del pesebre , donde se proyecta un audiovisual mientras se espera el guía que nos acompañará por las calles del pueblo hasta la montaña donde se inicia el Pesebre Viviente hablado . A Las Gunyoles es fácil llegar por la antigua N -340 yendo hasta Avinyonet , en concreto hasta el núcleo de Avinyó Nou , y de allí por la carretera BV- 2412 hasta el pueblo . Por miedo el puerto del Ordal , o las colas , se puede ir por la AP- 7 hasta Sant Sadurní y remontar hacia la N -340 desde el valle . Si esto tampoco les gusta , por las curvas , pueden ir hasta Vilafranca del Penedès y retroceder en dirección Barcelona por la N- 340. Si deseais pasar el día por allí se podrá visitar el magnífico monasterio románico de Sant Sebastià dels Gorgs , con la iglesia , su campanario maravilloso , y un claustro mutilado que conserva sólo un ala de columnas de capiteles bellamente esculpidos . Ahora bien , si deseais verlo por dentro deberá ser el primer o el tercer sábado de cada mes , a las 11 , oa las 12 del mediodía . También tienen muy cerca el yacimiento íbero del Cerro de la Fuente de la Caña , que se visita el segundo y el cuarto sábado de mes , reservando previamente y llamando al Ayuntamiento , a las 11 de la mañana . El palomar del Arboçar es otra excursión posible , un lugar con una magnífica vista sobre el toda la comarca. Y el propio casco antiguo de Las Gunyoles , con la torre romana en un extremo , también es muy bonito , y merece una parada. Se trata de un conjunto típico de casas de piedra , de pueblo , que hace gracia de ver. En la zona hay buenos lugares donde comer. Tienen , ¿o quizás ya haya cerrado ? , el restaurante U , en el mismo pueblo , que estaba muy bien. En Sant Pau d’Ordal está el famoso Can Xim , que nos gusta mucho . Allí mismo tienen también Cal Pere del Maset , o Cal Saldoni , que también son muy interesantes . Lo que os hemos dicho , comerán bien. Una pizzería , trattoria , maravillosa, la Trebbia , está un poco más apartada , en Vilafranca del Penedès , en la plaza de la Sardana , 3 . Tel: 93 817 13 99 . Ya lo sabéis , en media hora larga puede ser a Las Gunyoles a disfrutar de… ¡un pesebre hablado ! .

Pessebre vivent a Perelada


La vila de Perelada, a l’Empordà etern, no necessita gaires actes de promoció. És una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Comencem pel seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, interessantíssima, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceràmica i gaudireu de la visita als cellers i les caves. Doncs bé, en el parc d’aquest castell s’hi fa, cada any per les festes de Nadal, la representació del Pessebre Vivent de Peralada, que proposa un recorregut per diferents escenografies sobre la vida de Jesús, dins el Parc Històric del Castell de Peralada.El Pessebre Vivent de Peralada és conegut per la demostració dels oficis antics, com el cisteller, les brodadores, les filadores, el picapedrer, el ferrer, la castanyera, el tallista i un forn de pa entre d’altres. Aquest any podeu gaudir-lo el dia 1 de Gener de 2018, a les 19:00 hores en una única funció. Arribeu-vos a Perelada perquè el seu poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènec, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. També podeu passar-hi un cap de setmana. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. A tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances de Cap d’any, com per exemple la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alcen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies… Ja ho veieu, podeu començar pel pessebre vivent i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. En este entorno, en el parque del castillo, tiene lugar un pessebre viviente muy chulo. También acompaña el pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, con destinos más que suficientes, como la villa de Vilabertran, que es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por el pesebre viviente y, ¡ya veremos como acabamos!.

Nadal al Turó de l’Enric


La Morera és un barri de Badalona. Està situat cap a la muntanya, camí de l’Hospital General de Can Ruti, a tocar de Pomar, i al costat de Bufalà. Des de fa anys la gent d’aquest barri, i dels barris veïns reivindiquen salvar el Turó de l’Enric, un espai oblidat i degradat on ara hi volen fer un supermercat. El 24 de desembre, tot celebrant el Nadal, hi ha una activitat familiar organitzada pel col·lectiu Salvem el Turó de l’Enric. Hi haurà tot un seguit d’activitats nadalenques perquè els més menuts de la casa s’ho passin d’allò més bé! Començaran amb un taller d’imants on podreu personalitzar el vostre Tió i enganxar-lo a la porta de la vostra nevera! Després, explicaran el conte de Nadal i faran cagar el Tió! Ha estat tots aquests dies menjant de valent, així que de ben segur que cagarà molts dolços! I per acabar la festa, faran una «megaselfie» nadalenca amb tots els participants. No us ho perdeu!. El punt de trobada serà a l’avinguda de Carlemany amb el carrer del torrent de la Font. L’acte és lliure. No hi falteu!.  Arribareu a Badalona, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre i caldrà agafar un bus a la mateixa estació. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona, que us deixa al barri veï de Pomar, o a l’entrada de la Morera, just a la gasolinera. O el metro de la línia 2, la lila, fins parada final: Pompeu Fabra. D’allà de nou cal agafar un bús: B27, B3, B4, B25… B8… Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Nord, i preneu en direcció muntanya, cap a Can Ruti. Si veniu per la B-20, llavors haureu de baixar cap al mar. Fàcil aparcament. Animeu-vos!.

La Morera es un barrio de Badalona. Está situado hacia la montaña, camino del Hospital General de Can Ruti, junto a Pomar, y junto a Bufalà. Desde hace años la gente de este barrio reivindica la remodelación y limpieza del Turó de l’Enric, una pequeña elevación abandonada durante años. El dia 24 de diciembre de 2017 celebran una fiesta de Navidad con talleres y caga tió. Entrada libre. Podeis llegar con la línea C-1 de trenes. La estación queda en el centro y habrá que coger un bus en la misma estación. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona, que llega al barrio vecino de Pomar, o bién bajar en la entrada de la Morera, justo en la gasolinera. O el metro de la línea 2, la lila, hasta parada final: Pompeu Fabra. De allí de nuevo hay que coger un autobús: B27, B3, B4, B25 … B8 … Si venís en coche, seguid la C-32 hasta la salida Badalona Norte, y tomar en dirección montaña, hacia Can Ruti. Si venís por la B-20, entonces tendréis que bajar hacia el mar. Fácil aparcamiento. ¡Animaros!.

Sant Andreu a La Llacuna


La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 30 anys. Tot això serà el diumenge, 3 de desembre, durant tot el mati, a la places i carrers del poble. Hi haurà una fira comercial que comença a partir de les 8.30 hores del  matí a la Plaça Major. I també la matança del porc, amb bons entrepans de botifarra a la brasa amb allioli i porrons de vi. Tot organitzat pels agricultors i cansaladers de la Llacuna. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2017 toca el 3 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Funifira de Gelida


 

Un any us convidem a arribar-vos fins la bellíssima població de Gelida, una vila molt propera a Barcelona, on aquest dissabte, dia 11 de novembre de 2017, te lloc la Funifira, una famosa fira de maquetisme, especialment  ferroviari, però no només, i que aquest any arriba a la seva vuitena edició. Una fira per a tots els públics, plena d’activitats familiars que ompliran el nucli urbà tot el cap de setmana. Podreu, a més, pujar al vell funicular que va i ve de l’estació, visitar magnífic castell medieval de poble, una joia molt desconeguda, fer un tast pels cellers locals o una ruta modernista. Els infants s’ho passaran molt bé. Hi haurà tallers, moltes maquetes ferroviàries i navals i d’aeromodelisme. Arribeu-vos fins Gelida, el poble que estima els trens. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del Penedés. Per això una festa dedicada al funicular, la Funifira. La festa forta serà dissabte, matí i tarda, de 12 a 23 hores. A Gelida, hi ha molt bons restaurants com ara la Fonda de Cal Boter, cuina de tota la vida, o més informal El Café de Gelida, bona teca també. Ens agrada l’ambient rústic però coquetó de Ca l’Amadeu, pizzes, tapes i alguna cosa més, tel: 937 79 01 07, i que està al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Als afores, en una típica masia catalana hi ha el restaurant Panyella, un lloc per seure’s a menjar com abans, plats de cuina de tota la vida. I si sou gent de pic-nic esteu d’enhorabona, perquè heu de saber que a Gelida hi ha moltes fonts, algunes d’elles amb bonics espais de lleure. La més propera, i millor condicionada, és l’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents, objecte d’una entrada en aquest mateix bloc. Arribar-s’hi és molt fàcil. Es troba a la mateixa carretera que surt de Gelida cap a Sant Sadurní d’Anoia, tot just a un cinc-cents metres del casc urbà. És un indret bonic, amb possibilitat de graelles per fer carn a la brasa, una font amb molta aigua, que diuen que te propietats curatives.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, tendrá lugar, a mediados de noviembre una feria de maquetismo ferroviario y trenes. Es normal. Gelida depende del tren en su relación con el exterior. Situada en lo alto de una colina, las salidas de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona, son escasas, y la carretera desde Martorell o Sant Sadurní d’Anoia, está llena de curvas. Por eso, hace ya muchos años, hicieron un curioso y simpático funicular para llegar a la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Por eso hablamos de la Funifira. La fiesta será el sábado de 12 a 23 horas. En Gelida hay muy buenos restaurantes, pero si sois de pic-nic, debéis saber que en Gelida hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. La más cercana, y mejor acondicionada, es el área de picnic de la Fuente de Can Torrents. Llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

Fira de la Coca i del Mató de Monistrol


La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.