Els Tonis de Taradell


Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona aquest cap de setmana, de divendres a diumenge, abans de Sant Antoni Abat, hi fan la passada dels tres tombs i la festa dels Tonis. Una de les festes amb més arrels de Catalunya. L’acte central, però no l’únic, és l’anomenat Passant dels Tres Tombs. Una passada de carruatges i animals semblant a la dels tombs d’arreu del país. Però, a més, altres actes tenen lloc en la festa dels Tonis: una fira comercial o la interessant mostra de feines del camp fetes per cavalls i mules. A migdia, des de l’Alzinar de la Roca, on es guarden els carros, surt la passada, que recorre els carrers del poble. Diversos grups musicals i de folklore amenitzen els actes: orquesta, grallers, bastoners, un esbart, i una colla de flabiolaires. No és una passada petita. Hi ha més de 60 carros i 300 animals de tota la comarca.  A la tarda, havaneres. Ja ho veieu: la festa dels Tonis de Taradell és una oportunitat, no gaire lluny de Barcelona, per viure un acte que es repeteix any darrera any. Un acte que encantarà els vostres menuts i menudes. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu disfrutar d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la pressó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar amb infants us recomanem el Mas del Gurri Xic, que és una granja escola. Si cerqueu quelcom més el·laborat, llavors us convé la masia La Roca. Si busqueu quelcom cassolà, el Terra Endins, és el vostre lloc. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. No creiem que us calgui dormir a Taradell, però heu de saber que hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping. Bons Tonis a Taradell, no gens lluny de Barcelona!.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona el domingo antes de San Antonio Abad tiene lugar la fiesta de los Tonis. Una de las fiestas con más raíces de Cataluña. El acto central, pero no el único, es el llamado Pasant de los Tres Tombs. Un pase de carruajes y animales similar a la de los de todo el país. Pero, además, otros actos tienen lugar en la fiesta de los Tonis: una feria comercial o la interesante muestra de trabajos del campo hechos por caballos y mulas. A mediodía, desde el Encinar de la Roca, donde se guardan los carros, (en la foto), sale la pasada, que recorre las calles del pueblo. Varios grupos musicales y de folklore amenizan los actos: orquesta, grallers, bastoners, una banda, y un grupo de flabiolaires. No es una pasada pequeña. Hay más de 60 carros y 300 animales de toda la comarca. Por la tarde, havaneres. Ya lo veis: la fiesta de los Tonis de Taradell es una oportunidad, no muy lejos de Barcelona, para vivir un acto que se repite año tras año. Un acto que encantará a sus pequeños y pequeñas. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. No creemos que necesiten dormir en Taradell, pero deben saber que hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.

Anuncis

Pessebre vivent dels Estels


La Masia de Castelló es un poble fantasma, on no hi viu ningú des del 1950. Està completament deshabitat, ruïnós, sense vida. Està situat al terme municipal de l’Hospitalet de l’Infant, entre els pobles de Mas boquera i Vandellòs. De fet s’hi arriba des d’una pista que surt de Mas boquera. El 1997 la gent d’aquelles terres es va proposar recuperar Castelló. Hi una de les maneres de fer-ho va ser organitzar-hi un pessebre vivent, (i altres actes al llarg de l’any). Avui en dia, l’anomenat “Pessebre dels Estels” és un dels més bonics de Catalunya. Els visitants poden veure, a més de l’actuació teatral en ella mateixa, el marc incomparable d’un poblet de pagés sorgit de la nit dels temps. Anar a raure a un llogarret rural i veure com era l’espai i la vida en un entorn rural preservat de la modernitat. Hi ha quadres bíblics i dels principals oficis que es desenvolupaven a l’antic Castelló. No us perdeu el moment màgic en que aquest indret mort tornarà a reviure. Serà els dies 30 de desembre i 6 de gener, de 18 a 20,30 hores. Aprofiteu per passar el dia, i potser un cap de setmana, a la vora del mar, a l’Hospitalet de l’Infant. Descobriu el sol i unes platges maravelloses. També el seu petit nucli antic. Quatre cases al voltant de l’hospital de l’infant Pere fundà. Investigueu-hi les restes de la guerra civil. Un aeròdrom, nius de metralladora, trinxeres, bateries antiaèries… Per dormir en aquelles terres teniu molts hotels, apartaments, cases rurals i tres càmpings. Des del luxós La Figuerola, situat al poble veï de Vandellós, fins el senzill però digne Hotel Sancho, al mig del poble antic. Per dinar moltíssim restaurants de tota mena. Els més bons pertanyen als hotels, com el Llorca, a la platja de l’Almadrava, o el distinguit El Safareig, de l’hotel La Figuerola a Vandellós, o bé el Vistamar, que és també una pizzeria, a l’Hospitalet. Una bona idea per aquests dies de Nadal i Reis. Cap al sud!.

La Masía de Castelló es un pueblo fantasma, donde no vive nadie desde 1950. Está completamente deshabitado, ruinoso, sin vida. Está situado en el término municipal de L’Hospitalet de l’Infant, entre los pueblos de Masboquera y Vandellòs. De hecho se llega desde una pista que sale de Masboquera. En 1997 la gente de aquellas tierras se propuso recuperar Castelló. Una de las maneras de hacerlo fue organizar un pesebre viviente, (y otros actos a lo largo del año). Hoy en día, el llamado “Pesebre de las Estrellas” es uno de los más bellos de Cataluña. Los visitantes pueden ver, además de la actuación teatral en sí misma, el marco incomparable de un pueblo de payés surgido de la noche de los tiempos. Ir a parar a una aldea y ver cómo era el espacio y la vida en un entorno rural preservado de la modernidad. Hay cuadros bíblicos y de los principales oficios que se desarrollaban en el antiguo Castelló. No os perdáis el momento mágico en que este lugar muerto volverá a revivir. Aprovechad para pasar el día, y quizás un fin de semana, a orillas del mar, en L’Hospitalet de l’Infant. Descubrid el sol y unas playas maravillosas. También su pequeño casco antiguo. Cuatro casas alrededor del hospital que Don Pedro fundó. Investigad los restos de la guerra civil. Un aeródromo, nidos de ametralladora, trincheras, baterías antiaéreas … Para dormir en aquellas tierras tienen muchos hoteles, apartamentos, casas rurales y tres campings. Desde el lujoso La Figuerola, situado en el pueblo vecino de Vandellós, hasta el sencillo pero digno Hotel Sancho, en medio del pueblo antiguo. Para comer hay muchísimos restaurantes de todo tipo. Los mejores pertenecen a hoteles, como el Lorca, en la playa de la Almadrava, o distinguido local del hotel La Figuerola en Vandellós, o bien el Vistamar, que es también una pizzería, en L’Hospitalet. Una buena idea para estos días de Navidad y Reyes.

Mercat medieval a Vic


mercat-medieval-vic

Us convidem a pujar, durant aquest pont de la Puríssima, o de la Constitució, fins la bellíssima ciutat de Vic, per veure i viure el seu esplèndit mercat medieval. Serà del 6 al 10 de desembre pels carrers del centre històric de Vic. Hi trobareu paradetes distribuides per tot el nucli antic de la ciutat. Hi ha de tot: herbes medicinals, embotits, formatges, xocolates… i molt de menjar, creps, pernils, entrepans, botifarra, pizzes, cerveses artesanals, vi i pastisseria artesanal. També recreacions històriques, amb amor, odi, traïció i sang, amb més de 40 actors. No hi falten mai les activitats infantils, la música, els balls i els espectacles de carrer. Els oficis medievals estan ben representats i les aus rapinyaires: àguiles, falcons, voltors i mussols. Més de 400 paradetes repartides per tot el nucli antic. A més hi ha tres zocos d’inspiració àrab. Si visiteu el campament podreu veure demostracions de forja tradicional, entrenaments en armes, tallers d’escriptura gòtica, recreació de les cerimònies dels templers, exhibicions d’esgrima, i molt més!. No és un mercat medieval més. És el millor mercat medieval de Catalunya, tal i com sona. El més gran, el més visitat, el que ocupa més places i carrers, el que ocupa més espai, el ofereix més quantitat i qualitat, el que te més paradetes, amb millor ambientació, amb vestuari més adient. Creieu-nos si us diem que el Mercat Medieval de Vic mereix tot el que d’ell diem. Vic te un casc antic medieval enorme. Places, carrers, carrerons, parcs i passejos estan plens de tota mena de paradetes de tot tipus de productes. Parades gastronòmiques, penseu que a Vic hi ha el millor embotit de Catalunya, de formatges… A més de viure el mercat medieval, podreu anar visitant monuments i obres d’art de primer nivell. Com la catedral, un gran edifici neoclàssic, amb una magnífica torre romànica, que guarda al seu enorme interior, unes pintures maravelloses del genial pintor Josep M. Sert. Al seu costat, el museu episcopal conté el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu que no podeu ignorar. Com també s’ha de veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. És impossible donar la relació de totes les esglèsies, convents i monestirs, palaus, cases fortes i burgeses que us sortiran al pas. Nomes cal fer esment de la plaça major, la mercadal, on s’hi celebren mercats des de l’edat mitjana. Pugeu aquest proper pont a Vic. Però aneu-hi ben aviat, perquè si arribeu tard no trobareu aparcament. Perquè visitant el mercat medieval més bonic de Catalunya hi ha molta, molta, molta gent. Sense paliatius. Podeu trobar fins i tot cua a la carretera d’accés, i no és broma. El boca-orella ha funcionat, i la gent hi va en massa. Ja esteu avisats. Podeu dinar a la fira, en les parades de menjar, nombroses i ben acondicionades. Si us agrada més gaudir de una bon taula ho teniu fàcil. L’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molta oferta, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ La vinateria DO Vic és molt bonica, i diuen que s’hi menja bé. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Per dormir teniu un bon hotel NH, que també te un bon menú al migdia, o el clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssic el Jaume Balmes, més cèntric. Quelcom més coquetó?. Caldrà anar a les afores, concretament a Sentfores, on hi ha el Mas la Miranda. Durant la fira medieval, però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu amb antel·lació, perquè hi haurà molta, molta gent!. Bona fira a Vic!.

Vic celebra su mercado medieval a primeros de diciembre, a menudo coincidiendo con el puente de la Constitución. Y diréis … un mercado medieval más. Pues os equivocaríais si pensáis que estamos ante una feria como tantas. El Mercado Medieval de Vic merece las mayúsculas de su nombre porque es enorme. Pensad que hay más de 300 paradas repartidas por todo el casco antiguo de Vic. Y esta es una ciudad grande. Plazas, calles, callejones, parques y paseos están llenos de toda clase de tenderetes de todo tipo de productos. Paradas gastronómicas, en Vic está el mejor embutido de Cataluña, y los mejores quesos, y comidas cocinadas allí mismo. También hay paradas artesanas y de oficios, muchas, muchísimas, muy interesantes. También muestras de animales, como caballos, ovejas, vacas, burros … muestras de aves de presa, todo lo imaginable. Los niños podrán montar a caballo, asistir a espectáculos de calle, escuchar música o ver exposiciones. El casco antiguo de Vic acompaña mucho un mercado de estas características. Anclada en el tiempo del barroco, la villa de los santos y de los sacerdotes, dormida hasta no hace mucho tiempo en el sueño pesado de los pueblos olvidados del progreso. Así ha podido preservar palacios, templos, su ambiente en general, que nada tiene que ver con el siglo XXI. Por suerte las viejas calles no se han degradado. La universidad ha ocupado espacios y ha revitalizado el centro. Por eso gusta recorrer el mercado medieval y ir visitando monumentos y obras de arte de primer nivel. Como la catedral, de estilo neoclásico, pero con una magnífica torre románica. En el interior las pinturas maravillosas de Sert. Al lado, el museo episcopal guarda lo más granado del arte románico y gótico catalán. Un museo ejemplar. Unas calles allá toparéis con un verdadero templo romano, como sacado directamente y sin escalas de la época de los césares. Sería imposible reseñar las iglesias, conventos y monasterios, palacios, casas fuertes y casas burguesas que les saldrán al paso. Sólo hacer mención de la espléndida plaza del mercadal, la plaza mayor, la plaza grande, única en toda Cataluña, donde se celebran mercados tan nombrados como el del ram, o más sencillos, como el de cada sábado. Subid hasta Vic. Si no llegáis tarde encontrareis fácil aparcamiento y bien señalizado, en los parkings habilitados, o por las calles del barrio más moderno, antes de llegar al centro histórico. Pueden comer en la própia feria, en las paradas de comida, numerosas y bien acondicionadas. Si os gusta más disfrutar de una buena mesa lo teneis. El ambiente estudiantil de Vic ofrece muchos lugares donde comer bién. Como el restaurant Basset, Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. O La Taula, donde hemos comido muy bién, en la Plaça Don Miquel Clariana, 4.  El Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, és alegre y desenfadado. El Caliu, y la vinateria DO Vic son bonitos y se come bién. El Jardinet és una apuesta segura, de toda la vida. Para dormir está el Hotel NH, con buen menú, o el Hotel Pamplona, a la ronda. O el clásico Jaume Balmes, céntrico. En el pueblo de Sentfores, está el Mas la Miranda. Durante la fira medieval habrá que reservar con antelación.

Fira del pa i la xocolata a Sant Gregori


Al poble de Sant Gregori, un municipi molt proper a Girona capital, hi fan una fira del pa amb xocolata. Serà aquest proper diumenge, dia 19 de novembre. Celebren la Fira del pa i de la xocolata, durant tot el dia. Seguint la programació de les darreres edicions, la fira comptarà amb una variada oferta d’activitats lúdiques per a les famílies. Totes tenen lloc a la Plaça Rafael Masó. A partir de les 10 del matí hi ha un mercat d’artesans, la xocolatada popular fins escurar l’olla, la concentració de vehicles clàssics, i de motos històriques, i també tractors al carrer Torrent Vidal. Durant tot el matí, i a la tarda també, moltes activitats d’animació infantil i de jocs tradicionals. No faltarà animació de carrer. A la tarda més animació infantil, més tallers, berenar de pa i xocolata, amb menjada de gran pastís i una figura de xocolata, i final amb música i animació infantil. Els restaurants del poble incorporaran plats cuinats amb xocolata a les seves cartes i menús. Sant Gregori està a la nostra sempre estimada Girona. S’hi arriba, des de la ciutat del Ter i l’Onyar per una carretera, la G-531, que surt des del mateix parc de la Devesa. Sant Gregori ha estat sempre una vila eminentment camperola, en una vall camperola també: la Vall de Llémena, de la qual és la porta d’accés. Encara que ha crescut molt en els darrers temps, encara conserva força d’aquest alegre bucolisme agrícola. A Sant Gregori, a més de disfrutar amb la fira, podreu visitar el poble, caminar a peu pels camps, anar en bici a veure ermites i masos medievals. Podeu arribar-vos també a Canet d’Adri, poble veï, amb uns bonics volcans apagats. I, naturalment, no deixeu de passar una estona a Girona, per veure’n la catedral i el barri jueu, o el casc antic. Per dinar, a la fira hi trobareu un servei de bar. De restaurants teniu El Racó d’en Pep.  A Sant Medir, trobareu el restaurant els Ocells Perduts, Tel. 972 209 610. L’hotel Mas Ferran, amb un bon restaurant també, el teniu al camí de la Bruguera, s/n.  Tel. 972 428 890.  D’entre els restaurants ens agrada Can Joan d’Adri, al poble veï, també maravellós, de Canet d’Adri, amb els seus volcans. Tel. 972 428 691. A Canet d’Adri hi ha el restaurant La Sala, a la plaça del poble, 1.  Tel. 972 428 284, o bé El Celler de l’Adroher,  Tel. 972 428 270. Més lluny, el Arnau de Can Perot, a Granollers de Rocacorba, terme ja de Sant Martí de Llémena. Tel. 972 443 045. El bon restaurant de Can Xifra és a la carretera de Cartellà. Tel. 972 428 546. Vinga, tots i totes a Sant Gregori per a passar un bon diumenge, amb pa i xocolata!.

San Gregori es un municipio muy cercano a Girona capital, desde donde se llega por una carretera, la G-531, que sale desde el mismo parque de la Devesa, en Girona ciudad. De hecho, el pueblo ha crecido mucho en los últimos años. El hecho de estar tan cerca de Girona y de estar rodeado de naturaleza, lo ha convertido en un destino privilegiado a la hora de buscar vivienda nueva. San Gregori era una villa eminentemente campesina, en un valle campesino también: el Valle de Llémena, de la que él es la puerta de acceso. Conserva aún hoy este alegre bucolismo agrícola. En San Gregori podrán visitar el pueblo, caminar a pie por los campos, ir en bici a ver ermitas y masías medievales. Pero hoy os queremos hablar de otra cosa. De una feria muy dulce que tiene lugar en Sant Gregori el tercer domingo de noviembre. La feria del pan y del Chocolate. ¿Recuerdan las meriendas de cuando éramos pequeños y pequeñas?. Y si el chocolate y el pan no les animan bastante, debéis saber que la feria coincide con una muestra de espectáculos familiares. Ahora pinta fantástico, ¿verdad?. Disfrutar de los actos de la feria y de un montón de espectáculos infantiles: pasacalles, animación, talleres, juegos … Todo ello comenzará a las 10 de la mañana, con un buen almuerzo popular con butifarra y chocolate caliente. Después pasacalles. Concentración de vehículos clásicos, motos históricas y tractores viejos. Intercambio de placas de cava y encuentro de encajeras. Taller de pan, juegos tradicionales, y espectáculo para los niños. También habrá venta y degustación de chocolate, y para mayores, de café. Y la típica feria de artesanía. No faltará, para cerrar el día, una buena merienda de … pan y chocolate, claro. En la feria se encuentra un servicio de bar. Para comer pueden probar los platos hechos con chocolate que servirán los restaurantes de la zona. Como por ejemplo Can Joan d’Adri, en el pueblo vecino, también maravilloso, de Canet d’Adri, con sus volcanes. Tel. 972 428 691. En Canet mismo está el restaurante La Sala, en la plaza del pueblo, 1. Tel. 972 428 284. De Canet también, El Celler de l’Adroher, Tel. 972 428 270. En el barrio del Raval, ya en Sant Gregori, se encuentra el restaurante El Racó d’en Pep, en la carretera de Santa Afra, s / n. Tel. 972 428 418. En Sant Medir, encontrarán el restaurante los Pájaros Perdidos, Tel. 972 209 610. El hotel Mas Ferran, con un buen restaurante también, lo tenéis en el camino de la Bruguera, s / n. Tel. 972 428 890. Más lejos, el Arnau de Can Perot, en Granollers de Rocacorba, término ya de Sant Martí de Llémena. Tel. 972 443 045. Can Xifra está en la carretera de Cartellà. Tel. 972 428 546. ¡Vayan a Sant Gregori a pasar un buen domingo!.

Festa Major al parc d’Olèrdola


Olèrdola és una vila romana i medieval, situada en el sud desconegut de Catalunya. Una talaia, una fortalessa, una potent roca on s’alça una capella romànica, una ciutadella íbera, una ciutat romana i un bastió medieval. Olèrdola era una avançada sobre les terres islàmiques de la Catalunya nova. Era el niu d’àligues des d’on íbers, romans i guerrers sotjaren l’enemic. Una forma dura de vida, això és Olèrdola. Avui, integrada en el Museu d’Art de Catalunya i en el Parc Natural del Foix, és una fita que no us podeu perdre, un bon lloc on anar amb els infants. Cal veure’n les muralles, les cases romanes, el safareig i les tombes medievals. Sorprenen també per les vistes sobre el Penedés. Podeu arribar-hi per la carretera que va de Vilafranca del Penedés a Sitges i Vilanova, per Sant Pere de Ribes. O a l’inversa. Aquí, precisament, s’hi celebra cada any pel novembre, el primer diumenge del mes, una festa de Viu el Parc, una festa major d’Olèrdola. Amb aquest motiu hi ha jornada de portes obertes al recinte i un seguit d’activitats lúdiques expressament pensades per la canalla. Aquest any 2017, la Festa Major del parc, a més de la jornada de portes obertes ens oferirà, a partir de les 10.30 hores, la recreació de manera participativa, d’un moment de la història multisecular del castell d’Olèrdola. Podreu ser-ne protagonistes a través de diversos tallers de creació artística. Amb el Google Maps podreu accedir, per cortesia del MNAC, al lloc exacte de la festa: https://goo.gl/rxneS1. Tot son activitats gratuïtes. Per dinar, allà mateix, a la carretera d’accés al castell teniu la masia Segarrulls. Fora d’aquest lloc teniu diversos restaurants als pobles del voltant, com ara el Mas Granell, a Moja, a la carretera que va cap a Daltmar, al Km. 1. www.masgranell.com. La Serreta, tel. 938905641, també és bona opció. A Sant Pere Molanta te molta fama la posada Piques. També estan bé el restaurant la casa del conill. No deixeu passar l’oportunitat de baixar fins Olèrdola, visitar el parc del Foix, assistir als actes de la festa. La qualitat assegurada. Animeu-vos. Són pocs kms. I és molt bonic!

Olèrdola es una villa romana y medieval, situada en el sur desconocido de Cataluña. Una atalaya, una fortaleza, una potente roca donde se alza una capilla románica, una ciudadela íbera, una ciudad romana y un bastión medieval. Olèrdola era una avanzada sobre las tierras islámicas de la Cataluña nueva. Era el nido de águilas desde donde íberos, romanos y guerreros feudales acechaban al enemigo. Una forma dura de vida, esto es Olèrdola. Hoy, integrada en el Museo de Arte de Cataluña y en el Parque Natural del Foix, es un hito que no os podéis perder, un buen lugar donde ir con los niños. Hay que ver las murallas, las casas romanas  y las tumbas medievales. Sorprenden también las vistas sobre el Penedés. Pueden llegar por la carretera que va de Vilafranca del Penedés en Sitges y Vilanova, por Sant Pere de Ribes. O a la inversa. Aquí, precisamente, se celebra cada año en noviembre, el domingo de la Fiesta Mayor del Parque del Foix. Con este motivo hay jornada de puertas abiertas en el recinto. Y toda una serie de actividades lúdicas expresamente pensadas para los niños. No hay que dejar pasar la oportunidad de bajar hasta Olèrdola, visitar el parque del Foix, y asistir a los actos de la fiesta. La calidad está asegurada. Animaos. Son pocos kms. y pensad que “El sur también existe”.

Festa Medieval i fira a Palautordera


Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta meravella natural, ho celebren amb una bonica Fira Medieval, amb un munt d’activitats i actes paral·lels. Reserveu dates per anar a Palautordera, perquè teniu, aquest cap de setmana, la fira medieval que us dèiem, i la propera, ja entrant a novembre, una festa de tardor amb una castanyada popular, concerts, espectacles, música, gegants, moltes activitats infantils. No podem ressenyar ni de bon tros tot el què fan. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà maravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

Fira de la Girella al Pont de Suert


El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concesions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, ferèstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’Assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tastos de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. El Villa Maria és un restaurant amb molt d’encant, i molt bona cuina, situat al poblet de Llesp, ja camí de la Vall de Boí. El millor de la zona. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. En una mena de xalet hi ha Casa Prades, als afores, un hostal cuco, senzill, casolà, amb habitacions i restaurant de bon menjar. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Més senzilla la Fonda Isard, o l’Hostal Canigó, molt tradicional. També Casa Modesto, un allotjament molt d’estar per casa, amb un restaurant de carn a la brasa. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anàven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Al poble de Coll, anat cap a Boí, una casa rural amb molt d’encant, hotelet i restaurant. Nova i acollidora: Casa Peiró. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.