Monfragüe

El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

La Fira Via Augusta a Santa Fe

La Fira de la Via Augusta es celebrarà aquest dilluns1 de maig, al petit poble de Santa Fe del Penedès. Una sortida en família, una matinal, o tot un dia. Un dia o un cap de setmana que podeu omplir visitant Vilafranca, Castellet o l’Arboç per exemple, amb el parc del Foix, o el Penedès amb el castell de Sant Martí Sarroca, o bé fent una ruta de caves per la terra del cava. Santa Fe, un poble agrícola, dedicat a la vinya en cos i ànima, que està a escassos kms. de Vilafranca del Penedès, ha muntat aquesta fira de la Via Augusta en honor d’aquest antic camí romà, que passa pel poble. Per anar-hi des de Barcelona cal arribar-se fins a Vilafranca per l’autopista AP-7, la de Tarragona, i deixar-la per agafar la C-15 en direcció Igualada. A pocs kms. trobareu la desviació, a mà dreta, cap a La Granada i Santa Fe, per la carretera BV-2156. La Fira de la Via Augusta és un mercat de productes agroalimentaris artesanals, sobretot vins i caves, però també formatges, embotits, pa, xocolates, mel, carquinyolis, verdures, aviram, herbes, olis, licors, galetes, most, bolets, melmelades i altres. La Fira i totes les activitats es realitzaran a la zona dels Pins de Cal Ferret. Durant tot el dia hi haurà moltes activitats infantils gratuïtes com ara caravana de burrets, corral de gallines… També durant tot el dia trobareu degustacions de productes dels cellers i caves de Santa Fe i una mostra d’antics oficis de la vinya i el vi. Per dinar us oferiran un àpat popular. Però si no teniu prou teca podeu dinar molt bé en els meravellosos restaurants de la propera Vilafranca o al restaurant El Sumoll distinguit, d’autor, i amb uns menús de preu molt ajustat per la qualitat que ofereixen, a la Granada. Ens agraden també llocs fabulosos de Vilafranca, com ara Cal Ton, exquisit local i menjar, o bé El Cigró D’Or, també inoblidable. Boníssim també el Miquel Soria, o el Racó de la Calma, cuina casolana. Una pizzeria de somni: Tresviso. I si un dia us voleu donar un luxe als sentits, dormiu i sopeu a l’Hotel Mas Tinell, el del cava del mateix nom. Caríssim amb bones raons per ser-ho.

La Feria de la Vía Augusta es el nombre de la Feria Agroalimentaria que se celebra este 1 de mayo, en el pequeño pueblo de Santa Fe del Penedès. Santa Fe está a escasos kms. de Vilafranca del Penedès. Para ir desde Barcelona hay que llegar hasta Vilafranca por la autopista AP-7, la de Tarragona, y dejarla para coger la C-15 en dirección Igualada. A pocos kms. encontrarán la desviación a mano derecha, hacia La Granada y Santa Fe, por la carretera BV2156. La Feria de la Vía Augusta es un mercado de productos agroalimentarios artesanales, sobre todo vinos y cavas, pero también quesos, embutidos, pan, chocolates, miel, carquinyolis, verduras, aves, hierbas, aceites, licores, galletas, mosto, setas, mermeladas y otros. La Feria y todas las actividades se realizarán en la zona de los Pinos de Cal Ferret. Durante todo el día habrá muchas actividades infantiles gratuitas como caravana de burritos, corral de gallinas … También durante todo el día encontrará degustaciones de productos de las bodegas y cavas de Santa Fe y una muestra de antiguos oficios de la vid y el vino. Para comer os ofrecerán una comida popular. Pero si no tiene suficiente teca puede comer muy bien en los maravillosos restaurantes de la próxima Vilafranca o en el restaurante El Sumoll distinguido, de autor, y con unos menús de precio muy ajustado para la calidad que ofrecen, en la Granada. Nos gustan también lugares fabulosos de Vilafranca, como Cal Ton, exquisito local y comida, o bien El Garbanzo De Oro, también inolvidable. Buenísimo también Miquel Soria, o el Rincón de la Calma, cocina casera. Una pizzería de sueño: Tresviso. Y si un día desean darse un lujo a los sentidos, dormíd y cenad en el Hotel Mas Tinell, el del cava del mismo nombre. Carísimo con buenas razones para serlo.

Aplec de maig al Castell de Claramunt

El primer dia de maig, el dimarts 1 de maig de 2018, el Castell de Claramunt acollirà, com ja és tradicional, l’Aplec de la Santa Creu. Al llarg del matí, a la fortalesa, es faran diferents activitats religioses i lúdiques, organitzades des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt. El programa d’actes s’obrirà a les 9 del matí amb un esmorzar popular. Una hora més tard, a les 10, el mossèn farà la benedicció del terme i a la capella de Santa Margarida oficiarà una missa.
A les 11, la Coral La Lira oferirà una cantada amb motiu del centenari de la formació vocal poblatana, sota la direcció de Marta Carceller. També es comptarà amb l’actuació de la Coral Terpsicore, de Sant Quintí de Mediona, sota la direcció de Marta Olivé. A les 12 del matí, es farà una enlairada de 300 globus blancs a favor de la Pau. Aquesta activitat serà el setzè any que es porta a terme. Seguidament, a la plaça del Castell, hi haurà una ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa. A la Sala Gran es podrà veure una exposició de fotografies i objectes dels 30 anys de la festa de celebració del mil·lenari de la fortalesa. A més de totes aquestes activitats, al llarg del matí, hi haurà animació medieval amb el grup La Cremallera i tir amb arc, a càrrec del grup Vall Llobera.  El castell de Claramunt és un dels millors, i més ben conservats, i més bonics castells de Catalunya, i d’Espanya i, si m’apureu us diré que d’Europa. No és un castell aparatòs, ni artificiós, ni romàntic. És un bon exemple de castell medieval, sense artificis, sense adicions, sense tonteries. Un recinte jussà, o de baix, amb patis i una cisterna. Un recinta sobirà, esplèndit, amb les restes d’un bellíssim temple romànic, d’una gran puresa. Una ciutadella, amb tres torres i una gran torre mestre. Tots ells edificis romànics, o gòtics, de línia austera, sense concesions de cara a la galeria. Una vista espectacular, quasi aèria damunt la conca d’Odena, l’Anoià i les serres interiors de Miralles. Tot això és Claramunt. Al castell s’hi arriba per la Pobla de Claramunt. Podeu fer l’aproximació per l’autovia A2 de Barcelona a Lleida, sortint a la primera sortida, la que indica Òdena i Igualada. Seguiu els senyals cap a La Pobla de Claramunt i el castell, tot força ben indicat. Podeu anar-hi també des de Martorell per Capellades, o des de Vilafranaca del Penédes, per la carretera que va a Igualada. La pista que puja al castell està al final del poble. Això si veniu des d’Igualada. O just a l’entrada, venint de Capellades. És una pista encimentada, estreta, difícil de trobar, que puja molt, insistent en la pujada. Una cadena tanca el pas de vehicles quan queden encara 1.500 mts. de camí costerut. Hi ha allà un aparcament justet, molt justet, però no el podreu fer servir aquest dia de l’aplec, tot estarà colapsat. És aquesta una excursió familiar un pèl dura, sobretot pels pares i mares que carregueu fills petits. L’esforç és potent, la pujada cansada, i malgrat tot la recompensa val la pena. La visita al recinte és lliure, o guiada si ho voleu així. Cal pagar un mòdic preu. Però el dia de l’aplec és especial, podreu entrar arreu. Per dinar i si us cal, dormir, teniu una fonda de tota la vida que us ofereix els seus serveis a la Pobla. És l’hotel Robert, a l’avinguda de Catalunya, 1, ben a prop del camí que puja al castell. També el restaurant Camí del Castell, a l’avinguda de Catalunya, 9, tel: 93 808 64 25. Al costat teniu “El Cau de l’Ais” a l’Avinguda de Catalunya, 15. Tel: 93 808 61 28. El Mas dels Vivencs, és molt bonic, però treballa quasi exclusivament per noces. Bon aplec al fabulós castell de Claramunt!.

El castillo de Claramunt es uno de los mejores, mejor conservados y más hermosos castillos de Catalunya y de España, e incluso, si me apurais, de Europa. No es un castillo aparatoso, ni artificioso, ni romántico. Es un buen ejemplo de castillo medieval, sin artificios, sin adiciones, sin tonterías. Un recinto inferior con patios y una cisterna, un recinto soberano, espléndido, con los restos de un bellísimo templo románico, de una gran pureza, y una ciudadela, con tres torres y una gran torre maestra. Edificios románicos, góticos, de línea austera, sin concesiones de cara a la galería. Una vista espectacular, casi aérea sobre la cuenca de Odena, Anoia o las sierras interiores de Miralles. Eso és Claramunt. Al castillo de Claramunt se llega por la Pobla de Claramunt. Pueden hacer la aproximación por la autovía A2 de Barcelona a Lleida, saliendo en la primera salida, la que indica Òdena e Igualada. Sigan las señales hacia La Pobla de Claramunt y el castillo, todo bien señalado. O bien suban desde Martorell hacia Capellades, o des de Vilafranaca del Penedès, por la carretera que va a Igualada. La pista que sube al castillo está justo al final del pueblo, al final de La Pobla de Claramunt. Eso si viene desde Igualada. O justo antes de entrar en el pueblo, viniendo de Capellades. Es una pista de cemento, estrecha, difícil de encontrar, y que sube mucho, insistente en la subida. Una cadena cierra el paso de vehículos cuando quedan todavía 1.500 mts. de cuesta. Hay allí un parking justito, muy justito. Una excursión familiar un poco dura, sobre todo si los padres y madres cargan con hijos pequeños. El esfuerzo es potente, la subida cansada, pero la recompensa vale la pena. La visita al recinto es libre, o guiada si se quiere, y hay que pagar un módico precio. Se pasa un audiovisual, y se venden recuerdos y bebidas, pero no hay bar ni restaurante. Hay pocos servicios, todo es de subsistencia. Para comer, y si necesita dormir, teneis en la Pobla una fonda de toda la vida que os ofrece sus servicios. Pequeña, antes seria lujosa, pero hoy está un poco, pero solos un poco, venida a menos. No obstante la buena comida está asegurada. Es el hotel Robert, en la avenida de Catalunya, 1, casi junto al camino que sube al castillo. Teléfono: 93 808 60 00. También teneis el Mas dels Vivencs, que es muy bonito, pero trabaja casi exclusivamente para la BBC (Bodas, bautizos y convenciones).

Formatges a Sant Pol de Mar

Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una saborosa fira de formatges artesans, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment molt bonica, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blau, és l”església de l’antic priorat de Sant Pau. En front d’ella, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar l’església parroquial, també elevada dalt del seu turó. Pintada tota de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana, en que fan la fira de formatges que ja us hem anomenat. És la 6a. Fira del Maresme d’Artesans del Formatge i de Pastor que se celebrarà aquest cap de setmana d’abril a la Plaça Anselm Clavé i que inclou xerrades, tastets, tallers i parades de venda de productes. Totes les activitats al carrer son gratuïtes. Es disposarà de servei de bar, i si plogués, els fats no ho vulguin, es farà tot a cobert, al pavelló municipal. Sant Pol no és lluny de Barcelona , 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. No fa temps de bany, però podreu gaudir de les seves platges, petites, però molt netes i boniques, que acolliran els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel-escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Començant pel restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda, carregat d’estrelles Michelin. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles però bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamur? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria de quesos en el bellísimo pueblo marinero de Sant Pol. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. Además de la feria del queso artesano, de sus catas, de sus talleres, estan sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol.  Menudos somos nosotros. ¡Somos del Maresme!.

La Fira de l’espàrrec a Gavà

A la ciutat de Gavà, una vila que està dins de l’àrea metropolitana de Barcelona, i per tant no està situada gaire lluny de la ciutat comtal, hi fan la seva famosa fira de l’espàrrec aquest cap de setmana. És, doncs, una festa bonica, que te lloc en un destí molt assequible per a les famílies, que hi poden arribar de moltes maneres. En cotxe, per l’autovia del Garraf, per la C-31 o per la C-32, o bé en tren. En aquest bloc, a més,  ja us hem parlat de altres meravelles que te la ciutat de Gavà, i que aquest cap de setmana, i coincidint amb la fira de l’espàrrec, tindran jornada de portes obertes i visita gratuïta, com ara les fantàstiques Mines prehistòriques, situades a la barriada de Can Tintorer, que són un motiu clar de visita familiar i una fita ineludible del neolític europeu. La Fira de l’Espàrrec és una gran mostra de tota mena de productes, una mena de petita expo. El recinte firal que ocupa al voltant de 20.000 metres quadrats, se situa en el centre de la ciutat. Podreu gaudir de moltes coses, si us arribeu a Gavà aquest proper cap de setmana. Entre elles, oficis artesans del món de la pagesia i una mostra comercial. Hi haurà paradetes dedicades a la venda de productes artesans, de bijuteria i altres. Pels més petits no hi faltaran al·licients: podran aprendre a manar espàrrecs, a fer paneres de llavors, o bé a cuinar-los en els tallers organitzats expressament pels menuts de la casa. Hi haurà un parc infantil, trobada de gegants i de cotxes antics. Els actes pensats per a les famílies son molts. Consulteu el programa a la web de l’ajuntament de Gavà. No us perdeu aquesta fira que va néixer fa més de mig segle, com un lloc on els agricultors del delta del Llobregat podien mostrar el seu saborós producte i, amb el pas del temps ha acabat essent una complerta mostra comercial, gastronòmica i ciutadana. Podeu fer una matinal agradable amb la canalla, corrent amunt i avall, mirant aquí i allà, amb l’espàrrec com excusa, a tocar de casa. I recordeu que, si voleu donar-li més contingut cultural a la sortida, podeu fer una visita a les mines de Can Tintorer, de forma gratuïta. Per dinar, a Gavà, fora de la fira, trobareu restaurants deliciosos, on podreu provar els espàrrecs. Us recomanem llocs com ara el major 36, glamurós i amb bon gust, o el modern Àmbar, trencador. Bona fira de l’espàrrec a Gavà!.

La ciudad de Gavà forma parte del área metropolitana de Barcelona. Está situada al sur de la ciudad condal, pasado ya el aeropuerto, justo antes de llegar a Castelldefels. Por tanto es facilísimo llegar, en coche, por la autovía del Garraf, C-31 o por la C-32, o bien en tren. Ya os habíamos hablado de Gavà al comentaros la belleza y la potente herramienta pedagógica de sus Minas prehistóricas, situadas en la barrido de Can Tintorer, que son un motivo claro de visita familiar y un hito ineludible del neolítico europeo. Hoy, sin embargo, os proponemos una ida hasta Gavà con un objetivo mucho más lúdico: su Feria del Espárrago. Una feria que nació hace más de medio siglo, como un lugar donde los agricultores del delta del Llobregat podían mostrar su sabroso producto. Ahora la Feria es algo más grande. Es una completa muestra comercial, también agrícola, y de gastronomía. Una expo en pequeño, con multitud de paradas y stands donde los niños recogerán todo tipo de propoganda y papeleo inútil. Ocupa un recinto grande en el centro de la ciudad. También habrá otros actos como actuaciones, actividades infantiles, etc. Ya lo sabéis, una matinal agradable haciendo el bobo, con los niños corriendo arriba y abajo, mirando ahora aquí, ahora allá, con el espárrago como excusa, al lado de casa. Y si queréis darle más contenido a la salida, os recomendamos vivamente la visita a las minas de Can Tintorer. Aprovechad que estos dias hacen jornada de puertas abiertas, y se puede entrar gratis. Si os queréis quedar a comer, en Gavà hay restaurantes deliciosos, donde la família podrá probar los espárragos, si os gustan. Recomendamos lugares como el mayor 36, glamuroso y con buen gusto, o el moderno Ámbar, rompedor. Evidentemente hay un montón más.

Fira de Primavera de Martorell

Martorell és avui dia una gran ciutat. Un enllaç de camins, carreteres i línies de ferrocarril. Una vila industrial creuada per dues autopistes, la A-2 i la AP-2. Tot i tenir alguns alicients turístics, com el Museu de la Rajola, o el pont medieval sobre el Llobregat, anomenat “Pont del Diable”, no és un poble per visitar. Però per la seva proximitat a Barcelona, per la seva fàcil comunicació en tren de rodalies i en cotxe, us atrevim a recomanar una visita amb motiu de la Fira de la Primavera que tindrà lloc aquest proper cap de setmana d’abril. Aquests dies trobareu moltes propostes familiars, culturals i de tota mena, a més d’una fira de mostres representativa de l’economia de la ciutat. Bona ocasió per una matinal, o una tarda, i no us cal quedar-vos a Martorell a dinar. Però si ho feu, teniu bons llocs on menjar, com ara La Senda de Toni, cuina de mercat. Bona fira de la primavera!.

Martorell es hoy día una gran ciudad. Un enlace de caminos, carreteras y líneas de ferrocarril. Una localidad industrial cruzada por dos autopistas, la A-2 y la AP-2. Aunque dispone de alicientes turísticos, como el Museo del Azulejo, o el puente medieval sobre el Llobregat, llamado “Puente del Diablo”, no es un pueblo para visitar. Pero por su proximidad a Barcelona, por su fácil comunicación en tren de cercanías y en coche, os atrevemos a recomendaros una visita con motivo de sus fiestas de la primavera. Se puede ir en una una matinal, o una tarde, y no necesitan quedarse a comer en Martorell. Pero si lo hacen, hay buenos sitios como La Senda de Toni, cocina de mercado. Buena feria en Martorell.

Campanes i Campaners a Os de Balaguer

El darrer cap de setmana d’abril a Os de Balaguer celebren, com cada primavera, la seva famosa trobada de campaners de Catalunya. És una bona excusa per visitar aquestes terres de Lleida, prepirineu en flor, i gaudir pels costeruts carrers de la població, de la fira de la Campana amb la mostra d’oficis antics. La festa comença el dissabte a la tarda nit, amb concerts i activitats adreçades al jovent, però el dia fort és el diumenge, 29 d’abril de 2018. Hi ha, com ja hem dit, la fira de la campana pels carrers del poble i activitats pels nens. Hi haurà força gent. La fira de campaners d’Òs de Balaguer te una merescuda fama i, cada any, augmenta el nombre de famílies que decideixen viure-la. Arribareu a Os de Balaguer si aneu per l’autovia A-2 fins Tàrrega, i d’aquí a Balaguer. Cal prendre després la carretera C-12 que, travessant el pont pel mig de Balaguer, us porta a Vielha. Uns kms. a la sortida de Balaguer trobareu, a mà esquerra, la desviació que porta a Os de Balaguer. Perfectament indicat. Podeu dinar a la fira, fer pic-nic o un entrepà al poble. O menjar a Ca la Nina, un restaurant ben típic al mateix Os de Balaguer. Fora de la vila, nosaltres preferim agafar el cotxe i anar fins el maravellós monestir de les Avellanes, uns kms. més amunt per la carretera C-12, en direcció a Àger i Tremp. Allà els germans maristes han muntat una hostatgeria de campanetes, més semblant a un hotel rural de luxe, amb molt d’encant, que a un acolliment cenobític. Menjareu, i si us cal, dormireu de fabula. L’entorn és ideal per la canalla. Camp de córrer, boscos, cap perill. A més, podeu fer un tomb per l’abadia: claustre i un tros de l’església gòtica, que conserva els cossos dels comtes d’Urgell. També podeu dormir bé a 9 kms. d’Os mateix, en l’antiga rectoria del poblet d’Alberola, en ple camp. Allà L’Abadia de Cal Bessó ofereix una casa rural, amb diferents seccions, que s’ofereix sencera o en parts. Podeu aprofitar per fer una visita a la presa de Canelles, a la cova negra o fer kaiac pel pantà. Mireu-vos el web d’Osaventura. Serà una idea fabulosa pel pont. Podríeu completar la sortida anant a conèixer Àger, una magnífica vila medieval presidida per la seva imponent col·legiata romànica de Sant Pere. Si finalment ens feu cas i us arribeu a Àger, no deixeu passar l’oportunitat de visitar amb els vostres infants el Parc Astronòmic de Catalunya.  També és meravellosa la ruta del congost de Montrebei, al límit d’Aragó, un camí penjat literalment damunt les aigües turquesa del pantà de Santa Anna. Si disposeu encara de més dies podeu remuntar el riu Pallaresa, passar el congost de Terradets i visitar l’antiquíssim castell de Mur. No oblideu fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme, un poblet medieval minúscul, amb un castell situat en un roc damunt el pantà de Camarasa. Ja veieu que la Noguera i la Vall d’Àger donen per a molt. Per dinar a Àger us recomanem Casa Xalets. Hi hem dinat fastuosament. Menú bo i bé de preu. Carrer La Font, 7. Tel: 973455296. Ens varen parlar també molt bé de Can Poble, just al davant. Més rústic. Els amants de dormir en tenda, bungalou o caravana teniu un càmping mític, pioner en el llançament turístic de la comarca, i infinitat de cases rurals i bons hotels. La trobada de campaners a Os de Balaguer serà l’excusa perfecta per recórrer el meravellós Montsec i els seus paratges. Quedareu encantats i bocabadats, segur!.

A finales de abril, en la pequeña y bonita población de Os de Balaguer, hace ya bastantes años que celebran el encuentro de campaneros de Cataluña. Al mismo tiempo, por las empinadas calles de la población, encontrarán la feria de la Campana. No faltará tampoco una demostración de oficios antiguos. El fin de semana entero está dedicado a este acontecimiento. Hay un buen desayuno de hermandad y, a continuación, ya empiezan a repicar las campanas de la villa. Cada campanero ofrece una variada muestra de toques y de su particular virtuosismo. Es bonito. Y los más viejos recordaremos cuando oíamos las campanas tocar a muertos, o el toque del ángelus. A mediodía solemne misa cantada. Seguido de una comida popular en la pista polideportiva. Un baile de fiesta pondrá punto y final a una jornada muy peculiar y diferente. No penséis que estareis sólos. Esta feria de campaneros tiene una merecida fama y, cada año, aumenta el número de familias que deciden vivirla. No nos extraña. Vale la pena. Llegarán hasta Os de Balaguer si van por la autovía A-2 hasta Tárrega y Balaguer. Hay que tomar después la carretera C-12 que, atravesando el puente sobre el Segre en el centro de Balaguer, les lleva a Vielha. Unos kms. a la salida de Balaguer encontrarán, a mano izquierda, la desviación que sube a Os de Balaguer. Perfectamente indicado. Pueden comer en la feria, hacer pic-nic o un bocadillo en el pueblo. Nosotros preferimos coger el coche e ir hasta el maravilloso monasterio de Les Avellanes, unos kms. más arriba por la carretera C-12, en dirección a Àger y Tremp. Allí los hermanos maristas han montado una hospedería de campanillas, más parecida a un hotel rural de lujo, con mucho encanto, que a un acogimiento cenobítico. Comeréis, y si es necesario, dormireis de fábula. El entorno es ideal para los niños. Campo donde correr, bosques, ningún peligro. Además, pueden dar una vuelta por la abadía: claustro y un trozo de la iglesia gótica, que conserva los cuerpos de los condes de Urgell. También pueden aprovechar para hacer una visita a la presa de Canelles, a la cueva negra o bién decidirse por hacer kayac en el pantano. Observad el web de Osaventura y escoged. Cerca teneis Ager, con su colegiata y su centro del espacio. Será un destino perfecto.

Puntes a Arenys de Mar

Des del divendres, 27 abril de 2018, a les 16 hores, i fins al diumenge, 29 abril 2018, a les 14 hores, trobareu a l’antiga fàbrica del licor Calisay, a Arenys de Mar, una bonica fira de les puntes. L’antiga fàbrica Calisay, que ara és Centre Cultural El Calisay, situat a la Riera, Pare Fita, 31, d’Arenys de Mar. L’art de fer puntes està molt arrelat als dos Arenys, el de Mar i el de Munt, i en aquesta zona del Maresme, Canet i Sant Pol. A Arenys de Mar hi ha un museu de puntes molt bonic, que no podeu deixar de visitar quan hi aneu. Des de fa molts anys l’ajuntament d’Arenys de Mar i Associació de Puntaires han intentat donar a conèixer aquesta artesania tan maca. A la fira hi haurà participació de puntaires de diferents països europeus: Polònia, França, República Txeca i Bèlgica i també escoles de Catalunya, com ara l’Associació Catalana de Puntaires, Associació de Puntaries Flor d’Alba d’Arenys de Mar, Puntaires Verge del Remei d’Arenys de Munt, Escola de Puntaires de Barcelona, Associació de Puntaires de La Garriga, Associació de Puntaires de Girona, Associació de Puntaires d’Arenys de Munt i Museu de les Puntes de l’Arboç. Durant els tres dies es realitzaran diverses activitats com ara tallers de fer puntes, demostracions diverses, jornada de portes obertes al Museu Marès de la Punta, i naturalment, una trobada de puntaires. Tot és gratuït i es realitzarà, com ja hem dit, a l’antiga fàbrica de licor, el Centre Cultural El Calisay d’Arenys de Mar. Arenys de mar, a més, és una bona idea per una sortida familiar. El poble té molts llocs ben xulos de veure, com ara el palau neoclàssic construït com a hospital per a pobres per l’americano Josep Xifré, molt proper al Calisay. O bé l’antic hospital de Sant Jaume, on ara hi ha el museu de la punta, o el museu de minerals, que acull una important col·lecció de minerals catalans i d’arreu del món, donació de Joaquim Mollfulleda. Al cementiri teniu la tomba de Salvador Espriu. Ben bonic aquest mític cementiri marí de Sinera, elevat en un turó per damunt del poble. No us perdeu l’espectacular retaule de l’Església parroquial de Santa Maria, obra de Pau Costa, un dels millors escultors del barroc català. Arenys conserva alguns trams de muralla, amb torres del segle XVI, pensades per defensar el poble de les incursions pirates. Cal anar a passejar pel bonic port pesquer, on fan la subhasta de peix, i probar alguna especialitat marinera en un restaurant de la vila. Al final us en recomanarem alguns de bons. Ja ho veieu, haureu d’anar a Arenys de Mar aquest cap de setmana!. No us caldrà dormir. Arenys és a 40 kms. de Barcelona per l’autopista de la costa. Per dinar hi ha bons llocs, però haureu de reservar. Teniu la Marina, a la Riera, prop de l’ajuntament. A tocar del Calisay hi ha l’Hotel Vila d’Arenys, amb bon restaurant, i habitacions maques. També proper La Raclette, un restaurant ben condicionat, bones fondues!. Bon peix, restaurant de tota la vida, davant de l’estació de tren: Casa Poncio. Per cert, el tren és una bona manera d’anar fins Arenys!. Carretera NII més avall, cap el port, La Nona, un local fresc, pasta i amanides, molt acollidor. Tots cap a Arenys!

Desde el Viernes, 27 de abril de 2018, a las 16 horas, y hasta el Domingo, 29 de abril 2018, a las 14 horas, encontrará en la antigua fábrica del licor Calisay, en Arenys de Mar, que ahora es Centro Cultural El Calisay , situado en la Riera, Pare Fita, 31, de Arenys de Mar, una bonita feria de las puntas. El arte de hacer puntas está muy arraigado a los dos Arenys, el de Mar y el de Munt, y en esta zona del Maresme, Canet y Sant Pol. En Arenys de Mar hay un museo de puntas muy bonito, que no puede dejar de visitar cuando vaya. Desde hace muchos años el ayuntamiento de Arenys de Mar y Asociación de Encajeras han intentado dar a conocer esta artesanía tan bonita. En la feria habrá participación de encajeras de diferentes países europeos: Polonia, Francia, República Checa y Bélgica y también escuelas de Cataluña, como la Asociación Catalana de Puntaires, Asociación de punta Flor de Alba de Arenys de Mar, Bolillos Virgen del Remedio de Arenys de Munt, Escuela de Bolillos de Barcelona, ​​Asociación de Encajeras de la Garriga, Asociación de Encajeras de Girona, Asociación de Encajeras de Arenys de Munt y Museo de las Puntas del Madroño. Durante los tres días se realizarán diversas actividades como talleres de hacer puntas, demostraciones diversas, jornada de puertas abiertas en el Museo Marès del Encaje, y naturalmente, un encuentro de encajeras. Todo es gratuito y se realizará, como ya hemos dicho, en la antigua fábrica de licor, el Centro Cultural El Calisay de Arenys de Mar. Arenys de mar, además, es una buena idea para una salida familiar. El pueblo tiene muchos lugares bien chulos de ver, como el palacio neoclásico construido como hospital para pobres por el americano Josep Xifré, muy cercano al Calisay. O bien el antiguo hospital de Santiago, donde ahora está el museo de la punta, o el museo de minerales, que acoge una importante colección de minerales catalanes y de todo el mundo, donación de Joaquim Mollfulleda. En el cementerio tiene la tumba de Salvador Espriu. Ben bonito este mítico cementerio marino de Sinera, elevado en una colina por encima del pueblo. No se pierdan la espectacular retablo de la Iglesia parroquial de Santa María, obra de Pau Costa, uno de los mejores escultores del barroco catalán. Arenys conserva algunos tramos de muralla, con torres del siglo XVI, pensadas para defender al pueblo de las incursiones piratas. Hay que ir a pasear por el bonito puerto pesquero, donde hacen la subasta de pescado, y probar alguna especialidad marinera en un restaurante de la ciudad. Al final os recomendaremos algunos de bonos. Ya lo veis, deberá ir en Arenys de Mar este fin de semana !. No necesitará dormir. Arenys es a 40 kms. de Barcelona por la autopista de la costa. Para comer hay buenos lugares, debería reservar. Tiene la Marina, en la Riera, cerca del ayuntamiento. Cerca del Calisay está el Hotel Villa de Arenys, con buen restaurante, y habitaciones bonitas. También cercano La Raclette, un restaurante bien acondicionado, buenas fondues !. Buen pescado, restaurante de toda la vida, frente a la estación de tren: Casa Poncio. Por cierto, el tren es una buena manera de ir hasta Arenys. Carretera NII más abajo, hacia el puerto, La Nona, un local fresco, pasta y ensaladas, muy acogedor. ¡Todos hacia Arenys!

La Magna Celebratio de Badalona

Un altre any ens plau de convidar-vos a venir a Badalona per assistir al magne espectacle de la Magna Celebratio. Una festa, un festival, una gran fira romana que organitza el Museu de Badalona. Serà aquest darrer cap de setmana d’abril. Aquest any el festival romà de Badalona ofereix, tot dissabte i tot diumenge, un seguit d’activitats adreçades a grans i petits que tindran les recreacions històriques com a protagonistes. La Magna Celebratio és molt més que una trobada de romans o un mercat. Si espereu veure desfilar un seguit de legions de pacotilla, no cal que vingueu a la ciutat. És tota una altra cosa. Una aposta diferent, cultural, de qualitat. És tota una ciutat que viu a la romana. Una cosa molt ben muntada, amb gran quantitat d’actes i activitats per a tota la família. Naturalment hi trobareu coses ben atractives, i ben educatives, per a totes les edats. Paradetes d’oficis romans, i tallers de tota mena, on es paga amb originals sestercis encunyats expressament a Badalona, que us emportareu de record. Venda al Museu. També podreu assistir a cuidades representacions i, com no, hi haurà muntat un campament romà, on no tot el dia estant els soldats desfilant. Potser el més cridaner serà la jornada de portes obertes als múltiples espais arqueològics romans de Badalona, que són molts i molt bonics. Diada excepcional per veure llocs que estan tancats habitualment, únics a Catalunya, Espanya i el món. La Magna Celebratio te una component gastronòmica afegida, doncs alguns dels restaurants de la vila ofereixen unes jornades amb un suculent menú romà. Tota la part antiga de Badalona, el Dalt la Vila, estarà ple d’espectacles i escenes sobre la vida romana. Hi haurà visites guiades i conferències de divulgació impartides per especialistes. I tot a tocar de Barcelona. Quinze minuts en cotxe, per la B-20, C-31  o la C-32. En autobús, una hora, si preneu el B-25 a plaça Urquinaona. Encara més fàcil en metro. Cal anar fins el final de la línia L2, la lila, fins l’estació de Pompeu Fabra. En tren, la línia C-1, us deixa en 20 minuts a l’estació de Badalona. La Magna Celebràtio és celebra al centre, molt a prop de l’estació del metro o el tren. Més cómode, impossible. Badalona us ocuparà un dia, que serà ben aprofitat i, si sou de Barcelona, o del Maresme, o de les rodalies, tornareu a casa sense dormir a Badalona. Però si veniu de més lluny, potser voldreu passar el cap de setmana a la ciutat. Llavors us podreu permetre el plaer de passejar per la Rambla, a tocar del mar, o fins anar a la platja a perdre-hi el sol. O bé potser visitareu el Museu de Badalona, amb un subol romà realment impactant. No us el podeu perdre. Per dinar, si voleu fer pic-nic, sense barbacoa, podeu anar al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, un xic allunyat del centre, però molt bonic. Un espai on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Si preferiu anar de restaurant us recomanem, prop del centre, a tocar de la plaça de la vila, i no lluny del museu, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar una bona pizzeria: La Piccola Roma, un bon lloc. No lluny, al carrer de Sant miquel 25, un italià amb classe, dels millors, Caruso, tel: 933 89 98 10. Seguint carretera endavant teniu La Mare del Tano, informal, hamburgueses. Al Carrer de Francesc Layret, 175, tel: 931 79 72 40. Més lluny encara, un restaurant més formal: La Sita, al carrer de Sant Bru, 48. Tel: 933 84 15 00. Tornant al centre de la ciutat, al carrer del mar, teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. Més avall en el mateix carrer, Neruca, una petita joia, amanides, pizzes, bocates. Al Carrer del Tei, 7, tel: 933 84 12 06. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: El Trabucaire, al La Bota de Aragón, i per a qui li agradin les pastes, el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner, bona qualitat, preus elevats. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Bona fira romana a Badalona!.

Un año más, este próximo fin de semana de abril, el Museo de Badalona organiza en la ciudad la Magna Celebratio. Se trata de una gran feria romana, muy bien montada, con gran cantidad de actos y actividades para toda la familia. Encontraréis puestos de oficios romanos, talleres de todo tipo, representaciones, un campamento romano, soldados y toda la parafernalia de la época. Además habrá jornada de puertas abiertas en los múltiples espacios arqueológicos de Badalona, que son muchos y muy bonitos. En los restaurantes de la villa ofrecen unas jornadas gastronómicas con un suculento menú romano. Toda la parte antigua de Badalona, el Dalt la Vila, estará lleno de espectáculos y escenas sobre la vida romana. Habrá visitas guiadas y conferencias de divulgación impartidas por especialistas. Y todo ello, bien cerca de Barcelona. En coche, por la B-20, C-31 o la C-32. En autobús hay que tomar el B-25 en plaza Urquinaona. Más fácil en metro hasta el final de la línea L2, Pompeu Fabra. En tren, la línea C-1, Badalona. La Magna Celebratio se celebra en el centro, muy cerca de la estación del metro o el tren. Más cómodo, imposible. Para comer os recomendamos, cerca del centro, el CAOLILA, en la calle León, 79 Telf.: 93.464.27.30. O bien CA L’Arqué, carne a la brasa, en la calle de Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. También CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de San Pedro, 97 Tel. 93.384.51.70. Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero en el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14, en la calle de Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, en la calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. También italiano és el MIRANAPOLI, en la calle de Ribes i Perdigó, 28. Tel. 93.464.22.07. Platos romanos en NERO, calle de Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de mucho prestigio és el Txistu, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoría el Micaco’S, en la calle de Sant Anastasi, 102 Tel. 93384 37 63. Pequeño el DALT LA VILA, en la calle de la Fuente 6. Tel. 93.460.20.55. No acabeis la visita a Badalona sin pasear por la Rambla, junto al Mar. Pueden ir a tomar el sol. O visitar el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra. Pueden hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrán mucho espacio para correr después de comer. ¡No os perdáis la Magna Celebratio!.

Les margarides de Vilabella 2018

Al poble de Vilabella del Camp, a Tarragona, molt proper a Valls, passa una cosa curiosa a la primavera. Els camps i camins dels voltants del poble s’omplen de margarides. Grans mates de margarides, grogues, blanques, grocblanques, blancgrogues… cobreixen com un mantell les vores de les carreteres i senders, els erms, els cultius. És molt espectacular i mai no ho havíem vist en un altre lloc. Ara, a finals d’abril i principis de maig és l’apogeu, el màxim del fenomen. No ens ho estem inventant. Hi pugem cada any a veure-ho perquè val la pena passejar entre les margarides, és molt al·lucinant. No pensàvem repetir l’entrada i cansar-vos, però és que enguany el fenònem és bestial. Hi ha camps sencers de margarides que ningú ha plantat!. Val la pena veure-ho! No és que hagueu de pujar fins aquest bonic poble de l’Alt Camp per veure només això, tot i que val la pena, i molt. Podeu complementar-ho amb una visita a la Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, cosa que a Vilabella és obligada. Es tracta d’un bon museu d’art, únic a la comarca.  Hi ha pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses.

Podeu complementar aquesta excursió amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visiteu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora, una cala familiar preciosa. A Vilabella hi ha una zona de picnic: el Terrablanc. També n’hi ha una de ben bonica a Santes Creus, a la Albareda del Gaià, guapíssima. De restaurants n’hi ha a Nulles, el restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un restaurant rural, les Arades, però cal reservar, i no obren entre setmana, però el propietari porta el bar del Casal del poble, just a la plaça del darrera l’església. A Santes Creus també hi ha bons llocs. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestigi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora, o Cal Sabater, igualment bonica, però un xic més petita. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.  L’Alt Camp us espera, Vilabella està plena de margarides!. Trobareu Vilabella anant per l’AP-7 camí de Lleida, sortida 11, Vilarodona i Valls. A la primera rotonda que trobareu en sortir de l’autopista agafeu en direcció El Vendrell, i a la següent en direcció Tarragona i Bràfim. Passareu Bràfim i a la següent rotonda ja trobareu la desviació cap a Vilabella. Son 90 kms des de Barcelona.

Este fin de semana teneis que subir a Vilabella, en Tarragona, porque el campo está lleno de margaritas. De todos los colores. Espectacular. Una fiesta natural para no perdersela. Flores preciosas llenan campos y caminos, como no podeis imaginar. Hay que verlo. Una apoteosis natural increible. Podeis aprovechar para hacer una visita a la Pinacoteca Mossèn Romano Comamala, situada en el Raval del Rosario, 24, tel: 977 620 347, que es un buen museo de arte, único en la comarca. Venid a ver Vilabella y sus margaritas blancas y amarillas. Visitad su señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Pueden complementar esta excursión con la ruta del cister, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitareis entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa, a Altafulla, o La Mora, una cala familiar preciosa, que también celebra, los mismos días, su fiesta mayor. En todo caso podrán comer en la zona. En Vilabella hay una zona de picnic: el Terrablanc. También hay una muy bonita en Santes Creus, en la Albareda del Gaià, guapísima. De restaurantes, en Nulles, teneis Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. En Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. En Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, no abren entre semana. En Santes Creus también hay buenos lugares. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente hermosa, pero un poco más pequeña. Si prefieren los hoteles, pueden dormir en Class, en Valls. El Alt Camp os espera, ¡Vilabella está de fiesta de la naturaleza, margaritas por doquier!.

El turó de les Maleses

Aquesta és una bonica excursió familiar de primavera, quan tota la serra està verda, o de tardor, quan els arbres i arbust es tenyieixen de colors. Podría ser d’estiu, si no us espanta la calor, o d’hivern, si no us fa por el fred. Una ruta senzilla, no fàcil, exigent sense matar. Una ruta bonica per la serra de Marina, entre Badalona, Montcada i Reixac, Sant Fost de Campcentelles, a tocar de Barcelona. Ideal per famílies amb nens, més o menys grans. Es tracta de pujar al turó de les Maleses, poc conegut, al cim del qual hi ha un poblat iber, recient condicionat, xulo de veure. Les vistes son precioses. Situat damunt mateix de la vall del Besós, l’ull albira el Pirineu, el Montseny, Montserrat, Collserola, la plana de Barcelona, tot el Vallés i més. La ruta transcorre per uns paratges que s’estan recuperant dels grans incendis passats i de la mà destructora de l’home, però que rebroten amb vitalitat. Especialment bonic és el bosc de ribera, de la riera de Canyet, una mica més amunt de l’Hospital Germans Tries de Badalona. Està molt ben conservat i és ben inaudit tan aprop d’una gran ciutat. Si aneu a peu l’excursió pot començar a Badalona centre, on podeu arribar en cotxe, en tren, o amb el metro. Si ho feu amb cotxe podeu anar fins Badalona per la B-20 o per la B-32, i sortir a la sortida que va cap a l’Hospital Germans Tries i Pujol. Pugeu cap a la muntanya per la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Cal anar pujant amunt, i ben aviat veureu la desviació de Can Ruti, cap a l’Hospital Germans Tries i Pujol. Podeu aparcar allà. Si continueu la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011, amunt, passat ja la desviació de l’Hospital, arribareu al Coll de la Vallensana, on podreu aparcar a mà esquerra, en una urbanització. Això us permet estalviar-vos una bona part del camí, força pesada, però no veureu la Font de l’Amigó, ni la Riera de Canyet, racó verd molt bonic. Si aneu sense cotxe us recomanem que, des de la parada de metro Pompeu Fabra, preneu l’autobus que va a Can Ruti per arribar a l’Hospital. Tan si heu anat en cotxe com en bus, un cop a l’aparcament del centre sanitari, situat al mig de la muntanya, demaneu a la gent pel torrent de l’Amigó, que corre a banda esquerra del complexe hospitalari, mirant a muntanya. Un agradable camí, baixa fins el torrent, i un corriol el remonta fins la font de l’Amigó.

El bosc de ribera amb oms i pollancres, freixes i verns està esplèndit. Una pujada en agradable passeig. La font està ben condicionada i, tot i que ningú sap si l’aigua és bona, la gent en beu. Des de la font heu de seguir pujant fins arribar dalt de la carena, al camí GR-92. A l’encreuament dels dos camins en surt un altre, que va cap al nord, bordeja una pedrera i arriba al Turó de les Maleses, ben senyalitzat en color blanc i verd. Les marques vermelles i blanques son les del GR-92, un camí molt més ample. Ara bé, si voleu veure les vistes, podeu enfilar pel GR-92, a la dreta, i pujar la Coscollada, (un turó força alt on hi ha una torre d’incendis). És el Turó del Pi Candeler. Molt bona vista de tot Barcelona, Badalona, Maresme i Vallés, fins Montserrat. Hi ha l’escombrera  d’una antiga mina de coure on els infants poden buscar minerals: malaquita i atzurita. Des de la Coscollada, si pregunteu, arribareu al turó de les Maleses, que es veu perfectament al davant, en direcció oest, en 2o minuts. Si sou dels que heu aparcat el cotxe a la urbanització del collet de Vallensana, llavors agafeu directament per GR-92 en direcció Girona, fins trobar tot el que us hem explicat. També podeu aparcar el cotxe a l’ermita de Sant Pere de Reixac, a Montcada, i enfilar directament el turó de les Malesses. La tornada pot ser per la mateixa ruta, o per una altra. Per dinar podeu fer un picnic pels voltants de Can Ruti, a la font de beu i tapa, on hi ha un berenador i molt d’espai per les criatures. El turó de les Malesses és molt bonic. Les vistes son espectaculars i està molt ben condicionat, amb bons plafons explicatius. Les restes estan bé, tot i que no hi ha res reconstruït. Una agradable ruta d’un parell d’hores, apta per a tots els públics, si us mola caminar en família!.

Esta es una bonita excursión familiar de primavera o de otoño, sencilla, fácil, por la sierra de Marina, hasta llegar al Turó de les Maleses, situado entre Badalona, ​​Montcada y Mollet, muy cerca de Barcelona. Una montaña bonita, con un poblado iberico excavado y listo para disfrutar en su cima, y vistas fantásticas sobre media Cataluña. Ideal para familias con niños mayores, graduable en su dificultad. Transcurre por unos parajes que se están recuperando los grandes incendios pasados ​​y de la mano destructora del hombre, pero que rebrotan con vitalidad. Especialmente el bosque de ribera, en la riera de Canyet, muy bien conservado e inaudito tan cerca de una gran ciudad. La excursión puede empezar a Badalona centro, donde podrán llegar en coche, en tren, o con el metro Pompeu Fabra de la línea 2. Desde la estación de tren, o de metro, hay que tomar la riera de Canyet, (Avenida Martí i Pujol), en dirección montaña. Hay que ir siguiendo la avenida, i luego la riera, sin descanso. Llegaréis al barrio de Canyet, fuera ya de Badalona, ​​un entorno muy rural, de pueblo. Allí debeis tomar la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Seguid subiendo siempre arriba y pronto verán la desviación de Can Ruti, hacia el Hospital Germans Tries i Pujol. Si quieren ahorrarse esta parte del camino, bastante pesada, les recomendamos que desde la parada de metro Pompeu Fabra tomen el autobús Can Ruti, para llegar al Hospital. Una vez en el aparcamiento del centro sanitario, situado en medio de la montaña, pedid información sobre como entrar en el torrente del Amigó, que corre justo al lado izquierdo del complejo hospitalario mirando la montaña. Un agradable camino, baja hasta el torrente, y un sendero lo remonta hasta la fuente del Amigó. El bosque de ribera con olmos y chopos, fresnos y alisos está espléndido. Una subida en agradable paseo. La fuente está bien acondicionada y, aunque nadie sabe si el agua es buena, la gente la bebe. Si habeis ido todo el rato a pie, debereis haber tardado una hora larga. Saciados en la fuente debemos seguir subiendo hasta llegar a lo alto de la Coscollada, hasta alcanzar el GR-92, que va transversal. Para ir al Turó de les Maleses hay que seguir de frente, no por el GR-92, siguiendo los indicadores verdes y blancos. También podeis subir al Turó del Pi Candeler (hay una torre de incendios en su cima), con buena vista de toda Barcelona, ​​Badalona, ​​Maresme y Vallés, y hasta Montserrat. Existe allí una escombrera de una antigua mina de cobre donde los niños pueden buscar minerales: malaquita y azurita. Desde lo alto se ve el poblado ibérico en la montaña vecina, que alcanzareis en pocos minutos, unos 20. El regreso hacia Can Ruti será por la misma ruta, o inventando caminos montaña abajo, porque el Hospital siempre se ve. Para comer podeis hacer un picnic en los alrededores de Can Ruti, en la fuente de beu i tapa, donde hay un merendero y mucho espacio para los niños. Si prefieren restaurantes, en Badalona hau muchos y buenos. Mirad la entrada Badalona del blog o la web municipal.

Setmana Medieval de Montblanc

Una vegada més ens plau recomanar-vos la millor festa medieval del nostre país. La fan a Montblanc, la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida. Montblanc és una vila preciosa, meravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us assegurem que si agafeu el cotxe, i la família, i aneu fins a Montblanc, no us en penedireu. Una senyora festa medieval. Gran amb ganes, amb bons espectacles, en un marc medieval també molt aconseguit. Montblanc organitza aquesta festa amb molt de seny. Hi haurà molta gent, però tot està previst: l’aparcament, els espectacles, el fabulós mercat, les paradetes, la demostració d’oficis…  I el resultat serà la descomunal i fastuosa Setmana Medieval. Una festa, una fira, un seguit d’actuacions que ocupen dos caps de setmana, No és una petita fira medieval. És la millor de Catalunya, amb diferència, i n’hem vistes moltes, nosaltres!. Va des del cap de Setmana més proper a Sant Jordi, que aquest any serà del dia el 20 d’abril de 2018 i fins el 29 d’abril. Els dos caps de setmana abans i després de Sant Jordi. La majoria dels actes seran aquests dos caps de setmana, com és habitual. Ja es pot avançar que el primer cap de setmana, tindrà lloc la “Representació de la Llegenda de Sant Jordi”, i el segon cap de setmana, el del 27, 28 i 29 d’abril, es repetiran els “Jocs Medievals Nocturns”, però atenció!, mireu-vos el programa d’aquest any, perquè cada edició varia. Hi trobareu un gran mercat medieval, amb animals, fira de vins, teatre de carrer, música, animació, fira gastronòmica, campament militar, exposicions de tota mena, sopar medieval…  A més, com ja us hem comentat, la vila de Montblanc te molts altres atractius. Com ara les seves esglésies romàniques, els palaus gòtics i renaixentistes, i una catedral preciosa. Si ja us heu decidit a viure la Setmana Medieval de Montblanc, ara us suggerim que hi aneu el cap de setmana sencer, o el pont de maig. Podeu anar a gaudir del monestir de Poblet, una joia del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita meravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  Podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, o a Santes Creus, el darrer cenobi de la famosa ruta del Císter. També els petits poblets medievals de la zona, com ara Conesa, per exemple, o el gran poble medieval de Prades. O caminar o anar amb bici per les muntanyes de Prades. Tot incita, doncs, a passar-hi uns dies d’aventura i goig amb els vostres infants. Per dinar, a la mateixa fira es pot menjar en estil medieval, ben brut i divertit. Però també podeu menjar per poca pasta al buffet lliure de Bon Àrea. Si cerqueu quelcom amb més glamur, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions. Dinar i dormir com a casa a la Fonda dels Àngels. Molt recomanable. També és gran el Molí del Mallol, una multinacional de la restauració. Molt bé també el Miami-Can Joan. Gens malament el Call de Montblanc. Tapes boníssimes al Cortijo. També podeu anar a l’Ull de la Vila. Dormir bé, a banda de Cal Blasi i de la Fonda dels Àngels, ja citats com a restaurants, teniu l’hotel rural de Cal Maginet, fantàstic. Si Montblanc està massa ple de gent pel vostre gust, aneu cap a l’Espluga de Francolí, un bonic poble, amb una cova prehistòrica fabulosa. Mengeu i dormiu a l’Ocell Francolí. És una casa fonda. O a les muntanyes prop de Montblanc, a Rojals, a la Socarrimada, excel·lent taula i bons llits. O pels volts de Poblet, al mateix hotel del propi monestir, a la Villa Engracia, o a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona, com el Class de Valls, modern i agradable, o al fastuós Balneari de Rocallaura, camí de Vallbona de les Monges, un altre monestir de la ruta del Císter que cal veure. Montblanc també te un bon càmping, amb bungalous pels amants de la natura. No deixeu de viure la “Setmana Medieval” de Montblanc. A una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida. Atenció, no per l’autovia A-2, sinó per l’autopista AP-2, la de pagament. Cap a Montblanc, a gaudir de la festa grossa!.

Una vez más les recomendamos que lleguen hasta Montblanc. ¿Está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero Montblanc es una villa preciosa, que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Montblanc. Pero es que, además, en Montblanc se organiza, cada año, una descomunal y fastuosa Semana Medieval. No es una pequeña feria medieval. Es la mejor de Cataluña, con diferencia, y hemos visto muchas, nosotros. Va desde el fin de Semana anterior a Sant Jordi, el 23 de abril, que es este mismo y se alarga el siguiente más próximo. Cada año varía. Encontrarán allí un gran mercado medieval, con animales, feria de vinos, teatro de calle, música, animación, feria gastronómica, campamento militar, exposiciones de todo tipo, cena medieval … Además, como ya os hemos comentado, la villa de Montblanc tiene muchos otros atractivos. Como sus iglesias románicas, los palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a vivir la Semana Medieval de Montblanc, ahora os sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. ¡Y también hemos visto un montón de monasterios nosotros!. Todo incita, pues, a pasar unos días de aventura y gozo con los niños. Para comer, en la misma feria se puede comer al estilo medieval, sucio y divertido. Pero también pueden comer por poca pasta en el buffet libre de Bon Área. Si está buscando algo con más glamour, su local es la Fonda Cal Blasi. ¡Con habitaciones. Si Montblanc está demasiado lleno de gente para su gusto, vayanse hacia la Espluga de Francolí, un bonito pueblo, con una cueva prehistórica fabulosa. Coman y duerman en el Ocell Francolí. Es una casa fonda. O en los alrededores de Poblet, en la Masía del Cadet, y otros hoteles de la zona. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejen de vivir la “Semana Medieval” de Montblanc. A una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida. Atención, no por la autovía A-2, sino por la autopista AP-2, la de pago.

Una volta pel Bages

Encara que no ho creieu, el Bages és una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes. I dins del Bages, la subcomarca del Moianès potser encara ho és una mica més, de desconeguda i de bonica. En aquestes comarques hi ha un munt de pobles que podrien figurar dins un llistat dels pobles més bonics de Catalunya, i també més desconeguts. Avui us proposem una ruta per aquesta zona, que podeu fer en un parell o més de dies, o en un de sol. Del dret, o a la inversa. Parant aquí i allà, o només allà.

Des de Barcelona podeu anar cap a Granollers per l’AP7, i desviar-vos a l’alçada de Mollet cap a Caldes de Montbui. Podeu parar a Palau Solità i Plegamans, poble amb un bonic castell que és el Museu Folch i Torres. Caldes de Montbui, amb les fonts d’aigua calenta i les termes romanes, també mereix una parada. Seguim fins Sant Feliu de Codines, i continuem cap a Moia, una vila molt bonica, amb un casc antic xulo. Un xic més amunt, arribareu al fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Una joia del romànic català. Podeu gaudir del temple, del claustre, preciós i del poble, molt bonic.

L’Estany, amb quatre carrers medievals que envolten la seva joia romànica increïble, també és bonic. Al poble dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata.

Continuem en direcció a la C25, l’eix transversal de Catalunya, en la zona entre Vic i Manresa. L’agafem cap al sud, fins Santa Maria d’Oló, un poblet molt petit i bonic. Als afores hi ha la curiosa església romànica de Sant Feliu de Terrassola, integrada en una masia. Molt interessant.

Ara podeu baixar cap a Manresa, però abans d’arribar-hi, podeu anar a veure el magnífic monestir de Sant Benet de Bages, que no decepciona gens.

Aquest meravellòs monestir benedictí del segle XII ha renascut espectacularment de les seves centres. Integrat dins un itinerari de Món Sant Benet, és una visita familiar que no us heu de deixar escapar. Tot i que un pèl cara, la durada i els audiovisuals i recursos emprats justifiquen la despesa. Veureu un dels més bonics monestirs romànics de Catalunya.

Per aquí podeu dinar anem a Navarcles, a l’Hostal Muntané, fantàstic. Molt bé. Val la pena per preu, i per qualitat. De tornada podeu anar a veure la bonica, i molt poc coneguda ciutat de Manresa, que és molt gran, amb la Catedral, la Seu gòtica, magnífica. Podeu dormir a l’Hotel Manresa 1948, al centre de la ciutat moderna, allunyat del barri medieval, però ben condicionat. Modern i preparat. A la circumvalació, prop dels centres comercials i els cinemes, lluny també de la catedral, hi ha l’Hotel Els Noguers. Força bé. Per menjar teniu tota mena de llocs. Ens agrada el Raviolo, un italià que vam provar quan vam anar-hi aquest estiu. Modern però no trinxeraire, divertit, bona teca, menú a poc preu per la gran qualitat. La Tina de les Faves també és molt bo, amb una relació qualitat i preu interessant. Ca l’Spagetti, que malgrat el nom no està especialitzat en pastes, està molt bé també. Si preferiu clàssics, de tota solvència, de tota la vida, esteu pensant en el restaurant Aligué. També podeu gaudir de bons restaurants de peix, com La Cuina. Finalment, al centre històric teniu el Canonge, més informal però amb bon ambient, fantàstic.

De tornada cap a Barcelona aneu en direcció Terrassa per la carretera local BV-1221, i podeu parar a veure el castell del petit poble medieval de Talamanca, xulo. I un xic més endevant, amb desviació a mà dreta, teniu un altre lloc molt bonic de veure, el poblet de Mura. Sortint de Mura us trobareu al bell mig de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç, a pocs kms. de Terrassa per la carretera que puja al Coll d’Estenalles. Natura i entorns molt bonics. Possibilitat de rutes i passejades. Si voleu dinar per la zona de Mura teniu un fantàstic pícnic, amb barbacoes a la sortida del poble, a la Riera de les Nespres. Xulo. D’entre els restaurants us reconamem l’Hostal de Mura, on sempre anem nosaltres, al carrer Alavedra, 5. Telèfon: 93 831 80 40. També es menja bé a Cal Carter, més gran, al carrer Tomàs Viver, 1. Telèfon: 93 831 70 36. No lluny de Mura, a sota una balma increible, molt i molt rústic, teniu El Puig de la Balma, espectacular. A mig del bosc. Telèfon: 937433274. Travessant el Coll d’Estenalles, camí de Terrassa, fareu ja el camí cap a casa.

Hoy os proponemos una ruta familiar visitando el Bages, una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, así como la subcomarca del Moianès. En esta zona hay algunos de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Por ejemplo Estany, con cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Bages o el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios como Sant Benet de Bages, pueblos medievales como Mura o Talamanca o castillos. Al Bages y al Moianés hemos ido por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià i el Estany. Para bajar luego por la C25 hasta cerca de Manresa, por el eje transversal, y acabar subiendo desde Navarcles hasta Terrassa por el Coll d’Estenalles. Una ruta que os recomendamos.

Fires i festa del Sant Crist a Piera

L’església del poble de Piera, a la plana de l’Anoia, tocant a tres comarques més, a l’ombra de Montserrat, conté la imatge del Sant Crist, de gran devoció popular. És en honor d’aquesta talla mil·lenària que la vila de Piera celebra les seves festes per l’abril. Així, els dies 21 i 22 d’abril de 2018, dissabte i diumenge, s’ompliran els carrers del nucli antic del municipi amb la fira. Bàsicament son paradetes de comerços locals, tot i que també comarcals, que ofereixen els seus productes i serveis, i organitzen tallers per la canalla, actuacions i balls en un escenari preparat per a l’ocasió o trobades de col·leccionistes, com ara de plaques de cava. Podreu gaudir també d’una trobada de Gegants i, a la nit, d’un correfoc i d’un concert amb orquestra. El següent dissabte i diumenge, 28 i 29 d’abril, i fins el dia 1 de maig de 2018, ocupant tot el pont, és la festa del Sant Crist. Els actes son més formals, presidits per la diada gran, amb l’ofici solemne, seguit de sardanes a la plaça i ball de nit, a les 1o, com està manat.  Un altre correfoc tanca la celebració. A més de tot el que hem citat, depenent de l’any i dels diners que hi hagi, podeu trobar-hi circuit de cars, inflables i altres activitats per a infants. Piera te un casc antic amb cases medievals amb esgrafiats, i porxades. Un munt d’ermites al camp i boscos circumdants i una església romànica, molt remodelada, on s’hostatja el Sant Crist. També un castell, medieval però encara més remodelat que l’església, que els seus propietaris dediquen a celebracions privades, noces i esdeveniments. És visitable. L’obren els primers diumenges de mes i per les festes del poble, de 12 a 14 hores. Podeu arribar-vos a Piera en tren, amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, línia direcció Igualada, que surten de la Plaça Espanya de Barcelona. També el bus de l’empresa Hispano Igualadina para a Piera. Surt de l’estació de Sants. Si aneu en cotxe podeu anar per l’AP-2, autopista de peatge que va a Lleida, deixant-la a Martorell, a la sortida 25, per agafar la carretera B-224, en direcció a Capellades, fins arribar a Piera. Una altra possiblitat és arribar-hi per Esparreguera, anat per l’A-2, lliure de peatge, fins arribar a la sortida 580 Pierola/Esparreguera. Sortiu i, a mà esquerra, agafeu la BV-231 fins el poble. Serà difícil dinar, perquè estarà tot prou ple, però de restaurants no n’hi falten. Teniu el Gall Mullat, al carrer de Sant Cristòfol, 46, tel: 937789605, la Cantina, a la Carretera d’Igualada, tel: 937788100, el Cañada, al carrer de Piereta, 22, o el Bressol, al carrer de Folch i Torres, 60, tel: 937760529. Ens agraden les pizzes de Piera, com les que fan a Ca la Montserrat, al carrer de la Diputació, 54, 937762626, o les del restaurant Racó del Amics, al carrer de Sant Cristòfol, 15, 937761941, que estan fetes amb forn de llenya, i es nota. Tradicional és la Paradeta, al carrer d’Àngel Guimerà, tel: 937727960. Bon Sant Crist a Piera!.

La iglesia del pueblo de Piera, a la sombra de Montserrat, contiene la imagen del Santo Cristo, de gran devoción popular. Es en honor de esta talla milenaria que la villa de Piera celebra sus fiestas en abril. El sábado y domingo próximos se llenarán las calles del casco antiguo del municipio con la feria. Básicamente son puestos de comercios locales, aunque también comarcales, que ofrecen sus productos y servicios, y organizan talleres para los niños, actuaciones y bailes en un escenario preparado para la ocasión o encuentros de coleccionistas, como de placas de cava. También se podrá disfrutar de un encuentro de Gigantes y, por la noche, de un correfoc y un concierto con orquesta. El sábado y domingo siguientes, y todo el puente de fin de mes, los actos son más formales, presididos por el día grande, la fiesta del Santo Cristo. A las 11 horas misa solemne, seguida de sardanas en la plaza y baile de noche, a las 1o, como está mandado. Otro correfoc cierra la celebración. Además de todo lo que hemos citado, dependiendo del año y del dinero que haya, pueden encontrar circuito de cars, hinchables y otras actividades para niños. Piera tiene un casco antiguo con casas medievales con esgrafiados, y porches. Un montón de ermitas en el campo y bosques circundantes, y una iglesia románica, muy remodelada, donde se hospeda el Santo Cristo. También un castillo, medieval pero aún más remodelado que la iglesia, que sus propietarios dedican a celebraciones privadas, bodas y eventos. Es visitable. Abren los primeros domingos de mes y por las fiestas del pueblo, de 12 a 14 horas. Pueden llegar en tren, con los Ferrocarriles de la Generalidad de Cataluña, línea dirección Igualada, que salen de la Plaza España de Barcelona. También el bus de la empresa Hispano Igualadina para en Piera. Sale de la estación de Sants. Si vais en coche id por la AP-2, autopista de peaje que va a Lleida, dejándola en Martorell, en la salida 25, para coger la carretera B-224, en dirección a Capellades, hasta llegar a Piera. Otra posibilidad es llegar por Esparreguera, yendo por la A-2, libre de peaje, hasta llegar a la salida 580 Pierola/Esparraguera. Salid y, a mano izquierda, tomad la BV-231 hasta el pueblo. Será difícil comer, porque estará todo bastante lleno, pero de restaurantes no les faltaran. Tenéis el Gallo Mojado, en la calle San Cristóbal, 46, tel: 937789605, la Cantina, en la Carretera de Igualada, tel: 937788100,  Cañada, en la calle Piereta, 22, o Bressol, en la calle Folch i Torres, 60, tel: 937760529. Nos gustan las pizzas de Piera, como las que hacen en Can Montserrat, en la calle de la Diputació, 54, 937 762 626, o las del restaurante Racó dels Amics, calle San Cristóbal, 15, 937 761 941, que están hechas con horno de leña, y se nota. ¡Buen Santo Cristo en Piera!.

Passió 2018 a Esparraguera

Darrers dies per a veure a Esparraguera una de les passions més boniques de Catalunya. Una de les més famoses i tradicionals. Consulteu la web per saber quins dies, preus i horaris. Hi ha descomptes per majors de 65 anys, menors de 18 anys i és gratuïta per als infants de fins a 10 anys, si van acompanyats. També hi ha rebaixa per a grups de més de 20 persones i per a famílies. La vila d’Esparraguera està força a prop de Barcelona, a una hora curta si hi aneu per l’autopista A-2, la gratuïta que va a Lleida. Per dinar tindreu sort. Aquest poble te restaurants boníssims, per donar i per vendre, de tota mena i categoria. Un vegetarià amb productes d’extrema qualitat, naturals, El Bindu. Un cassolà però de fantasia: El Raconet Ibèric, que li diuen. La Múrgula, quin nom més bonic el d’aquest bolet, al camí ral, 38, tel: 937 77 85 34, és també molt recomanable. A les afores, de disseny, caret, Les Alzines. Al Flor de Sal fan unes pizzes de somni, al carrer Doctor Salvador Cortadellas, 4, tel: 937 77 61 53. Animeu-vos i pugeu amb la canalla a veure la passió d’Esparraguera!.

En Esparraguera, población del extremo oeste del Baix Llobregat, celebran su pasión, célebre y muy famosa. Se puede llegar fácilmente a Esparraguera por la autopista AP-2, la de Tarragona y Lleida, saliendo para coger la C-55 en Martorell y Abrera, en dirección Manresa. O mejor por la gratuita A2, la de Lleida, salida Esparreguera. Para comer tendrán suerte. Este pueblo tiene restaurantes buenísimos, de todo tipo y categoría. Un vegetariano con productos de extrema calidad, naturales, El Bindu. Un casero pero de fantasía: El Raconet Ibérico. La Múrgula, qué nombre más bonito el de esta seta, en el camí ral, 38, tel: 937 77 85 34, es también muy recomendable. A las afueras, de diseño, carito, Las Encinas. En Flor de Sal hacen unas pizzas de ensueño, en la calle Doctor Salvador Cortadellas, 4, tel: 937 77 61 53. Animaros y subir con los niños a ver la psión en Esparraguera. Unos tres cuartos de hora en coche.