Les margarides de Vilabella 2018

Al poble de Vilabella del Camp, a Tarragona, molt proper a Valls, passa una cosa curiosa a la primavera. Els camps i camins dels voltants del poble s’omplen de margarides. Grans mates de margarides, grogues, blanques, grocblanques, blancgrogues… cobreixen com un mantell les vores de les carreteres i senders, els erms, els cultius. És molt espectacular i mai no ho havíem vist en un altre lloc. Ara, a finals d’abril i principis de maig és l’apogeu, el màxim del fenomen. No ens ho estem inventant. Hi pugem cada any a veure-ho perquè val la pena passejar entre les margarides, és molt al·lucinant. No pensàvem repetir l’entrada i cansar-vos, però és que enguany el fenònem és bestial. Hi ha camps sencers de margarides que ningú ha plantat!. Val la pena veure-ho! No és que hagueu de pujar fins aquest bonic poble de l’Alt Camp per veure només això, tot i que val la pena, i molt. Podeu complementar-ho amb una visita a la Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, cosa que a Vilabella és obligada. Es tracta d’un bon museu d’art, únic a la comarca.  Hi ha pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses.

Podeu complementar aquesta excursió amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visiteu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora, una cala familiar preciosa. A Vilabella hi ha una zona de picnic: el Terrablanc. També n’hi ha una de ben bonica a Santes Creus, a la Albareda del Gaià, guapíssima. De restaurants n’hi ha a Nulles, el restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un restaurant rural, les Arades, però cal reservar, i no obren entre setmana, però el propietari porta el bar del Casal del poble, just a la plaça del darrera l’església. A Santes Creus també hi ha bons llocs. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestigi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora, o Cal Sabater, igualment bonica, però un xic més petita. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.  L’Alt Camp us espera, Vilabella està plena de margarides!. Trobareu Vilabella anant per l’AP-7 camí de Lleida, sortida 11, Vilarodona i Valls. A la primera rotonda que trobareu en sortir de l’autopista agafeu en direcció El Vendrell, i a la següent en direcció Tarragona i Bràfim. Passareu Bràfim i a la següent rotonda ja trobareu la desviació cap a Vilabella. Son 90 kms des de Barcelona.

Este fin de semana teneis que subir a Vilabella, en Tarragona, porque el campo está lleno de margaritas. De todos los colores. Espectacular. Una fiesta natural para no perdersela. Flores preciosas llenan campos y caminos, como no podeis imaginar. Hay que verlo. Una apoteosis natural increible. Podeis aprovechar para hacer una visita a la Pinacoteca Mossèn Romano Comamala, situada en el Raval del Rosario, 24, tel: 977 620 347, que es un buen museo de arte, único en la comarca. Venid a ver Vilabella y sus margaritas blancas y amarillas. Visitad su señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Pueden complementar esta excursión con la ruta del cister, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitareis entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa, a Altafulla, o La Mora, una cala familiar preciosa, que también celebra, los mismos días, su fiesta mayor. En todo caso podrán comer en la zona. En Vilabella hay una zona de picnic: el Terrablanc. También hay una muy bonita en Santes Creus, en la Albareda del Gaià, guapísima. De restaurantes, en Nulles, teneis Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. En Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. En Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, no abren entre semana. En Santes Creus también hay buenos lugares. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente hermosa, pero un poco más pequeña. Si prefieren los hoteles, pueden dormir en Class, en Valls. El Alt Camp os espera, ¡Vilabella está de fiesta de la naturaleza, margaritas por doquier!.

Margarides de Vilabella

Al poble de Vilabella del Camp, a Tarragona, molt proper a Valls, passa una cosa curiosa a la primavera. Els camps i camins dels voltants del poble s’omplen de margarides. Grans mates de margarides, grogues, blanques, grocblanques, blancgrogues… cobreixen com un mantell les vores de les carreteres i senders, els erms, els cultius. És molt espectacular i mai no ho havíem vist en un altre lloc. Ara, a finals d’abril i principis de maig és l’apogeu, el màxim del fenomen. No ens ho estem inventant. Hi pugem cada any a veure-ho perquè val la pena passejar entre les margarides, és molt al·lucinant. No és que hagueu de pujar fins aquest bonic poble de l’Alt Camp per veure només això, tot i que val la pena, i molt. Podeu complementar-ho amb una visita a la Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, cosa que a Vilabella és obligada. Es trcata d’un bon museu d’art, únic a la comarca.  Hi ha pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses. Podeu complementar aquesta excursió amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visiteu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora, una cala familiar preciosa. A Vilabella hi ha una zona de picnic: el Terrablanc. També n’hi ha una de ben bonica a Santes Creus, a la Albareda del Gaià, guapíssima. De restaurants n’hi ha a Nulles, el restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un restaurant rural, les Arades, però cal reservar, i no obren entre setmana. A Santes Creus també hi ha bons llocs. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestigi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora, o Cal Sabater, igualment bonica, però un xic més petita. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.  L’Alt Camp us espera, Vilabella està plena de margarides!. Trobareu Vilabella anant per l’AP-7 camí de Lleida, sortida 11, Vilarodona i Valls. A la primera rotonda que trobareu en sortir de l’autopista agafeu en direcció El Vendrell, i a la següent en direcció Tarragona i Bràfim. Passareu Bràfim i a la següent rotonda ja trobareu la desviació cap a Vilabella. Son 90 kms des de Barcelona.

Este fin de semana teneis que subir a Vilabella, en Tarragona, porque el campo está lleno de margaritas. De todos los colores. Espectacular. Una fiesta natural para no perdersela. Flores preciosas llenan campos y caminos, como no podeis imaginar. Hay que verlo. Una apoteosis natural increible. Podeis aprovechar para hacer una visita a la Pinacoteca Mossèn Romano Comamala, situada en el Raval del Rosario, 24, tel: 977 620 347, que es un buen museo de arte, único en la comarca. Venid a ver Vilabella y sus margaritas blancas y amarillas. Visitad su señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Pueden complementar esta excursión con la ruta del cister, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitareis entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa, a Altafulla, o La Mora, una cala familiar preciosa, que también celebra, los mismos días, su fiesta mayor. En todo caso podrán comer en la zona. En Vilabella hay una zona de picnic: el Terrablanc. También hay una muy bonita en Santes Creus, en la Albareda del Gaià, guapísima. De restaurantes, en Nulles, teneis Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. En Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. En Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, no abren entre semana. En Santes Creus también hay buenos lugares. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente hermosa, pero un poco más pequeña. Si prefieren los hoteles, pueden dormir en Class, en Valls. El Alt Camp os espera, ¡Vilabella está de fiesta de la naturaleza, margaritas por doquier!.

Cuéllar

La Vila de Cuellar, a la província de Segovia, és una d’aquelles poblacions ferrenyes que Castella ofereix al viatger. Potser el més destacable, el primer que el viatger veu, és el seu potent castell, un dels més bonics de la zona, salvetat feta de la joia mudejar del castell de Coca, que és una filigrana en totxo. O les muralles, perfectament conservada. Però és difícil enumerar tots els alicients que Cuellar ofereix a la família turista que estima la cultura i l’art. Només dir-vos que, a més del castell i la muralla que el rodeja, teniu la pròpia muralla de la ciutat, amb les seves portes monumentals. Perquè Cuéllar és, avui dia, una ciutat gran, però a l’edat mitjana ho era encara més. La vila moderna, molt dinàmica, està separada de la medieval, i aquesta, al seu torn, te una mena de ciutadella, dalt d’un turó, on hi ha la zona més monumental. I dins d’aquesta ciutadella trobareu monuments a dojo. Esglésies fantàstiques, del millor mudejar d’Espanya, com ara les de San Martín, San Andrés, San Pedro o l’absis de la de Santiago, obert als quatre vents. O la maravella de San Esteban, que no tinc paraules per a descriure, amb els seus absis d’un mudèjar corprenedor, o els bellíssims sepulcres del seu interior. Arreu, escampats, trobareu palaus i casones com les de l’ajuntament, la dels Daza, Rojas, Velazquez o el del propi rei Pedro I. Convents, racons, places i placetes, mansions, antics hospitals… renunciem a seguir. Ja us imagineu de què estem parlant, d’història detinguda en el temps. Aneu a l’oficina de turisme, personal eficient, professional, amable, que us donaran tots els detalls i us organitzaran una visita guiada, sovint teatralitzada, al castell, les muralles i les principals esglésies. Bon aparcament a la zona alta, a tocar del castell i el seu parc, però baixareu molt i, després, us tocarà pujar, i suar la cansalada. I per dinar, la millor gastronomia possible. Carns de bou, de vedella o de xai, brasa… llocs on sentar-se a taula és un plaer. Com ara el Rincón Castellano, típic mesón de tota la vida. També un bon hostal on dormir. Tope cèntric. Carn de bou, primera qualitat, bona brasa, tot això a La Braseria. A cinc kms. de Cuéllar poble, al mig del camp, s’alça el Santuari de l’Henar. Allà, a tocar, teniu el seu restaurant. Potser una mica BBC, (bodas, bautizos y comuniones), però està bé. El Mesón San Francisco està cèntric. Bon restaurant, habitacions senzilles. A peu d’autovia, a la sortida de la ciutat en direcció Segovia, trobareu el Florida. Bona cuina i habitacions que no estan malament. Cuéllar ha de ser parada obligatòria en una ruta per Castella, anant de Segovia a Valladolid, o desplaçant-vos cap a les fantàstiques hoces del rio Duratón, o si feu una ruta dels castells de la zona, com ara el de Coca, o el de Íscar. O bé si aneu d’esglésies mudèjars, com les d’Arévalo. O destí d’una escapada des de Madrid, de Segovia o de Valladolid. Molt bén comunicada amb aquestes tres ciutats gràcies a la nova autovia A-601. Bona estada a Cuéllar!.

La Villa de Cuellar, en la provincia de Segovia , es una de esas poblaciones severas que Castilla ofrece al viajero . Quizás lo más destacable , lo primero que el viajero ve , es su potente castillo, uno de los más bonitos de la zona , salvedad hecha de la joya mudejar del castillo de Coca , que es una filigrana en ladrillo. O las murallas , perfectamente conservadas. Pero es difícil enumerar todos los alicientes que Cuellar ofrece a la familia turista que ama la cultura y el arte . Sólo deciros que , además del castillo y la muralla que lo rodea , tienen allí la propia muralla de la ciudad , con sus puertas monumentales . Porque Cuéllar es , hoy en día , una ciudad grande , pero en la edad media lo era aún más. La villa moderna , muy dinámica , está separada de la medieval , y ésta, a su vez , tiene una especie de ciudadela , sobre una colina , donde está la zona más monumental . Y dentro de esta ciudadela encontrarán monumentos a raudales. Iglesias fantásticas, lo mejor mudejar de España , como las de San Martín , San Andrés , San Pedro o el ábside de la de Santiago , abierto a los cuatro vientos . O la maravilla de San Esteban , que no tengo palabras para describir , con sus ábsides de un mudéjar cautivador , o los bellísimos sepulcros de su interior . En todas partes, esparcidos por el casco antíguo, encontrarán palacios y casonas como las del ayuntamiento, la de los Daza , Rojas , Velazquez o el del propio rey Pedro I. Conventos , rincones , plazas y plazoletas , mansiones , antiguos hospitales … renunciamos a seguir. Ya se imaginan de qué estamos hablando , de historia detenida en el tiempo . Vayan a la oficina de turismo , personal eficiente, profesional , amable , que les dará todos los detalles y les organizará una visita guiada , a menudo teatralizada, del castillo , las murallas y las principales iglesias . Buen aparcamiento en la zona alta , cerca del castillo y su parque, pero bajaréis mucho y , después , os tocará subir, y sudar la gota gorda . Y para comer , la mejor gastronomía posible . Carnes de buey , de ternera o de cordero , brasa … lugares donde sentarse a la mesa es un placer . Como el Rincón Castellano , típico mesón de toda la vida . También un buen hostal donde dormir . Tope céntrico. Carne de buey , primera calidad , buena brasa , todo ello en La Brasería. A cinco kms . de Cuéllar pueblo , en medio del campo , se alza el Santuario del Henar . Allí, a tocar, tienen su restaurante . Quizá un poco BBC , ( bodas , bautizos y comuniones ) , pero está bien. El Mesón San Francisco está céntrico . Buen restaurante , habitaciones sencillas . A pie de autovía , a la salida de la ciudad en dirección Segovia , se encuentra el Florida . Buena cocina y habitaciones que no están mal. Cuéllar debe ser parada obligatoria en una ruta por Castilla , yendo de Segovia a Valladolid , o desplazándose hacia las fantásticas hoces del rio Duratón , o cuando se realiza una ruta de los castillos de la zona , como el de Coca , o el de Íscar . O bien si vas de iglesias mudéjares , como las de Arévalo . O destino de una escapada desde Madrid, Segovia o Valladolid . Muy bien comunicada con estas tres ciudades gracias a la nueva autovía A- 601. Buena estancia en Cuéllar ! .

Les villages de l’ocre

Hi ha moltes Provences a França. Teniu la Provença de la Camarga, amb la seva natura desbocada, el riu, els cavalls, els flamencs i els aigüamolls. Teniu la Provença romana, amb Arles, Orange o Nîmes, i els seus fantàstics monuments. Teniu la Provença medieval, la dels monestirs com Sylvacane, Senanque o Le Thoronet, o les ciutats impressionants, com Avignon. Però avui us volem parlar de la Provença arquetípica, la que tots somniem, la que evoquem quan diem… Provença. És a dir… la Provença de la lavanda florida al juny, del sabó d’olors, dels teixits vaporosos per fer faldilles o estovalles, la dels cels nítids a cop de mestral, la de les cases pintades de color terrós, amb finestres de tons pastel. La Provença amable, riallera, dels petits poblets de carrers estrets, botigues a cada pas i petits restaurants plens d’olor i sabor. Doncs bé, aquesta Provença existeix, es pot visitar, (tot i que a l’estiu està impossible de gent), i no és massa lluny de casa. És la Provença dels pobles de l’ocre. Dels “villages” penjats, de carrerons i edificis pintats de rovell. Per exemple Rousillon, una petita joia. Cases amb olor a flors, un casc antic molt bonic, i unes canteres d’ocre que us al·lucinaran. Naturalment, una vila tan encantadora, està considerada com una de les més belles de França. Com també ho és la seva veïna Gordes, penjada damunt del seu espoló rocós, coronada pel castell. O baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. Císter recòndit, viu. O els pobles de l’altra costat del riu, enfront dels que us hem citat, Bonnieux, Lourmarin, Lacoste, Oppede… joiells sutils del Luberón més encantador. Podeu dormir molt bé a qualsevol dels hotels Novotel, que trobareu a Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o els diversos que hi ha a Avignon, possiblement el millor centre per visitar els villages de l’ocre. Els hem probat tots, i son ideals per famílies amb nens. Per pocs diners podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hem menjat molt bé a molts llocs en aquesta ruta que us proposem. Us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença dels petits pobles de l’ocre, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier. Un destí deliciós que recordareu sempre!.

Hay muchas Provences en Francia. Tenéis la Provenza de la Camarga, con su naturaleza desbocada, el río, los caballos, los flamencos y el delta. Tenéis la Provenza romana, con Arles, Orange o Nîmes, y sus fantásticos monumentos. Tenéis la Provenza medieval, la de los monasterios como Sylvacane, Senanque o Le Thoronet, o las ciudades impresionantes, como Avignon. Pero hoy os queremos hablar de la Provenza arquetípica, la que todos soñamos, la que evocamos cuando decimos … Provenza. Es decir … la Provenza de la lavanda en junio, del jabón de olores, de los tejidos vaporosos para hacer faldas o manteles, la de los cielos nítidos a golpe de mistral, la de las casas pintadas de color pardo, con ventanas de tonos pastel. La Provenza amable, risueña, de los pequeños pueblos de calles estrechas, tiendas en cada paso y pequeños restaurantes llenos de olor y sabor. Pues bien, esta Provenza existe, se puede visitar, (aunque en verano está imposible de gente), y no está demasiado lejos de casa. Es la Provenza de los pueblos del ocre. De los “villages” colgados, de callejuelas y edificios pintados de herrumbre. Por ejemplo Rousillon, una pequeña joya. Casas con olor a flores, un casco antiguo muy bonito, y unas canteras de ocre que les alucinarán. Naturalmente, una villa encantadora, está considerada como una de las más bellas de Francia. Como también lo es su vecina Gordes, colgada encima de su espolón rocoso, coronada por el castillo. O la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque. Císter recóndito, vivo. O los pueblos del otro lado del río, frente a los que hemos citado, Bonnieux, Lourmarin, Lacoste, Oppede … joyas sutiles del Luberon más encantador. Pueden dormir muy bien en cualquiera de los hoteles Novotel, que se encuentran en Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o los varios que hay en Avignon, posiblemente el mejor centro para visitar los villages del ocre. Los hemos probado todos, y son ideales para familias con niños. Por poco dinero pueden dormir muy bien, con dos niños, en los hotelitos de la cadena B&B. Hemos comido muy bien en muchos lugares en esta ruta que os proponemos. Os daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonni, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miquel y la Aurora, pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel: 0490720786. Disfruten de la Provenza de los pequeños pueblos del ocre, a sólo 400 kms. de Barcelona, 5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Girona, Narbonne y Montpellier. ¡Un destino que recordaréis siempre!.