Puntes a Arenys de Mar

Des del divendres, 27 abril de 2018, a les 16 hores, i fins al diumenge, 29 abril 2018, a les 14 hores, trobareu a l’antiga fàbrica del licor Calisay, a Arenys de Mar, una bonica fira de les puntes. L’antiga fàbrica Calisay, que ara és Centre Cultural El Calisay, situat a la Riera, Pare Fita, 31, d’Arenys de Mar. L’art de fer puntes està molt arrelat als dos Arenys, el de Mar i el de Munt, i en aquesta zona del Maresme, Canet i Sant Pol. A Arenys de Mar hi ha un museu de puntes molt bonic, que no podeu deixar de visitar quan hi aneu. Des de fa molts anys l’ajuntament d’Arenys de Mar i Associació de Puntaires han intentat donar a conèixer aquesta artesania tan maca. A la fira hi haurà participació de puntaires de diferents països europeus: Polònia, França, República Txeca i Bèlgica i també escoles de Catalunya, com ara l’Associació Catalana de Puntaires, Associació de Puntaries Flor d’Alba d’Arenys de Mar, Puntaires Verge del Remei d’Arenys de Munt, Escola de Puntaires de Barcelona, Associació de Puntaires de La Garriga, Associació de Puntaires de Girona, Associació de Puntaires d’Arenys de Munt i Museu de les Puntes de l’Arboç. Durant els tres dies es realitzaran diverses activitats com ara tallers de fer puntes, demostracions diverses, jornada de portes obertes al Museu Marès de la Punta, i naturalment, una trobada de puntaires. Tot és gratuït i es realitzarà, com ja hem dit, a l’antiga fàbrica de licor, el Centre Cultural El Calisay d’Arenys de Mar. Arenys de mar, a més, és una bona idea per una sortida familiar. El poble té molts llocs ben xulos de veure, com ara el palau neoclàssic construït com a hospital per a pobres per l’americano Josep Xifré, molt proper al Calisay. O bé l’antic hospital de Sant Jaume, on ara hi ha el museu de la punta, o el museu de minerals, que acull una important col·lecció de minerals catalans i d’arreu del món, donació de Joaquim Mollfulleda. Al cementiri teniu la tomba de Salvador Espriu. Ben bonic aquest mític cementiri marí de Sinera, elevat en un turó per damunt del poble. No us perdeu l’espectacular retaule de l’Església parroquial de Santa Maria, obra de Pau Costa, un dels millors escultors del barroc català. Arenys conserva alguns trams de muralla, amb torres del segle XVI, pensades per defensar el poble de les incursions pirates. Cal anar a passejar pel bonic port pesquer, on fan la subhasta de peix, i probar alguna especialitat marinera en un restaurant de la vila. Al final us en recomanarem alguns de bons. Ja ho veieu, haureu d’anar a Arenys de Mar aquest cap de setmana!. No us caldrà dormir. Arenys és a 40 kms. de Barcelona per l’autopista de la costa. Per dinar hi ha bons llocs, però haureu de reservar. Teniu la Marina, a la Riera, prop de l’ajuntament. A tocar del Calisay hi ha l’Hotel Vila d’Arenys, amb bon restaurant, i habitacions maques. També proper La Raclette, un restaurant ben condicionat, bones fondues!. Bon peix, restaurant de tota la vida, davant de l’estació de tren: Casa Poncio. Per cert, el tren és una bona manera d’anar fins Arenys!. Carretera NII més avall, cap el port, La Nona, un local fresc, pasta i amanides, molt acollidor. Tots cap a Arenys!

Desde el Viernes, 27 de abril de 2018, a las 16 horas, y hasta el Domingo, 29 de abril 2018, a las 14 horas, encontrará en la antigua fábrica del licor Calisay, en Arenys de Mar, que ahora es Centro Cultural El Calisay , situado en la Riera, Pare Fita, 31, de Arenys de Mar, una bonita feria de las puntas. El arte de hacer puntas está muy arraigado a los dos Arenys, el de Mar y el de Munt, y en esta zona del Maresme, Canet y Sant Pol. En Arenys de Mar hay un museo de puntas muy bonito, que no puede dejar de visitar cuando vaya. Desde hace muchos años el ayuntamiento de Arenys de Mar y Asociación de Encajeras han intentado dar a conocer esta artesanía tan bonita. En la feria habrá participación de encajeras de diferentes países europeos: Polonia, Francia, República Checa y Bélgica y también escuelas de Cataluña, como la Asociación Catalana de Puntaires, Asociación de punta Flor de Alba de Arenys de Mar, Bolillos Virgen del Remedio de Arenys de Munt, Escuela de Bolillos de Barcelona, ​​Asociación de Encajeras de la Garriga, Asociación de Encajeras de Girona, Asociación de Encajeras de Arenys de Munt y Museo de las Puntas del Madroño. Durante los tres días se realizarán diversas actividades como talleres de hacer puntas, demostraciones diversas, jornada de puertas abiertas en el Museo Marès del Encaje, y naturalmente, un encuentro de encajeras. Todo es gratuito y se realizará, como ya hemos dicho, en la antigua fábrica de licor, el Centro Cultural El Calisay de Arenys de Mar. Arenys de mar, además, es una buena idea para una salida familiar. El pueblo tiene muchos lugares bien chulos de ver, como el palacio neoclásico construido como hospital para pobres por el americano Josep Xifré, muy cercano al Calisay. O bien el antiguo hospital de Santiago, donde ahora está el museo de la punta, o el museo de minerales, que acoge una importante colección de minerales catalanes y de todo el mundo, donación de Joaquim Mollfulleda. En el cementerio tiene la tumba de Salvador Espriu. Ben bonito este mítico cementerio marino de Sinera, elevado en una colina por encima del pueblo. No se pierdan la espectacular retablo de la Iglesia parroquial de Santa María, obra de Pau Costa, uno de los mejores escultores del barroco catalán. Arenys conserva algunos tramos de muralla, con torres del siglo XVI, pensadas para defender al pueblo de las incursiones piratas. Hay que ir a pasear por el bonito puerto pesquero, donde hacen la subasta de pescado, y probar alguna especialidad marinera en un restaurante de la ciudad. Al final os recomendaremos algunos de bonos. Ya lo veis, deberá ir en Arenys de Mar este fin de semana !. No necesitará dormir. Arenys es a 40 kms. de Barcelona por la autopista de la costa. Para comer hay buenos lugares, debería reservar. Tiene la Marina, en la Riera, cerca del ayuntamiento. Cerca del Calisay está el Hotel Villa de Arenys, con buen restaurante, y habitaciones bonitas. También cercano La Raclette, un restaurante bien acondicionado, buenas fondues !. Buen pescado, restaurante de toda la vida, frente a la estación de tren: Casa Poncio. Por cierto, el tren es una buena manera de ir hasta Arenys. Carretera NII más abajo, hacia el puerto, La Nona, un local fresco, pasta y ensaladas, muy acogedor. ¡Todos hacia Arenys!

La Isleta del Moro, revisitada

La Isleta del Moro és un racó de paradís. El lloc on volem passar la jubilació. Un racó encara molt verge de Mediterrània. Situada a la bellíssima costa d’Almeria, al parc natural de Cabo Gata i de Nijar, és un destí familiar, una destinació familiar ben clara. Aquesta costa està plena de pobles blancs amb molta gràcia, com ara la Isleta del Moro, Los Escullos, San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Us encantaran també les seves platges negres, volcàniques, de paisatges llunars, durs i nets, tensos, com ara Mónsul, Genoveses, Las Negras o les cales del cap de Gata. Però a nosaltres les dues platges i el diminut poblet de pescadors de la Isleta del Moro sempre m’ha fet molta gràcia. Està penjat damunt d’un mar blau fosc, en ple Parc Natural del “Cabo de Gata-Nijar”, a mig camí de tot arreu i ben lluny de la civilització. Son quatre cases, un penyal, platges a banda i banda, un petit port. Faci vent de la direcció que faci, sempre una de les platges estarà quieta. Hi ha bon aparcament a l’entrada, a tocar del mar. Més difícil dins el poble, impossible a l’estiu. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. A La Isleta s’hi arriba des d’Almeria per la carretera que va a San José. Cal desviar-se a El Pozo de los Frailes en direcció Los Escullos. També podeu arribar-hi per Níjar, en direcció Rodalquilar. Tota la zona us encantarà. És tan diferent que dubtareu que estigueu a Europa. Nosaltres hem dormit a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. No us perdeu la Isleta!.

La costa norte de Almería es toda ella un paraíso natural. Llena de pueblos con mucha gracia como San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Y también con sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos, como Las Negras o las playas del Cabo de Gata. Pero a mí, la playa y el diminuto pueblo de pescadores de la Isleta del Moro siempre me ha hecho mucha gracia. Está situado encima de un mar azul oscuro, en pleno Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar, a medio camino de todas partes y bien lejos de la civilización. Para comer allí recomendamos La Ola, buen restaurante de tapas y pescado fresco, con precios contenidos. Se llega desde Almería por la carretera que va a San José. Hay que desviarse en El Pozo de los Frailes en dirección los Escullos. También puede llegar por Níjar, en dirección Rodalquilar. Toda esta zona le encantará. Hay que ver las playas del Cabo de Gata, a las que puede llegar desde San José, como Mosul o Los Genoveses. Dese una vuelta por las calas y calitas de la zona de Rodalquilar, Los Escullos y las Negras. Es tan diferente que dudará que esté en Europa. Nosotros hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

Níjar

Níjar és un petit poble blanc interior, capital administrativa de tota la magnífica costa nord d’Almeria. Està a uns 20 kms. del mar i, tot i això, depenen de Níjar platges tan belles com Aguamarga, las Negras, el Playazo, La Isleta del Moro, Los Escullos, San José, Mónsul o Los Genoveses. Però el poble de Níjar, enfilat dalt del seu turó, viu una mica allunyat de tot, encara que en viu. Níjar vol creure que el turisme no va amb ell, i que la seva gent es guanya les garrofes, com abans, de l’agricultura, la ceràmica i les jarapes. La fabricació d’aquestes boniques i artesanals alfombres de cotó, que tan poden servir de tovallola com de cobrellit, o bé acabar d’estora, ocupa ara només dues famílies. Fa anys ocupava mig poble. El barri dels ceramistes també ha anat de capa caiguda. Només dos fan peces, molt modernes, allunyades de la tradició, pensant en els turistes. Trobareu jarapes i fang a la botiga, prop de l’església, que fa d’oficina de turisme informal, on també venen bon oli. Feu una aturada a Níjar, Andalusia en estat pur, si aneu cap a la seva bellíssima costa. Níjar és l’ajuntament del parc natural de Cabo Gata i de Nijar, que és un destí familiar, una destinació familiar molt clara. És fàcil aparcar en el pàrquing senyalat, a l’entrada de la població. Pugeu a peu fins l’església, més bonica de fora que de dins. Recorreu els carrers i placetes, blancs, ombrejats. I després ja podreu baixar a la costa, que també està plena de pobles blancs amb molta gràcia, com ara la Isleta del Moro, Los Escullos, o una mica més reventats per les masses i els edificis com San José. Us encantaran les seves platges negres, blanques, volcàniques sempre, de Níjar. Els seus paisatges llunars, durs i nets, tensos. Feu un volt pel Parc Natural del “Cabo de Gata-Nijar, lluny de la civilització. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. Per dormir aneu a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. No us perdeu Níjar!.

Níjar, pueblo blanco al norte de Almeria, es un destino un poco olvidado. La gente va a las playas de la costa norte de Almería, que es toda ella un paraíso natural, y deja atras este pueblo con mucha gracia. En Níjar podeis comprar jarapas y cerámica, y buen aceite. Recorrer sus calles encaladas, ver su iglesia. Y luego, podeis ya bajar a San José, a Rodalquilar, a Aguamarga… O bañaros en sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos, como Las Negras, o la playa del diminuto pueblo de pescadores de la Isleta del Moro, que siempre me ha hecho mucha gracia. No os perdais Níjar en una visita al Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar. Para comer por allí recomendamos La Ola, buen restaurante de tapas y pescado fresco, con precios contenidos, en La Isleta, a pie de playa. Poned el pie en Níjar y luego id las playas más cercanas al Cabo de Gata, a las que puede llegar desde San José, como Mosul o Los Genoveses. Nosotros hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

Scilla

Recordeu l’antiga llegenda grega que parla d’Scilla i Caribdis, dos penyals habitats per monstres que vigilaven un estret canal entre Calabria i Sicília?. Doncs bé, de monstres no n’hem pas vist cap, però el penyal, coronat per un castell que domina el mar, i l’estret de Messina, si que l’hem vist i visitat. Perquè no recordem una població tan bella i autènticament mediterrània com Scilla, a la punta de la bota italiana. Un poble que cau des del turó que domina el castell Ruffo di Calabria, i l’església fins el mar. Un poble que s’obre a dos mars. Per un costat, Marina Grande, una platja bellíssima a ponent, per l’altra Chianalea, un barri mariner ple de restaurants que ofereixen els seu peix fresc arran, molt arran d’aigua. De fet damunt les aigües blaves del mar. És a Chianalea, el racó pescador de Scilla, on més podreu gaudir de la mediterraneitat. Si mai s’us acut deixar enredera Roma, baixar, passar de llarg Nàpols, i seguir baixant, descobrireu la Calabria, una regió plena de tresors naturals increïbles i, vora el mar poblacions i platges espectaculars, preservades del turisme de masses, encara poc tocades. Entre elles Scilla. No us la perdeu!. I per dormir us volem suggerir alguns llocs. Primer on vam dormir nosaltres, l’Hotel Scilla, un establiment d’altres temps, però amb servei amable. Habitacions una mica vetustes, però netes, amb mobiliari d’altres segles, però conservat. Allunyat del centre, però econòmic. Si voleu una cosa més a tocar del mar, selecta, a preus potents, llavors el Principe di Scilla és el vostre hotel. Vistes fabuloses, habitacions com un museu. Dinar o sopar a Scilla és fantàstic. Hi ha molts llocs bons. Com per exemple un entrepà sense més, a Civico 5 Chianalea, o un bon peix a el Casato, al Scoglio di Ulisse, al Fiocicna, o bé a el Glauco, tots a Chianalea, a tocar del mar. Bones pizzes a Pizza Scilla. I ja que sou aquí de vacances, o de pas, no deixeu de gaudir de les platges increibles de Calabria, que son desconegudes però estan entre les millors del món. No lluny de Scilla, encara a la Costa Viola, teniu les de Capo Vaticano, que son fabuloses. Cales i caletes entre penyasegats. O les de la bonica vila de Troppea, penjada damunt del mar. No deixeu de visitar Calabria, la Costa Viola i Scilla!.

¿Recuerdan la antigua leyenda griega que habla de Scilla y Caribdis, dos peñascos habitados por monstruos que vigilaban un estrecho canal entre Calabria y Sicilia?. Pues bien, de monstruos no hemos visto ninguno, pero el peñasco, coronado por un castillo que domina el mar, y el estrecho de Messina, si que lo hemos visto y visitado. Porque no recordamos una población tan hermosa y auténticamente mediterránea como Scilla, en la punta de la bota italiana. Un pueblo que cae desde la colina que domina el castillo Ruffo di Calabria, y la iglesia hasta el mar. Un pueblo que se abre a dos mares. Por un lado, Marina Grande, una playa bellísima a poniente, por la otra Chianalea, un barrio marinero lleno de restaurantes que ofrecen sus pescados frescos, muy cerca del agua. De hecho sobre las aguas azules del mar. Es Chianalea, el rincón pescador de Scilla, donde más podrá disfrutar de la mediterraneidad. Si se le ocurre dejar atras Roma, bajar, pasar de largo Nápoles, y seguir bajando, descubriréis la Calabria, una región llena de tesoros naturales increíbles y, cerca del mar, con poblaciones y playas espectaculares, preservadas del turismo de masas, aun poco tocadas. Entre ellas Scilla. No se la pierdan. Y para dormir queremos sugerirles algunos lugares. Primero donde dormimos nosotros, el Hotel Scilla, un establecimiento de otros tiempos, pero con servicio amable. Habitaciones un poco vetustas, pero limpias, con mobiliario de otros siglos, pero conservado. Alejado del centro, pero económico. Si deseais algo más cerca del mar, más selecto, a precios más potentes, entonces lo vuestro es el Principe di Scilla, este es su hotel. Vistas fabulosas, habitaciones como un museo. ¿Comida o cena en Scilla?, por supuesto… es fantástico. Hay muchos lugares buenos. Como por ejemplo un bocadillo sin más, pero de los que hacen en Civico 5 Chianalea, o un buen pescado en el Casado, en el Scoglio di Ulisse, en el Fiocicna, o en Glauco, todos en Chianalea, junto del mar. Buenas pizzas en Pizza Scilla. Y ya que estáis aquí de vacaciones, o de paso, no dejeis de disfrutar de las playas increíbles de Calabria, que son desconocidas pero están entre las mejores del mundo. No lejos de Scilla, aun en la Costa Viola, tienen las de Capo Vaticano, que son fabulosas. Calas y caletas entre acantilados. O las de la bonita ciudad de Troppea, colgada encima del mar. ¡No dejeis de visitar Calabria, la Costa Viola y Scilla!.

Do you remember the old Greek legend that tells us about Scilla and Charybdis, two cliffs inhabited by monsters guarding a narrow channel between Sicily and Calabria?. Well there are not monsters here now. Only a rock, crowned by a castle overlooking the sea and the Strait of Messina. A beautiful town, authentically Mediterranean. Scilla. A town with two seas. On one side, Marina Grande, a beautiful beach, on the other Chianalea, a seaside neighborhood full of restaurants that offer their fresh fish in beautiful restaurants over the blue waters of the sea. In Chianalea, the Scilla fisherman’s corner, you can enjoy good Mediterranean food. Calabria is a wonderful region full of natural treasures and incredible seaside towns with spectacular beaches. It was preserved from mass tourism until now. We would to suggest you some sleeping places. We slept at the Scilla Hotel an old hotel with friendly service. Rooms are clean but with furniture from other centuries, but preserved. It’s far away from the city center but it’s economic. If you want something more expensive you can go to the Principe di Scilla. This is your hotel. Fabulous views, rooms like a museum. Have lunch or dinner is fantastic in Scilla. There are many good sites. You can get a good sandwich in Civic 5 Chianalea. Or good fish in the Scoglio di Ulisse, in the Fiocicna, or in the Glauco, all of them are in Chianalea, near the sea. Good Pizza in Pizza Scilla. Enjoy the stunning beaches of Calabria, which are unknown but they are among the best in the world. Not far away from Scilla, in the Costa Viola, you can get the beaches of Capo Vaticano, which are fabulous. Or you can go to the beautiful town of Troppea, hanging above the sea.

Rappelez-vous la vieille légende grecque qui nous parle d’Scilla et Caribdis, deux falaises habitées par des monstres qui gardaient un canal étroit entre la Sicile et la Calabre?. Nous n’avons pas vu des monstres, mais oui un fier rocher, couronné par un château surplombant la mer et le détroit de Messine. Et une ville aussi belle et authentiquement méditerranéenne: Scilla, à la pointe de la botte italienne. Une ville qui tombe de la colline ouverte a deux mers. D’un côté, Marina Grande, une belle plage à l’ouest, de l’autre Chianalea, un quartier balnéaire plein de restaurants qui offrent leur poisson frais a l’est, sur les eaux bleues de la mer. Dans Chianalea, le coin pêcheur de Scilla manger tres bien. La Calabre c’est une belle région pleine de trésors naturels et incroyables villes avec plages spectaculaires. Elle est encore préservé du tourisme de masse, encore peu touché. Nous avons dormi a l’Hôtel Scilla, un établissement autre temps, mais avec un service amical. Chambres un peu vétustes mais propres, avec des meubles d’autres siècles, mais conservés. Loin du centre, mais économique. Si vous voulez quelque chose de plus, vous avez sur le bord de mer, avec des prix plus élevés, le Principe di Scilla, un joli hôtel. Vues fabuleuses, chambres comme un musée. Avoir un bon déjeuner, repas ou dîner est possible et fantastique a Scilla. Il y a beaucoup de bons sites ou manger tres bien. Un sandwich sans plus?, allez à la Civic 5 Chianalea, ou un bon poisson? allez le Scoglio di Ulisse, le Fiocicna, ou au Glauco, tous dans Chianalea, près de la mer. Bonne Pizza? allez a Pizza Scilla. Et puisque vous êtes ici en vacances, profitez vous des superbes plages de la Calabre, qui sont inconnus, mais ils sont parmi les meilleurs du monde. Non loin d’Scilla, sur la Costa Viola, vous avez ces du Capo Vaticano, qui sont fabuleux. Baies et criques entre les falaises. Ou la belle ville de Troppea, suspendue au-dessus de la mer. Assurez-vous de visiter la Calabre, Scilla et la Costa Viola!.

Arranmore island / Arainn Mhor

L’illa d’Arranmore està situada al nord d’Irlanda, al comtat de Donegal, en la poc explorada costa que mira a l’Atlàntic més salvatge i a Amèrica. No està gaire mar endins i, per tant, el viatge no és gaire llarg, ni gaire car. Son 7 km des del petit port de Burtonport, amb bon aparcament, gratuït, i un parell de vaixells, un de blau i un de vermell, que porten unes 30 persones i cinc o sis cotxes cada vegada que travessen entre la retallada costa i l’illa. Això ho fan diverses vegades al dia, cada hora, hora i mitja, més o menys, en un trajecte que dura uns 2o minuts. Arranmore és aconsellable perquè és petita, autèntica, gens turística, remota i molt accessible. Podeu anar a peu, en bici, però millor aneu en cotxe. El cotxe està permès, i és aconsellable, perquè les alçaries son importants i les carreteres i camins, estrets, fan força pujada. Però heu de fer-los per arribar fins el far de l’extrem de l’illa, extrem d’Irlanda, el punt més estret de l’oceà Atlàntic entre Irlanda i Estats Units. En el camí hi ha una sèrie de petits llacs, un cim, un monument commemoratiu de l’amistat amb amèrica i un far situat al fi del món entre penya-segats de vertigen. Molt salvatge, molt bonic, molt remot. El més remot que mai viureu, segurament. L’illa està habitada per veritables parlants de gaèlic, pescadors que es donen cita a les belles tavernes i pubs de l’únic poble que hi ha. Nosaltres els hem vist al Teac Phil Ban Bar, a peu de la platja, una mica més enllà del port. Una veritable taverna marinera, al costat d’un arenal blanquíssim. Perquè Arranmore te una bonica platja de sorra fina just al final del port, ocupant tota la badia. O al típic Early’s, també a tocar del port, que és un bon b&b on passar una nit o dues. No hem dormit mai a l’illa, no cal. Amb un dia feu el fet!. Però hi ha un hotel que tothom recomanava quan hi vam ser: el Killeens. Si tothom en parla bé, deu ser prou bo, oi?. Nosaltres també varem dinar una vegada en un lloc fantàstic, típic, una altra taverna de pescadors. Peix fresc a preus raonables, al port d’accés a l’illa, davant mateix del punt d’embarcament, a Burtonport. Especialitat en llagosta. Us el recomanem: és el “The Lobster Pot”. No deixeu d’incloure una illa tan poc turística com Arranmore en una ruta de vacances per Irlanda. Us agradarà!.

La isla de Arranmore está situada al norte de Irlanda, en Donegal, en la poco explorada costa que mira a América. Son solo 7 km desde Burtonport, con aparcamiento, gratuito, y un par de barcos  que os llevaran a la isla en solo 2o minutos. Arranmore es pequeña, autentica, nada turística, remota y accesible. Podéis ir por ella a pie, en bici, o en coche. Hay muchos acantilados, un faro en el fin del mundo, unos pequeños lagos y mucho mar. Está habitada por pescadores que hablan gaélico, y que se cita en tabernas como la Teac Phil Ban Bar, en la misma playa. Vosotros podeis ir también al típic Early’s, cerca del puerto, un b&b bonito, o a un hotel que la gente recomienda, el Killeens. Nosotros no lo hemos probado, porque comimos en un restaurante en Burtonport justo en el acceso a la isla. Especialidad en llagosta. Lo recomendamos sin dudarlo: el “The Lobster Pot”. No dejeis de incluir la isla de Arranmore en una ruta de vacaciones por Irlanda.

Gormaz: castell i ermita de Sant Miquel

A Gormaz, que és un poblet petit, petit de Soria, un poblet perdut en mig dels camps, aixoplugat sota el turó que corona la poderosa fortalessa califal de Gormaz, hi ha una ermita. El riu Duero, l’etern Duero, passa, jovencell, acaronant la terra de la vall que es divisa des d’aquesta petita església romànica. El castell que s’alça, imponent, sobre l’ermita de San Miguel de Gormaz, dominant les bellíssimes terres de Castella, de Soria, és un exemple magnífic de castell àrab, un dels pocs que resten en estat pur a la península. I just abans d’arribar-hi. Just quan enfileu les darreres rampes de la carretera que, des del poblet, us portarà a l’aparcament del castell, trobareu aquesta ermita: Sant Miquel de Gormaz. Dedicada al sant protector, a l’arcàngel que vigila les contrades que corprenent, les muntanyes que fan por, com aquesta. I dins, on fins fa molt pocs anys les ovelles eren les reines, fa ben poc que s’hi han descobert unes pintures romàniques fantàstiques, prou ben conservades, que ocupen les parets laterals i l’absis. Una escenografia complerta, única. Pujar-hi, a peu o en cotxe, és reviure el passat medieval en primera persona. Ser espectador de l’art en estat pur. S’hi arriba fàcilment des de El Burgo de Osma, una vila eclesiàstica, amb una catedral fabulosa, o desde Berlanga de Duero, una vila medieval que treu la respiració, amb la seva col·legiata gòtica, el seu impresionant castell, els carrers porticats. Per cert, prop de Berlanga, l’ermita de San Baudelio guarda un altre tresor en pintures. Soria, extrema, bella, us espera , amb els seus camps de quadre de Benjamín Palencia. Podeu dormir molt bé a qualsevol racó de la província de Soria. Nosaltres hem anat a Gormaz des de la capital, una altra ciutat guapíssima, però també des de Vinuesa, a la muntanya soriana, on podeu veure Urbión, la Laguna Negra, o el Cañon del Rio Lobos, o des del Burgo de Osma mateix. Podeu arribar-hi molt bé per la SO-160, bona carretera, ben indicat tot i que no cal, perquè el castell es veu de lluny. Entreu al poble, travesseu-lo i amunt, pista asfaltada, bona, no gaire ample, però tampoc estreta. Als voltants només teniu, per dormir, cases rurals, xules, com La Casa Grande, o Casa Patiño. Però a Soria capital hi ha molts bons llocs on pasar uns dies. Us proposem allotjar-vos a l’Hotel Apolonia, en ple centre, i així poder visitar tranquilament aquesta coqueta ciutat. I també és un bon lloc per menjar bones tapes. Personal atent i servicial, hotel modern i net. Bé també l’hotel Alfonso VIII, un hotel gran, un clàssic. Ens va agradar quan ens vam allotjar també a l’Hotel Leonor Centre, en plena plaça de l’Olivera. Una cosa una mica envellida però bona relació qualitat i preu. A Berlanga podeu menjar i dormir a l’incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantàstic, un dels millors d’Espanya. També molt bé La posada dels Lleons, o al Palau de Brias, o el Fra Tomàs, on hi ha el restaurant Casa Vallecas, car, però d’una qualitat i servei extrems. Si esteu disposats a passar uns dies per terres de la Castella soriana, us aconsellem també alguns pobles medievals encantadors, com Catalañazor. Allà podeu allotjar-vos o dinar al Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, o a la Casa del Cura de Calatañazor. Al Burgo, al centre de la població, hi teniu un bon hotel amb un spa de luxe: el de Castilla Termal Burgo de Osma. Atenció: no és baratet!. També amb molt de caràcter el Virrei Palafox, que te habitacions quàdruples i triples amb llit supletori, a preus asequibles. També hi trobareu molts bons restaurants. No us perdeu Gormaz, l’ermita de Sant Miquel i tota Soria!.

La fortaleza califal de Gormaz se alza, imponente, en medio de las tierras de Castilla, en Soria. Es un ejemplo magnífico de castillo árabe, uno de los pocos que quedan en estado puro. Al subir, a pie o en coche, por la pista asfaltada que del pueblo lleva al castillo, reparad a vuestra derecha en la ermita de San Miguel, románica, sencilla. Hasta hace poco se guardaban allí ovejas, pero se descubrieron maravillosas pinturas del siglo XII y se han restaurado completamente. Visitar esta iglesia, y el castillo que la domina, es revivir el pasado medieval en primera persona. No os la perdais. Se llega a Gormaz desde El Burgo de Osma, o desde Berlanga de Duero, por Quintanas de Gormaz, siguiendo la SO-160, buena carretera, ancha. De todos modos no se perderan. Como veis en la foto, la fortificación se alza en medio de los campos como en un cuadro de Benjamín Palencia y se ve desde muy lejos. Pueden dormir en cualquier rincón de la bellisima provincia de Soria. Nosotros hemos ido a Gormaz desde la capital, pero también desde Vinuesa o desde el Burgo de Osma mismo. También hay muchos buenos restaurantes. Aprovechad para visitar otros castillos de Soria, como Osma o Berlanga. O ciudades como el Burgo. O pueblos como Catalañazor, que estan muy cerca.

Gormaz caliphal fortress stands, imposing, in the midst of the land of Castile, Soria. It is a magnificent example of Moorish castle, one of the few remaining pure. Going up on foot or by car, along the paved trail that leads to the castle of the village, make amends to your right at the hermitage of San Miguel, Romanesque, simple. Until recently there were kept sheep, but wonderful paintings of the twelfth century were discovered and have been completely restored. Visiting this church, and the castle that dominates it, is to revive the medieval past in person. Do not miss it. You reach Gormaz from El Burgo de Osma, or from Berlanga, by Quintanas de Gormaz, following the SO-160, good road wider. Anyway you will not be lost. As you see in the picture, fortification stands in the middle of the fields and a picture of Benjamin Palencia and seen from far away. They can sleep anywhere in the beautiful province of Soria. We have gone to Gormaz from the capital, but also from Vinuesa or from the Burgo de Osma same. There are also many good restaurants. You can also visit other castles of Soria land, as Osma and Berlanga. Or cities like Burgo. O peoples as Catalañazor, which are very close.

Sant Pere de Burgal

Sant Pere de Burgal és un petit monestir del Pirineu. Ara no és més que un munt de ruïnes, on només queda dempeus el presbiteri de l’església, d’un romànic puríssim, rural, senzill i corprenedor. Tanmateix, les columnes de la nau, i les restes d’algun mur, donen al conjunt un aire romàntic, com de ruïna vinguda a més. A l’absis s’hi han reproduït les pintures murals, joia del romànic català, que es conserven al MNAC de Barcelona. Les reproduccions que ara hi ha, molt fidels, no son autèntiques però ens serveixen. Per arribar-hi el millor fora deixar el cotxe a Escaló, o bé travessar el pont sobre la Noguera Pallaresa, que trobareu a mà dreta, en sentit Esterri, passat l’hotel Castellarnau. Podeu continuar pel camí de sorra, fins on pugueu, i aparcar. Ben indicat. De tota manera haureu de caminar uns 1.500 metres, per un caminet que, al final, es fa corriol i comença a pujar. Guanyareu altura, força, sobre la vall d’Escaló i el riu. Però és una caminada apta per a totes les edats, familiars, fins infantil. Al final veureu les restes de l’abadia davant vostre. La millor perspectiva serà la de l’absis en el prat verd que tanca el conjunt per la esquerra. A la dreta, des de qualsevol punt, bonica vista damunt la vall de la Noguera Pallaresa, que baixa, ràpida, cap a Llavorsí. Ineludible una parada si aneu de camí a Esterri, a Espot, o cap a la Vall d’Aran per la Bonaigua. Encara més si penseu fer una descoberta de la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, un destí familiar de primera. Per dormir i menjar podeu anar a Escaló, el poble més proper, que mereix una visita també. Allà teniu el ja citat Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona. També podeu anar a raure a Espot, no gaire lluny, on teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Un hotel líder, indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. Us recomanem unes vacances o petit pont al Pallars: vaques, banyades en llacs i rius, passejades a peu o en bici… I poder veure el romànic del Pallars, com ara Sant Pere del Burgal, o el de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Sant Pere de Burgal es un pequeño monasterio del Pirineo. Ahora no es más que un montón de ruinas, donde sólo queda en pie el presbiterio de la iglesia, de un románico purísimo, rural, sencillo y cautivador. Sin embargo, las columnas de la nave, y los restos de algún muro, dan al conjunto un aire romántico, como de ruina venida a más. En el ábside se han reproducido las pinturas murales, joya del románico catalán, que se conservan en el MNAC de Barcelona. Las reproducciones que ahora hay, muy fieles, no son auténticas pero nos sirven. Para llegar lo mejor fuera o fuese dejar el coche en Escaló, o bien cruzar el puente sobre el Noguera Pallaresa, que encontraréis a mano derecha, en sentido Esterri, pasado el hotel Castellarnau. Pueden continuar por el camino de tierra, hasta donde se pueda, y aparcar. Bien indicado. De todos modos tendrán que caminar unos 1.500 metros, por un caminito que, al final, se hace sendero y comienza a subir. Ganará altura sobre el valle de Escaló y el río. Pero es una caminata apta para todas las edades, familiar y hasta infantil. Al final verán los restos de la abadía. La mejor perspectiva será la del ábside en el prado verde que cierra el conjunto por la izquierda. A la derecha, desde cualquier punto, bonita vista sobre el valle del Noguera Pallaresa, que baja, rápida, hacia Llavorsí. Ineludible una parada si vais de camino a Esterri, a Espot, o hacia el Valle de Arán por la Bonaigua. Aún más si vais a realizar una ruta por la comarca del Pallars, o por las Valls d’Àneu, un destino familiar de primera. Para dormir y comer pueden ir a Escaló, el pueblo más cercano, que merece una visita también. Allí tienen el ya citado Castellarnau, un buen lugar. Escaló es una villa amurallada medieval, bien conservada, con un portal de entrada y las casas en redondel. También se puede ir a parar a Espot, no muy lejos, donde teneis el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias. Buenas habitaciones también, sencillas pero agradables, en la Pensión Palmira. Un hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta os acogerán como en casa. El Hotel Encantats también es una buena opción. Por Llavorsí encontrareis buena mesa y buena cama. Nos gusta el Hotel de Rey. También el Hostal La Noguera, más sencillo.Podeis miraros el el camping Riberies, o el hotel del mismo nombre, que es de campanillas. Os recomendamos unas vacaciones o pequeño puente en el Pallars: vacas, bañadas en lagos y ríos, paseos a pie o en bici … Y poder ver el románico del Pallars, como Sant Pere del Burgal, o el de las Valls d’Àneu o de Isil. Monasterios, con muchas iglesias y capillas: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos de postal, con las piedras vivas. ¡Viva el Pallars!.

Cadaqués

Cadaqués és un compendi de la mediterrània a Catalunya. Un poble blanc, volcat al mar agrest del Cap de Creus, que ha sabut conservar el seu tipisme, quasi de museu. Carrers estrets, una esglèsia amb un maravellós retaure barroc, platjes d’aigues cristal·lines, la majoria de picons i algunes de sorra. Ens agrada molt Cadaqués. Ens agrada passejar pels seus carrers de postal. Ens n’agrada l’aire. Ens agrada veure caure la tarda, i la nit, a la badia, amb la vila al fons, il·luminant-se, poc a poc. Ens agrada arribar-nos fins Port Lligat, passant pel càmping i l’ermita, per veure la casa que fou de Dalí, l’illa i el port. Ens agrada anar un xic més lluny, fins el far i les cales de Cap de Creus, per viure un paisatge salvatge, diferent. Si no heu estat mai a les illes gregues, o si les anyoreu, Cadaqués és el destí per fer-ne passar el desig. No us caldrà anar a Grècia mentre tingueu Cadaqués a l’abast. Per menjar i per dormir trobareu nombrosos hotels i restaurants. Us recomanem els de la riba de la platja gran, anomenada de Nèmesi Llorens, sota el fortí, com Es Baluard, Tel. 972 258 183 o Els Pescadors, Tel. 972 258 859. Cuina de peix, cuidada. Escolliu el que us agradi, mireu-vos la carta. D’hotels també anem molt ben assortits. Ens encanta el Llané petit, una cucada estil eivissenc amb vistes al mar. O les que te el PlayaSol, més convencional, sobre la vila. L’Octavia és més modern, força convencional, i no te vistes perquè és dins el poble. El Rocamar és per ments refinades i, un xic decadents. Està allà issolat al final de la badia. De pèl·lícula. Habitacions havaneres i luxoses. Més familiar i senzill és l’hotel S’Aguarda, a la carretera de Portlligat, 28. Cadaqués fou la meca dels “hippies” a Catalunya, i això encara es nota. Es nota en certs bars i certs locals d’oci. I també en els seus hotels, que són molt especials. O us agraden o no. Sense un terme mig. També hi ha un càmping, Tel: 972 258 126, camí de Port Lligat, tan de subsistència com el seu entorn, però entranyable, dalt d’un turó amb horitzó marí i prop d’una ermita blanca. És un segona categoria i no creiem que pugui pujar gaire més. Però el paisatge és de 5 estrelles. Malgrat tot, us assegurem que passar una nit a Cadaqués no us deixarà indiferents. Podeu lligar aquesta excursió amb una ruta per l’Empordà, visitant Sant Pere de Rodes i el Port de la Selva.

Cadaqués es un compendio del mediterráneo en Cataluña. Un pueblo blanco, volcado al mar agreste del Cap de Creus, que ha sabido conservar su tipismo, casi de museo. Calles estrechas, una iglesia con un maravilloso retablo barroco, playas de aguas cristalinas, la mayoría de guijarros y algunas de arena. Nos gusta mucho Cadaqués. Nos gusta pasear por sus calles de postal. Nos gusta el aire. Nos gusta ver caer la tarde, y la noche, en la bahía, con la villa al fondo, iluminandose, poco a poco. Nos gusta llegar hasta Port Lligat, pasando por el camping y la ermita, para ver la casa que fue de Dalí, la isla y el puerto. Nos gusta ir un poco más lejos, hasta el faro y las calas de Cap de Creus, para vivir un paisaje salvaje, diferente. Si no ha estado nunca en las islas griegas, o si las anñora, Cadaqués es el destino ideal para solventar el deseo. No será necesario ir a Grecia mientras tenga Cadaqués al alcance. Para comer y para dormir encontrará numerosos hoteles y restaurantes. Le recomendamos los de la riba de la playa grande, llamada de Nemesi Llorens, bajo el fortín, como Es Baluard, Tel. 972 258 183 o Los Pescadores, Tel. 972 258 859. Cocina de pescado, cuidada. Elija el que le guste, lea la carta. De hoteles también vamos muy bien surtidos. Nos encanta el Llané petit, una cucada estilo ibicenco con vistas al mar. O el Playasol, más convencional, con balcón frente al mar y la villa. El Octavia es más moderno, bastante convencional, y no tiene vistas porque está dentro del pueblo. El Rocamar es para mentes refinadas y, un poco decadentes. Está allí, solo, al final de la bahía. De película. Habitaciones habaneras y lujosas. Más familiar y sencillo, el hotel S’Aguarda, en la carretera de Portlligat, 28. Cadaqués fue la meca de los “hippies” en Cataluña, y eso aún se nota. Se nota en ciertos bares y en ciertos locales de ocio. Y también en sus hoteles, que son muy especiales. O te gustan o no. Sin un término medio. También hay un camping, Tel.: 972 258 126, camino de Port Lligat, tanto de subsistencia como su entorno, pero entrañable, sobre un cerro con horizonte marino y cerca de una ermita blanca. Es un segunda categoría y no creemos que pueda subir mucho más. Pero el paisaje es de 5 estrellas. Sin embargo, le aseguramos que pasar una noche en Cadaqués no les dejará indiferentes. Puede enlazar esta excursión con una ruta por el Empordà, visitando Sant Pere de Rodes y el Port de la Selva.