Puntes a Arenys de Mar


Des del divendres, 27 abril de 2018, a les 16 hores, i fins al diumenge, 29 abril 2018, a les 14 hores, trobareu a l’antiga fàbrica del licor Calisay, a Arenys de Mar, una bonica fira de les puntes. L’antiga fàbrica Calisay, que ara és Centre Cultural El Calisay, situat a la Riera, Pare Fita, 31, d’Arenys de Mar. L’art de fer puntes està molt arrelat als dos Arenys, el de Mar i el de Munt, i en aquesta zona del Maresme, Canet i Sant Pol. A Arenys de Mar hi ha un museu de puntes molt bonic, que no podeu deixar de visitar quan hi aneu. Des de fa molts anys l’ajuntament d’Arenys de Mar i Associació de Puntaires han intentat donar a conèixer aquesta artesania tan maca. A la fira hi haurà participació de puntaires de diferents països europeus: Polònia, França, República Txeca i Bèlgica i també escoles de Catalunya, com ara l’Associació Catalana de Puntaires, Associació de Puntaries Flor d’Alba d’Arenys de Mar, Puntaires Verge del Remei d’Arenys de Munt, Escola de Puntaires de Barcelona, Associació de Puntaires de La Garriga, Associació de Puntaires de Girona, Associació de Puntaires d’Arenys de Munt i Museu de les Puntes de l’Arboç. Durant els tres dies es realitzaran diverses activitats com ara tallers de fer puntes, demostracions diverses, jornada de portes obertes al Museu Marès de la Punta, i naturalment, una trobada de puntaires. Tot és gratuït i es realitzarà, com ja hem dit, a l’antiga fàbrica de licor, el Centre Cultural El Calisay d’Arenys de Mar. Arenys de mar, a més, és una bona idea per una sortida familiar. El poble té molts llocs ben xulos de veure, com ara el palau neoclàssic construït com a hospital per a pobres per l’americano Josep Xifré, molt proper al Calisay. O bé l’antic hospital de Sant Jaume, on ara hi ha el museu de la punta, o el museu de minerals, que acull una important col·lecció de minerals catalans i d’arreu del món, donació de Joaquim Mollfulleda. Al cementiri teniu la tomba de Salvador Espriu. Ben bonic aquest mític cementiri marí de Sinera, elevat en un turó per damunt del poble. No us perdeu l’espectacular retaule de l’Església parroquial de Santa Maria, obra de Pau Costa, un dels millors escultors del barroc català. Arenys conserva alguns trams de muralla, amb torres del segle XVI, pensades per defensar el poble de les incursions pirates. Cal anar a passejar pel bonic port pesquer, on fan la subhasta de peix, i probar alguna especialitat marinera en un restaurant de la vila. Al final us en recomanarem alguns de bons. Ja ho veieu, haureu d’anar a Arenys de Mar aquest cap de setmana!. No us caldrà dormir. Arenys és a 40 kms. de Barcelona per l’autopista de la costa. Per dinar hi ha bons llocs, però haureu de reservar. Teniu la Marina, a la Riera, prop de l’ajuntament. A tocar del Calisay hi ha l’Hotel Vila d’Arenys, amb bon restaurant, i habitacions maques. També proper La Raclette, un restaurant ben condicionat, bones fondues!. Bon peix, restaurant de tota la vida, davant de l’estació de tren: Casa Poncio. Per cert, el tren és una bona manera d’anar fins Arenys!. Carretera NII més avall, cap el port, La Nona, un local fresc, pasta i amanides, molt acollidor. Tots cap a Arenys!

Desde el Viernes, 27 de abril de 2018, a las 16 horas, y hasta el Domingo, 29 de abril 2018, a las 14 horas, encontrará en la antigua fábrica del licor Calisay, en Arenys de Mar, que ahora es Centro Cultural El Calisay , situado en la Riera, Pare Fita, 31, de Arenys de Mar, una bonita feria de las puntas. El arte de hacer puntas está muy arraigado a los dos Arenys, el de Mar y el de Munt, y en esta zona del Maresme, Canet y Sant Pol. En Arenys de Mar hay un museo de puntas muy bonito, que no puede dejar de visitar cuando vaya. Desde hace muchos años el ayuntamiento de Arenys de Mar y Asociación de Encajeras han intentado dar a conocer esta artesanía tan bonita. En la feria habrá participación de encajeras de diferentes países europeos: Polonia, Francia, República Checa y Bélgica y también escuelas de Cataluña, como la Asociación Catalana de Puntaires, Asociación de punta Flor de Alba de Arenys de Mar, Bolillos Virgen del Remedio de Arenys de Munt, Escuela de Bolillos de Barcelona, ​​Asociación de Encajeras de la Garriga, Asociación de Encajeras de Girona, Asociación de Encajeras de Arenys de Munt y Museo de las Puntas del Madroño. Durante los tres días se realizarán diversas actividades como talleres de hacer puntas, demostraciones diversas, jornada de puertas abiertas en el Museo Marès del Encaje, y naturalmente, un encuentro de encajeras. Todo es gratuito y se realizará, como ya hemos dicho, en la antigua fábrica de licor, el Centro Cultural El Calisay de Arenys de Mar. Arenys de mar, además, es una buena idea para una salida familiar. El pueblo tiene muchos lugares bien chulos de ver, como el palacio neoclásico construido como hospital para pobres por el americano Josep Xifré, muy cercano al Calisay. O bien el antiguo hospital de Santiago, donde ahora está el museo de la punta, o el museo de minerales, que acoge una importante colección de minerales catalanes y de todo el mundo, donación de Joaquim Mollfulleda. En el cementerio tiene la tumba de Salvador Espriu. Ben bonito este mítico cementerio marino de Sinera, elevado en una colina por encima del pueblo. No se pierdan la espectacular retablo de la Iglesia parroquial de Santa María, obra de Pau Costa, uno de los mejores escultores del barroco catalán. Arenys conserva algunos tramos de muralla, con torres del siglo XVI, pensadas para defender al pueblo de las incursiones piratas. Hay que ir a pasear por el bonito puerto pesquero, donde hacen la subasta de pescado, y probar alguna especialidad marinera en un restaurante de la ciudad. Al final os recomendaremos algunos de bonos. Ya lo veis, deberá ir en Arenys de Mar este fin de semana !. No necesitará dormir. Arenys es a 40 kms. de Barcelona por la autopista de la costa. Para comer hay buenos lugares, debería reservar. Tiene la Marina, en la Riera, cerca del ayuntamiento. Cerca del Calisay está el Hotel Villa de Arenys, con buen restaurante, y habitaciones bonitas. También cercano La Raclette, un restaurante bien acondicionado, buenas fondues !. Buen pescado, restaurante de toda la vida, frente a la estación de tren: Casa Poncio. Por cierto, el tren es una buena manera de ir hasta Arenys. Carretera NII más abajo, hacia el puerto, La Nona, un local fresco, pasta y ensaladas, muy acogedor. ¡Todos hacia Arenys!

Douaumont


Doaumount

En mig de la Lorena, una regió castigada per les guerres com cap altra a Europa, a tocar de la vila de Verdum, s’aixeca l’ossari de Douaumont, al costat dels camps de batalla, de les antigues trinxeres i dels boscos que han crescut sobre les restes bèl·liques. En aquest espai tan singular, un lloc de memòria històrica, trobareu en pocs kms. els escenaris de combats ferotges, cementiris inacabables sembrats de creus blanques, museus i zones arqueològiques. Pobles devastats que mai no van ser reconstruïts. Camps llaurats pels obusos i la metralla on ara creixen, capritxosament l’herba i els arbres, com en una muntanya russa, amagant les ferides de la guerra. Trinxeres que van caient, casamates que s’esfondren. El pas del temps, inapel·lable. Pareu a Douaumont per viure uns minuts l’experiència de la ferocitat humana, del mai més. Visiteu Verdum, ciutat que no te particularment res de res… una ciutadella subterrània a tot estirar. Val la pena. És diferent. Per dinar una pizzeria alegre i divertida: Romeo e Giulietta. Més de gust francés, però molt acollidor, servei molt amable, bon menjar: L’Anna Maria. Per dormir per allà us recomanem l’Hotel de Montaulbain. Perquè és difícil trobar hotels que ens agradin a França, però aquest no està malament.

En medio de la Lorena, una región castigada por las guerras como ninguna otra en Europa, junto a la ciudad de Verdun, se levanta el osario de Douaumont, junto a los campos de batalla, de las antiguas trincheras y los bosques que han crecido sobre los restos bélicos. En este espacio tan singular, un lugar de memoria histórica, encontrarán, en pocos kms, los escenarios de combates feroces, cementerios interminables sembrados de cruces blancas, museos y zonas arqueológicas. Pueblos devastados que nunca fueron reconstruidos. Campos labrados por los obuses y la metralla donde ahora crecen, caprichosamente la hierba y los árboles, como en una montaña rusa, escondiendo las heridas de la guerra. Trincheras que van cediendo, casamatas que se derrumban. El paso del tiempo, inapelable. Parad en Douaumont para vivir unos minutos la experiencia de la ferocidad humana, del nunca más. Visitad Verdun, ciudad que no tiene particularmente nada de nada … una ciudadela subterránea a lo sumo. Vale la pena. Es diferente. Para comer una pizzería alegre y divertida: Romeo y Giulietta. Más de gusto francés, pero muy acogedor, servicio muy amable, buena comida: Ana María. Para dormir por allí os recomendamos el Hotel de Montaulbain. Porque es difícil encontrar hoteles que nos gusten en Francia, pero este no está mal.

In the middle of Lorraine, a region afflicted by war like no other in Europe, near the town of Verdun, stands the ossuary of Douaumont, near the battlefields of old trenches and forests have grown up on the ruins of war. In this singular space, a place of historical memory found within a few kms. the scenes of fierce battles, cemeteries scattered with endless white crosses, museums and archaeological sites. Devastated villages that were never rebuilt. Plowed fields by missiles and bullets where now grow, capriciously the trees, like a roller coaster, hiding the wounds of war. Falling trenches, bunkers crumbling. Over time, final. Pay a few minutes Douaumont to live the experience of human ferocity, the most ever. Visit Verdun, a city that does not have anything particularly … an underground citadel at most. It’s worth it. It’s different. For lunch pizzeria cheerful Romeo e Giulietta. More like French, very cozy, very friendly service, good food: Anna Maria. For sleeping there we recommend the Hotel Montaulbain. Because it is difficult to find hotels that we like in France, but not bad.

Au milieu de la Lorraine, une région touchée par la guerre comme aucune autre en Europe, près de la ville de Verdun, se dresse l’ossuaire de Douaumont, près des champs de bataille de vieilles tranchées et les forêts ont grandi sur les ruines de la guerre. Dans cet espace singulier, un lieu de mémoire historique trouve à quelques kms. les scènes de batailles féroces, des cimetières dispersés avec des croix blanches sans fin, des musées et des sites archéologiques. Villages dévastés qui ne furent jamais reconstruits. champs labourés par des missiles et des balles où maintenant poussent, capricieusement des arbres, comme des montagnes russes, se cachent les blessures de la guerre. On peut voire tomber les tranchées, et aussi les bunkers, en ruine. Au fil du temps, le final. Faites quelques minutes d’arret a Douaumont pour vivre l’expérience de la férocité humaine, le plus jamais. Visitez Verdun, une ville qui n’a rien en particulier … une citadelle souterraine au plus. Pour le déjeuner pizzeria gai Romeo e Giulietta. Plus, le service français très confortable très sympathique, bonne nourriture: Anna Maria. Pour y dormir, nous recommandons l’Hôtel Montaulbain. Parce qu’il est difficile de trouver des hôtels que nous aimons en France, mais ce n’est pas mauvais.

Bonnieux


Bonnieux és un petit poble, un poble penjat dalt d’un turó, un d’aquells “beaux villages perchés” de la comarca del Luberon, a la bellíssima provença. Juntament amb altres viles del rialler sud de França, com ara la magnífica Gordes, o l’encantadora Roussillon, la vila de Bonnieux destil·la mediterrània per tot arreu. Les seves cases de pedra, sovint de colors, agrupades al peu del cim on s’enlaira l’església, envoltada d’antigues muralles, amb carrerons estrets, li donen molt de caràcter. La cresta oberta a la vall, on hi ha el parc dels cedres, és un petit parc d’esbarjo, un pulmó verd, on hi vien uns exemplars d’aquestes coníferes veritablement esplèndits. Bonnieux no te res més, ni res menys que això que us hem explicat. I tanmateix és senzillament deliciós. No us recomanarem anar fins a Bonnieux només pel seu encant, per gran que fos, evidentment. So massa kms. Però Bonnieux no està sola allà. Altres pobles tan bonics com ell l’envolten. Pobles com ara Lacoste, medieval, o Oppede, encara més antic, o bé Lourmarin, amb el seu castell, i el cementiri on està enterrat Camús. Una petita vila encantadora, considerada com una de les més belles de França. Aneu a gaudir de la pau i bellessa de l’Abadia cistercenca de Silvacane, una maravella de l’art provençal. No us la perdèssiu!.  I podeu també arribar-vos a Rousillon, una altra petita joia. O bé anar un xic més lluny, fins Gordes, una vila penjada damunt del seu espoló rocós, coronada per un altre castell. I d’allà baixar a la pau celestial de la vall on s’alça la petita Abadia de Senanque. De nou el císter més recòndit. Per anar i tornar d’aquestes maravelles haureu de travessar una carena de muntanyes, i els pobles provençals, joiells sutils del Luberón més encantador. Per dormir i menjar a Bonnieux, un hotel de campanetes, de la cadena Relais & Chateaux, ja està tot dit: el Domaine de Capalongue. Provença en estat pur.  Preus en consonància. Més senzill el Logis Hotel Panoramique César, al centre del poble, a la Place de la Liberté, Tel: 334 90 75 96 35, us proposa una bona taula, i unes habitacions netes i cuidades, amb vistes a mitja provença, panoràmiques. Ens va agradar. Com a restaurants, sense hotel, us recomanem L’Arome, cuidat, en una casa medieval, de pedra. Modern i desenfadat, Le Fournil. Una pizzeria, on fan tota mena de plats, amanides, pastes, una carta on és fàcil escollir alguna cosa, també bona brasa, que ens van aconsellar, és Les Terrasses. També podeu dormir molt bé a qualsevol hotel de Lourmarin. Com ara l’Hotel Bastide, a la carretera que va cap a Cucuron, tel: 04 90 070. També està bé l’Auberge du Pere Panse molt petit, a la carretera que va cap a Vaugines. L’Hotel Paradou és de regust oriental. Fora de Bonnieux o Lourmarin us recomanem dormir als molts hotels Novotel, que trobareu per la zona. N’hi ha a Nîmes, Marsella, Le Grau du Roi o Avignon. Aquesta darrera ciutat sigui, possiblement, el millor centre per visitar les viles provençals. Els hem probat tots, i son ideals per famílies amb nens. Per pocs diners també podeu dormir molt bé, amb dos infants, als hotelets de la cadena B&B. Hem menjat molt bé a molts llocs però a Lourmarin hi ha la pizzeria Nonni és el millor lloc. Quines espectaculars pizzas al forn de llenya, i quines pastes de la casa, fetes manualment. Trobareu aquesta delícia gourmet al Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. No deixeu de tastar els seus gnocchis o raviolis. I per descomptat haureu de demanar una pizza. Sopeu dins, o bé a la plaça, tot sentint com raja la font. Excepcional!. Bona estada a Bonnieux, i a la Provença!.

Bonnieux es un pequeño pueblo , un pueblo colgado sobre una colina , uno de esos ” beaux villages perchés ” de la comarca del Luberon , en la bellísima provença . Junto con otras villas del risueño sur de Francia , como la magnífica Gordes , o la encantadora Roussillon , la villa de Bonnieux destila esencia mediterránea por todas partes. Sus casas de piedra , a menudo de colores , agrupadas al pie de la cima donde está la iglesia, rodeada de antiguas murallas , con callejuelas estrechas , le dan mucho carácter . La cresta abierta al valle, donde se encuentra el parque de los cedros , es un pequeño parque de recreo , un pulmón verde , donde hay unos ejemplares de estas coníferas verdaderamente espléndidos . Bonnieux no tiene nada más , ni nada menos que lo que os hemos explicado. Y sin embargo es sencillamente delicioso. No os recomendaremos ir hasta Bonnieux sólo por su encanto , por grande que fuera , evidentemente. Son demasiados kms . Pero Bonnieux no está sola allí. Otros pueblos tan bonitos como él lo rodean. Pueblos como Lacoste , medieval , o Oppede , aún más antiguo , o bien Lourmarin , con su castillo. Una pequeña villa encantadora , considerada como una de las más bellas de Francia. Vayan a disfrutar de la paz y belleza de la Abadía cisterciense de Silvacane , una maravilla del arte provenzal. Y pueden también acercarse a Rousillon , otra pequeña joya . O bien ir un poco más lejos, hasta Gordes , una villa colgada encima de su espolón rocoso , coronada por otro castillo . Y de allí bajar a la paz celestial del valle donde se alza la pequeña Abadía de Senanque . De nuevo el cister más recóndito . Para ir y volver de estas maravillas deberán atravesar una cresta de montañas , y los pueblos provenzales , joyas sutiles del Luberon más encantador. Para dormir y comer en Bonnieux , un hotel de campanillas , de la cadena Relais & Chateaux , ya está todo dicho : el Domaine de Capalongue . Provenza en estado puro . Precios en consonancia. Más sencillo el Logis Hotel Panoramique César , en el centro del pueblo , en la Place de la Liberté , Tel: 334 90 75 96 35, propone una buena mesa , y unas habitaciones limpias y cuidadas , con vistas a media provença , panorámicas . Nos gustó . Como restaurantes , sin hotel , recomendamos L’Arome, cuidado , en una casa medieval , de piedra . Moderno y desenfadado , Le Fournil . Una pizzería , donde hacen todo tipo de platos , ensaladas , pastas , una carta donde es fácil escoger algo, también buena brasa , que nos aconsejaron , en Las Terrazas . También puede dormir muy bien en cualquier hotel de Lourmarin . Como el Hotel Bastide , en la carretera que va hacia Cucuron , tel: 04 90070 . También está bien el Auberge, en la carretera que va hacia Vaugines . El Hotel Paradou es de sabor oriental . Fuera de Bonnieux o Lourmarin les recomendamos dormir en uno de los muchos hoteles Novotel situados por la zona . Los hay en Nimes , Marsella , Le Grau du Roy o Aviñón . Esta última ciudad sea , posiblemente , el mejor centro para visitar las villas provenzales . Los hemos probado todos , y son ideales para familias con niños . Por poco dinero también se puede dormir muy bien, con dos niños, a los hotelitos de la cadena B & B. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero en Lourmarin, donde está la pizzería Nonni, es el mejor lugar . Qué espectaculares pizzas al horno de leña , y qué pastas de la casa , hechas manualmente. Encontrará esta delicia gourmet en la Calle Albert camus , 2 . Tel. : 0490682333 . No dejen de probar sus gnocchis o raviolis . Y por supuesto tendrán que pedir una pizza . Cenen dentro , o bien en la plaza , junto a la fuente . ¡Excepcional ! . Buena estancia en Bonnieux , y en la Provenza.

Post Mortem a Badalona


post_mortem

Al Museu de Badalona podeu trobar una exposició ben particular. Es tracta de Post Mortem, una expo sobre els rituals funeraris dels segles XIX i XX. És a dir, dels nostres besàvis i avis. Estarà oberta del 10 d’octubre de 2013 al 12 de gener de 2014. I us preguntareu: una exposició sobre la mort, macabra i un punt morbosa, en un bloc dedicat a sortides familiars?. Vivim en un món on la mort s’amaga, a tothom, però sobretot als infants. I malgrat tot la viuen. Mort l’avi, la iaia, un conegut, el vellet de la plaça, la senyora gran que els donava un caramel. No és sa, no és higiènic, ni és ètic. No cal encarar-los amb la mort, ni fer-los una immersió forçada en el tema. Però podeu anar a visitar l’exposició, sobretot amb els vailets i xicotes més grans, però no unicament, i comentar el que els sorprengui, que serà molt, de com encaraven el darrer trànsit els nostres avanpassats. Segurament servirà per fer ben fet el dol d’una pèrdua familiar, o una amistat, quan s’esdevingui el moment. No cal, com si fòssim cartoixans, tenir dia i nit la calavera damunt la taula. Però no parlar mai de la vellessa i de la mort no és tampoc una opció. Aquells rituals han passat. Les modes han canviat. Alguns i algunes recordareu velles costums. Obert de dimarts a dissabte de 17 a 20 hores, i els diumenges al matí de 10 a 14 hores. A més hi ha activitats paral·leles que poden ser del vostre interès. Totes elles són gratuïtes, però les places són limitades. Per això us cal fer reserva prèvia. Així el diumenge 3 de novembre, a les 11 hores podeu fer una visita al Cementiri del Sant Crist, a càrrec de la Margarida Abras, historiadora. El dijous 7 de novembre, a les 19 hores hi ha una xerrada criminalística, a càrrec de Joan Villarroya, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. El dimecres 20 de novembre, a les 19 hores, en el marc de la Setmana de la Ciència, una xerrada tipus CSI pel Dr. Jose Antonio González Díaz, metge forense titular del partit judicial de Badalona. Els diumenges 1 i 12 de desembre, a les 11 hores, visita comentada. El dijous 5 de desembre, a les 19 hores, la mort i el catolicisme, xerrada a càrrec de l’eminent Joan Rosàs, historiador. Si no ho trobeu truculent, ja ho sabeu, veniu a passar el matí de diumenge a Badalona, a veure l’exposició “Post Mortem” i, si voleu, porteu-vos el banyador. Perquè la ciutat te una platja gran de sorra gruixuda i agua neta, interessant si fa calor. I potser podeu aprofitar que ja sou al museu municipal, per visitar les termes romanes del subsol, maravelloses, i el jardí de Quint Licini, i a les dues cases Domus excavades al carrer de Dalt. Heu de demanar hores de visita i condicions al mateix Museu de Badalona i reservar hora per la visita guiada, però val molt la pena. A Badalona s’hi arriba molt fàcilment en cotxe, 10 minuts de Barcelona, amb bon aparcament, per exemple, a la plaça Pompeu Fabra. O bé podeu venir en bus, agafant el B-25 a la plaça Urquinaona. També fantàstic el metro, de la línia 2, parada final a la plaça de Pompeu Fabra, no gens lluny del Museu. Veniu a Badalona a veure una exposició ben diferent!.

En el Museo de Badalona se puede encontrar una exposición muy particular. Se trata de Post Mortem , una expo sobre los rituales funerarios de los siglos XIX y XX . Es decir , de nuestros bisabuelos y abuelos . Estará abierta del 10 de octubre de 2013 al 12 de enero de 2014. Y os preguntaréis : ¿una exposición sobre la muerte , macabra y un punto morbosa , en un bloque dedicado a salidas familiares? . Vivimos en un mundo donde la muerte se esconde , a todos, pero sobre todo a los niños . Y a pesar de todo la viven . Muere el abuelo , la abuela, un conocido, el anciano de la plaza, la señora mayor que les daba un caramelo . No es sano , no es higiénico , ni es ético . No hay encararlos con la muerte , ni hacerles una inmersión forzada en el tema . Pero se puede ir a visitar la exposición , sobre todo con los muchachos y muchachas ya más mayores , pero no únicamente , y comentar lo que les sorprenda , que será mucho, sobre cómo encaraban el último tránsito nuestros antepasados ​​. Seguramente servirá para un futuro duelo de una pérdida familiar , o una amistad, cuando ocurra el momento . No es necesario, como si fuéramos cartujos , tener día y noche la calavera sobre la mesa. Pero no hablar nunca de la vejez y de la muerte no es tampoco una opción . Aquellos rituales han pasado . Las modas han cambiado . Algunos y algunas recordaréis viejas costumbres. Está abierto de martes a sábado de 17 a 20 horas, y los domingos por la mañana de 10 a 14 horas . Además hay actividades paralelas que pueden ser de su interés . Todas ellas son gratuitas , pero las plazas son limitadas . Por esto se requiere reserva previa. El jueves 7 de noviembre , a las 19 horas hay una charla criminalística , a cargo de Joan Villarroya , catedrático de Historia Contemporánea de la Universidad de Barcelona . El miércoles 20 de noviembre, a las 19 horas , en el marco de la Semana de la Ciencia , una charla tipo CSI por el Dr. . Jose Antonio González Díaz , médico forense titular del partido judicial de Badalona . Los domingos 1 y 12 de diciembre , a las 11 horas , visita comentada . El jueves 5 ​​de diciembre , a las 19 horas , la muerte y el catolicismo , charla a cargo del eminente Juan Rosàs , historiador . Si no lo encuentran truculento , ya lo sabn , vengan a pasar la mañana del domingo en Badalona , a ver la exposición “Post Mortem ” y, si desean , llevense el bañador . Porque la ciudad tiene una playa de arena gruesa y agua limpia, interesante si hace calor . Y ya que estan en el museo municipal aprovechen para visitar las termas romanas del subsuelo , maravillosas , y el jardín de Quinto Licinio , ya las dos casas Domus. Deben pedir horas de visita y condiciones en el mismo Museo de Badalona y reservar hora para la visita guiada , pero vale mucho la pena . En Badalona se llega muy fácilmente en coche , 10 minutos de Barcelona , con buen aparcamiento , por ejemplo en la misma plaza Pompeu Fabra. O bien pueden venir en bus , cogiendo el B -25 en la plaza Urquinaona . También fantástico el metro , de la línea 2 , parada final en la plaza de Pompeu Fabra , no lejos del Museo. ¡Venid a Badalona ! .

Museu Romà de Mérida


museoromano

Hi hauria poderoses raons per aconsellar una sortida familiar a Mérida. Una de les principals seria contemplar amb els nostres infants les maravelles que el passat romà ha deixat en aquesta extraordinària ciutat. Perquè, com ja sabeu, Mérida fou una de les capitals romanes de la península ibèrica, és a dir una ciutat molt important. Per això conserva un patrimoni romà brutal, sobretot, romà, tot i que no només romà. Podeu visitar-hi el seu famós teatre, un dels millors d’Espanya, d’Europa i del món, declarat patrimoni de la humanitat el 1993 per la UNESCO.  És aquí on es desenvolupa el Festival de teatre clàssic, Al costat també hi ha amfiteatre i, a les afores, un parell d’aqueductes, un circ i unes termes romananes. Però avui us volem parlar del fastuós Museu Nacional Romà, un esplèndit museu arqueològic, obra mestre de l’arquitecte Rafael Moneo, que recull tota l’herència romana de Mèrida, que és molta, important i bellíssima. Passejar per les seves sales és una lliçó impagable d’història, però també una lliçó d’arquitectura del segle XX. Ens encanta aquest espai lliure, perfecte, sobri, mesurat i espectacular. Quin bon continent per un excels contingut. I sota, a la cripta cases romanes, un cementiri sencer i una via romana. Val la pena arribar-se fins Mérida per veure-ho tot. Però esteu de sort, perquè a més d’aquestes fites inexcusables, la capital d’Extremadura us ofereix també el pont romà damunt el riu Guadiana, monumental, de quasi un km. de llarg, o l’embassament romà de Proserpina, que fa 5 kms. de llargada, amb trams més ben conservats que altres. Rematen el lot el temple de Diana, un arc de triomf i la casa de Mitreo. Si això fos poc podeu veure també edificacions de l’època àrab, com ara els banys i una alcazaba dominant el riu. O la basílica de Santa Eulàlia, edificada damunt un temple visigot, O la Catedral de Santa María la Mayor en el cor medieval de la vila, ple de convents i esglèsies, la majoria barrocs, com ara Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen… i de palaus nobiliaris com el de Vera, reconvertit en un gran hotel de luxe, El Merida Palace. També són interessants edificis civils com la Real Carniceria, o l’Hospital. Ja veieu que teniu teca de sobres per veure quan visiteu Mérida. Hem vist a Mérida hotels molt bonics, com el Adealba, o el Nova Roma, de disseny modern, amb restaurants avantguardistes. Nosaltres, però, vam dormir a Cáceres, i no els hem pogut provar. Extremadura ofereix, per unes vacances, coses tan boniques i inusitades com ara la ciutat monumental medieval de Cáceres, impressionant, o la de Trujillo, fantàstica, o bé els monestirs de Guadalupe i Yuste, increibles, o zones naturals molt ben conservades, com el vall del Jerte, maravellós amb els cirerers florits a la primavera. Per menjar bé de preu y senzill, La Lonja, amb un restaurant propi, proper a la zona monumental romana, amb un menú del dia molt arreglat. Una mica més sofisticat, de campanetes, molt recomanable, el Tabula Calda, al centre de la ciutat. Bona estada a Extremadura!.

Mérida es la antigua Emerita Augusta, una de las capitales romanas de la península ibérica, una ciudad importante. Conserva un patrimonio brutal, sobre todo romano, aunque no únicamente. Hablaremos de su famoso teatro, uno de los mejores de España, de Europa y del mundo, que fue declarado patrimonio de la humanidad en 1993 por la UNESCO, el lugar donde se desarrolla el Festival de teatro clásico, todo un hito. A su lado tenemos el anfiteatro y el Museo Nacional Romano. De este magífico equipamiento queremos hablaros hoy. Se trata de un espléndido museo arqueológico, una obra maestra del arquitecto Rafael Moneo, que recoge toda la herencia romana de Mérida, que es mucha, importante y bellísima. Vale la pena visitarlo por su contenido, però también por el edificio, una obra de arte de la arquitectura del siglo XX. Una visita que no podeis dejar de hacer. Elegante, sobrio, sencillo, increible. También es obra de Roma el puente sobre el río Guadiana, un puente monumental de casi un km. de largo, o el templo de Diana, un arco de triunfo y la casa de Mitreo. De la época árabe quedan los baños y una alcazaba. De la era cristiana la Basílica de Santa Eulalia, edificada sobre un templo visigodo y la catedral de Santa María la Mayor. Mérida está llena de conventos e iglesias, la mayoría barrocos, como Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen … y de palacios como el de Vera, reconvertido en un gran hotel de lujo, El Merida Palace. También son interesantes edificios civiles como la Real Carniceria, o el Hospital. Ya veis que teneis cuerda para rato cuando visiteis Mérida. Hemos visto en Mérida hoteles muy bonitos, como el Adealba, o el Nova Roma, de diseño moderno, con restaurantes vanguardistas. Nosotros, sin embargo, dormimos en Cáceres, y no los hemos podido probar. Extremadura ofrece, para unas vacaciones, cosas tan bonitas y inusitadas como la ciudad monumental medieval de Cáceres, impresionante, o su vecina Trujillo, fantástica. Los monasterios de Guadalupe y Yuste, increíbles, merecen una visita, o sus zonas naturales muy bien conservadas, como el valle del Jerte, maravilloso con los cerezos en flor en primavera.

Festa Medieval a Sant Genís dels Agudells


No sabeu on para Sant Genís dels Agudells?. Tranquils. És molt habitual. Abans que Barcelona es convertís en un monstre que va menjar-se la resta de municipis del Pla, Sant genís dels Agudells era un llogarret diminut, perdut a la falda del Tibidabo. Així doncs, Sant Genís és a Barcelona. Concretament al darrera de l’Hospital de la Vall d’Hebró, per sobre de la Ronda de Dalt, amagat, engolit. Sant Genís te ganes de ser poble. I per això organitza una fira medieval, aquest primer cap de setmana d’abril. Encara conserva un petit nucli antic amb l’església parroquial, de traces romàniques, molt antiga, el cementiri i la casa rectoral, i Can Safont, al costat. Era propietat del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i per aquesta raó, a la festa medieval hi apareixen monjos jerònims. Si voleu tota la informació sobre el barri i la festa, mireu-vos la web del Mercadal de Sant Genís, on trobareu tota la informació. Us animem a pujar-hi per gaudir d’una jornada familiar ben bonica. Sense anar més lluny que al peu de la Serra de Collserola. Un mercat medieval ben ambientat aprofitant el petit nucli que us hem descrit abans. L’anomenen Mercadal i està organitzat per  l’A.VV. de Sant Genís dels Agudells i els artistes son dels de La Tritona, una veritable companyia de saltimbanquis, joglars del segle XXI. Hi haurà paradetes, és clar, i bons espectacles de carrer. Personatges recorreran la fira, hi trobareu lluites, cavallers, judicis, mags, danses orientals… Els monjos de Sant Jeroni arriben dissabte al vespre, envoltats de torxes. Si vols ser un dels monjos et conviden a participar-hi. Et vestiran de dalt a baix i disfrutaràs com un camell, o camella. En cas d’acceptar el convit cal enviar un correu a avsantgenis@gmail.com. Cal dir  nom, edat i telèfon de contacte, indicant al títol: Mercadal. Si aneu disfressats amb vestits o parracs de l’època medieval a la paradeta de l’A.VV. et faran un regalet. La gana i la sed la podreu fer passar a la taverna medieval. Atenció: amb espectacle inclós!. Els infants tindran un espai reservat amb un carrousel medieval, una escola de cavallers i tallers de tir amb arc, de fletxes i de maquillatge, entre d’altres. Organitzen un sopar, dissabte a la nit, acompanyats pel Senyor dels Agudells. Preus populars pero caldrà reservar.

¿No sabéis dónde para Sant Genís dels Agudells?. Tranquilos. Es muy habitual. Antes de que Barcelona se convirtiera en un monstruo que se comió el resto de municipios de su entorno, San Genís dels Agudells era una aldea diminuta, perdida en la falda del Tibidabo. Así pues, Sant Genís está en Barcelona. Concretamente detrás del Hospital de la Vall d’Hebron, por encima de la Ronda de Dalt, escondido, engullido. Sant Genís tiene ganas de ser pueblo. Y por eso organiza una feria medieval, este primer fin de semana de abril. Todavía conserva un pequeño casco antiguo con la iglesia parroquial, de trazas románicas, muy antigua, el cementerio y la casa rectoral, y Can Safont al lado. Era propiedad del monasterio de San Jeronimo de la Vall d’Hebron, y por esta razón, en la fiesta medieval aparecen monjes jerònimos. Si desean toda la información sobre el barrio y la fiesta, consulten la web del Mercadal de Sant Genís, donde encontrarán toda la información. Os animamos a subir para disfrutar de una jornada familiar muy bonita. Sin ir más lejos que al pie de la Sierra de Collserola. Un mercado medieval bien ambientado aprovechando el pequeño núcleo que os hemos descrito antes. La llaman Mercadal y está organizado por la A. VV. de Sant Genís dels Agudells y los artistas son los de La Tritona, una verdadera compañia de saltimbanquis, juglares del siglo XXI. Habrá paradas, claro, y buenos espectáculos de calle. Diversos personajes recorrerán la feria, y encontrarán luchas, caballeros, juicios, magos, danzas orientales … Los monjes de San Jerónimo llegan sábado por la noche, rodeados de antorchas. Si quieren ser uno de los monjes os invitan a participar. Os vestirán de arriba abajo y disfrutarán como un camello, o camella. En caso de aceptar el convite hay que enviar un correo a avsantgenis@gmail.com. Hay que decir nombre, edad y teléfono de contacto, indicando en el título: Mercadal. Si vais disfrazados con trajes o harapos, de la época medieval en la parada de la A. VV. os harán un regalito. El hambre y la sed se curarán en la taberna medieval. ¡Atención: con espectáculo incluido!. Los niños tendrán un espacio reservado con un carrusel medieval, una escuela de caballeros y talleres de tiro con arco, de flechas y de maquillaje, entre otros. Organizan una cena, el sábado por la noche, acompañados por el Señor de los Agudells. Precios populares pero habrá que reservar.

Ruta Espriu per Sinera


Avui us proposem una sortida familiar un xic diferent. Una ruta per la bonica població d’Arenys de mar, al Maresme, molt a prop de Barcelona. Una vila marinera, agraïda, cultural, literària, amable i senzilla. Amb una platja esplèndida, de sorra gruixuda i aigües maragda. Amb un parell de museus, un port i un clima dolç. La visitarem amb l’excusa d’una ruta literària seguint les petjades de Salvador Espriu, un dels més grans poetes catalans de tots els temps. Arenys està molt ben comunicada amb cotxe, per la C-31 i C-32, són 40 minuts. I amb tren, de la línia C-1, teniu un convoi cada 20 minuts. La ruta Espriu pot començar al carrer on tenia la casa la família, que ara s’anomena Bisbe Català. És just el número 27.  Tot el carrer és una evocació de l’escriptor, de la seva infància, de la seva adolescència i maduressa. Totes les cases del carrer guarden relació amb Espriu. Demaneu el fulletó turístic a l’oficina de turisme, a l’ajuntament. Podeu anar ara cap a la Riera, amb els plàtans centenaris. Al número 14 hi vivia la família Castello, avantpassats seus també. Cal arribar-se seguidament fins l’església de Santa Maria, on podreu gaudir del maravellós i desconegudíssim retaure barroc. Una obra fantàstica. Després recorrerem els carrers i carrerons del darrera del temple, on podrem visitar el museu Mollfulleda de mineralogia, antigament casa de capitans de vaixell, família de l’escriptor. Allà podreu veure, si us agraden, un dels millors museus de minerals d’Espanya. I, a tocar, el increïble museu de les puntaires, amb puntes i randes fabuloses. Aquest és un museu únic, original i diferent. Acabarem la ruta Espriu pujant al cementiri. Si us sembla bé. No cal fer-ho necessariament si ho trobeu macabre. És un cementiri blanc, dalt d’un turó, obert al mar, amb unes vistes esplèndides. No fa por. Allà reposa el poeta de Sinera, en un nínxol comú, amb una senzilla làpida blanca. Per dinar us recomanem baixar al port. Al port d’Arenys, un altre indret ben interessant pels infants, amb les grans barques, amb les xarxes, l’espigó, l’olor de mar, de sal… Allà teniu la LLotja de Pescadors: peix fresc a bon preu: 93 792.33.04. Un xic més car el Pòsit de pescadors, 93.792.12.45/93.792.08.41. Bon peix també a Can Martínez. Encara més elegant el Portinyol, al final del port. Si no us agrada el peix proveu quelcom més informal. Dins del poble un restaurant anomenat “Les 13 taules”, o un encara més íntim, el Rial 5.  Arenys, un destí fàcil!.

Hoy os proponemos una salida familiar algo diferente. Una ruta por la bonita población de Arenys de mar, en el Maresme, muy cerca de Barcelona. Una villa marinera, amable y sencilla. Con una playa espléndida, de arena gruesa y aguas esmeralda. Con un par de museos, un puerto y un clima dulce. La visitaremos con la excusa de una ruta literaria siguiendo las huellas de Salvador Espriu, uno de los más grandes poetas catalanes de todos los tiempos. Arenys está muy bien comunicada con coche, por la C-31 y C-32, son 40 minutos. Y en tren, de la línea C-1, tienen un convoy cada 20 minutos. La ruta Espriu puede empezar en la calle donde tenía la casa la familia, que ahora se llama del Obispo Catalán. Es justo el número 27. Toda la calle es una evocación del escritor, de su infancia, de su adolescencia y madurez. Todas las casas de la calle guardan relación con Espriu. Pedid el folleto turístico en la oficina de turismo, en el ayuntamiento. Pueden ir ahora hacia la Riera, con los plátanos centenarios. En el número 14 vivía la familia Castelló, antepasados ​​suyos también. Hay que llegar a continuación hasta la iglesia de Santa María, donde podrán disfrutar del maravilloso y desconocido retablo barroco. Una obra fantástica. Después recorreremos las calles y callejones detrás del templo, donde podremos visitar el museo Mollfulleda de mineralogía, antiguamente casa de capitanes de barco, familia del escritor. Allí podréis ver, si os gustan, uno de los mejores museos de minerales de España. Y, al lado, el increíble museo de las encajeras, con encajes y puntillas fabulosas. Este es un museo único, original y diferente. Acabaremos la ruta Espriu subiendo al cementerio. Si os parece bien. No hay que hacerlo necesariamente si lo encuentran macabro. Es un cementerio blanco, sobre una colina, abierto al mar, con unas vistas espléndidas. No da miedo. Allí reposa el poeta de Sinera, en un nicho común, con una sencilla lápida blanca. Para comer os recomendamos bajar al puerto. En el puerto de Arenys, otro lugar muy interesante para los niños, con las grandes barcas, con las redes, el espigón, el olor de mar, de sal … Allí tienen la lonja de pescadores: pescado fresco a buen precio: 93 792.33.04. Un poco más caro el Pòsit, 93.792.12.45/93.792.08.41. Buen pescado también en Can Martínez. Aún más elegante el Portinyol, al final del puerto. Si no les gusta el pescado intenten algo más informal. Dentro del pueblo un restaurante llamado “Las 13 mesas”, o un aún más íntimo, en el Rial 5.