Passada dels burros a Martorell


 

Martorell és avui dia una gran ciutat. Un enllaç de camins, carreteres i línies de ferrocarril. Una vila industrial creuada per dues autopistes, la A-2 i la AP-2. Tot i tenir alguns al·licients turístics, com el Museu de la Rajola, o el pont medieval sobre el Llobregat, anomenat “Pont del Diable”, no és un poble per visitar. Però per la seva proximitat a Barcelona, per la seva fàcil comunicació en tren de rodalies i en cotxe, us atrevim a recomanar una visita amb motiu de la passada dels burros, per Sant Antoni Abad, aquest proper diumenge. Una bona ocasió per una matinal. Si us cal dinar, recomanem el restaurant Les Vinyes, casolà.

Martorell es hoy día una gran ciudad. Un enlace de caminos, carreteras y líneas de ferrocarril. Una localidad industrial cruzada por dos autopistas, la A-2 y la AP-2. Aunque dispone de alicientes turísticos, como el Museo del Azulejo, o el puente medieval sobre el Llobregat, llamado “Puente del Diablo”, no es un pueblo para visitar. Pero por su proximidad a Barcelona, por su fácil comunicación en tren de cercanías y en coche, os atrevemos a recomendaros una visita con motivo de sus fiestas de San Antonio Abad, con la pasada de los burro, este domingo.

Fira de Primavera de Martorell


Martorell és avui dia una gran ciutat. Un enllaç de camins, carreteres i línies de ferrocarril. Una vila industrial creuada per dues autopistes, la A-2 i la AP-2. Tot i tenir alguns alicients turístics, com el Museu de la Rajola, o el pont medieval sobre el Llobregat, anomenat “Pont del Diable”, no és un poble per visitar. Però per la seva proximitat a Barcelona, per la seva fàcil comunicació en tren de rodalies i en cotxe, us atrevim a recomanar una visita amb motiu de la Fira de la Primavera que tindrà lloc aquest proper cap de setmana d’abril. Aquests dies trobareu moltes propostes familiars, culturals i de tota mena, a més d’una fira de mostres representativa de l’economia de la ciutat. Bona ocasió per una matinal, o una tarda, i no us cal quedar-vos a Martorell a dinar. Però si ho feu, teniu bons llocs on menjar, com ara La Senda de Toni, cuina de mercat. Bona fira de la primavera!.

Martorell es hoy día una gran ciudad. Un enlace de caminos, carreteras y líneas de ferrocarril. Una localidad industrial cruzada por dos autopistas, la A-2 y la AP-2. Aunque dispone de alicientes turísticos, como el Museo del Azulejo, o el puente medieval sobre el Llobregat, llamado “Puente del Diablo”, no es un pueblo para visitar. Pero por su proximidad a Barcelona, por su fácil comunicación en tren de cercanías y en coche, os atrevemos a recomendaros una visita con motivo de sus fiestas de la primavera. Se puede ir en una una matinal, o una tarde, y no necesitan quedarse a comer en Martorell. Pero si lo hacen, hay buenos sitios como La Senda de Toni, cocina de mercado. Buena feria en Martorell.

La Carretera de les Aigües


carretera_aigues

La Carretera de les Aigües és un fantàstic camí per fer una agradable passejada familiar amb canalla de qualsevol edat, a peu, o en bici. Està situat a la serra de Collserola, a mig aire, penjat damunt de la ciutat de Barcelona, que domina per complert. Les vistes son impressionants, increïbles. Des de la desembocadura del Llobregat, l’aeroport del Prat, Montjuïc, l’eixample, Horta i la costa del Maresme. Tot!.  La seva longitud total, d’extrem a extrem, és d’uns 10 quilòmetres, des de Sant Pere Màrtir fins l’Arrabasada, però avui no us proposarem pas fer tot el camí, sinó una petita part, la millor. I amb un desnivell zero, cap, nul, inexistent. Gens cansat. Fer salut familiar sense suar la cansalada. Perquè aquest meravellós camí és absolutament i totalment pla, sense cap pujada, i amb una facilitat d’accés pasmosa, perquè si pot pujar amb el Funicular de Vallvidrera, que hi té una parada expressa. Començarem doncs per agafar el funicular que va de l’estació del Peu del Funicular de Vallvidrera, de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell. Un tren cada 10 minuts, bitllet integrat T-10, baratíssim. Allà agafem el funicular i baixem a l’estació del mig, la que s’anomena precisament “carretera de les aigües”. Sortir del funicular i ja hi som. Serà el nostre km. 0. En aquest tram encara hi passa algun cotxe dels carrers veïns, però pocs. El que si que hi ha és molta gent corrent i en bici. Atenció!. Al cap de mig km. trobem el primer mirador sobre Barcelona, fantàstic, i un xic més enllà, a un km. i mig, una font. Una font pública, potable. N’hi ha tres, totes amb bancs i un til·ler, amb molta ombra. No cal portar aigua. Al km. 2’5 n’hi trobareu una altre. Més endavant un nou mirador. La pista, ample, plana, descriu àmplies voltes rodejant els turons de Collserola. Veiem a dalt la torre de Foster, ara al davant, més tard al darrera nostre. També el Tibidabo. I moltes torres disseminades per la muntanya. Hi ha racons de solei on pica el sol, i trossos d’obaga, amb bona ombra. Quan portem ja tres kms. i mig trobem una altre font, i una mica més enllà un altre mirador. En arribar als 4 kms. se’ns ajunta per l’esquerra el camí que baixa del Tibidabo i, tot seguit, creuem les vies del funicular del Tibidabo per un pont. Sota albirem entre la vegetació el tramvia blau. Hi ha camins i escales que baixen, però son costeruts i estan en molt mal estat. Perill!. Millor si seguim rectes i continuem per la carretera de les aigües fins el Pla dels Maduixers, on hi ha un aparcament per cotxes i on s’ajunta amb el carrer de Manel Arnús. Us recomanem que abandoneu aquí la ruta. Encara no haureu fet 5 kms. però ja n’hi ha prou. Heu fet el millor tram del camí. Baixeu pel carrer Manel Arnús fins la parada del tramvia blau. Son uns 500 mts. d’alegre baixada familiar. Allà el podeu agafar aquest típic tramvia. Una mica car, 5 € i pico per persona… però… sempre fa il·lusió als infants!. Si no l’agafeu, us caldrà seguir baixant fins la Plaça Kennedy, on podeu agafar de nou el ferrocarrils de la Generalitat a l’estació Avinguda del Tibidabo, o bé baixar en el bus 196, que passa just per allà, pel final del tramvia blau. Si voleu anar o tornar en cotxe podeu intentar aparcar-lo al ja esmentat Pla dels Maduixers, al final del carrer Manel Arnús, just en acabar l’Avinguda Tibidabo, però haureu d’anar i tornar pel camí de les aigües, fareu molts més kms, i no mola. Millor agafar, com us hem dit des del centre de Barcelona, a Plaça Catalunya o Provença, qualsevol de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’anomenat metro del Vallès, la S1 o S2, o la que sigui, i baixar a l’estació del Peu del Funicular, com també hem senyalat, i prendre allà, el funicular de Vallvidrera, baixant a l’estació de la pròpia Carretera de les Aigües. És més divertit, i més ràpid. Mireu-vos els horaris i quadreu el vostre dia. Evidentment es pot fer a la inversa i arribar amb el bus 196 fins a la Plaça del Doctor Andreu, on hi ha l’estació del tramvia blau i el funicular del Tibidabo i, des d’allà, pujar fins el Pla dels Maduixers. Però és pujada!. Atenció!. I forta, i cansada. Millor a la inversa. Les millors vistes de Barcelona us esperen!.

La Carretera de las Aguas es un fantástico camino para hacer un agradable paseo familiar con niños de cualquier edad, a pie o en bici. Está situado en la sierra de Collserola, a media altura, colgado encima de la ciudad de Barcelona, ​​que domina por completo. Las vistas son impresionantes, increíbles. Desde la desembocadura del Llobregat, El Prat, Montjuic, el ensanche, Huerta y la costa del Maresme. Su longitud total, de extremo a extremo, es de unos 10 kilómetros, desde San Pedro Mártir hasta el Arrabasada, pero hoy no os propondremos hacer todo el camino, sino una pequeña parte, la mejor. Y con un desnivel cero, nulo, inexistente. Nada cansado. Hacer salud familiar sin sudar la gota gorda. Porque este maravilloso camino es absolutamente y totalmente plano, sin ninguna subida, y con una facilidad de acceso pasmosa, porque si puede subir con el Funicular de Vallvidrera, que tiene una parada expresa. Comenzaremos pues para coger el funicular que va de la estación del pie, de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalidad que en Terrassa y Sabadell. Un tren cada 10 minutos, billete integrado T-10, baratísimo. Allí tomamos el funicular y bajamos en la estación del medio, la que se llama precisamente “carretera de las aguas”. Salir del funicular y ya estamos. Será nuestro Km. 0. En este tramo todavía pasa algún coche de las calles vecinas, pero pocos. Lo que si que hay es mucha gente y bicis. Al cabo de un Km. y medio encontramos el primer mirador sobre Barcelona, ​​fantástico, y un poco más allá una fuente. Una fuente pública, potable. Hay un par más, todas con bancos y un tilo, con mucha sombra. No es necesario llevar agua. En el km. 2’5 hay encontrarán otra. Más adelante un nuevo mirador. La pista, ancha, plana, describe amplias vueltas rodeando las colinas de Collserola. Vemos arriba la torre de Foster, ahora delante, más tarde detrás nuestro. También el Tibidabo. Y muchas torres diseminadas por la montaña. Hay rincones de solana donde pica el sol, y trozos de umbría, con buena sombra. Cuando llevamos ya tres kms. y medio encontramos otra fuente, y un poco más allá otro mirador. Al llegar a los 4 kms. nos junta por la izquierda el camino que baja del Tibidabo y, a continuación, cruzamos las vías del funicular del Tibidabo por un puente. Bajo vislumbramos entre la vegetación el tranvía azul. Hay caminos que bajan, pero son empinados y están en mal estado. Mejor si seguimos rectos y continuamos por la carretera de las aguas hasta el Pla de los Maduixers, donde hay un aparcamiento para coches y donde se junta con la calle de Manuel Arnús. Les recomendamos que abandonen aquí la ruta. Aún no habréis hecho 5 kms. pero ya es suficiente. Habrán hecho el mejor tramo del camino. Bajen ahora por la calle hasta la parada del tranvía azul. Son 500 mts. de alegre bajada familiar. Allí lo pueden coger. Un poco caro, 5 € y pico por persona … pero … siempre hace ilusión a los niños. Si no la toman, necesitarán seguir bajando hasta la Plaza Kennedy, donde podrán coger de nuevo los ferrocarriles de la Generalitat en la estación Avenida del Tibidabo, o bien pueden bajar en el bus 196, que pasa justo por allí, por el final del tranvía azul. Si desean ir o volver en coche pueden intentar aparcarlo en el ya mencionado Plan de Maduixers, al final de la calle Manuel Arnús, justo al terminar la Avenida Tibidabo, pero deberan ir y volver por el camino de las aguas, haréis muchos kms y no mola. Mejor coger, como os hemos dicho desde el centro de Barcelona, ​​en Plaza Cataluña o Provenza, cualesquiera de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat, el también llamado metro del Vallés, la S1 o S2, o la que sea, y bajar en la estación Peu del Funicular, como también hemos señalado, y tomar allí, el funicular de Vallvidrera, bajando en la estación de la propia Carretera de las Aguas. Es más divertido, y más rápido. Vean los horarios y cuadren su día. Evidentemente se puede hacer a la inversa y llegar con el bus 196 hasta la Plaza del Doctor Andreu, donde se encuentra la estación del tranvía azul y el funicular del Tibidabo y, desde allí, subir hasta el Plan de los Maduixers. Pero es subida. Atención. Y fuerte, y cansada. Mejor a la inversa. ¡Las mejores vistas de Barcelona os esperan!.

Fira de Primavera a Martorell


fira-primavera-martorell

Martorell és avui dia una gran ciutat. Un enllaç de camins, carreteres i línies de ferrocarril. Una vila industrial creuada per dues autopistes, la A-2 i la AP-2. Tot i tenir alguns alicients turístics, com el Museu de la Rajola, o el pont medieval sobre el Llobregat, anomenat “Pont del Diable”, no és un poble per visitar. Però per la seva proximitat a Barcelona, per la seva fàcil comunicació en tren de rodalies i en cotxe, us atrevim a recomanar una visita amb motiu de la Fira de la Primavera que tindrà lloc del 24 al 27 d’abril. Aquells dies, el Pont del Diable us explicarà la seva pròpia història a través d’un mapping amb efectes especials. Destacarà també l’actuació dels Castellers de Vilafranca, mentre que en Marc Parrot, la Sra. Tomasa i Som in crescendo protagonitzaran l’escena musical. Al recinte firal de Ca n’Oliveras tindrà lloc la II Mostra del Transport amb una exposició de diferents vehicles nous, clàssics i antics, exposició de motos, circuits de motos i de cotxes, exposició de vehicles modificats i tallers divulgatius de reparació. També es podrà gaudir d’una mostra de productes comercials. Uns 200 cantaires actuaran diumenge 26 d’abril a El Progrés a les 18.00 hores, en el IV Martocoral. Hi haurà la participació de la Coral Ars Nova, la Corals Ars Nova infantil, la Coral del barri Rosanes, la Coral de l’Escola Municipal de Música, la Coral d’El Progrés, la Coral Harmonia i el Cor Solvay. Una bona ocasió per una matinal, o una tarda, i no us cal quedar-vos a Martorell a dinar. Però si ho feu, teniu bons llocs on menjar, com ara La Senda de Toni, cuina de mercat. Bona fira de la primavera!.

Martorell es hoy día una gran ciudad. Un enlace de caminos, carreteras y líneas de ferrocarril. Una localidad industrial cruzada por dos autopistas, la A-2 y la AP-2. Aunque dispone de alicientes turísticos, como el Museo del Azulejo, o el puente medieval sobre el Llobregat, llamado “Puente del Diablo”, no es un pueblo para visitar. Pero por su proximidad a Barcelona, por su fácil comunicación en tren de cercanías y en coche, os atrevemos a recomendaros una visita con motivo de sus fiestas de la primavera. Se puede ir en una una matinal, o una tarde, y no necesitan quedarse a comer en Martorell. Pero si lo hacen, hay buenos sitios como La Senda de Toni, cocina de mercado. Buena feria en Martorell.

Fira del Roser a Martorell


Martorell és avui dia una gran ciutat. Un enllaç de camins, carreteres i línies de ferrocarril. Una vila industrial creuada per dues autopistes, la A-2 i la AP-2. Tot i tenir alguns alicients turístics, com el Museu de la Rajola, o el pont medieval sobre el Llobregat, anomenat “Pont del Diable”, no és un poble per visitar. Però per la seva proximitat a Barcelona, per la seva fàcil comunicació en tren de rodalies i en cotxe, us atrevim a recomanar una visita amb motiu de les seves festes del Roser. Unes fires que tenen lloc cada any el primer cap de setmana del mes d’octubre. És una veritable festa major. Hi haurà festa popular, una fira d’artesania, una trobada de puntaires, fira del disc, ball, correfoc, cercavila, fira d’art al carrer, trobada de plaques de cava, teatre per infants, concerts… ja veieu que hi ha molt on triar. I, a més, coincideix amb la anomenada festa del Most, una mostra d’oficis i de feines del camp en honor a la llarga tradició vinícola de Martorell i comarca. Els vostres infants xalaran amb els gegants, bestiari i balls populars. També amb els oficis del treball del camp i de la vinya, pagesos, carros, vinyadores… Podeu fer una matinal, o una tarda, i no us cal quedar-vos a Martorell a dinar. Però si ho feu, teniu bons llocs on menjar, com ara La Senda de Toni, cuina de mercat.

Martorell es hoy día una gran ciudad. Un enlace de caminos, carreteras y líneas de ferrocarril. Una localidad industrial cruzada por dos autopistas, la A-2 y la AP-2. Aunque dispone de alicientes turísticos, como el Museo del Azulejo, o el puente medieval sobre el Llobregat, llamado “Puente del Diablo”, no es un pueblo para visitar. Pero por su proximidad a Barcelona, por su fácil comunicación en tren de cercanías y en coche, os atrevemos a recomendaros una visita con motivo de sus fiestas del Roser. Unas ferias que tienen lugar cada año el primer fin de semana del mes de octubre. Es una verdadera fiesta mayor. Habrá fiesta popular, una mercado de artesanía, un encuentro de encajeras, feria del disco, baile, correfoc, pasacalles, fmuestra de arte en la calle, encuentro de placas de cava, teatro para los niños, conciertos … ya veis que hay mucho donde elegir. Y, además, coincide con la llamada fiesta del Mosto, una muestra de oficios y de trabajos del campo en honor a la larga tradición vinícola de Martorell y comarca. Vuestros hijos disfrutaran con los gigantes, el bestiario y los bailes populares. También con los oficios del trabajo del campo y de la viña, campesinos, carros, vendimiadores … Pueden ir en una una matinal, o una tarde, y no necesitan quedarse a comer en Martorell. Pero si lo hace, hay buenos sitios como La Senda de Toni, cocina de mercado.