Balaguer


Balaguer

Balaguer és la gran capital de la plana de l’Urgell i La Noguera. La ciutat que li disputa a LLeida, des de fa segles, el poder de les terres de ponent. Balaguer és una vila que cal visitar. Cal que ens parem en una de les nostres atrafegades anades i vingudes al Pirineu. Perquè Balaguer te petites joies que cal veure. Algunes molt visibles, estan a l’aparador, i se’ns mostren sense cap pudor dalt dels turons que dominen el riu Segre i la plana. Són la fenomenal esglèsia de Santa Maria, el santuari del sant Crist, o el Castell Formós edificat damunt de l’antiga fortalessa àrab de la Suda. Perquè heu de saber que Balaguer és islàmica. En conserva tot el sabor. Només cal pujar a Santa Maria des de la maravellosa plaça porxada de Mercadal. Veureu carrer que semblen trets d’una kashba del Magreb. Restes àrabs se’n troben arreu. Com les del pla d’Almatà, a tocar del santuari del Sant Crist. Les muralles també s’han conservat en part. Permeten accedir a Santa Maria per una via diferent. A la vora del Segre, just en el primer pont, trobareu el convent de sant Domènec, amb un claustre gòtic finíssim, eteri, lleuger, maravellós. El millor per visitar Balaguer és moure-s’hi tot caminant. Però reconeixem que pot ser molt cansat. Amb cotxe també podeu accedir als turons on es troben Santa Maria, el castell, Almatà o el Sant Crist. S’hi va per les carreteres d’Àger o de Castelló de Farfanya. Guanyareu temps i esma però perdreu salut i gràcia. Si voleu un bon consell, acosteu-vos a Balaguer a primers de novembre, quan el foc de l’estiu ja ha passat i els arbres de la ribera del Segre són ben grocs, o ben pelats. Llavors s’escauen les festes del Sant Crist, la festa grossa de la vila comtal. Animació com la d’abans. Ball de festa, a la tarda per les famílies, i a la nit pel jovent, ofici solemne, processó, gegants, partits de futbol, concerts… bé gresca a dojo. Per menjar a Balaguer us recomanem el càmping La Noguera, situat Segre amunt, a l’embassament de Sant llorenç de Montgai, a uns 6 kms. Menú baratíssim i complert. Reserveu!. 973 420 334. Podeu llogar un kaiac. O bé el monestir de les Avellanes, per la carretera d’Àger, a uns 15 kms. Un hotel i un restaurant gastròmic fastuosos en un marc incomparable: un monestir gòtic preciós. Si voleu dormir a Balaguer mateix teniu l’hotel del Santuari, moderníssim, amb un restaurant de fàbula. Just al costat del santuari del Sant crist.

Balaguer es la gran capital de la Plana de l’Urgell y La Noguera. La ciudad que le disputa a LLeida, desde hace siglos, el poder de las tierras de poniente. Balaguer es una localidad que hay que visitar. Es necesario que nos paremos en ella durante una de nuestras ajetreadas idas y venidas hacia, o del Pirineo. Porque Balaguer tiene pequeñas joyas que hay que ver. Algunas muy visibles, están en el escaparate, y se nos muestran sin ningún pudor en lo más alto de las colinas que dominan el río Segre y la llanura. Son la fenomenal iglesia de Santa María, el santuario del Santo Cristo, o el Castillo Formós edificado sobre la antigua fortaleza árabe de la Suda. Porque debéis saber que Balaguer es islámica. Conserva todo el sabor oriental. Sólo hay que subir a Santa María desde la maravillosa plaza porticada de Mercadal. Vereis calles y callejones que parecen sacados de una Kashba del Magreb. Restos árabes se encuentran por todas partes. Como los del plan d’Almatà, junto al santuario del Santo Cristo. Las murallas se han conservado en parte. Permiten acceder a Santa María por una vía diferente. A orillas del Segre, justo en el primer puente, se encuentra el convento de Santo Domingo, con un claustro gótico finísimo, etéreo, ligero, maravilloso. Lo mejor para visitar Balaguer es moverse caminando. Pero reconocemos que puede ser muy cansado. En coche también puede acceder a los cerros donde se encuentran Santa María, el castillo, díAlmatà o el Santo Cristo. Se llega por las carreteras de Àger o de Castelló de Farfanya. Ganará tiempo y tino pero perderá salud y gracia. Si quiere un buen consejo, acérquense a Balaguer a primeros de noviembre, cuando el fuego del verano ya ha pasado y los árboles de la ribera del Segre están bien amarillos, o bien pelados. Entonces llegan las fiestas del Santo Cristo, la fiesta grande de la villa condal. Animación como la de antes. Baile de fiesta, por la tarde para las familias, y por la noche para la juventud, oficio solemne, procesión, gigantes, partidos de fútbol, conciertos … juerga a raudales. Para comer en Balaguer le recomendamos el camping La Noguera, situado Segre arriba, en el embalse de Sant Llorenç de Montgai, a unos 6 kms. Menú baratísimo y completo. ¡Reserven!. 973 420 334. Puede alquilar un kayac. O bien el monasterio de Les Avellanes, por la carretera de Àger, a unos 15 kms. Un hotel y un restaurante gastrómicos fastuosos en un marco incomparable: un monasterio gótico precioso. Si quiere dormir en Balaguer mismo tiene el hotel del Santuario, modernísimo, con un restaurante de fábula. Justo al lado del santuario del Santo Cristo.

Manresa


manresa

Manresa és una de les grans ciutats de Catalunya. De la Catalunya interior. Sovint passem per Manresa, o prop de Manresa, però no ens aturem. Manresa està ben col·locada. Està camí del túnel del Cadí, que ens porta a la Cerdanya. Està camí de Cardona o Solsona, el cor verd de Catalunya. Està al mig de l’eix transversal, entre Lleida i Girona. Però sempre està per on passem. És fàcil d’entendre… quí vol anar a Manresa?. A fer-hi què?. Doncs hi ha mil raons per anar a Manresa. Potser no a l’estiu, que fa molta calor, però Manresa pot ser un bon lloc per passar un dia, o un cap de setmana, a la primavera, o a l’hivern, per exemple. Manresa te una Seu. Una seu que no és una catedral, ni te bisbe. De tota manera fa molta patxoca. (Vegeu la foto). I fa tanta patxoca, i és tan bonica, que mereix ser una catedral. I ho és: una Seu. Obra mestre del gòtic català, acull dins seu magnífiques obres d’art, sobretot pintura gòtica catalana. També heu de visitar la Manresa jesuítica, ignaciana. Barroca com poques al nostre país, tan escàs d’aquest art, injustament denostat. Heu vist la Cova de Sant Ignasi?. Doncs hauríeu de visitar-la. Us impressionarà. També hi ha un barri antic, amb un pont medieval damunt el riu Cardener, places i carrers amb regust. Manresa poseeix molts edificis modernistes, visitables i bonics. En l’apartat natura Manresa, tot i que no us ho cregeu, va molt ben servida. No la pròpia ciutat, és clar, sinó els seus voltants inmediats. Parlem del Parc de l’Agulla, amb el seu llac, dipòsit gegantí de les aigües de la ciutat, adaptat als usos lúdics. I ja que parlem d’aigua parlem del parc de la sèquia, i de la sèquia mateixa, que abastí del preciat líquid la Manresa antiga i provocà, indirectament, el miracle de la misteriosa llum, que donà orígen a la festa. Si us agraden els minerals, a nosaltres ens encanten, teniu un museu mineralògic, dels millors de Catalunya a l’Universitat. Però si us parlem de manresa a principis de novembre és perquè us volem presentar una gran fira d’espectacles al carrer: Mediterrània. A Manresa es donen cita els millors grups de teatre i animació. Grups que, més tard, trobareu per les places dels pobles, en les festes majors. És un cap de setmana ideal pels infants. Desenes de funcions, en locals i pagant, però pagant poca cosa, o bé pels carrers de Manresa, de franc. Aprofiteu per donar un volt per les viles properes a Manresa: Súria, amb el seu casc antic medieval, Cardona, amb la mina de sal, el castell i el seu vilar rural, un lloc on podeu pensar per anar a dormir i menjar. De fet, nosaltres no hem dormit mai a Manresa ciutat, però us deixem la web d’allotjaments, on n’hi ha per parar un tren. Alguns semblen fantàstics. Nosaltres, si anem per la zona, mengem a Cardona, al Bremon, que també és un hotel de pel·lícula, o al Petit Perico, al carrer Cambres 20, tel: 93 868 41 31. Però a Manresa també hi ha molta oferta.

Manresa es una de las grandes ciudades de Cataluña. De la Cataluña interior. A menudo pasamos por Manresa, o cerca de Manresa, pero no nos paramos. Manresa está bien colocada. Está camino del túnel del Cadí, que nos lleva a la Cerdanya. Está camino de Cardona o Solsona, el corazón verde de Cataluña. Está en medio del eje transversal, entre Lleida y Girona. Pero siempre está por donde pasamos. Es fácil de entender … ¿quién quiere ir a Manresa?. ¿Para hacer qué?. Pues hay mil razones para ir a Manresa. Quizás no en verano, porque hace mucho calor, pero Manresa puede ser un buen lugar para pasar un día o un fin de semana, en primavera, o en invierno, por ejemplo. Manresa tiene una Seo. Una seo que no es una catedral, ni tiene obispo. De todos modos mola mogollón. (Véase la foto). Y es tan bonita, que merece ser una catedral. Y lo es: una Seo. Obra maestra del gótico catalán, acoge en su interior otras magníficas obras de arte, sobre todo pintura gótica catalana. También debeis visitar la Manresa jesuítica, ignaciana. Barroca como pocas en nuestro país, tan escaso de este arte, injustamente denostado. ¿Habéis visto la Cueva de San Ignacio?. Pues deberíais visitarla. Os impresionará. También hay un barrio antiguo, con un puente medieval sobre el río Cardener, plazas y calles con sabor. Manresa posee muchos edificios modernistas, visitables y bonitos. En el apartado naturaleza Manresa, aunque no se lo crean, está muy bien servida. No la propia ciudad, claro, sino sus alrededores inmediatos. Hablamos del Parque de l’Agulla, con su lago, depósito gigantesco de las aguas de la ciudad, adaptado a usos lúdicos. Y ya que hablamos de agua hablemos del parque de la acequia, y de la acequia misma, que aporta el preciado líquido a la ciudad, y provocó indirectamente, el milagro de la misteriosa luz, que dio origen a la conocida fiesta. Si os gustan los minerales, a nosotros nos encantan, teneis un museo mineralógico, de los mejores de Cataluña, en la Universidad. Pero si os hablamos de Manresa a principios de noviembre es porque os queremos presentar una gran feria de espectáculos en la calle: Mediterránea. En Manresa se dan cita los mejores grupos de teatro y animación. Grupos que, más tarde, encontrarán ustedes por las plazas de los pueblos, en las fiestas mayores. Es un fin de semana ideal para los niños. Decenas de funciones, en locales y pagando, pero pagando poco, o bien por las calles de Manresa, gratis. Aproveche para dar una vuelta por las villas cercanas a Manresa: Súria, con su casco antiguo medieval, Cardona, con la mina de sal, el castillo y su vilar rural, un lugar donde se puede pensar para ir a dormir y comer. De hecho, nosotros no hemos dormido nunca en Manresa ciudad, pero os dejamos la web de alojamientos, donde los hay para parar un tren. Algunos parecen fantásticos. Nosotros, si vamos por la zona, comemos en Cardona, en el Bremon, que también es un hotel de película, o el Petit Perico, en la calle Cambres 20, tel: 93 868 41 31. Pero descudad, en Manresa también hay mucha oferta.

La Baronia de Sant Oïsme


Sant Oisme

A tocar del pantà de Camarasa, estratègicament situat a la cruïlla de les rutes d’accés a la Vall d’Àger i al congost de Terradets, s’alça l’antiquíssim poblat de Sant Oïsme. Els cotxes que, atrafejats i veloços, passen per la C-13, a tocar d’aquestes pedres mil·lenàries, no tenen esma de parar. Potser veuen la silueta retallant-se, altiva i poderosa, sobre les aïgues. Potser pensen, per uns segons, “deu èsser bonic”, però la Vall d’Aran, les Valls d’Àneu, Àreu, Ferrera i de Tavascán els criden. Per això són multitud aquells qui, havent fet la ruta des de Barcelona a Tremp per Camarasa, mai han parat en aquest màgic indret. Altres ho han fet per dinar al restaurant que fa de porta d’accés a les ruïnes. Doncs us diem: la propera vegada que pugeu al Pirineu per la carretera que passa per Terradets, ature-vos a la Baronia de Sant Oïsme. Ature-vos-hi pel seu paisatge encisador. Per les vistes damunt el pantà. Per les vistes del Montsec, barrera impresionant de pedra. Per les vistes de la Vall d’Àger. La canònica d’aquesta població s’intueix al fons, entre les brumes. Pareu per donar-vos cinc minuts de descans, i enfileu-vos per l’únic carrer del poble fins arribar a la torre del castell. Podeu pujar fins al capdemunt i gaudir de la panoràmica superba. Feu-vos fotos en cada racó. No oblideu repassar l’esglèsia, petita i cuca, romànica. Amb el seu campanar rudimentari, amb l’encant de les coses senzilles. La Baronia de Sant Oïsme, dormida encara en el seu somni de segles, no ha canviat gens els darrers 800 anys. En perdre el seu sentit defensiu, quedà congelada en la nit dels temps. Ara se’ns mostra intacta, sencera, en ple segle XXI. Per dinar hi ha el restaurant El Doll, Telèfon: 973 455 095. És l’únic del lloc, a peu de carretera, al km 63. Però a nosaltres ens agrada més anar a menjar a Àger, a Casa Xalets, una aposta segura. També teniu un càmping, ben a prop: el Zodiac, i un alberg rural, El Picarol, al poble de Fontllonga, a pocs kms.

Junto al pantano de Camarasa, estratégicamente situado en el cruce de las rutas de acceso a la Vall d’Àger y el desfiladero de Terradets, se levanta el antiquísimo poblado de San Oïsme. Los coches que, veloces, pasan junto a estas piedras milenarias, no tienen intención de parar. Tal vez ven la silueta recortándose, altiva y poderosa, sobre las aguas. Quizás piensan, por unos segundos, “debe ser bonito”, pero la Vall d’Aran, las de Àneu, Àreu, Ferrera y de Tavascan les llaman. Por eso son multitud los que, habiendo hecho la ruta desde Barcelona a  Tremp por Camarasa, nunca han parado en este mágico lugar. Otros lo han hecho para comer en el restaurante que hace de puerta de acceso a las ruinas. Pues os decimos: la próxima vez que subais al Pirineo por la carretera que pasa por Terradets, parad en la Baronia de Sant Oïsme. Pararos por su paisaje encantador. Por las vistas sobre el pantano. Por las vistas del Montsec, barrera impresionante de piedra. Por sus vistas de la Vall d’Àger. La canónica de esta población se intuye al fondo, entre las brumas. Parad para daros cinco minutos de descanso. Subid por la única calle del pueblo hasta llegar a la torre del castillo. Pueden remontarla hasta el tejado y disfrutar de la panorámica soberbia. Háganse fotos en cada rincón. No olviden repasar la iglesia, pequeña y cuca, románica. Con su campanario rudimentario, con el encanto de las cosas sencillas. La Baronia de Sant Oïsme, dormida aún en su sueño de siglos, no ha cambiado nada en los últimos 800 años. Al perder su sentido defensivo, quedó congelada en la noche de los tiempos. Ahora se nos muestra intacta, entera, en pleno siglo XXI. Para comer está el restaurante El Doll, Telèfon: 973 455 095. Pero a nosotros nos gusta mucho más el restaurante casa xalets en Àger, una apuesta segura. También hay un càmping cerca: el Zodiac, i un alberge rural, El Picarol, en el pueblo de Fontllonga, a pocos kms.

Pals


pals

Pals és un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Ja està tot dit. Pals te una vila vella preciosa, magnífica, fabulosa. L’anomenen el Pedró. Amb uns carrers cuidats, endreçats, nets i polits. Les cases, perfectament restaurades, són totes dels segles XIII al XVIII, sense cap element distorsionador. La seva magnífica torre de les hores, amb la campana, s’aixeca damunt els terrats i teulats, dominant, com sempre, des de fa molt i molts segles, el conjunt. Pals mereix una visita calmada, intemporal, curiosa, detinguda. Vagar sense destí entre pedres centenàries. Descobrir les seves esplèndides botigues. Les de ceràmica, entre les millors del món. N’hi ha que aprofiten els baixos del castell, excavats en la pura roca. A finals d’octubre, el darrer dissabte, al matí, s’hi celebra la festa de la sega a mà de l’arròs. Si heu de pujar a Pals aprofiteu-ho. Veureu el molí de l’arròs, on hi haurà distracció per a totes les edats. Perquè Pals posseix els darrers camp de cultiu d’aquest cereal a l’Emporda. A Pals s’elabora un arròs artesà, únic, que no podeu deixar de tastar. Si hi aneu a l’estiu podreu gaudir de la magnífica platja de Pals, o bé de les cales del voltant, com Sa Riera, Aiguablava, Tamariu… També podeu dedicar tot un dia, o un cap de setmana, o uns dies de vacances, a rondar pels poblets de les rodalies de Pals. El millor de l’Empordà al vostre abast: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac… us esperen. Per dormir us recomanem dos càmpings: el Mas Patoxas i el Cypsela. El primer familiar, l’altre un luxe per a sibarites. Per dinar us aconsellem fer-ho fora de Pals. La nostra elecció, sense dubtar-ho, seria Can Bonay, a Peratallada, només a 5 kms. de Pals. No us arrepentireu de arribar-vos fins aquesta delícia de terra, l’Empordà, per veure aquesta maravella de pobles.

Pals es uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, de España y de Europa. Ya está todo dicho. Pals tiene una villa vieja preciosa, magnífica, fabulosa. La llaman el Pedró. Con unas calles cuidadas, ordenadas, limpias y pulidas. Las casas, perfectamente restauradas, son todas de los siglos XIII al XVIII, sin ningún elemento distorsionador. Su magnífica torre de las horas, con la campana, se levanta sobre las azoteas y tejados, dominante, como siempre, desde hace mucho y muchos siglos. Pals merece una visita sosegada, intemporal, curiosa, detenida. Vagar sin destino entre piedras centenarias. Descubrir sus espléndidas tiendas. Las de cerámica, entre las mejores del mundo. Los hay que aprovechan los bajos del castillo, excavados en la pura roca. A finales de octubre, el último sábado por la mañana se celebra la fiesta de la siega a mano del arroz. Si piensan subir hasta Pals aprovéchenlo. Verán el molino del arroz, donde habrá distracción para todas las edades. Porque Pals posee los últimos campo de cultivo de este cereal en el Empordà. En Pals se elabora un arroz artesano, único, que no puede dejar de probar. Si van en verano podrán disfrutar de la magnífica playa, o bien de las calas de los alrededores, como Sa Riera, Aiguablava, Tamariu … También puede dedicar todo un día, o un fin de semana, o unos días de vacaciones, a rondar por los pueblos de los alrededores de Pals. Lo mejor de l’Empordà a su alcance: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac … os esperan. Para dormir os recomendamos dos campings: el Mas Patoxas y el Cypsela. El primero muy familiar, el otro un lujo para sibaritas. Para comer os aconsejamos hacerlo fuera de Pals. Nuestra elección, sin dudarlo, sería Can Bonay, en Peratallada, sólo a 5 kms. de Pals. No os arrepentiréis de acercaros hasta esta delicia de tierra, el Empordà, para ver esta maravilla de pueblos.

Castell de Sant Miquel


castellsantmiquel

El castell de sant Miquel domina, des de la seva limitada alçada, una bona part del Vallès. Enfilat dalt del seu turó boscós, enrunat, desmuntat, espera una restauració que, potser, mai no arribarà. La vegetació s’ha ensenyorat de les velles pedres. Les alzines creixen al seu voltant, impenetrables. I, tanmateix, la seva torre de l’homenatge encara es veu a la llunyania. Milers d’ulls l’han mirada sense veure-la, tot i que es fa present en l’ski line, del Parc de la Serralada Litoral. Podeu arribar-hi de dues maneres. La més fàcil és anar amb el cotxe, fins a Montornés del Vallés, o des de Barcelona per l’autopista de Mataró fins Alella. Des d’aquestes vil·les cal seguir la carretera B-5002 que uneix les dues poblacions, passant si cal el coll de Font de Cera, que divideix Maresme i Vallés. Cal arribar-se fins prop de la desviació de Vallromanes. Allà trobareu l’entrada al Club de Golf Vallromanes, i de l’urbanització de Can Corbera. Heu de pujar pels camins asfaltats d’aquesta urbanització fins arribar el més alt possible, prop d’una caseta de l’empresa d’aigües Sorea. Molt a prop del Coll de can Corbera. Allà podeu deixar el cotxe i seguir a peu fins el castell, dalt del turó, són un parell de kms. escassos, però de pujada forta. El camí és estret i està ple de vegetació. Però, per això mateix és esplèndit. L’altra manera de pujar és més llarga, i es fa més tros caminant, però és més bonica i està més ben senyalitzada. Arribeu-vos per la carretera B-5006 de Mollet a  Santa Maria de Martorelles. Abans d’arribar a aquesta petita població, preneu un camí asfaltat, ben senyalitzat, a l’esquerra, cap a Can Girona. Aparqueu prop d’aquesta casa de colònies. Podeu pujar directament, pel Coll de Can Mercader, seguint el camí ample que va a Montornés, (són uns 3 kms.), o bé fer una volta, molt agradable i bonica, per la Font de la Mercè, pujant després el Coll de can Corbera fins el castell. Potser fareu 5 kms. en total. Evidentment podeu fer una ruta circular, molt més llarga, des de Can Girona. O bé, encara més forta, des de l’estació de tren de Montornés. La ruta més curta és ideal per una primera iniciació al senderisme pel més petits de la casa. Les altres ja les dosificareu vosaltres. Una matinal en plena natura a tocar de Barcelona. En aquesta web hi ha un bon planell de l’excursió.

El castillo de San Miguel domina, desde su limitada altura, una buena parte del Vallès. Encaramado en su cerro boscoso, en ruinas, desmochado, espera una restauración que, tal vez, nunca llegará. La vegetación se ha adueñado de las viejas piedras. Las encinas crecen a su alrededor, impenetrables. Y, sin embargo, su torre del homenaje todavía se ve en la lejanía. Miles de ojos la miran cada dia sin verla, aunque se hace presente en el ski line, de la Serralada de Marina. Puede llegar de dos maneras. La más fácil es ir con el coche, hasta Montornés del Vallés, o desde Barcelona por la autopista de Mataró hasta Alella. Desde estas villas hay que seguir la carretera que une las dos poblaciones, pasando si es necesario el collado de Font de Cera, que divide Maresme y Vallés. Hay que llegar hasta cerca de la desviación de Vallromanes. Allí encontrará la entrada al Club de Golf Vallromanes, y de la urbanización de Can Corbera. Hay que subir por los caminos asfaltados de esta urbanización hasta llegar lo más alto posible, cerca de una caseta de la empresa de aguas Sorea. Muy cerca está el Coll de Can Corbera. Allí puede dejar el coche y seguir a pie hasta el castillo, en lo alto del cerro, son un par de kms. escasos, pero de subida fuerte. El camino es estrecho y está lleno de vegetación. Pero, por eso mismo es espléndido. La otra manera de subir es más larga, y se hace más trozo andando, pero es más bonita y está mejor señalizada. Acercaos por la carretera de Mollet hasta Santa Maria de Martorelles. Antes de llegar a esta pequeña población, tomad un camino asfaltado, bien señalizado, a la izquierda, hacia Can Girona. Aparque cerca de esta casa de colonias. Pueden subir directamente, por el Coll de Can Mercader, siguiendo el camino ancho que va a Montornés, (son unos 3 kms.), O bien dar una vuelta, muy agradable y bonita, por la Font de la Mercè, subiendo después el Coll de can Corbera hasta el castillo. Quizá haréis 5 kms. en total. Evidentemente podéis hacer una ruta circular, mucho más larga, desde Can Girona. O bien, aún más fuerte, desde la estación de tren de Montornés. La ruta más corta es ideal para una primera iniciación al senderismo para los más pequeños de la casa. Las otras ya las dosificareis vosotros. Una matinal en plena naturaleza junto a Barcelona.

L’ull del Montsec


parcastro

No heu de deixar passar l’oportunitat de visitar amb els vostres infants aquest lloc màgic: el Parc Astronòmic de Catalunya.  Està instal·lat en un marc incomparable, molt adient per l’observació del cel. L’ull del Montsec està situat al peu d’aquesta muralla gegantina del Pre-Pirineu lleidetà, el Montsec, a les afores de la vila medieval d’Àger. El parc al complert es composa del centre astronòmic, visitable i de divulgació, un parc de telescopis de l’agrupació astronòmica de Sabadell, només per iniciats i socis, i un telescopi de prestigi mundial: el Joan Oro, no visitable, dedicat a la ciència i la investigació. Però a nosaltres, pares i mares, el que ens interessa és el Parc Astronòmic. Està situat al peu del Montsec, a un parell de kms d’Àger. S’hi puja pel camí, asfaltat, que remunta fins el coll d’Ares. Està molt ben indicat i disposa d’aparcament suficient. L’entrada te un preu mòdic. Podem dir que resulta fins barata considerant tot el que ofereix el centre. Perquè hi ha un museu, amb dues exposicions, una sobre l’espai i una altra dedicada al Montsec. També un planetari molt bonic, amb sorpresa final, i dos telescopis dins la pertinent cúpula. De dia veureu el Sol. De nit us ensenyaran galàxies, planetes, estels, nebuloses. Els horaris d’estiu duren fins la matinada. Els monitors són molt amables, experts i didàctics. Tot està pensat per la divulgació de l’espai, l’astronomia i la ciència. Els vostres fills i filles s’ho passaran de fàbula. Vosaltres també. Val la pena fer els 150 kms. que hi ha de Barcelona a Àger. Aneu-hi tot prenent l’A-2 en direcció Tàrrega i Balaguer. A més, no és l’únic reclam turístic que la Vall d’Àger us pot oferir. Teniu el vol sense motor. Arriscats Ícars salten en parapent des de dalt del Montsec. Podeu pujar-hi fins dalt, per una pista asfaltada, per veure’ls sortir. La panoràmica és indescriptible. Mitja Catalunya als vostres peus. Sensació de vertígen tot i tocar de peus a terra. També la vila medieval d’Àger és una petita maravella. Amb la seva canònica de Sant Pere, romànica, maquíssima. Tot i derruida, impressiona. Els carrers i carrerons us transportaran a un altre temps. No lluny d’Àger s’obre el increible congost de Mont Rebeí. El paisatge més espectacular del país, sense cap mena de dubte. Un camí de contrabandistes literalment penjat damunt del pantà de Canelles. Voltors, rapinyaires, molta natura. Boníssimes rutes de senderisme. Ermites encastades a la roca. Grandiositat arreu. I pujant per Balaguer, o tornant, podeu parar al Monestir de les Avellanes, que te una hospederia fantàstica per passar unes nits, i un restaurant fabulós. O bé, si aneu per Camarasa, no oblideu fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme, un poblet medieval miúscul, amb un castell situat en un roc damunt el pantà de Camarasa. Ja veieu que la Vall d’Àger dona per molt. Per dinar us recomanem Casa Xalets, dins Àger mateix. Hi hem dinat fastuosament. Quines amanides de formatge… i quina carn a la brasa. Preus econòmics. Carrer La Font, 7. Tel: 973455296. Ens varen parlar també molt bé de Can Poble, just al davant. Més rústic. També teniu un càmping mític, pioner en el llançament turístic de la comarca. La Vall d’Àger us espera!

No debeis dejar pasar la oportunidad de visitar con los niños este lugar mágico. El Parque Astronómico de Catalunya, instalado en un marco incomparable, és muy adecuado para la observación del cielo. El llamado Ojo del Montsec está situado al pie de esta muralla gigantesca del Pre-Pirineo leridano, en las afueras de la villa medieval de Àger. El parque al completo se compone del centro astronómico, visitable y de divulgación, un parque de telescopios de la agrupación astronómica de Sabadell, sólo para iniciados y socios, y un telescopio de prestigio mundial: el Joan Oro, no visitable, dedicado a la ciencia y la investigación. Pero lo que nos interesa hoy es el Parque Astronómico. Está situado al pie del Montsec, a un par de kms de Àger, por el camino asfaltado que sube al collado de Ares. Está muy bien indicado y dispone de aparcamiento. La entrada es módica, hasta barata por lo que ofrece el centro: un museo, con dos exposiciones,  una sobre el espacio y otra sobre el Montsec, un planetario muy bonito, con sorpresa final, y dos telescopios. De día verán el sol. De noche les enseñarán galaxias, planetas, estrellas, nebulosas. Horarios de verano hasta la madrugada. Monitores amables, expertos y didácticos. Todo está pensado para la divulgación del espacio, la astronomía y la ciencia. Sus hijos se lo pasarán de fábula. Vale la pena hacer los 150 kms. que hay de Barcelona hasta Àger. Suba tomando la A-2 en dirección Tàrrega y Balaguer. Además, no es el único reclamo turístico que la Vall d’Àger les puede ofrecer. Tienen también el vuelo sin motor. Arriesgados Ícaros saltan en parapente desde lo alto del Montsec. Puede subir, pista asfaltada hasta arriba, para verlos salir. Panorámica indescriptible. Media Catalunya a sus pies. Sensación de vértigo a pesar de tener los pies en el suelo. También la villa medieval de Àger es una pequeña maravilla. Con su canónica de San Pedro, románica, lindísima. Aunque derruida, impresiona. Las calles y callejones nos retrotraen a otro tiempo. No lejos de Àger tienen el desfiladero de Mont Rebei. El paisaje más espectacular del país, sin duda. Un camino de contrabandistas literalmente colgado sobre el pantano de Canelles. Buitres, rapaces, naturaleza. Buenísimas rutas de senderismo. Ermitas empotradas en la roca. Y subiendo desde Balaguer, o volviendo, podéis parar en el Monasterio de Les Avellanes, que tiene una hospedería fantástica para pasar las noches, y un restaurante gastronómico fabuloso. Y si vais por Camarasa no olvideis hacer una parada en la Baronia de Sant Oïsme, un pueblecito medieval minúsculo, con un castillo situado en un promontorio sobre el pantano de Camarasa. Dos ermitas románicas acompañan al conjunto. Ya veis que la Vall d’Àger da para mucho. Para comer les recomendamos Casa Chalets, dentro de Àger mismo. Hemos comido fastuosamente. ¡Qué ensaladas de queso … y qué carne a la brasa!. Precios económicos. Calle La Fuente, 7. Tel.: 973455296. Nos hablaron también muy bien de Can Poble, justo delante. Más rústico. También tienen un camping mítico, pionero en el lanzamiento de la comarca. ¡La Vall d’Àger os espera!

Pic du Midi


picmidi

El Pic de Midi de Bigorre alça la seva massa impressionant damunt la plana del nord dels Pirineus. La seva ombra domina les comarques antigues de la Bigorra, Cominges, Soule, mitja Occitània. És un gegant dels Pirineus, més poderós perquè està aïllat, sol, poderós. La seva mole arriba a més de 2.800 mts d’altura. És un mirador excepcional. Des del seu pic podreu veure, en un dia clar, tota la serralada fins el mar: Aneto, Vignemale, Perdiguero, Possets, Perdut, Taillón, Maladeta… I vers París, la vista es pedrà a les palnes d’Aquitània, de Toulouse, de la Lomagne. Podeu pujar-hi des de l’estació d’esquí de La Mongie, mitjançant un telefèric que surt cada mitja hora, tot el dia. Bon aparcament. A dalt trobareu un museu metereològic, una estació astronòmica, restaurants, terrasses i la possibilitat de fer algunes petites rutes, agraïdes al màxim de paisatge. Una experiència única pels vostres fills i filles. Arribeu al Pic de Midi a través del vall de Campan, per Bielsa i el túnel. Baixeu a Arreau, on teniu un bon hotel: l’hotel d’Anglaterre, i passeu el coll d’Aspin, fins Campan. D’allà a La Mongie. Si voleu passar uns dies per allà, penseu en pujar el Tourmalet, (no cal que sigui en bici), o descansar a Balnea.

El Pico de Midi de Bigorre alza su masa impresionante sobre la llanura del norte de los Pirineos. Su sombra domina las comarcas antiguas de la Bigorra, Cominges, Soule, media Occitania. Es un gigante de los Pirineos, más poderoso porque está aislado, solo. Su mole llega a más de 2.800 mts de altura. Es un mirador excepcional. Desde su pico podréis ver, en un día claro, toda la cordillera hasta el mar: Aneto, Vignemale, Perdiguero, Possets, Perdido, Taillón, Maladeta … Y hacia París, la vista se pierde en Aquitania, Toulouse, la Lomagne. Pueden subir desde la estación de esquí de La Mongie, mediante un teleférico que sale cada media hora, todo el día. Buen aparcamiento. Arriba encontrarán un museo metereológico, una estación astronómica, restaurantes, terrazas y la posibilidad de hacer algunas pequeñas rutas, agradecidas al máximo de paisaje. Una experiencia única para vuestros hijos e hijas. Lleguarán al Pico de Midi a través del valle de Campan, por Bielsa y el túnel. Bajen hasta Arreau, donde tienen un buen hotel: el hotel de Anglaterre, y pasen el col d’Aspin, hasta Campan. De allí a La Mongie. Si desean pasar unos días por allí, piensen en subir el Tourmalet, (no hace falta que sea en bici), o descansar en Balnea.

Fires de Sant Narcís a Girona


fires

Hi ha festes i festes. Així com hi ha ciutats i ciutats. Nosaltres ens estimem Girona. Necessitem anar a Girona cada cert temps. Recórrer els seus carrers antics, assaborir-los lentament. Girona és agradable en tot temps. Però Girona per fires és una altra cosa. Girona per fires és Girona en estat pur, al 100 per cent. Encara que no s’hi pugui aparcar. Encara que estigui plena de gent, de gom a gom. Encara que no pugueu donar un pas, heu de pujar a Girona per fires. Gaudir, ni que sigui un dia, unes hores, de l’esperit de Girona en fires. Aparqueu lluny i camineu. Aneu-hi en tren. Aneu-hi en cotxe i agafeu el bus. Feu el que vulgueu però respireu l’ambient màgic, embogit, fantàstic, multicultural, cosmopolita, íntim, únic i maravellós de la ciutat en la seva festa gran. Girona, per Sant Narcís, la darrera setmana d’octubre, es transforma. L’aire de la tardor, la pluja que ha mullat els carrers medievals de la Força, l’olor de fulles mullades de la Devesa, mil efectes que enlluernen els nostres sentits. Impossible detallar tots els actes que tenen lloc a Girona durant les fires. Actes de tota mena: exposicions, fires variades, exposicions de tota mena, música, gegants, teatre… i, naturalment, desenes d’espectacles per infants. Mireu-vos la web. També teniu la Fira de Mostres, instal·lada al parc de la Devesa. Una fira d’aquelles antigues, de sempre, de la de recollir prospectes i omplir bosses i més bosses de propaganda i obsequis comercials. Els vostres fills i filles xalaran d’allò més. No podreu dormir a Girona per fires. Hi ha hotels esplèndits però estaran plens. Mireu-vos-els a les entrades que, en aquest mateix bloc, he dedicat a Girona. Trobareu els nostres hotels i restaurants preferits. Però ja heu de saber què, per dinar hareu de reservar amb temps, o fer-ho fora de Girona.

Hay fiestas y fiestas. Así como hay ciudades y ciudades. Nosotros amamos Girona. Necesitamos ir a Girona cada cierto tiempo. Recorrer sus calles antiguas, saborearlas lentamente. Girona es agradable en todo tiempo. Pero Girona en ferias es otra cosa. Girona en ferias es Girona en estado puro, al 100 por ciento. Aunque no se pueda aparcar. Aunque esté llena de gente, hasta rebosar. Aunque no se pueda dar ni un paso. Deben subir a Girona en tiempo de ferias. Disfrutar, aunque sea un día, unas horas, del espíritu de Girona en ferias. Aparque lejos y camine. Vaya en tren. Vaya en coche y tome el bus. Haced lo que queráis pero subir a respirar un ambiente mágico, enloquecido, fantástico, multicultural, cosmopolita, íntimo, único y maravilloso de la ciudad en su fiesta grande. Girona, el dia de San Narciso, la última semana de octubre, se transforma. El aire del otoño, la lluvia que ha mojado las calles medievales, el olor de hojas mojadas de la Devesa, mil efectos que deslumbran nuestros sentidos. Imposible detallar todos los actos que tienen lugar en Girona durante las ferias. Actos de todo tipo: exposiciones, paradas variadas, exposiciones de todo tipo, música, gigantes, teatro … y, naturalmente, decenas de espectáculos para niños. Consulte la web. También tiene la Feria de Muestras, instalada en el parque de la Devesa. Una feria de aquellas antiguas, de las de siempre, de las de recoger folletos y llenar bolsas y más bolsas de propaganda y obsequios comerciales. Sus hijos e hijas disfrutaran horrores. No podrán dormir en Girona para ferias. Hay hoteles espléndidos pero estarán llenos. Mirad las entradas que, en este mismo blog, hemos dedicado a Girona. Encontrará nuestros hoteles y restaurantes favoritos. Pero ya debe saber que, para comer habrá de reservar con tiempo, o hacerlo fuera de Girona.

La Casa Canals a Tarragona


canals

A Tarragona hi ha moltes coses per veure. La Tarragona Romana, amb l’aqueducte, el circ, el pretori, l’amfiteatre… és patrimoni de la humanitat. Però avui us volem parlar de la Tarragona senyorial i burgesa del segle XIX. Dels industrials que vivien com petits reis en els seus palaus del casc antic a tocar de la catedral. Allà, per atzar, ha quedat dempeus un dels més fastuosos palaus de família benestant. Un gran casal adosat a la muralla, amb riquíssims salons, dormitoris principescos i tot el que es considerava modern fa 200 anys. Des del terrat, amplíssima vista damunt tota Tarragona, el port, el mar, i la catedral. La canalla disfrutarà i aprendra. Els grans encara més. La trobareu al carrer d’en Granada, 11. Just a tocar del portal de sant Antoni. Aprofiteu per rondar els carrers de la Tarragona medieval. Per visitar la Catedral, o la casa Castellarnau, al carrer de Cavallers. Tarragona és a una hora i escaig de viatge de Barcelona, ideal per passar-hi un dia. Moltíssims serveis de tota mena.

En Tarragona hay muchas cosas que ver. Teneis la Tarragona Romana, con el acueducto, el circo, el pretorio, el anfiteatro … que es patrimonio de la humanidad. Pero hoy os queremos hablar de la Tarragona señorial y burguesa del siglo XIX. Los industriales que vivían como pequeños reyes en sus palacios del casco antiguo junto a la catedral. Allí, por azar, ha quedado en pie uno de los más fastuosos palacios de familia acomodada. Un gran edificio adosado a la muralla, con riquísimos salones, dormitorios principescos y todo lo que se consideraba moderno hace 200 años. Desde la azotea, amplísima vista sobre toda Tarragona, el puerto, el mar, y la catedral. Los niños disfrutarán y aprenderán. Los mayores  aún más. La encontrarán en la calle de En Granada, 11. Justo al lado del portal de Sant Antoni. Aprovechad para rondar las calles de la Tarragona medieval. Para visitar la Catedral, o la casa Castellarnau, en la calle Cavallers. Tarragona está solo a una hora y pico de viaje de Barcelona, ideal para pasar un día. Muchísimos servicios de todo tipo.

Fira de la Castanya


firaviladrau

En arribar la tardor, arreu de Catalunya es celebren fires que tenen com a protagonista la castanya. Abans, extensos boscos de castanyers cobrien les muntanyes més humides del principat. El Montseny, Prades, Pirineu… Avui dia les nostres perxades estan abandonades, asilvestrades i decadents. Malgrat tot els castanyers continuen oferint-nos, en arribar l’octubre la seva deliciosa paleta de colors. Grocs, vermells, ocres, verds… Al nostre país són famoses la fira de la Castanya de Viladrau, i la més petita de Vilanova de Prades. A Viladrau fa molts i molts anys que s’hi celebra, a les darreries d’octubre, la Fira de la Castanya. Com hem dit, Viladrau és un lloc molt indicat per fer-ho. Perquè el  Montseny poseeix una gran part de les darreres perxades de castanyers de Catalunya. A més l’entorn és magnífic de veritat. Sempre aixeca l’ànim anar fins el nostre estimat Montseny. Però si ja heu pujat a Viladrau per viure la seva fira, podeu girar els vostres ulls al sur. Vilanova de Prades fa una fira senzilla, localista. És un poblet petit, poc conegut. Malgrat tot, les muntanyes de Prades estan esquitxades, ací i allà, de clapes de castanyers. Si no coneixeu la zona us assegurem que la gaudireu. Arribeu-vos a la fira de la Castanya de Viladrau. O bé aneu fins a Vilanova de Prades, a sobre de la vall del monestir de Poblet. Viureu una jornada diferent. A Viladrau podeu allotjar-vos molt bé a diversos hotels magnífics, on també podreu menjar molt bé. L’Hostal de la Glòria és un clàssic. També preciós La Coromina. Fora del poble, camí de Santa Fe del Montseny, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Paisatges increibles. El preu en consonància. Hi ha cases rurals d’ensomni: El mas Vilarmau o La Magnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, nosaltres ho hem fet a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de poble. Menjar senzill però gustòs. Preus ajustats. Si aneu a Vilanova de Prades, teniu un càmping fantàstic, amb tots els serveis. I si voleu allotjar-vos o dinar amb més categoria penseu en arribar-vos a Prades, la vila medieval vermella. Allà teniu una casa fonda: l’Hostal Restaurant Espasa, a la plaça de Sant Roc,1 Tel: 977 868 023. També un bon càmping, a la sortida del poble, en plena natura.

Al llegar el otoño, en toda Cataluña se celebran ferias que tienen como protagonista a la castaña. Antes, extensos bosques de castaños cubrían las montañas más húmedas del principado. El Montseny, Prades, Pirineo … Hoy día nuestras perchadas están abandonadas, asilvestradas y decadentes. A pesar de todo, los castaños continúan ofreciéndonos, al llegar octubre, su deliciosa paleta de colores. Amarillos, rojos, ocres, verdes… En nuestro país son famosas la feria de la Castaña de Viladrau, y la más pequeña de Vilanova de Prades. En Viladrau hace muchos años que se celebra, a finales de octubre, la Feria de la Castaña. Como hemos dicho, Viladrau es un lugar muy indicado para hacerlo. Porque el Montseny posee una gran parte de las últimas perchadas de castaños de Cataluña. Además el entorno es magnífico de verdad. Siempre levanta el ánimo ir hasta nuestro querido Montseny. Pero si ya ha subido hasta Viladrau para vivir su feria, puede girar sus ojos al sur. Vilanova de Prades tiene una feria sencilla, localista. Es un pueblo pequeño, poco conocido. Sin embargo, las montañas de Prades están salpicadas, aquí y allá, de manchas de castaños. Si no conoce la zona les aseguramos que la disfrutará. Acercaos hasta la feria de la Castaña de Viladrau. O bien id hasta Vilanova de Prades, por encima del valle del monasterio de Poblet. Vivireis una jornada diferente. En Viladrau pueden alojarse muy bien en varios hoteles magníficos, donde también podréis comer a gusto. El Hostal de la Gloria es un clásico. También precioso La Coromina. Fuera del pueblo, camino de Santa Fe del Montseny, la ermita de Sant Marçal ofrece su antiguo monasterio en un ambiente de paz. Paisajes increibles. El precio en consonancia. Hay casas rurales de ensueño: El mas Vilarmau o La Magnolia blanca. Si sólo desean comer, y bien de precio, nosotros lo hemos hecho en La Fonda del Rincón, en el centro de Viladrau, calle Padre Claret, 1. Tel.: 938 849 061. Una típica fonda de pueblo. Para un comer sencillo pero sabroso. Precios ajustados. Si vais hasta Vilanova de Prades, teneis un camping fantástico, con todos los servicios. Y si deseais alojaros o comer con más categoría pensad en acercaros a Prades, la villa medieval roja. Allí tienen una casa fonda: el Hostal Restaurante Espasa, en la plaza de San Roque, 1 Tel.: 977 868 023. También un buen camping, a la salida del pueblo, en plena naturaleza.

La Selva del Camp


selvacamp

La Selva del Camp celebra, el cap de setmana anterior a l’1 de novembre, una tradicional fira agropecuària. La Selva del Camp és un municipi del Baix Camp, molt proper a Reus. S’hi arriba per l’autopista AP-7, fins passat Tarragona, agafant després l’autovia que va a Reus i, seguidament, la carretera que va a cap a Alcover, Montblanc i Lleida. La Selva és només a 7 kms. de Reus. Tot i que és molt poc coneguda, la Selva conserva molts carrers medievals dins el seu nucli antic. A més, la seva esglèsia és un exemplar únic de temple renaixentista a Catalunya. Un renaixement pur, que us deixarà bocabadats només creuar la porta de l’edifici. La fira ofereix activitats molt diverses, totes molt interessants per la canalla. Hi ha representacions teatrals, cercaviles, espectacles o música al carrer. I, evidentment, parades de tota mena: gastronòmiques, artesanals, d’oficis… A més una trobada de motos d’època. Per dormir, si us cal, us recomanem el Mas Passamaner, si teniu la butxaca forta. Te de tot. A Reus teniu diferents hotels més mòdics, com per exemple un NH molt ben condicionat. Per dinar podeu anar fent el tastet a la fira, o bé anar a un dels restaurants del poble. N’hi ha diversos. Si us quedeu més dies no desaprofiteu l’oportunitat de fer un volt per Reus, per Tarragona o pel Priorat.

La Selva del Camp celebra el fin de semana anterior al 1 de noviembre, una tradicional feria agropecuaria. La Selva del Camp es un municipio del Baix Camp, muy cercano a Reus. Se llega a él por la autopista AP-7, pasado Tarragona, tomando después la autovía que va a Reus y, a continuación, la carretera que va hacia Alcover, Montblanc y Lleida. La Selva està a sólo a 7 kms. de Reus. Aunque es muy poco conocida, la Selva conserva muchas calles medievales en su casco antiguo. Además, su iglesia es un ejemplar único de templo renacentista en Cataluña. Un renacimiento muy puro, que os dejará boquiabiertos sólo cruzar la puerta del edificio. La feria ofrece actividades muy diversas, todas muy interesantes para los niños. Hay representaciones teatrales, pasacalles, espectáculos o música en la calle. Y, evidentemente, paradas de todo tipo: gastronómicas, artesanales, de oficios … Además un encuentro de motos de época. Para dormir, si lo necesitan, les recomendamos el Mas Passamaner, si tiene el bolsillo fuerte. Tiene absolutamente de todo. En Reus tiene diferentes hoteles más módicos, como por ejemplo un NH muy bien acondicionado. Para comer podéis ir haciendo el aperitivo en la propia feria, o bien ir a uno de los restaurantes del pueblo. Hay varios. Si se quedan más días no desaprovechen la oportunidad de dar una vuelta por Reus, por Tarragona o por el Priorat.

Concerts a Sant Gaietà


Santgaieta

Us agraden els concerts de música clàssica?. Escoltar corals d’arreu del món amb veus angelicals?. Voleu sentir, en tota l’extensió de la paraula, música de qualitat, formacions de cert nivell, en un ambient familiar, al centre de Barcelona?. Doncs és ben senzill. Cada quinze dies, més o menys, hi ha un concert a l’esglèsia de Sant Gaietà, dels pares teatins, al carrer Consell de Cent, entre Aribau i Balmes. El marc, l’esglèsia, és molt bonic. Les audicions variades. Els interprets amateurs, però de notable nivell. De vegades excel·lent i tot. Tots els c0ncerts comencen puntualment a les sis de la tarda, excepte alguns. Una hora ben familiar, gens extemporània. Consulteu la pàgina web de la pàrroquia per saber-ne els detalls. Tots els concerts són gratuïts. Només, a la sortida, és demana la voluntat, si la voleu donar, per les despesses de llum i de conservació del temple. Increible, oi?. Doncs ja ho sabeu: si els vostres fills i filles, o vosaltres mateixos, sou melòmans com ho som nosaltres,  ja teniu una cita els diumenges a la tarda.

¿Os gustan los conciertos de música clásica?. ¿Escuchar corales de todo el mundo con voces angelicales?. ¿Queréis oír, en toda la extensión de la palabra, música de calidad, formaciones de cierto nivel, en un ambiente familiar, en el centro de Barcelona?. Pues es bien sencillo. Cada quince días, más o menos, hay un concierto en la iglesia de San Cayetano, de los padres teatinos, en la calle Consell de Cent, entre Aribau y Balmes. El marco, la iglesia, es muy bonito. Las audiciones variadas. Los intérpretes amateurs, pero de notable nivel. A veces excelente. Todos los c0nciertos comienzan puntualmente a las seis de la tarde, excepto algunos. Una hora muy familiar, nada extemporánea. Consulte la página web de la parroquia para saber los detalles. Todos los conciertos son gratuitos. Sólo, a la salida, se pide la voluntad, si deseais darla, por los gastos de luz y de conservación del templo. Increible, ¿verdad?. Pues ya lo sabéis: si tus hijos e hijas, o vosotros mismos, sois melómanos como lo somos nosotros, ya tenéis una cita los domingos por la tarde.

Font de la Mercè a Martorelles


martorelles

Els voltants de Barcelona estan plens de possiblilitats de passar un bon matí, fent pocs kms. i gaudint de la natura. El parc de la Serralada de Marina és molt familiar, de paisatges senzills, camins amples i entorn amable. Està ple de rutes fàcils de fer, a peu o en bici, planeres i agradables, que us portaran a racons d’una bellessa poc estrident, cassolana, però asequibles per a totes les edats. Avui us en volem proposar una. La que des de Santa Maria de Martorelles us portarà, en primera instància, a la Font de la Mercè. Es tracta d’un recorregut mínim, que no arriba al parell de kilòmetres, molt adequat per famílies amb nens petits. L’inici és la casa de colònies de Can Girona. S’hi arriba per la carretera què, des de Mollet, o de Sant Fost de Campcentelles, puja a Martorelles i, després a Santa Maria de Martorelles. Abans d’arribar a aquesta darrera població, quan ja la teniu a tocar, heu de girar a mà esquerra seguint les indicacions de “Can Girona”. Aparqueu al final del carrer o a l’inici de la pista de terra. Aquí comença l’excursió. Heu de passar tocant la pared de can Girona. Després veureu la bassa de reg més gran de Catalunya. Més endavant el camí, ben ample, entra en una zona de bosc de ribera. En 10 minuts arribeu a la Font de la Mercè. Un lloc molt bonic. Un camí planer, gens cansat. La font raja tot l’any, amb sequera o sense. Des de la font podeu fer diferents rutes, totes ja més difícils, amb pujades pronunciades. Podeu anar fins el castell de Sant Miquel, damunt Montornés, que domina tota la plana des de les seves ruïnes. O bé pujar cap al poblat ibèric de CastellRuf, talaia dobre el Vallés, o visitar el dolmen amagat en mig del bosc. O la secreta font d’en Gurri. Però això ja no és tan fàcil. Una matinal amb infants pels boscos que rodejen Santa Maria de Martorelles és molt agradable. Animeu-vos. Només a 15 kms. de Barcelona.

Los alrededores de Barcelona están llenos de posiblilidades de pasar una buena mañana, haciendo pocos kms. y disfrutando de la naturaleza. El parque de la Serralada de Marina es muy familiar, de paisajes sencillos, caminos anchos y entorno amable. Está lleno de rutas fáciles de hacer, a pie o en bici, llanas y agradables, que le llevarán a rincones de una belleza poco estridente, casera, pero asequibles para todas las edades. Hoy os queremos proponer una. La que desde Santa Maria de Martorelles les llevará, en primera instancia, hasta la Fuente de la Merced. Se trata de un recorrido mínimo, que no llega al par de kilómetros, muy adecuado para familias con niños pequeños. El inicio está en la casa de colonias de Can Girona. Se llega por la carretera que, desde Mollet, o de Sant Fost de Campcentelles, asciende a Martorelles y, después hasta Santa Maria de Martorelles. Antes de llegar a esta última población, cuando ya la tienen al lado, deben de girar a mano izquierda siguiendo las indicaciones de “Can Girona”. Aparquen el final de la calle o al inicio de la pista de tierra. Aquí comienza la excursión. Debe pasar tocando la pared de Can Girona. Después veran la balsa de riego más grande de Cataluña. Más adelante el camino, amplio y llano, entra en una zona de bosque de ribera. En 10 minutos llegaran a la Fuente de la Merced. Un lugar muy bonito. Un camino llano, nada cansado. La fuente mana todo el año, con sequía o sin ella. Desde la fuente pueden hacer diferentes rutas, todas ya más difíciles, con subidas pronunciadas. Pueden ir hasta el castillo de San Miguel, sobre Montornés, que domina toda la llanura desde sus ruinas. O bien subir hacia el poblado ibérico de Castellruf, una atalaya dobre el Vallés, o visitar el dolmen escondido en medio del bosque. O la secreta fuente de Gurri. Pero esto ya no es tan fácil. Una matinal con niños por los bosques que rodean Santa Maria de Martorelles es muy agradable. Animaos. Sólo a 15 kms. de Barcelona.

La Cité de l’Espace


Citedelespace

Aquí teniu un destí inmillorable per un cap de setmana llarg o un pont. Estiu, hivern, tardor o primavera. Qualsevol època de l’any és bona per visitar aquest parc temàtic de Toulouse (França) o millor, ho prefereixo, Tolosa de Llenguadoc, a l’Occitània. S’hi arriba per l’autopista AP2-AP7, anant per Girona, Perpinyà, Narbona, Carcassona fins Tolosa. Són uns 400 kms que podeu fer en poc més de quatre hores i mitja, o menys. Podeu parar a visitar Carcassona, a l’anada o a la tornada, perquè aquesta ciutat medieval mereix una visita, segur. Si sou poc amants de les autopistes, i us agrada més el paisatge, pujeu per la C-58 fins el Túnel del Cadí, passeu a França per Puigcerdà, i passeu el Túnel de Puymorens. Baixeu cap a Ax-les-termes, Foix, Pamiàs i ja sereu a Tolosa. Ruta preciosa, pujant i baixant els Pirineus. Podeu aturar-vos a la Cerdanya, i a Foix, i veure algún castell càtar. Un cop a Tolosa podeu dedicar unes hores a veure aquesta magnífica ciutat: la bonica Garona, la maravella romànica de Sant Serni, la catedral, la indescriptible bellessa dels Jacobins o l’esplendor barroc del Capitoli i la seva plaça. Dediqueu el següent dia sencer a recòrrer la Cité de l’Espace. Reproduccions de coets d’arreu del món, taller d’astronautes, terròdrom, cinemes IMAX, planetaris gegants, estel·laris, exposicions, estació Mir, tres restaurants, tota mena de serveis. En fí, tot el que els infants, i els no tan infants, poden desitjar veure, tocar i probar del món de l’espai i l’astroaútica. Recordeu que a Tolosa de llenguadoc teniu un parell de Hotels de la cadena Novotel, ideals per famílies. Nens fins a 16 anys completament gratis. També, més bé de preu, el B&B hotel. Habitacions quàdruples. El proper pont, o cap de setmana llarg, Tolosa i la Cité de l’Espace!.

Aquí tenéis un destino inmejorable para un fin de semana largo o un puente. Verano, invierno, otoño o primavera. Cualquier época del año es buena para visitar este parque temático de Toulouse (Francia) o mejor, lo prefiero, Tolosa, en Occitania. Se llega por la autopista AP2-AP7, yendo por Girona, Perpiñán, Narbonne, Carcassonne hasta Tolosa. Son unos 400 kms que pueden hacer en poco más de cuatro horas y media, o incluso menos. Paren para visitar Carcasona, en la ida o a la vuelta, porque esta ciudad medieval merece una visita, seguro. Si sois poco amantes de las autopistas, y os gusta más el paisaje, subid entonces por la C-58 hasta el Túnel del Cadí, y pasad a Francia por Puigcerdà. Tras pasar el Túnel de Puymorens, bajareis hacia Foix, Pamiers y ya estareis en Tolosa. Ruta preciosa, subiendo y bajando los Pirineos. Pueden parar en la Cerdanya, o en Foix, y así ver algún castillo cátaro. Una vez en Tolosa dediquen unas horas a ver esta magnífica ciudad: la bonita Garona, maravilla románica de Sant Sernin, la catedral, la indescriptible belleza de los Jacobinos o el esplendor barroco del Capitolio y su plaza. Dediquen el siguiente día entero a recorrer la Cité de l’Espace. Reproducciones de cohetes de todo el mundo, taller de astronautas, terródromo, cines IMAX, planetarios gigantes, estelarios, exposiciones, la estación Mir, tres restaurantes y todo tipo de servicios. En fin, lo que los niños, y los no tan niños, pueden desear ver, tocar y probar del mundo del espacio y de la astroaútica. Recuerde que en Toulouse tiene un par de hoteles de la cadena Novotel, ideales para familias. Niños hasta 16 años completamente gratis. También, más barato, el B & B hotel.  Habitaciones cuádruples. El próximo puente o fin de semana largo, Tolosa y la Cité de l’Espace.

Fira de la tardor a Arbúcies


firatardor

Arbúcies, és una vila encantadora situada al bell mig del Montseny. Podeu llegir la meva entrada en aquest mateix bloc. A Arbúcies s’hi celebra una fantàstica fira de tardor. És el lloc més adequat per fer-ho. A la tardor els voltants d’Arbúcies són màgics. Tots els colors del món pinten els seus boscos esplèndits. Ens agrada anar sovint per Arbúcies i els seus contorns. I si hi ha fira més. I si és la fira de tardor, més que més encara. Perquè aquesta fira és molt bonica. Hi ha moltes activitats, totes ben maques, dedicades al bosc, a la terra i als productes artesanals que ella ens ofereix. Artesans d’Arbúcies i de tot el Montseny s’hi donen cita. La fira es divideix en tres apartats. A la Plaça de la Vila hi trobareu un concurs i una exposició de bolets, amb tastet inclòs. El proper Museu Etnològic del Montseny, anomenat de la Gabella, acull aquests dies exposicions especials, molt interessants sempre, vinculades a la fira. A la Plaça de les Olles hi haurà una mostra d’oficis del bosc. Finalment, al carrer Camprodon, podreu veure la part dedicada als productes propis de tardor i una típica mostra d’oficis artesanals. A més de tot el que us hem explicat podreu participar en altres actes paral·lels, com ara visites guiades al Jardí del Roquer, exposicions, cercavila amb els gegants i els cap-grossos, espectacles infantils. Podeu dinar a Arbúcies mateix, dins el propi espai de la fira, o en un dels molts restaurants de la vila. Per dormir, si us cal, podeu fer cap al Vilar Rural de Sant Hilari, una aposta segura, sobretot pensant en els infants. Podeu arribar-vos a Arbúcies per la autopista que va a Girona i a França, sortida Hostalric, per anar després en direcció Sant Hilari Sacalm. Arbúcies és abans d’arribar-hi.

Arbúcies, es una villa encantadora situada en medio del Montseny. Puede leer mi entrada en este mismo blog. En Arbúcies se celebra una fantástica feria de otoño. Es el lugar más adecuado para hacerlo. En otoño los alrededores de Arbúcies son mágicos. Todos los colores del mundo pintan sus bosques espléndidos. Nos gusta ir a menudo por Arbúcies y sus contornos. Y si hay feria más. Y si es la feria de otoño, más que más todavía. Porque esta feria es muy bonita. Hay muchas actividades, todas muy bellas, dedicadas al bosque, a la tierra y a los productos artesanales que ella nos ofrece. Artesanos de Arbúcies y de todo el Montseny se dan cita allí. La feria se divide en tres apartados. En la Plaza de la Villa se celebra un concurso y una exposición de setas, con aperitivo incluido. En el cercano Museo Etnológico del Montseny, llamado de la Gabella, podeis ver en estos días exposiciones especiales, muy interesantes siempre, vinculadas a la feria. En la Plaça de les Olles habrá una muestra de oficios del bosque. Finalmente, en la calle Camprodon, podreis ver la parte dedicada a los productos propios del otoño y una típica muestra de oficios artesanales. Además de todo lo que os hemos explicado podréis participar en otros actos paralelos, como visitas guiadas al Jardín del Roquer, exposiciones, pasacalles con los gigantes y cabezudos, espectáculos infantiles. Pueden comer en Arbúcies mismo, dentro del propio recinto de la feria, o en uno de los muchos restaurantes de la villa. Para dormir, por si os es necesario, 0s recomendamos el Vilar Rural de Sant Hilari, una apuesta segura, sobre todo pensando en los niños. Podéis acercaros a Arbúcies por la autopista que va a Girona y Francia, salida Hostalric, para ir después en dirección Sant Hilari Sacalm. Arbúcies está antes de llegar.