La Setmana Santa de Mataró


Encara que no us ho cregueu, la Setmana Santa de Mataró, capital del Maresme, és una de les més grans, impressionants, amb més actes diferents i conjuntades que es fan a Catalunya. És difícil de seguir-los tots, de referenciar-los tots, de no deixar-se’n cap. Per això us recomanem una visita a la web que agrupa totes les confraries. Mireu la web per si hi ha canvis de darrera hora. Divendres i Dissabte Sant, hi ha processons, una del Silenci, i una altra des de la parròquia de l’Esperança, al barri de Cirera. Bones processons a Mataró!.

Aunque no os lo creáis, la Semana Santa de Mataró, capital del Maresme, es una de las más grandes, impresionantes, con más actos diferentes y conjuntadas que se hacen en Cataluña. Es difícil de seguirlos todos, referenciar a todos, de no dejarse alguno. Por eso os recomendamos una visita a la web que agrupa todas las cofradías. De todos modos intentaremos haceros en un resumen. El Viernes i el Sábado Santo, hay nuevas procesiones, una desde la parroquia de la Esperanza, en el barrio de Cirera, con Nuestra Señora de la Soledad y el Cristo Yacente.

La Setmana Santa de Tarragona


 

La gent coneix molt les setmanes santes andaluses, amb les seves saetes, i passos portats damunt les espatlles. També coneix les de Castella, solemnes. Però poca gent sap que, aquí, a Catalunya, a tocar de casa, al peu de les històriques muralles romanes de Tarragona, es desenvolupa una de les setmanes santes més boniques del país, la Setmana Santa tarragonina. Una cosa que s’ha de veure, i viure, en directe. Una gran processó, la del Sant Enterrament, el divendres 19 d’abril de 2019, una processó centenària, que surt de la plaça del Rei, al cor de la ciutat vella, just a tocar del Museu Arqueològic, de les ruïnes del circ i de la torre del Pretori. I tot a una hora prou apte per les famílies, a les 19,30 del vespre. Us animem a participar, aquest any, en la magnífica processó del Sant Enterrament a Tarragona. És tot un luxe resseguir la processó dins els carrers, mig medievals, mig romans d’aquesta ciutat mil·lenària. El Pla de la Seu, Cols, carrer Major, Baixada de Misericòrdia, plaça de la Font. Potser el tram més bonic. Passos que patinen, que pesen, que cal frenar. Pas acompassat. Rambla Vella i Rambla Nova, i tornar a la plaça del Rei. El terra és ple de cera. Les vestes suen malgrat l’aire fresc de la nit. Colors diversos: morats, negres, blaus, blancs… Els “Armats”, soldats romans, (que apropiat veure desfilar l’exercit romà vint segles després a Tàrraco), acompanyen la processó. De veritat us ho diem. No us perdeu la Setmana Santa a Tarragona. Podeu arribar fàcilment en cotxe, per l’AP-7. 100 kms. Una hora. I podeu aparcar amb facilitat en els grans parquings subterranis que rodegen la vila antiga. A la Rambla nova, a la plaça del mercat, a l’avinguda Catalunya. Hi ha gent, sí, però encara es poden veure bé les processons, sense deixar-hi la pell en l’intent. Evidentment que Tarragona ofereix als vostres infants moltes més coses que una simple festa medieval, com ara unes platges fantàstiques, netes, planes i de sorra fina, on els infants podran gaudir del mar sense perill. I que encara estan molt calentes!. Dona gust banyar-se a l’octubre en un mar tan càlid. I en l’aspecte cultural no podeu deixar de veure el ric patrimoni romà de la vila. L’antiga Tàrraco romana està declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Amfiteatre, aqueducte, muralles, circ… increible. Però a més, precisament la fira medieval te lloc a la Tarragona gòtica, al centre de la vila, en un entorn que tampoc desmereix un mercat medieval, sinó que el potencia. Ens encanta el casc antic: catedral, carrer de cavallers… i ara estarà ple de gegants, trobadors, artesans, artistes, teatre… Increible!. De veritat us ho diem: ens agrada Tarragona, amb la seva llum sudenca, la seva pedra daurada, la calma… A la ciutat hi arribareu molt fàcilment en cotxe, per l’AP7. Son només 95 kms. Una hora i poc. Bon aparcament en parkings subterranis arreu de la ciutat. O bé agafeu el tren. A Tarragona trobareu molt bons restaurants, sobretot pel casc medieval, dins les muralles, pels voltants de la catedral. Son molts, i de moltes menes. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I un cop a Salou… que tal una anada a PortAventura?. No ens direu que no us donem bones idees pels caps de setmana en família, oi?. El mercat medieval a l’entorn de la catedral de Tarragona, un bon motiu per venir a Tarragona. Bona Setmana Santa a Tarragona!.

Las muralla romana de Tarragona és un escenario ideal para escenificar la pasión. No es Jerusalén pero podría haber sido muy similar. La Semana Santa tarraconense se ha de ver, y vivir, en directo. Es, de entre las catalanas, una de las mejores. La procesión sale de la plaza del Rey, en el corazón de la ciudad vieja, junto al Museo Arqueológico, al lado de las ruinas del circo y de la torre del Pretorio. Una de las cosas que la hacen más apta para las familias es que se inicia a las 8 de la tarde. La plaza hierve. En la iglesia de Nazaret, que cierra este espacio, no cabe un alma más. La procesión del Santo Entierro está a punto para empezar. Hay muchísimos pasos, de un mérito artístico superior. Las túnicas de la Real y Venerable Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo organizan a todos los cófrades. Son más de veinte las hermandades y cofradías que desfilan, todas al completo. Resuenan graves los tambores. Bajan hacia el portal de Sant Antoni, y van hacia el Pla de Palau y la calle de Escrivanies Viejas. Es todo un lujo seguir la procesión en las calles, medio medievales, medio romanos de esta ciudad milenaria. El Pla de la Seu, en la calle Mayor, por la Baixada de Misericordia hasta la plaza de la Font. Tal vez el tramo más bonito. Pasos que patinan, que pesan, que hay que frenar. Paso acompasado. Rambla Vella y Rambla Nova, y volver a la plaza del Rey. El suelo está lleno de cera. Las túnicas sudan a pesar del aire fresco de la noche. Diversos colores: morados, negros, azules, blancos … Los “Armados”, soldados romanos, (que apropiado ver desfilar el ejército romano veinte siglos después en Tarraco), acompañan la procesión. De verdad os lo decimos. No os perdáis la Semana Santa en Tarragona. Pueden aparcar con facilidad en los grandes parkings subterráneos que rodean la villa antigua. En la Rambla nueva, en la plaza del mercado, en la avenida Cataluña. Hay gente, sí, pero todavía se pueden ver bien las procesiones, sin dejar la piel en el intento. En Tarragona tiene muy buenos hoteles, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también pueden disponer de los de Salou, que en Semana Santa nunca se llenan. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo, va bien a las familias.

La procesión del Santo Entierro a Badalona


A Badalona, la “Hermandad del Santísimo Cristo Redentor y Nuestra Señora de la Soledad”, organitza cada Divendres Sant, una processó espectacular. Si no podeu marxar de vacances. Si enyoreu les processons de Sevilla o de Córdoba, si no podeu anar fins Andalusia a veure-les, teniu sort. No us caldrà. Arribeu-vos fins Badalona, al barri de Llefià, a la Parròquia de Sant Antoni de Pàdua, a veure passar la dolorosa i el crist crucificat. Cada Divendres Sant, a les 18.30 hores. Hi ha el pas del Calvari, el pas del Crist i el de la Verge de la Soledat. Tots amb les vestes corresponents, costaleros i bandes de música. És molt bonic, fa molta patxoca. Molta espiritualitat, barroca, potent. Un cop ha sortit del temple, la processó enfila la Ronda Sant Antoni, Avinguda del Dr. Bassols i arriba a Marqués de Sant Mori. D’allà retorna per Pérez Galdós, cap a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Llefià de nou. Molt fàcil arribar-hi en metro, de la línia 9, o 10, baixada a l’estació de Llefía, que, a més, te un disseny molt bonic i innovador, que recorda un teatre, o un pou del segle XXII. Els metros funcionen sense conductor, i això permet a la canalla veure la via, i fer-se la il·lusió que els condueixen. Un al·licient més per venir a Llefía, a Badalona, a gaudir de la Setmana Santa!.

En Badalona, la “Hermandad del Santísimo Cristo Redentor y Nuestra Señora de la Soledad”, organiza cada Viernes Santo, una procesión espectacular. Si no pueden irse de vacaciones. Si Añoran las procesiones de Sevilla o de Córdoba, si no puede ir hasta Andalucía a verlas, tenéis suerte. No lo necesitareis. Id hasta Badalona, al barrio de Llefià, hasta la Parroquia de San Antonio de Padua, a ver pasar la dolorosa y el cristo crucificado. Este viernes santo, a las 18.30 horas. Vereis el paso del Calvario, el paso del Cristo y el de la Virgen de la Soledad. Todos con las túnicas y vestas correspondientes, con sus costaleros y bandas de música. Es muy bonito, mucha gracia, mucha espiritualidad, barroca, potente. Una vez ha salido del templo, la procesión va por la Ronda Sant Antoni, Avenida del Dr. Bassols y llega a Marqués de Sant Mori. De allí retorna por Pérez Galdós, hacia la iglesia de San Antonio de Padua de Llefià. Muy fácil llegar en metro, de la línea 9, o 10, bajada en la estación de Llefià, que, además, tiene un diseño muy bonito e innovador, que recuerda un teatro, o un pozo del siglo XXII. Los metros funcionan sin conductor, lo que permite a los niños ver la vía, y hacerse la ilusión de que los conducen. Un aliciente más para venir a Llefià, en Badalona, ​​a disfrutar de la Semana Santa.

La processó del Silenci a Badalona


Per veure meravelles no cal anar gaire lluny. Per veure relíquies que ens arriben de la nit dels segles no cal esmerçar gaires kilòmetres conduint. Per veure processons que facin posar la pell de gallina no heu de viatjar a l’altra costat del planeta. A Badalona, a tocar de Barcelona, teniu la meravellosa Processó del Silenci, el dijous sant, al Dalt la Vila, el barri antic que rodeja l’església de Santa Maria. Us corprendrà pel seu silenci, el seu misteri, la seva cerimònia i la gran emotivitat. Us seduirà el ritme constant dels tambors. La màgia hipnòtica de la lletania constant cantada per les veus infantils. Les torxes. El vent entre silenci total, absolut, aclaparador, a pesar de la gran gentada que la segueix. Una processó tradicional que ens arriba intacta des del segle XVII. De les més antigues de Catalunya. Aquest any fa 390 anys!, Amb els armats, aquí anomenats Estaferms, de la Confraria de Sant Anastasi. Amb els portants de la Santa Creu del Sant Crist de Can Cabanyes, que acompanyen el Sant Sepulcre des de la Parròquia de Santa Maria, al Dalt la Vila, pels carrers costeruts del casc antic de Badalona. En tornar a casa segur que taral·larejareu: “Record i memòria, de la passió, que va patir, Déu nostre senyor, Jesucrist!”. I acabareu la frase amb aquest final sec, dur, tallant, com un fuet. A les 17,30 hores de la tarda de dijous sant surten els misteris de l’església de Santa Maria per fer la dita “Processó petita” per la plaça Barbarà, carrer de la Costa, plaça de la Font, Constitució, Barcelona, Quintana Alta, Lladó i retorn a l’església de St. Maria. A les 21 hores surt del mateix temple la Processó dels Misteris pel carrer de la Costa, Plaça , carrer de Barcelona, Rector, Santa Bàrbara, Plaça Alcalde Xifré, carrer de la Creu, Francesc Layret i Temple. Us esperem a Badalona, i en silenci!.

De nuevo os proponemos que vengais a ver la Procesión del Silencio de Badalona. Una procesión fantástica por su ceremonia y emotividad. Por el ritmo constante de sus tambores. Por la letanía que voces infantiles van pregonando entre el silencio total, absoluto, abrumador de la gente que la sigue. Esta procesión es un fósil histórico. Una reliquia viviente del siglo XVII. Una de las más antiguas de Cataluña. Los soldados romanos, los Estaferms de la Cofradía de Sant Anastasi, los costaleros de la Santa Cruz del Santo Cristo de Can Cabanyes, acompañan al Santo Sepulcro desde la Parroquia de Santa María, en Dalt Vila, hasta volver, una hora después al mismo templo. Es todo un placer sumergirse de noche, a la luz de cirios, velas y antorchas, en las calles medievales del Dalt Vila de Badalona. Voces blancas, vestidas de época, de un negro riguroso, y con golilla, cantan tozudamente la canción: “Recuerdo y memoria, de la pasión, que sufrió, Dios nuestro señor, Jesucristo!”. Un final seco, duro, cortante , como el aire fresco de la noche. La noche del Jueves Santo. A las 21 horas, puntualmente, os esperamos a las puertas de la iglesia mayor de Badalona, la de Santa María.

Sant Jeroni de la Murtra, revisitat


Aquest passat dissabte hem visitat de nou Sant Jeroni. I no ens en cansaríem. Ens agraden les belles pedres, els escuts, les imatges i claus de volta del seu bonic claustre. La pau que s’hi respira. L’ambient de recolliment. Però també els entorns de bosc mediterrani ben conservat, els camins, els plans per jugar amb la canalla. El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra està situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d’un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona. Conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, les restes de l’església incendiada al segle XIX i altres dependències. La gent de Badalona el coneix bé, tot i que sempre s’hi pot fer una altra visita. Es pot veure cada dia, excepte dilluns, en visita guiada o no, excepte dissabtes, que no hi ha visites guiades, però si de lliures, i diumenge, que només hi ha dues visites, a les 10,30 i 11,30 hores, totes dues guiades. A més, els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores, o bé passar.hi el dia. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar.

La Moixiganga a Badalona


 

Les Moixiganges són representacions ballades, dansades o construides de la Passió que es representen per Setmana Santa. N’hi ha que ho fan el dissabte de Glòria, o el diumenge. D’altres el dissabte o diumenge de Rams. En tots els casos és sempre una escenificació de la Passió amb construccions fetes per colles de castellers i esbarts dansaires. N’hi han a Castellterçol, el Dissabte de Glòria abans de la Vetlla Pasqual, o bé a Lleida. També a Tàrrega, el dissabte de Rams, a l’esglèsia de l’Alba, i a altres llocs de Catalunya. Però nosaltres us volem convidar a veure la de Badalona, que es representa aquest cap de setmana els dies 13 i 14 d’abril. Aquest any, a més, la Colla Badalonina de la Moixiganga celebrarà la que serà la seva 29ena representació de La Moixiganga a la ciutat de Badalona, obrint així al seguit d’actes programats per Setmana Santa d’aquest 2019. La bona nova és que enguany l’acte podrà veure’s en dues ocasions, el dissabte 13 a l’Església de Sant Josep amb motiu dels actes commemoratius del 150è aniversari del temple, i també el diumenge 14, Diumenge de Rams, com ja és tradició, a l’Església de Santa Maria. En aquesta ocasió, i com ja ve succeint els darrers anys, les setze figures escèniques dels que consta actualment la representació aniran acompanyats de l’actuació dels Estaferms de la Confraria de Sant Anastasi, les saetas de El Rincón del Arte, els cants de la Capella de Música de Badalona, les cançons de Lluís PLATERO, i la música en viu de La Bossa Verda que, mesclant-se entre passatge i passatge, aporten a l’acte un atractiu escenogràfic i una solemnitat molt alts. L’acte estarà conduït i narrat per components del grup El Nucli Teatre. ENTRADA LLIURE. DONACIÓ VOLUNTÀRIA. Per a més informació: Orfeó Badaloní, telèfon: 933843713. Correu electrònic: info@orfeobadaloni.cat. Web. www.orfeobadaloni.cat  No podeu faltar. Cal seguir amb la vostra canalla més grandeta, aquesta mostra del folklore popular, fatigosament recuperada de les nostres tradicions.

Las Moixigangas son representaciones con bailes, danzas, o construcciones, sobre la Pasión, que se representan en Semana Santa. Hay quienes lo hacen el sábado de Gloria, o el domingo. Otros el sábado o domingo de Ramos. En todos los casos es siempre una escenificación de la Pasión con construcciones hechas por grupos de castellers y grupos de danza. Hay en Castellterçol, el Sábado de Gloria antes de la Vigilia Pascual, o bien en Lleida. También en Tàrrega, el sábado de Ramos, en la iglesia de Alba, y en otros lugares de Cataluña. Pero nosotros os queremos invitar a ver la de Badalona, que se representa el sábado y el domingo de Ramos, en la Iglesia de San José i en la de Santa Maria de Badalona. Participan y organizan la Colla Badalonesa de la Moixiganga del Orfeó Badaloní, los Estaferms de la Cofradía de San Anastasio, (un grupo de soldados romanos, armats  o manaies), los músicos de La Bossa Verda…

El Divendres de Dolors a Bellpuig


dolors_bellpuig

Una d’aquelles manifestacions populars, culturals, cívico-religioses, que no us podeu perdre, com a mínim un cop a la vida, és la diada de la Mare de Déu dels Dolors a la localitat urgellenca de Bellpuig. Allà es celebra amb una solemnitat que corprén la festivitat dels Dolors just el divendres abans de Setmana Santa, dia 12 d’abril de 2019. A més, Bellpuig d’Urgell, és una vila maravellosa plena de monuments inaudits, i molt propera a Tàrrega. S’hi arriba fàcilment des de Barcelona per l’autovia AP-2, en direcció a Lleida. Són 100 kms. Una hora. I val la pena. Encara que no pogueu ser-hi a les onze del matí, quan comença tot, us volem detallar l’acte. A aquella hora les autoritats recullen els Priors i, tots junts, van a l’església, on te lloc la Missa Major, normalment oficiada pel bisbe. Després es visita la capella i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. A la tarda, quan potser si que podeu arribar-vos-hi,  els soldats romans, els populars “Armats”, desfilen pel poble cercant els passos de la processó. Més tard cerquen els priors de cada congregació. Finalment, a les 10 de la nit, comença la gran processó pels carrers del poble: La Creu, Sant Josep, la plaça de Sant Roc, Font, carrer Major, fins arribar a l’església. Fa possar la pell de gallina. Un dels millors actes de setmana santa a Catalunya. Us proposem passar un cap de setmana a l’Urgell, per admirar aquesta terra tan ferma i gaudir d’aquesta processó. Bellpuig és molt bonic. En el seu casc antic hi ha carrers porxats que recorden l’època medieval. I a l’església el fastuós sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un mausoleu de marbre blanc, obra de l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola, mostra total del renaixement a Catalunya. A la sortida de la vila teniu el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós de nou. Podeu fer excursions pels pobles medievals de la vall del riu Corb. Nuclis preciosos com ara Ciutadilla, amb un castell palau increïble, Verdú, amb un altre senyor castell, un museu de joguines i una església gòtica magnífica o la bellíssima Guimera, una vila medieval perfectament conservada, son fites ineludibles. Si disposeu del cap de setmana, o de la setmana santa sencera, llavors no us perdeu el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, una joia del Císter. També podeu anar també al balneari de Vallfogona de Riucorb i a petits pobles amb encant, com Santa Coloma de Queralt, per exemple. A Bellpuig hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu hotels a Tàrrega. També a Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Per dinar o sopar, a més dels hotels que us hem recomanant, dins de Bellpuig mateix teniu el Xalors, el Bon Gust, la pizzeria Napoli o, el nostre preferit, L’Amagatall, a l’Avinguda Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42‎.  Els Dolors de Bellpuig, un bon inici de setmana santa!.

¿Tienen mono de procesión?. ¿No pueden esperar a Semana Santa?. Pues debéis saber que, antiguamente, eran muy habituales las procesiones previas al Domingo de Ramos. Procesiones penitenciales que anunciaban el final de la Cuaresma, y preparaban la Pasión. En Bellpuig d’Urgell, una villa maravillosa cercana a Tàrrega, todavía conservan esta tradición. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autovía A-2, en dirección a Lleida. Son 100 kms. Una hora. Todo el día se van haciendo actos litúrgicos, pero es por la noche cuando se alcanza el espesor de la celebración. A las 9’30 los soldados romanos buscan y congregan todos los pasos, que son muchos. Seguidamente, junto con la Banda Municipal de Bellpuig, buscan a los priores de cada congregación. Arranca finalmente, alrededor de 10 de la noche, el gran séquito. El pueblo entero se vuelca. El acto sobrecoge de verdad. Se recorren las calles del centro del pueblo: Cruz, San José, la plaza de San Roque, Fuente, calle Mayor, hasta llegar a la iglesia. Si tienen los niños ya mayores, o pueden pasar un fin de semana en el Urgell, no duden en admirar esta procesión. También el pueblo merece una detenida visita. Ni os podéis imaginar las maravillas que guarda su casco antiguo. Como por ejemplo las calles porticadas, o los restos del castillo, o la misma iglesia. Capítulo aparte nos merece el fastuoso sepulcro de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudito y único mausoleo de mármol blanco, obra del escultor napolitano Giovanni da Nola. Renacimiento de verdad, auténtico, escaso en Cataluña. Vale el viaje. Y, en las afueras del pueblo, el portentoso y desconocido convento de Sant Bartomeu. Renacimiento también, de nuevo. No pueden dejar de verlo. Una obra que no tiene rival en su género. Ya veis que ir a Bellpuig d’Urgell os compensa el fin de semana o la hora de viaje. Si desean redondear la estancia, les recomendaríamos hacer una buena ruta de descubrimiento del valle del río Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellísima Guimera, son pueblos medievales con sus castillos roqueros y palacios. El monasterio de Vallbona de les Monges. El balneario de Vallfogona de Riucorb. Museo de los juguetes en Verdú. Tàrrega … motivos para visitar Bellpuig y el Urgell. En Bellpuig hay una casa rural de ensueño, un poco cara, pero magnífica: El Pla del Bosc. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de aquellos que hacen clientela: Cal Menut. Tienen también hoteles en Tàrrega. En Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Para comer o cenar, además de los hoteles que os hemos recomendando, dentro de Bellpuig mismo está el Xalors, el Buen Gusto, la pizzería Napoli o, nuestro favorito, L’Amagatall (El Escondite), en la Avenida Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42.