Setmana Medieval de Montblanc


montblanc

Una vegada més ens plau recomanar-vos la millor festa medieval del nostre país. La fan a Montblanc, la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida. Montblanc és una vila preciosa, meravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us assegurem que si agafeu el cotxe, i la família, i aneu fins a Montblanc, no us en penedireu. Una senyora festa medieval. Gran amb ganes, amb bons espectacles, en un marc medieval també molt aconseguit. Montblanc organitza aquesta festa amb molt de seny. Hi haurà molta gent, però tot està previst: l’aparcament, els espectacles, el fabulós mercat, les parades, la demostració d’oficis…  I el resultat serà la descomunal i fastuosa Setmana Medieval. Una festa, una fira, un seguit d’actuacions que ocupen dos caps de setmana, No és una petita fira medieval. És la millor de Catalunya, amb diferència, i n’hem vistes moltes, nosaltres!. Va des del cap de Setmana més proper a Sant Jordi, que aquest any va ser el passat, i fins el proper, el 4 i 5 de maig de 2019. Hi trobareu un gran mercat medieval, amb animals, fira de vins, teatre de carrer, música, animació, fira gastronòmica, campament militar, exposicions de tota mena, sopar medieval…  A més, com ja us hem comentat, la vila de Montblanc te molts altres atractius. Com ara les seves esglésies romàniques, els palaus gòtics i renaixentistes, i una catedral preciosa. Si ja us heu decidit a viure la Setmana Medieval de Montblanc, ara us suggerim que hi aneu el cap de setmana sencer, o el pont de maig. Podeu anar a gaudir del monestir de Poblet, una joia del císter, declarada patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita meravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  Podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, o a Santes Creus, el darrer cenobi de la famosa ruta del Císter. També els petits poblets medievals de la zona, com ara Conesa, per exemple, o el gran poble medieval de Prades. O caminar o anar amb bici per les muntanyes de Prades. Tot incita, doncs, a passar-hi uns dies d’aventura i goig amb els vostres infants. Per dinar, a la mateixa fira es pot menjar en estil medieval, ben brut i divertit. Si cerqueu quelcom amb més glamur, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions. Dinar i dormir com a casa a la Fonda dels Àngels. Molt recomanable. També és gran el Molí del Mallol, una multinacional de la restauració. Gens malament el Call de Montblanc. Tapes boníssimes al Cortijo. Dormir bé, a banda de Cal Blasi i de la Fonda dels Àngels, ja citats com a restaurants, teniu l’hotel rural de Cal Maginet, fantàstic. Si Montblanc està massa ple de gent pel vostre gust, aneu cap a l’Espluga de Francolí, un bonic poble, amb una cova prehistòrica fabulosa. Mengeu i dormiu a l’Ocell Francolí. És una casa fonda. O pels volts de Poblet, al mateix hotel del propi monestir, a la Villa Engracia, o a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona, com el Class de Valls, modern i agradable. No deixeu de viure la “Setmana Medieval” de Montblanc. A una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida. Atenció, no per l’autovia A-2, sinó per l’autopista AP-2, la de pagament. Cap a Montblanc, a gaudir de la festa grossa!.

Una vez más les recomendamos que lleguen hasta Montblanc. ¿Está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero Montblanc es una villa preciosa, que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Montblanc. Pero es que, además, en Montblanc se organiza, cada año, una descomunal y fastuosa Semana Medieval. No es una pequeña feria medieval. Es la mejor de Cataluña, con diferencia, y hemos visto muchas, nosotros. Va desde el fin de Semana anterior a Sant Jordi, el 23 de abril, que es el pasado y se alarga el siguiente más próximo. Cada año varía. Encontrarán allí un gran mercado medieval, con animales, feria de vinos, teatro de calle, música, animación, feria gastronómica, campamento militar, exposiciones de todo tipo, cena medieval … Además, como ya os hemos comentado, la villa de Montblanc tiene muchos otros atractivos. Como sus iglesias románicas, los palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a vivir la Semana Medieval de Montblanc, ahora os sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. ¡Y también hemos visto un montón de monasterios nosotros!. Todo incita, pues, a pasar unos días de aventura y gozo con los niños. Para comer, en la misma feria se puede comer al estilo medieval, sucio y divertido. Pero también pueden comer por poca pasta en el buffet libre de Bon Área. Si está buscando algo con más glamour, su local es la Fonda Cal Blasi. ¡Con habitaciones. Si Montblanc está demasiado lleno de gente para su gusto, vayanse hacia la Espluga de Francolí, un bonito pueblo, con una cueva prehistórica fabulosa. Coman y duerman en el Ocell Francolí. Es una casa fonda. O en los alrededores de Poblet, en la Masía del Cadet, y otros hoteles de la zona. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejen de vivir la “Semana Medieval” de Montblanc. A una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida. Atención, no por la autovía A-2, sino por la autopista AP-2, la de pago.

L’illa de Tabarca, revisitada


També la costa espanyola té les seves illes mediterrànies, illes petites, com de butxaca, com Tabarca. Aquesta diminuta illa propera a Santa Pola, a Alacant, el port d’on surten cada hora les barques que us hi portaran, és un petit paradís fet a mida humana. Es diu Tabarca recordant una altra illa davant Tunis, d’on van haver de marxar uns colons genovesos que el rei Carles III va acomodar aquí. I allà està l’illa, just davant mateix de Santa Pola, a Alacant. I allà heu d’anar per agafar la barca que en una mitja hora llarga us hi portaran. Mireu la web de les que fan el trajecte. http://www.islatabarca.com.  Un cop a la illa, disposareu de dos kilòmetres escassos per a passejar. Podeu admirar el minúscul port, amb les barquetes dormides. Pujar fins la vila murada, un poble del segle XVII, excel·lentment conservat. Anar fins el far, travessant el camp, un espai bonsai molt mediterrà de poc més d’un km quadrat, amb un castell al mig i un far lluny. Tot plegat navegant en un mar de xumberes. I, naturalment la platja. Una cala mitjana, de sorra blanca i mar molt blava, preciosa, l’única de tota l’illa, sense pèrdua, a tocar del port. La vila closa te diversos restaurants, però són tots turístics, i de la categoria xiringuito de platja. Vam anar a casa Gloria que semblava una mica millor que els altres, i creiem que ho va ser. Per dormir hi ha cases rurals que es lloguen. Si voleu un hotel us aconsellem l’hotel Isla de Tabarca, reformat i de disseny, ens va agradar al passar. O l’hotel Isla Plana, l’altre nom de Tabarca, que semblava molt maco també. El Santacreu, i la Casa la Trancada son dos petits hostals amb aire de molt acollidors. Ah! procureu no anar-hi en ple agost… no hi cabrieu!.

                     

La costa española tiene sus pequeñas islas mediterr,aneas, islas como de bolsillo, que son un paraíso a escala humana. Esta en concreto se llama Tabarca y está delante mismo de Santa Pola, en Alicante, el puerto desde dónde salen las barcas que en una media hora larga hacen el trayecto. Mirad la web de las barcas: http://www.islatabarca.com. Y una vez allí, en la isla, que tiene solo dos kilómetros escasos, podreis explorar el puerto, la ciudad amurallada, un pueblo del siglo XVII excelentemente conservado. Y tambien pasear por el campo, que es como un bonsai mediterraneo de poco más de un km de largo, con un castillo y un faro, que estan allí, quietos, como navegando en un mar de chumberas. Y la playa. Arena blanca y mar azul. Una única playa, preciosa. Tabarca tiene diversos restaurantes, poco más que chiringuitos de la playa, muy turísticos. Nosotros comimos en Casa Gloria en la villa murada. Tambien podeis dormir allí, si quereis, en el hotel “La Isla Plana” o en el Isla de Tabarca, o en las diversas casas rurales que encontrareis en internet. ¡Ah! ¡procurad no ir en pleno agosto… no cabriais!.

Fira de formatges a Sant Pol de Mar


 

Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una saborosa fira de formatges artesans, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment molt bonica, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blau, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar l’església parroquial, també elevada dalt del seu turó. Pintada tota de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana, en que fan la fira de formatges que ja us hem anomenat. És la Fira del Maresme d’Artesans del Formatge i de Pastor que se celebrarà aquest cap de setmana d’abril a la Plaça Anselm Clavé i que inclou xerrades, tastets, tallers i parades de venda de productes. Totes les activitats al carrer son gratuïtes. Es disposarà de servei de bar, i si plogués, els fats no ho vulguin, es farà tot a cobert, al pavelló municipal. Sant Pol no és lluny de Barcelona , 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. No fa temps de bany, però podreu gaudir de les seves platges, petites, però molt netes i boniques, que acolliran els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel-escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Començant pel restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda, carregat d’estrelles Michelin. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles però bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamur? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria de quesos en el bellísimo pueblo marinero de Sant Pol. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. Además de la feria del queso artesano, de sus catas, de sus talleres, estan sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol.  Menudos somos nosotros. ¡Somos del Maresme!.

Fira de Geganters a Castellterçol


 

Castellterçol és una formosa vila a cavall entre Osona, el Vallès i el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De fet la ruta per arribar-hi és la C-59, cap a Moià, que passa per Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i Castellterçol. El poble te un casc antic bonic, amb la casa pairal on nasqué i morí el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Avui és un Museu de la Generalitat, de visita obligada. També és interessant el Museu Franch, sobre l’art d’aquest pintor, que basà la seva obra en la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Al centre de la vila, tot fent una passejada podeu contemplar carrers amb cases antigues com ara Cal Recader, Cal Malric, Can Dou o Casa Planella. També és visitable el castell de Castellterçol, a les afores de la vila. Els voltants del poble també tenen atractius. Hi ha boniques masies que podreu descobrir tot fent una caminada. Us recomanem la que va per la riera de Fonts Calentes. A més, des de Castellterçol podeu fer cap a Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, llocs amb castells, monestirs romànics i molta, molta natura. Però ara el que volem és fer-vos saber als pares i mares amb nens i nenes, que aquest proper cap de setmana arriba a Castellterçol la Fira del Món Geganter. Aquest aplec de colles geganteres es traslladarà a terres del Moianès on muntaran una trentena d’estands, oberts a constructors de gegants i imatgeria, luthiers, llibreries especialitzades, artesans i empreses que ofereixin serveis dedicats especialment el món geganter. Ho faran dins del Pavelló municipal Joan Casanoves, i en el mateix recinte firal hi haurà tallers, conferències, activitats infantils i un bonic final de festa. No ho dubteu i aneu fins Castellterçol per a participar en la principal festa dels geganters i geganteres del nostre país. Us hi esperem!. Castellterçol està a només 60 kms. de Barcelona, amb bona comunicació. Autopista i bona carretera. Per dinar us recomanem el molt bonic i acollidor hostal “La Violeta”, a la mateixa carretera de Barcelona, al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A Castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que és un conjunt de bungalows. Animeu-vos a descobrir en família aquesta zona de Catalunya, força oblidada, i amb bons atractius naturals. Bona fira dels gegants!.

Castellterçol es una hermosa villa a caballo entre Osona, el Vallès y el Bages, en la comarca non nata del Moianès. De hecho la ruta para llegar es la C-59, hacia Moià, que pasa por Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines y Castellterçol. El pueblo tiene un casco antiguo bonito, con la casa solariega donde nació y murió el presidente de la Mancomunidad, Enric Prat de la Riba. Hoy es un Museo de la Generalitat, de visita obligada. También es interesante el Museo Franch, sobre el arte de este pintor, que basó su obra en la guerra civil española y la segunda guerra mundial. En el centro de la villa, dando un paseo, podrá admirar calles con casas antiguas. También pueden visitar el castillo de Castellterçol, en las afueras de la villa. Los alrededores del pueblo también tienen atractivos. Hay bonitas casas que podréis descubrir en agradable caminata. Les recomendamos la que sube por la riera de Fonts Calentes. Además, desde Castellterçol puede llegarse hasta Castellcir, Moià, Granera o Santa Maria de l’Estany, lugares con castillos, monasterios románicos y mucha, mucha naturaleza. Pero ahora lo que queremos es haceros saber a los padres y madres con niños y niñas, que este próximo fin de semana se celebra en Castellterçol la feria de los giganters de Catalunya. Castellterçol está a sólo 60 kms. de Barcelona, con buena comunicación. Autopista y buena carretera. Para comer os recomendamos “La Violeta”, en la misma carretera de Barcelona, en el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows. Anímate a descubrir en familia esta zona de Cataluña, muy olvidada, y con buenos atractivos naturales.

La Festa de la Malavella a Caldes


Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la festa de la Malavella, una festa medieval on hi podreu trobar un mercat esotèric i d’oficis antics, amb elaboració d’espelmes amb cera d’abella i canyes de riu, el ferrer, la fossa de metalls, la trementinaire… També un calderí dels bons desitjos: un calder on dipositar tots els vostres desitjos, o la carpa de la Saviesa Oculta. Tot el poble estarà ple d’animacions de carrer: cercaviles musicades, una ruta de la bruixeta i altres. Els restaurants ofereixen sopar de graelles i calders: es retorna al Caldes de l’edat mitjana amb un sopar medieval i les botigues els típics dolços de la Malavella que son bunyols de massapà, o tortada d’avellanes de la Malavella. I si encara us queden ganes de fer més coses, no us preocupeu. A Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos maravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble. I penseu també en les boniques cases rurals, com el Mas Martorell.  S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la festa de la Malavella!.

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su fiesta de la Malavella. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. Y piensen también en las bonitas casas rurales, como el Mas Martorell. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

La Magna Celebratio 2019 a Badalona


 

Un altre any ens plau de convidar-vos a venir a Badalona per assistir al magne espectacle de la Magna Celebratio. Una festa, un festival, una gran fira romana que organitza el Museu de Badalona. Serà aquest darrer cap de setmana d’abril. Aquest any el festival romà de Badalona ofereix, tot dissabte i tot diumenge, un seguit d’activitats adreçades a grans i petits que tindran les recreacions històriques com a protagonistes. La Magna Celebratio és molt més que una trobada de romans o un mercat. Si espereu veure desfilar un seguit de legions de pacotilla, no cal que vingueu a la ciutat. És tota una altra cosa. Una aposta diferent, cultural, de qualitat. És tota una ciutat que viu a la romana. Una cosa molt ben muntada, amb gran quantitat d’actes i activitats per a tota la família. Naturalment hi trobareu coses ben atractives, i ben educatives, per a totes les edats. Parades d’oficis romans, i tallers de tota mena, on es paga amb originals sestercis encunyats expressament a Badalona, que us emportareu de record. Venda al Museu. També podreu assistir a cuidades representacions i, com no, hi haurà muntat un campament romà, on no tot el dia estant els soldats desfilant. Potser el més cridaner serà la jornada de portes obertes als múltiples espais arqueològics romans de Badalona, que són molts i molt bonics. Diada excepcional per veure llocs que estan tancats habitualment, únics a Catalunya, Espanya i el món. La Magna Celebratio te una component gastronòmica afegida, doncs alguns dels restaurants de la vila ofereixen unes jornades amb un suculent menú romà. Tota la part antiga de Badalona, el Dalt la Vila, estarà ple d’espectacles i escenes sobre la vida romana. Hi haurà visites guiades i conferències de divulgació impartides per especialistes. I tot a tocar de Barcelona. Quinze minuts en cotxe, per la B-20, C-31  o la C-32. En autobús, una hora, si preneu el B-25 a plaça Urquinaona. Encara més fàcil en metro. Cal anar fins el final de la línia L2, la lila, fins l’estació de Pompeu Fabra. En tren, la línia C-1, us deixa en 20 minuts a l’estació de Badalona. La Magna Celebràtio és celebra al centre, molt a prop de l’estació del metro o el tren. Més cómode, impossible. Badalona us ocuparà un dia, que serà ben aprofitat i, si sou de Barcelona, o del Maresme, o de les rodalies, tornareu a casa sense dormir a Badalona. Però si veniu de més lluny, potser voldreu passar el cap de setmana a la ciutat. Llavors us podreu permetre el plaer de passejar per la Rambla, a tocar del mar, o fins anar a la platja a perdre-hi el sol. O bé potser visitareu el Museu de Badalona, amb un subol romà realment impactant. No us el podeu perdre. Per dinar, si voleu fer pic-nic, sense barbacoa, podeu anar al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, un xic allunyat del centre, però molt bonic. Un espai on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Si preferiu anar de restaurant us recomanem, prop del centre, a tocar de la plaça de la vila, i no lluny del museu, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. No lluny, al carrer de Sant miquel 25, un italià amb classe, dels millors, Caruso, tel: 933 89 98 10. Seguint carretera endavant teniu La Mare del Tano, informal, hamburgueses. Al Carrer de Francesc Layret, 175, tel: 931 79 72 40. Més lluny encara, un restaurant més formal: La Sita, al carrer de Sant Bru, 48. Tel: 933 84 15 00. Tornant al centre de la ciutat, al carrer del mar, teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. Més avall en el mateix carrer, Neruca, una petita joia, amanides, pizzes, bocates. Al Carrer del Tei, 7, tel: 933 84 12 06. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: El Trabucaire, al La Bota de Aragón, i per a qui li agradin les pastes, el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner, bona qualitat, preus elevats. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Bona fira romana a Badalona!.

Un año más, este próximo fin de semana de abril, el Museo de Badalona organiza en la ciudad la Magna Celebratio. Se trata de una gran feria romana, muy bien montada, con gran cantidad de actos y actividades para toda la familia. Encontraréis puestos de oficios romanos, talleres de todo tipo, representaciones, un campamento romano, soldados y toda la parafernalia de la época. Además habrá jornada de puertas abiertas en los múltiples espacios arqueológicos de Badalona, que son muchos y muy bonitos. En los restaurantes de la villa ofrecen unas jornadas gastronómicas con un suculento menú romano. Toda la parte antigua de Badalona, el Dalt la Vila, estará lleno de espectáculos y escenas sobre la vida romana. Habrá visitas guiadas y conferencias de divulgación impartidas por especialistas. Y todo ello, bien cerca de Barcelona. En coche, por la B-20, C-31 o la C-32. En autobús hay que tomar el B-25 en plaza Urquinaona. Más fácil en metro hasta el final de la línea L2, Pompeu Fabra. En tren, la línea C-1, Badalona. La Magna Celebratio se celebra en el centro, muy cerca de la estación del metro o el tren. Más cómodo, imposible. Para comer os recomendamos, cerca del centro, el CAOLILA, en la calle León, 79 Telf.: 93.464.27.30. O bien CA L’Arqué, carne a la brasa, en la calle de Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. También CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de San Pedro, 97 Tel. 93.384.51.70. Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero en el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14, en la calle de Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, en la calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. También italiano és el MIRANAPOLI, en la calle de Ribes i Perdigó, 28. Tel. 93.464.22.07. Platos romanos en NERO, calle de Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de mucho prestigio és el Txistu, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoría el Micaco’S, en la calle de Sant Anastasi, 102 Tel. 93384 37 63. Pequeño el DALT LA VILA, en la calle de la Fuente 6. Tel. 93.460.20.55. No acabeis la visita a Badalona sin pasear por la Rambla, junto al Mar. Pueden ir a tomar el sol. O visitar el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra. Pueden hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrán mucho espacio para correr después de comer. ¡No os perdáis la Magna Celebratio!.

El Divendres de Dolors a Bellpuig


dolors_bellpuig

Una d’aquelles manifestacions populars, culturals, cívico-religioses, que no us podeu perdre, com a mínim un cop a la vida, és la diada de la Mare de Déu dels Dolors a la localitat urgellenca de Bellpuig. Allà es celebra amb una solemnitat que corprén la festivitat dels Dolors just el divendres abans de Setmana Santa, dia 12 d’abril de 2019. A més, Bellpuig d’Urgell, és una vila maravellosa plena de monuments inaudits, i molt propera a Tàrrega. S’hi arriba fàcilment des de Barcelona per l’autovia AP-2, en direcció a Lleida. Són 100 kms. Una hora. I val la pena. Encara que no pogueu ser-hi a les onze del matí, quan comença tot, us volem detallar l’acte. A aquella hora les autoritats recullen els Priors i, tots junts, van a l’església, on te lloc la Missa Major, normalment oficiada pel bisbe. Després es visita la capella i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. A la tarda, quan potser si que podeu arribar-vos-hi,  els soldats romans, els populars “Armats”, desfilen pel poble cercant els passos de la processó. Més tard cerquen els priors de cada congregació. Finalment, a les 10 de la nit, comença la gran processó pels carrers del poble: La Creu, Sant Josep, la plaça de Sant Roc, Font, carrer Major, fins arribar a l’església. Fa possar la pell de gallina. Un dels millors actes de setmana santa a Catalunya. Us proposem passar un cap de setmana a l’Urgell, per admirar aquesta terra tan ferma i gaudir d’aquesta processó. Bellpuig és molt bonic. En el seu casc antic hi ha carrers porxats que recorden l’època medieval. I a l’església el fastuós sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un mausoleu de marbre blanc, obra de l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola, mostra total del renaixement a Catalunya. A la sortida de la vila teniu el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós de nou. Podeu fer excursions pels pobles medievals de la vall del riu Corb. Nuclis preciosos com ara Ciutadilla, amb un castell palau increïble, Verdú, amb un altre senyor castell, un museu de joguines i una església gòtica magnífica o la bellíssima Guimera, una vila medieval perfectament conservada, son fites ineludibles. Si disposeu del cap de setmana, o de la setmana santa sencera, llavors no us perdeu el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, una joia del Císter. També podeu anar també al balneari de Vallfogona de Riucorb i a petits pobles amb encant, com Santa Coloma de Queralt, per exemple. A Bellpuig hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu hotels a Tàrrega. També a Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Per dinar o sopar, a més dels hotels que us hem recomanant, dins de Bellpuig mateix teniu el Xalors, el Bon Gust, la pizzeria Napoli o, el nostre preferit, L’Amagatall, a l’Avinguda Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42‎.  Els Dolors de Bellpuig, un bon inici de setmana santa!.

¿Tienen mono de procesión?. ¿No pueden esperar a Semana Santa?. Pues debéis saber que, antiguamente, eran muy habituales las procesiones previas al Domingo de Ramos. Procesiones penitenciales que anunciaban el final de la Cuaresma, y preparaban la Pasión. En Bellpuig d’Urgell, una villa maravillosa cercana a Tàrrega, todavía conservan esta tradición. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autovía A-2, en dirección a Lleida. Son 100 kms. Una hora. Todo el día se van haciendo actos litúrgicos, pero es por la noche cuando se alcanza el espesor de la celebración. A las 9’30 los soldados romanos buscan y congregan todos los pasos, que son muchos. Seguidamente, junto con la Banda Municipal de Bellpuig, buscan a los priores de cada congregación. Arranca finalmente, alrededor de 10 de la noche, el gran séquito. El pueblo entero se vuelca. El acto sobrecoge de verdad. Se recorren las calles del centro del pueblo: Cruz, San José, la plaza de San Roque, Fuente, calle Mayor, hasta llegar a la iglesia. Si tienen los niños ya mayores, o pueden pasar un fin de semana en el Urgell, no duden en admirar esta procesión. También el pueblo merece una detenida visita. Ni os podéis imaginar las maravillas que guarda su casco antiguo. Como por ejemplo las calles porticadas, o los restos del castillo, o la misma iglesia. Capítulo aparte nos merece el fastuoso sepulcro de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudito y único mausoleo de mármol blanco, obra del escultor napolitano Giovanni da Nola. Renacimiento de verdad, auténtico, escaso en Cataluña. Vale el viaje. Y, en las afueras del pueblo, el portentoso y desconocido convento de Sant Bartomeu. Renacimiento también, de nuevo. No pueden dejar de verlo. Una obra que no tiene rival en su género. Ya veis que ir a Bellpuig d’Urgell os compensa el fin de semana o la hora de viaje. Si desean redondear la estancia, les recomendaríamos hacer una buena ruta de descubrimiento del valle del río Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellísima Guimera, son pueblos medievales con sus castillos roqueros y palacios. El monasterio de Vallbona de les Monges. El balneario de Vallfogona de Riucorb. Museo de los juguetes en Verdú. Tàrrega … motivos para visitar Bellpuig y el Urgell. En Bellpuig hay una casa rural de ensueño, un poco cara, pero magnífica: El Pla del Bosc. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de aquellos que hacen clientela: Cal Menut. Tienen también hoteles en Tàrrega. En Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Para comer o cenar, además de los hoteles que os hemos recomendando, dentro de Bellpuig mismo está el Xalors, el Buen Gusto, la pizzería Napoli o, nuestro favorito, L’Amagatall (El Escondite), en la Avenida Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42.