Falles a Sant Joan d’Isil


falles_isil

Per Sant Joan, als catalans, ens agrada jugar amb el foc. Tota la Mediterrània juga amb el foc pels volts del solstici d’estiu. A Catalunya, cada poble, cada barri o carrer, treu els mobles vells a la plaça i munta una bona foguera. Més tard, treu també les cadires, la coca i el cava, i es disposa a passar una bona estona xerrant amb els parents i amics. Però hi ha indrets del nostre país, on aquesta tradició pren un caire ben especial. Sobretot a les valls del Pirineu. I avui us volem parlar d’una nit de Sant Joan diferent. Us volem parlar de les Falles d’Alòs d’Isil, a la Vall d’Isil, al Pallars Sobirà, a tocar d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan, recordant el ritual del solstici d’estiu, el petit poble d’Isil celebra la tradicional festa de les falles. Més o menys un mes abans de la nit de Sant Joan els joves del poble van cap al bosc de la muntanya d’Airoto. Allà trien els pins que s’han de tallar i deixen els troncs ben pelats. Els porten després fins un tuc rocós anomenat “Faro”. Un cop allà tallen les anomenades falles. La nit de Sant Joan el poble d’Isil s’enagalana. Tothom surt al capvespre i es reuneix a la plaça, on s’encén la falla gran. De la muntanya baixen llavors, serpentejant, els fallaires que ja han iniciat el descents. Arriben a l’ermita romànica  de Sant Joan, magnífica, que heu de visitar, al costat del riu, amb el cementiri al davant. Es fan set creus en honor dels morts i van cap a la plaça. Allà salten damunt del foc i se’n van a còrrer pels carrererons de la vila fins arribar a la plaça Major. Des d’allí donaran set voltes de ritual a l’església, i apilaran les falles al mig de la plaça. Podreu assistir a aquest màgic esdeveniment mentre veieu ballar el ball de bastons, i el ball pla, que uneix a les parelles de manera tel·lúrica per a sempre.  No podeu deixar de passar, al menys, una revetlla de Sant Joan a Isil. No podeu deixar de viure la gran foguera a la plaça de l’esglèsia, o veure la baixada de les falles, ni la rebuda que les noies del poble fan als xiquets. Heu de ballar les dances antigues al voltant del foc. Complir rituals que ens remunten  a la nit dels temps, ancestrals i únics, repetits cada any, en el cicle etern de la vida. Afegiu-vos a la festa. La recordareu per sempre. A les valls d’Àneu hi ha molt hotels: a Esterri, a Sort, a Espot… on ens agrada particularment el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya. I camí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc, l’Hotel Els Avets. A Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta. Ara ja fa calor… i és agradable acampar. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el maravellós Sant Pere del Burgal, o el de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca Sant Joan al Pallars!.

En toda Cataluña, la noche de Sant Joan, nos gusta jugar con el fuego. Aún diría más, en todo el Mediterráneo, jugamos con el fuego, sobre todo alrededor del solsticio de verano. Pero en Cataluña cada pueblo, cada barrio o calle, saca los muebles viejos en la plaza y monta una buena hoguera. Más tarde, saca también las sillas, la coca y el cava, y se dispone a pasar un buen rato haciendo cháchara con los parientes y amigos. Pero hay lugares de nuestro país, donde esta tradición toma un cariz muy especial. Sobre todo en los valles del Pirineo. Y hoy os queremos hablar de una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas de Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes de Isil, llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año no tienen ningún compromiso con la tía, o es una tía marchosa, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roya. Y muchos campings, como el Nou de la Guingueta. Ahora ya hace calor … y es agradable acampar. El mismo día de Sant Joan, ya de vuelta, pueden parar un momento en la Feria de Sort. Allí sus pequeños y pequeñas podrán ver cómo se esquilan las ovejas. Todo un espectáculo. Por supuesto, feria de productos artesanos. Si quiere dormir en el mismo Sort, puede alojarse en el hotel, o los apartamentos, Pessets. Lo mejor de la comarca, sin duda. En Sort también hay un buen camping, junto al río: el Noguera Pallaresa, Tef. 973620820.

Anuncis

Les Falles a la Ribagorça


De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest dissabte 16 de juny, a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, que aquest any és dissabte, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. Ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Podeu anar, per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça on, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durro, com ja us hem dit, les fa aquest proper dissabte 16 de juny de 2018. El poble de Boí, ho fa el 23 de juny, per la verbena, com Casós, Pont de Suert i Vilaller. El 30 de juny serà a Barruera, el 6 de juliol de 2017 a Erill la Vall, el 13 de juliol, el poblet de Taüll. Tanca Llesp el 21 de juliol. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Una volta per l’Empordanet


Un diumenge de primavera, o de qualsevol època de l’any, podeu fer una sortida per l’Empordà que Josep Pla definí com l’Empordanet. Si us deixeu guiar us diríem que us arribèssiu fins Girona, i passada la ciutat, anèssiu cap a Celrà i seguidament en direcció a La Bisbal, però passant abans per Monells i Cruïlles, dos petites joies medievals, amb el seu monestir, la torre feudal, la plaça porxada, les cases… una cuacada. Val la pena parar a La Bisbal, que te un castell molt bonic i un casc antic interessant, i botigues amb una ceràmica prou xula. Tot seguit aneu fins el bell poble murallat de Vulpellac, que conserva torres i defenses, cases i carrers de pedra medievals, molt macos.

Seguidament continueu fins l’esplèndida vila de Peratallada, una joia de l’edat mitjana, amb el seu fosat, la muralla, la torre de les hores, el castell dels barons i l’església, romànica, fora poblat. Tot preciós, tot increiblement fantàstic.

No us oblideu de visitar Palau-Sator un altre deliciós poblet medieval, poc conegut de la gran massa turística, amb la seva torre d’entrada, els murs, els carrers concèntrics amb els casalots de pedra vista, la torre de guaita i el castell que s’aixeca al centre de la vila.

Tot seguit podeu parar a Sant Julià de Boada, un petit poble que conserva una inaudita església visigòtica, molt petita i estranya. Naturalment ens aturem a Pals, la més turística vila medieval de la zona, amb el seu casc antic ple de comerços i botigues per turistes, però d’una bellessa total. No la podeu deixar de veure. I abans d’arribar a Girona, ja de tornada, podeu fer una parada a altres pobles menys afortunats, però molt rústics, com ara el poble de Rupià, amb un casc antic que no està malament, i l’església. O bé la Pera, o parar al castell de Púbol on trobareu la casa palau, molt maca i al·lucinant, on van viure Gala i Dalí.

I encara potser tenim temps de fer una parada al poble de Foixà, amb el seu important palau i castell, una veritable acròpolis medieval en les terres properes a Girona. A Peratallada ens agrada anar-hi sempre. Sempre ens ve bé de pujar fins les nostres estimades terres de Girona, a l’Empordà etern, a l’Empordanet d’en Pla, per gaudir dels seus paisatges, de les seves viles medievals, de l’aire, la llum, la gent. No ens cal una raó per vistar l’Empordà, aquesta meravella de paisatges i viles medievals, que us transportarà directament a l’edat mitjana. Torres, castells, nuclis antics, palaus… la història us espera. No sabem si ho fareu en un cap de setmana, un pont o unes petites vacances. Nosaltres sempre fem centre a Peratallada, menys turístic i més autèntic que altres llocs de la costa, o que Pals, er exemple. I dinem, o sopem, al Restaurant Bonay, a Peratallada mateix. Cuina ecològica, super cuidada. Un destí ineludible. Molt recomanable. O bé ho fem a Can Nau, un clàssic de tota la vida. Cuina com ha de ser. En canvi, trencador en tots els aspectes, el Candelaria, ofereix experiències noves. També molt interessant un hotelet rural amb molt d’encant, preus en consonància, molt exclusiu: Mas Rabiol. També és molt acollidor Ca l’Aliu. A Peratallada no hi ha càmping, però nosaltres sempre anem al camping Mas Patoxas quan som per la zona. Molt familiar i adequat. No us perdeu una passejada familiar per l’Empordanet, per Pertallada, per Pals, veient els seus castells, les places porticades, les cases de pedra, les esglésies, els fossats impressionant. Aneu a la platja, a la Costa Brava, passeu-hi tot un cap de setmana, perquè val la pena!.

 

A l’Empordanet podéis ir cuando queráis. No hay una razón para vistar esta maravilla de paisajes y pueblos medievales, de pueblos de ensueño que os transportarán directamente a la Edad Media. Aprovechad cualquier fin de semana, o un puente, para perderos por el Empordà eterno, por las villas de Peratallada, Palau Sator, Pals, Boada… Torres, castillos, cascos antiguos, palacios … la historia os espera. Nosotros siempre ponemos el centro en Peratallada. Allí comemos o cenamos en el Restaurante Bonay. Cocina ecológica, super cuidada. Muy recomendable. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Cocina como debe ser. Hay muchos más, de todo tipo: asadores, pizzerías … Para dormir también estamos en Peratallada, o en el camping Mas Patoxas, cuando estamos por la zona.

Una ruta per la Cerdanya


A la Cerdanya disfrutareu del Pirineu més natural, amb pobles plens de belles cases de pedra i balcons de fusta, i la muntanya més familiar. Si decidiu passar un pont, unes vacances o un cap de setmana llarg a la Cerdanya podreu fer excel·lents excursions familiars. Us proposem una ruta que podeu escurçar o ampliar a gust. Podeu començar a Alp, baixant per la collada de Toses, o pel poble de Toses, agafant la pista que va de Planoles a La Molina. També arribareu a la Cerdanya pel túnel del Cadí, per la C-16, o per la carretera que porta de Calaf a Andorra. Si entreu pel túnel o pel port de la collada de Toses, podeu dinar al restaurant Ca l’Eudald, on fan un menú que ens agrada i bé de preu. Podeu seguir cap a Puigcerdà, veure la vila dalt del turó, i el llac romàntic. També fer una escapada a Llivia, poblet encantador, i visitar la farmàcia més antiga d’Europa. Si seguiu en territori francès, per la Catalunya Nord, podeu arribar-vos fins la fortalesa de Mont-Lluís, un poble fortificat d’en Vauban, molt xulo. Uns kms. més enllà, camí de Formigueres i de l’estació d’esquí de les Angles, trobareu a mà esquerra la pista en bones condicions que remunta l’alta vall on neix el riu Tet. Podeu arribar fins l’estany de les Bulloses, un lloc idílic. La carretera asfaltada travessa prats amb el riu que salta. Al final s’arriba a un impressionant circ de muntanyes, que encara era ple de neu, que es reflexen el el llac gelat, si és encara hivern, o en un llac d’alta muntanya ple de flors, a l’estiu. Incomparable. Per dormir a la zona podeu anar als Apartaments Guitart La Molina, que estan prou bé.

El següent podeu visitar dos llocs molt bonics: el refugi del Cap de Rec, sobre Martinet, i el santuari de la Mare de Déu de Bastanist, al peu del Cadí. El primer lloc amb un bosc impressionant, un acollidor refugi restaurant, les pistes d’esquí d’Arànser i uns pobles molt bucòlics. El segon una ermita en un prat molt gran envoltada de bosc i muntanya. Fàcil arribada en cotxe. No son els únics llocs on anar. Meranges, poble medieval, d’on surt la pista als seus estanys, està molt bé. Per dinar o dormir per aquí podeu anar a l’Hotel dels Banys de Sant Vicenç, que és preciós, amb molt d’encant. Està a peu de carretera i té un bon restaurant. També és un balneari reputat, amb una piscina d’aigua sulfurosa calenta. Més endavant teniu la Seu d’Urgell, amb la magnífica catedral romànica, i el museu diocesà, preciòs. Feu una escapada a les restes del famós monestir romànic de Sant Serni de Tavèrnoles, del que només queden els àbsis de l’església, prou evocadors, a tocar del riu Valira, camí d’Andorra, al costat esquerra de la carretera. I podeu acabar a Andorra si no hi ha molta cua!.

Més enllà, a l’Alt Urgell, podeu anar fins Castellbó, per veure aquest poblet encantador. Per dinar podeu anar fins Club de Golf d’Aravell, amb vistes esplèndides mentres menges. Bon menú per pocs calers. De tornada a l’hotel que hagueu escollit pareu un moment al bellíssim poblet d’Arsèguel, a l’Alt Urgell. Arsèguel és un encant de poblet, una vila màgica situada al cor del Cadí, al Pirineu. Tot l’any s’hi està bé a Arsèguel però, a més, a l’estiu, s’hi està fresc. Arsèguel es troba a pocs kms. de la Seu d’Urgell. Per dormir en aquesta altra zona de l’Alt Urgell us recomanem un hotelet rural amb restaurant: el Font del Genil. Molt familiar, a Prullans, teniu l’Hotel Muntanya. O hotels de tota la vida com el Bellavista de Bellver, on també podeu dinar molt bé. No oblidem pas els maravellosos càmpings, com els del grup l’Stel, que són de primera categoria. A Bellver teniu una mena d’alberg familiar molt interessant: La Bruna. Bon cap de setmana al Pirineu!.

Es una buena idea subir un fin de semana largo a la Cerdaña. Allí disfrutaréis del Pirineo más natural, con pueblos llenos de hermosas casas de piedra y balcones de madera, y un paisaje natural sin parangón. Ideal para unas vacaciones o un puente con toda la familia. Además, si se deciden a pasar un fin de semana largo en la Cerdaña podrán hacer excelentes excursiones, visitar lugares de ensueño y pasear a gusto. Para dormir les recomendamos un hotelito rural con restaurante: el Font del Genil, o el bello Hotel de los baños de San Vicente, un antiguo balneario bien restaurado. O en Prullans, El Hotel Montaña, o en La Molina, los apartamentos Guitart. También hay casas rurales fantásticas i hostales de toda la vida, como el Bellavista de Bellver, donde también puede comer muy bien. No olvidemos los maravillosos cámpings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría. En Bellver tienen una especie de albergue familiar muy interesante: La Bruna. ¡Divertiros en el pirineo con la familia!.

Les “Enramades” de Sallent


El poble de Sallent està a la comarca del Bages, pujant cap al Pirineu per l’autovia C-18 i després la C-16, un xic més amunt de Manresa, camí de Berga. En aquesta vila gran i industrial celebren fort el dia de Corpus i, com en molts altres llocs de Catalunya, guarneixen carrers amb flors i decoració. La festa va des del dia de Corpus mateix, fins el dilluns següent. Encara que son molt poc conegudes dels foresters, aquestes enramades sallentines mereixen una visita i cal que sapigueu que foren declarades festes d’interès turístic nacional. S’assemblen una mica a les decoracions dels carrers que es fan al barri de Gràcia, a Barcelona. Com allà, cada carrer escull un motiu per a les seves garlandes. Us animem a fer l’hora llarga de viatge per la C-16 fins a Sallent amb la vostra família per circular pel casc antic engalanat, i disfrutar dels espectacles programats. I, per descomptat, tots els dies els carrers ben enramats, amb un trenet que farà un recorregut turístic. A cada carrer, a més, s’hi fan un munt d’actes, hi ha música i animació. Si amb les activitats, i les enramades, encara us queda curt el dia podeu fer un volt per la localitat, que tot i no ser un reclam turístic de primer ordre, te la seva gràcia. Hi trobareu la casa museu d’en Torres Amat, i la casa dels Claret, que era fill del poble. Pels amants de la història tenim un poblat ibèric al Cogulló. Pels de la natura l’espai anomenat Aiguamolls de la Corbatera. Podeu dinar molt bé a Sallent, a diversos bars i restaurants. Recomanem l’atrevit, actual i modern Ospi Restaurant, que no us deixarà indiferents. A la carretera teniu un complex molt interessant. Es tracta de l’Hostal del Camp. Restaurant, hotel de categoria, piscina… un referent a la comarca. Ideal per passar uns dies al Bages. Bones pizzes a la Pizzería 2266, al carrer de Sant Víctor, 72, tel: 938 37 22 66. A la carretera C-16, sortint de ‎Sallent pel nord, hi ha la Masia Puigbó, i també trobareu ben a tocar la famosa cooperativa Agrofresc, amb els seus iogourts naturals, pastissos de formatge i altres delicatessen marca La Torre, o El Canadell. Allà hi ha el Rebost de la Torre on podeu degustar els seus productes. També hi ha boniques cases rurals, encantadores, com ara Cal Sidru, al bonic poblet de Cabrianes. Per aquella zona no us perdeu el castell amb l’església romànica de Sant Esteve i Sant Sebastià. Un temple molt bonic, de visita obligada. Bones enramades!.

En el pueblo de Sallent, en la comarca del Bages, un poco más arriba de Manresa, camino de Berga, celebran por Corpus y hasta el fin de semana siguiente, sus coloridas y famosas enramadas. Son varias las villas catalanas que siguen esta antiquísima tradición, como Arbúcies, por ejemplo. Engalanan calles y plazas y la gente hace fiesta grande, divisando ya el verano que se acerca. Aunque muy poco conocidas de los forasteros, estas enramadas Sallentina merecen una visita y hay que saber que fueron declaradas fiestas de interés turístico nacional. Como hemos dicho antes, los actos comienzan el mismo jueves de Corpus, continuando sábado, domingo y lunes. Como en el caso de Gracia, en Barcelona, cada calle elige un motivo para la decoración de la misma. Os animamos a hacer la hora larga de viaje hasta Sallent con la familia para circular por el casco antiguo engalanado, y disfrutar de los espectáculos programados: hinchables, juegos para niños, música, bailes, concursos, pasacalles, sardanas, gigantes, encuentros de encajeras y placas de cava, y muchos otros. El día fuerte es el domingo, pero siempre hay algo que ver. Si con las enramadas solas les queda corto el día, pueden dar una vuelta por la localidad, que a pesar de no ser un reclamo turístico de primer orden, tiene su gracia. Encontraréis la casa museo de Torres Amat, y la casa de los Claret, que era hijo del pueblo. Para los amantes de la historia tenemos un poblado ibérico en el Cogulló. Si os va más la naturaleza, id hasta los humedales de la Corbatera. Pueden comer muy bien en Sallent, en diversos bares y restaurantes. Recomendamos el atrevido, actual y moderno Ospi Restaurante, que no os dejará indiferentes. En la carretera tienen un complejo muy interesante. Se trata del Hostal del Camp. Restaurante, hotel de categoría, piscina … un referente en la comarca. Ideal para pasar unos días en el Bages. También hay hermosas casas rurales, encantadoras, como Cal Sidru, en el bonito pueblo de Cabrianes. Por esa zona no os perdáis el castillo con la iglesia románica de San Esteban y San Sebastián. Un templo muy bonito.

La Patum de Berga


A Berga s’hi pot anar tot l’any. A l’estiu perquè s’hi està fresc. A la tardor perquè els boscos dels voltants estan maravellosos. A l’hivern perquè és la porta d’entrada més fàcil a la neu del Pirineu. A la primavera perquè l’aigua raja arreu i tot està gemat i tendre, verd i esclatant. I també perquè, aquest cap de setmana s’hi celebra la Patum. Aquesta festa antiga, estranya i al·lucinant, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, no és lloc per a infants petits. Però si a la vostra família impera l’esperit aventurer, i els vostres fills i filles ja estan en edat de merèixer, potser és bona idea treure el nas per alguns dels actes de la Patum. Ara bé, heu de saber que els millors es fan de nit, i que els més lluïts són multi, multi, multitudinàris. De tota manera mireu-vos el programa que alguna cosa trobareu que us faci el pes. Hi ha celebracions arreu de la vila, durant molts dies i per públic divers, infants inclosos. Si no us agraden les festes o les mases, llavors aneu a Berga qualsevol altre dia. Podeu fer un tomb pel barri antic. Ja hem dit, però, que el millor de Berga són els voltants: l’estació d’esquí de Rasos de Peguera, el Santuari de Queralt, Vilada, tot l’Alt Berguedà, i perquè no, tot el Berguedà son al vostre abast fent centre a Berga. I a menys de 100 kms. de Barcelona!. Podeu dormir a molts llocs. Si us agrada el càmping, o els bungalows, al Berga Resort. Tot en un. Ideal per infants. Si voleu hotels més tradicionals, de tota la vida, teniu L’Estel, un bon hotel amb un restaurant coquetó. Modern, de cadena, el HCC Ciutat de Berga, també està molt bé. Evidentment, per les festes de la Patum estaran tots plens!. De restaurants ens agrada, una mica allunyat del centre de la ciutat, i amb habitacions, Cal Nen. A nosaltres ens va agradar molt. Romàntic, diferent. Al centre de la ciutat teniu bons llocs per menjar. Com el Sala, per exemple. O un xic més allunyats, La Cabana, que està molt bé, o L’Estany Clar, cuina moderna, creativa. Si no us fan por les gentades, pujeu a Berga per la Patum!.

A Berga se puede subir todo el año. En verano porque se está fresco. En otoño los bosques de los alrededores están maravillosos. En invierno es la puerta de entrada más fácil a la nieve del Pirineo. En la primavera el agua sale por todos lados y está todo tierno, verde y brillante. Y también porque, este próximo fin de semana, se celebra allí la Patum. Esta fiesta antiquísima, extraña y alucinante no es lugar para niños. Pero si en su familia impera el espíritu aventurero y sus hijos e hijas ya están en edad de merecer, quizás sea buena idea ver algunos de los actos de la Patum. Ahora bien, debe saber que los mejores se hacen de noche, y que los más celebrados son multi, multi, multitudinarios. De todas formas lea el programa que algo encontrará que le convenga. Porque hay celebraciones por todo Berga, durante muchos días y para público diverso, niños incluidos. Si no les gustan las fiestas, o las masas, entonces vayan a Berga cualquier otro día. Pueden dar un paseo por el barrio antiguo. Ya hemos dicho, sin embargo, lo mejor de Berga son los alrededores: la estación de esquí de Rasos de Peguera, el Santuario de Queralt, Vilada, todo el Alt Berguedà, y porque no, todo el Berguedà están a su alcance haciendo centro en Berga. ¡Y ello a menos de 100 kms. de Barcelona!. Puede dormir en muchos lugares. Si les gusta el camping, o los bungalows, en el Berga Resort. Todo en uno. Ideal para niños. Si quiere un restaurante coquetón, un poco alejado del centro de la ciudad, y con habitaciones, lo suyo es Cal Nen. A nosotros nos gustó.

La festa del Corpus a Badalona


El dijous 31 de maig de 2018, tot i que la popular dita diu: “d’aprop o de lluny, Corpus pel juny, s’esdevé la festivitat del Corpus. Al al Dalt la Vila de Badalona hi trobareu el tradicional “Ou com balla” a la Rectoria de Santa Maria, seguit del pregó a les 19:30 hores, que aquest any anirà a càrrec de Facu Martínez (responsable de la web Badalona Recuerdos). Tot seguit, la Parròquia de Santa Maria de Badalona acollirà un Concert de la Unió de Corals de la Gent Gran de Badalona i Sant Adrià. Però els actes més importants seran el diumenge 3 de juny durant tot el dia, començant amb la confecció de les tradicionals catifes que cada any podem veure pels carrers de Dalt la Vila. Enguany seran una desena de carrers del barri antic de Badalona els que lluiran les tradicionals catifes. A les 7 hores del matí és començaran a fer i, a les 13 hores del migdia, a la Rectoria mateix, hi haurà Rifa de Corpus. A la tarda, a les 18 hores, serà el torn de l’Ofici Solemne i, a continuació, del Seguici i la Processó, que posaran punt i final a la diada de #Corpus. Si esteu interessats en participar i fer una catifa només cal que us adreceu a l’Associació de Catifaires de Dalt la Vila de #Badalona. Arribeu-vos-hi amb els  vostres nens i nenes. Podreu fer, o veure, els deliciosos dibuixos fets amb serradures de colors. Es fan per ser trepitjades per allà on passarà el seguici. I, malgrat que no només a Badalona es celebra el Corpus, si que la festa és aquí molt participativa. Així, si no podeu anar a La Garriga, on fan boniques catifes florals i enramen els carrers, o a Sitges o a Sallent, on també fan catifes de flors. Apa doncs!, el cap de setmana cap a Badalona, i podeu aprofitar el dia i, si fa bona temperatura, banyar-vos els peus a la platja, o alguna cosa més. O bé visitar el Museu de Badalona, que és una passada, amb una ciutat romana a sota. Arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, no lluny de la platja, ni del Dalt la Vila. També podeu agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Ara bé, és una mica lluny de tot arreu, a l’altra punta de la ciutat. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o al Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir del Corpus!.

Aunque el Corpus siempre es un jueves, la vida moderna ha hecho que los actos públicos menos religiosos se trasladen al domingo. Así, el próximo domingo numerosas alfombras de flores, primorosamente confeccionadas por los vecinos y vecinas de los pueblos donde se festeja esta solemnidad, adornarán plazas y calles. Son deliciosos espacios adornados con toda clase de pétalos, o más modernas, con serrín de colores. Se hacen para ser pisadas por donde pasará el cortejo. Es totalmente imposible hacer referencia a todos los actos programados por el Corpus en los pueblos, villas y ciudades de nuestra tierra. Hay lugares donde la tradición es muy importante, como La Garriga, y hacen bonitas alfombras florales y enraman las calles. ¿Qué decir de las fastuosas alfombras Sitges?. En nuestro blog también hemos hablado de Sallent, a medio camino de Berga, en el Bages. Pero hoy os queremos invitar a vivir el domingo de Corpus en Badalona. Una celebración sencilla pero que nos dejó boquiabiertos por su originalidad. A partir de las siete de la mañana, y durante toda la jornada, niños y niñas del barrio antiguo de Dalt la Vila de Badalona, confeccionan hermosas alfombras con serrín de colores, y otros materiales. No son muy extensas, pero sí muy bonitas y entrañables. No dudamos que os dejarán participar si venís. A media mañana las visitan las autoridades y, por la tarde, a las 18,30 horas, las deshace la procesión. Arte poco duradero, encantador. Y el jueves de Corpus podeis acercaros para ver la tradición del huevo que baila, y oir un bonito concierto coral en la iglesia de Santa Maria. Muy interesante, ¿verdad?. Pueden aprovechar el día y, si hace buena temperatura, bañarse los pies en la playa, o algo más. O bien visitar el Museo de Badalona, que es una pasada, con una ciudad romana bajo él. Llegar a Badalona es muy sencillo, con el tren de la línea C-1. La estación queda en el centro mismo, no lejos de la playa, ni del Dalt Vila. También se puede tomar el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. O el metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, otra vez el centro. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Centro y busquen aparcamiento. Estará difícil, pero hay un par de subterráneos, muy grandes, en la Plaza Pompeu Fabra, y en la Plana. Para comer se puede hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrán mucho lugar para correr, y unas atracciones muy divertidas. Ahora bien, está un poco lejos de todas partes, en la otra punta de la ciudad. Si prefieren restaurantes, diremos que hay buenos lugares donde comer en la ciudad, y la mayoría están en el centro, por los alrededores de la calle del Mar, el eje comercial por antonomasia o por la Rambla. Tienen, junto a la plaza de la villa, el Café de las Antípodas, un bar con buenas propuestas, agradable y acogedor. Hay un par de pizzerías, La piccola Roma y La Gondola, buenos lugares ambos. En la calle del mar el bistrot del Horno Bertran, una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. El Caolila, tampoco queda alejado. Un local moderno. Tapas bien buenas: La Bota de Aragón. A quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica, o el Miranapoli es una muy buena pizzería familiar. Puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico. En la Rambla tienen Il Vizio. Cocina italiana. También por allí, en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim, buenísima cocina, los mejores, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro. Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Ca L’Arqué, en la calle de Arnús, tiene buena carne a la brasa. Tradicional el Nero, o un gallego de lujo: Pazo Ribeiro. Exótico: Tariq, un paquistaní muy interesante. No necesitarán quedarse a dormir, pero si vienen de muy lejos y están cansados pueden hacerlo en el Hotel Miramar, o en el Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú. Hay un par de hostales de precio más módico y buena acogida: el Hostal Badaloní, limpio y moderno, o el Solimar, un clásico de toda la vida. ¡Vengan a Badalona a disfrutar del Corpus!.