Puntes a Arenys de Mar


Des del divendres, 27 abril de 2018, a les 16 hores, i fins al diumenge, 29 abril 2018, a les 14 hores, trobareu a l’antiga fàbrica del licor Calisay, a Arenys de Mar, una bonica fira de les puntes. L’antiga fàbrica Calisay, que ara és Centre Cultural El Calisay, situat a la Riera, Pare Fita, 31, d’Arenys de Mar. L’art de fer puntes està molt arrelat als dos Arenys, el de Mar i el de Munt, i en aquesta zona del Maresme, Canet i Sant Pol. A Arenys de Mar hi ha un museu de puntes molt bonic, que no podeu deixar de visitar quan hi aneu. Des de fa molts anys l’ajuntament d’Arenys de Mar i Associació de Puntaires han intentat donar a conèixer aquesta artesania tan maca. A la fira hi haurà participació de puntaires de diferents països europeus: Polònia, França, República Txeca i Bèlgica i també escoles de Catalunya, com ara l’Associació Catalana de Puntaires, Associació de Puntaries Flor d’Alba d’Arenys de Mar, Puntaires Verge del Remei d’Arenys de Munt, Escola de Puntaires de Barcelona, Associació de Puntaires de La Garriga, Associació de Puntaires de Girona, Associació de Puntaires d’Arenys de Munt i Museu de les Puntes de l’Arboç. Durant els tres dies es realitzaran diverses activitats com ara tallers de fer puntes, demostracions diverses, jornada de portes obertes al Museu Marès de la Punta, i naturalment, una trobada de puntaires. Tot és gratuït i es realitzarà, com ja hem dit, a l’antiga fàbrica de licor, el Centre Cultural El Calisay d’Arenys de Mar. Arenys de mar, a més, és una bona idea per una sortida familiar. El poble té molts llocs ben xulos de veure, com ara el palau neoclàssic construït com a hospital per a pobres per l’americano Josep Xifré, molt proper al Calisay. O bé l’antic hospital de Sant Jaume, on ara hi ha el museu de la punta, o el museu de minerals, que acull una important col·lecció de minerals catalans i d’arreu del món, donació de Joaquim Mollfulleda. Al cementiri teniu la tomba de Salvador Espriu. Ben bonic aquest mític cementiri marí de Sinera, elevat en un turó per damunt del poble. No us perdeu l’espectacular retaule de l’Església parroquial de Santa Maria, obra de Pau Costa, un dels millors escultors del barroc català. Arenys conserva alguns trams de muralla, amb torres del segle XVI, pensades per defensar el poble de les incursions pirates. Cal anar a passejar pel bonic port pesquer, on fan la subhasta de peix, i probar alguna especialitat marinera en un restaurant de la vila. Al final us en recomanarem alguns de bons. Ja ho veieu, haureu d’anar a Arenys de Mar aquest cap de setmana!. No us caldrà dormir. Arenys és a 40 kms. de Barcelona per l’autopista de la costa. Per dinar hi ha bons llocs, però haureu de reservar. Teniu la Marina, a la Riera, prop de l’ajuntament. A tocar del Calisay hi ha l’Hotel Vila d’Arenys, amb bon restaurant, i habitacions maques. També proper La Raclette, un restaurant ben condicionat, bones fondues!. Bon peix, restaurant de tota la vida, davant de l’estació de tren: Casa Poncio. Per cert, el tren és una bona manera d’anar fins Arenys!. Carretera NII més avall, cap el port, La Nona, un local fresc, pasta i amanides, molt acollidor. Tots cap a Arenys!

Desde el Viernes, 27 de abril de 2018, a las 16 horas, y hasta el Domingo, 29 de abril 2018, a las 14 horas, encontrará en la antigua fábrica del licor Calisay, en Arenys de Mar, que ahora es Centro Cultural El Calisay , situado en la Riera, Pare Fita, 31, de Arenys de Mar, una bonita feria de las puntas. El arte de hacer puntas está muy arraigado a los dos Arenys, el de Mar y el de Munt, y en esta zona del Maresme, Canet y Sant Pol. En Arenys de Mar hay un museo de puntas muy bonito, que no puede dejar de visitar cuando vaya. Desde hace muchos años el ayuntamiento de Arenys de Mar y Asociación de Encajeras han intentado dar a conocer esta artesanía tan bonita. En la feria habrá participación de encajeras de diferentes países europeos: Polonia, Francia, República Checa y Bélgica y también escuelas de Cataluña, como la Asociación Catalana de Puntaires, Asociación de punta Flor de Alba de Arenys de Mar, Bolillos Virgen del Remedio de Arenys de Munt, Escuela de Bolillos de Barcelona, ​​Asociación de Encajeras de la Garriga, Asociación de Encajeras de Girona, Asociación de Encajeras de Arenys de Munt y Museo de las Puntas del Madroño. Durante los tres días se realizarán diversas actividades como talleres de hacer puntas, demostraciones diversas, jornada de puertas abiertas en el Museo Marès del Encaje, y naturalmente, un encuentro de encajeras. Todo es gratuito y se realizará, como ya hemos dicho, en la antigua fábrica de licor, el Centro Cultural El Calisay de Arenys de Mar. Arenys de mar, además, es una buena idea para una salida familiar. El pueblo tiene muchos lugares bien chulos de ver, como el palacio neoclásico construido como hospital para pobres por el americano Josep Xifré, muy cercano al Calisay. O bien el antiguo hospital de Santiago, donde ahora está el museo de la punta, o el museo de minerales, que acoge una importante colección de minerales catalanes y de todo el mundo, donación de Joaquim Mollfulleda. En el cementerio tiene la tumba de Salvador Espriu. Ben bonito este mítico cementerio marino de Sinera, elevado en una colina por encima del pueblo. No se pierdan la espectacular retablo de la Iglesia parroquial de Santa María, obra de Pau Costa, uno de los mejores escultores del barroco catalán. Arenys conserva algunos tramos de muralla, con torres del siglo XVI, pensadas para defender al pueblo de las incursiones piratas. Hay que ir a pasear por el bonito puerto pesquero, donde hacen la subasta de pescado, y probar alguna especialidad marinera en un restaurante de la ciudad. Al final os recomendaremos algunos de bonos. Ya lo veis, deberá ir en Arenys de Mar este fin de semana !. No necesitará dormir. Arenys es a 40 kms. de Barcelona por la autopista de la costa. Para comer hay buenos lugares, debería reservar. Tiene la Marina, en la Riera, cerca del ayuntamiento. Cerca del Calisay está el Hotel Villa de Arenys, con buen restaurante, y habitaciones bonitas. También cercano La Raclette, un restaurante bien acondicionado, buenas fondues !. Buen pescado, restaurante de toda la vida, frente a la estación de tren: Casa Poncio. Por cierto, el tren es una buena manera de ir hasta Arenys. Carretera NII más abajo, hacia el puerto, La Nona, un local fresco, pasta y ensaladas, muy acogedor. ¡Todos hacia Arenys!

El petit Sant Bernat


petit_sant_bernat

El coll de muntanya del Petit Sant Bernat, als Alps, és un d’aquells llocs mítics on un dia heu d’anar. Connecta la meravellosa Val d’Aosta, a Itàlia, amb la no menys bonica Savoia francesa, per la zona d’Albertville. Les vistes damunt el massís del MontBlanc, i sobre es muntanyes del Parc Natural de la Vanoise a França, son senzillament espectaculars, i no només des del propi pas, sinó des de tota la carreera, ja des dels seus inicis a Courmayeur, a Itàlia. Està obert de maig a Novembre, depenent de la quantitat de neu, que son ser molta. Ideal per una ruta panoràmica entre Bourg Sanint Maurice, a França, venint des de Grenoble, fins a Aosta, Torino o Milano, a Itàlia. Fantàstic com a ruta alternativa de Barcelona a Venezia, o com a part d’uan excursió familiar als Alps, a l’estiu, o a l’hivern. L’arribada a Itàlia es fa per l’estació d’esquí de Pre Saint Didier, amb unes vistes impagables al Mont-Blanc. El darrer poble del cantó italià és La Thuile, una bona estació d’esquí. La carretera és bona durant tot el recorregut, però amb unes corbes impossibles, retorçades a més no poder, que van numerades a la part italiana, per desesperació dels conductors. No en va parlem d’un port de muntanya de més de 2.180 metres!. A dalt del coll, desolat, un petit llac, cims que semblen lunars, una botiga de records plena de gossets Sant Bernat de peluix, un petit restaurant anomenat precisament San Bernardo, just davant del llac, a la vessant italina, i que no està gens malament. També hi ha, disseminats aquí i allà, uns quants monòlits que recorden efemèrides i epopeies passades, de les que la collada és ben rica. Com ara l’estàtua de Sant Bernat, o un monuments que commemora les víctimes de moltes guerres. Pel Petit Sant Bernat hi han passat més de dos milions de soldats al llarg de dos mil·lennis. Ara bé, els monuments que més agradarà a la canalla segur que seran els grans animals de fibra de vidre de reclam. La cabra, el gos, la marmota… No marxeu sense una foto!. Pel cantó francès el darrer poble abans del coll és La Rosiere, una estació d’esquí d’altitud on ens agrada parar-nos per dinar. Ho fem sempre al simpàtic bar que regenta l’amic Renaud amb maestria. Està situat a l’Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, un hotelet de muntanya amb encant, que cal tenir en compte, i amb un restaurant molt interessant. Perque al bar trobareu només una petita carta, amb hamburgueses fabuloses, amanides i pizzes, plats de formatges i embotits sense compromís. A nosaltres ens és suficient. Us serviran sigui l’hora que sigui, del matí fins a les 7 de la tarda. No deixeu d’assaborir com a postres les copes de gelat artesà i els pastissos de fruits del bosc. Gaudiu de la seva terrassa florida oberta a tots els vents, i a tots els cims. Bona travessa del Petit Sant Bernat!.

El puerto de montaña del Pequeño San Bernardo, entre la región de la Saboya, en Francia, y el Valle de Aosta, en Italia, ofrece vista espectaculares sobre las montañas de la Vanoise y sobre el macizo del Mont-Blanc. És una ruta de más de 2180 mts, llena de curvas, pero muy recomendable para ir de Grenoble a Milan por los Alpes, lo que quiere decir ir de Barcelona a Venecia sin seguir la calurosa autopista de la costa. Para comer, y para dormir, os recomendamos el Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, sobretodo su bar, donde podreis comer de manera informal pero suculenta.

 

El país de Larzac


larzac

El País de Larzac, al bellíssim departament de l’Aveyron, és terra de cavallers Templers i Hospitalers. Es tracta d’una zona plena de pobles amb records d’aquells guerrers. Està força a tocar de casa, a uns 400 kms. de Barcelona, just en el camí de pujar cap a París, per anar a Disneyland, per exemple. Està situada, a més, evitant la pesada ruta per la vall del Rhoine i la seva calor. Aquest és un bon consell: per anar cap a París escolliu sempre la moderna autopista A-75, la que surt de Beziers camí de Clermont Ferrand, la que te el pont del viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. Si ho feu, passareu per l’àrea de descans de Le Caylar. És aquesta un àrea de parada d’autopista modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I just Le Caylar és la porta d’entrada a aquesta comarca francesa i occitana, terres aspres i dures, plenes de restes dels monjos soldats. Pobles com ara la meravellosa ciutat fortificada medieval de La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Una passada: carrers empedrats, placetes, castell, església, portal, muralles, torres… Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota la zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de botigues. Un bon lloc per descansar una mica del viatge cap a París, una parada reconfortant. I allà trobareu molts llocs on menjar bé, molts petits restaurants. Ens va agradar molt un petit local remot i amagat a la Placette, anomenat L’Hospitalier. El porten tres noies. Fan unes pizzes, mitjes pizzes, amanides i plats de formatge i embotit, bons i bé de preu. I uns postres fantàstics. No us perdeu el pastís de xocolata, i els altres pastissos casolans. I després no torneu pas a l’autopista. Recorreu els petits pobles medievals de la ruta de Larzac. Ja us hem parlat de la Couvertoirade,  però també hi ha Ste-Eulalie de Cernon, le Viala du Pas de Jaux, el poblet de St-Jean d’Alcas o la Cavalerie. O bé baixeu fins la villa de Millau millor anar-hi per Nant, seguit el riu, molt pintoresc, o aneu fins les gorges del Tarn, passant per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. No us defraudarà les espectatives.

Si han de subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, eviten la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados paren en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrá comer muy bien de precio. Y ya que ha parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa comarca de Larzac, con sus pueblos llenos de recuerdos de los templarios y hospitalarios, caballeros feudales. Quizás lo más espectacular de la zona sea la ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños. Como en toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Recomeendamos un pequeño restaurante llamado L’Hospitalier, en la placette. Lo llevan tres chicas, y hacen pizzas y ensaladas, bién de precio, y unos postres riquísimos. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.