El turó de les Maleses

Aquesta és una bonica excursió familiar de primavera, quan tota la serra està verda, o de tardor, quan els arbres i arbust es tenyieixen de colors. Podría ser d’estiu, si no us espanta la calor, o d’hivern, si no us fa por el fred. Una ruta senzilla, no fàcil, exigent sense matar. Una ruta bonica per la serra de Marina, entre Badalona, Montcada i Reixac, Sant Fost de Campcentelles, a tocar de Barcelona. Ideal per famílies amb nens, més o menys grans. Es tracta de pujar al turó de les Maleses, poc conegut, al cim del qual hi ha un poblat iber, recient condicionat, xulo de veure. Les vistes son precioses. Situat damunt mateix de la vall del Besós, l’ull albira el Pirineu, el Montseny, Montserrat, Collserola, la plana de Barcelona, tot el Vallés i més. La ruta transcorre per uns paratges que s’estan recuperant dels grans incendis passats i de la mà destructora de l’home, però que rebroten amb vitalitat. Especialment bonic és el bosc de ribera, de la riera de Canyet, una mica més amunt de l’Hospital Germans Tries de Badalona. Està molt ben conservat i és ben inaudit tan aprop d’una gran ciutat. Si aneu a peu l’excursió pot començar a Badalona centre, on podeu arribar en cotxe, en tren, o amb el metro. Si ho feu amb cotxe podeu anar fins Badalona per la B-20 o per la B-32, i sortir a la sortida que va cap a l’Hospital Germans Tries i Pujol. Pugeu cap a la muntanya per la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Cal anar pujant amunt, i ben aviat veureu la desviació de Can Ruti, cap a l’Hospital Germans Tries i Pujol. Podeu aparcar allà. Si continueu la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011, amunt, passat ja la desviació de l’Hospital, arribareu al Coll de la Vallensana, on podreu aparcar a mà esquerra, en una urbanització. Això us permet estalviar-vos una bona part del camí, força pesada, però no veureu la Font de l’Amigó, ni la Riera de Canyet, racó verd molt bonic. Si aneu sense cotxe us recomanem que, des de la parada de metro Pompeu Fabra, preneu l’autobus que va a Can Ruti per arribar a l’Hospital. Tan si heu anat en cotxe com en bus, un cop a l’aparcament del centre sanitari, situat al mig de la muntanya, demaneu a la gent pel torrent de l’Amigó, que corre a banda esquerra del complexe hospitalari, mirant a muntanya. Un agradable camí, baixa fins el torrent, i un corriol el remonta fins la font de l’Amigó.

El bosc de ribera amb oms i pollancres, freixes i verns està esplèndit. Una pujada en agradable passeig. La font està ben condicionada i, tot i que ningú sap si l’aigua és bona, la gent en beu. Des de la font heu de seguir pujant fins arribar dalt de la carena, al camí GR-92. A l’encreuament dels dos camins en surt un altre, que va cap al nord, bordeja una pedrera i arriba al Turó de les Maleses, ben senyalitzat en color blanc i verd. Les marques vermelles i blanques son les del GR-92, un camí molt més ample. Ara bé, si voleu veure les vistes, podeu enfilar pel GR-92, a la dreta, i pujar la Coscollada, (un turó força alt on hi ha una torre d’incendis). És el Turó del Pi Candeler. Molt bona vista de tot Barcelona, Badalona, Maresme i Vallés, fins Montserrat. Hi ha l’escombrera  d’una antiga mina de coure on els infants poden buscar minerals: malaquita i atzurita. Des de la Coscollada, si pregunteu, arribareu al turó de les Maleses, que es veu perfectament al davant, en direcció oest, en 2o minuts. Si sou dels que heu aparcat el cotxe a la urbanització del collet de Vallensana, llavors agafeu directament per GR-92 en direcció Girona, fins trobar tot el que us hem explicat. També podeu aparcar el cotxe a l’ermita de Sant Pere de Reixac, a Montcada, i enfilar directament el turó de les Malesses. La tornada pot ser per la mateixa ruta, o per una altra. Per dinar podeu fer un picnic pels voltants de Can Ruti, a la font de beu i tapa, on hi ha un berenador i molt d’espai per les criatures. El turó de les Malesses és molt bonic. Les vistes son espectaculars i està molt ben condicionat, amb bons plafons explicatius. Les restes estan bé, tot i que no hi ha res reconstruït. Una agradable ruta d’un parell d’hores, apta per a tots els públics, si us mola caminar en família!.

Esta es una bonita excursión familiar de primavera o de otoño, sencilla, fácil, por la sierra de Marina, hasta llegar al Turó de les Maleses, situado entre Badalona, ​​Montcada y Mollet, muy cerca de Barcelona. Una montaña bonita, con un poblado iberico excavado y listo para disfrutar en su cima, y vistas fantásticas sobre media Cataluña. Ideal para familias con niños mayores, graduable en su dificultad. Transcurre por unos parajes que se están recuperando los grandes incendios pasados ​​y de la mano destructora del hombre, pero que rebrotan con vitalidad. Especialmente el bosque de ribera, en la riera de Canyet, muy bien conservado e inaudito tan cerca de una gran ciudad. La excursión puede empezar a Badalona centro, donde podrán llegar en coche, en tren, o con el metro Pompeu Fabra de la línea 2. Desde la estación de tren, o de metro, hay que tomar la riera de Canyet, (Avenida Martí i Pujol), en dirección montaña. Hay que ir siguiendo la avenida, i luego la riera, sin descanso. Llegaréis al barrio de Canyet, fuera ya de Badalona, ​​un entorno muy rural, de pueblo. Allí debeis tomar la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Seguid subiendo siempre arriba y pronto verán la desviación de Can Ruti, hacia el Hospital Germans Tries i Pujol. Si quieren ahorrarse esta parte del camino, bastante pesada, les recomendamos que desde la parada de metro Pompeu Fabra tomen el autobús Can Ruti, para llegar al Hospital. Una vez en el aparcamiento del centro sanitario, situado en medio de la montaña, pedid información sobre como entrar en el torrente del Amigó, que corre justo al lado izquierdo del complejo hospitalario mirando la montaña. Un agradable camino, baja hasta el torrente, y un sendero lo remonta hasta la fuente del Amigó. El bosque de ribera con olmos y chopos, fresnos y alisos está espléndido. Una subida en agradable paseo. La fuente está bien acondicionada y, aunque nadie sabe si el agua es buena, la gente la bebe. Si habeis ido todo el rato a pie, debereis haber tardado una hora larga. Saciados en la fuente debemos seguir subiendo hasta llegar a lo alto de la Coscollada, hasta alcanzar el GR-92, que va transversal. Para ir al Turó de les Maleses hay que seguir de frente, no por el GR-92, siguiendo los indicadores verdes y blancos. También podeis subir al Turó del Pi Candeler (hay una torre de incendios en su cima), con buena vista de toda Barcelona, ​​Badalona, ​​Maresme y Vallés, y hasta Montserrat. Existe allí una escombrera de una antigua mina de cobre donde los niños pueden buscar minerales: malaquita y azurita. Desde lo alto se ve el poblado ibérico en la montaña vecina, que alcanzareis en pocos minutos, unos 20. El regreso hacia Can Ruti será por la misma ruta, o inventando caminos montaña abajo, porque el Hospital siempre se ve. Para comer podeis hacer un picnic en los alrededores de Can Ruti, en la fuente de beu i tapa, donde hay un merendero y mucho espacio para los niños. Si prefieren restaurantes, en Badalona hau muchos y buenos. Mirad la entrada Badalona del blog o la web municipal.

La Font de l’Amigó

Aquesta és una bonica excursió familiar de primavera o de tardor, senzilla, fàcil, per la serra de Marina, a Badalona, a tocar de Barcelona. Ideal per famílies amb nens petits o més grans, graduable en la seva dificultat. Transcorre per uns paratges que s’estan recuperant dels grans incendis passats i de la mà destructora de l’home, però que rebroten amb vitalitat. Especialment el bosc de ribera, de la riera de Canyet, molt ben conservat i inaudit tan aprop d’una gran ciutat. L’excursió pot començar a Badalona centre, on podeu arribar en cotxe, en tren, o amb el metro Pompeu Fabra de la línia 2. Des de l’estació de tren, o de metro, cal agafar la riera de Canyet, (Avinguda Martí i Pujol), en direcció muntanya. Si l’aneu seguint, arribareu fins el barri de Canyet, fora ja de Badalona, en un entorn molt rural, com de poble. Allà cal que pugeu i preneu la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Cal seguir-la pujant amunt, i ben aviat veureu la desviació de Can Ruti, cap a l’Hospital Germans Tries i Pujol. Si voleu estalviar-vos aquesta part del camí, força pesada, us recomanem que, des de la parada de metro Pompeu Fabra, preneu l’autobus Can Ruti Express (Línia 6) o el bus B-27, per arribar a l’Hospital. Un cop a l’aparcament del centre sanitari, situat al mig de la muntanya, demaneu pel torrent de l’Amigó, que corre a banda esquerra del complexe hospitalari, mirant a muntanya. Un agradable camí, baixa fins el torrent, i un corriol el remonta fins la font de l’Amigó. El bosc de ribera amb oms i pollancres, freixes i verns està esplèndit. Una pujada en agradable passeig. La font està ben condicionada i, tot i que ningú sap si l’aigua és bona, la gent en beu. Si heu anat tota l’estona a peu, haureu trigat una hora llarga. Si veniu de Can Ruti, mitja. Si encara hi ha ganes de caminar, us proposem seguir pujant fins arribar dalt de la Coscollada, (hi ha una torre d’incendis), al Turó del Pi Candeler. Molt bona vista de tot Barcelona, Badalona, Maresme i Vallés, fins Montserrat. Hi ha l’escombrera  d’una antiga mina de coure on els infants poden buscar minerals: malaquita i atzurita. Tornada cap a Can Ruti per la mateixa ruta, o inventant camins muntanya avall, perquè l’Hospital sempre es veu a sota. Per dinar podeu fer un picnic pels voltants de Can Ruti, a la font de beu i tapa, on hi ha un berenador i molt d’espai per les criatures. O si preferiu restaurants, a Badalona n’hi ha molts i bons. Mireu l’entrada Badalona del nostre bloc o la pàgina web del municipi. A la Serra de Marina, moltes coses a fer!.

Esta es una bonita excursión familiar de primavera o de otoño, sencilla, fácil, por la sierra de Marina, en Badalona, ​​cerca de Barcelona. Ideal para familias con niños pequeños o mayores, graduable en su dificultad. Transcurre por unos parajes que se están recuperando los grandes incendios pasados ​​y de la mano destructora del hombre, pero que rebrotan con vitalidad. Especialmente el bosque de ribera, en la riera de Canyet, muy bien conservado e inaudito tan cerca de una gran ciudad. La excursión puede empezar a Badalona centro, donde podrán llegar en coche, en tren, o con el metro Pompeu Fabra de la línea 2. Desde la estación de tren, o de metro, hay que tomar la riera de Canyet, (Avenida Martí i Pujol), en dirección montaña. Hay que ir siguiendo la avenida, i luego la riera, sin descanso. Llegaréis al barrio de Canyet, fuera ya de Badalona, ​​un entorno muy rural, de pueblo. Allí debeis tomar la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Seguid subiendo siempre arriba y pronto verán la desviación de Can Ruti, hacia el Hospital Germans Tries i Pujol. Si quieren ahorrarse esta parte del camino, bastante pesada, les recomendamos que desde la parada de metro Pompeu Fabra tomen el autobús Can Ruti Express (Línea 6) o el bus B-27, para llegar al Hospital. Una vez en el aparcamiento del centro sanitario, situado en medio de la montaña, pedid información sobre como entrar en el torrente del Amigó, que corre justo al lado izquierdo del complejo hospitalario mirando la montaña. Un agradable camino, baja hasta el torrente, y un sendero lo remonta hasta la fuente del Amigó. El bosque de ribera con olmos y chopos, fresnos y alisos está espléndido. Una subida en agradable paseo. La fuente está bien acondicionada y, aunque nadie sabe si el agua es buena, la gente la bebe. Si habeis ido todo el rato a pie, debereis haber tardado una hora larga. Si vienen desde Can Ruti, solo media. Si todavía hay más ganas de andar os proponemos seguir subiendo hasta llegar a lo alto de la Coscollada, (hay una torre de incendios), hasta el turó del Pi Candeler. Muy buena vista de toda Barcelona, ​​Badalona, ​​Maresme y Vallés, y hasta Montserrat. Existe allí una escombrera de una antigua mina de cobre donde los niños pueden buscar minerales: malaquita y azurita. El regreso hacia Can Ruti será por la misma ruta, o inventando caminos montaña abajo, porque el Hospital siempre se ve. Para comer podeis hacer un picnic en los alrededores de Can Ruti, en la fuente de beu i tapa, donde hay un merendero y mucho espacio para los niños. Si prefieren restaurantes, en Badalona hau muchos y buenos. Mirad la entrada Badalona del blog o la web municipal.

Sant Pere de Reixac

Quan diem Montcada i Reixac, o passem per Montcada i Reixac, sabem molt bé on és Montcada, a la sortida nord de Barcelona. Just al costat del riu Besós, travessada per nombroses autopístes, vies fèrries, carreteres i plena de polígons industrials, pedreres i fàbriques. Una població aparentment sense gens d’atractiu. Però i Reixac?. On és Reixac?. Dons Reixac és la cara més amable del municipi. L’entorn rural. L’altra cara de la moneda. Reixac ofereix una possibilitat de sortida matinal, molt propera a Barcelona, senzilla i fàcil. Des de l’esglèsia de Sant Pere de Reixac, (a la foto) que una comunitat s’encarrega de mantenir, teniu una boníssima vista de tot el Vallès, Barcelona i bona part del país, fins Montserrat. Des de Sant Pere podeu fer una sèrie de petites rutes campestres dins el parc natural de la Serra de Marina. Arribareu fins un parell de fonts, primer la dels caçadors, en una mitja hora de bon camí, després la dels Avellaners. Camins fàcils, distàncies curtes, en mig d’un alzinar en plena recuperació i d’una roureda impressionant. Cal seguir un camí ben senyalitzat, a l’entrada de Reixac, tancat amb un cadenat.  També podeu fer un itinerari circular i arribar-vos fins el Torrent de Reixac, passant per la font dels caçadors, la pedrera abandonada i la font dels avellaners. Més llarg serà pujar, per un petit corriol i de valent, fins el turó de les Maleses, amb un poblat ibèric. Encara més dur arribar-se fins el Turó del Pi Candeler, el cim de tota la zona, i dominant ja tota la plana tant del Vallès com de Marina, abocats al mar, sobre Badalona. Però aquesta excursió ja no és per infants. A Sant Pere de Reixac hi arribareu per una pista, en bon estat, que surt del km. 7 de la carretera que uneix Montcada amb Badalona, girant a mà esquerra si pugeu cap a Badalona. Passeu a tocar del restaurant can Piqué, que és l’adreça que cal seguir, sense por i fins la cuina, ja que la pista rodeja completament Can Piqué. O bé desde el Km. 8,9 de la carretera que va de Santa Coloma de Gramanet  a sant Fost de capcentelles i La Roca, seguint el marge del riu Besós. Totes dues opcions ben senyalitzades i per pistes ben conservades aptes per tota mena de vehicles. No us caldrà dinar però hi ha bons restaurants a la zona: Can Piqué, especialitzat en convits i dinars d’empresa, Cal Artillé, bona carn a la brasa, Can Toy, cassolà, Can Devesa, també per noces i convits,… tots a la carretera entre Montcada i Badalona, per la Vallensana. Uns són més estirats, altres més de petacada. Trieu.

Cuando hablamos de Montcada i Reixac, o pasamos por Montcada i Reixac, sabemos muy bien dónde está Montcada, a la salida norte de Barcelona. Justo al lado del río Besós, atravesada por numerosas autopistas, vías férreas, carreteras y llena de polígonos industriales, canteras y fábricas. Una población aparentemente sin nada de atractivo. Pero, ¿y Reixac?. ¿Dónde está Reixac?. Pues Reixac es la cara más amable del municipio. El entorno rural. La otra cara de la moneda. Reixac ofrece una posibilidad de una buena salida matinal, muy cercana a Barcelona, sencilla y fácil. Desde la iglesia de Sant Pere de Reixac, (en la foto) que una comunidad se encarga de mantener, tienen una buenísima vista de todo el Vallès, Barcelona y buena parte del país, hasta Montserrat. Desde allí se pueden hacer una serie de pequeñas rutas campestres dentro del parque natural de la Sierra de Marina. Llegareis hasta un par de fuentes, primero la de los cazadores, en una media hora de buen camino, después la de Avellaners. Caminos fáciles, distancias cortas, en medio de un encinar en plena recuperación y de un robledal impresionante. Hay que seguir un camino bien señalizado, a la entrada de Reixac, cerrado con un candado. También podeis hacer un itinerario circular y acercaros hasta el Torrent de Reixac, pasando por la fuente de los cazadores, la cantera abandonada y la fuente de los avellanos. Más largo será subir, por un pequeño sendero y duramente, hasta el cerro de las Maleses, con un poblado ibérico  en su cima. Aún más duro será llegar hasta el Cerro del Pino Candelero, la cima de toda la zona, y dominando ya toda la llanura tanto del Vallès como la de Marina, vista al mar, hacia Badalona. Pero esta excursión ya no es para niños. Hasta Sant Pere de Reixac se llega por una pista, en buen estado, que sale del km. 7 de la carretera que une Montcada con Badalona, girando a mano izquierda si estais subiendo hacia Badalona. Pasareis junto al restaurante Can Piqué, que es la dirección a seguir, sin miedo y hasta la cocina, ya que la pista rodea completamente Can Piqué. O bien desde el Km.. 8,9 de la carretera que va de Santa Coloma de Gramanet a San Fost de Capcentelles y La Roca, siguiendo el margen del río Besós. Ambas opciones bien señalizadas y se va por pistas bien conservadas, aptas para todo tipo de vehículos. No necesitareis comer, pero hay buenos restaurantes en la zona: Can Piqué, especializado en bodas y comidas de empresa, Cal Artillé, con buena carne a la brasa, Can Toy, casero, Can Devesa, también para bodas y banquetes, .. . todos en la carretera entre Montcada y Badalona, por la Vallensana. Unos son más estirados, otros más del montón. Elijan Vds.