Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys

 

Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper dissabte no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este sábado no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311.

Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys

Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper diumenge no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya, que serà el diumenge 4 de novembre de 2018. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.  A La Vajol teniu els apartaments Can Quera. I per menjar podeu anar a Casa Comaulis, a la plaça Major, 3,  Tel: 972 535 125, o bé al restaurant Mandrella, la mateixa carretera que va fins el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este domingo no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311. Para dormir en el pueblo vecino de La Vajol tienen los apartamentos Can Quera. Y para comer pueden ir a Casa Comaulis, en la plaza Mayor, 3, Tel.: 972 535 125, o bien al restaurante Mandrella, la misma carretera que va hasta el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Barbacoes al Pallars: Claret

En un lloc perdut i oblidat del Pallars, no lluny de Tremp, hi ha el poblet de Claret. Abans d’arribar a les quatre cases d’aquest agregat de Tremp, en una situació enlairada trobareu l’àrea d’esbarjo de l’ermita de Santa Helena, on es permet fer foc al medi natural de forma controlada, els dies que això sigui permès, en unes barbacoes de pedra i totxo. Es tracta d’un model de barbacoa d’obra amb 3 focs separats, amb mataguspires i xemeneia, que el Consell comarcal del Pallars va construir a diferents àrees d’esbarjo a tota la comarca. Per a la vostra informació us direm quines, i on son, però no totes les hem vist. N’hi ha una prop del riu Flamisell, al que va ser un antic campament de la OJE, ara d’escoltes i de la Generalitat, prop de La Pobleta de Bellveí. N’hi ha una altra a la Font de la O, a tocar d’Aramunt. Una altra a la font dels Caçadors, no gaire lluny de Salàs de Pallars. El Vernedot, a la Pobla de Segur, a tocar del riu, n’és una altra. Allà on s’ajunten el riu Flamisell amb el riu Bosia, a Senterada, hi ha també una barbacoa d’aquestes. Al paratge anomenat la Carrànima, al petit poblet d’Abella de la Conca, en teniu una altra. A l’ermita de la Posa, a Isona, també. En una àrea al costat de la carretera N-260, al seu pas per Sarroca de Bellera, la següent. A l’ermita de Sant Sebastià, a Talarn, una més. Al paratge de Miravet, prop del magnífic castell de Mur també. A l’ermita de la Fabregada, a Sant Esteve de la Sarga la darrera. En el cas que ens ocupa, a més de les barbacoes, hi ha 7 taules de picnic fetes amb lloses de pedra, algunes molt deteriorades, altres en runes, i també una font amb aigua potable. El camí d’accés surt un kilometre més enllà de la cruïlla amb el camí que va de la carretera C-1311 cap al poblet de Claret, però es tracta d’una pista forestal en molt mal estat, i no hi ha senyals indicatives, ni de l’àrea d’esbarjo ni de l’ermita a les cruïlles amb el camí de Claret. Primer s’arriba a una explotació agraria. Cal continuar pujant. Ja hem informat que les taules de picnic també estan en molt mal estat de conservació. Una d’elles està quasi totalment destruïda. En aquesta zona s’hi fa, el primer diumenge de març, l’aplec de Santa Elena, una trobada en que es fan bullir molts litres d’escudella, per això podeu trobar restes de fogueres fora de les barbacoes, però fer foc així està totalment prohibit. També hem de dir que no hi ha gaire ombra, però si que trobareu quatre o cinc grans alzines on podreu seure. No gaire lluny queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada de fa poc. El terreny es força elevat, amb molt bones vistes de la conca de Tremp i les serres que l’envolten, que sabreu quines son pels plafons indicatius que hi ha. Però no hi ha grans esplanades, ni terrenys per jugar a pilota. És lluny de Barcelona. Per arribar-hi cal anar fins a Tremp per la carretera C-13 i, abans d’arribar a aquesta ciutat, agafar la carretera que porta al Pont de Muntanyana, la C-1311. Just al km. 22 d’aquesta carretera, en surt, a mà dreta, ben indicada, una pista que mena al poble de Claret, que està situat dalt d’un turó. Però abans d’arribar a Claret, cal desviar-se a mà esquerra pel camí de cabres que us hem descrit a l’inici, i que no porta cap indicació de l’ermita ni de l’àrea de pícnic i barbacoes. Si us arribeu a Claret podreu veure-hi l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, romànica. Donat que està lluny, potser seria doncs, justificat, sortir a passar el cap de setmana pel Pallars, tot traient el nas per Tremp, la bonica capital comarcal. També seria una bona excusa per veure el Montsec. Us animem a pujar fins el castell de Mur, fortalessa reconstruida, del segle XI, la més antiga de Catalunya. O anar cap a Isona, a la Conca d’enllà, a veure els nius de dinosaure. Seguir la Noguera Pallaressa fins Sales de Pallars, un bonic poble medieval, amb unes botigues antigues, o seguir fins Gerri de la Sal amb el seu monestir romànic. O arribar-vos a la Vall Fosca. Per menjar, a Tremp, anem a Ca l’Aurèlia, casolà i bo. De sempre. Per dormir a Tremp el tradicional, de tota la vida, Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. O bé Ca l’Alegret, un altre bon lloc per dormir i menjar. Més lluny de Tremp, a la Pobla de Segur, ens agrada molt, però molt, l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ja a la Vall Fosca, podeu dormir a l’Hotel Vallfosca, a Molinos. Un hotelet amb encant, molt recomanable. Solitud i silenci. Ja veieu que arribar-se al Pallars Jussà per fer una barbacoa i desconnectar és una bona idea.

En un lugar perdido y olvidado del Pallars, no lejos de Tremp, está el pueblo de Claret. Antes de llegar a las cuatro casas de este agregado de Tremp, en una situación elevada encontrarán el área de recreo de la ermita de Santa Helena, donde se permite hacer fuego en el medio natural de forma controlada. Se trata de un modelo de barbacoa de obra con 3 fuegos separados, con matachispas y chimenea, que el Consejo comarcal del Pallars construyó en diferentes áreas de recreo en toda la comarca. Para su información les diremos donde están, pero no todas las hemos visto. Hay una cerca del río Flamisell, en lo que fue un antiguo campamento de la OJE, ahora de la Generalitat, cerca de La Pobleta de Bellvei. Hay otra en la Fuente de la O, en Aramunt. Otra en la fuente de los Cazadores, no muy lejos de Salàs de Pallars. El Vernedot, en la Pobla de Segur, junto al río, es otra. Allí donde se juntan el río Flamisell con el río Bosia, en Senterada, hay también una barbacoa de estas. En el paraje llamado la Carrànima, el pequeño pueblecito de Abella de la Conca, tenéis otra. En la ermita de la Posa, en Isona, también. En un área junto a la carretera N-260, a su paso por Sarroca de Bellera. En la ermita de San Sebastián, en Talarn, una más. En el paraje de Miravet, cerca del magnífico castillo de Mur también. En la ermita de la Fabregada, en Sant Esteve de la Sarga la última. En el caso que nos ocupa, además de las barbacoas, hay 7 mesas de picnic hechas con losas de piedra, algunas muy deterioradas, otras en ruinas, y también una fuente con agua potable. El camino de acceso sale desde el cruce con el camino que va de la carretera C-1311 hacia el pueblo de Claret, pero se trata de una pista forestal en muy mal estado, y no hay señales indicativas, ni del área de recreo ni de la ermita en los cruces con el camino de Claret. Ya hemos informado de que las mesas de pícnic también están en muy mal estado de conservación. Una de ellas está casi totalmente destruida. En esta zona se hace, el primer domingo de marzo, la romeria de Santa Helena, un encuentro en que se hacen hervir muchos litros de cocido, por eso pueden encontrar restos de hogueras fuera de las barbacoas, pero hacer fuego así está totalmente prohibido. También debemos decir que no hay mucha sombra. No muy lejos queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada hace poco. El terreno es bastante elevado, con muy buenas vistas de la cuenca de Tremp y las sierras que la rodean, que sabrá cuáles son los paneles indicativos que hay. Pero no hay grandes explanadas, ni terrenos para jugar a la pelota. Está lejos de Barcelona. Para llegar hay que ir hasta Tremp por la carretera C-13 y, antes de llegar a esta ciudad, tomar la carretera que lleva al Puente de Montañana, la C-1311. Justo en el km. 22 de esta carretera, sale, a mano derecha, bien indicada, una pista que conduce al pueblo de Claret, que está situado sobre una colina. Pero antes de llegar a Claret, hay que desviarse a mano izquierda por el camino de cabras que os hemos descrito al inicio, y que no lleva ninguna indicación de la ermita ni del área de picnic y barbacoas. En Claret podrán ver la iglesia parroquial de la Virgen de la Esperanza, románica. Dado que está lejos, tal vez sería pues, justificado, salir a pasar el fin de semana por el Pallars, a Tremp, la capital comarcal. También sería una buena excusa para ver el Montsec. Les animamos a subir hasta el castillo de Mur, fortaleza reconstruida, del siglo XI, la más antigua de Cataluña. O ir hacia Isona, en la Conca de Allá, a ver los nidos de dinosaurio. Seguir la Noguera Pallaressa hasta Salas de Pallars, un bonito pueblo medieval, con unas tiendas antiguas, o seguir hasta Gerri de la Sal con su monasterio románico. O llegar un baño en la Vall Fosca. Para comer, en Tremp, vamos a Ca Aurelia, casero y bueno. De siempre. Para dormir en Tremp el tradicional, de toda la vida, Hotel Siglo XX, en el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. O bien Ca l’Alegret, otro buen lugar para dormir y comer. Más lejos de Tremp, en la Pobla de Segur, nos gusta mucho, pero mucho, el aparthotel Solé, en la Avenida de la Estación, 48. Tel .: 973 680 452 / 973681227. Ya en la Vall Fosca, puede dormir en el Hotel Vall Fosca, en Molinos. Un hotelito con encanto, muy recomendable. Soledad y silencio. Ya veis que llegarse al Pallars Jussà para hacer una barbacoa y desconectar es una buena idea.

 

Agullana

Agullana és un petit poblet situat molt a tocar de la frontera francesa, molt a prop de La Jonquera, dins de la plana, però ja tenint com a teló de fons la bellíssima serralada pirinenca. El poble és molt rural, coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. A més de l’església, que val una parada camí de França, per exemple, als afores del poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al final del carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, tienen un templo romànico guapísimo, que puede ser una excusa perfecta para una parada camino de Francia. O bién para descubrir la zona, llena de monumentos megalíticos, o pasar a Francia por los pasos del exilio. No dudeis en llegar hasta Agullana para visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

Ermita de Sant Antoni de Ribes

L’ermita de Sant Antoni s’aixeca damunt la Vall de Ribes de Freser i constitueix un mirador excel·lent damunt tota la zona, i damunt els cims del Pirineu que l’envolten. A més també és una magnífica excursió familiar, fàcil de fer, a peu, en bici, o en cotxe, des del poble de Ribes, o bé, en baixada, des del petit poblet de Campelles. Prop de l’ermita hi ha una bonica zona de pícnic, amb barbacoes. Si hi aneu en cotxe cal agafar la carretera de Campelles, travessant la via del carrilet i del tren, just en entrar a Ribes de Freser venint de Barcelona, Vic i Ripoll. Una pista forestal que surt de la carretera que va de Ribes a Campelles, estreta però molt practicable, us hi portarà. La zona de lleure disposa de taules de pedra i de fusta, i de barbacoes per fer-hi una bona carn a la brasa, calçotada o botifarrada. Hi ha prou arbres amb bona ombra, espai per córrer i jugar, molt de bosc, i unes vistes espectaculars. També disposa de lloc on llençar les deixalles en uns contenidors grans i bon aparcament. Com ja hem dit, per arribar-hi cap anar de Barcelona a Ribes passant per l’AP-7 i pujant cap a Vic i Ripoll. A l’entrada mateix de Ribes, veureu, a mà esquerra el ferrocarril de RENFE i, tot seguit, també a mà esquerra, la pujada a l’estació i l’inici de la carretera de Campelles, que creua les vies del carrilet i del tren. És la carretera GI-4011. Passeu les vies i continueu amunt, com si anèssiu cap a Campelles, ben indicat. A uns 4 kms. trobareu a mà dreta, una pista que puja, en bon estat, i que va cap a l’ermita de Sant Antoni, indicada però amb rètols dels petits, cal estar atents!. No gaire més amunt, cosa de un quilòmetre, i mig, més o menys, ja veureu l’ermita, el pícnic i unes antenes de telecomunicacions. No deixeu de visitar aquesta bonica i bellíssima vall pirinenca de Ribes de Freser. Si hi passeu un cap de setmana podeu visitar el Santuari de Núria, agafant a Ribes mateix, el famosíssim  tren cremallera. O fent una ruta, bonica de veritat, pels poblets pintorescos que envolten Ribes. Recòrrer Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines… cosa que calma l’esperit. Tot els voltant de Ribes de Freser ofereixen excursions, rutes i caminades ben familiars, assequibles i fàcils. Val molt la pena fer una bona visita a la Vall de Ribes. Ribes de Freser està molt ben comunicat amb Barcelona, amb autovia gratuïta fins prop de Ripoll, via Vic, per la C-17 i la N-152. Són un centenar de Kms, escassos. I si no voleu anar a fer una barbacoa, i voleu dinar i dormir trobareu molts bons hotels i restaurants. Us recomanem un lloc senzill. Una casa fonda de les d’abans, anomenada Can Prats. Està situada a la mateixa carretera N-152, al centre del poble de Ribes. Te un petit, molt petit, aparcament a l’entrada. L’Hotel Resguard dels Vents és un hotelàs “d’aquí t’espero”.  Ben tradicional per dinar a Ribes, de tota la vida: Els Caçadors. No deixeu passar l’oportunitat de gaudir de la natura exhuberant de la Vall de Ribes en família, a l’ermita de Sant Antoni!.

Siempre nos encanta subir a la bellísima Ribes de Freser. Sobre todo ahora, en primavera, que ya empieza a hacer buen tiempo, el agua lo inunda todo, y todo es fresco. Se puede pasar allí un magnífico dia de pícnic o barbacoa familiar, o incluso un fin de semana, en la ermita de San Antonio, que se encuentra en las afueras del pueblo, en lo alto, con vistas esplendidas. Se coge la carretera de montaña que sube des de la estación de tren de Ribas hacia el pueblo de Campellas. A medio camino, a unos cuatro kms. se coge una pista estrecha pero buena hacia la ermita, donde hay un área de pícnic y barbacoas, con mesas y bancos, aparcamiento suficiente, bosque y terreno para comer. También pueden visitar el Santuario de Núria, tomando en Ribes mismo, el famosísimo tren cremallera. O haciendo una ruta, bonita de verdad, por los pueblos pintorescos que rodean Ribes. Recorrer Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines … calma el espíritu. Todos los alrededores de Ribes de Freser ofrecen excursiones, rutas y caminatas familiares, asequibles y fáciles. Vale la pena hacer una buena visita a la Vall de Ribes. Si el tema barbacoa no les convence, han de saber que los restaurantes de la Vall de Ribes ofrecen buena mesa. Ribes de Freser está muy bien comunicado con Barcelona, ​​con una autovía gratuita hasta cerca de Ripoll, vía Vic, por la C-17 y la N-152. Son un centenar de Kms., escasos. Para comer y dormir hay muchos y buenos hoteles y restaurantes. Les recomendamos un lugar muy sencillo. Una casa fonda de las de antes, llamada Can Prats. Está situada en la misma carretera N-152, en el centro del pueblo de Ribes. Tiene un pequeño, muy pequeño, aparcamiento a la entrada. El Hotel Resguard dels Vents es un hotelazo de aquí te espero. Para comer en Ribes, de toda la vida: Los Cazadores, en el centro del pueblo. Bona carn a la brasa!.

Fira de gossos a Vidrà

Us volem convèncer d’arribar-vos fins al bonic poble de Vidrà aquest proper cap de setmana de juliol, en concret el dia 20. No pel concurs de gossos d’atura que hi fan, que és molt interessant, sinó perquè és un indret maravellós, enclavat en una vall molt secreta del Pre-Pirineu més bonic. A Vidrà i els seus voltants hi trobareu natura a dojo, verge, intocada, fantàstica. Amb boscos esponerosos, rierols amables de banyada familiar i prats verds amb vaques i cavalls. El poble també és magnífic. Les cases s’arrepleguen en un turó, com de pessebre. És un excel·lent punt de partida per fer excursions familiars, de baixa dificultat, per descobrir aquest territori fabulós. Si us agrada la bicicleta esteu de sort. Hi trobareu multitud de rutes ciclistes perfectament senyalitzades. I ara que us hem convençut que la fira no és el més important de Vidrà, us volem explicar que serà molt adequada per portar-hi la família. Hi haurà demostració de gossos de pagés, ovellers. Hi participaran diversos pastors professionals vinguts de Mallorca, País Valencià, País Basc, Navarra i Catalunya. La mostra tindrà lloc, com sempre, a la prada fonda, on hi trobareu també parades de productes artesans embotits, formatges, elaboració de productes amb fusta i tota mena d’objectes relacionats amb el mon del pastor i les ovelles. També concurs de tirapeus, concurs de munyir l’ovella, una demostració d’esquilar , un concurs d’endevinar el pes del xai, molts jocs per la mainada i un servei de bar. Si amb el bar no en teniu prou, cal dir que a Vidrà hi menjareu de fábula. A l’hostal Escarrà, al carrer de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasolsas, al carrer Creu de l’Arç, 2. Tel. 938 529 118. També al bar Els Caçadors, a la mateixa plaça. Tel. 938 550 104. Reserveu!. Si voleu passar un cap de setmana en aquesta terra privilegiada, cosa que fora molt bona idea, podeu dormir en un càmping preciòs, al mig del bosc, amb tots els serveis. O bé teniu la Casa Fonda Serrasola i l’Escarrà, que també són hostalets on podeu dormir. Arribeu fàcilment a Vidrà anant cap a Ripoll per la C-17. A l’alçada de Sant Quirze de Besora, preneu la carretera BV5227 cap a Santa Maria de Besora i Vidrà. Us agradarà molt!.

Vidrà es un pequeño pueblo de montaña enclavado en un valle florido, secreto y maravilloso del Pre-Pirineo más bonito. Allí encontrareis fácilmente una naturaleza virgen, con bosques frondosos, arroyos amables y prados verdes. El pueblo es magnífico. Las casas se recogen sobre una colina. Pasear por Vidrà es encantador. Por sus alrededores un privilegio. Es un excelente punto de partida para hacer excursiones familiares, de baja dificultad, para descubrir este territorio fabuloso. Si os gusta la bicicleta estáis de suerte. Encontraréis multitud de rutas ciclistas perfectamente señalizadas. En Vidrà comeréis de fábula. En el hostal Escarrá, en la calle de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasola, en la calle Creu de l’arç, 2. Tel. 938 529 118. También en el bar Los Cazadores, en la misma plaza. Tel. 938 550 104. Para dormir tienen un camping precioso, en medio del bosque, con todos los servicios. La Casa Fonda y la Escarrá son hostalillos donde se puede dormir. En este entorno privilegiado se desarrollará la feria de los perros Border Collie este fin de semana. Los concurso de perros pastores se hace exclusivamente con perros de raza la Border Collie que guiaran ovejas de raza Ripollesa. Un espectáculo divertido y didáctico para vuestros niños y niñas. Hay otros actos programados, algunos de ellos abiertos a la participación de los visitantes. Naturalmente todos relacionados con el mundo de la oveja y el perro pastor. También habrá una feria de productos artesanos y gastronómicos de alta calidad. Servicio de bar y bocadillos. Lleguen a Vidrà yendo hacia Ripoll por la C-17. A la altura de Sant Quirze de Besora, tomen la carretera BV5227 hacia Santa Maria de Besora y Vidrà.

La Xuia a Agullana

Agullana és un municipi situat a tocar de la frontera francesa, prop de La Jonquera, a la bellíssima serralada pirinenca. En aquest petit poblet del més Alt Empordà hi celebren aquest cap de setmana la festa de la Xuia. Es tracta d’un costum ancestral en que els infants del poble recullen aliments, una recapta de fet, per menjar-se’ls a la tarda. Serà el dissabte 8 de març, a partir de les 10 hores del matí, quan sortirà des de l’escola de la cercavila de la xuia, amb la participació de tots els nens i nenes de la llar d’infants i de l’escola, i de tothom que hi vulgui participar, a cercar els aliments, botifarra, oli, vi, patates, cansalada… per les cases i masos de la contrada. Ho faran acompanyats per la banda de percussió d’els senyors del foc. A la tarda, a partir de les 15 hores, hi haurà la trobada de cuiners i mestres xuiers als baixos de l’Ajuntament. Serà aleshores quan començarà el carnestoltes infantil a la Plaça Major a càrrec de l’Oriol Canals. A les cinc a la mateixa plaça Major, s’inicia el repartiment de la tradicional “Xuia” i s’hi ballen sardanes. A la nit, gran ball de carnestoltes, a la Sala Polivalent, amb el grup Granotes de la Bassa. I, encara, més tard, en Pau de la Gramola farà que la gresca no decaigui. El poble és rural, petit i coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. Al poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. La Xuia d’Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, celebran este sábado su típica fiesta de la Xuia, en que los niños recogen alimentos que por la tarde se guisaran y compartiran. Una excusa perfecta para subir hasta Agullana y descubrir la zona, pasar a Francia por los pasos del exilio, visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

Concurs de gossos a Vidrà

Us volem convèncer d’arribar-vos fins al bonic poble de Vidràaquest primer cap de setmana de juliol. No pel concurs de gossos d’atura que hi fan, que és molt interessant, sinó perquè és un indret maravellós, enclavat en una vall molt secreta del Pre-Pirineu més bonic. A Vidrà i els seus voltants hi trobareu natura a dojo, verge, intocada, fantàstica. Amb boscos esponerosos, rierols amables de banyada familiar i prats verds amb vaques i cavalls. El poble també és magnífic. Les cases s’arrepleguen en un turó, com de pessebre. És un excel·lent punt de partida per fer excursions familiars, de baixa dificultat, per descobrir aquest territori fabulós. Si us agrada la bicicleta esteu de sort. Hi trobareu multitud de rutes ciclistes perfectament senyalitzades. I ara que us hem convençut que la fira no és el més important de Vidrà, us volem explicar que serà molt adequada per portar-hi la família. Hi haurà demostració de gossos de pagés, ovellers. Hi participaran diversos pastors professionals vinguts de Mallorca, País Valencià, País Basc, Navarra i Catalunya. La mostra tindrà lloc, com sempre, a la prada fonda, on hi trobareu també parades de productes artesans embotits, formatges, elaboració de productes amb fusta i tota mena d’objectes relacionats amb el mon del pastor i les ovelles. També concurs de tirapeus, concurs de munyir l’ovella, una demostració d’esquilar , un concurs d’endevinar el pes del xai, molts jocs per la mainada i un servei de bar. Si amb el bar no en teniu prou, cal dir que a Vidrà hi menjareu de fábula. A l’hostal Escarrà, al carrer de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasolsas, al carrer Creu de l’Arç, 2. Tel. 938 529 118. També al bar Els Caçadors, a la mateixa plaça. Tel. 938 550 104. Reserveu!. Si voleu passar un cap de setmana en aquesta terra privilegiada, cosa que fora molt bona idea, podeu dormir en un càmping preciòs, al mig del bosc, amb tots els serveis. O bé teniu la Casa Fonda Serrasola i l’Escarrà, que també són hostalets on podeu dormir. Arribeu fàcilment a Vidrà anant cap a Ripoll per la C-17. A l’alçada de Sant Quirze de Besora, preneu la carretera BV5227 cap a Santa Maria de Besora i Vidrà. Us agradarà molt!.

Vidrà es un pequeño pueblo de montaña enclavado en un valle florido, secreto y maravilloso del Pre-Pirineo más bonito. Allí encontrareis fácilmente una naturaleza virgen, con bosques frondosos, arroyos amables y prados verdes. El pueblo es magnífico. Las casas se recogen sobre una colina. Pasear por Vidrà es encantador. Por sus alrededores un privilegio. Es un excelente punto de partida para hacer excursiones familiares, de baja dificultad, para descubrir este territorio fabuloso. Si os gusta la bicicleta estáis de suerte. Encontraréis multitud de rutas ciclistas perfectamente señalizadas. En Vidrà comeréis de fábula. En el hostal Escarrá, en la calle de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasola, en la calle Creu de l’arç, 2. Tel. 938 529 118. También en el bar Los Cazadores, en la misma plaza. Tel. 938 550 104. Para dormir tienen un camping precioso, en medio del bosque, con todos los servicios. La Casa Fonda y la Escarrá son hostalillos donde se puede dormir. En este entorno privilegiado se desarrollará la feria de los perros Border Collie. Los concurso de perros pastores se hace exclusivamente con perros de raza la Border Collie que guiaran ovejas de raza Ripollesa. Un espectáculo divertido y didáctico para vuestros niños y niñas. Hay otros actos programados, algunos de ellos abiertos a la participación de los visitantes. Naturalmente todos relacionados con el mundo de la oveja y el perro pastor. También habrá una feria de productos artesanos y gastronómicos de alta calidad. Servicio de bar y bocadillos. Lleguen a Vidrà yendo hacia Ripoll por la C-17. A la altura de Sant Quirze de Besora, tomen la carretera BV5227 hacia Santa Maria de Besora y Vidrà.

Gossos d’atura a Vidrà

Us volem convèncer d’arribar-vos fins al bonic poble de Vidràaquest primer cap de setmana de juliol. No pel concurs de gossos d’atura que hi fan, que és molt interessant, sinó perquè és un indret maravellós, enclavat en una vall molt secreta del Pre-Pirineu més bonic. A Vidrà i els seus voltants hi trobareu natura a dojo, verge, intocada, fantàstica. Amb boscos esponerosos, rierols amables de banyada familiar i prats verds amb vaques i cavalls. El poble també és magnífic. Les cases s’arrepleguen en un turó, com de pessebre. És un excel·lent punt de partida per fer excursions familiars, de baixa dificultat, per descobrir aquest territori fabulós. Si us agrada la bicicleta esteu de sort. Hi trobareu multitud de rutes ciclistes perfectament senyalitzades. I ara que us hem convençut que la fira no és el més important de Vidrà, us volem explicar que serà molt adequada per portar-hi la família. Hi haurà demostració de gossos de pagés, ovellers. Hi participaran diversos pastors professionals vinguts de Mallorca, País Valencià, País Basc, Navarra i Catalunya. La mostra tindrà lloc, com sempre, a la prada fonda, on hi trobareu també parades de productes artesans embotits, formatges, elaboració de productes amb fusta i tota mena d’objectes relacionats amb el mon del pastor i les ovelles. També concurs de tirapeus, concurs de munyir l’ovella, una demostració d’esquilar , un concurs d’endevinar el pes del xai, molts jocs per la mainada i un servei de bar. Si amb el bar no en teniu prou, cal dir que a Vidrà hi menjareu de fábula. A l’hostal Escarrà, al carrer de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasolsas, al carrer Creu de l’Arç, 2. Tel. 938 529 118. També al bar Els Caçadors, a la mateixa plaça. Tel. 938 550 104. Reserveu!. Si voleu passar un cap de setmana en aquesta terra privilegiada, cosa que fora molt bona idea, podeu dormir en un càmping preciòs, al mig del bosc, amb tots els serveis. O bé teniu la Casa Fonda Serrasola i l’Escarrà, que també són hostalets on podeu dormir. Arribeu fàcilment a Vidrà anant cap a Ripoll per la C-17. A l’alçada de Sant Quirze de Besora, preneu la carretera BV5227 cap a Santa Maria de Besora i Vidrà. Us agradarà!.

Vidrà es un pequeño pueblo de montaña enclavado en un valle florido, secreto y maravilloso del Pre-Pirineo más bonito. Allí encontrareis fácilmente una naturaleza virgen, con bosques frondosos, arroyos amables y prados verdes. El pueblo es magnífico. Las casas se recogen sobre una colina. Pasear por Vidrà es encantador. Por sus alrededores un privilegio. Es un excelente punto de partida para hacer excursiones familiares, de baja dificultad, para descubrir este territorio fabuloso. Si os gusta la bicicleta estáis de suerte. Encontraréis multitud de rutas ciclistas perfectamente señalizadas. En Vidrà comeréis de fábula. En el hostal Escarrá, en la calle de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasola, en la calle Creu de l’arç, 2. Tel. 938 529 118. También en el bar Los Cazadores, en la misma plaza. Tel. 938 550 104. Para dormir tienen un camping precioso, en medio del bosque, con todos los servicios. La Casa Fonda y la Escarrá son hostalillos donde se puede dormir. En este entorno privilegiado se desarrollará la feria de los perros Border Collie. Los concurso de perros pastores se hace exclusivamente con perros de raza la Border Collie que guiaran ovejas de raza Ripollesa. Un espectáculo divertido y didáctico para vuestros niños y niñas. Hay otros actos programados, algunos de ellos abiertos a la participación de los visitantes. Naturalmente todos relacionados con el mundo de la oveja y el perro pastor. También habrá una feria de productos artesanos y gastronómicos de alta calidad. Servicio de bar y bocadillos. Lleguen a Vidrà yendo hacia Ripoll por la C-17. A la altura de Sant Quirze de Besora, tomen la carretera BV5227 hacia Santa Maria de Besora y Vidrà.

Viu la Font Picant!

La font Picant d’Argentona és un bonic racó del Parc Natural de la Serralada Litoral del Maresme. És un punt de trobada i lleure familiar ben típic, i fa uns anys encara ho era més. L’aigua de la font, picant, torna a rajar després d’un bon grapat d’anys tancada i seca. En altres temps hi arribà a haver en aquest lloc un balneari on hi acudia la burgesia de Mataró i Barcelona. Recordo haver-hi anat, de ben petit, agafant amb el meu pare el tramvia que anava de la capital del Maresme fins la vila d’estiueig d’Argentona. M’ha quedat gravat a foc el record del taulell de pedra on uns operaris venien els gots d’aigua amb bombolletes a un preu mòdic. Estava boníssima!. Tancada tota activitat l’indret caigué en un abandonament absolut. Ara, amb un petit rentat de cara, l’espai torna a reviure, molt lluny de les glòries pretèrites, però amb certa dignitat. Podeu pujar-hi a passejar, a caminar, fent la ruta de les fonts d’Argentona que inclou també la font del ferro o la de l’Esquirolet, o amb bici. Si us fa gràcia d’anar-hi heu de saber que trobareu obert el parc de la font cada dia  de 9 del matí a les 18 hores. De la font raja aigua picant, directa de la mina, si bebeu de les boques laterals. Si ho feu de l’aixeta central serà aigua normal de la xarxa pública. Si pujeu a la font el darrer cap de setmana de maig trobareu, durant tot el matí de diumenge, una nova edició del “Viu El Parc“. Aquesta divertida proposta inclou un munt d’activitats per infants, com ara un circuit d’aventura al bosc amb pont penjat, rocòdrom i una tirolina, o bé un taller de tir amb arc. També promet el circuit de Segways que us permetrà de provar aquest vehicle de dues rodes tan original. A més podreu gaudir de diversos tallers de natura, i de jocs fets a partir de material de rebuig. Tancarà la matinal un espectacle de teatre de titelles. Ja ho sabeu, natura i activitats en un espai emblemàtic del poble d’Argentona. Arribareu a la Font Picant agafant l’autopista C-32, fins l’entrada de Mataró, i desviar-se just abans, per l’autopista C-60, camí de Granollers. No fareu un parell de kms. que ja pendreu, a mà dreta, la sortida d’Argentona. A la rotonda d’entrada, i la següent, cal pendre la B-502, en direcció Vilassar de Mar i Cabrera. Uns metres per aquesta carretera urbana i ja podeu desviar-vos, a mà dreta, pel mig dels carrers d’una urbanització de casetes i xalets, pel carrer de Cires amunt fins veure ja la massa verda del bosc de la font a mà esquerra. No lluny de la font teniu el restaurant Baladia, un lloc encantador, però amb molta activitat de casaments. Si no us agraden els esdeveniments festius, aneu al centre del poble, al Celler d’Argentona. Un clàssic, rústic i encantador. Els Caçadors és a la mateixa carretera de Vilassar, 16, tel: 937 56 13 21. I Ca la Dorotea, un espai jove, al Carrer Gran, 28, tel: 937 97 02 84. Finalment recomanar també el Racó d’en Binus, al carrer Puig i Cadafalch, 14, tel: 937 97 04 64.

La fuente Picante de Argentona es un bonito rincón del Parque Natural de la Serralada Litoral del Maresme. Es un punto de encuentro y ocio familiar bien típico, y hace unos años todavía lo era más. El agua de la fuente, picante, vuelve a manar tras un buen puñado de años cerrada y seca. En otros tiempos llegó a haber en este lugar un balneario donde acudía la burguesía de Mataró y Barcelona. Recuerdo haber ido, de pequeño, cogiendo con mi padre el tranvía que iba de la capital del Maresme hasta la villa de veraneo de Argentona. Me ha quedado grabado a fuego el recuerdo del mostrador de piedra donde unos operarios vendían los vasos de agua con burbujas a un precio módico. ¡Estaba buenísima!. Cerrada toda actividad en el lugar cayó en un abandono absoluto. Ahora, con un pequeño lavado de cara, el espacio vuelve a revivir, muy lejos de las glorias pretéritas, pero con cierta dignidad. Pueden subir a pasear, a caminar, haciendo la ruta de las fuentes de Argentona, que incluye también la fuente del hierro o la del ardilla, o en bici. Si os hace gracia ir debéis saber que encontraréis abierto el parque de la fuente todos los días de 9 de la mañana a las 18 horas. De la fuente mana agua picante, directa de la mina, si bebéis de las bocas laterales. Si lo haceis del grifo central será agua normal de la red pública. Si subís a la fuente el último fin de semana de mayo encontrareis durante toda la mañana del domingo, una nueva edición del “Vive El Parque”. Esta divertida propuesta incluye un montón de actividades para niños, como un circuito de aventura en el bosque con puente colgante, rocódromo y una tirolina, o bien un taller de tiro con arco. También promete el circuito de Segways que os permitirá probar este vehículo de dos ruedas tan original. Además se podrá disfrutar de diversos talleres de naturaleza, y de juegos hechos a partir de material de desecho. Cerrará la matinal un espectáculo de teatro de títeres. Ya lo sabéis, naturaleza y actividades en un espacio emblemático del pueblo de Argentona. Llegaréis a la Fuente Picante cogiendo la autopista C-32, hasta la entrada de Mataró. Hay que desviarse justo antes, por la autopista C-60, camino de Granollers. No haréis un par de kms. que ya tomaréis, a mano derecha, la salida de Argentona. En la rotonda de entrada, y la siguiente, hay que seguir la B-502, en dirección Vilassar de Mar y Cabrera. Unos metros por esta carretera urbana y ya podéis desviaros, a mano derecha, por enmedio de las calles de una urbanización de casitas y chalets, por la calle de Cires arriba hasta ver ya la masa verde del bosque de la fuente a mano izquierda. No lejos de la fuente está el restaurante Baladia, un lugar encantador, pero con mucha actividad de bodas. Si no les gustan los eventos festivos, vayan al centro del pueblo, al Celler de Argentona. Un clásico, rústico y encantador. Los Cazadores está en la misma carretera de Vilassar, 16, tel: 937 56 13 21. Y Ca la Dorotea, un espacio joven, en la Calle Gran, 28, tel: 937 97 02 84. Finalmente recomendamos también el Racó d’en Binu, en la calle Puig i Cadafalch, 14, tel: 937 97 04 64.

Fira formatgera a la Vall de Ribes

El darrer cap de setmana d’abril, aquest any 2011 el dia 24 d’abril, es celebra la tradicional Fira formatgera de la Vall de Ribes. Sempre ens encanta pujar a la bellíssima vall pirinenca de Ribes de Freser. Sobretot ara, a la primavera, que ja comença a fer bon temps, l’aigüa rellisca arreu, i tot és fresc i gemat. Si hi passeu un cap de setmana podeu visitar el Santuari de Núria, agafant a Ribes mateix, el famosíssim  tren cremallera. O fent una ruta, bonica de veritat, pels poblets pintorescos que envolten Ribes. Recòrrer Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines… calma l’esperit. Tot els voltant de Ribes de Freser ofereixen excursions, rutes i caminades ben familiars, assequibles i fàcils. Val molt la pena fer una bona visita a la Vall de Ribes. I si necessiteu una bona excusa per gaudir del paisatge maravellós del Pirineu, ja ho sabeu: la Fira Formatgera de la Vall de Ribes us la dona. Hi trobareu els millors formatges d’aquesta terra, i del Pirineu. Formatges de tota mena i classe, de vaca, cabra i ovella, tendres, curats, de llet crua, de llet pasteuritzada… I un ampli ventall d’activitats lúdiques sempre a l’entorn del formatge. Tot el dia els visitants podran degustar i comprar els millors formatges artesans, hi haurà un taller de formatges i diversos concursos, com el de munyir a mà. Per dinar, durant el cap de setmana els restaurants de la Vall de Ribes oferiran menús temàtics al voltant del formatge. Ribes de Freser està molt ben comunicat amb Barcelona, amb autovia gratuïta fins prop de Ripoll, via Vic, per la C-17 i la N-152. Són un centenar de Kms, escassos. Per dinar i dormir trobareu molts bons hotels i restaurants. Us recomanem un lloc senzill. Una casa fonda de les d’abans, anomenada Can Prats. Està situada a la mateixa carretera N-152, al centre del poble de Ribes. Te un petit, molt petit, aparcament a l’entrada. L’Hotel Resguard dels Vents és un hotelàs “d’aquí t’espero”.  Ben tradicional per dinar a Ribes, de tota la vida: Els Caçadors. No deixeu passar l’oportunitat de gaudir de la natura exhuberant de la Vall de Ribes en família!.

El último fin de semana de abril, este año 2011 serà el día 24 de abril, se celebra la tradicional Feria quesera de la Vall de Ribes. Siempre nos encanta subir a la bellísima Ribes de Freser. Sobre todo ahora, en primavera, que ya empieza a hacer buen tiempo, el agua lo inunda todo, y todo es fresco. Se puede pasar allí un magnífico fin de semana, visitar el Santuario de Núria, tomando en Ribes mismo, el famosísimo tren cremallera. O haciendo una ruta, bonita de verdad, por los pueblos pintorescos que rodean Ribes. Recorrer Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines … calma el espíritu. Todos los alrededores de Ribes de Freser ofrecen excursiones, rutas y caminatas familiares, asequibles y fáciles. Vale la pena hacer una buena visita a la Vall de Ribes. Y si necesitan una buena excusa para disfrutar del paisaje maravilloso del Pirineo, ya la teneis:  la Feria Quesera del Valle de Ribes os la ofrece. Encontraréis allí los mejores quesos de esta tierra, y del Pirineo. Quesos de todo tipo y clase, de vaca, cabra y oveja, tiernos, curados, de leche cruda, de leche pasteurizada … Y un amplio abanico de actividades lúdicas, siempre en torno al queso. Todo el día los visitantes podrán degustar y comprar los mejores quesos artesanos, habrá un taller de quesos y varios concursos, como el de ordeñar a mano. Para comer, durante el fin de semana los restaurantes de la Vall de Ribes ofrecerán menús temáticos del queso. Ribes de Freser está muy bien comunicado con Barcelona, ​​con una autovía gratuita hasta cerca de Ripoll, vía Vic, por la C-17 y la N-152. Son un centenar de Kms., escasos. Para comer y dormir hay muchos y buenos hoteles y restaurantes. Les recomendamos un lugar muy sencillo. Una casa fonda de las de antes, llamada Can Prats. Está situada en la misma carretera N-152, en el centro del pueblo de Ribes. Tiene un pequeño, muy pequeño, aparcamiento a la entrada. El Hotel Resguard dels Vents es un hotelazo de aquí te espero. Para comer en Ribes, de toda la vida: Los Cazadores, en el centro del pueblo.

Festa de la mel a Ribes de Freser

Ribes de Freser, capital de la vall pirenaica de Ribes, és un poble pintoresc, tot i que sense gaires atractius turístics en ell mateix. Ara bé, la Vall de Ribes és tota una altra cosa. Començant pel Santuari de Núria, accessible precisament des de Ribes amb el famós tren cremallera, i acabant pels petits i bonics poblets que envolten Ribes, uns llocs fantàstics, amb una natura d’ensomni, com ara Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines… Tots al voltant de Ribes de Freser, al peu de Muntanyes tan emblemàtiques com ara el Taga o el Puigmal. Possibilitats d’excursions, rutes i caminades ben familiars, assequibles i fàcils. Per això, ja us ho avancem, val la pena fer una bona visita a la Vall de Ribes. I si hi aneu el segon cap de setmana de setembre disfrutareu de moltes i diverses activitats, per a grans i petits, relacionades totes elles amb el món de les abelles. És la Festa de la Mel. El programa està farcit d’activitats. Podreu gaudir de degustacions de productes amb mel,  tallers d’espelmes i de sabons, concurs de cuina i, el que més valorem nosaltres, un seguit d’activitats adreçades als infans. Naturalment no hi mancaran aspectes de la cultura i oficis relacionats amb les abelles i la mel, com ara el brescar. No faltarà la típica mostra artesana i una cuina de la mel oferta als restaurants associats a “Els Fogons de la Vall de Ribes”.Ribes de Freser està molt ben comunicat amb Barcelona, amb autovia gratuïta fins prop de Ripoll, via Vic, per la C-17 i la N-152. Són un centenar de Kms, escassos. Per dinar i dormir trobareu molts bons hotels i restaurants. La nostra debilitat, però, és una casa fonda de les d’abans, que s’anomena Can Prats. Està situada a la mateixa carretera N-152, al centre del poble de Ribes. Te un diminut aparcament a l’entrada. És molt senzilla, quasi bàsica, però molt recomanable. Si sou dels de l’armilla forta i gustos de senyors, i amants de dormir i menjar al mig de la natura, el vostre és l’hotel Resguard dels Vents. Ni una cosa ni l’altra, sinó un clàssic de tota la vida, on menjareu i dormireu molt a gust, el tradicional Els Caçadors. N’hi ha molts més, la mentem no poder-vos-els recomanar, perquè no els hem probat. Però a Ribes s’està bé a tot arreu.

Ribes de Freser, capital del valle pirenaico de Ribes, es un pueblo pintoresco, aunque sin muchos atractivos turísticos en sí mismo. Ahora bien, la Vall de Ribes es otra cosa. Empezando por el Santuario de Núria, accesible precisamente desde Ribes con el famoso tren cremallera, y acabando por los pequeños y bonitos pueblos que rodean Ribes, unos lugares fantásticos, con una naturaleza de ensueño, como Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines…  Todos estan alrededor de Ribes de Freser, al pie de montañas tan emblemáticas como el Taga o el Puigmal. Muchas posibilidades de excursiones, rutas y caminatas bien familiares, asequibles y fáciles. Por ello, ya os lo adelantamos, vale la pena hacer una buena visita a la Vall de Ribes. Y si vais el segundo fin de semana de septiembre disfrutaréis de muchas y diversas actividades, para grandes y pequeños, relacionadas todas ellas con el mundo de las abejas. Es la Fiesta de la Miel. El programa está repleto de actos. Podrán disfrutar de degustaciones de productos con miel, talleres de velas y de jabones, concurso de cocina y, lo que más valoramos nosotros, una serie de actividades dirigidas a los niños. Naturalmente no faltarán aspectos de la cultura y oficios relacionados con las abejas como el recoger miel. No faltará tampoco la típica muestra artesanal y una cocina de la miel ofrecida en los restaurantes asociados a “Los Fogones del Valle de Ribes”. Ribes de Freser está muy bien comunicado con Barcelona, con autovía gratuita hasta cerca de Ripoll, vía Vic, por la C-17 y la N-152. Son un centenar de Kms., escasos. Para comer y dormir teneis muchos buenos hoteles y restaurantes. Nuestra debilidad, sin embargo, es una casa fonda de las de antes, que se llama Can Prats. Está situada en la misma carretera N-152, en el centro del pueblo de Ribes. Tiene un diminuto aparcamiento en la entrada. Es muy sencilla, casi básica, pero muy recomendable. Si sois de los del chaleco fuerte y gustos de señores, y amantes de dormir y comer en medio de la naturaleza, su sitio está en el hotel Resguard dels Vents. Ni una cosa ni la otra, sino un clásico de toda la vida, donde comer y dormir muy a gusto, el tradicional Los Cazadores. Hay muchos más, lamentamos no poderoslos recomendar, porque no los hemos probado. Pero, eso si, en Ribes se está bien en todas partes.

Fira del Border Collie a Vidrà

Vidrà és un petit poblet de muntanya enclavat en una vall esponerosa, secreta i maravellosa del Pre-Pirineu més bonic. Hi trobareu natura verge, boscos esponerosos, rierols amables i de prats verds. El poble és magnífic. Les cases s’arrepleguen en un turó. Passejar per Vidrà és encantador. Pels seus voltants un privilegi. És un excel·lent punt de partida per fer excursions familiars, de baixa dificultat, per descobrir aquest territori fabulós. Si us agrada la bicicleta esteu de sort. Hi trobareu multitud de rutes ciclistes perfectament senyalitzades. A Vidrà hi menjareu de fábula. A l’hostal Escarrà, al carrer de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasolsas, al carrer Creu de l’Arç, 2. Tel. 938 529 118. També al bar Els Caçadors, a la mateixa plaça. Tel. 938 550 104. Per dormir teniu un càmping preciòs, al mig del bosc, amb tots els serveis. La Casa Fonda Serrasola i l’Escarrà són hostalets on podeu dormir. En aquest entorn privilegiat s’hi desenvoluparà la fira dels gossos Border Collie. Els concurs de gossos pastors es fa exclusivament amb cans de raça la Border Collie que pasturaran ovelles de raça Ripollesa. Un espectacle divertit i didàctic pels vostres infants. Hi ha d’altres programades, algunes d’elles obertes a la participació dels visitants, menuts i grans. Naturalment totes relacionades amb el món de l’ovella i el gos pastor. També hi haurà una fira de productes artesans i gastronòmics d’alta qualitat. Servei de bar i entrepans. Arribeu a Vidrà anant cap a Ripoll per la C-17. A l’alçada de Sant Quirze de Besora, preneu la carretera BV5227 cap a Santa Maria de Besora i Vidrà.

Vidrà es un pequeño pueblo de montaña enclavado en un valle florido, secreto y maravilloso del Pre-Pirineo más bonito. Allí encontrareis fácilmente una naturaleza virgen, con bosques frondosos, arroyos amables y prados verdes. El pueblo es magnífico. Las casas se recogen sobre una colina. Pasear por Vidrà es encantador. Por sus alrededores un privilegio. Es un excelente punto de partida para hacer excursiones familiares, de baja dificultad, para descubrir este territorio fabuloso. Si os gusta la bicicleta estáis de suerte. Encontraréis multitud de rutas ciclistas perfectamente señalizadas. En Vidrà comeréis de fábula. En el hostal Escarrá, en la calle de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202, o el Serrasola, en la calle Creu de l’arç, 2. Tel. 938 529 118. También en el bar Los Cazadores, en la misma plaza. Tel. 938 550 104. Para dormir tienen un camping precioso, en medio del bosque, con todos los servicios. La Casa Fonda y la Escarrá son hostalillos donde se puede dormir. En este entorno privilegiado se desarrollará la feria de los perros Border Collie. Los concurso de perros pastores se hace exclusivamente con perros de raza la Border Collie que guiaran ovejas de raza Ripollesa. Un espectáculo divertido y didáctico para vuestros niños y niñas. Hay otros actos programados, algunos de ellos abiertos a la participación de los visitantes. Naturalmente todos relacionados con el mundo de la oveja y el perro pastor. También habrá una feria de productos artesanos y gastronómicos de alta calidad. Servicio de bar y bocadillos. Lleguen a Vidrà yendo hacia Ripoll por la C-17. A la altura de Sant Quirze de Besora, tomen la carretera BV5227 hacia Santa Maria de Besora y Vidrà.

Sant Pere de Reixac

Quan diem Montcada i Reixac, o passem per Montcada i Reixac, sabem molt bé on és Montcada, a la sortida nord de Barcelona. Just al costat del riu Besós, travessada per nombroses autopístes, vies fèrries, carreteres i plena de polígons industrials, pedreres i fàbriques. Una població aparentment sense gens d’atractiu. Però i Reixac?. On és Reixac?. Dons Reixac és la cara més amable del municipi. L’entorn rural. L’altra cara de la moneda. Reixac ofereix una possibilitat de sortida matinal, molt propera a Barcelona, senzilla i fàcil. Des de l’esglèsia de Sant Pere de Reixac, (a la foto) que una comunitat s’encarrega de mantenir, teniu una boníssima vista de tot el Vallès, Barcelona i bona part del país, fins Montserrat. Des de Sant Pere podeu fer una sèrie de petites rutes campestres dins el parc natural de la Serra de Marina. Arribareu fins un parell de fonts, primer la dels caçadors, en una mitja hora de bon camí, després la dels Avellaners. Camins fàcils, distàncies curtes, en mig d’un alzinar en plena recuperació i d’una roureda impressionant. Cal seguir un camí ben senyalitzat, a l’entrada de Reixac, tancat amb un cadenat.  També podeu fer un itinerari circular i arribar-vos fins el Torrent de Reixac, passant per la font dels caçadors, la pedrera abandonada i la font dels avellaners. Més llarg serà pujar, per un petit corriol i de valent, fins el turó de les Maleses, amb un poblat ibèric. Encara més dur arribar-se fins el Turó del Pi Candeler, el cim de tota la zona, i dominant ja tota la plana tant del Vallès com de Marina, abocats al mar, sobre Badalona. Però aquesta excursió ja no és per infants. A Sant Pere de Reixac hi arribareu per una pista, en bon estat, que surt del km. 7 de la carretera que uneix Montcada amb Badalona, girant a mà esquerra si pugeu cap a Badalona. Passeu a tocar del restaurant can Piqué, que és l’adreça que cal seguir, sense por i fins la cuina, ja que la pista rodeja completament Can Piqué. O bé desde el Km. 8,9 de la carretera que va de Santa Coloma de Gramanet  a sant Fost de capcentelles i La Roca, seguint el marge del riu Besós. Totes dues opcions ben senyalitzades i per pistes ben conservades aptes per tota mena de vehicles. No us caldrà dinar però hi ha bons restaurants a la zona: Can Piqué, especialitzat en convits i dinars d’empresa, Cal Artillé, bona carn a la brasa, Can Toy, cassolà, Can Devesa, també per noces i convits,… tots a la carretera entre Montcada i Badalona, per la Vallensana. Uns són més estirats, altres més de petacada. Trieu.

Cuando hablamos de Montcada i Reixac, o pasamos por Montcada i Reixac, sabemos muy bien dónde está Montcada, a la salida norte de Barcelona. Justo al lado del río Besós, atravesada por numerosas autopistas, vías férreas, carreteras y llena de polígonos industriales, canteras y fábricas. Una población aparentemente sin nada de atractivo. Pero, ¿y Reixac?. ¿Dónde está Reixac?. Pues Reixac es la cara más amable del municipio. El entorno rural. La otra cara de la moneda. Reixac ofrece una posibilidad de una buena salida matinal, muy cercana a Barcelona, sencilla y fácil. Desde la iglesia de Sant Pere de Reixac, (en la foto) que una comunidad se encarga de mantener, tienen una buenísima vista de todo el Vallès, Barcelona y buena parte del país, hasta Montserrat. Desde allí se pueden hacer una serie de pequeñas rutas campestres dentro del parque natural de la Sierra de Marina. Llegareis hasta un par de fuentes, primero la de los cazadores, en una media hora de buen camino, después la de Avellaners. Caminos fáciles, distancias cortas, en medio de un encinar en plena recuperación y de un robledal impresionante. Hay que seguir un camino bien señalizado, a la entrada de Reixac, cerrado con un candado. También podeis hacer un itinerario circular y acercaros hasta el Torrent de Reixac, pasando por la fuente de los cazadores, la cantera abandonada y la fuente de los avellanos. Más largo será subir, por un pequeño sendero y duramente, hasta el cerro de las Maleses, con un poblado ibérico  en su cima. Aún más duro será llegar hasta el Cerro del Pino Candelero, la cima de toda la zona, y dominando ya toda la llanura tanto del Vallès como la de Marina, vista al mar, hacia Badalona. Pero esta excursión ya no es para niños. Hasta Sant Pere de Reixac se llega por una pista, en buen estado, que sale del km. 7 de la carretera que une Montcada con Badalona, girando a mano izquierda si estais subiendo hacia Badalona. Pasareis junto al restaurante Can Piqué, que es la dirección a seguir, sin miedo y hasta la cocina, ya que la pista rodea completamente Can Piqué. O bien desde el Km.. 8,9 de la carretera que va de Santa Coloma de Gramanet a San Fost de Capcentelles y La Roca, siguiendo el margen del río Besós. Ambas opciones bien señalizadas y se va por pistas bien conservadas, aptas para todo tipo de vehículos. No necesitareis comer, pero hay buenos restaurantes en la zona: Can Piqué, especializado en bodas y comidas de empresa, Cal Artillé, con buena carne a la brasa, Can Toy, casero, Can Devesa, también para bodas y banquetes, .. . todos en la carretera entre Montcada y Badalona, por la Vallensana. Unos son más estirados, otros más del montón. Elijan Vds.

Vidrà

Vidrà és un petit poblet de muntanya enclavat en un paisage idílic, ple de cims arronits, de boscos esponerosos coberts d’una vegetacio luxuriosa, de rierols amables i de prats sempre verds. A la tardor Vidrà exhala olors d’herba mullada i de llenya. De llar de foc. Les seves cases s’arrepleguen, totes ben juntes, com si tinguessin fred, o por, de la natura verge que les envolta. D’altres, en canvi, mases fortes, sabent-se poderoses, es mostren amb tot el seu potencial. Antigues cases pairals dels segles obscurs, del XVII, del XVIII, amb portals adovellats, finestres coronel·les i amplis domnis. Com El Cavaller, (a la foto).  Tot el terme de Vidrà, com altres veïns, és ple d’aquestes pairalies. Passejar per Vidrà poble és un goig. Cal un caminar lent, assaboridor. No hi ha cap cosa a destacar, és el conjunt. Fora del casc urbà podeu arribar-vos fins els veïnats de la Creu de l’Arç, o fins al de Ciuret. La vall està envoltada de muntanyes mítiques. Vidrà és un excel·lent punt de partida per fer-hi llargues excursions, de baixa dificultat, que permetran les famílies amb infants descobrir aquest maravellós territori. Al nord s’aixeca la Serra de Milany, amb les ruïnes del seu castell feudal. Al sud el famós Puigsacalm. Enfileu-vos fins Bellmunt. La vista és de vertígen. Mitja Catalunya al vostre abast, del Pirineu al mar. Una ruta per aquests paratges és senzillament impresionant. A la tardor un goig de colors, un festival per a la vista. Fagedes multicolors, rouredes ocres, prats, fonts, petits saltants d’aigua i rieres parladores. Des de Vidrà una xarxa de camins i pistes rurals, la majoria en molt bon estat, us duran al darrer racó. Si us agrada la bicicleta, o només caminar, esteu de sort. Multitud de rutes perfectament senyalitzades. Les vostres passes us portaran a descobrir petites ermites i esglesioles amagades. La majoria romàniques. Cabagès, Cambrils, Covildases… unes joies. S’hi menja molt bé a Vidrà. Nosaltres ho hem fet a l’hostal Escarrà, al carrer de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202. També teniu una casa fonda, el Serrasolsas, al carrer Creu de l’Arç, 2. Tel. 938 529 118. o bé el bar Els Caçadors, a la plaça. Tel. 938 550 104. Per dormir, i també per menjar, a Vidrà teniu un càmping. Un càmping preciòs, al mig del bosc, a la natura, amb tots els serveis. Si voleu dormir en un hotel, teniu els mateixos que us hem recomanat per dinar: l’Escarrà i la Casa Fonda Serrasola.

Vidrà es un pequeño pueblo de montaña enclavado en un paisage idílico, lleno de cumbres moderadas, de bosques de vegetación lujuriosa, de arroyos amables y de prados siempre verdes. En otoño Vidrà exhala olores de hierba mojada y de leña. De chimenea. Sus casas se recogen, todas muy juntas, como si tuvieran frío, o miedo, de la naturaleza virgen que las rodea. Otras, en cambio, mansiones fuertes, sabiéndose poderosas, se muestran con todo su potencial. Antiguas casas solariegas de los siglos oscuros, del XVII, del XVIII, con portales adintelados, ventanas coronelas y amplios horizontes. Como El Cavaller, (en la foto). Todo el término de Vidrà, como otros vecinos, está lleno de estas casas solariegas. Pasear por Vidrà pueblo es un gozo. Hay un caminar lento, saboreándolo. No hay nada a destacar, es el conjunto. Fuera del casco urbano podéis acercaros hasta los vecindarios de la Creu de l’arç o hasta el de Ciuret. El valle está rodeadao de montañas míticas. Vidrà es un excelente punto de partida para realizar largas excursiones, de baja dificultad, que permitirán las familias con niños descubrir este maravilloso territorio. Al norte se levanta la Sierra de Milany, con las ruinas de su castillo feudal. Al sur el famoso Puigsacalm. O podeis subir hasta Bellmunt. Allí la vista es de vértigo. Media Catalunya a su alcance, del Pirineo al mar. Una ruta por estos parajes es sencillamente impresionante. En otoño un gozo de colores, un festival para la vista. Hayedos multicolores, robledales ocres, prados, fuentes, pequeños saltos de agua y arroyos habladores. Desde Vidrà una red de caminos y pistas rurales, la mayoría en muy buen estado, lo llevarán al último rincón. Si os gusta la bicicleta, o sólo caminar, estais de suerte. Multitud de rutas perfectamente señalizadas. Sus pasos le llevarán a descubrir pequeñas ermitas e iglesias escondidas. La mayoría románicas. Cabagès, Cambrils, Covildases … unas joyas. Se come muy bien en Vidrà. Nosotros lo hemos hecho en el hostal Escarrá, en la calle de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202. También tiene una casa fonda, el Serrasolsas, en la calle Cruz del Espino, 2. Tel. 938 529 118. o bien el bar Los Cazadores, en la plaza. Tel. 938 550 104. Para dormir, y también para comer, en Vidrà tiene un camping. Un camping precioso, en medio del bosque, en la naturaleza, con todos los servicios. Si quieren dormir en un hotel, tienen los mismos que os hemos recomendado para comer: la Escarrá y la Casa Fonda Serrasola.