

Sempre ens ha agradat fer camí fins a Munic amb la família. Aquesta vegada ens hem allotjat, a l’hotel Ibis Muenchen City Arnulfpark. Bon hotel! I hem sopat al restaurant de l’hotel Novotel del costat: The Flave of Munich. Força bé! Ens fa sempre molta il·lusió voltar per Munic. És molt senzill. Podeu comprar un bitllet de grup al metro, barat i pràctic. No podeu deixar de veure la catedral, i l’església de Sant Pere, al costat, i les altres esglésies de Munic, que n’hi ha moltes! I heu d’anar a acaronar el morró del porc senglar de l’avinguda principal. Clavat al de Florència, i com allà, si ho feu, tornareu segur a la ciutat. També és obligat anar a la plaça del mercat, i dinar allà, a les taules amb la gent. Si fa fred o no us mola la companyia podeu menjar al restaurant Berni’s Nudelbrett, un italià bé de preu. No us perdèssiu l’Alta Pinacoteca, una galeria d’art fastuosa, de renom mundial. I si us ve de gust el menjar típic de la regió podeu fer cap a un restaurant bavarès, el Zum Stiftl – am Marienplatz. Idealment situat en una terrassa de la Marienplatz, a l’aire lliure, o a dins, menjareu de fàbula. Tampoc no podeu deixar d’anar, als afores de la ciutat, el Nimfebur, un castell palau de somni, amb un parc molt xulo. No us hi penseu més, Baviera és el vostre destí. I Munic la seva capital.
La MineralExpo Barcelona-Sants és una exposició de minerals, fòssils i elements relacionats amb la natura, on els visitants poden trobar actes culturals, exposicions, tallers, presentacions de llibres i, alhora, comprar ja sigui peces de col·lecció, fòssils i minerals, o bé gemmes fetes de matèries minerals com ara collarets, polseres, de pedres naturals tallades. Aquest esdeveniment, organitzat pel Grup Mineralògic Català, tindrà lloc a les Cotxeres de Sants, situades al carrer de Sants, 79 de Barcelona, aquest proper cap de setmana de març. L’horari és de 15 a 21 hores el divendres, 10 a 21 hores (dissabte) i 10 a 19:30 hores el diumenge i l’entrada és gratuïta. L’entrada és gratuïta. Aquest primer cap de setmana de març, teniu una cita a les cotxeres de Sants de Barcelona, tant si sou aficionats a la mineralogia, o simplement gent que gaudeix amb les ciències. Mineralexpo Sants no us defraudarà. No se’n troben gaires d’activitats on no cal pagar res per entrar-hi i badar. A més, hi ha una bonica, malgrat que petita, exposició de molts minerals, fòssils, penjols, bijuteria i altres articles relacionats amb el tema. Sempre sol haver-hi un espai temàtic especial, sobre un indret interessant o bé un tema didàctic. També hi ha petits i senzills tallers pels infants, com ara la recerca d’or, o de minerals. Són poca cosa, petits, però hi són. No sabem si us agraden els minerals, el que és segur que als vostres fills i filles en edat escolar sí. Encara que només sigui per xafardejar, aneu fins les cotxeres de Sants.
Este fin de semana, en las cocheras de Sants de Barcelona, las familias tienen una cita. Y si sois aficionados a la mineralogía, o simplemente gente que disfruta con las ciencias naturales, con más razón todavía. La cita es con Mineralexpo Sants. Hay buenos motivos para ir. Primero porque es gratuita. No se encuentran muchas actividades donde no haya que pagar nada para entrar y distraerse. Además, vereis una bonita, aunque pequeña, exposición de muchos minerales, fósiles, bisutería y otros artículos relacionados con el tema. Siempre suele haber un espacio temático especial, sobre un lugar interesante o bien un tema didáctico. Mineral Expo Sants dura tres días, de viernes a la tarde hasta el domingo por la tarde. Así puede llegarse hasta ella cualquier mañana o tarde. Hay pequeños y sencillos talleres para los niños, como la búsqueda de oro, o de minerales. Son poca cosa, pequeñines, pero están ahí. No sabemos si os gustan los minerales, lo que es seguro que a vuestros hijos e hijas en edad escolar sí. Aunque sólo sea para curiosear, vayan hasta las cocheras de Sants.
Molina de Aragón és una vila medieval esplèndida, intocada, morta i parada en el temps. Hi hem tornat un cap de setmana llarg, des de Zaragoza, i hem comprobat que encara no està rehabilitada, ni edulcorada. Els seus carrers empedrats son autèntics, els seus bonics palaus cauen a trossos. Les esglésies meravelloses també cauen. Tot el poble sembla una mica mort, amb botigues rònegues i antigues. Però alguna cosa està canviant. Obren nous hotels i bones tavernes. I, ben aviat un parador nacional amb 100 habitacions al turó davant de les muralles. Molina de Aragón no està a l’Aragó, està a Castella, a Guadalajara, a l’Alto Tajo, un espai natural bellíssim. I no és la única sorpresa que us donarà aquesta magnífica ciutat. Quedareu bocabadats davant l’art i la vida que encara conserva. Fa de petita capital d’una àmplia zona despoblada, deixada de la mà de Déu, però molt natural, intacta, i fabulosa. Veureu la glòria del seu castell, bestial, imponent, fastuós, imposant-se damunt les cases, dalt del seu turó. I resseguireu amb la vista les muralles, llargues, serpentejant per la terra roja. Hi visitareu els seus temples oblidats, les cases fortes, les places i carrers. I creuareu el pont damunt el rio Gallo, un afluent primerenc del Tajo, que travessa Molina amb les seves aigües netes, i ens deixa estampes tan boniques com el pont i el barri jueu. Ben a tocar de la vila medieval hi ha altres rRius frescals que donen lloc a espais naturals de primera, molt poc tocats, com Taravilla amb la llacuna, las hoces del Gallo o Peralejos de las Truchas. Espais naturals increïbles en les serres que veuen néixer el Tajo, pel camí de Cuenca. Podeu fer de Molina un centre d’excursions familiars molt bo, un pont, unes vacances. Per dormir teniu un gran hotel: L’Aura Luxury Molina, car i sofisticat i, ben aviat el Parador de Molina. Per dinar us recomanem dos llocs ben diferents: la Taverna Catacaldos. Molt bon menjar, i el restaurant El Castillo, més sofistica i molt bo, al carrer de San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19. O bé aneu al bar del Casino L’Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platets, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. L’antic “Señorio de Molina”, a mig camí de Madrid, a les serres del Tajo, us espera, amb la imponent Molina d’Aragón, una vila medieval poderosa, coronada pel seu altiu castell.
Molina de Aragón es una villa medieval espléndida, intocada, parada en el tiempo. Todavía no rehabilitada, no edulcorada, con palacios e iglesias maravillosos que se caen, o que tienen en los bajos una tienda destartalada y antigua. Molina de Aragón no está en Aragón, está en Castilla, en Guadalajara. No es la única sorpresa que les dará esta bellísima ciudad. Quedaréis boquiabiertos ante la vida que aún conserva, como pequeña capital de una amplia zona despoblada, dejada de la mano de Dios, natural, intacta, fabulosa. Verán la gloria de su castillo, bestial, imponente, fastuoso, imponiéndose sobre las casas, sobre su colina, orgulloso. Y seguiremos con la visita a las murallas, largas, serpenteando por la tierra roja. Hay visitar sus templos olvidados, las casas fuertes, las plazas y calles. Y podrán disfrutar, además, de unos alrededores maravillosos, con rios apenas nacidos, como el Gallo, que atraviesa Molina y nos deja estampas tan bonitas como el puente y el barrio judío. Ríos frescos que dan lugar a espacios naturales de primera, muy poco tocados, como Taravilla con la laguna, las hoces del rio Gallo o Peralejos de las Truchas. Espacios naturales increíbles en las sierras que ven nacer el Tajo, camino de Cuenca. Pueden hacer de Molina un centro de excursiones familiares muy bueno, para un puente, o unas vacaciones. Para comer os recomendamos dos lugares bien diferentes: la taverna Catacaldos, o el restaurante El Castillo, sofisticado y muy bueno, en la calle San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19. Tambien buen sitio el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Para dormir hay un hotel de lujo, ubicado en un palacio, el Aura Luxury. Y muy pronto un parador nacional en lo alto de un cerro frente al castillo.
Una bonica ruta familiar que podeu fer des de Zaragoza és la de la vila de Daroca. La trobareu seguint l’autopista A-23, de camí cap a Terol, a 40 km de la capital d’Aragó. És una ciutat medieval molt important i ben conservada, amb les seves muralles i torres, esglésies, convents, el seu castell i una font amb molts brocs, al costat de la porta baixa, que podeu veure a la foto. Daroca està tan ben conservada que sembla adormida en el temps. Un llarg carrer, que encara no és de vianants, (any 2023), empedrat, la creua de cantó a cantó. No us perdeu la visita de la bellíssima Basílica de los Sagrados Corporales, o de Santa Maria, joia de l’art gòtic i plateresc. Molt d’art al seu interior, tot i que molt deixat. A cada barri de l’antiga ciutat trobareu una meravellosa església romànica: Sant Miquel per exemple, i unes quantes més. Al final del llarg carrer major, o a l’inici, la bonica font dels vint brocs, i la imponent porta baixa. Tota la vila està completament envoltada de muralles, que pugen turons amunt. I dins la vila murada un petit call jueu i una moreria amb cert encant. Dit això, també us advertirem que Daroca va viure temps millors. Per dormir podeu anar a l’hotel Cienbalcones, ben instal·lat en un antic palau, graciós, modern, una mica de poble, amb restaurant. Per dinar hi ha molts llocs. A més, des de Daroca, o un cop visitada, podeu fer un tomb per llocs tan bonics com ara Molina de Aragón, a uns 60 km, o bé la llacuna de Gallocanta, a 20 km. El Monestir de Pedra no queda lluny, uns 25 km. I Calatayud a 50 km. Terol està a uns 80 km. Si no penseu dormir a Daroca podeu fer-ho a Zaragoza, un bon centre d’excursions. El nostre hotel de sempre és el Exe WTC, fantàstic. A la capital aragonesa sempre mengem, si som a l’hotel EXE WTC a la Garnacha, el nostre restaurant de sempre, un lloc magnífic, on dinareu o sopareu de fàbula. No deixeu passar l’oportunitat de veure Daroca, una meravellosa vila medieval, plena de palaus i esglésies, la majoria romàniques, i amb una juderia i una moreria. I, sobretot, feu per poder visitar per dins la basílica de los Santos Corporales. Ens va costar molt de veure-la i no ens va decebre pas. Plena d’obres d’art, tot i que molt oblidada, com la resta de Daroca, que no sembla una ciutat del segle XXI.
Daroca, en la provincia de Zaragoza, camino de Teruel, es una ciudad medieval muy importante y bien conservada, con sus murallas y torres, iglesias y conventos, un castillo y una fuente con muchos caños. Además, desde Daroca, podéis hacer una magnífica ruta por lugares tan bellos como, por ejemplo, Molina de Aragón, la laguna de Gallocanta, el Monasterio de Piedra y otros. Para dormir os recomendamos el hotel “Cienbalcones” un hotelito con mucho de encanto.
Daroca, in the province of Saragossa, in the way to Teruel, is a medieval city with walls and towers, churches and a castle and a fountain with many tubes. Also, from Daroca, you can reach some places as beautiful as, for example, Molina of Aragon, Gallocanta’s lagoon, or the Stone Monastery. To sleep we recommend to you the ”Cienbalcones” a hotel with captivation.
Londres és la capital més divertida d’Europa. Potser no és la més ordenada, ni la que te més glamour. Tampoc no seria la més monumental. Però si aneu de viatge a Londres, aquest any, o qualsevol altre any, descobrireu una vila dinàmica, alegre, cosmopolita, jove i, sobretot, molt divertida, com ja us hem dit abans. Londres és un caos. Els seus carrers descriuen corbes que no porten enlloc. Son curts i amples, acaben de sobte i estan plens de vida. Per ells es mou un trànsit de bogeria, format, bàsicament, per taxis i busos. Uns curiosos taxis antics, tots del mateix model, que fa anys eren negres i ara son de tota mena de colors i decorats amb tota mena de motius. I uns busos de dos pisos vermells, vells i nous, centenars de busos, més busos que cotxes, que faran les delícies dels vostres infants. Arribar, pujar ràpidament les escales i seure dalt de tot, a l’imperial, a primera fila del segon pis. Allà podreu veure com es desenvolupa la vida a tota pantalla. Resseguir de punta a punta la ciutat, admirar els seus monuments més emblemàtics, sense gastar gaires calers. Us assegurem que passareu bona estona de la vostra visita a la ciutat muntats dalt d’aquestes baluernes trontolladores. Un consell: escolliu les més venerables, tenen un aire de principis de segle que no podreu resistir. A més de taxis i busos, Londres compta amb una xarxa impressionant de metro i, a més, tot i ser una metròpoli gegantina, el seu centre històric resulta plènament abastable a peu. I sempre us quedarà el recurs de navegar pel Tàmesi amb un vaixell bus molt efectiu i agradable. Malgrat que el transport públic, com quasi tot a Londres, resulta francament car, hi ha travelcars d’un dia, que permeten pujar arreu, sense fer cues, i son prou asequibles. I els infants no paguen!. Us les recomanem. I tot aquest moviment per anar a veure què?. Doncs infinitat de coses. Primer Westminster, el parlament, amb el famós rellotge gegant. No us perdeu la façana que dona al riu. I Westminster l’abadia, d’un gòtic maravellós, plena de tombes de reis i reines, i d’homes i dones famosos: Newton, Haëndel… L’entrada és caríssima, com la de totes les esglésies del país. En canvi son molt econòmics els museus. Son gratuïts!. I quins museus… La National Gallery amb les seves pintures increibles, la Tate Gallery, la British i la Modern, la Wallace… i tantes altres pinacoteques magnífiques. O bé la increible col·lecció del Bristish Museum, amb peces històriques, egípcies, asíries, gregues… rampinyades de mig món. O la delícia romàntica de l’Albert i Victoria Museum amb tota mena d’artilugis de tota mena d’estils, fins amb un rinoceront dissecat. Volem deixar espai per parlar del zoo, inaudit, gran, o del musu de la ciència, que deixarà bocabadada tota la família. Aneu a Londres un cap de setmana llarg, un pont, o unes vacances. Passegeu pels seus parcs, Saint James, Hyde… plens d’animalons que us vindran a saludar-vos: ànecs, esquirols, conillets… Contempleu el canvi de guardia al palaus inmensos de Buckingham o Saint James, cada dia al matí, i veureu desfilar els guardies vestits amb aquell gorro pelut. O aneu fins al Whitehall per veure la guardia a cavall i acaronar el morro del poltre, estoic com la seva montura devant les fotos. Rondeu per la City, per extasiar-vos davant la catedral potent de Sant Pau, el racó amagat dsl Temple, o la força obscura de la Torre de Londres, presó d’estat sinistre, amb els seus Beefeaters vigilant-la. Passeu el Tàmesi pel pont de la Torre i veureu l’Sky Line amb la gran noria del mil·lèni i la piràmide de vidre, l’edifici, ara per ara, més alt d’Europa. Per dinar us recomanem els tradicionals pubs, però fugiu del centre!. O bé les cadenes de pizzeries i pasta, sempre econòmiques, com ara Prezzo o Garfunkel’s. Per dormir, amb canalla, res més econòmic que els Novotels. N’hi ha un munt, més cars quan més a tocar del centre. Us reconamem els d’Heathrow, a tocar de l’aeroport, o bé el nou que hi ha als Docklands. Molt més econòmica és la opció de triar els Novotel de Readig o Stevenage, que solen estar d’oferta, i des d’aquests poblets conduïr uns trenta kilòmetres fins un park and ride del metro de Londres. Per exemple, de Stevenage a Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly Circus, on un dia d’aparcament pot sortir per menys de 5 lliures. No deixeu passar l’ocasió de gaudir d’una de les més belles capitals d’Europa.
Londres es la capital más divertida de Europa. Quizás no sea la más ordenada, ni la que tiene más glamour. Tampoco sería la más monumental. Pero si vais de viaje a Londres, este año, que es año olímpico, o cualquier otro año, descubriréis una villa dinámica, alegre, cosmopolita, joven y, sobre todo, muy divertida, como ya os hemos dicho antes. Londres es un caos. Sus calles describen curvas que no llevan a ninguna parte. Son cortas y anchas, acaban de repente y están llenas de vida. Por ellas se mueve un tráfico de locura, formado, básicamente, por taxis y buses. Unos curiosos taxis antiguos, todos del mismo modelo, que hace años eran negros y ahora son de todo tipo de colores y decorados con todo tipo de motivos. Y unos buses de dos pisos rojos, viejos y nuevos, cientos de buses, más buses que coches, que harán las delicias de sus niños. Llegar, subir rápidamente las escaleras y sentarse arriba de todo, en la imperial, en primera fila del segundo piso. Allí podréis ver cómo se desarrolla la vida a toda pantalla. Recorrer de punta a punta la ciudad, admirar sus monumentos más emblemáticos, sin gastar muchos dinero. Les aseguramos que pasarán buen rato de su visita a la ciudad montados en estos armatostes. Un consejo: elijan los buses más venerables, tienen un aire de principios de siglo que no puede resistir. Además de taxis y buses, Londres cuenta con una red impresionante de metro y, además, a pesar de ser una metrópoli gigantesca, su centro histórico resulta plenamente alcanzable a pie. Y siempre quedará el recurso de navegar por el Támesis con un barco bus muy efectivo y agradable. A pesar de que el transporte público, como casi todo en Londres, resulta francamente caro, hay travelcars de un día, que permiten subir en todas partes, sin hacer colas, y son bastante asequibles. ¡Y los niños no pagan!. Os las recomendamos. Y todo este movimiento… ¿para ir a ver qué?. Pues infinidad de cosas. Primero Westminster, el parlamento, con el famoso reloj gigante. No os perdáis la fachada que da al río. Y Westminster la abadía, de un gótico maravilloso, llena de tumbas de reyes y reinas, y de hombres y mujeres famosos: Newton, Haëndel … La entrada es carísima, como la de todas las iglesias del país. En cambio son muy baratos los museos. ¡Son gratis!. Y qué museos … La National Gallery con sus pinturas increíbles, la Tate Gallery, la British y la Modern, la Wallace … y tantas otras pinacotecas magníficas. O bien la increíble colección del British Museum, con piezas históricas, egipcias, asirias, griegas … rampiñadas de medio mundo. O la delicia romántica de Albert y Victoria Museum con todo tipo de artilugios de todo tipo de estilos, hasta con un rinoceronte disecado. Queremos dejar espacio para hablar del zoo, inaudito, grande, o del Museu de la ciencia, que les dejará boquiabiertos. Vayan a Londres un fin de semana largo, un puente, o unas vacaciones. Paseen por sus parques, Saint James, Hyde … llenos de animales que vendrán a saludarles: patos, ardillas, conejos … Contemplen el cambio de guardia en los palacios inmensos de Buckingham o Saint James, cada mañana, y veréis desfilar los guardias vestidos con aquel gorro peludo. O bajad hasta Whitehall para ver la guardia a caballo y acariciar el morro del potro, estoico como su montura frente a las fotos. Rondad por la City, para extasiarse ante la catedral potente de San Pablo, el rincón escondido del Temple, o la fuerza oscura de la Torre de Londres, prisión de estado siniestro, con sus Beefeaters vigilándola. Pasen el Támesis por el puente de la Torre y encontrarán el Sky Line con la gran noria del milenio y la pirámide de cristal, el edificio, hoy por hoy, más alto de Europa. Para comer os recomendamos los tradicionales pubs, pero… ¡huid del centro!. O bien las cadenas de pizzerías y pasta, siempre económicas, como Prezzo o Garfunkel ‘s. Para dormir, con niños, nada más económico que los Novotel. Hay un montón, más caros cuanto más cerca del centro. Os recomendamos los de Heathrow, cerca del aeropuerto, o bien el nuevo que hay en los Docklands. Mucho más económica es la opción de elegir los Novotel de Readig o Stevenage, que suelen estar de oferta, y desde estos pueblos conducir unos treinta kilómetros hasta un park and ride del metro de Londres. Por ejemplo, de Stevenage en Cockfosters, inicio de la línea de Piccadilly Circus, donde un día de aparcamiento os puede salir por menos de 5 libras. No dejeis pasar la ocasión de disfrutar de una de las más bellas capitales de Europa.
Un cap de setmana podeu decidir fer una sortida, d’una nit o més, a Lleida. Podeu anar a dormir a l’hotel Real, un petit hotel de tres estrelles, senzill i còmode, al centre. Res de l’altre món, però molt còmode. Aprofiteu que esteu al centre per fer una volta pel casc antic i el carrer Major, típic carrer comercial de la ciutat, molt animat. Arribareu ben aviat al magnífic palau gòtic on te la seva seu l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Dins hi fan exposicions temporals molt interessants i boniques. A tocar teniu la catedral nova, un edifici neoclàssic imponent però sense massa glamour ni interès. Prop -ne agafem el carrer Cavallers amunt, parant abans a l’antic convent del Roser de Lleida, actualment parador de turisme. Aquí també podeu dormir-hi bé, però molt més car. Sempre podeu entrar a veure com ha quedat de bé! Tot seguit remuntem les escalinates que ens portaran al turó on s’aixeca la impressionant Seu Vella de Lleida, joia del gòtic català. També, a tocar, el castell de la Suda, recentment restaurat. Les vistes sobre la ciutat i els voltants son magnífiques. Baixem ara cap el centre de nou. Encara us ha de quedar temps per fer una visita al bonic Museu de Lleida, amb la seva esplèndida col·lecció medieval, però també ibera o romana. Per dinar o sopar podeu anar al restaurant el Celler del Roser, una gran elecció. Fantàstic!. Lleida, tan a tocar de casa i tan desconeguda. Una magnífica excursió familiar.
Un fin de semana se pueden decidir a hacer una salida, de una noche o más, a Lleida. Pueden alojarse en el hotel Real, un pequeño hotel de tres estrellas, sencillo y cómodo, en el centro. Nada del otro mundo, pero muy cómodo. Aprovechen que están en el centro mismo para dar una vuelta por el casco antiguo y la calle Mayor, típica calle comercial de la ciudad, muy animada. Pronto llegarán al magnífico palacio gótico donde tiene su sede el Instituto de Estudios Ilerdenses. Dentro realizan exposiciones temporales muy interesantes y bonitas. A la vuelta de la esquina hallarán la catedral nueva, un edificio neoclásico imponente pero sin demasiado glamour ni interés. Cerca tomamos la calle Cavallers hacia arriba, parando antes en el antiguo convento del Roser de Lleida, actualmente parador de turismo. Aquí también se puede dormir muy bien, pero mucho más caro. ¡Siempre se puede entrar a ver lo bien que ha quedado! A continuación remontamos las escalinatas que nos llevarán a la colina donde se levanta la impresionante Seu Vella de Lleida, joya del gótico catalán. También, muy cerca, el castillo de la Suda, recientemente restaurado. Las vistas sobre la ciudad y sus alrededores son magníficas. Bajamos ahora hacia el centro de nuevo. Aún debe quedarles tiempo para hacer una visita al bonito Museo de Lleida, con su espléndida colección medieval, pero también ibera o romana. Para comer o cenar pueden ir al restaurante el Celler del Roser, una gran elección. ¡Fantástico!. Lleida, tan cerca de casa y tan desconocida. Una magnífica excursión familiar.
El dissabte 25 de febrer, a les 20.15 hores, a l’església de la Mare de Déu del Carme de Badalona, tindrà lloc el següent concert: Cantata BWV 6 “Bleib bei uns, denn es will Abend werden” (Queda’t amb nosaltres que la nit s’acosta) amb Gisela Parodi, soprano,Maria Guirado, contralt, Marçal Subiràs, tenor i Christoph Doben, baix, CONJUNT INSTRUMENTAL del Conservatori de Música de Badalona i la direcció de Jordi Montoliu. Com sempre, l’entrada és gratuïta i l’aportació voluntària.
El sábado 25 de febrero, a las 20.15 horas, en la iglesia de la Virgen del Carmen de Badalona, tendrá lugar el siguiente concierto: Cantata BWV 6 “Bleib bei uns, denn se will Abend werden” (Quédate con nosotros que la noche se acerca) con Gisela Parodi, soprano,Maria Guirado, contralto, Marçal Subiràs, tenor y Christoph Doben, bajo, CONJUNTO INSTRUMENTAL del Conservatorio de Música de Badalona y la dirección de Jordi Montoliu. es gratuita y la aportación voluntaria.
Hem tornat de nou a València. Hem fet el curt camí des de Barcelona. És un destí fantàstic per moure’ns en família. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació molt fàcil. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Allà està l’església de Sant Nicolau, la Capella Sixtina Valenciana. Increibles pintures ocupen tota la nau. Girem a la dreta, cap al carrer Serranos fins arribar a les torres de muralla més maques d’Europa. Les passem, les admirem. Baixem al parc del Vell Túria. No hi ha riu però si bonics jardins. Reculem i entrem de nou a la ciutat antiga. A la dreta hi ha el barri del Carme, popular i llevantí. I el IVAM, el Museu d’art modern, molt maco. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Quart una mica més lluny. Tornem al carrer de Cavallers, veient les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar. Arribem de nou a la plaça de la Mare de Déu dels desamparats, al Miquelet. A la dreta, al final de la plaça, cerquem la torre amagada de l’església de Santa Catalina, torre barroca per una església gòtica preciosa. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat central de la ciutat, de nou modernista. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella de l’església dels Sants Joans i, al davant, la llotja de la seda, fantasia gòtica. La Llotja de la Seda és el millor espai del gòtic civil a Espanya, i d’Europa. Una poesia feta pedra.
I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.
Per dormir, al centre, us recomanem l’Hotel RH Sorolla Centro, una passada, i aparqueu al pàrquing Lys, al costat. Una aposta guanyadora. Per menjar al centre, qualsevol bar de tapes és prou bo. Però ens mola la Taberna de los Gómez. Fora del centre, a la ciutat de les Arts i les Ciències, teniu molts hotels. Ens agrada l’Oceànic, afiliat a Melià. Bon hotel. Per menjar, prop de l’Oceanogràfic,no us perdeu Al solito Posto, un italià on dinareu o sopareu de fàbula. Fora de la ciutat aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.
Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?.
Recomendamos tener en cuenta el hotel RH Sorolla Centro, en medio de la ciudad, y la Taberna de los Gómez para comer allí.
Aquest proper dissabte 29 de gener de 20121 a les 20.15 hores, a l’església dels pares carmelites de Badalona, podrem escoltar una nova cantata del cicle Cantates Solidàries de Bach. S’interpretarà la Cantata BWV 22. L’entrada és gratuïta i l’aportació voluntària. teniu dues entrades: el portal principal del carrer de Sant Miquel, 44 i el passadís del darrere pel carrer del Mar, 47, amb accessos habilitats. podeu venir en transport públic: metro L2 fins l’estació final de Pompeu Fabra, o bé Renfe Rodalies fins l’estació de Badalona o busos diversos fins a Badalona Centre. Una nova oportunitat d’escoltar la música excelsa de Bach de la mà de reconeguts solistes de la nostra ciutat, i de l’alumnat i professorat del Conservatori Professional de Música de Badalona, no us ho perdeu!.
El sábado dia 29 de enero de 2021 a las 20:15 de la tarde, en la iglesia de los Carmelitas de Badalona, en la calle San Miguel, 44, tenéis una cita ineludible con la bella y buena música de Bach. La cantan gente preparada del Conservatori de Música de Badalona. Una garantía. Se han propuesto hacer la serie de cantatas. Trabajo de años. Una oportunidad de oro para sentir maravillosa música, la música celestial de Bach en Badalona. Entrada libre, con donativo para Cáritas. ¡No os lo perdáis!.
De nou arriba el Nadal. l fins el 23 de desembre de 2019, teniu a la plaça de la catedral de Barcelona la tradicional fira de Santa Llúcia. La de Santa Llúcia és una d’aquelles fires entranyables que cada any visitem amb tota la família. Com ja hem dit, es munta al voltant de la Catedral de Barcelona i, sense cap mena de dubte és la més gran que amb temàtica nadalenca te lloc a Catalunya: 170 paradetes!. Els dies que toquen a Nadal estarà plena de gent. No podreu donar ni una passa. Per això us recomanem que sigueu els primers en fer-hi un tomb. Hi trobareu de tot: verd, figures del pessebre, petits artesans… Quin goig passejar pels carrers medievals del barri gòtic, visitar la catedral i veure el seu pessebre, i el de l’ajuntament. Entrar a la capella romànica de Santa Llúcia, voltar pel claustre, parar-vos davant el palau de la Generalitat o gaudir dels carrers guarnits. O senzillament passejar sense destí entre aparadors, palaus, botigues i llums per sentir l’ambient i la màgia del Nadal. No cal anar al centre d’Europa a veure els fabulosos mercats de Nadal. A casa també en tenim!.
La feria de Santa Lucía es una de esas ferias entrañables que cada año visitamos con toda la familia. Se monta en torno a la Catedral de Barcelona y, sin duda es la más grande que, con temática navideña, tiene lugar en Cataluña. Los días que estan más cerca de la Navidad está llenísima de gente. No puedes dar un paso. Da como angustia. Por ello les recomendamos que sean los primeros en dar una vuelta. Este año pueden ir desde el 26 de noviembre hasta el 23 de diciembre. La feria ha ido creciendo. Si primero era sólo de verde, y de figuritas del pesebre, muy pronto alojó también pequeños artesanos, que ocuparon las calles medievales del barrio gótico. Acercaos hasta la feria de Santa Lucía donde más de 170 puestos de belenes, luces de navidad, bolas, velas, decoración, árboles, figuras, verde, y artesanía os esperan. Aprovechad para rondar el maravilloso barrio gótico de la ciudad condal: ver el belén de la Catedral y el del ayuntamiento, la capilla románica de Santa Lucía, el claustro, el palacio de la Generalitat o las calles adornadas. O simplemente pasear sin destino entre escaparates, palacios, tiendas y luces para sentir el ambiente y la magia de la Navidad.
The Santa Lucía fair is one of those endearing fairs that we visit with the whole family every year. It is mounted around the Cathedral of Barcelona and, without a doubt, it is the largest that, with a Christmas theme, takes place in Catalonia. The days that are closer to Christmas are very crowded. You can't take a step. Give as anguish. For this reason, we recommend that you be the first to take a ride. This year they can go from November 26 to December 23. The fair has been growing. If first it was only green, and figurines of the manger, very soon it also housed small artisans, who occupied the medieval streets of the Gothic quarter. Come to the Santa Lucía fair where more than 170 stalls of nativity scenes, Christmas lights, balls, candles, decoration, trees, figures, greenery, and crafts await you. Take the opportunity to visit the wonderful Gothic quarter of the city: see the nativity scene of the Cathedral and that of the town hall, the Romanesque chapel of Santa Lucía, the cloister, the Palace of the Generalitat or the adorned streets. Or simply stroll without destination between shop windows, palaces, shops and lights to feel the atmosphere and the magic of Christmas.
La foire de Santa Lucía est l'une de ces foires attachantes que nous visitons chaque année avec toute la famille. Il est monté autour de la cathédrale de Barcelone et, sans aucun doute, c'est le plus grand qui, avec un thème de Noël, se déroule en Catalogne. Les jours qui se rapprochent de Noël sont très chargés. Vous ne pouvez pas faire un pas. Donner comme angoisse. Pour cette raison, nous vous recommandons d'être le premier à faire un tour. Cette année, ils peuvent aller du 26 novembre au 23 décembre. La foire s'est agrandie. S'il n'était d'abord que vert, et figurines de la crèche, très vite il abrita aussi de petits artisans, qui occupèrent les rues médiévales du quartier gothique. Rendez-vous à la foire de Santa Lucía où plus de 170 stands de crèches, lumières de Noël, boules, bougies, décoration, arbres, figurines, verdure et artisanat vous attendent. Profitez-en pour visiter le magnifique quartier gothique de la ville : voyez la crèche de la cathédrale et celle de la mairie, la chapelle romane de Santa Lucía, le cloître, le palais de la Generalitat ou les rues ornées. Ou tout simplement flâner sans destination entre vitrines, palaces, boutiques et lumières pour ressentir l'ambiance et la magie de Noël.
Madrid celebra l’arribada del Nadal, aquest any des del 26 de novembre i fins el 31 de desembre de 2021, com moltes grans capitals europees, i potser amb més alegria i menys restriccions. La seva magnífica Plaça Major es converteix en un gran mercat ple de acolorides casetes on ciutadans i turistes troben tota mena de figures de Betlem, instruments musicals nadalencs, joguines i articles de broma. El Nadal s’acosta i la ciutat s’omple de llums, de pistes de gel, d’espectacles… El Mercat de la Plaça Major tindrà enguany 104 casetes, que aviat és dit!. Si teniu un pont, un cap de setmana o uns dies de vacances, agafeu la família i aneu a Madrid, a gaudir del Nadal!.
Con la llegada de la Navidad a Madrid, este año del 26 de noviembre al 31 de diciembre de 2021, la ciudad toda, y muy especialmente su maravillosa Plaza Mayor, se convierte en un gran mercado lleno de coloridas casetas donde ciudadanos y turistas encuentran todo tipo de figuras de Belén, instrumentos musicales navideños, juguetes y artículos de broma. Llegaros a Madrid con el ave o con vuestro coche pero no os perdaís está gran atracción familiar navideña: Madrid, sus luces, sus pistas de hielo y sus espectaculos de Navidad… y claro, su mercadillo en la plaza mayor.
With the arrival of Christmas to Madrid (from November 26 to December 31 in 2021), the Plaza Mayor in Madrid becomes a large market full of colorful booths where citizens and tourists find all kinds of figures of Nativity scene, Christmas musical instruments, toys and joke items.
Noël approche a Madrid, et l'une des plus grandes traditions, le marché de la Plaza Mayor, revient pour célébrer ces vacances avec tous ceux qui veulent venir visiter ses 104 stands. L'Association du Marché de Noël traditionnel de la Plaza Mayor accueille tous les vendeurs de cette enclave madrilène pour proposer leurs produits de Noël où vous pourrez principalement trouver des crèches, des décorations de Noël et des articles de blague.
De nou, una nova cantata magnífica de Bach, cantada per un grup ben selecte de músics. Serà aquest proper dissabte, dia 4 de Desembre, i serà la Cantata BWV 190. S’enmarca, a més, en les celebracions del 10e. Aniversari de les Cantates Solidàries de Bach. No podeu faltar-hi. No us ho podeu perdre! Recordeu: el dissabte 4 de desembre a les 20.15 hores, a l’església dels pares carmelites de Badalona, entrada pel carrer Sant Miquel i també pel carrer del Mar. Actuen el Conjunt Instrumental del Conservatori i Solistes, dirigits per Jordi Montoliu, interpretant la Cantata BWV 190 “Singet dem Herrn ein neues Lied!“ “Canteu al Senyor un càntic nou“de J. S. Bach. Com sempre l’entrada és lliure i gratuïta i només es demanarà una aportació totalment voluntària al final del concert. No deixeu de gaudir d’aquest excel·lent concert, difícil de trobar i d’escoltar avui en dia, a Badalona.
De nuevo, una nueva cantata magnífica de Bach, cantada por un grupo selecto de músicos. Será este próximo sábado, día 4 de Diciembre, y será la Cantata BWV 190. Se enmarca, además, en las celebraciones del 10e. Cumpleaños de las Cantatas Solidarias de Bach. No puede faltar. ¡No se lo puede perder! Recuerde: el sábado 4 de diciembre a las 20.15 horas, en la iglesia de los padres carmelitas de Badalona, entrada por la calle Sant Miquel y también por la calle del Mar. Actúan el Conjunto Instrumental del Conservatorio y Solistas, dirigidos por Jordi Montoliu, interpretando la Cantata BWV 190 “Singet dem Herrn ein neues Lied!” “Cantad al Señor un cántico nuevo” de J. S. Bach. Como siempre, la entrada es libre y gratuita y sólo se pedirá una aportación totalmente voluntaria al final del concierto. No deje de disfrutar de este excelente concierto, difícil de encontrar y escuchar hoy en día, en Badalona.
Again, a magnificent new cantata by Bach, sung by a well-selected group of musicians. It will be this coming Saturday, December 4, and will be the Cantata BWV 190. It is also part of the celebrations of the 10th. Anniversary of Bach's Solidarity Cantatas. You can't miss it. Do not miss it! Remember: on Saturday 4 December at 8.15 pm, in the church of the Carmelite Fathers in Badalona, entrance on Carrer Sant Miquel and also on Carrer del Mar. The Instrumental Ensemble of the Conservatory and Soloists perform, conducted by Jordi Montoliu, performing the Cantata BWV 190 "Singet dem Herrn ein neues Lied!" "Sing to the Lord a new song" by J. S. Bach. As always, admission is free and only a completely voluntary contribution will be requested at the end of the concert. Be sure to enjoy this excellent concert, difficult to find and listen to today, in Badalona.
Aquest cap de setmana del 5 al 7 de novembre de 2021 arriba de nou el Llum BCN el festival de la llum als carrers de Barcelona. El Poblenou serà l’escenari principal d’aquest festival de prestigi internacional i un dels esdeveniments més esperats del calendari cultural de la ciutat que, enguany, arriba a la desena edició. El festival il·lumina el paisatge urbà del Poblenou i els grans edificis d’última generació, antigues xemeneies, naus industrials que hi abunden i, que en molts casos obren, per primera vegada, les portes a espais d’accés restringit. No us el perdeu!
Llum BCN vuelve este noviembre a las calles de Barcelona. El Poblenou será el escenario principal de este festival de prestigio internacional, uno de los acontecimientos más esperados del calendario cultural de la ciudad, que, este año, llega a la décima edición en unas fechas excepcionales mientras prepara el retorno a su formato habitual, en febrero del 2022. No os lo perdais…
Llum BCN will brighten up the streets of Barcelona once again this November, with Poblenou serving as the epicentre of this internationally acclaimed festival of lights. Celebrating its 10th anniversary this year, Llum BCN has become one of the most eagerly awaited events on the city’s cultural calendar. The schedule for 2021 is exceptional, giving the festival time to prepare for its regular comeback in February 2022. Don’t lose it…
Hem visitat molts pobles medievals arreu de Catalunya, Espanya o Europa. I havíem passat moltes vegades per la carretera que uneix Lleida i la Vall d’Aran passant per Benavarri, des de petits, amb els pares i avis. Però mai ens havíem deturat a Montañana. I això s’ha demostrat molt erroni, perquè no hem vist mai un poble medieval com Montañana. Ens ha impresionat, ens ha captivat. Aneu-hi abans que esdevingui Disneyland. Abans que les sevescases de pedra, ara buides o ne venda es transformin en segones residències, hotelets amb encant, bars de disseny i botigues de records. Abans que arreglin les pedres del carrer amb llambordes postmodernes. Ara encara podreu gaudir de les seves velles casones, del pont medieval sense cuidar, dels carrers costeruts plens de picons de riu atentics, de la seva església romànica de Sant Joan, envoltada de camps, als afores, o de la seva imponent abadia de Santa Maria de Baldós, allà dalt, tocant el cel. El poble medieval de Montañana mereix una visita. La millor decisió del vostte viatge via cap a la vall d’Aran: parar a Montañana. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb aquell pont petit i bonic, amb aquella torre de la presó, ben altenerosa, amb una ermita romànica i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellosa, plena de pintures a l’interior, i amb la portalada de capitells historiats. Si la voleu veure adreceu-vos a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa, de llarg! Per dinar o dormir, si us cal, aneu al veí poble de Puente Montañana. Allà teniu el hostal i restaurant Condes de Ribagorza, bon lloc per dormir i per menjar. A Puente Montañana neix la carretera que baixa cap el Congost de Montrebei, que ara està molt de moda, i que és ben espectacular. També s’ajunta allà mateix la carretera que ve de Tremp, per si pugeu per l’altra costat. No lluny teniu Areny de Noguera, un altre poble medieval, menys interessant, més modern. I Roda d’Isàbena amb la seva fabulosa catedral romànica. A Montañana fan una festa medieval molt xula. No us la perdeu!
Nous avons visité de nombreuses villes médiévales à travers la Catalogne, l'Espagne et l'Europe. Et nous avions passé plusieurs fois le long de la route qui relie Lleida et le Val d'Aran en passant par Benavarri, dès notre plus jeune âge, avec les parents et les grands-parents. Mais nous ne nous étions jamais arrêtés à Montañana. Et cela s'est avéré très faux, car nous n'avons jamais vu un village médiéval comme Montañana. Il nous a impressionnés, il nous a captivés. Allez-y avant qu'il ne devienne Disneyland. Avant que les maisons en pierre, aujourd'hui vides ou à vendre, ne soient transformées en résidences secondaires, hôtels de charme, bars de créateurs et boutiques de souvenirs. Avant de réparer les pavés de la rue avec des pavés postmodernes. Aujourd'hui, vous pouvez encore profiter de ses vieilles demeures, du pont médiéval non gardé, des rues escarpées pleines de pics fluviaux attentifs, de son église romane de Sant Joan, entourée de champs, à la périphérie, ou de son imposante abbaye de Santa Maria de Baldós, là-haut , touchant le ciel. Le village médiéval de Montañana mérite une visite. La meilleure décision de votre voyage via le Val d'Aran : s'arrêter à Montañana. Un authentique village médiéval, pierre vivante, sans artifice. Avec ce petit et beau pont, avec cette tour de la prison, très haute, avec un ermitage roman et une église romane, avec un château mitoyen, au sommet du village. Incroyable et merveilleux, plein de peintures à l'intérieur et avec le portail des capitales historiques. Si vous voulez le voir, rendez-vous à l'office de tourisme. La meilleure ville de la Ribagorça aragonaise, de loin ! Pour déjeuner ou dormir, si besoin, rendez-vous au village voisin de Puente Montañana. Là, vous avez l'auberge et le restaurant Condes de Ribagorza, un bon endroit pour dormir et manger. A Puente Montañana naît la route qui descend aux gorges de Montrebei, qui est maintenant très à la mode et très spectaculaire. La route venant de Tremp y rejoint également, au cas où vous monteriez de l'autre côté. Non loin de là se trouve Areny de Noguera, un autre village médiéval, moins intéressant, plus moderne. Et Roda d'Isàbena avec sa fabuleuse cathédrale romane. À Montañana, ils organisent une fête médiévale très cool. Ne le manquez pas!
We have visited many medieval towns throughout Catalonia, Spain and Europe. And we had passed many times along the road that connects Lleida and the Aran Valley passing through Benavarri, from an early age, with parents and grandparents. But we had never stopped in Montañana. And this has proved very wrong, because we have never seen a medieval village like Montañana. It has impressed us, it has captivated us. Go there before it becomes Disneyland. Before the stone houses, now empty or for sale, are transformed into second homes, charming hotels, designer bars and souvenir shops. Before they fix the street stones with postmodern cobblestones. Now you can still enjoy its old mansions, the neglected medieval bridge, the steep streets full of attentive river peaks, its Romanesque church of Sant Joan, surrounded by fields, on the outskirts, or its imposing abbey of Santa Maria de Baldós, up there, touching the sky. The medieval village of Montañana is worth a visit. The best decision of your trip via the Aran Valley: stop in Montañana. An authentic medieval village, living stone, without artifice. With that small and beautiful bridge, with that tower of the prison, very high, with a Romanesque hermitage and a Romanesque church, with a terraced castle, at the top of the village. Incredible and wonderful, full of paintings inside, and with the portal of historic capitals. If you want to see it, go to the tourist office. The best town in the Aragonese Ribagorça, by far! For lunch or sleep, if necessary, go to the neighboring village of Puente Montañana. There you have the hostel and restaurant Condes de Ribagorza, good place to sleep and eat. In Puente Montañana is born the road that goes down to the Montrebei Gorge, which is now very fashionable, and is very spectacular. The road coming from Tremp also joins right there, in case you go up the other side. Not far away is Areny de Noguera, another medieval village, less interesting, more modern. And Roda d'Isàbena with its fabulous Romanesque cathedral. In Montañana they have a very cool medieval party. Do not miss it! Hemos visitado muchos pueblos medievales en toda Cataluña, España o Europa. Y habíamos pasado muchas veces por la carretera que une Lleida y Vall d'Aran pasando por Benavarri, desde pequeños, con los padres y abuelos. Pero nunca nos habíamos detenido en Montañana. Y esto se ha demostrado muy erróneo, porque nunca hemos visto un pueblo medieval como Montañana. Nos ha impresionado, nos ha cautivado. Vaya antes de que sea Disneyland. Antes de que sus casas de piedra, ahora vacías o en venta, se transformen en segundas residencias, hotelitos con encanto, bares de diseño y tiendas de recuerdos. Antes de que arreglen las piedras de la calle con adoquines posmodernos. Ahora todavía podrá disfrutar de sus viejas casonas, del puente medieval sin cuidar, de las calles empinadas llenas de picones de río atenticos, de su iglesia románica de San Juan, rodeada de campos, en las afueras, o de su imponente abadía de Santa María de Baldós, allá arriba, tocando el cielo. El pueblo medieval de Montañana merece una visita. La mejor decisión de su viaje via hacia el valle de Aran: parar en Montañana. Un pueblo medieval auténtico, piedra viva, sin artificio. Con ese puente pequeño y hermoso, con aquella torre de la cárcel, muy altenerosa, con una ermita románica y una iglesia románica, con castillo adosado, en lo más alto del pueblo. Increíble y maravillosa, llena de pinturas en el interior, y con la portada de capiteles historiados. Si la quiere ver diríjase a la oficina de turismo. ¡El mejor pueblo de la Ribagorza aragonesa, de largo! Para comer o dormir, si es necesario, acuda al vecino pueblo de Puente Montañana. Allí tiene el hostal y restaurante Condes de Ribagorza, buen lugar para dormir y para comer. En Puente Montañana nace la carretera que desciende hacia el Congost de Montrebei, que ahora está muy de moda, y que es espectacular. También se junta allí mismo la carretera que viene de Tremp, por si sube por el otro lado. No lejos tiene Areny de Noguera, otro pueblo medieval, menos interesante, más moderno. Y Rueda de Isábena con su fabulosa catedral románica. En Montañana celebran una fiesta medieval muy chula. ¡No se la pierdan!
You must be logged in to post a comment.