Bilbao


Bilbao, abans símbol de ciutat industrial i bruta, és ara la punta de llança de la modernitat. La transformació, molt radical, es deu a la iniciativa de construir el museu Guggenheim, que si no us agrada l’art modern podeu passar de visitar. Però si que cal fer un tomb per l’exterior, força al·lucinant. L’edifici, a tocar de la ria, canvia de color segons les hores del dia. Tot en els voltants del museu és innovador: el tramvia, els pints, els passejos. I sempre us quedarà, si el Guggenheim no us fa el pes, el casc vell de Bilbao, Begoña, o el museu d’art, molt més tradicional, amb grans obres mestres. Recordeu que ha Barakaldo, a tocar de Bilbao, hi ha un novotel.  http://www.bilbao.net/nuevobilbao/jsp/bilbao/prehome.jsp

Bilbao, antes símbolo de ciudad industrial y sucia, es ahora la punta de lanza de la modernidad. La transformación, muy radical, se debe a la iniciativa de construir el museo Guggenheim, que si no os gusta el arte moderno podéis pasar de visitar. Pero si que hace falta dar una vuelta por el exterior, bastante alucinante. El edificio, al lado de la ría, varia de color según las horas del día. Todo en los alrededores del museo es innovador: el tranvía, los puentes y los paseos. Y siempre os quedará, si el Guggenheim no os gusta, el casco viejo de Bilbao, Begoña, o el museo de arte, mucho más tradicional, con grandes obras cumbre del barroco. Recordad que en Barakaldo, a tocar de Bilbao, hay un novotel. http://www.bilbao.net/nuevobilbao/jsp/bilbao/prehome.jsp

Vall d’Azun


El Pirineu francès te racons esplèndits, i valls modestes, i desconegudes. Així passa amb la vall d’Azun, baixant el mític Col d’Aubisque. La capital Arrens-Marsous, és un poblet encantador que, a l’estiu ofereix múltiples atractius turístics. El llac d’Estaing, el propi Aubisque, els rius… i no us podeu perdre el restaurant oriental de la vila: “Mille et une épices”, evocador i refinat, amb una cuina molt cuidada. http://www.valdazun.fr/

El Pirineo francés tiene rincones bellísimos y valles modestos y desconocidos. Así pasa con el valle de Azun, justo bajando del mítico Col de Aubisque. La capital, Arrens-Marsous, es un pueblo encantador que, en verano, ofrece múltiples atractivos turísticos. El lago de Estaing, el propio Aubisque, los ríos… y no os podéis perder el restaurante oriental de la villa: “Mille te une épices”, evocador y refinado, con una cocina muy cuidada. http://www.valdazun.fr/

Miraflores


La cartoixa de Miraflores, prop de Burgos, on encara viuen uns quants monjos en complerta clausura, amaga un tresor que no podeu deixar de veure: el retaure de l’altar major, de Gil de Siloé, una joia única del renaixement, acompanyant els sepulcres magnífics del rei Joan II i la seva dona. No fa mandra anar seguint el parc de l’Arlanzón, veritable pulmó verd de Burgos, fins a les portes del cenobi. S’hi pot anar fins i tot caminant o en bici. La relació qualitat preu és insuperable, doncs la visita és gratuita.  http://www.cartuja.org/

La cartuja de Miraflores, cerca de Burgos, dónde todavía viven unos cuántos monjes en clausura, esconde un tesoro que no podéis dejar de ver: el retablo del altar mayor, de Gil de Siloé, una joya única del renacimiento, acompañando los sepulcros magníficos del rey Juan II y su mujer. No da pereza ir siguiendo el parque del Arlanzón, verdadero pulmón verde de Burgos, hasta las puertas del cenobio. Se puede ir incluso andando o en bici. La relación calidad precio es insuperable, pues la visita es gratuita. http://www.cartuja.org/

Sant Juan Nuevo


El monestir nou de San Juan de la Peña era, fins fa pocs anys, un piló de ruines venerables on qualsevol persona podia entrar, amb les taulades esbotzades i els murs derruïts. Ara, Sant Juan nou, al pla de sant Ignasi, és el centre d’interpretació de tot el conjunt de la Peña. El lloc on cal arribar, on es pot aparcar, on s’agafa l’autobús per visitar el monestir antic. També un restaurant self-service, un hotel de quatre estrelles i els eu restaurant de disseny i un museu molt modern, avantguardista. No cal que us digui que no deixeu de visitar-lo. Segur que ho fareu. Ara no es pot veure Sant Juan de la Peña sense passar abans per Sant Juan de dalt. Aprofiteu els boscos per fer una migdiada, s’hi està molt bé. http://www.monasteriosanjuan.com/

El monasterio nuevo de San Juan de Peña era, hasta hace pocos años, un montón de ruinas venerables dónde cualquier persona podía entrar, con tejados hundidos  y los muros derruidos. Ahora, San Juan nuevo, en el llano de san Ignacio es el centro de interpretación de todo el conjunto de la Peña. El lugar dónde hay que  llegar, donde se puede aparcar, donde se coge el autobús para visitar el monasterio antiguo. También un restaurante self-service, un hotel de cuatro estrellas y un restaurante de diseño, amén de un museo muy moderno, vanguardista. No hace falta que os diga que no debeis dejar de visitarlo. Seguro que lo haréis. Ahora no se puede ver Santo Juan de Peña sin pasar antes por Santo Juan Nuevo. Aprovechad los bosques para daros una siesta, se está muy bien. http://www.monasteriosanjuan.com/

Villanueva de los Infantes


En plena Manxa, no gaire lluny de Ruidera o de Valdepeñas, Villanueva apareix com un destí d’art i de història en mig dels horitzons dilatats d’aquesta regió. Els carrers i palaus, els convents, la colegiata on està enterrat Francisco de Quevedo, tot l’art d’aquesta ciutat us convida a una volta minuciosa per la mateixa.  http://www.infantes.org

En plena Mancha, no lejos de Ruidera o de Valdepeñas, Villanueva aparece como un destino de arte y de historia en medio de los horizontes dilatados de esta región. Las calles y palacios, los conventos, la colegiata dónde está enterrado Francisco de Quevedo, todo el arte de esta ciudad os invita a una vuelta minuciosa por la misma. http://www.infantes.org

Zuriza


Si el Pirineu d’Aragó té un racó màgic, aquest és Zuriza. Ja el camí per arribar-hi, pujant tot el vall d’Ansó fins al lloc on neix el riu, és un espectacle difícilment oblidable. http://www.valledeanso.com/  El riu brama encaixat al costat de la carretera, travessant un estret que dura kilòmetres i més kilòmetres més enllà d’Ansó. La vegetació és un esclat de luxuria verda. A la tardor, una simfonia de colors. I quan sembla que no hi ha més enllà, que el vall acabarà en un cul de sac, allà, allà mateix, s’obre el circ glaciar de Zuriza. Hi ha un càmping i poc més. De fet aviat ja no hi haurà càmping. http://campingzuriza.valledeanso.com/  Muntanyes, rius, neu, natura… Zuriza. Podeu complementar la visita a Zuriza amb una ruta pels valls d’Aragó: Hecho i Ansó, o pel vall del Roncal, a Navarra. http://www.vallederoncal.es/   Nosaltres vàrem dormir a Isaba, al Roncal navarrès, a casa Lola, un hotelet familiar fantàstic que us recomanem molt de debó. I només a una vintena de kilòmetres de Zuriza. http://www.hostal-lola.com/ 

Si el Pirineo de Aragón tiene un rincón mágico, este es Zuriza. Ya el camino para llegar hasta allí, que va subiendo todo el valle de Ansó hasta el lugar dónde nace el río, es un espectáculo inolvidable. http://www.valledeanso.com/ El río berrea encajado junto a la carretera, atravesando un estrecho durante kilómetros más allá de Ansó. La vegetación es un estallido de lujuria verde. En otoño, una sinfonía de colores. Y cuando parece que no hay más allá, que el valle acabará en un muro, allá, allá mismo, se obre el circo glaciar de Zuriza. Hay un càmping y poco más. De hecho pronto ya no habrá càmping. http://campingzuriza.valledeanso.com/   Montañas, ríos, nieve, naturaleza… Zuriza. Podéis complementar la visita a Zuriza con una ruta por los valles de Aragón: Hecho y Ansó, o por el valle del Roncal, en Navarra. http://www.vallederoncal.es/ Nosotros dormimos en Isaba, en el Roncal navarro, en casa Lola, un hotelito familiar fantástico que os recomendamos de corazón. Esplendido. Y sólo a una veinte kilòmetros de Zuriza. http://www.hostal-lola.com/

Ave


Heu pensat de fer una volta amb l’AVE, o amb el seu substitut més baratet, entre Barcelona i Tarragona o fins a LLeida, o de Tarragona a Lleida o a Saragossa o Madrid. En tots els casos disfrutareu de la sensació d’alta velocitat, no massa sensacional, i podreu veure una ciutat nova. A la foto, Lleida. Per pocs o molt diners, des de nou a cinquanta euros depenent del trajecte i del tren, sabreu el que és anar amb AVE. Ideal per dies perduts en que no sabeu què fer.  http://www.renfe.es/ave/

Habéis pensado en dar una vuelta con el AVE, o con su sustituto más baratito, entre Barcelona y Tarragona o hasta Lleida, o de Tarragona a Lleida o hasta Zaragoza o incluso hasta Madrid. En todos los casos disfrutareis de la sensación de la alta velocidad, no demasiado sensacional, y podréis ver una ciudad nueva. En la foto, Lleida. Por poco o mucho dinero, desde nueve a cincuenta euros dependiendo del trayecto y del tren, sabréis lo que es ir con el AVE. Ideal para días perdidos en que no sabéis qué hacer. http://www.renfe.es/ave/

Medinaceli


L’altra joia de la corona que Soria ofereix als automovilistes que corren per l’autovia Madrid-Barcelona, molt propera al monestir de Santa Maria de la Huerta, és la ciutat ducal de Medinaceli. Romana, àrab i cristiana, dalt del seu imponent penyal, Medinaceli desafia el pas del temps. El seu arc romà, la seva plaça porxada amb el palau dels ducs, la seva colegiata, els seus carrers medievals, tot us convida a aturar-vos, uns minuts, i visitar-la. No us en penedireu.   http://www.medinaceli.es/

La otra joya de la corona que Soria ofrece a los automovilistas que corren por la autovía Madrid-Barcelona, muy próxima al monasterio de Santa Maria de la Huerta, es la ciudad ducal de Medinaceli. Romana, árabe y cristiana, sobre su imponente peñasco, Medinaceli desafía el paso del tiempo. Su arco romano, su plaza de soportales con el palacio de los duques, su colegiata, sus calles medievales, todo os invita a pararos, unos minutos, y visitarla. No os arrepentiréis. http://www.medinaceli.es/

La Huerta


Santa Maria de la Huerta és un monestir preciòs i magnífic situat en plena ruta Barcelona-Madrid, a la provincia de Sòria. Val la pena parar una estona, abandonar l’autovia, i fer un descans tot visitant aquest cenobi cistercenc, encara avui dia ben viu, habitat per monjos de la trapa. El refetor us deixarà bocabadats: s’hi han fet pel·licules i tot. Mireu-vos la web: http://www.monasteriohuerta.org/ 

Santa Maria de la Huerta es un monasterio precioso y magnífico sito en plena ruta Barcelona-Madrid, en la provincia de Soria. Vale la pena parar un rato, abandonar la autovía, y darnos un merecido descanso visitando este cenobio cisterciense, todavía hoy bien vivo, habitado por monjes de la trapa. El refectorio os dejará boquiabiertos: se han rodado peliculas y todo aquí. Miraos la web: http://www.monasteriohuerta.org/

Universitat


L’edifici neorromànic de la Universitat de Barcelona, que s’alça al mig de la ciutat, amaga tresors que mereixen una detinguda visita. Els seus jardins, els seus dos claustres, l’escala d’honor, el paraninf… llocs tots ells monumentals, plens d’obres d’art. Entreu-hi un dia i ja em direu que us sembla.

El edificio neorrománico de la Universidad de Barcelona, que se levanta en medio de la ciudad, esconde tesoros que merecen una detenida visita. Sus jardines, sus dos claustros, la escalera de honor, el paraninfo… lugares todos ellos monumentales, llenos de obras de arte. Entrad un día y ya me diréis que os parece.

Jardins de la Universitat


Els Jardins de la Universitat de Barcelona, en ple centre de la ciutat, són un espai idílic, un lloc de pau i tranquilitat molt desconegut. Poquíssimes persones saben que al darrera de l’imponent edifici de plaça universitat hi ha un oasi espectacular, ple d’arbres monumentals, fonts i estanys. Perdeu uns minuts per visitar-los. De ben segur que hi tornareu més vegades.

Los Jardines de la Universidad de Barcelona, en pleno centro de la ciudad, son un espacio idílico, un lugar de paz y tranquilidad muy desconocido. Poquísimas personas saben que detras del imponente edificio de Plaza Universidad existe un oasis espectacular, lleno de árboles monumentales, fuentes y estanques. Perded unos minutos para visitarlos. De bien seguro que volveréis más veces.

Parc de la Ciutadella


El parc de la Ciutadella és un dels nombrosos parcs de la ciutat de Barcelona que sovint tenim ignorats com a lloc per a passar un matí, o una tarda, ben divertida amb els nostres infants. I fem malament. I no pel zoo, que també és una possibilitat, ni pels museus, com ara el de zoologia o el de geologia que el parc conté. Em refereixo al parc en si. Als bonics jardins, la font monumental, el llac on llogen barquetes, les zones d’esbarjo amb regaladors i, fins i tot, una ludoteca pública. Apa!, animeu-vos!.

El parque de la Ciutadella es uno de los numerosos parques de la ciudad de Barcelona que, a menudo tenemos ignorados como lugar para pasar una mañana, o una tarde, bien divertida con nuestros niños. Hacemos mal. Y no por el zoo, que también es una posibilidad, ni por los museos, como por ejemplo el de zoología o el de geología que el parque contiene. Me refiero al parque en sí. A los jardines, a la fuente monumental, al lago dónde alquilan  barquitas, o a las zonas de recreo con columpios y, incluso, una ludoteca pública. ¡Hala, animaros!.

Neouvielle


El massís i els llacs de Neouvielle es troben en territori francés, però no gaire lluny de Bielsa, al Pirineu d’Aragó. Només cal passar el tunel de Bielsa, entrant a França, i baixar uns dotze kms. de la carretera que mena a Arreau. A mà esquerra trobareu la desviació cap als llacs de Neouvielle. Si no és temporada hivernal, o temporada turística, us hi deixaran pujar amb el vostre cotxe. Si hi ha molta neu, o molta gent, us faran deixar el cotxe i agafar un autobús. De tota manera val la pena. A més de 2000 mts d’altura, quatre preciosos llacs semblen tocar el cel. Aigües netes, blau profund o verd maragda. Completeu l’excursió baixant fins Arreau o visitant els boscos propers.  http://www.tourisme-hautes-pyrenees.com/

El macizo y los lagos de Neouvielle se encuentran en territorio francés, pero no muy lejos de Bielsa, en el Pirineo de Aragón. Sólo hace falta pasar el tunel de Bielsa, entrar en Francia, y bajar unos doce kms. de la carretera que lleva a Arreau. A mano izquierda encontraréis la desviación sube a los lagos de Neouvielle. Si no es temporada hivernal, o temporada turística, os dejarán subir con vuestro coche. Si hay mucha nieve, o mucha gente, os harán dejar el coche y coger un autobús. De todas maneras vale la pena. A más de 2000 mts de altura, cuatro preciosos lagos parecen tocar el cielo. Aguas limpias, azul profundo o verde esmeralda. Completáis la excursión bajando a Arreau o visitando los bosques próximos. http://www.tourisme-hautes-pyrenees.com/

Panticosa


El poble de Panticosa està situat en ple Pirineu Aragonès, i s’hi arriba per Huesca, Sabiñánigo i Biescas. El Balneari, un lloc paradisíac pels amants de l’alta muntanya, i pels gastrònoms bon vivants, es troba un xic més a munt, rodejat de pics de més de 2500 mts. d’alçada. Allà hi ha un llac, tres o quatre hotels de diferent categoria, un spa, i molts boscos i prats per la canalla. També moltes excursions a fer pels “ibones” (llacs), i els cims que envolten el balneari. Aneu a Panticosa. No voldreu pas tornar.  http://www.panticosa.com/    http://valletena.com/     http://www.panticosa.es/

El pueblo de Panticosa está situado en pleno Pirineo Aragonés, y se llega por Huesca, Sabiñánigo y Biescas. El Balneario, un lugar paradisíaco, sobretodo para los amantes de la alta montaña, y los gastrònomos, se encuentra arriba, rodeado de picos de más de 2500 mts. de altura. Allá hay un lago, tres o cuatro hoteles de diferente categoría, un spa, y muchos bosques y prados para la chiquillería. También muchas excursiones a hacer por los “ibones” (lagos), y las cumbres que rodean el balneario. Id a Panticosa. No querréis volver. http://www.panticosa.com/   http://valletena.com/     http://www.panticosa.es/

Valcabrere


Saint Just de Valcabrere és una del·licadíssima basílica romànica amb uns capitells esculpits fantàstics, sitauda a pocs kms. de la Vall d’Aran, i de Bagneres de Luchon, i al mateix costat de la catedral de Sant Bertrand de Comminges. Si ja heu visitat tot el que era humanament visitable a la Vall d’Aran, feu una escapada a´la veïna comarca del Comminges. I si hi aneu, no deixeu de visitar Valcabrere, i tampoc Sanint Bertrand. http://www.tourisme-stgaudens.com/web/es/132-saint-just-de-valcabrere.php

San Justo de Valcabrere es una delicadísima basílica románica con unos capiteles esculpidos fantásticos, sitauda a pocos kms. del Valle de Aran, y de Bagneres de Luchon, y al mismo lado de la catedral de San Bertrand de Comminges. Si ya habéis visitado todo el que era humanamente visitable en el Valle de Aran, haced una escapada a la vecina comarca del Comminges. Y si vais, no dejeis de visitar Valcabrere, y tampoco Sanint Bertrand. http://www.tourisme-stgaudens.com/web/es/132-saint-just-de-valcabrere.php