Ljubljana


A Eslovènia, un bellíssim petit país Centreeuropeu, al mig dels Alps Julians, teniu una ciutat ben bonica per visitar durant unes vacances. Es tracta de Ljubljana, la capitat eslovena, tan maca com el seu estat. Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell dalt d’un turó, quatre carrers medievals, un riu calmat i apacible, uns ponts damunt del riu, el dragó, simbol de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó. Sempre hi ha música al carrer. La gent és amable. Tot riu. La catedral, antiga però molt reformada, no está malament. El casc antic dona escenes de postal. Cases de colors, finestres.

La ciutat te molts i bons hotels. Nosaltres ens allotjàrem a l’Hotel Radisson Blue, als afores, situat lluny del centre però molt luxós. Però no us preocupeu. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. A Ljuljana vam dinar molt bé. Hi ha llocs molt macos al carrer principal del centre històric. N’hi ha molts i tots son bons, i tots estan molt plens. Vam trobar lloc al restaurant Marley & Me, i va estar pas gens malament. Aneu a Eslovènia en unes vacances d’estiu, i feu una volta pels Alps Julians. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj. També hi ha castells i monestirs repartits per tot el país, i unes coves que son patrimoni de la humanitat, però gent que hi ha anat, i que son bons amics, no les recomanen pas. Ideal per fer senderisme o bici de muntanya. O bé aneu-hi a la tardor. Tota la verdor serà llavors una simfonia de colors. O a l’hivern, quan la neu ho cobreix tot amb el seu mantell blanc. Hi ha moltes estacions d’esquí familiar.

 

Eslovènia, un bellíssim petit país Centreeuropeu, al mig dels Alps Julians, tiene por capital la bella ciudad de Ljubljana, la mayor ciudad eslovena, encantadora. Es una villa bonita sin tener nada especial. Quizás su castillo, la catedral, el barrio antiguo, el rio con sus puentes, el dragón símbolo de la ciudad y la animación de sus ruas. Por todo ello os recomendamos vivamente una visita familiar a Ljubljana.

 

Anuncis

Bonneval sur Arc


Als Alps francesos, no lluny de Grenoble, s’obren precioses valls que s’endinsen a les muntanyes. N’hi ha un munt. Surten des de Grenoble com els radis d’una roda de bici. Remunten rius d’aigües netes fins arribar a grans colls de muntanya, rodejats de cims de més de tres mil metres. Una d’aquestes valls és la de la Maurienne de la que Bonneval sur Arc és el darrer poble, situat a 1800 mts. Bonneval és una veritable destinació de vacances familiars, a pocs kms. del magnífic Coll de l’Iseran, de 2764 mts. Està dins del Parc Nacional de la Vanoise, lloc on podeu fer senderisme i observar animals alpins i gaudir del paisatge i la vegetació. Bonneval és un dels Plus beaux Villages de France, un poblet petit, fet de cases de pedra, balcons de fusta i ben conservat. A l’hivern, Bonneval és un centre ski familiar, tan en pista com de fons.  Si penseu fer una volta pels Alps Francesos de Grenoble no descuideu Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès. No hem dormit mai a Bonneval, tot i que hi ha cases rurals xules, ni hi hem dinat, tot i que te bons restaurants. Nosaltres ho vam fer al poble veï de Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

Cerca de Grenoble, en los Alpes Franceses, en el valle de la Maurienne, descubrireis este bonito pueblo de alta montaña, clasificado entre los más bellos de Francia. Bonneval sur Arc es un buen destino de vacaciones familiar, situado en el Parc Nacional de la Vanoise. En invierno, Bonneval es un buen centro de ski familiar. Si vais a Grenoble no descuideis Bonneval sur Arc, precioso pueblo de montaña francés. No hemos dormido en Bonneval, pero hay casas rurales chulas. i no hemos comido aunque hay buenos restaurantes. Lo hicimos en el vecino pueblo de Bessans, en un restaurante típico de Saboy que se llama La Bocona.

Eslovènia


Toca ara ja descobrir una mica el magnífic país dels Alps Julians. Toca ja esmentar un destí familiar que poca gent coneix. Una petita Suíssa. Paisatges de conte de fades, muntanyes esplèndides, rius i llacs de somni. Ciutats boniques, plenes de vida i encant. Castells, monestirs… Estem parlant d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on ens vam banyar, i on vam dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco. I, en acabat de rondar pels Alps, baixeu una mica, poca cosa perquè tot el país és ben alpí, fins la bonica ciutat de Ljubljana, la seva capital. Una vila que no te res d’especial, però que és molt coqueta, moderna, viva i alegre. Un petit riu la travessa. Te un gran castell dalt d’un turó, un pont que en son tres, carrers animats amb cases de colors i esglésies amb campanars de bulb. Nosaltres ens vam allotjar al Radisson Blue, als afores, però comunicat amb el centre amb uns taxis molt barats!. I per menjar baixeu als carrers peatonals, plens de bars i restaurants molt bons. La vida no és cara, tampoc molt barata perquè tenen l’euro, i la gent és molt amable.

Toca descubrir un país magnífico en los Alpes Julianos. Un destino familiar de primer orden. Una pequeña Suiza. Con paisajes de cuento de hadas, montañas, rios i algos. Ciudades bonitas, monasterios y castillos. Hablamos de Eslovenia. Hay que ver el lago de Bled o el macizo de Triglav, o el llago alpino de Bohinj. Y la ciudad de Ljubljana, su capital. Que no tiene nada de especial, pero que es coqueta, moderna, viva y alegre. Nosotros nos alojamos en el hotel Radisson Blue, alejado de centro pero bien comunicado por unos taxis baratos y eficientes. Para comer teneis el corazón peatonal de la villa, con bares y restaurantes, todos muy buenos. La vida no es cara, a pesar de que usan ya el euro, y la gente es muy amable.

 

El petit Sant Bernat


petit_sant_bernat

El coll de muntanya del Petit Sant Bernat, als Alps, és un d’aquells llocs mítics on un dia heu d’anar. Connecta la meravellosa Val d’Aosta, a Itàlia, amb la no menys bonica Savoia francesa, per la zona d’Albertville. Les vistes damunt el massís del MontBlanc, i sobre es muntanyes del Parc Natural de la Vanoise a França, son senzillament espectaculars, i no només des del propi pas, sinó des de tota la carreera, ja des dels seus inicis a Courmayeur, a Itàlia. Està obert de maig a Novembre, depenent de la quantitat de neu, que son ser molta. Ideal per una ruta panoràmica entre Bourg Sanint Maurice, a França, venint des de Grenoble, fins a Aosta, Torino o Milano, a Itàlia. Fantàstic com a ruta alternativa de Barcelona a Venezia, o com a part d’uan excursió familiar als Alps, a l’estiu, o a l’hivern. L’arribada a Itàlia es fa per l’estació d’esquí de Pre Saint Didier, amb unes vistes impagables al Mont-Blanc. El darrer poble del cantó italià és La Thuile, una bona estació d’esquí. La carretera és bona durant tot el recorregut, però amb unes corbes impossibles, retorçades a més no poder, que van numerades a la part italiana, per desesperació dels conductors. No en va parlem d’un port de muntanya de més de 2.180 metres!. A dalt del coll, desolat, un petit llac, cims que semblen lunars, una botiga de records plena de gossets Sant Bernat de peluix, un petit restaurant anomenat precisament San Bernardo, just davant del llac, a la vessant italina, i que no està gens malament. També hi ha, disseminats aquí i allà, uns quants monòlits que recorden efemèrides i epopeies passades, de les que la collada és ben rica. Com ara l’estàtua de Sant Bernat, o un monuments que commemora les víctimes de moltes guerres. Pel Petit Sant Bernat hi han passat més de dos milions de soldats al llarg de dos mil·lennis. Ara bé, els monuments que més agradarà a la canalla segur que seran els grans animals de fibra de vidre de reclam. La cabra, el gos, la marmota… No marxeu sense una foto!. Pel cantó francès el darrer poble abans del coll és La Rosiere, una estació d’esquí d’altitud on ens agrada parar-nos per dinar. Ho fem sempre al simpàtic bar que regenta l’amic Renaud amb maestria. Està situat a l’Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, un hotelet de muntanya amb encant, que cal tenir en compte, i amb un restaurant molt interessant. Perque al bar trobareu només una petita carta, amb hamburgueses fabuloses, amanides i pizzes, plats de formatges i embotits sense compromís. A nosaltres ens és suficient. Us serviran sigui l’hora que sigui, del matí fins a les 7 de la tarda. No deixeu d’assaborir com a postres les copes de gelat artesà i els pastissos de fruits del bosc. Gaudiu de la seva terrassa florida oberta a tots els vents, i a tots els cims. Bona travessa del Petit Sant Bernat!.

El puerto de montaña del Pequeño San Bernardo, entre la región de la Saboya, en Francia, y el Valle de Aosta, en Italia, ofrece vista espectaculares sobre las montañas de la Vanoise y sobre el macizo del Mont-Blanc. És una ruta de más de 2180 mts, llena de curvas, pero muy recomendable para ir de Grenoble a Milan por los Alpes, lo que quiere decir ir de Barcelona a Venecia sin seguir la calurosa autopista de la costa. Para comer, y para dormir, os recomendamos el Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, sobretodo su bar, donde podreis comer de manera informal pero suculenta.

 

Gruyères


gruiyeres

Heu sentit a parlar mai del formatge de Gruyère, l’autèntic, el de Suïssa?. Potser us agrada?. A nosaltres ens agrada molt. Però després d’haver conegut el poblet de Gruyérés, d’haver trepitjat el seu carrer principal, admirat els seus paisatges, i viscut la història del seu magnífic castell, encara ens agrada més. Perquè Gruyères és un petit poblet medieval perfectament conservat.  Un dels més bonics poblets rurals de Suïssa, amb les seves muralles intactes, la gran plaça amb la font, l’església i, per damunt de tot, el seu castell palau. Deixeu el cotxe a l’aparcament, quan més amunt millor, i enfileu el turó on s’alça la vila. Admireu les vistes. Les orgulloses punxes dels Alps cobertes de neu fins ben entrat el maig. El verd esplendorós dels avets, el verd més tendre dels caducifolis, a la primvera. Si és tardor, una maravella, si l’hivern, quin mantell blanc!. Si l’estiu, frescor i goig de viure. Gaudiu de les botigues, dels bars, restaurants i hotels amb encant. I pugeu, lentament, cap a la fortalesa. Un imponent edifici que guarda cambres i estances de diferents èpoques, meravellosament decorades. Des de quines finestres, (a la foto), veure els contorns. L’audiovisual que clou el recorregut és, per a nosaltres, senzillament, una obra mestra. Gruyérés és una Suïssa amable, poc coneguda, típica i tòpica, a poques passes de la frontera de França, a uns 700 kms. de Barcelona. En el decurs d’una volta a Suïssa, que tota família hauria de fer una vegada a la vida per les vacances, no deixeu de programar l’escapada a Gruyérés. I perquè no fer-ne el centre?. Cert que Suissa és un país molt car, però cal fer un descompte del 20% en els preus, per la relació Euro – Franc, i llavors no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles així. El cotxe està prohibit a Gruyérés. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant 40 FS (32 €) per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar Suïssa, per Nadal, per Setmana Santa, a l’estiu. Viles com Fribourg, a tocar de Gruyérés, com Berna, com Lucerna, el seu casc antic fabulós, el llac. Pujar de Gruyérés al Jaun Pass, quins paisatges més increibles!. Baixar a Interlaken i la seva regió, Thun, la Jungfrau, els Alps més poderosos. Llacs blau, d’aigües transparents, ciutats medievals… Arribareu a Gruyérés des de Barcelona, per Montpellier, Valence i Grenoble, anat cap a Geneve i després cap a Lausanne i Friburg per l’autopista 12. Abans d’arribar a aquesta ciutat, sortiu a mà dreta de l’autopista en direcció a Bulle. D’allà, ben indicat, seguiu cap al poble. A Gruyères hi ha hotels molts macos, acollidors, familiars, i bons restaurants. Com el Sant Jordi, una cucada, La Flor de Lys, que està prou bé, o el De Ville, més normalet. Tots tenen bons restaurants. Nosaltres vam dinar en una pizzeria, bé de preu, bones vistes, bon menjar, però escassa de servei, si hi ha molta gent. Per contra serveixen dinars fins molt tard. Es diu La Poya. Bona visita a Gruyères!.

¿Han oído hablar del queso de Gruyère , el auténtico , el de Suiza ? . ¿Quizás os gusta ? . A nosotros nos gusta mucho. Pero después de haber conocido el pueblo de Gruyères , de haber pisado su calle principal , admirado sus paisajes , y vivido la historia de su magnífico castillo, aun nos gusta más . Porque Gruyères es un pequeño pueblo medieval perfectamente conservado . Uno de los más bonitos pueblos rurales de Suiza , con sus murallas intactas , la gran plaza con la fuente , la iglesia y , por encima de todo , su castillo palacio. Dejad el coche en el aparcamiento, cuando más arriba mejor , y subid la colina donde se alza la villa. Admirad las vistas . Las orgullosas cumbres de los Alpes cubiertos de nieve hasta bien entrado mayo. El verde esplendoroso de los abetos , el verde más tierno de los caducifolios , en la primavera . Si es otoño , una maravilla , si el invierno ,¡ qué manto blanco ! . Si el verano , frescura y alegría de vivir . Disfruten de las tiendas , los bares , restaurantes y hoteles con encanto . Y subid , lentamente , hacia la fortaleza . Un imponente edificio que guarda cuartos y estancias de diferentes épocas , maravillosamente decoradas. Desde las ventanas , ( en la foto) , vereis los contornos . El audiovisual que cierra el recorrido es , para nosotros , sencillamente , una obra maestra . Gruyères es una Suiza amable , poco conocida , típica y tópica , a unos pasos de la frontera de Francia , a unos 700 kms . de Barcelona . En el transcurso de una vuelta a Suiza , que toda familia debería hacer una vez en la vida drante unas vacaciones, no dejen de programar la escapada a Gruyères. Cierto que Suiza es un país muy caro , pero hay que hacer un descuento del 20 % en los precios , por la relación Euro – Franco , y entonces no cogeremos un ataque de apoplejía . Además Suiza es un paraíso para las familias con niños y niñas , como nosotros . La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares . Hay campings preciosos , cerca de lagos y con césped asegurado , muchos de ellos con bungalows muy bien equipados . El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren , bus o barco . De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así . El coche está prohibido en Gruyères . Con el suis Pass , o suizo Card podrá ir arriba y abajo del país , durante unos días , toda la familia , sólo pagando los padres y madres . Los niños viajan gratis. Las autopistas son magníficas, las distancias cortas , las carreteras cuidadas , los túneles acortan caminos partes. Y todo gratuito, sólo pagando 40 FS ( 32 €) por todo un año de circular por el país . Con todas estas ventajas , hoy os proponemos visitar Suiza , Navidad, Semana Santa , en verano. Villas como Friburgo , cerca de Gruyères , como Berna , como Lucerna , su casco antiguo fabuloso , el lago . Subir de Gruyères al Jaun Pass , qué paisajes más increíbles ! . Bajar Interlaken y su región , Thun , la Jungfrau , los Alpes más poderosos. Lagos azul , de aguas transparentes , ciudades medievales … Llegará a Gruyères desde Barcelona , por Montpellier , Valence y Grenoble , fue hacia Geneve y luego hacia Lausana y Friburgo por la autopista 12 . Antes de llegar a esta ciudad , salid a mano derecha de la autopista en dirección a Bulle . De allí, bien indicado , siga hacia el pueblo . A Gruyères hay hoteles muchos bonitos, acogedores , familiares , y buenos restaurantes . Como el Sant Jordi , una monada , La Flor de Lys , que está bastante bien, o el De Ville , más normalito . Todos tienen buenos restaurantes . Nosotros comimos en una pizzería , bien de precio , buenas vistas , buena comida , pero escasa de servicio , si hay mucha gente. Por el contrario sirven comidas hasta muy tarde. Se llama La Poya . Buena visita a Gruyères ! .

Bolzen / Bolzano


En acabar la primera guerra mundial el Trentí i l’Alt Adige, dues províncies austríaques, varen ser annexionades a Itàlia. La geografia jugava a favor del país mediterrà. L’Adigio és un afluent del Po, i les seves aigües baixen descaradament cap al sud. També és aquesta la orientació, a solei, de les vessants assolellades d’aquesta zona dels Alps, que olora ja la calor del mar, la bonança meridional. Potser si, doncs, que era lògic que la frontera humana coincidís amb la natural, amb el pas imponent i al mateix temps fàcil i suau del Brenner. Però la geografia humana és més tosuda que la física, més mutable, variada i poc lògica. I la gent d’aquestes contrades és de parla alemanya, de costums nòrdiques, i de tarannà poc meridional, sobretot pels nostres estàndards. Per això resulta tan sorprenent i divertida una passejada per aquesta vila florida del peu de la cordillera alpina. Amb els seus carrers que recorden qualsevol ciutat germànica, amb els rètols bilingües, amb l’idioma aspre tothora als llavis. Perquè tot i que l’italià, cantarí i dolç, fàcilment comprensible a les nostres orelles l’entén i el coneix tothom, no l’usa ningú. A més d’aquesta curiositat  filològica, us hem de recomanar Bolzen per la seva encantadora bellesa, que suma l’exotisme del nord amb l’amabilitat del sud. Carrers amb arcades, esglésies boniques, places i paisatge. Però avui dia l’atracció familiar més important de Bolzen és l’home de Gel, l’Otzï. El neolític que va venir del vall tirolès d’Otzäl, a cercar no sabem què, i va morir, assassinat, no gaire lluny del coll de divisió de les aigües. El museu local se li ha dedicat totalment i completa. És natural. Atrau milers de turistes. El veureu allà, eternament congelat, rodejat asèpticament de les seves darreres i pobres pertinènces: una gorra de pell, vestits de fil, armes de pedra, amulets i medecines. Us recomanem molt la visita. Segur que als vostres infants els encantarà. I donareu vida a aquesta vila de muntanya agradable, pas obligat en una excursió de vacances entre Itàlia i Austria. Pareu-vos-hi camí de Florència, Roma, o camí de Viena o Venecia, anant o venint, pujant o baixant del pas més transitat d’Europa, del Brennero comunicador. Podeu dinar molt bé als carrers dels voltants de la plaça de Walter. Nosaltres ho varem fer al cafe Sportler, a la Silvergasse, tocant la piazza de il Grano, en un restaurant ràpid, jove, informal, de menú reduït i servei ràpid. Però n’hi ha molts altres, més tradicionals. Bolzano no pot faltar en una ruta familiar pels Alps italians, una excursió que travessi el Brennero, camí d’Austria, del Tirol, hi te parada obligada, per saludar el simpàtic Otzï, l’home de gel, arribat de la prehistòria, congelat, fa molts i molts anys.

Al finalizar la primera guerra mundial el Trentino y el Alto Adige, dos provincias austriacas, fueron anexionadas a Italia. La geografía jugaba a favor del país mediterráneo. El Adigio es un afluente del Po, y sus aguas bajan descaradamente hacia el sur. También es ésta la orientación, en solana, de las vertientes más soleadas de esta zona de los Alpes, que huele ya el calor del mar, la bonanza meridional. Quizás si, pues, que era lógico que la frontera humana coincidiera con la natural, con el paso imponente y al mismo tiempo fácil y suave del Brenner. Pero la geografía humana es más tozuda que la física, más mutable, variada y poco lógica. Y la gente de estas tierras es de habla alemana, de costumbres nórdicas, y de talante poco meridional, sobre todo para nuestros estándares. Por eso resulta tan sorprendente y divertida esta villa florida del pie de la cordillera alpina. Con sus calles que recuerdan cualquier ciudad germana, con los rótulos bilingües, con el idioma áspero siempre en los labios. Porque aunque el italiano, cantarino y dulce, fácilmente comprensible a nuestros oídos, lo entiende y lo conoce todo el mundo, no lo usa nadie. Además de esta curiosidad filológica, les debemos recomendar Bolzen por su encantadora belleza, que suma el exotismo del norte con la amabilidad del sur. Calles con arcos, iglesias bonitas, plazas y paisajes. Pero hoy en día la atracción familiar más importante de Bolzen es el hombre de Hielo, el Ötzi. El neolítico que vino del valle tirolés de Otzäl, a buscar no sabemos qué, y murió, asesinado, no muy lejos de aquí. El museo local se le ha dedicado totalmente y completamente. Es natural. Atrae a miles de turistas. Lo veréis allí, eternamente congelado, rodeado asépticamente de sus últimas y pobres pertenencias: un gorro de piel, trajes de hilo, armas de piedra, amuletos y medicinas. Os recomendamos mucho la visita. Seguro que a vuestros niños les encantará. Y daréis vida a esta villa de montaña agradable, paso obligado en una excursión de vacaciones entre Italia y Austria, o camino de Florencia, Roma, o camino de Viena o de Venecia, yendo o viniendo, subiendo o bajando el paso más transitado de Europa, del Brennero comunicador. Pueden comer muy bien en las calles de los alrededores de la plaza de Walter. Nosotros lo hicimos al café Sportler, la Silvergasse, tocando la piazza del Grano, en un restaurante rápido, joven, informal, de menú reducido y servicio rápido. Pero hay muchos otros, más tradicionales. Bolzano no puede faltar en una ruta familiar por los Alpes italianos, una excursión que atraviese el Brennero, camino de Austria, del Tirol, tiene aquí parada obligada, para saludar al simpático Ötzi, el hombre de hielo, llegado de la prehistoria, congelado, ya hace muchos años.

Wangen im Allgäu


Wangen im Allgäu és una petita vila situada al sud d’Alemanya, a la regió de Baden Wütemberg, a tocar de Baviera. És aquesta una zona molt rústica, pastoral, entre els Alps Bavaresos i el llac Constança. Wangen no te res d’especial, però tota ella és un conjunt de cases i carrers molt animats, que daten de les èpoques medieval i, sobretot, barroca. Wangen no és un destí en ella mateixa, però si que és una possible parada si entreu o sortiu d’Alemania per la zona que toca a Suissa i Austria, anant o venint de Bregenz o Saint Gallen. Us agradarà recòrrer les seves cases blanques amb finestres de colors, veure l’església de Sant Martí, l’ajuntament barroc, (a la foto), o la porta fortificada de Ravensburg. Pareu a Wangen, en la vostra ruta pels Alps Bavaresos, perquè potser us ve de camí si aneu o veniu del llac Constança, de Lindau, o bé d’Ulm o de la ruta dels castells, cap a Fussen. En tot cas, si s’escau que hi passeu, pareu-hi. Nosaltres varem dinar, molt bé de preu, tot i que senzill, al Da Franco, un bar i restaurant a tocar de la plaça de l’ajuntament, al final del carrer principal i peatonal de Wangen, anomenat Saumarkt.  Tel: 07 522 91 34 33. N’hi ha molts d’altres de restaurants, així com hotels i un càmpings, el Röhrenmoos. Baviera en estat pur. Una destinació de vacances familiars esplèndida!.

Wangen im Allgäu es una pequeña villa situada al sur de Alemania, en la región de Baden Württemberg, cerca de Baviera. Es esta una zona muy rústica, pastoral, entre los Alpes bávaros y el lago Constanza. Wangen no tiene nada de especial, pero toda ella es un conjunto de casas y calles muy animadas, que datan de las épocas medieval y, sobre todo, barroca. Wangen no es un destino en sí misma, pero si que es una posible parada si entra o sale de Alemania por la zona que toca a Suiza y Austria, yendo o viniendo de Bregenz o Saint Gallen. Les gustará recorrer sus casas blancas con ventanas de colores, ver la iglesia de San Martín, el ayuntamiento barroco, (en la foto), o la puerta fortificada de Ravensburg. Parad en Wangen, en vuestra ruta por los Alpes bávaros, porque quizá les venga de camino si van o vienen del lago Constanza, de Lindau, o bien de Ulm o de la ruta de los castillos, hacia Fussen. En todo caso parad en ella. Nosotros comimos, muy bien de precio, aunque sencillo, en el Da Franco, un bar y restaurante junto a la plaza del Ayuntamiento, al final de la calle principal y peatonal de Wangen, llamada Saumarkt. Tel: 07 522 91 34 33. Hay muchos otros restaurantes, así como hoteles y un camping.