Innsbruck, revisitada

Tomba de l’emperador Maximilià I.

Innsbruck és una ciutat preciosa que sempre visitem quan anem cap a Alemanya o l’est d’Europa. Ens agrada passar el Brennero, des de Verona, i baixar fins a la capital del Tirol. Si és Nadal és molt agradable visitar el bonic mercat de Nadal, i en tot temps la catedral, res de l’altre món, i la capella del palau on hi ha la fastuosa tomba de Maximilià I. També és bonica la Residenz, i en general tot el nucli antic. Ens agraden els seus carrers de pedra i les robustes cases medievals i renaixentistes. I ens agrada encara més allotjar-nos, dinar i sopar a la Gasthof Goldener Adler, un hotel i restaurant d’especialitats tiroleses on han menjat molts famosos i que fa anys que funciona. Molt bonic! Innsbruck és la capital del Tirol, una de les regions més boniques d’Europa. La ciutat mateixa és molt bella. És una ciutat gran, però molt ben conservada. El centre històric medieval, amb el balcó d’or, fantàstic. De veritat que no us podeu perdre la tomba de Maximilià I, el més fastuós panteó renaixentista d’Europa, a l’església de la cort. O el palau imperial. O el castell d’Ambras. Passegeu pels carrers porxats, plens de botigues. Sentiu cantar els grups vocals tirolesos i actuar les millors orquestres d’Europa, gratuïtament, durant el seu festival d’estiu. Si us agrada esquiar aneu-hi a l’hivern. Tot és blanc. Les millors instal·lacions d’esquí d’Àustria us esperen a tocar d’Innsbruck. No deixeu de visitar els seus entorns. Està en ple cor dels Alps austríacs i, amb això, està tot dit. Si no us agrada estar al centre de la ciutat podeu dormir als afores d’Innsbruck, una mica més enllà de l’aeroport, a l‘hotel Kranebitten. Us el recomanem, per menjar i per dormir, pel preu i per les atencions, tot i que és més senzill que el Goldener Adler. Al mateix poble d’aquest hotel, carretera enllà teniu un càmping on també hi hem fet estada. No és res de l’altre món, però està proper a Innsbruck. Innsbruck es la capital del Tirol, una de las regiones más bonitas de Europa. La ciudad misma es muy bella. Sus calles, iglesias, palacios. Es una ciudad grande, pero muy bien conservada. La catedral es muy bonita. El centro histórico medieval, con el balcón de oro, (en la foto), fantástico. No os podéis perder la tumba de Maximiliano I, el más fastuoso panteón renacentista de Europa, la iglesia de la corte, o el palacio de Ambras, o el palacio imperial. Ni de pasear por las calles porchadas, con cientos de tiendas. Escuche cantar los grupos vocales tiroleses y actuar a las mejores orquestas de Europa, gratuitamente, durante su festival de verano. Si os gusta esquiar id en invierno. Todo está blanco. Las mejores instalaciones de Austria les esperan junto a Innsbruck. No deje de visitar su entorno natural. Está en pleno corazón de los Alpes austríacos y, con ello, está todo dicho. Nosotros dormimos en el Goldener Adler, en el centro de la ciudad, però en las afueras de Innsbruck, un poco más allá del aeropuerto, teneis el hotel Kranebitte, más sencillo. Os lo recomendamos, para comer y para dormir, por el precio y por las atenciones. Innsbruck is the capital of the Tirol, one of the most beautiful regions of Europe. The city itself is very nice. Its streets, churches, palaces … but also its environment. It’s in full heart of the Austrian Alps and, with this, is quite above mentioned. We sleep in the city center at Goldener Adler Hotel but in suburbs of Innsbruck, near to the airport, there is the hotel Kranebitte. We also recommend it to you, for the food and to sleep, for the price and for the attentions.

Munic, Munchen, de nou!

Ajuntament de Munic. Autòmats donant les hores.

Sempre ens ha agradat fer camí fins a Munic amb la família. Aquesta vegada ens hem allotjat, a l’hotel Ibis Muenchen City Arnulfpark. Bon hotel! I hem sopat al restaurant de l’hotel Novotel del costat: The Flave of Munich. Força bé! Ens fa sempre molta il·lusió voltar per Munic. És molt senzill. Podeu comprar un bitllet de grup al metro, barat i pràctic. No podeu deixar de veure la catedral, i l’església de Sant Pere, al costat, i les altres esglésies de Munic, que n’hi ha moltes! I heu d’anar a acaronar el morró del porc senglar de l’avinguda principal. Clavat al de Florència, i com allà, si ho feu, tornareu segur a la ciutat. També és obligat anar a la plaça del mercat, i dinar allà, a les taules amb la gent. Si fa fred o no us mola la companyia podeu menjar al restaurant Berni’s Nudelbrett, un italià bé de preu. No us perdèssiu l’Alta Pinacoteca, una galeria d’art fastuosa, de renom mundial. I si us ve de gust el menjar típic de la regió podeu fer cap a un restaurant bavarès, el Zum Stiftl – am Marienplatz. Idealment situat en una terrassa de la Marienplatz, a l’aire lliure, o a dins, menjareu de fàbula. Tampoc no podeu deixar d’anar, als afores de la ciutat, el Nimfebur, un castell palau de somni, amb un parc molt xulo. No us hi penseu més, Baviera és el vostre destí. I Munic la seva capital.

Catedral de Munic

¿Está pensando en unas vacaciones de verano con un poco de aventura?. ¿Ya ha recorrido España y Francia?. ¿Quiere ir un poco más lejos?. Baviera es su destino. Y Munich su capital. Baviera es una región alegre, sudaca, abierta. Munich es una ciudad amable, con muchos atractivos, y con muy buena gente, la más dulce de Alemania. En verano hace buen tiempo. (Y en invierno hay mucha nieve). En octubre la fiesta de la cerveza. Es muy sencillo ir con niños. En Alemania, y sobre todo en Baviera, cuidan muy bien las familias con niños. Munich les ofrece alta cultura: la alta pinacoteca es el mejor museo de pintura de Alemania, y uno de los mejores del mundo. El ayuntamiento gótico, la catedral, (en la foto), es muy espectacular. El Ninfeburg, o palacio real de Baviera abre sus salones barrocos y sus agradables jardines. También ofrece diversión: plazas y calles medievales muy animados. ¿Desea historia?. Existe la cerveceria donde Hitler fundó el partido nazi, intacta. También, cerca, el campo de concentración de Dachau, toda una lección moral. También tiene un zoo muy notable, palacios, otros museos y una Residenz para visitar. Nosotros comíamos a las plazas, como la plaza del mercado, en medio de la ciudad, con mesas preparadas. Hay que hacer pic-nic o bien ir a comprar la comida en las tiendas de alrededor. La bebida la sirven los bares. Comeréis con gente que no conocereis de nada al lado. Al principio corta un poco, pero nosotros somos aún más mediterráneos que los bávaros, ¿verdad?. También pueden ir a la cadena de restaurantes Nordsee. Buen pescado a buen precio. Para dormir tienen varios campings muy aceptables, cerca de la ciudad. Nosotros fuimos al Thalkirchen, junto al zoo y el río, en el mismo centro. También tienen hoteles familiares, como los novotel o los BB.  Haga de Munich el centro de sus salidas por Baviera: los castillos reales, los Alpes bávaros, Augsburg, Regensburg, Núremberg … todas estas joyas a menos de 100 kms. de Munich. Tambien pueden dormir cerca de Munich, pero en el campo. Os recomendamos el hotel Guggemos, en el lago Tegernsee. Daros una vuelta por Baviera. Serà un verano que no querreis olvidar.

Fem un tomb per Suïssa?

Avui us proposem fer una sortida a Suïssa. És relativament a tocar, uns 800 kms. i no cansa arribar-hi. Podeu portar el vostre cotxe, ple del que vulgueu. De camí pareu a dinar a Narbonne, al Bella Napoli, una bona pizzeria al centre, o bé al Casino Cafeteria, de la rocade sud. Preus imbatibles per un self-service de patacada. La primera parada per dormir pot ser Montpellier, Nîmes o Avignon. Totes aquestes ciutats son boniques, ja les vam comentar ahir, i tenen bons hotels Novotel o Ibis Styles, on hem dormit molt bé i bé de preu. També podeu anar fins Grenoble. Si decidiu fer tota aquesta tirada, potser us hostatjareu al Novotel del centre de la ciutat, a costat de l’estació, no lluny del tramvia. Perfecte. Hi ha un altre Novotel a Voreppe, al mig del camp, molt bo també. L’endemà podeu pujar fins Annecy, la meravellosa ciutat del llac, als alps francesos, capital de la Saboia, guapíssima. Allà podeu dinar en una trattoria i pizzeria boníssima, acollidora, molt recomanable: Le Sapaudia.

A Annecy us hi podeu estar uns dies, i visitar Chambery, els Alps, Chamonix, i baixar al llac de le Bouget a Aix les Bains. Si voleu podeu seguir cap a Ginebra o cap Berna, capital federal de la Confederació Helvètica. Millor Berna, que està més centrada. El Novotel de Berna està molt bé. Als afores però excel·lent comunicació amb tramvia. Podeu anar a menjar al restaurant Da Bucolo, al centre de la ciutat, prop del gran rellotge astronòmic.

L’endemà podeu començar a visitar aquest magnífic país, amb paisatges i ciutats fantàstics. Aneu cap a la vall de Frutingen, fins l’estació d’esquí d’Adelboden. Seguiu la Vall de la Jungfrau, des de Wilderswil, on podeu dinar a la trattoria i pizzeria Luna Piccante, que us recomanem de cor, perquè s’hi menja molt bé. Pugeu fins Grindelwald, o fins la Jungfrau mateix, amb els bonics trens de muntanya.

El dia següent podeu anar fins la increïble i bellíssima ciutat medieval de Luzern, una passada. Amb el seu pont cobert de fusta, el llac, els carrers, les torres, esglésies… Dineu als baixos de l’ajuntament, en una gran cerveseria, anomenada, precisament, Rathaus Braueri. Especialitats alemanyes i bona cervesa!. De tornada feu la ruta dels llacs, esplèndida entre muntanyes.

 

El dia arribeu-vos a Zürich, una altra bonica ciutat, amb el seu llac, la catedral, casc antic, esglésies… Per dinar aneu al ristorante Santa Lucia, al centre, perfecte!.

De tornada pareu a la bonica i petita vila barroca de Solothurn per veure-hi la catedral, l’ajuntament i els carrers medievals d’aquesta ciutat murallada.

L’endemà poeu baixar cap al sud, cap a Friburg, que no és gaire maca. La Suïssa francesa no és tan espectacular com la alemanya. En canvi Gruyeres amb el seu castell, els carrers i les cases de pedra, és una cucada. Un poblet medieval molt bonic, petit, tot nevat. Dineu a La Poya, un hotel amb restaurant, pizzes, amanides, fondues i plats més complicats… Bé.

També podeu remuntar els Alps, plens de neu, pel coll del Jaunpass, per la zona de la Jungfrau, camí de Thun, una altra ciutat bonica, on podeu aturar-vos.

De Berna també podeu anar camí de Murten, una ciutat medieval i barroca, a la vora del llac del mateix nom. I més avall fins Ginebra, ciutat cosmopolita, vora el gran llac Leman, amb el seu jet d’eau, el rellotge de flors, el casc antic medieval. Per dinar recomanem el restaurant La Rotonda, una mica allunyat del centre, però prop del llac. Visiteu la catedral.

Suïssa ens agrada molt. Els seus paisatges, els bonics poblets rurals, les ciutats amb les seves muralles intactes, les places florides, amb la font, i l’església i, per damunt de tot, el castell. Admireu les vistes des dels trens de muntanya, gaudiu de les orgulloses punxes dels Alps cobertes de neu fins ben entrat el maig. El verd esplendorós dels avets, el verd més tendre dels caducifolis a la primavera i l’estiu. Si és tardor, una meravella, si l’hivern, quin mantell blanc!. Si l’estiu, frescor i goig de viure. Gaudiu de les botigues, dels bars, restaurants i hotels amb encant. Suïssa és amable, poc coneguda, típica i tòpica. Cal fer una volta per Suïssa. Tota família hauria de fer una vegada a la vida una volta per Suíssa durant les vacances. Pert cert, diuen que Suissa és un país molt car, però no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en cotxe, tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles a peu! El cotxe està prohibit a molts llocs. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant uns euros de la vinyeta per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar Suïssa, per Nadal, per Setmana Santa, a l’estiu. Viles com Ginebra, Fribourg, Gruyérés, Berna, Lucerna, amb paisatges increïbles!. Aneu a Interlaken i la seva regió, Thun, la Jungfrau, els Alps més poderosos. Llacs blaus, d’aigües transparents, ciutats medievals…

 

¿Han oído hablar del queso de Gruyère , el auténtico , el de Suiza ? . ¿Quizás os gusta ? . A nosotros nos gusta mucho. Pero después de haber conocido ese pais, de haber pisado sus calles, admirado sus paisajes, y vivido sus ambientes, aun nos gusta más. Porque Suiza es precioso. Admirad las vistas desde las orgullosas cumbres de los Alpes cubiertos de nieve hasta bien entrado mayo. El verde esplendoroso de los abetos , el verde más tierno de los caducifolios , en la primavera . Si es otoño, una maravilla, si el invierno, ¡qué manto blanco! Si el verano, frescura y alegría de vivir. Disfruten de las tiendas , los bares , restaurantes y hoteles con encanto. Suiza es amable, poco conocida, típica y tópica, a unos pasos de la frontera de Francia, a unos 700 kms . de Barcelona. En el transcurso de una vuelta a Suiza , que toda familia debería hacer una vez en la vida durante unas vacaciones, no dejen de programar todas las actividades possibles. Cierto que Suiza es un país muy caro , pero no cogeremos un ataque de apoplejía . Además Suiza es un paraíso para las familias con niños y niñas , como nosotros . La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares . Hay campings preciosos, cerca de lagos y con césped asegurado, muchos de ellos con bungalows muy bien equipados . El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren , bus o barco . De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así . El coche está prohibido en muchos sitios. Con el Suiss Pass , o Suiss Card podrá ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los padres y madres. Los niños viajan gratis. Las autopistas son magníficas, las distancias cortas , las carreteras cuidadas , los túneles acortan caminos partes. Y todo gratuito, sólo pagando una viñeta por todo un año de circular por el país . Con todas estas ventajas , hoy os proponemos visitar Suiza , en Navidad, Semana Santa , en verano. Villas como Friburgo , Gruyères , Berna , Lucerna , Interlaken y su región , Thun , la Jungfrau o los Alpes más poderosos. Lagos azules, de aguas transparentes, ciudades medievales… Llegarán a Suiza desde Barcelona , por Montpellier , Valence y Grenoble , fue hacia Geneve y luego hacia Lausana y Friburgo por la autopista 12.

 

Yvoire, revisitat

Hem tornat de nou a Yvoire, un petit poblet medieval a la riba del gran llac interior d’Europa, del llac Leman. Es tracta d’un poble encantador, amable i rialler que no podeu deixar de veure en una ruta per Suissa, per Ginebra, o pels Alps Francesos. Aquesta vila us ofereix quatre carrers medievals molt ben posats, un castell, una església i el seu maravellós llac, que com un mar, l’envolta. No ens extranya gens que Yvoire sigui declarat com un dels més bonics poblets de França. Tot a Yvoire és fotogènic. A les vores del llac s’hi pot passejar per uns espais naturals de somni, habilitats pel senderisme i la contemplació de la vegetació, els ocells i la natura. Evidentment us hi podeu banyar, també remar, o pujar dalt d’un vaixell d’època per fer una volta al Leman. Deixeu el cotxe a l’aparcament i disposeu-vos a rondar els carrers d’Yvoire. De llocs per dormir, i per menjar en trobareu moltíssims. Recorrer el seu petit port, el castell, l’església i les cases de pedra amb balcons de fusta florits i, a l’hora, cercar un bon lloc per dinar, és un una bona decisió, perquè tot és preciós. Llàstima que pot estar molt ple de gent. I, segons com, us pot costar trobar lloc per menjar. Nosaltres ho vam fer en un Bistrot petitó i familiar, portat per una parella de gent gran. Es diu La Terrasse i no va estar pas malament. Hi ha molts més llocs, és clar. I per dormir també. Des de l’exclusiu Hotel Villa Cecília, luxe a preus no del tot desorbitats, o el moderníssim Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelets amb molt d’encant, com ara el Le Pre de la Cure, fins bonics càmpings familiars. Qualsevol d’ells us oferirà una gastronomia deliciosa. També ho faran els restaurants i bars del poblet medieval. Si és massa sofisticat tot plegat per la vostra manera de viatjar, no oblideu que prop de Ginebra, en territori francés, teniu hotels de cadenes com BB Hotels o Etap Hotel, que ofereixen habitacions a molt bon preu.

 

Yvoire, a orillas del gran lago interior de Europa, del lago Leman, es un pequeño pueblo encantador, amable y risueño que no pueden dejar de ver en una ruta por Suiza, por Ginebra, o por los Alpes Franceses. Esta monada de villa ofrece cuatro calles medievales muy bien puestas, un castillo, una iglesia y su maravilloso lago, que como un mar, lo rodea. No nos extraña nada que Yvoire sea declarado como uno de los más bellos pueblos de Francia. Todo en Yvoire es fotogénico. A orillas del lago se puede pasear por unos espacios naturales de ensueño, habilitados para el senderismo y la contemplación de la vegetación, los pájaros y la naturaleza. Evidentemente os podéis bañar, también remar, o subir a un barco de época para dar una vuelta al Leman. Dejen el coche en el aparcamiento y dispónganse a rondar las calles de Yvoire. De lugares para dormir, y comer encontraréis muchísimos. Desde el exclusivo Hotel Villa Cecilia, lujo a precios no del todo desorbitados, o el modernísimo Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelitos con mucho encanto, como el Le Pre de la Cure, hasta bonitos campings familiares. Cualquiera de ellos les ofrece una gastronomía deliciosa. También lo harán los restaurantes y bares del pueblo medieval. Si todo esto es demasiado sofisticado para su forma de viajar, no olviden que cerca de Ginebra, en territorio francés, tienen hoteles de cadenas como BB Hoteles o Etap Hotel, que ofrecen habitaciones a muy buen precio.

Aix les Bains, revisitat

Un destí meravellós per passar uns dies, unes petites vacances als Alps és Aix les Bains. Està situat a les vores d’un bonic llac: le lac du Bourget. Un llac amable, gran, navegable, amb platges per banyar-s’hi. Aix les Bains és una ciutat balneària, d’aquelles on el temps s’ha deturat al segle XIX. Una ciutat amb tots els serveis imaginables, un xic decadent. Aix les Bains està al bell mig de la Saboia. Una regió meravellosa, amb ciutats tan boniques com Chambery, la seva capital, o Annecy, una ciutat medieval amb un altre llac fantàstic. També els espais naturals dels voltants d’Aix són un luxe. El parc natural des Bauges us ofereix muntanyes i muntanyes al vostre abast, amb rutes per tots els nivells, edats i mitjans, a peu, en bici o en cotxe. Les vistes són esplèndides, sobretot damunt els llacs d’Annecy i Le Bourget. No podeu deixar passar el panoraama del Mont Revard, un mirador excepcional damunt els Alps. Els pobles una cucada, amb graanges que fan uns embotits i uns formatges de luxe. Els boscos excepcionals. Rius i rierols, prats, vaques, ovelles… l’alta muntanya. Si us tira més el turisme cultural, Annecy o l’abadia d’Hautecombe, (a la foto de sota), són bons destins. L’abadia conserva en el seu interior les sepultures dels Ducs i Reis de la casa de Saboia. Tota ella està molt reformada, i avui resulta una mica lletja, però l’entorn i l’anada en vaixell des de Aix les Bains, resulten molt interessants, sobretot pels infants. Nosaltres varem estar a l’hotel Ibis Styles dins el parc de Marlioz. Allunyat però interessant. Evidentment hi ha molts altres hotels a Aix, i campings. Només cal trobar el vostre. Per dinar i sopar us recomanem els carrers peatonals darrera l’ajuntament. Allà hi ha molts restaurants bons. Per citar us direm l’Arbre a palabres, on nosaltres hem sopat moltes vegades, molt bé.

Un destino ideal para unas minivacaciones en Europa es Aix les Bains. Se encuentra en las orillas de un gran lago: el lac de le Bourget. Un lago amable, grande, navegable. Aix les Bains es una bella ciudad balnearia, de aquellas donde el tiempo se detuvo en el siglo XIX. Una ciudad con todos los servicios imaginables, aunque un poco decadente. Aix les Bains está en el centro de la Saboya. Una región maravillosa, con ciudades tan bonitas como Chambery, su capital, o Annecy, una ciudad medieval con otro lago fantástico. También los espacios naturales de los alrededores de Aix son un lujo. El parque natural de Les Bauges ofrece montañas y mas montañas a su alcance, con rutas para todos los niveles, edades y medios, a pie, en bici o en coche. Las vistas son espléndidas, sobre todo sobre los lagos de Annecy y Le Bourget. Los pueblos una cucada. Los bosques excepcionales. Ríos y arroyos, prados, vacas, ovejas … la alta montaña. Si les tira más el turismo cultural, Annecy o la abadía de Hautecombe, (en la foto), son buenos destinos. La abadía conserva en su interior las sepulturas de los Duques y Reyes de la casa de Saboya. Toda ella está muy reformada, y hoy resulta algo kitch. Pero el entorno y la ida en barco desde Aix les Bains, resultan muy interesantes, sobre todo por los niños. Hay muchos otros hoteles en Aix, y campings. Sólo hay que encontrar el suyo. Para comer y cenar os recomendamos “L’Arbre a palabres”.

Mont Cenis / Moncenisio

El Coll de Mont Cenis, en francès, o del Moncenisio en italià, separa aquestes dues nacions en un pas alpí no gaire alt i molt bonic. Uneix Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane i Susa, sense necessitat de pagar cap túnel de peatge, per una ruta evocadora, en mig de paisatges idíl·lics i sense fer patir el cotxe. A l’hivern està tancada per la neu, això si. és una bona ruta alternativa per viatjar a Itàlia a l’estiu sense passar calor i sense patir retencions a l’autovia marítima entre Niça i Gènova. Es puja per Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… i es baixa per Susa cap a Torino, per continuar després camí de Milà, Florència o Venecia. O bé a l’inversa. Del costat francés hi ha unes pistes d’esquí molt familiars i nombrosos senders per caminar per les muntanyes. L’accés al llac del Cenis és molt fàcil. Hi ha nombrosos desviaments al llarg de la carretera que serpenteja pel coll des del costat francès a l’italià, que fa ben bé uns 8 kms. d’altiplà, sense pujades ni baixades. Camins molt ben condicionats, amb àrees d’aparcament i tota mena de serveis, restaurants inclosos. Teniu “Le relais du Col du Mont Cenis”, bon petit restaurant just al coll mateix. També Le Malamot, un hotel i restaurant senzill però bo, a la sortida del lloc, ja caient sobre Itàlia. I al mig del parc natural, a peu de carretera, en el monument, centre d’interpretació i església del mont Cenis, bon aparcament i bones vistes del llac i la muntanya, hi ha Le Savoie, un altre bon establiment on menjar.

El paso de Mont Cenis o del Moncenisio, separa Italia y Francia. Se trata de un paso alpino no muy alto y muy bonito.  Une Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane y Susa, sin necesidad de pagar el túnel de peaje. La ruta es muy evocadora, en verano, y es una buena ruta alternativa para no pasar calor ni morir en las retenciones entre Niza y Génova. Subid por Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… y bajad hacia Susa y Torino, para continuar a Milán, Florencia o Venecia. O a la inversa. El lago del Cenis és muy bonito. La carretera que serpentea por las alturas lo recorre y encontrareis todo tipo de servicios y restaurantes.  Aconsejamos “Le relais du Col du Mont Cenis”, o Le Malamot, un hotel y restaurante sencillo pero bueno. O Le Savoie, otro buen lugar para comer.

 

Ljubljana

A Eslovènia, un bellíssim petit país Centreeuropeu, al mig dels Alps Julians, teniu una ciutat ben bonica per visitar durant unes vacances. Es tracta de Ljubljana, la capitat eslovena, tan maca com el seu estat. Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell dalt d’un turó, quatre carrers medievals, un riu calmat i apacible, uns ponts damunt del riu, el dragó, simbol de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó. Sempre hi ha música al carrer. La gent és amable. Tot riu. La catedral, antiga però molt reformada, no está malament. El casc antic dona escenes de postal. Cases de colors, finestres.

La ciutat te molts i bons hotels. Nosaltres ens allotjàrem a l’Hotel Radisson Blue, als afores, situat lluny del centre però molt luxós. Però no us preocupeu. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. A Ljuljana vam dinar molt bé. Hi ha llocs molt macos al carrer principal del centre històric. N’hi ha molts i tots son bons, i tots estan molt plens. Vam trobar lloc al restaurant Marley & Me, i va estar pas gens malament. Aneu a Eslovènia en unes vacances d’estiu, i feu una volta pels Alps Julians. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj. També hi ha castells i monestirs repartits per tot el país, i unes coves que son patrimoni de la humanitat, però gent que hi ha anat, i que son bons amics, no les recomanen pas. Ideal per fer senderisme o bici de muntanya. O bé aneu-hi a la tardor. Tota la verdor serà llavors una simfonia de colors. O a l’hivern, quan la neu ho cobreix tot amb el seu mantell blanc. Hi ha moltes estacions d’esquí familiar.

 

Eslovènia, un bellíssim petit país Centreeuropeu, al mig dels Alps Julians, tiene por capital la bella ciudad de Ljubljana, la mayor ciudad eslovena, encantadora. Es una villa bonita sin tener nada especial. Quizás su castillo, la catedral, el barrio antiguo, el rio con sus puentes, el dragón símbolo de la ciudad y la animación de sus ruas. Por todo ello os recomendamos vivamente una visita familiar a Ljubljana.

 

Bonneval sur Arc

Als Alps francesos, no lluny de Grenoble, s’obren precioses valls que s’endinsen a les muntanyes. N’hi ha un munt. Surten des de Grenoble com els radis d’una roda de bici. Remunten rius d’aigües netes fins arribar a grans colls de muntanya, rodejats de cims de més de tres mil metres. Una d’aquestes valls és la de la Maurienne de la que Bonneval sur Arc és el darrer poble, situat a 1800 mts. Bonneval és una veritable destinació de vacances familiars, a pocs kms. del magnífic Coll de l’Iseran, de 2764 mts. Està dins del Parc Nacional de la Vanoise, lloc on podeu fer senderisme i observar animals alpins i gaudir del paisatge i la vegetació. Bonneval és un dels Plus beaux Villages de France, un poblet petit, fet de cases de pedra, balcons de fusta i ben conservat. A l’hivern, Bonneval és un centre ski familiar, tan en pista com de fons.  Si penseu fer una volta pels Alps Francesos de Grenoble no descuideu Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès. No hem dormit mai a Bonneval, tot i que hi ha cases rurals xules, ni hi hem dinat, tot i que te bons restaurants. Nosaltres ho vam fer al poble veï de Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

Cerca de Grenoble, en los Alpes Franceses, en el valle de la Maurienne, descubrireis este bonito pueblo de alta montaña, clasificado entre los más bellos de Francia. Bonneval sur Arc es un buen destino de vacaciones familiar, situado en el Parc Nacional de la Vanoise. En invierno, Bonneval es un buen centro de ski familiar. Si vais a Grenoble no descuideis Bonneval sur Arc, precioso pueblo de montaña francés. No hemos dormido en Bonneval, pero hay casas rurales chulas. i no hemos comido aunque hay buenos restaurantes. Lo hicimos en el vecino pueblo de Bessans, en un restaurante típico de Saboy que se llama La Bocona.

Eslovènia

Toca ara ja descobrir una mica el magnífic país dels Alps Julians. Toca ja esmentar un destí familiar que poca gent coneix. Una petita Suíssa. Paisatges de conte de fades, muntanyes esplèndides, rius i llacs de somni. Ciutats boniques, plenes de vida i encant. Castells, monestirs… Estem parlant d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on ens vam banyar, i on vam dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco. I, en acabat de rondar pels Alps, baixeu una mica, poca cosa perquè tot el país és ben alpí, fins la bonica ciutat de Ljubljana, la seva capital. Una vila que no te res d’especial, però que és molt coqueta, moderna, viva i alegre. Un petit riu la travessa. Te un gran castell dalt d’un turó, un pont que en son tres, carrers animats amb cases de colors i esglésies amb campanars de bulb. Nosaltres ens vam allotjar al Radisson Blue, als afores, però comunicat amb el centre amb uns taxis molt barats!. I per menjar baixeu als carrers peatonals, plens de bars i restaurants molt bons. La vida no és cara, tampoc molt barata perquè tenen l’euro, i la gent és molt amable.

Toca descubrir un país magnífico en los Alpes Julianos. Un destino familiar de primer orden. Una pequeña Suiza. Con paisajes de cuento de hadas, montañas, rios i algos. Ciudades bonitas, monasterios y castillos. Hablamos de Eslovenia. Hay que ver el lago de Bled o el macizo de Triglav, o el llago alpino de Bohinj. Y la ciudad de Ljubljana, su capital. Que no tiene nada de especial, pero que es coqueta, moderna, viva y alegre. Nosotros nos alojamos en el hotel Radisson Blue, alejado de centro pero bien comunicado por unos taxis baratos y eficientes. Para comer teneis el corazón peatonal de la villa, con bares y restaurantes, todos muy buenos. La vida no es cara, a pesar de que usan ya el euro, y la gente es muy amable.

 

El petit Sant Bernat

El coll de muntanya del Petit Sant Bernat, als Alps, és un d’aquells llocs mítics on un dia heu d’anar. Connecta la meravellosa Val d’Aosta, a Itàlia, amb la no menys bonica Savoia francesa, per la zona d’Albertville. Les vistes damunt el massís del MontBlanc, i sobre es muntanyes del Parc Natural de la Vanoise a França, son senzillament espectaculars, i no només des del propi pas, sinó des de tota la carreera, ja des dels seus inicis a Courmayeur, a Itàlia. Està obert de maig a Novembre, depenent de la quantitat de neu, que son ser molta. Ideal per una ruta panoràmica entre Bourg Sanint Maurice, a França, venint des de Grenoble, fins a Aosta, Torino o Milano, a Itàlia. Fantàstic com a ruta alternativa de Barcelona a Venezia, o com a part d’uan excursió familiar als Alps, a l’estiu, o a l’hivern. L’arribada a Itàlia es fa per l’estació d’esquí de Pre Saint Didier, amb unes vistes impagables al Mont-Blanc. El darrer poble del cantó italià és La Thuile, una bona estació d’esquí. La carretera és bona durant tot el recorregut, però amb unes corbes impossibles, retorçades a més no poder, que van numerades a la part italiana, per desesperació dels conductors. No en va parlem d’un port de muntanya de més de 2.180 metres!. A dalt del coll, desolat, un petit llac, cims que semblen lunars, una botiga de records plena de gossets Sant Bernat de peluix, un petit restaurant anomenat precisament San Bernardo, just davant del llac, a la vessant italina, i que no està gens malament. També hi ha, disseminats aquí i allà, uns quants monòlits que recorden efemèrides i epopeies passades, de les que la collada és ben rica. Com ara l’estàtua de Sant Bernat, o un monuments que commemora les víctimes de moltes guerres. Pel Petit Sant Bernat hi han passat més de dos milions de soldats al llarg de dos mil·lennis. Ara bé, els monuments que més agradarà a la canalla segur que seran els grans animals de fibra de vidre de reclam. La cabra, el gos, la marmota… No marxeu sense una foto!. Pel cantó francès el darrer poble abans del coll és La Rosiere, una estació d’esquí d’altitud on ens agrada parar-nos per dinar. Ho fem sempre al simpàtic bar que regenta l’amic Renaud amb maestria. Està situat a l’Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, un hotelet de muntanya amb encant, que cal tenir en compte, i amb un restaurant molt interessant. Perque al bar trobareu només una petita carta, amb hamburgueses fabuloses, amanides i pizzes, plats de formatges i embotits sense compromís. A nosaltres ens és suficient. Us serviran sigui l’hora que sigui, del matí fins a les 7 de la tarda. No deixeu d’assaborir com a postres les copes de gelat artesà i els pastissos de fruits del bosc. Gaudiu de la seva terrassa florida oberta a tots els vents, i a tots els cims. Bona travessa del Petit Sant Bernat!.

El puerto de montaña del Pequeño San Bernardo, entre la región de la Saboya, en Francia, y el Valle de Aosta, en Italia, ofrece vista espectaculares sobre las montañas de la Vanoise y sobre el macizo del Mont-Blanc. És una ruta de más de 2180 mts, llena de curvas, pero muy recomendable para ir de Grenoble a Milan por los Alpes, lo que quiere decir ir de Barcelona a Venecia sin seguir la calurosa autopista de la costa. Para comer, y para dormir, os recomendamos el Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, sobretodo su bar, donde podreis comer de manera informal pero suculenta.

 

Gruyères

Heu sentit a parlar mai del formatge de Gruyère, l’autèntic, el de Suïssa?. Potser us agrada?. A nosaltres ens agrada molt. Però després d’haver conegut el poblet de Gruyérés, d’haver trepitjat el seu carrer principal, admirat els seus paisatges, i viscut la història del seu magnífic castell, encara ens agrada més. Perquè Gruyères és un petit poblet medieval perfectament conservat.  Un dels més bonics poblets rurals de Suïssa, amb les seves muralles intactes, la gran plaça amb la font, l’església i, per damunt de tot, el seu castell palau. Deixeu el cotxe a l’aparcament, quan més amunt millor, i enfileu el turó on s’alça la vila. Admireu les vistes. Les orgulloses punxes dels Alps cobertes de neu fins ben entrat el maig. El verd esplendorós dels avets, el verd més tendre dels caducifolis, a la primvera. Si és tardor, una maravella, si l’hivern, quin mantell blanc!. Si l’estiu, frescor i goig de viure. Gaudiu de les botigues, dels bars, restaurants i hotels amb encant. I pugeu, lentament, cap a la fortalesa. Un imponent edifici que guarda cambres i estances de diferents èpoques, meravellosament decorades. Des de quines finestres, (a la foto), veure els contorns. L’audiovisual que clou el recorregut és, per a nosaltres, senzillament, una obra mestra. Gruyérés és una Suïssa amable, poc coneguda, típica i tòpica, a poques passes de la frontera de França, a uns 700 kms. de Barcelona. En el decurs d’una volta a Suïssa, que tota família hauria de fer una vegada a la vida per les vacances, no deixeu de programar l’escapada a Gruyérés. I perquè no fer-ne el centre?. Cert que Suissa és un país molt car, però cal fer un descompte del 20% en els preus, per la relació Euro – Franc, i llavors no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles així. El cotxe està prohibit a Gruyérés. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant 40 FS (32 €) per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar Suïssa, per Nadal, per Setmana Santa, a l’estiu. Viles com Fribourg, a tocar de Gruyérés, com Berna, com Lucerna, el seu casc antic fabulós, el llac. Pujar de Gruyérés al Jaun Pass, quins paisatges més increibles!. Baixar a Interlaken i la seva regió, Thun, la Jungfrau, els Alps més poderosos. Llacs blau, d’aigües transparents, ciutats medievals… Arribareu a Gruyérés des de Barcelona, per Montpellier, Valence i Grenoble, anat cap a Geneve i després cap a Lausanne i Friburg per l’autopista 12. Abans d’arribar a aquesta ciutat, sortiu a mà dreta de l’autopista en direcció a Bulle. D’allà, ben indicat, seguiu cap al poble. A Gruyères hi ha hotels molts macos, acollidors, familiars, i bons restaurants. Com el Sant Jordi, una cucada, La Flor de Lys, que està prou bé, o el De Ville, més normalet. Tots tenen bons restaurants. Nosaltres vam dinar en una pizzeria, bé de preu, bones vistes, bon menjar, però escassa de servei, si hi ha molta gent. Per contra serveixen dinars fins molt tard. Es diu La Poya. Bona visita a Gruyères!.

¿Han oído hablar del queso de Gruyère , el auténtico , el de Suiza ? . ¿Quizás os gusta ? . A nosotros nos gusta mucho. Pero después de haber conocido el pueblo de Gruyères , de haber pisado su calle principal , admirado sus paisajes , y vivido la historia de su magnífico castillo, aun nos gusta más . Porque Gruyères es un pequeño pueblo medieval perfectamente conservado . Uno de los más bonitos pueblos rurales de Suiza , con sus murallas intactas , la gran plaza con la fuente , la iglesia y , por encima de todo , su castillo palacio. Dejad el coche en el aparcamiento, cuando más arriba mejor , y subid la colina donde se alza la villa. Admirad las vistas . Las orgullosas cumbres de los Alpes cubiertos de nieve hasta bien entrado mayo. El verde esplendoroso de los abetos , el verde más tierno de los caducifolios , en la primavera . Si es otoño , una maravilla , si el invierno ,¡ qué manto blanco ! . Si el verano , frescura y alegría de vivir . Disfruten de las tiendas , los bares , restaurantes y hoteles con encanto . Y subid , lentamente , hacia la fortaleza . Un imponente edificio que guarda cuartos y estancias de diferentes épocas , maravillosamente decoradas. Desde las ventanas , ( en la foto) , vereis los contornos . El audiovisual que cierra el recorrido es , para nosotros , sencillamente , una obra maestra . Gruyères es una Suiza amable , poco conocida , típica y tópica , a unos pasos de la frontera de Francia , a unos 700 kms . de Barcelona . En el transcurso de una vuelta a Suiza , que toda familia debería hacer una vez en la vida drante unas vacaciones, no dejen de programar la escapada a Gruyères. Cierto que Suiza es un país muy caro , pero hay que hacer un descuento del 20 % en los precios , por la relación Euro – Franco , y entonces no cogeremos un ataque de apoplejía . Además Suiza es un paraíso para las familias con niños y niñas , como nosotros . La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares . Hay campings preciosos , cerca de lagos y con césped asegurado , muchos de ellos con bungalows muy bien equipados . El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren , bus o barco . De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así . El coche está prohibido en Gruyères . Con el suis Pass , o suizo Card podrá ir arriba y abajo del país , durante unos días , toda la familia , sólo pagando los padres y madres . Los niños viajan gratis. Las autopistas son magníficas, las distancias cortas , las carreteras cuidadas , los túneles acortan caminos partes. Y todo gratuito, sólo pagando 40 FS ( 32 €) por todo un año de circular por el país . Con todas estas ventajas , hoy os proponemos visitar Suiza , Navidad, Semana Santa , en verano. Villas como Friburgo , cerca de Gruyères , como Berna , como Lucerna , su casco antiguo fabuloso , el lago . Subir de Gruyères al Jaun Pass , qué paisajes más increíbles ! . Bajar Interlaken y su región , Thun , la Jungfrau , los Alpes más poderosos. Lagos azul , de aguas transparentes , ciudades medievales … Llegará a Gruyères desde Barcelona , por Montpellier , Valence y Grenoble , fue hacia Geneve y luego hacia Lausana y Friburgo por la autopista 12 . Antes de llegar a esta ciudad , salid a mano derecha de la autopista en dirección a Bulle . De allí, bien indicado , siga hacia el pueblo . A Gruyères hay hoteles muchos bonitos, acogedores , familiares , y buenos restaurantes . Como el Sant Jordi , una monada , La Flor de Lys , que está bastante bien, o el De Ville , más normalito . Todos tienen buenos restaurantes . Nosotros comimos en una pizzería , bien de precio , buenas vistas , buena comida , pero escasa de servicio , si hay mucha gente. Por el contrario sirven comidas hasta muy tarde. Se llama La Poya . Buena visita a Gruyères ! .

Bolzen / Bolzano

En acabar la primera guerra mundial el Trentí i l’Alt Adige, dues províncies austríaques, varen ser annexionades a Itàlia. La geografia jugava a favor del país mediterrà. L’Adigio és un afluent del Po, i les seves aigües baixen descaradament cap al sud. També és aquesta la orientació, a solei, de les vessants assolellades d’aquesta zona dels Alps, que olora ja la calor del mar, la bonança meridional. Potser si, doncs, que era lògic que la frontera humana coincidís amb la natural, amb el pas imponent i al mateix temps fàcil i suau del Brenner. Però la geografia humana és més tosuda que la física, més mutable, variada i poc lògica. I la gent d’aquestes contrades és de parla alemanya, de costums nòrdiques, i de tarannà poc meridional, sobretot pels nostres estàndards. Per això resulta tan sorprenent i divertida una passejada per aquesta vila florida del peu de la cordillera alpina. Amb els seus carrers que recorden qualsevol ciutat germànica, amb els rètols bilingües, amb l’idioma aspre tothora als llavis. Perquè tot i que l’italià, cantarí i dolç, fàcilment comprensible a les nostres orelles l’entén i el coneix tothom, no l’usa ningú. A més d’aquesta curiositat  filològica, us hem de recomanar Bolzen per la seva encantadora bellesa, que suma l’exotisme del nord amb l’amabilitat del sud. Carrers amb arcades, esglésies boniques, places i paisatge. Però avui dia l’atracció familiar més important de Bolzen és l’home de Gel, l’Otzï. El neolític que va venir del vall tirolès d’Otzäl, a cercar no sabem què, i va morir, assassinat, no gaire lluny del coll de divisió de les aigües. El museu local se li ha dedicat totalment i completa. És natural. Atrau milers de turistes. El veureu allà, eternament congelat, rodejat asèpticament de les seves darreres i pobres pertinènces: una gorra de pell, vestits de fil, armes de pedra, amulets i medecines. Us recomanem molt la visita. Segur que als vostres infants els encantarà. I donareu vida a aquesta vila de muntanya agradable, pas obligat en una excursió de vacances entre Itàlia i Austria. Pareu-vos-hi camí de Florència, Roma, o camí de Viena o Venecia, anant o venint, pujant o baixant del pas més transitat d’Europa, del Brennero comunicador. Podeu dinar molt bé als carrers dels voltants de la plaça de Walter. Nosaltres ho varem fer al cafe Sportler, a la Silvergasse, tocant la piazza de il Grano, en un restaurant ràpid, jove, informal, de menú reduït i servei ràpid. Però n’hi ha molts altres, més tradicionals. Bolzano no pot faltar en una ruta familiar pels Alps italians, una excursió que travessi el Brennero, camí d’Austria, del Tirol, hi te parada obligada, per saludar el simpàtic Otzï, l’home de gel, arribat de la prehistòria, congelat, fa molts i molts anys.

Al finalizar la primera guerra mundial el Trentino y el Alto Adige, dos provincias austriacas, fueron anexionadas a Italia. La geografía jugaba a favor del país mediterráneo. El Adigio es un afluente del Po, y sus aguas bajan descaradamente hacia el sur. También es ésta la orientación, en solana, de las vertientes más soleadas de esta zona de los Alpes, que huele ya el calor del mar, la bonanza meridional. Quizás si, pues, que era lógico que la frontera humana coincidiera con la natural, con el paso imponente y al mismo tiempo fácil y suave del Brenner. Pero la geografía humana es más tozuda que la física, más mutable, variada y poco lógica. Y la gente de estas tierras es de habla alemana, de costumbres nórdicas, y de talante poco meridional, sobre todo para nuestros estándares. Por eso resulta tan sorprendente y divertida esta villa florida del pie de la cordillera alpina. Con sus calles que recuerdan cualquier ciudad germana, con los rótulos bilingües, con el idioma áspero siempre en los labios. Porque aunque el italiano, cantarino y dulce, fácilmente comprensible a nuestros oídos, lo entiende y lo conoce todo el mundo, no lo usa nadie. Además de esta curiosidad filológica, les debemos recomendar Bolzen por su encantadora belleza, que suma el exotismo del norte con la amabilidad del sur. Calles con arcos, iglesias bonitas, plazas y paisajes. Pero hoy en día la atracción familiar más importante de Bolzen es el hombre de Hielo, el Ötzi. El neolítico que vino del valle tirolés de Otzäl, a buscar no sabemos qué, y murió, asesinado, no muy lejos de aquí. El museo local se le ha dedicado totalmente y completamente. Es natural. Atrae a miles de turistas. Lo veréis allí, eternamente congelado, rodeado asépticamente de sus últimas y pobres pertenencias: un gorro de piel, trajes de hilo, armas de piedra, amuletos y medicinas. Os recomendamos mucho la visita. Seguro que a vuestros niños les encantará. Y daréis vida a esta villa de montaña agradable, paso obligado en una excursión de vacaciones entre Italia y Austria, o camino de Florencia, Roma, o camino de Viena o de Venecia, yendo o viniendo, subiendo o bajando el paso más transitado de Europa, del Brennero comunicador. Pueden comer muy bien en las calles de los alrededores de la plaza de Walter. Nosotros lo hicimos al café Sportler, la Silvergasse, tocando la piazza del Grano, en un restaurante rápido, joven, informal, de menú reducido y servicio rápido. Pero hay muchos otros, más tradicionales. Bolzano no puede faltar en una ruta familiar por los Alpes italianos, una excursión que atraviese el Brennero, camino de Austria, del Tirol, tiene aquí parada obligada, para saludar al simpático Ötzi, el hombre de hielo, llegado de la prehistoria, congelado, ya hace muchos años.

Wangen im Allgäu

Wangen im Allgäu és una petita vila situada al sud d’Alemanya, a la regió de Baden Wütemberg, a tocar de Baviera. És aquesta una zona molt rústica, pastoral, entre els Alps Bavaresos i el llac Constança. Wangen no te res d’especial, però tota ella és un conjunt de cases i carrers molt animats, que daten de les èpoques medieval i, sobretot, barroca. Wangen no és un destí en ella mateixa, però si que és una possible parada si entreu o sortiu d’Alemania per la zona que toca a Suissa i Austria, anant o venint de Bregenz o Saint Gallen. Us agradarà recòrrer les seves cases blanques amb finestres de colors, veure l’església de Sant Martí, l’ajuntament barroc, (a la foto), o la porta fortificada de Ravensburg. Pareu a Wangen, en la vostra ruta pels Alps Bavaresos, perquè potser us ve de camí si aneu o veniu del llac Constança, de Lindau, o bé d’Ulm o de la ruta dels castells, cap a Fussen. En tot cas, si s’escau que hi passeu, pareu-hi. Nosaltres varem dinar, molt bé de preu, tot i que senzill, al Da Franco, un bar i restaurant a tocar de la plaça de l’ajuntament, al final del carrer principal i peatonal de Wangen, anomenat Saumarkt.  Tel: 07 522 91 34 33. N’hi ha molts d’altres de restaurants, així com hotels i un càmpings, el Röhrenmoos. Baviera en estat pur. Una destinació de vacances familiars esplèndida!.

Wangen im Allgäu es una pequeña villa situada al sur de Alemania, en la región de Baden Württemberg, cerca de Baviera. Es esta una zona muy rústica, pastoral, entre los Alpes bávaros y el lago Constanza. Wangen no tiene nada de especial, pero toda ella es un conjunto de casas y calles muy animadas, que datan de las épocas medieval y, sobre todo, barroca. Wangen no es un destino en sí misma, pero si que es una posible parada si entra o sale de Alemania por la zona que toca a Suiza y Austria, yendo o viniendo de Bregenz o Saint Gallen. Les gustará recorrer sus casas blancas con ventanas de colores, ver la iglesia de San Martín, el ayuntamiento barroco, (en la foto), o la puerta fortificada de Ravensburg. Parad en Wangen, en vuestra ruta por los Alpes bávaros, porque quizá les venga de camino si van o vienen del lago Constanza, de Lindau, o bien de Ulm o de la ruta de los castillos, hacia Fussen. En todo caso parad en ella. Nosotros comimos, muy bien de precio, aunque sencillo, en el Da Franco, un bar y restaurante junto a la plaza del Ayuntamiento, al final de la calle principal y peatonal de Wangen, llamada Saumarkt. Tel: 07 522 91 34 33. Hay muchos otros restaurantes, así como hoteles y un camping.

Montgenèvre

Montgenèvre és una bonica vila dels Alpes del Sud de França, situada a pocs kms. de la vila fortificada de Briançon, tot a tocar de la frontera amb Itàlia. De fet aquest és el millor pas de muntanya per anar de França a Torí. Montgenèvre és, doncs, un poble i un coll de muntanya, situats respectivament a 1.400 i 1.800 mts. d’alçada, en un indret maravellòs, amb una muntanya fastuosa, a les portes de Farança i Itàlia. Una vall luminosa, alpina, riallera, amb unes pistes d’esquí molt familiars, uns espais nítids, coberts de gespa fresca a l’estiu, amb flora i fauna protegida. Montgenevre és ideal per infants: esports de natura, llacs, caminades. A l’hivern neu, a l’estiu frescor. Si aneu de camí a Itàlia amb els vostres fills i filles, i us voleu estalviar la llarga, pesada i tediosa autopista que de Marsella arriba a Florència travessant la “Riviera dei Fiori”, plena de cotxes a l’estiu, penseu en Montgenèvre. Pugeu des de Aix en Provence cap a Sisteron per l’autopista, i d’allà a Briançon. Feu nit a Montgenevre, o simplement descanseu-hi, abans de deixar-vos caure sobre la Vall de Susa i Torino, ja a Itàlia. Us assegurem que no és massa més llarg, que no passareu calor, que no hi ha cues, i que coneixereu valls alpins francesos i italians que valen molt la pena. Podeu parar a veure Briançon i les seves defenses de Vauban, patrimoni mundial de la UNESCO, i a la banda italiana, la magnífica Sacra de Sant Michele, l’abadia romànica on es va filmar “El nom de la Rosa”. Bon viatge, i ben fresquet, sobretot a l’estiu!.

Montgenèvre es una bonita villa de los Alpes del Sur de Francia, situada a pocos kms. de la villa fortificada de Briançon, todo muy cerca de la frontera con Italia. De hecho este es el mejor paso de montaña para ir de Francia a  Turín. Montgenèvre es, pues, un pueblo y un puerto de montaña, situados respectivamente a 1.400 y 1.800 mts. de altura, en un lugar maravilloso, con una montaña fastuosa, a las puertas de Francia e Italia. Un valle luminoso, alpino, risueño, con unas pistas de esquí muy familiares, unos espacios nítidos, cubiertos de hierba fresca en verano, con flora y fauna protegidas. Montgenevre es ideal para niños: deportes en plena naturaleza, con lagos, y posibilidad de caminatas. En invierno nieve, en verano frescura. Si vais de camino a Italia con sus hijos e hijas, y os queréis ahorrar la larga, pesada y tediosa autopista que de Marsella llega a Florencia atravesando la “Riviera dei Fiori”, llena de coches en verano, pensad en Montgenèvre. Hay que subir desde Aix en Provence hacia Sisteron por la autopista, y de allí a Briançon. Hagan noche en Montgenevre, o simplemente pueden descansar en ella, antes de dejarse caer sobre el Valle de Susa y Torino, ya en Italia. Os aseguramos que no es mucho más largo, que no pasaréis calor, que no hay colas, y que conoceréis valles alpinos franceses e italianos que valen mucho la pena. Pueden parar a ver Briançon y sus defensas de Vauban, patrimonio mundial de la UNESCO, y en la parte italiana, la magnífica Sacra de San ichele, la abadía románica donde se filmó “El nombre de la Rosa”. Buen viaje, y ¡bien fresquito!.

Briançon

Briançon és patrimoni de la humanitat. Ho és en raó de ser una ciutat dissenyada i executada per Vauban al segle XVII. Completament. Això la fa ser una vila única al món. Tota d’un mateix estil, d’una uniformitat corprenedora. Briançon és una ciutat fortalessa, edificada per la guerra, per patir assetjaments i defensar la frontera alpina amb la Saboia italiana. Però, avui dia, Briançon es quelcom més. És un centre d’excursions alpines, un centre d’esqui familiar als Alps francesos de primer ordre. La Serre Chevalier, el maravellós massís dels Ecrins, el  Col du Lautaret, Col du Telegraf, Montgenevre, Sestrieres, Nevache son noms mítics de la neu hivernal alpina més propera a casa nostra. Briançon, penjada damunt la seva roca, caient vessant avall, rodejada de les seves muralles, domina l’accés a totes aquestes valls i colls mítics. I quan esteu farts de neu, passejeu per dins la vila murallada, admireu les construccions militars, els forts inexpugnables, del geni militar del millor enginyer del rei Lluis XIV. Camineu per la plaça d’armes, pels polvorins, els ponts atrevits, els portals, la catedral, la capella dels Pénitents Noirs, el convent dels récollets, els cordeliers, les fonts, les cases del carrer du Roi, i de la grand rue, que baixa i baixa, amb l’aigua circulant al bell mig del carrer. Carrers encantadors, plens de vida i de comerç.  També podeu prendre un telefèric que us durà des del mateix centre de Briançon fins la Terre Rouge o fins Gondrans, a disfrutrar de l’hivern, o de l’estiu. Briançon està molt ben situat i és molt fàcil arribar-hi des de Barcelona. Son uns 550 kms. que  podeu fer per Girona, Montpellier, Arles i Aix en Provence. D’aqui podeu prendre l’autopista A-51 fins més enlla de Sisteron, i continuar er la N-94. Cap coll de muntanya s’interposarà entre vosaltres i Briançon. Difícilment tindreu problemes per circular, i els Alps francesos més desconeguts estaran al vostre abast.  Trobareu a Briançon bons hotels, com ara el Vauban, o bé el Crisol. Si encara voleu estar més a prop de la neu, pugeu fins a Montgenevre, on hi ha una estació d’esquí molt familiar, i uns hotelets de somni, com ara el Chalet Blanc. La neu més familiar i més propera dels Alps, recordeu, a Briançon.

Briançon es patrimonio de la humanidad. Lo es en razón de ser una ciudad diseñada y ejecutada por Vauban en el siglo XVII. Completamente. Esto la hace ser una villa única en el mundo. Toda de un mismo estilo, de una uniformidad cautivadora. Briançon es una ciudad fortaleza, edificada para la guerra, para sufrir acosos y defender la frontera alpina con la Saboya italiana. Pero, hoy día, Briançon es algo más. Es un centro de excursiones alpinas, un centro de esquí familiar en los Alpes franceses de primer orden. La Serre Chevalier, el maravilloso macizo de los Ecrins, el Col du Lautaret, Col du Telegraf, Montgenevre, Sestrieres, Névache son nombres míticos de la nieve invernal alpina más cercana a nuestra casa. Briançon, colgada sobre su roca, cayendo ladera abajo, rodeada de sus murallas, domina el acceso a todos estos valles y puertos míticos. Y cuando estáis hartos de nieve, podeis pasear por dentro de la villa amurallada, admirar las construcciones militares, los fuertes inexpugnables, del genio militar del mejor ingeniero del rey Luis XIV. Caminar por la plaza de armas, por polvorines, por los puentes atrevidos, los portales, la catedral, la capilla de los Penitents Noirs, el convento de los Récolets, los Cordeliers, las fuentes, las casas de la calle du Roi, y de la grand rue , que baja y baja, con el agua circulando por en medio de la calle. Calles encantadores, llenas de vida y de comercios. También pueden tomar un teleférico que os llevará desde el mismo centro de Briançon hasta la Terre Rouge o hasta Gondrans, a disfrutrar del invierno, o del verano. Briançon está muy bien situado y es muy fácil llegar allí desde Barcelona. Son unos 550 kms. que se pueden hacer por Girona, Montpellier, Arles y Aix en Provence. De aquí pueden tomar la autopista A-51 hasta más allá de Sisteron, y continuar por la N-94. Una ruta libre de puertos de montaña. Nada peligroso se interpondrá entre la família y Briançon. Difícilmente tendrán problemas para circular, y los Alpes franceses más desconocidos estarán a su alcance. Encontrarán en Briançon buenos hoteles, como el Vauban, o bien el Crisol. Si aún desean estar más cerca de la nieve, habrá que subir hasta Montgenevre, donde hay una estación de esquí muy familiar, y unos hotelitos de ensueño, como el Chalet Blanc.