El Divendres de Dolors a Badalona


L’orde seglar dels servents de Maria i la Venerable i Discreta Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Badalona, que es remunta a l’any 1723, ens convida aquest proper divendres, 12 d’abril de 2019, a la festa de Santa Maria al Peu de la Creu. Tot gira al voltant d’una antiga processó, documentada ja a principis del segle XVIII. Una de les típiques processons que organitzaven les nombroses congregacions de la Mare de Déu dels Dolors escampades per tota la geografia catalana. Actualment encara se’n conserven algunes de molt populars que constitueixen un patrimoni cultural i religiós característic de casa nostra. La de Badalona començarà a les 17:45, quan els escolanets de la Congregació dels Dolors sortiran a cantar els Stabat al set altarets populars alçats en memòria dels set Dolors de Maria a les places del barri antic de Badalona. A les 18:15 sortirà de la parròquia de Santa Maria la processó que recorrerà els carrers de Dalt la Vila. L’encapçalarà el gonfanó dels Dolors seguit per la vera creu de passió. Després, entre les dues rengleres dels fidels que hi vulguin assistir, hi desfilaran les sibil·les. Es tracta de set estendards al·legòrics dels dolors de Maria portats per noies abillades amb vesta negra de ròssec. Finalment, precedits pel guió gran –la bandera negra que representa l’hàbit que va lliurar Maria als fundadors de l’Orde Servita del qual forma part la Congregació- els congregants flanquejaran la filera d’escolanets que porten els improperis. Tancarà la processó el misteri amb la venerada imatge de la Mare de Déu dels Dolors, una talla barroca del 1628 que sempre ha gaudit d’una singular devoció entre els badalonins i que destaca entre la imatgeria processional barroca catalana.En retornar la processó a l’església es celebraran vespres i missa de Santa Maria al Peu de la Creu. La festivitat de Santa Maria al peu de la creu, amb motiu del divendres dels Dolors, és un acte ben tradicional a la ciutat, i la processó de la Mare de Déu dels Dolors pels carrers i places de Dalt de la Vila, un event molt esperat. També teniu les processons dels Dolors de Bellpuig d’Urgell o Peralada. No us perdeu la processó de la Maré de Déu dels Dolors de Badalona, a tocar de casa. Aprofitem que la Congregació dels Dolors traurà en processó la Dolorosa pels carrers medievals, íntims i recòndits del Dalt la Vila. Serà un acte sacre, però també d’antropologia, cultural i artístic que no ens volem ni podem perdre’ns. Ja ho sabeu, divendres, a l’església de Santa Maria de Badalona, teniu una cita amb la cultura catalana de Setmana Santa. No us la perdeu!.

Este próximo viernes, en Badalona, a partir de las 17,45 horas, se recupera una tradición de semana santa muy arraigada en otros pueblos catalanes. Se trata de la procesión solemne de la Virgen de los Dolores. Recorrerá las calles coquetas del centro medieval de la ciudad, el llamado Dalt la Vila, saliendo de la iglesia parroquial de Santa Maria. ¡No os lo perdaís!.

La Fira Candelera de Claramunt


Fira de la Candelera de La Pobla de Claramunt

La Pobla de Claramunt és una vila propera a Igualada, de la comarca de l’Anoia, celebra la tradicional festa de la Candelera. El dissabte 2 de febrer hi haurà missa solemne cantada per la Schola Cantorum d’Igualada en honor a la patrona de la Pobla de Claramunt i benedicció de candeles a l’església de Santa Maria, i després de la missa, la Schola Cantorum oferirà una cantada. A la tarda teniu l’espectacle infantil “Interestelar”, a l’Ateneu. El diumenge 3 de febrer de 2019, mercat d’artesania i d’alimentació. Hi veureu les espelmes, protagonistes de la festa; el racó de la Vella Candelera; Lo Sacaire del Llobregat; els bunyols de la Candelera; la màgia i protecció de les herbes; la bugada i la il·luminació amb espelmes de l’altar de la Mare de Déu de la Llet. Arribeu-vos fins La Pobla de Claramunt, gaudiu de les parades amb embotits, formatges, coques… o dels bunyols de la Candelera. Una bona manera de passar el diumenge!. A més, per justificar ben justificat el dia i el viatge, podeu programar una sortida al castell de Claramunt, un dels millors, sinó el millor, de Catalunya.  El castell de Claramunt, que ja hem descrit en aquest bloc, és una fita imprescindible pels viatgers familiars. Un castell esplèndit, ben conservat, poderós, altaner, que controla els camins del Penedès, de Lleida, de Barcelona i de l’Anoia. La millor pista per arribar-hi surt, precisament, des de la Pobla de Claramunt. Per anar-hi el més fàcil és agafar l’autopista sense peatge, l’A2, camí de Lleida. Sortiu-ne abans d’Igualada, just passar el túnel del Bruc, a l’alçada de La Pobla de Claramunt, tot anant en direcció Capellades per la C-15. Tot ben indicat. Al poble hi ha alguns restaurants i bars on podeu dinar, com ara la Fonda Robert, un lloc excel·lent, amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu la seva tradicional Fonda de Capellades, de tota la vida, o el restaurant El Tall de Conill, que pertany a un hotel del mateix nom.

La Pobla de Claramunt es una villa próxima a Igualada, en la comarca de la Anoia, donde se organiza una fiesta por la virgen de la Candelaria. El domingo es el dia fuerte con mercado tradicional de artesanos y gastronómico, talleres para los crios y demostración de oficios. Vale la pena subir hasta Claramunt, y no solo por esta fiesta, sino porque en sus proximidades se situa una joya medieval increíble: el castillo de Claramunt, uno de los mejores, sino el mejor, de Cataluña. El castillo de Claramunt, ya descrito en este blog, es un hito imprescindible para los viajeros familiares. Un castillo espléndido, bien conservado, poderoso, que controla los caminos del Penedès, de Lleida, de Barcelona y de la Anoia. Fcilmente accesible desde el pueblo. Llegareis a la Pobla de Claramunt por la autovía A-2, libre de peaje, camino de Lleida. Salgan a la altura de Igualada, yendo luego en dirección Capellades por la C-15. Hay buenos restaurantes en el pueblo o en los vecinos, como el Racó de Carme. Pensamos ahora en la Fonda Robert, un lugar excelente, con buenas habitaciones por si necesitan dormir. En Capellades encontraréis otra fonda, la Fonda de Capellades, y restaurantes como El Tall de Conill, con un hotel del mismo nombre, o el hostal Can Carol. Un ambiente refinado: el Equilibrio. Pizzas y menús, en Dalt y Baix. ¡Buena Candelaria!.

Pessebre vivent a la Cisa


A la bonica població de Premià de Dalt, al Maresme més proper a Barcelona, hi fan un pessebre vivent molt lluït. El fan a la masia de la Cisa, una ermita enlairada sobre el mar, i rodejada de bosc, als turons de la serralada litoral. És aquesta una ermita d’àmplia devoció en aquestes terres. Hi arribareu molt fàcilment per la autopista C-32, sortida Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Cabrils, o per l’antiga carretera N-II, agafant després la carretera que va de Premià de Mar a Premià de Dalt. Són 20 minuts des de casa. Un cop al poble pregunteu per l’ermita de la Cisa, on es pot arribar perfectament en cotxe per camins asfaltats d’urbanitzacions. Aquest santuari del segle XVIII és d’estil barroc català, molt senzill, amb bells esgrafiats. Conserva dins seu la Mare de Déu de la Cisa, imatge venerada del segle XIV.  La masia de can Cisa, i els seus voltants, molt a prop del santuari mateix, és l’escenari escollit per recrear Palestina en temps bíblics, amb pastorets i tot el que faci falta. No us perdeu la dança dels dimonis!. Els més petits i petites de casa xalaran amb els centurions, mercaders, teixidors, forners, ferrers… i lladres. Mireu dates i horaris a la imatge que encapçala l’entrada. En acabar cada funció els Reis de l’Orient recolliran les cartes de tots els infants assistents. Els pares, mares i familiars acompanyants podran degustar torrades amb all i vi. Més informació al telèfon 609 70 17 34.. En cas de voler passar un dia per allà, podeu visitar amb la família el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe, molt proper. Per dinar, a la Cisa, hi ha un restaurant. I al poble de Premià de Dalt molts més. Ens agrada el Sant Antoni, un bon lloc. També ens han parlat bé del bar del Sindicat. Per allà també està el Racó de Can Feliu, una altra opció interessant. Finalment dir-vos que Premià de Dalt també te hotelets amb encant, com Cal Music. Bon pessebre vivent a Premià de Dalt, ben a tocar de Barcelona!.

Estas fechas navideñas hay pocas salidas familiares mejores que visitar los pesebres vivientes. Ahora se hacen por toda Cataluña, y ya os hemos reseñados muchos en nuestro blog. Permiten ver espacios naturales hermosos, conocer pueblos encantadores y disfrutar de representaciones amateurs y genuinas de teatro popular. Entre las que tienen lugar más cerca de Barcelona os queremos presentar de un pequeño pueblo del Maresme interior. Se trata del pesebre viviente de Premià de Dalt que se hace en la masía de la Cisa, en las colinas de la cordillera litoral, junto a la ermita del mismo nombre, de amplia devoción en estas tierras. Llegará mnuy fácilmente por la autopista C-32, salida Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt y Cabrils, o por la antigua carretera N-II, tomando después la carretera de Premià de Mar hasta Premià de Dalt . Son 20 minutos desde casa. Una vez en el pueblo preguntad por la ermita de la Cisa. Será bonito, antes de la representación, echar un vistazo a este santuario es del siglo XVIII, de estilo barroco casero, con bellos esgrafiados. Conserva dentro la Virgen de la Cisa, imagen venerada del siglo XIV. Pueden, a continuación, ir hasta la masía de Can Cisa, muy cerca del santuario mismo, donde retrocederan dos mil años y pico hasta Nazaret, con los soldados, vendedores, y pastores de rigor. ¡No os perdáis la danza de los demonios!. Llevense la carta de los Reyes Magos, que recogerán, y buen apetito: hay tostadas con ajo y aceite. Si quieren pasar un día por allí, pueden visitar el poblado ibérico de la Silla del Obispo, muy cercano. Para comer, en la Cisa, hay un restaurante. Y en el pueblo de Premià de Dalt muchos más. Nos gusta el San Antonio, un buen lugar. También nos han hablado bien del bar del Sindicato. Por allí también está el Racó de Can Feliu, otra opción interesante. Finalmente deciros que Premià de Dalt también tiene hotelitos con encanto, como Cal Music. ¡Buen pesebre viviente en Premià!.

La fira del Tocino a Caseres


Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 15 d’abril de 2018, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Divendres de Dolors a Badalona


L’orde seglar dels servents de Maria i la Venerable i Discreta Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Badalona, que es remunta a l’any 1723, ens convida aquest proper divendres, 23 de març de 2018, a la festa de Santa Maria al Peu de la Creu. Tot gira al voltant d’una antiga processó, documentada ja a principis del segle XVIII. Una de les típiques processons que organitzaven les nombroses congregacions de la Mare de Déu dels Dolors escampades per tota la geografia catalana. Actualment encara se’n conserven algunes de molt populars que constitueixen un patrimoni cultural i religiós característic de casa nostra. La de Badalona començarà a les 17:45, quan els escolanets de la Congregació dels Dolors sortiran a cantar els Stabat als set altarets populars alçats en memòria dels set Dolors de Maria a les places del barri antic de Badalona. A les 18:15 sortirà de la parròquia de Santa Maria la processó que recorrerà els carrers de Dalt la Vila. L’encapçalarà el gonfanó dels Dolors seguit per la vera creu de passió. Després, entre les dues rengleres dels fidels que hi vulguin assistir, hi desfilaran les sibil·les. Es tracta de set estendards al·legòrics dels dolors de Maria portats per noies abillades amb vesta negra de ròssec. Finalment, precedits pel guió gran –la bandera negra que representa l’hàbit que va lliurar Maria als fundadors de l’Orde Servita del qual forma part la Congregació- els congregants flanquejaran la filera d’escolanets que porten els improperis. Tancarà la processó el misteri amb la venerada imatge de la Mare de Déu dels Dolors, una talla barroca del 1628 que sempre ha gaudit d’una singular devoció entre els badalonins i que destaca entre la imatgeria processional barroca catalana.En retornar la processó a l’església es celebraran vespres i missa de Santa Maria al Peu de la Creu. La festivitat de Santa Maria al peu de la creu, amb motiu del divendres dels Dolors, és un acte ben tradicional a la ciutat, i la processó de la Mare de Déu dels Dolors pels carrers i places de Dalt de la Vila, un event molt esperat. També teniu les processons dels Dolors de Bellpuig d’Urgell o Peralada. No us perdeu la processó de la Maré de Déu dels Dolors de Badalona, a tocar de casa. Aprofitem que la Congregació dels Dolors traurà en processó la Dolorosa pels carrers medievals, íntims i recòndits del Dalt la Vila. Serà un acte sacre, però també d’antropologia, cultural i artístic que no ens volem ni podem perdre’ns. Ja ho sabeu, divendres, a l’església de Santa Maria de Badalona, teniu una cita amb la cultura catalana de Setmana Santa. No us la perdeu!.

Este próximo viernes, en Badalona, a partir de las 17,45 horas, se recupera una tradición de semana santa muy arraigada en otros pueblos catalanes. Se trata de la procesión solemne de la Virgen de los Dolores. Recorrerá las calles coquetas del centro medieval de la ciudad, el llamado Dalt la Vila, saliendo de la iglesia parroquial de Santa Maria. ¡No os lo perdaís!.

 

 

Alentejo, de nou


A Portugal, però no gaire lluny de Badajoz, hi ha una terra diferent, molt bonica. Un país dur, però ple de grans monuments, pobles medievals i àrabs, i espais naturals molt macos. La gent és propera i amable. És una terra pobra, però digna i acollidora. És l’Alentejo. Allà mai no us sentireu estranys. Visiteu els seus pobles blancs que llueixen les seves cases, muralles, temples i castells. Si podeu evitar el sol viu i abrusador de l’estiu, i anar-hi ara, per Setmana Santa, quan l’encantadora primavera, omple els camps de flors, molt millor. Son pobles i viles recollides, netes, espectaculars, amb carrers costeruts i finestres de colors vius: grocs, vermells, blaus. No us perdeu Elvas, a tocar de la frontera espanyola, amb les seves muralles, el castell. O Estremoz, una altra bella vila medieval, amb ciutadella i castell. O la petita Evoramonte, enfilada com el seu nom indica, dalt d’un turó, amb carrers estrets, muralles i cases encalades. Arribem ara, seguint la ruta, a Évora, la capital, plena, bellíssima, amb el temple romà, la catedral, els carrers moriscos. Les esglèsies, la capella dels ossos, tan tètrica. I continuem cap al sud, cap a Monsaraz, petit poblet penjat, una cucada, o Mourao, bonica ciutat també, ja ha tocar d’Espanya, d’Extremadura, amb un castell graciós. Una volta de 200 kms. Fàcil per unes petites vacances. I a uns 900 kms. de Barcelona. L’Alentejo pot oferir altres encants que no hem citat, com ara les cutats d’aire musulmà situades més al sud encara, com Beja i Serpa, molt boniques. O Vila Viçosa, no lluny d’Evora o Estremoz, amb el seu impactant palau barroc dels Ducs de Braganza, reis de Portugal. O Borba, la ciutat del marbre. L’Alentejo també té platges maravelloses, encara per descobrir, lluny del brugit turístic de l’Algarve. Una terra amb uns vins excepcionals, un oli d’excepció i una gastronomia excel·lent. No us perdeu la carn de porc a l’alentejana, el bacallà o els pastisos de postre. Amb hotels amb molt d’encant, per quatre duros mal comptats, amb uns preus de riure, tan per dormir com per dinar o sopar. I de camí, pareu a Cáceres. Quina ciutat medieval tan bonica!. O entrant per València d’Alcántara, feu nit a Marvao, vila medieval closa. Un xic més avall Portoalegre, desconeguda. Us afartareu de castells i muralles, de cases plenes de calç i colors. Per dormir feu centre a Évora, perquè és una passada. Visiteu el temple de Diana, la catedral, capella dels ossos, carrerons com el Graça… I per dinar el Café Alentejano, una recomanació de tot cor. Típic, magnífic, qualitat a baix preu, amabilitat infinita, sabors autèntics. Seguim baixant: Regueros de Monsaraz, Monsaraz, Moura, Mourao, Serpa, Beja, Mértola, a la foto, i anem cap a l’Atlàntic… d’Alcocer do Sal a Sines, i més avall, el que vulgueu. Dormiu a mil i un hotels encantadors. Dineu o sopeu en restaurants deliciosos. Gaudiu de la darrera terra verge i autèntica d’Europa. Nosaltres, de joves, vàrem estar a la Residencial Diana, que hem de reconèixer que no és el millor hotel d’Évora, però és molt baratet i era romàntic, tot i que vellet. Molt més modern, adequat per als infants i fastuós és el Mar d’Ar Aqueducto, amb piscina i totes les comoditats o el coquetó Albergaria do Calvario, un antic molí d’oli transformat en hotelet rural. Tots al mig d’Evora. Altres pobles i ciutats tenen hotels tan macos com aquests, els hem vist i en donem fe. Alentejo, a 900 kms. de Barcelona, via Madrid i Badajoz, un destí que heu de veure!.

Entre España y Portugal existe una tierra bendita de los Dioses, una tierra que tiene todas las gracias y casi ningún defecto. Una tierra dura, pero cercana y amable, poblada por una gente pobre, pero digna y acogedora. Es el Alentejo. Un lugar donde nunca se sentirán extraños, llena de pueblos blancos que lucen sus casas, murallas, templos y castillos al sol vivo y abrasador del verano, o la encantadora primavera, llena de campos floridos. Pueblos blancos y recogidos, limpios, espectaculares, de calles empinadas y ventanas de colores vivos: amarillos, rojos, azules … Donde el otoño y el invierno son clementes y siembran los paisajes de tonos terrosos. Con playas maravillosas, aún por descubrir, lejos del turístico Algarve. Una tierra con unos vinos excepcionales, un aceite de excepción y una gastronomía excelente. No os perdáis la carne de cerdo al alentejana, el bacalao o los postres dulces. Con hoteles con mucho encanto, por cuatro duros, con unos precios de risa, tanto para dormir como para comer o cenar. Lleguen por donde lleguen hay hitos que no se pueden dejar pasar. De norte a sur, cerca de Cáceres, entrando por Valencia de Alcántara, Marvão, villa medieval. Un poco más abajo Portoalegre, desconocida. y más abajo aún, o entrando por Badajoz, tienen Elvas, patrimonio de la humanidad, una ciudadela blanca. Sigan hacia la capital Évora, parando en lugares tan bonitos como Estremoz, Borba o Evoramonte, con castillos y murallas, y siempre las casas llenas de cal y colores. Évora es una pasada. Templo de Diana, catedral, capilla de los huesos, callejones como el de Graça … Y para comer el Café Alentejano, una recomendación de todo corazón. Típico, magnífico, calidad a bajo precio, amabilidad infinita, sabores auténticos. Seguimos bajando: Regueros de Monsaraz, y Monsaraz mismo, Moura, Serpa, Beja, Mértola, en la foto, y vamos hacia el Atlántico … de Alcocer do Sal a Sines, y más abajo, lo que queráis. Dormid en sus mil y un hoteles encantadores. Comidas y cenas en restaurantes deliciosos. Disfruten de la última tierra virgen y auténtica de Europa. Nosotros estuvimos hace años en la Residencia Diana, que debemos reconocer que no es el mejor hotel de Évora, pero es muy barato y era romántico, aunque viejito. Mucho más moderno, adecuado para los niños y más fastuoso es el Mar de Ar Acueducto, con piscina y todas las comodidades o el coqueto Albergaria do Calvario, un antiguo molino de aceite transformado en hotelito rural. Todos en pleno centro de Evora. Otros pueblos y ciudades tienen hoteles tan bonitos como estos, los hemos visto y damos fe. Alentejo, a 900 kms. Barcelona, ​​vía Madrid y Badajoz, ¡un destino que debeis ver!.

The white and yellow streets of Évora, which over time also make gray, tell us when the town, now capital of Alentejo, was the largest Muslim city in Portugal. Visit the Alentejo, a beautiful land in Portugal. There are a lot of little towns with white houses and big castles attending you!.

Les rues blanches et jaunes d’Évora, nous apprennent que la ville, aujourd’hui capitale de l’Alentejo, était la plus grande ville musulmane du Portugal. Tout l’Alentejo est plein de belles villages avec maisons blanches et chateaux forts qui vous attendent.

Miravete de la Sierra


Avui us paralrem del petit poblet de Miravete de la Sierra, aigües avall del riu Guadalope, a 6km. de Villarroya de los Pianares, per una pista asfaltada, estreta però bona. La carretera passa per paisatges geològics molt espectaculars, minerals, amb poca vegetació, restes d’un antic mar cretàcic. Però el parc fluvial del Guadalope,riu que anem resseguint de Villarroya a Miravete, dona a la ruta una nota de verd amb la seva vegetació de ribera. Arribem finalment a Miravete, un llogarret petitó, una cucada, amb la seva església, amb un claustre renaixentista molt maco, la plaça, el riu, el pont, les restes del castell i quatre cases de pedra. Una composició molt rural i molt xula.

Miravete és molt maco. Recòrrer els seus carrers de pedra, contemplar els bonics edificis d’arquitectura popular és una passada. Però a més de cases el poble te algunes peces i monuments realment imporatnts. Teniu el pont renaixentista damunt el riu, l’ajuntament i, sobretot, l’església de Santa Maria de les Neus, gótica tardana i renaixentista, amb el seu claustre. En resum: s’hi ha d’anar!.