Tres tombs a Rubí


 

Al municipi de Rubí, al Vallés, molt proper a Barcelona, amb un accés senzill en cotxe, tren o bus, s’hi celebren el darrer cap de setmana de gener les Festes de Sant Antoni Abat. Aquestes celebracions son molt lluïdes, i molt festejades a la vila. Fa ja més de 160 anys que tenen lloc. Podeu imaginar-vos, doncs, amb quina fe les fan. Divendres a la nit es dona el tret de sortida amb un ofici solemne en honor del sant, a la parroquial de Sant Pere, amb repartiment de la típica coca beneïda. El dissabte, molt d’hora al matí, plantada de la bandera, repicada de campanes i explosió dels tradicionals tres morterets, que marquen l’inici. A la tarda del dissabte cercavila a cavall, fins l’ajuntament. A la nit concert i ball. Ball dels d’abans. Ball imperial. Ball com els de les corts d’Europa al segle XIX. Ball de princeses. Però el dia gran és el diumenge. S’inicia al Passeig de la Riera amb un esmorzar de traginer, potent, consistent: botifarra, cansalada a la brasa, pa, vi, olives… Acabat el tiberi els carros i cavalleries marxen en rua pels carrers. Hi ha un gran desplegament de bandes de música, cornetes i agrupacions. Arribareu a Rubí si agafeu l’autopista B-30, anant per la C-16 o pels túnels de Vallvidrera. A partir de la B-30 teniu diverses possibilitats d’entrada. Vint minuts llargs. Els Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell paren a Rubí. Rodalies te l’estació un xic lluny del centre, de la línia R7 i C7. Però a l’estació trobareu autobusos municipals. Tot i que Rubí, dissortadament, forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i ha crescut desmesuradament, conserva un casc antic agradable i un castell, restaurat, reformat i convertit en museu, dalt d’un turó, que mereix la vostra atenció. També és interessant la cooperativa agrícola, modernista, l’església de Sant Pere, reedificada moltes vegades, i les cases modernistes, per exemple, del carrer de Xile. Hi ha bons llocs si voleu dinar a Rubí. Per exemple El Racó de la Sidra. Al carrer Penedés, el clàssic Don Pepone, una institució al poble. Tel: 936990086. Molt bé el Plats, del carrer Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Les tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eren legendàries. No lluny, L’Atelac, proposa cuina de mercat. Tel:  935874100. Animeu-vos. ‎ ‎ Els vostres infants gaudiran d’un matí agradable veient la passada de Sant Antoni a Rubí. A tocar de casa.

En el municipio de Rubí, en el Vallés, muy cercano a Barcelona, con un acceso sencillo en coche, tren o bus, se celebran el último fin de semana de enero las Fiestas de San Antonio Abad. Estas celebraciones son muy lucidas, y muy festejadas en la villa. Hace ya más de 160 años que tienen lugar. Podéis imaginaros, pues, con qué fe las hacen. El viernes por la noche se da el pistoletazo de salida con un oficio solemne en honor del santo, en la parroquial de San Pedro, con reparto de la típica torta bendecida. El sábado, muy temprano por la mañana, plantada de la bandera, repique de campanas y explosión de los tradicionales tres morteretes, que marcan el inicio. Por la tarde del sábado pasacalles a caballo, hasta el ayuntamiento, con la Banda de Cornetas y Tambores de Can Ros de Cabrera d’Igualada. Por la noche, en el Casino Español, concierto y baile. Baile de los de antes. Baile imperial. Baile como los de las cortes de Europa en el siglo XIX. Baile de princesas. Toca la Orquesta Maravella, ¡ya está todo dicho!. Pero el día grande es el domingo. Se inicia en el Paseo de la Riera con un desayuno de arriero, potente, consistente: morcilla, tocino a la brasa, pan, vino, aceitunas … Es necesario adquirir los tickets, pero no son caros. Terminado el festín, los carros y caballerías marchan en desfile por las calles. Hay un gran despliegue de bandas de música, cornetas, agrupaciones: Asociación Musical Ciudad de las Rosas, de Sant Feliu, de Badalona, de Montjuïc, de Cabrera, de Mollet, de Rubí … y los tambores, ¡y los trabucaires!. A mediodía bendición. Llegareis hasta Rubí si cogéis la autopista B-30, yendo por la C-16 o por túneles de Vallvidrera. A partir de la B-30 tienen varias posibilidades de entrada. Veinte minutos largos. Los Ferrocarriles de la Generalidad que van a Terrassa y Sabadell paran en Rubí. Cercanías tiene la estación un poco lejos del centro, de la línea R7 y C7. Pero en la estación encontrarán autobuses municipales. Aunque Rubí, desgraciadamente, forma parte del Área Metropolitana de Barcelona, y ha crecido desmesuradamente, conserva un casco antiguo agradable y un castillo, restaurado, reformado y convertido en museo, en lo alto de una colina, que merece su atención . También es interesante la cooperativa agrícola, modernista, la iglesia de San Pedro, reedificada muchas veces, y las casas modernistas, por ejemplo, de la calle de Chile. Hay buenos lugares si se desea comer en Rubí. Una franquicia de pasta italiana, La Tagliatella, que está bastante bien. Pizzas y pasta. Calle de Prim, 33. Tel.: 935873535. Cerca del castillo, en la plaza Marqués de Barberà, el restaurante el Castell, tel: 935884058. En la carretera de Terrassa, el Xamfrà, todo un lujo, o bien El Rincón de la Sidra, más desenfadado. En la calle Penedés, el clásico Don Pepone, una institución en el pueblo. Tel.: 936990086. Muy bien el Plats, de la calle Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Las tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eran legendarias. No lejos, el Atelac, propone cocina de mercado. Tel.: 935874100. Animaros. Sus niños disfrutarán de una mañana agradable viendo los burros de San Antonio en Rubí. ¡Junto a casa!.

Zamora, revisitada


Zamora és una bellíssima ciutat castellana on sempre ens agrada tornar. Tot i ser una capital medieval important, amb muralles poderoses, avui dia no queden apenes restes de les formidables fortificacions medievals de Zamora, però us podem assegurar que aquesta magnífica ciutat a les vores del Duero mereix una visita ben acurada. Perquè conserva alguns petits monuments que la fan inoblidable. Només dir-vos que és la ciutat de la península amb més esglèsies romàniques dins el casc antic, i dins el terme municipal. Passen de la vintena. Esglèsies maravelloses, d’un romànic pur, sobri, excels. Capítol a banda mereix la catedral, una altra joia del romànic, amb la seva torre, i la cúpula gallonada, d’influència bisantina. Tota Zamora és un museu a l’aire lliure de l’època medieval. No us perdeu tampoc el palau dels Monos, renaixentista. Podeu aparcar, molt bé i fàcil, a la plaça de l’Armada, on hi ha un aparcament subterrani. Llavors agafar el carrer Major i cap a la catedral. Un kilòmetre llarg de carrer peatonal amb botigues, monuments i tot el que demaneu.

Des d’aquest eix, la ciutat baixa cap al riu Duero, que l’encercla. I si hem de triar calendari per anar a Zamora us recomanem la Setmana Santa. Les processons a Zamora corprenen. La severitat, l’austeritat, la cerimònia castellana, els tambors secs tallant l’aire fresc de la nit, et deixen sense parla. No oblidèssiu pas Zamora, o la menystinguèssiu en una ruta per Castella, en una ruta per les terres que banya el Duero. No sabeu el que us perdríeu. Aneu a Zamora i aprofiteu per veure en el paquet Toro, amb la seva colegiata romànica, Tordesillas, amb el convent mudejar de Santa Clara, Valladolid i el museu nacional d’escultura, o Salamanca, una ciutat que és patrimoni de la humanitat, plena de fites inexcusables. Dormiu a Zamora, en família, a l’hotel AC Zamora, fantàstic. O a l’hotel NH, molt dins la seva línia, segura, de confort. També està molt bé el Dos Infantas. I no són els únics. Hi ha hotels, hostals i hotelets maravellosos a Zamora. Per dinar teniu bons restaurants als hotels que hem mencionat, i en altres de la ciutat. El millor, amb una estrella Michelin, és El Rincón de Antonio, però també el més car. A Casa Cipri, més modest, fan bon menú. També menjareu bé en molts altres llocs de la vila, com a La Oronja, el bar del Casino, un bon restaurant. Un altre bar molt bo, prop de la plaza Mayor: El portillo de la Tradición. Bona estada a Zamora!.

Zamora, la bien cercada. Hoy en día no quedan apenas restos de las formidables murallas medievales de Zamora, pero os podemos asegurar que esta magnífica ciudad a las orillas del Duero merece una visita bien detenida. Porque la bellísima ciudad castellana conserva monumentos que la hacen inolvidable. Sólo deciros que es la ciudad de la península con más iglesias románicas en el casco antiguo, y dentro del término municipal. Pasan de la veintena. Iglesias maravillosas, de un románico puro, sobrio, excelso. Empezando por la catedral, una joya del románico, con su torre, (en la foto), y la cúpula con influencia bizantina. Toda Zamora es un museo al aire libre de la época medieval. Calles, plazas, palacios y, sobre todo las iglesias. Y si tenemos que elegir calendario para ir a Zamora les recomendamos la Semana Santa. Las procesiones en Zamora cautivan. La severidad, la austeridad, la ceremonia castellana, los tambores secos cortando el aire fresco de la noche, te dejan sin habla. No se olviden pasar Zamora, no menosprecieis su importáncia, en una ruta por Castilla, una ruta por las tierras que baña el Duero. No sabéis lo que os perderíais. Id a Zamora y aprovechad para ver en el paquete Toro, con su colegiata románica, Tordesillas, con el convento mudejar de Santa Clara, Valladolid y su museo nacional de escultura, o Salamanca, una ciudad que es patrimonio de la humanidad, llena de hitos inexcusables. Duerman en Zamora, con la familia, en el hotel AC, fantástico. O en el hotel NH, muy en su línea, segura, de confort. También está muy bien el Dos Infantas. Y no son los únicos. Hay hoteles, hostales y hotelitos maravillosos en Zamora. Para comer tienen buenos restaurantes en los hoteles que hemos mencionado, y en otros de la ciudad. El mejor, con una estrella Michelin, es El Rincón de Antonio, pero también el más caro. En Casa Cipri, más modesto, hacen buen menú. También comer bien en muchos otros lugares de la villa.

Zamora, the well fenced. Today there are hardly any remains of the formidable medieval walls of Zamora, but we can assure you that this magnificent city on the banks of the Duero deserves a well-rounded visit. Because the beautiful Castilian city preserves monuments that make it unforgettable. Just tell you that it is the city of the peninsula with more Romanesque churches in the old town, and within the municipality. They pass in their twenties. Wonderful churches, of a pure Romanesque, sober, exalted. Beginning with the cathedral, a jewel of Romanesque, with its tower, (in the photo), and the dome with Byzantine influence. All Zamora is an open-air museum of medieval times. Streets, squares, palaces and, especially the churches. And if we have to choose a calendar to go to Zamora, we recommend Holy Week. The processions in Zamora captivate. The severity, the austerity, the Castilian ceremony, the dry drums cutting the fresh air of the night, leave you speechless. Do not forget to pass Zamora, do not underestimate its importance, on a route through Castile, a route through the lands that bathe the Duero. You do not know what you would lose. Go to Zamora and take the opportunity to see the Toro package, with its Romanesque collegiate church, Tordesillas, with the Mudejar convent of Santa Clara, Valladolid and its national museum of sculpture, or Salamanca, a city that is a world heritage site, full of landmarks inexcusable. Sleep in Zamora, with the family, at the AC hotel, fantastic. Or at the NH hotel, very in line, safe, comfortable. The Two Infantas are also very well. And they are not the only ones. There are hotels, hostels and wonderful little hotels in Zamora. To eat they have good restaurants in the hotels that we have mentioned, and in others in the city. The best, with a Michelin star, is El Rincón de Antonio, but also the most expensive. In Casa Cipri, more modest, they make a good menu. Also eat well at many other places in the villa.

Zamora, le puits clôturé. Aujourd’hui, il ne reste pratiquement rien des formidables murailles médiévales de Zamora, mais nous pouvons vous assurer que cette magnifique ville sur les rives du Duero mérite une visite complète. Parce que la belle ville castillane conserve des monuments qui la rendent inoubliable. Il suffit de dire que c’est la ville de la péninsule avec plus d’églises romanes dans la vieille ville, et dans la municipalité. Ils passent dans la vingtaine. Des églises merveilleuses, d’un pur roman, sobres, exaltées. Commençant par la cathédrale, un bijou de roman, avec sa tour, (sur la photo), et le dôme à l’influence byzantine. Tout Zamora est un musée à ciel ouvert de l’époque médiévale. Les rues, les places, les palais et surtout les églises. Et si nous devons choisir un calendrier pour aller à Zamora, nous recommandons la Semaine Sainte. Les processions à Zamora captivent. La sévérité, l’austérité, la cérémonie castillane, les tambours secs coupant l’air frais de la nuit, vous laissent sans voix. Ne pas oublier de passer Zamora, ne pas sous-estimer son importance, sur une route à travers la Castille, une route à travers les terres qui baignent le Duero. Tu ne sais pas ce que tu perdrais. Aller à Zamora et saisir pour voir dans le paquet Toro, avec son église collégiale romane, Tordesillas, avec couvent mudéjar de Santa Clara, Valladolid et son musée national de la sculpture, ou Salamanque, une ville qui est classé patrimoine mondial, plein d’étapes inexcusable. Dormir à Zamora, en famille, à l’hôtel AC, fantastique. Ou à l’hôtel NH, très en ligne, sûr, confortable. Les deux Infantas sont aussi très bien. Et ils ne sont pas les seuls. Il y a des hôtels, des auberges et de merveilleux petits hôtels à Zamora. Pour manger ils ont de bons restaurants dans les hôtels que nous avons mentionnés, et dans d’autres dans la ville. Le meilleur, avec une étoile Michelin, est El Rincón de Antonio, mais aussi le plus cher. A Casa Cipri, plus modeste, ils font un bon menu. Mangez également bien à beaucoup d’autres endroits dans la villa.

Tres tombs a Rubí


rubi

Al municipi de Rubí, al Vallés, molt proper a Barcelona, amb un accés senzill en cotxe, tren o bus, s’hi celebren el darrer cap de setmana de gener les Festes de Sant Antoni Abat. Aquestes celebracions son molt lluïdes, i molt festejades a la vila. Fa ja més de 158 anys que tenen lloc. Podeu imaginar-vos, doncs, amb quina fe les fan. Divendres a la nit es dona el tret de sortida amb un ofici solemne en honor del sant, a la parroquial de Sant Pere, amb repartiment de la típica coca beneïda. El dissabte, molt d’hora al matí, plantada de la bandera, repicada de campanes i explosió dels tradicionals tres morterets, que marquen l’inici. A la tarda del dissabte cercavila a cavall, fins l’ajuntament. A la nit concert i ball. Ball dels d’abans. Ball imperial. Ball com els de les corts d’Europa al segle XIX. Ball de princeses. Però el dia gran és el diumenge. S’inicia al Passeig de la Riera amb un esmorzar de traginer, potent, consistent: botifarra, cansalada a la brasa, pa, vi, olives… Acabat el tiberi els carros i cavalleries marxen en rua pels carrers. Hi ha un gran desplegament de bandes de música, cornetes i agrupacions. Arribareu a Rubí si agafeu l’autopista B-30, anant per la C-16 o pels tunels de Vallvidrera. A partir de la B-30 teniu diverses possibilitats d’entrada. Vint minuts llargs. Els Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell paren a Rubí. Rodalies te l’estació un xic lluny del centre, de la línia R7 i C7. Però a l’estació trobareu autobusos municipals. Tot i que Rubí, dissortadament, forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i ha crescut desmesuradament, conserva un casc antic agradable i un castell, restaurat, reformat i convertit en museu, dalt d’un turó, que mereix la vostra atenció. També és interessant la cooperativa agrícola, modernista, l’esglèsia de Sant Pere, reedificada moltes vegades, i les cases modernistes, per exemple, del carrer de Xile. Hi ha bons llocs si voleu dinar a Rubí. Una franquicia de pasta italiana, La Tagliatella, que està força bé. Pizzes i pasta. Carrer d’en Prim, 33. Tel: 935873535. A tocar del castell, a la plaça marqués de Barberà, el restaurant el Castell, tel: 935884058. A la carretera de Terrassa, el Xamfrà, tot un luxe, o bé El Racó de la Sidra, més desenfadat. Al carrer Penedés, el clàssic Don Pepone, una institució al poble. Tel: 936990086. Molt bé el Plats, del carrer Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Les tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eren legendàries. No lluny, L’Atelac, proposa cuina de mercat. Tel:  935874100. Animeu-vos. ‎ ‎ Els vostres infants gaudiran d’un matí agradable veient la passada de Sant Antoni a Rubí. A tocar de casa.

En el municipio de Rubí, en el Vallés, muy cercano a Barcelona, con un acceso sencillo en coche, tren o bus, se celebran el último fin de semana de enero las Fiestas de San Antonio Abad. Estas celebraciones son muy lucidas, y muy festejadas en la villa. Hace ya más de 150 años que tienen lugar. Podéis imaginaros, pues, con qué fe las hacen. El viernes por la noche se da el pistoletazo de salida con un oficio solemne en honor del santo, en la parroquial de San Pedro, con reparto de la típica torta bendecida. El sábado, muy temprano por la mañana, plantada de la bandera, repique de campanas y explosión de los tradicionales tres morteretes, que marcan el inicio. Por la tarde del sábado pasacalles a caballo, hasta el ayuntamiento, con la Banda de Cornetas y Tambores de Can Ros de Cabrera d’Igualada. Por la noche, en el Casino Español, concierto y baile. Baile de los de antes. Baile imperial. Baile como los de las cortes de Europa en el siglo XIX. Baile de princesas. Toca la Orquesta Maravella, ¡ya está todo dicho!. Pero el día grande es el domingo. Se inicia en el Paseo de la Riera con un desayuno de arriero, potente, consistente: morcilla, tocino a la brasa, pan, vino, aceitunas … Es necesario adquirir los tickets, pero no son caros. Terminado el festín, los carros y caballerías marchan en desfile por las calles. Hay un gran despliegue de bandas de música, cornetas, agrupaciones: Asociación Musical Ciudad de las Rosas, de Sant Feliu, de Badalona, de Montjuïc, de Cabrera, de Mollet, de Rubí … y los tambores, ¡y los trabucaires!. A mediodía bendición. Llegareis hasta Rubí si cogéis la autopista B-30, yendo por la C-16 o por túneles de Vallvidrera. A partir de la B-30 tienen varias posibilidades de entrada. Veinte minutos largos. Los Ferrocarriles de la Generalidad que van a Terrassa y Sabadell paran en Rubí. Cercanías tiene la estación un poco lejos del centro, de la línea R7 y C7. Pero en la estación encontrarán autobuses municipales. Aunque Rubí, desgraciadamente, forma parte del Área Metropolitana de Barcelona, y ha crecido desmesuradamente, conserva un casco antiguo agradable y un castillo, restaurado, reformado y convertido en museo, en lo alto de una colina, que merece su atención . También es interesante la cooperativa agrícola, modernista, la iglesia de San Pedro, reedificada muchas veces, y las casas modernistas, por ejemplo, de la calle de Chile. Hay buenos lugares si se desea comer en Rubí. Una franquicia de pasta italiana, La Tagliatella, que está bastante bien. Pizzas y pasta. Calle de Prim, 33. Tel.: 935873535. Cerca del castillo, en la plaza Marqués de Barberà, el restaurante el Castell, tel: 935884058. En la carretera de Terrassa, el Xamfrà, todo un lujo, o bien El Rincón de la Sidra, más desenfadado. En la calle Penedés, el clásico Don Pepone, una institución en el pueblo. Tel.: 936990086. Muy bien el Plats, de la calle Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Las tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eran legendarias. No lejos, el Atelac, propone cocina de mercado. Tel.: 935874100. Animaros. Sus niños disfrutarán de una mañana agradable viendo los burros de San Antonio en Rubí. ¡Junto a casa!.

Sant Galderic a Rubí


cartell_2016_galderic_rubi

El dissabte que ve, al municipi de Rubí, al Vallés, molt proper a Barcelona, amb un accés senzill en cotxe, tren o bus, s’hi celebra la fira de la pagesia catalana, la fira de Sant Galderic. Hi podeu trobar coses interessants per a la família, a tocar de casa. Per exemple la 15a Trobada de Col·leccionistes de Plaques de Cava, en que s’estrenaran tres xapes noves, increïble!. També teniu la 13a Fira Retro Clàssic Rubí d’automòbils antics, molt interessant, una trobada de puntaires, espectacles infantils, gegants, bitlles catalanes, un concert de l’Escola de Música, cercavila, una diada de castells, una mostra de danses tradicionals, la típica tronada de Sant Galderic i per menjar la botifarrada popular i una ruta de tapes!. Arribareu a Rubí si agafeu l’autopista B-30, anant per la C-16 o pels tunels de Vallvidrera. A partir de la B-30 teniu diverses possibilitats d’entrada. Vint minuts llargs. Els Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell paren a Rubí. Rodalies te l’estació un xic lluny del centre, de la línia R7 i C7. Però a l’estació trobareu autobusos municipals. Tot i que Rubí, dissortadament, forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i ha crescut desmesuradament, conserva un casc antic agradable i un castell, restaurat, reformat i convertit en museu, dalt d’un turó, que mereix la vostra atenció. També és interessant la cooperativa agrícola, modernista, l’esglèsia de Sant Pere, reedificada moltes vegades, i les cases modernistes, per exemple, del carrer de Xile. Hi ha bons llocs si voleu dinar a Rubí. Una franquicia de pasta italiana, La Tagliatella, que està força bé. Pizzes i pasta. Carrer d’en Prim, 33. Tel: 935873535. A tocar del castell, a la plaça marqués de Barberà, el restaurant el Castell, tel: 935884058. A la carretera de Terrassa, el Xamfrà, tot un luxe, o bé El Racó de la Sidra, més desenfadat. Al carrer Penedés, el clàssic Don Pepone, una institució al poble. Tel: 936990086. Molt bé el Plats, del carrer Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Les tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eren legendàries. No lluny, L’Atelac, proposa cuina de mercat. Tel:  935874100. Animeu-vos. ‎ ‎ Els vostres infants gaudiran d’un matí o tarda agradable a la fira de Sant Galderic.

En el municipio de Rubí, en el Vallés, muy cercano a Barcelona, con un acceso sencillo en coche, tren o bus, se celebran este sábado la feria de Sant Galderic, con todo tipo de actos ideales para famílias.  Llegareis hasta Rubí si cogéis la autopista B-30, yendo por la C-16 o por túneles de Vallvidrera. A partir de la B-30 tienen varias posibilidades de entrada. Veinte minutos largos. Los Ferrocarriles de la Generalidad que van a Terrassa y Sabadell paran en Rubí. Cercanías tiene la estación un poco lejos del centro, de la línea R7 y C7. Pero en la estación encontrarán autobuses municipales. Aunque Rubí, desgraciadamente, forma parte del Área Metropolitana de Barcelona, y ha crecido desmesuradamente, conserva un casco antiguo agradable y un castillo, restaurado, reformado y convertido en museo, en lo alto de una colina, que merece su atención . También es interesante la cooperativa agrícola, modernista, la iglesia de San Pedro, reedificada muchas veces, y las casas modernistas, por ejemplo, de la calle de Chile. Hay buenos lugares si se desea comer en Rubí. Una franquicia de pasta italiana, La Tagliatella, que está bastante bien. Pizzas y pasta. Calle de Prim, 33. Tel.: 935873535. Cerca del castillo, en la plaza Marqués de Barberà, el restaurante el Castell, tel: 935884058. En la carretera de Terrassa, el Xamfrà, todo un lujo, o bien El Rincón de la Sidra, más desenfadado. En la calle Penedés, el clásico Don Pepone, una institución en el pueblo. Tel.: 936990086. Muy bien el Plats, de la calle Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Las tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eran legendarias. No lejos, el Atelac, propone cocina de mercado. Tel.: 935874100. Animaros. Sus niños disfrutarán de un sábado bien agradable en la feria de Sant Galderic en Rubí. ¡Junto a casa!.

Madrigal de las Altas Torres


madrigal-de-las-altas-torres

Madrigal de las Altas Torres és un poble petit de la província d’Àvila, allunyat de les principals vies de comunicació. Però no sempre ha estat així. En l’edat mitjana, Madrigal, era una vila molt important de Castella, el lloc on va néixer Isabel la Catòlica, al palau que el seu pare tenia dins la ciutat murada. Conserva les muralles, poderoses, de tapia i pedra, i un ric conjunt de monuments, cap d’importància mundial, és cert, però molt interessants. Cal veure l’Hospital, amb la seva capella, o les restes del Palau de Joan II, on nasqué la reina Isabel, convertit en convent. Fora els murs hi ha les ruïnes del monestir de Sant Agustí on visqué i morí Fray Luis de León. L’església principal està dedicada a Sant Nicolau i és bonica, per dins i per fora. La propera església de Santa Maria te restes mudèjars i pintures murals. A Madrigal podeu dinar molt bé. Teniu el Mesón San Nicolás, molt tradicional. I a la carretera de Peñaranda, al número 20, teniu Casa Lúcio, bon “chuletón”, tel: 920 32 01 09. Prop de Madrigal hi ha un bon grapat de viles fabuloses per visitar, tant o més boniques que ella, com ara Olmedo, la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complex termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta de Madrigal, Olmedo, Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota, a Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar de Madrigal o d’Olmedo. Una altra fita que cal veure, a tocar de Madrigal, és la mi villa de Arévalo, com deia la Reina Isabel de Castella. Cal veure’n la plaça major, teatral, escenogràficament emmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis de Santa Maria. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increïble. Per dormir, a Arevalo, teniu Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. Imprescindible en una ruta pels voltants de Madrigal, al cor de la Castella més autèntica.

La muy noble, imperial y coronada villa de Madrigal de las Altas Torres, es uno de los pueblos más bonitos de Castilla. S bién ahora pequeño, fué cuna de reyes y importante villa no hace tantos años. Madrigal conserva un rico conjunto monumental, como el palacio del rey Juan II, cuna de la reina Isabel I de Castilla, la Reina Católica. O la muralla, que rodea la población. El palacio es ahora Convento de las Agustinas de Santa María de Gracia. Madrigal conserva además el trazado medieval en torno a la Plaza de Santa María y la Plaza San Nicolás, de las que irradian sus bellas calles empedradas. No dejeis de visitar Madrigal en una bonita ruta per Castilla, desde Ávila o Segovia, y parad también en Olmedo, Arévalo y Medina del Campo, villas con tanta historia como Madrigal, y muy cercanas a ella. Ideal para unas vacaciones.

Olmedo


olmedo

Olmedo és la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Aquesta bella ciutat situada a mig camí de Valladolid, Segovia o Àvila, conserva set esglésies i convents, set arcs o portes i set palaus del seu ric passat medieval. La església més bonica és la de Santa María, amb un curiós retaule ple de caps de fusta, molt estrany. També és la villa del Caballero de Olmedo, la magnífica obra de Lope de Vega que dona fama a la localitat. I per aquesta raó se li ha dedicat un espai dins una antigua casona, que ara és un centre de divulgació literària únic a Espanya. Conserva el casc antic part de les seves muralles, i part de les seves portes, com el arco de la villa, (a la foto), i un munt de cases nobles, amb noms tan evocadors com Ortega, Dávila, Sarmiento o Ulloa. Però no us imagineu una vila ferma, de pedra, sinó una curiosa ciutat medieval de totxana, d’un deliciós i humil color rosat, extesa damunt una planura inacabable, inabastable de cereal. Ni castell, ni catedral, ni grans edificis. Fang fet art. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complexe termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta d’Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota. Visitant viles tan o més boniques que Olmedo, com ara Arévalo, Madrigal de las Altas Torres o Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar d’Olmedo. Bona ruta mudejar per la Castella eterna!.

Olmedo es la villa mudejar castellana por excelencia, tan mudejar que incluso tiene un parque temático dedicado a este arte del ladrillo y la piedra. Esta bella ciudad situada a medio camino de Valladolid, Segovia o Ávila, conserva siete iglesias y conventos, siete arcos o puertas y sed palacios de su rico pasado medieval. La iglesia más bonita es la de Santa María, con un curioso retablo lleno de cabezas de madera, muy extraño. También es la villa del Caballero de Olmedo, la magnífica obra de Lope de Vega que da fama a la localidad. Y por esta razón se le ha dedicado un espacio dentro de una antigua casona, que ahora es un centro de divulgación literaria único en España. Conserva el casco antiguo parte de sus murallas, y parte de sus puertas, como el arco de la villa, (en la foto), y un montón de casas nobles, con nombres tan evocadores como Ortega, Dávila, Sarmiento o Ulloa. Pero no se imaginen una villa firme, de piedra, sino una curiosa ciudad medieval de ladrillo, de un delicioso y humilde color rosado, extendida sobre una llanura interminable, inabarcable de cereal. Ni castillo ni catedral, ni grandes edificios. Barro hecho arte. Para dormir debeis saber que Olmedo tiene un hotel Balneario, de campanillas, y con unos precios en consonancia. También buen restaurante dentro del mismo complejo termal. Y si hablamos de comer es muy recomendable es La Cuchara de Jaime, un restaurante de autor pero que ofrece menú diario, y de degustación, a precios muy razonables. Si os gusta más el típico mesón asador, de alta calidad, debe ir al Rincón de Fabia, fantástico. Incluya Olmedo en una ruta por la Castilla Eterna, una ruta de Ávila o Segovia a Valladolid, visitando castillos mudéjares bellísimos, muy cercanos a Olmedo, como Coca o La Mota. Visitante villas tan o más bonitas que Olmedo, como Arévalo, Madrigal de las Altas Torres, Medina del Campo. O Villas romanas tan maravillosas como la de Almenara-Puras, fantástica, cerca de Olmedo. ¡Buena ruta mudejar por Castilla!.

Olmedo est la villa espagnole du mudéjar, et il-y-a dans la ville un parc à thème dédié à l’art de la brique et de la pierre. Cette belle ville est située à mi-chemin entre Valladolid, Ségovie et Avila, a conservé églises et couvents, arches et palais de son riche passé médiéval. La plus belle église c’est celle du Santa Maria, avec un retable en bois curieux, tout plein de têtes. Il est aussi la ville du Chevalier d’Olmedo, la magnifiques œuvre de Lope de Vega, célèbre dans la ville. Et c’est pour ça qu’on lui a consacré un espace dans un ancien manoir, qui est aujourd’hui un centre de communication littéraire. Olmedo a conserve ses vieux murs, et une partie de ses portes, comme l’Arco de la Villa (photo), et beaucoup de maisons nobles, avec des noms évocateurs comme Ortega Davila, Sarmiento et Ulloa. Olmedo est une ville médiévale curieux de brique, un délicieux rose et humble, étendue sur une plaine sans fin, des céréales, inaccessible. Pas un château ou une cathédrale ou de grands bâtiments. A Olmedo il y a un grand Spa hôtel, avec un bon restaurant dans le même complexe thermal. Nous vous recommendons La Cuchara Jaime, un restaurant offrant un menu du jour et dégustation à prix très raisonnables. Si vous préférez la grille, de haute qualité, allez au Rincon de Fabia, fantastique. Visitez Olmedo lors d’une rute par Avila ou Ségovie, ou Valladolid. Visitez aussi des châteaux Mudéjars tres beaux, et très près de Olmedo, comme La Mota ou Coca. Visitez les plus belles villes de Castille, comme Arevalo, Madrigal de las Altas Torres et Medina del Campo. Ou la merveilleuse ville romaine de Puras Almenara à la proximité Olmedo. Bon mudéjar route dans Castille!.

Olmedo is the Spanish Mudejar villa for excellence. There is a theme park dedicated to the art of the brick and stone. This beautiful city is located halfway between Valladolid, Segovia and Ávila, preserved many churches and convents, seven arches or gates and seven palaces of the rich medieval past. The most beautiful church is Santa Maria with a curious wooden altarpiece full of heads, very strange. Olmedo is also the Knight of Olmedo villa, a magnificent literary works masterpiece of Lope de Vega so Olmedo has dedicated a space in a former mansion, that is now a center of literary disclosure. Olmedo retains some of its old walls, and part of its doors, as the Arco de la Villa (pictured), and a lot of noble houses, with evocative names such as Ortega Davila, Sarmiento and Ulloa. Olmedo is a curious medieval city of brick, extended over an endless plain. No castle or cathedral or large buildings. To sleep in Olmedo there is a wonderful Spa hotel, with a good restaurant in the same complex thermal. Also we highly recommended The Cuchara of Jaime, very reasonable prices. If you prefer a typical grill, high quality, go to Rincon de Fabia, it’s fantastic. Include Olmedo visiting the Castile Eternal f Avila or Segovia and Valladolid, visiting castles Mudejars really beautiful, very near Olmedo, such Coca castle or La Mota. Visiting the most beautiful towns of Castile like Arevalo, Madrigal de las Altas Torres and Medina del Campo. Or go to the beautiful Roman Villa of Almenara Puras near Olmedo. Good Mudejar route to Castile!.

Cuéllar


cuellar

La Vila de Cuellar, a la província de Segovia, és una d’aquelles poblacions ferrenyes que Castella ofereix al viatger. Potser el més destacable, el primer que el viatger veu, és el seu potent castell, un dels més bonics de la zona, salvetat feta de la joia mudejar del castell de Coca, que és una filigrana en totxo. O les muralles, perfectament conservada. Però és difícil enumerar tots els alicients que Cuellar ofereix a la família turista que estima la cultura i l’art. Només dir-vos que, a més del castell i la muralla que el rodeja, teniu la pròpia muralla de la ciutat, amb les seves portes monumentals. Perquè Cuéllar és, avui dia, una ciutat gran, però a l’edat mitjana ho era encara més. La vila moderna, molt dinàmica, està separada de la medieval, i aquesta, al seu torn, te una mena de ciutadella, dalt d’un turó, on hi ha la zona més monumental. I dins d’aquesta ciutadella trobareu monuments a dojo. Esglésies fantàstiques, del millor mudejar d’Espanya, com ara les de San Martín, San Andrés, San Pedro o l’absis de la de Santiago, obert als quatre vents. O la maravella de San Esteban, que no tinc paraules per a descriure, amb els seus absis d’un mudèjar corprenedor, o els bellíssims sepulcres del seu interior. Arreu, escampats, trobareu palaus i casones com les de l’ajuntament, la dels Daza, Rojas, Velazquez o el del propi rei Pedro I. Convents, racons, places i placetes, mansions, antics hospitals… renunciem a seguir. Ja us imagineu de què estem parlant, d’història detinguda en el temps. Aneu a l’oficina de turisme, personal eficient, professional, amable, que us donaran tots els detalls i us organitzaran una visita guiada, sovint teatralitzada, al castell, les muralles i les principals esglésies. Bon aparcament a la zona alta, a tocar del castell i el seu parc, però baixareu molt i, després, us tocarà pujar, i suar la cansalada. I per dinar, la millor gastronomia possible. Carns de bou, de vedella o de xai, brasa… llocs on sentar-se a taula és un plaer. Com ara el Rincón Castellano, típic mesón de tota la vida. També un bon hostal on dormir. Tope cèntric. Carn de bou, primera qualitat, bona brasa, tot això a La Braseria. A cinc kms. de Cuéllar poble, al mig del camp, s’alça el Santuari de l’Henar. Allà, a tocar, teniu el seu restaurant. Potser una mica BBC, (bodas, bautizos y comuniones), però està bé. El Mesón San Francisco està cèntric. Bon restaurant, habitacions senzilles. A peu d’autovia, a la sortida de la ciutat en direcció Segovia, trobareu el Florida. Bona cuina i habitacions que no estan malament. Cuéllar ha de ser parada obligatòria en una ruta per Castella, anant de Segovia a Valladolid, o desplaçant-vos cap a les fantàstiques hoces del rio Duratón, o si feu una ruta dels castells de la zona, com ara el de Coca, o el de Íscar. O bé si aneu d’esglésies mudèjars, com les d’Arévalo. O destí d’una escapada des de Madrid, de Segovia o de Valladolid. Molt bén comunicada amb aquestes tres ciutats gràcies a la nova autovia A-601. Bona estada a Cuéllar!.

La Villa de Cuellar, en la provincia de Segovia , es una de esas poblaciones severas que Castilla ofrece al viajero . Quizás lo más destacable , lo primero que el viajero ve , es su potente castillo, uno de los más bonitos de la zona , salvedad hecha de la joya mudejar del castillo de Coca , que es una filigrana en ladrillo. O las murallas , perfectamente conservadas. Pero es difícil enumerar todos los alicientes que Cuellar ofrece a la familia turista que ama la cultura y el arte . Sólo deciros que , además del castillo y la muralla que lo rodea , tienen allí la propia muralla de la ciudad , con sus puertas monumentales . Porque Cuéllar es , hoy en día , una ciudad grande , pero en la edad media lo era aún más. La villa moderna , muy dinámica , está separada de la medieval , y ésta, a su vez , tiene una especie de ciudadela , sobre una colina , donde está la zona más monumental . Y dentro de esta ciudadela encontrarán monumentos a raudales. Iglesias fantásticas, lo mejor mudejar de España , como las de San Martín , San Andrés , San Pedro o el ábside de la de Santiago , abierto a los cuatro vientos . O la maravilla de San Esteban , que no tengo palabras para describir , con sus ábsides de un mudéjar cautivador , o los bellísimos sepulcros de su interior . En todas partes, esparcidos por el casco antíguo, encontrarán palacios y casonas como las del ayuntamiento, la de los Daza , Rojas , Velazquez o el del propio rey Pedro I. Conventos , rincones , plazas y plazoletas , mansiones , antiguos hospitales … renunciamos a seguir. Ya se imaginan de qué estamos hablando , de historia detenida en el tiempo . Vayan a la oficina de turismo , personal eficiente, profesional , amable , que les dará todos los detalles y les organizará una visita guiada , a menudo teatralizada, del castillo , las murallas y las principales iglesias . Buen aparcamiento en la zona alta , cerca del castillo y su parque, pero bajaréis mucho y , después , os tocará subir, y sudar la gota gorda . Y para comer , la mejor gastronomía posible . Carnes de buey , de ternera o de cordero , brasa … lugares donde sentarse a la mesa es un placer . Como el Rincón Castellano , típico mesón de toda la vida . También un buen hostal donde dormir . Tope céntrico. Carne de buey , primera calidad , buena brasa , todo ello en La Brasería. A cinco kms . de Cuéllar pueblo , en medio del campo , se alza el Santuario del Henar . Allí, a tocar, tienen su restaurante . Quizá un poco BBC , ( bodas , bautizos y comuniones ) , pero está bien. El Mesón San Francisco está céntrico . Buen restaurante , habitaciones sencillas . A pie de autovía , a la salida de la ciudad en dirección Segovia , se encuentra el Florida . Buena cocina y habitaciones que no están mal. Cuéllar debe ser parada obligatoria en una ruta por Castilla , yendo de Segovia a Valladolid , o desplazándose hacia las fantásticas hoces del rio Duratón , o cuando se realiza una ruta de los castillos de la zona , como el de Coca , o el de Íscar . O bien si vas de iglesias mudéjares , como las de Arévalo . O destino de una escapada desde Madrid, Segovia o Valladolid . Muy bien comunicada con estas tres ciudades gracias a la nueva autovía A- 601. Buena estancia en Cuéllar ! .

Morón de Almazán


moron_almazan

Morón de Almazán és un petit poblet situat entre l’Aragó i Castella, no gaire lluny de Calatayud, o de Soria. Es tracta d’un poble agrícola, sense importància en l’actualitat. Ho ha anat perdent tot, el tren, la vitalitat, però no perdrà mai l’encant del seu casc antic, centrat en la seva impressionant plaça major, una de les més boniques, i amb més caràcter, d’Espanya. Hi arribareu seguint l’A-2, camí de Madrid, ja passats Saragossa i Calatayud. En arribar a Ariza, trobareu el desviament, a la dreta per la CL-116, cap a Monteagudo de las Vicarias, Almazán i Soria. Hi podeu preguntar… Què se’ns ha perdut per aquelles terres?. Per quina raó cal girar per la CL_116 hi passar per Morón d’Almazán. Doncs ben fàcil: és una desviació típica per aquelles famílies que volen descobrir les maravelles de Soria, d’Almazán, de Berlanga, del Burgo de Osma.  Monteagudo mateix, el primer poble, amurallat, amb un castell medieval fantàstic i una església gòtica preciosa, és una parada obligada. Almazán, una altra vila medieval plena de monuments. De Soria capital no cal parlar-ne, preciosa. De Berlanga de Duero, amb un altre soberbi castell, amb una col·legiata magnífica, tampoc. I de la ciutat del Burgo de Osma, amb la seva catedral tampoc. Ens deixem espais naturals tan fenomenals com el cañon del rio Lobos, o els Pics d’Urbión amb la Laguna Negra, o poblets medievals divins, com Catalañazor, o el castell califal de Gormaz. Però centrem-nos en Morón d’Almazán, per on cal passar per gaudir de totes aquestes fites que us hem descrit. La plaça major és monumental. Unes escales porten de l’edifici del Concejo, molt bonic, fins el Palau Renaixentista dels Mendoza, més bonic. Però encara més alta l’església domina la vila amb la seva esplèndida y esvelta torre plateresca, una joia. I, com a colofó, el rotlle de la justícia i la font. Dins el temple quatre impactants sepulcres gòtics, una filigrana. Inaudit tot això en un poble tan petit. Però tan important a l’edat mitjana. Completa el conjunt la visita al museu del vestit popular. Arribeu-vos a Sòria, per sentir aquestes terres antigues, intocades, fermes, veritables, salvatges. I atureu-vos a Morón, val la pena. Per dormir al poble teniu una casa rural, anomenada amb gràcia, del Gallo de Morón. Per dinar, i també per dormir, teniu el Molino Vaya Tela, camí de Medinaceli, una altra bonica vila medieval, a l’autovia A-15.  Molta oferta a Almazán, per exemple a l’Hostal El Rincón del Nazareno, novíssim i esplèndit, rabiosament modern. El Tirso de Molina és més clàssic. Ens agrada molt Berlanga, on teniu l’hotelet Rural Villa de Berlanga, una cucada, i per descomptat Soria, on hi ha tota mena de serveis. Bona estada a les terres de Soria!.

Morón de Almazán es una vila medieval, ahora pequeña, pero grande en la antiguedad. La actividad principal es la agricultura, y el pueblo son cuatro casas, pero el conjunto artístico de su Plaza Mayor, probablemente una de las más hermosas de toda Castilla, le pone definitivamente en el mapa de los viajeros. Es monumental, difícil de imaginar, una escenografia más imponente. Vereis allí el dificio del Concejo de fines del medioevo, símbolo del poder civil. Un poco más hacia arriba el Palacio Renacentista de los Mendoza, símbolo del poder señorial. Y en la cúspide de la escalinata, su iglesia parroquial con la espléndida y esbelta torre plateresca. Y como colofón el rollo gótico, y la fuente. Para completar la oferta teneis un bonito museo del traje típico. En una ruta por las fantásticas, increibles y olvidadas tierras de Soria, visitando Monteagudo, Almazán, Gormaz, Berlanga, el Burgo de Osma y, naturalmente Soria capital, no podeis dejar de deteneros en Morón, ¡vale la pena!.

Almansa


almansa

Almansa està situada a mig camí de València i Albacete, vigilant la inmensa planuria manxega, albirant els horitzons mariners de la costa del llevant, que aquí només s’intuèixen, sense imaginar-se’ls. Almansa és castellana, és manxega però comença a tenir una llum i uns aires que flairen el mar. Almansa és, abans que una altra cosa, el seu castell roquer, la raó de la seva existència. Poderós, altiu, potent. Com el dibuixa un infant, ben clavat damunt una penya sòlida, ple de merlets i torreons. Castell dominador, escrutador, que veureu de ben lluny al passar per l’autovia de Madrid a Alacant i València per Albacete. Una visió que, de ben segur, us farà agafar la carretera que porta al poble. I no us espera només el castell. Almansa és una població molt monumental. No podeu deixar d’admirar el palau dels comtes de Cirat, la Casa Grande, ara Ajuntament, situat a la Plaza de Santa María, i a tocar de la soberbia Iglesia de la Asunción. Si podeu entrar doneu una volta i mireu-vos els jardins. L’Asunción és una església gòtico-renaixentista. Podeu també intentar veure el convent de las Agustinas, del XVII, o anar fins l’ermita de San Blas, barroca, del XVIII, amb una decoració esclatant sobre un blanc impolut. Podeu parar a Almansa si feu ruta de Barcelona a madrid per València, o aneu cap a Andalucia per Albacete. No us en penedireu!. Per dormir hi ha un hotel de categoria, el Blu, quatre estrelles, tots els serveis, modern. Molt ben arreglat, també molt modern i amb preu interessant teniu l’Hotel Los Rosales. Habitacions ben parades. I no us penseu que a Almansa no menjareu molt bé. Ben al contrari. Te un restaurant de campanetes, el Maralba, amb una estrella Michelin!. Que ens dieu?. Però és que El Rincón de Pedro li va al darrera. Boníssim. I no està malament el Manolín, o el Mesón del Pincelín. És molt difícil menjar malament en aquestes terres. I, el millor de tot, Almansa no és l’únic exponent de ciutat monumental en aquella regió. A molt pocs kms. de distància teniu la vila enmurallada de Chinchilla de Montearagón, penjada dalt del seu turó, i no gaire més enllà, al nord, Alcalà de Jucar, preciosa, i les “hoces del Cabriel”, racó natural sense parangó. Ara bé, aquest darrer poble, amb tota la seva aigua i verdor, no te res a veure amb el secarral on es troben Almansa i Chinchilla. Bona ruta per la Manxa d’Albacete!.

Almansa está situada a medio camino de Valencia y Albacete , vigilando la inmensa llanura manchega , oteando los horizontes marinos de la costa del levante , que aquí sólo se intuye , sin imaginarlos. Almansa es castellana, es manchega pero empieza a tener una luz y unos aires que huelen al mar. Almansa es , antes que otra cosa , su castillo roquero , la razón de su existencia . Poderoso , altivo , potente . Como lo dibuja un niño , bien clavado sobre una peña sólida , lleno de almenas y torreones. Castillo dominador , escrutador , que verán de lejos al pasar por la autovía de Madrid a Alicante y Valencia por Albacete. Una visión que, a buen seguro, les hará tomar la carretera que lleva al pueblo . Y allí no os espera sólo el castillo . Almansa es una población muy monumental . No pueden dejar de admirar el palacio de los condes de Cirat , la Casa Grande , ahora Ayuntamiento , situado en la Plaza de Santa María , y junto a la soberbia Iglesia de la Asunción . Si pueden entren y den una vuelta y vean los jardines . La Asunción es una iglesia gótico- renacentista . Pueden también intentar ver el convento de las Agustinas , del XVII, o ir hasta la ermita de San Blas , barroca , del XVIII, con una decoración brillante sobre un blanco impoluto . Se puede parar en Almansa si vais de ruta de Barcelona a Madrid por Valencia , o hacia Andalucia via Albacete . No se arrepentirán ! . Para dormir hay un hotel de categoría , el Blu , un cuatro estrellas , con todos los servicios , moderno . Muy bien arreglado , también muy moderno y con precio interesante tienen el Hotel Los Rosales . Habitaciones bien puestas. No penséis que en Almansa no se come muy bien. Al contrario . Tienen incluso un restaurante de campanillas , el Maralba , ¡con una estrella Michelin ! . Pero es que El Rincón de Pedro le va justo detrás. Buenísimo . Y no está mal el Manolín , o el Mesón del pincel . Es muy difícil comer mal en estas tierras . Y , lo mejor de todo , Almansa no es el único exponente de ciudad monumental en la región . A muy pocos kms . de distancia tienen Vds. la villa amurallada de Chinchilla de Montearagón , colgada en su cerro , y no mucho más allá , al norte , Alcalá de Jucar, preciosa , y las ” hoces del Cabriel ” , rincón natural sin parangón . Ahora bien , este último pueblo , con toda su agua y verdor , no tiene nada que ver con el secarral donde se encuentran Almansa y Chinchilla . ¡Buena ruta por la Mancha de Albacete ! .

Sant Antoni a Rubí


Al municipi de Rubí, al Vallés, molt proper a Barcelona, amb un accés senzill en cotxe, tren o bus, s’hi celebren el darrer cap de setmana de gener les Festes de Sant Antoni Abat. Aquestes celebracions son molt lluïdes, i molt festejades a la vila. Fa ja més de 150 anys que tenen lloc. Podeu imaginar-vos, doncs, amb quina fe les fan. Divendres a la nit es dona el tret de sortida amb un ofici solemne en honor del sant, a la parroquial de Sant Pere, amb repartiment de la típica coca beneïda. El dissabte, molt d’hora al matí, plantada de la bandera, repicada de campanes i explosió dels tradicionals tres morterets, que marquen l’inici. A la tarda del dissabte cercavila a cavall, fins l’ajuntament, amb la Banda de Cornetes i Tambors de Can Ros de Cabrera d’Igualada. A la nit, al Casino Espanyol, concert i ball. Ball dels d’abans. Ball imperial. Ball com els de les corts d’Europa al segle XIX. Ball de princeses. Toca l’Orquestra maravella, ja està tot dit!. Però el dia gran és el diumenge. S’inicia al Passeig de la Riera amb un esmorzar de traginer, potent, consistent: botifarra, cansalada a la brasa, pa, vi, olives… Cal adquirir els tiquets, però no son cars. Acabat el tiberi els carros i cavalleries marxen en rua pels carrers. Hi ha un gran desplegament de bandes de música, cornetes, agrupacions: Associació Musical Ciutat de les Roses, de Sant Feliu, de Badalona, de Montjuïc, de Cabrera, de Mollet, de Rubí… i els tambors, i els trabucaires!. A migdia passat benedicció. Arribareu a Rubí si agafeu l’autopista B-30, anant per la C-16 o pels tunels de Vallvidrera. A partir de la B-30 teniu diverses possibilitats d’entrada. Vint minuts llargs. Els Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell paren a Rubí. Rodalies te l’estació un xic lluny del centre, de la línia R7 i C7. Però a l’estació trobareu autobusos municipals. Tot i que Rubí, dissortadament, forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i ha crescut desmesuradament, conserva un casc antic agradable i un castell, restaurat, reformat i convertit en museu, dalt d’un turó, que mereix la vostra atenció. També és interessant la cooperativa agrícola, modernista, l’esglèsia de Sant Pere, reedificada moltes vegades, i les cases modernistes, per exemple, del carrer de Xile. Hi ha bons llocs si voleu dinar a Rubí. Una franquicia de pasta italiana, La Tagliatella, que està força bé. Pizzes i pasta. Carrer d’en Prim, 33. Tel: 935873535. A tocar del castell, a la plaça marqués de Barberà, el restaurant el Castell, tel: 935884058. A la carretera de Terrassa, el Xamfrà, tot un luxe, o bé El Racó de la Sidra, més desenfadat. Al carrer Penedés, el clàssic Don Pepone, una institució al poble. Tel: 936990086. Molt bé el Plats, del carrer Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Les tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eren legendàries. No lluny, L’Atelac, proposa cuina de mercat. Tel:  935874100. Animeu-vos. ‎ ‎ Els vostres infants gaudiran d’un matí agradable veient la passada de Sant Antoni a Rubí. A tocar de casa.

En el municipio de Rubí, en el Vallés, muy cercano a Barcelona, ​​con un acceso sencillo en coche, tren o bus, se celebran el último fin de semana de enero las Fiestas de San Antonio Abad. Estas celebraciones son muy lucidas, y muy festejadas en la villa. Hace ya más de 150 años que tienen lugar. Podéis imaginaros, pues, con qué fe las hacen. El viernes por la noche se da el pistoletazo de salida con un oficio solemne en honor del santo, en la parroquial de San Pedro, con reparto de la típica torta bendecida. El sábado, muy temprano por la mañana, plantada de la bandera, repique de campanas y explosión de los tradicionales tres morteretes, que marcan el inicio. Por la tarde del sábado pasacalles a caballo, hasta el ayuntamiento, con la Banda de Cornetas y Tambores de Can Ros de Cabrera d’Igualada. Por la noche, en el Casino Español, concierto y baile. Baile de los de antes. Baile imperial. Baile como los de las cortes de Europa en el siglo XIX. Baile de princesas. Toca la Orquesta Maravella, ¡ya está todo dicho!. Pero el día grande es el domingo. Se inicia en el Paseo de la Riera con un desayuno de arriero, potente, consistente: morcilla, tocino a la brasa, pan, vino, aceitunas … Es necesario adquirir los tickets, pero no son caros. Terminado el festín, los carros y caballerías marchan en desfile por las calles. Hay un gran despliegue de bandas de música, cornetas, agrupaciones: Asociación Musical Ciudad de las Rosas, de Sant Feliu, de Badalona, ​​de Montjuïc, de Cabrera, de Mollet, de Rubí … y los tambores, ¡y los trabucaires!. A mediodía bendición. Llegareis hasta Rubí si cogéis la autopista B-30, yendo por la C-16 o por túneles de Vallvidrera. A partir de la B-30 tienen varias posibilidades de entrada. Veinte minutos largos. Los Ferrocarriles de la Generalidad que van a Terrassa y Sabadell paran en Rubí. Cercanías tiene la estación un poco lejos del centro, de la línea R7 y C7. Pero en la estación encontrarán autobuses municipales. Aunque Rubí, desgraciadamente, forma parte del Área Metropolitana de Barcelona, ​​y ha crecido desmesuradamente, conserva un casco antiguo agradable y un castillo, restaurado, reformado y convertido en museo, en lo alto de una colina, que merece su atención . También es interesante la cooperativa agrícola, modernista, la iglesia de San Pedro, reedificada muchas veces, y las casas modernistas, por ejemplo, de la calle de Chile. Hay buenos lugares si se desea comer en Rubí. Una franquicia de pasta italiana, La Tagliatella, que está bastante bien. Pizzas y pasta. Calle de Prim, 33. Tel.: 935873535. Cerca del castillo, en la plaza Marqués de Barberà, el restaurante el Castell, tel: 935884058. En la carretera de Terrassa, el Xamfrà, todo un lujo, o bien El Rincón de la Sidra, más desenfadado. En la calle Penedés, el clásico Don Pepone, una institución en el pueblo. Tel.: 936990086. Muy bien el Plats, de la calle Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Las tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eran legendarias. No lejos, el Atelac, propone cocina de mercado. Tel.: 935874100. Animaros. Sus niños disfrutarán de una mañana agradable viendo los burros de San Antonio en Rubí. ¡Junto a casa!.

Albarracín


Albarracín, a uns trenta kilómetres de Terol, és una bellíssima ciutat medieval, plena de palaus i de tresors artístics. De fet, ens arriscaríem a dir que, Albarracín és, hores d’ara, la més bonica vila medieval d’Espanya. Per ella, i pels seus entorns, la seva maravellosa comarca. Perquè, a més del nucli urbà propiament dit, mireu on mireu, esplèndits paratges naturals, llocs de somni, us esperen. I ens quedem curts. D’Albarracín ens agrada tot: la seva situació geogràfica, complicada, dalt d’un turó i en les vessants d’un altre, com cavalcant-los. Els seus carrers estrets, costeruts, tortuosos, extrets de l’edat mitjana. La seva catedral, fa anys sense bisbe, en curs etern de restauració, feixuga, lenta, voluntariosa per part d’una fundació exemplar, que treballa amb joves, els ensenya un ofici, i manté oberts un hostal i diverses cases rurals acollidores. Visiteu també el tresor del temple, el seu museu, amb el peix de quars. Atureu-vos a les places que ofereixen vistes inaudites i increibles damunt el riu, damunt una natura verge. La seva unitat de colors, llargament treballada, les taulades de les seves cases fa poc restaurades, les pedres dels palaus, de les cases fortes, dels convents. Albarracín és un tot, és ell, únic i indestriable. És una sensació, un sentiment, una vivència. Te ànima. Aclapara i amanyaga, convida i dona, satisfà. Bona infraestructura turística. Parquings habilitats on deixar el cotxe i passejar sense preses, sempre de pujada, per les rues silencioses, plenes de turistes. La ciutat te diversos hotels. Alguns en palaus impressionants. Alguns ja una mica vells, un xic atrotinats. Cal anar amb compte!. Altres, més petitons, amb caracter i encant: hem dormit i menjat a la Casa de Santiago, que no te habitacions familiars però que és un hotelet petitó. També ens va agradar molt La Posada del Adarve, al capdemunt del poble, a tocar del Portal de Molina. Millor entrar-hi per la carretera del darrera. Tel: 978 70 03 04. Una cucada. Més modern és el Doña Blanca, a les afores, amb parking propi. A molt hotels hi ha bons restaurants, y pels carrers en trobareu molts d’altres, però per menjar bé a Albarracín només teniu un nom: El Rincón del Chorro. Encantador, de cuina regional contundent però elaborada. Una aposta segura. Completeu la visita a Albarracín amb una ruta per la Serrania. Rius frescos, naturalesa en estat pur, penyes potents, barrancs amb pintures prehistòriques. O bé aneu fins Terol, per veure les seves joies del mudejar. O enfileu-vos cap  a l’Alto Tajo, on neix aquest riu, i admireu els seus espais infinits. I, si aneu amb nens, no us perdeu Dinòpolis, on els vostres infants disfrutaran de veritat. Albarracín, l’heu de veure!.

Albarracín, a unos treinta kilómetros de Teruel, es una bellísima ciudad medieval, llena de palacios y de tesoros artísticos. De hecho, nos arriesgaríamos a decir que, Albarracín es, actualmente, la más bonita villa medieval de España. Por ella misma, y por sus entornos, por su maravillosa comarca. Porque, además del núcleo urbano propiamente dicho, mireis donde mireis, descubrireis espléndidos parajes naturales, lugares de ensueño, que os esperan. Y nos quedamos cortos. De Albarracín nos gusta todo: su situación geográfica, complicada, sobre una colina y en las laderas de otra, como cabalgando. Sus calles estrechas, empinadas, tortuosas, extraídas de la Edad Media. Su catedral, hace años sin obispo, en curso eterno de restauración, pesada, lenta, voluntariosa por parte de una fundación ejemplar. El tesoro de su museo, con el pez de cuarzo. Las plazas que ofrecen vistas inauditas y increibles sobre el río, sobre una naturaleza virgen. Su unidad de colores, largamente trabajada, los tejados de sus casas hace poco restauradas, las piedras de los palacios, de las casas fuertes, los conventos. Albarracín es un todo, es él, único e inseparable. Es una sensación, un sentimiento, una vivencia. Tiene alma. Abruma y arrulla, invita y ofrece, satisface. Buena infraestructura turística. Parkings habilitados donde dejar el coche y pasear sin prisas, siempre de subida, por las rúas silenciosas, llenas de turistas. La ciudad tiene varios hoteles. Algunos en palacios impresionantes. Algunos ya un poco viejos, un poco destartalados. ¡Hay que tener cuidado!. Otros, más pequeños, con carácter y encanto: hemos dormido y comido en la Casa de Santiago, que no tiene habitaciones familiares pero que es un hotelito pequeñito. También nos gustó mucho La Posada del Adarve, junto al Portal de Molina. Mejor entrar por la carretera de atrás. Tel: 978 70 03 04. Una cucada. Más moderno es el Doña Blanca, en las afueras, con parking propio. En todos los hoteles hay buenos restaurantes, y por las calles encontraréis muchos otros, pero para comer bien en Albarracín sólo tenemos un nombre: El Rincón del Chorro. Encantador, de cocina regional contundente pero elaborada. Una apuesta segura. Completen la visita a Albarracín con una ruta por la Serranía. Ríos frescos, naturaleza en estado puro, peñas potentes, barrancos con pinturas prehistóricas. O bien vayan hasta Teruel, para ver sus joyas del mudejar. O enfilen hacia el Alto Tajo, donde nace este río, y admiren sus espacios infinitos. Y, si vais con niños, no os perdáis Dinópolis, donde disfrutarán de verdad.

Albarracín, to approximately twenty milles from Teruel, is the a beautiful medieval city, full of palaces and of artistic exchequers. In addition, near it you will discover natural places of dream. The cathedral, the streets, the houses, the stones of the palaces, Albarracín quite it, invites you to the calm walking tour. The city has a lot of hotels with character. The house of Santiago, for example. You can complete your travel visiting Teruel and the Spanish Muslim living under Christian rule, green spaces or Dinòpolis, that your children will enjoy.

Chinchilla de Montearagón


Chinchilla de Montearagón és una vila manxega, penjada dalt d’una cornisa rocosa, damunt de l’autovia que va de València a Albacete. De lluny destaca. Destaca la vila i els seu poderós castell. Els automovilistes, els turistes, ebris de velocitat, pasen sense deturar-se pel peu de Chinchilla. Un error greu. Perquè aquest poble te un dels casc antics medievals més bonics de tota la Manxa. Si aneu de Barcelona a Andalucia per València i Albacete. O de València a Madrid, o feu un recorregut turístic per la Manxa, idea molt lloable, no dubteu a parar. Chinchilla te un castell, ja ho hem dit, ja el veureu, potent i dominant. No es visitable però és bonica la seva estampa. També te restes de la seva muralla, amb les seves portes. Dins els carrers, de cases de pedra, i d’altres més humils, emblanquinades, trobareu palaus amb escuts, esglèsies i convents, a mig camí entre Castella i el llevant mediterrani, entre la Manxa i Andalucia. És difícil catalogar l’aire d’aquest poble àrab, meridional, obert i lluminós. Cal recòrrer lenta i plàcidament els carrers i carrerons empedrats i estrets, costeruts, fins arribar a la genial plaça major, la plaça de la Manxa. Allà veureu la façana noble del seu ajuntament, (a la foto), i podreu tafanejar la curiosa cerámica y artesanía de la zona. Camí del castell, en el turó, com si d’un oasi magrebí es tractés, veureu les cases cova, blanques de cal, al barri anomenat del Hondón. Abans residència de gent pobre, avui les podeu llogar com si fos un apartament. I, amb sort, al costat, a la cova veïna veureu treballar el fang a un ceramista artesà. Arribar a Chinchilla és molt fàcil. Us la trobareu si aneu per la A-31 cap a Madrid, València o Alacant, a només 13 kms. d’Albacete. Si pareu a dinar allà, us recomanem el restaurant El Rincón Manchego, cuina regional. O el Dalia, un bar i restaurant amb sabors manxecs. Per dormir, és fàcil, a Albacete teniu un piló d’hotels de tota mena. Chinchilla, la bella desconeguda.

Chinchilla de Montearagón es una villa manchega, colgada arriba de un alcor rocoso, justo encima de la autovía que va de Valencia a Albacete. De lejos destaca. Destaca la villa y su poderoso castillo. Los automovilistas, los turistas, ebrios de velocidad, pasan sin detenerse por el pie del cerro de Chinchilla. Un error grave. Porque este pueblo tiene uno de los cascos antiguos medievales más bonitos de toda la Mancha. Si vais de Barcelona a Andalucía por Valencia y Albacete. O de Valencia hasta Madrid, o haceis un recorrido turístico por la Mancha, idea muy loable, no dudeis en parar. Chinchilla tiene un castillo, ya lo hemos dicho, ya lo veréis, potente y dominante. No es visitable pero es bonita su estampa. También tiene restos de su muralla, con sus puertas. Dentro, las calles, con casas de piedra, y otras más humildes, encaladas. Encontrarán también palacios con escudos, iglesias y conventos, a medio camino entre Castilla y el levante mediterráneo, entre la Mancha y Andalucía. Es difícil catalogar el aire de este pueblo árabe, meridional, abierto y luminoso. Hay que recorrer lenta y plácidamente las calles y callejuelas empedradas y estrechas, empinadas, hasta llegar a la genial plaza mayor, la plaza de la Mancha. Allí veréis la fachada noble de su ayuntamiento, (en la foto), y podrán curiosear la curiosa cerámica y artesanía de la zona. Camino del castillo, en el cerro, como si de un oasis magrebí se tratara, verán las casas cueva, blancas de cal, en el barrio llamado del Hondón. Si antes fué residencia de gente pobre, hoy se pueden alquilar como si fueran un apartamento. Y, con suerte, al lado, en la cueva vecina veréis trabajar el barro a un ceramista artesano. Llegaros hasta Chinchilla. És muy fácil. Os la encontraréis si vais por la A-31 hacia Madrid, Valencia o Alicante, a sólo 13 kms. de Albacete. Si parais a comer allí, 0s recomendamos el restaurante El Rincón Manchego, cocina regional. O el Dalia, un bar y restaurante con sabores manchegos. Para dormir, es fácil, en Albacete tienen un montón de hoteles de todo tipo.

Guadalupe


Hi ha diverses Guadalupe al món. La més famosa a Mèxic, on és la patrona de la nació. Però la genuïna, la més autèntica cal cercar-la a Extremadura. La Guadalupe espanyola, a més de bellíssima, és patrimoni de la humanitat.  Guadalupe és un bonic i petit poblet, amb un gran i famós monestir, situat a Cáceres. S’arriba a Guadalupe anant de Barcelona a Madrid, i d’aquí, per l’autovia de Portugal, la A5, fins Navalmoral de la Mata. D’allà teniu uns 70 kms. fins el poble.  Són 244 Km. des de Madrid. Però no volem que vingueu des de Catalunya només per veure Guadalupe, tot i que podríem assegurar que el viatge valdria la pena, sinó que la inclogueu dins una descoberta de la província de Cáceres, o millor encara, dins una ruta per Extremadura i La Manxa. La vila és bonica. El seu casc antic és preciós. L’entorn natural convida al senderisme i l’excursió en família. També cal destacar les bones botigues, sobretot d’embotits, on podreu comprar ibèrics d’altíssima qualitat, pernils, i morcón, típic de la zona. Però el que més destaca, sense discussió, és el seu monestir. El Reial Monastir de Santa María de Guadalupe es inmens. Una massa imponent del millor mudejar, al primer claustre, gòtic de l’abadia, la sala capitular i el segon claustre. Renaixement i barroc en altres temples i estances. El conjunt és ric, ostentós, ampulós i magnífic.  A més de l’arquitectura heu de saber que els edificis acullen una valuosa colecció de pintura i escultura, amb noms com Zurbarán, Lucas Jordan, Greco, Goya, Juan de Mena… En resum, una obra d’art cabdal, una fita que no podeu deixar de visitar, tot i que quedi una mica allunyada de les principals vies de comunicació. Per allotjar-vos no tenim cap mena de dubte: l’Hospederia del propi monestir. Habitacions conventuals en el marc incomparable del claustre. Nosaltres hi hem passat la nit i és tota una experiència. A qualsevol bar o restaurant de Guadalupe menjareu productes poderosos de la terra, embotit i carns de primera. Per exemple al Mesón Cerezo, un local ben típic, amb habitacions. O l’encantador hotelet rural La Posada del Rincón, amb boniques habitacions i un restaurant selecte, o bé l’Hostal Altimira, senzill i acollidor, amb habitacions de diverses mides i preus.

Hay varias Guadalupe en el mundo. La más famosa en México, donde es la patrona de la nación. Pero la genuina, la más auténtica hay que buscarla en Extremadura. La Guadalupe española, además de bellísima, es patrimonio de la humanidad. Guadalupe es un bonito y pequeño pueblo, con un gran y famoso monasterio, situado en Cáceres. Se llega a Guadalupe yendo de Barcelona a Madrid, y de ahí, por la autovía de Portugal, la A5, hasta Navalmoral de la Mata. De allí tienen unos 70 kms. hasta el pueblo. Son 244 Km. desde Madrid. Pero no queremos que vengan desde Cataluña sólo para ver Guadalupe, aunque podríamos asegurar que el viaje valdría la pena, sino que la incluyan en un descubrimiento de la provincia de Cáceres, o mejor aún, dentro de una ruta por Extremadura y La Mancha . La villa es hermosa. Su casco antiguo es precioso. El entorno natural les invita al senderismo y la excursión en familia. También cabe destacar las buenas tiendas, sobre todo de embutidos, donde podrán comprar ibéricos de altísima calidad, jamones, y morcón, típico de la zona. Pero lo que más destaca, sin discusión, es su monasterio. El Real Monasterio de Santa María de Guadalupe se inmenso. Una masa imponente del mejor mudéjar, en el primer claustro, gótico de la abadía, la sala capitular y el segundo claustro. Renacimiento y barroco en otros templos y estancias. El conjunto es rico, ostentoso, ampulós y magnífico. Además de la arquitectura deben saber que los edificios albergan una valiosa colección de pintura y escultura, con nombres como Zurbarán, Lucas Jordan, Greco, Goya, Juan de Mena … En resumen, una obra de arte capital, un hito que no puede dejar de visitar, aunque quede un poco alejada de las principales vías de comunicación. Para alojarse no tenemos ninguna duda: la Hospederia del propio monasterio. Habitaciones conventuales en el marco incomparable del claustro. Nosotros hemos pasado la noche y es toda una experiencia. En cualquier bar o restaurante de Guadalupe comer productos poderosos de la tierra, embutidos y carnes de primera. Por ejemplo en el Mesón Cerezo, un local muy típico, con habitaciones. O el encantador hotelito rural La Posada del Rincón, con bonitas habitaciones y un restaurante selecto, o bien el Hostal Altimira, sencillo y acogedor, con habitaciones de varios tamaños y precios.

Zamora


Zamora, la bién cercada. Avui dia no queden apenes restes de les formidables muralles medievals de Zamora, però us podem assegurar que aquesta magnífica ciutat a les vores del Duero mereix una visita ben acurada. Perquè la bellíssima ciutat castellana conserva monuments que la fan inoblidable. Només dir-vos que és la ciutat de la península amb més esglèsies romàniques dins el casc antic, i dins el terme municipal. Passen de la vintena. Esglèsies maravelloses, d’un romànic pur, sobri, excels. Començant per la catedral, una joia del romànic, amb la seva torre, (a la foto), i la cúpula amb influència bisantina. Tota Zamora és un museu a l’aire lliure de l’època medieval. Carrers, places, palaus i, sobretot les esglèsies. I si hem de triar calendari per anar a Zamora us recomanem la Setmana Santa. Les processons a Zamora corprenen. La severitat, l’austeritat, la cerimònia castellana, els tambors secs tallant l’aire fresc de la nit, et deixen sense parla. No oblidèssiu pas Zamora, o la menystinguèssiu en una ruta per Castella, en una ruta per les terres que banya el Duero. No sabeu el que us perdríeu. Aneu a Zamora i aprofiteu per veure en el paquet Toro, amb la seva colegiata romànica, Tordesillas, amb el convent mudejar de Santa Clara, Valladolid i el museu nacional d’escultura, o Salamanca, una ciutat que és patrimoni de la humanitat, plena de fites inexcusables. Dormiu a Zamora, en família, a l’hotel AC, fantàstic. O a l’hotel NH, molt dins la seva línia, segura, de confort. També està molt bé el Dos Infantas. I no són els únics. Hi ha hotels, hostals i hotelets maravellosos a Zamora. Per dinar teniu bons restaurants als hotels que hem mencionat, i en altres de la ciutat. El millor, amb una estrella Michelin, és El Rincón de Antonio, però també el més car. A Casa Cipri, més modest, fan bon menú. També menjareu bé en molts altres llocs de la vila.

Zamora, la bien cercada. Hoy en día no quedan apenas restos de las formidables murallas medievales de Zamora, pero os podemos asegurar que esta magnífica ciudad a las orillas del Duero merece una visita bien detenida. Porque la bellísima ciudad castellana conserva monumentos que la hacen inolvidable. Sólo deciros que es la ciudad de la península con más iglesias románicas en el casco antiguo, y dentro del término municipal. Pasan de la veintena. Iglesias maravillosas, de un románico puro, sobrio, excelso. Empezando por la catedral, una joya del románico, con su torre, (en la foto), y la cúpula con influencia bizantina. Toda Zamora es un museo al aire libre de la época medieval. Calles, plazas, palacios y, sobre todo las iglesias. Y si tenemos que elegir calendario para ir a Zamora les recomendamos la Semana Santa. Las procesiones en Zamora cautivan. La severidad, la austeridad, la ceremonia castellana, los tambores secos cortando el aire fresco de la noche, te dejan sin habla. No se olviden pasar Zamora, no menosprecieis su importáncia, en una ruta por Castilla, una ruta por las tierras que baña el Duero. No sabéis lo que os perderíais. Id a Zamora y aprovechad para ver en el paquete Toro, con su colegiata románica, Tordesillas, con el convento mudejar de Santa Clara, Valladolid y su museo nacional de escultura, o Salamanca, una ciudad que es patrimonio de la humanidad, llena de hitos inexcusables. Duerman en Zamora, con la familia, en el hotel AC, fantástico. O en el hotel NH, muy en su línea, segura, de confort. También está muy bien el Dos Infantas. Y no son los únicos. Hay hoteles, hostales y hotelitos maravillosos en Zamora. Para comer tienen buenos restaurantes en los hoteles que hemos mencionado, y en otros de la ciudad. El mejor, con una estrella Michelin, es El Rincón de Antonio, pero también el más caro. En Casa Cipri, más modesto, hacen buen menú. También comer bien en muchos otros lugares de la villa.