Toro, revisitada

Toro, a les vores del riu Duero, damunt d’una talaia, anclada encara en el seu brillant passat medieval, mira ara passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica Castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins, una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres vam dinar al restaurant Castilla, prou bé.

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el restaurante Castilla, no lejos de la Plaza Mayor.

Bern / Berna

La capital de la Confederació Helvètica és una petita ciutat, de la mida de Saragossa o València, amb un casc antic bellíssim, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. I s’ho mereix. Dalt d’un turó dominant un meandre llarg i rodó del riu Aar, s’aixeca una vila renaixentista i barroca, de carrers amb porxos, ordenats, amb cases totes semblants. Un conjunt exquisit, delicat, que desprèn harmonia. En mig de les teulades aixeca, poderosa, la seva agulla la catedral, Münster, gòtica florida. Tancant els carrers empedrats hi trobareu diverses torres, com ara la del magnífic rellotge astronòmic, el Zytglogge, centre neuràlgic de la vila vella. També son xulíssimes les fonts ornamentals, policromes, que decoren places i carrerons. Un parc amb ossos vius, el símbol de la ciutat, jardins amb roses, miradors, i diversos museus, completen la oferta turística d’una capital suissa que s’ha convertit en un destí molt interessant de turisme familiar. Podeu fer una mirada al Museu Paul Klee, al Kunstmuseum, amb obra pinctórica de totes les èpoques, o al museu de ciències naturals. Tot i que no son res de l’altre món estan prou bé. Berna també és un bon centre d’excursions per conèixer Suissa. Situada a només 40 kms. de Fríburg, una altra ciutat medieval, a 80 kms. de la maravellosa Basilea, a 100 kms. de Luzern, guapíssima vila suissa, o a 120 kms. de Zurich, Berna us obre les portes de, pràcticament, tots els cantons suissos. Més a tocar teniu Biel, Thun, Murten, bonica vila murada medieval, Neuchatel o Solothurn, una vila barroca increible, viles d’art, amb llacs fantàstics. O regions tan encantadores com ara l’Emmental, famosa pels seus paisatges genuïnament suissos i els seus formatges. No gaire més lluny s’aixequen els cims potents dels Alps. A 60 kms. tota la regió d’Interlaken, amb la Jungfrau, Lauterbrunnen, Grindelwald, Frutingen, Simmental, Jaun Pass, amb la neu, les pistes d’esquí i els trens cremallera. Llacs, rius, boscos, estacions d’esquí, i de muntanya. El regne dels esports, vela, rem, natació, bicicleta, senderisme, trineu, patinatge sobre gel, esquiada. A l’estiu verd arreu, a la tardor, una simfonia de colors, i molta, molta neu, més de la que pugueu imaginar, a l’hivern. Suissa és una destinació familiar molt clara, fantàstica, amb atencions particulars pels infants, pensada molt per a ells i elles, pels nostres fills i filles. Suissa està lluny, sí, però no molt. a uns 800 kms. de Barcelona. Fàcil en cotxe des de Barcelona, per autopista tota l’estona, via Grenoble i Ginebra. Suissa és cara, sí, però trobareu bons hotels, amb ofertes per la família, com ara el Novotel de Berna Expo, situat als afores, però ben comunicat amb el centre, per la línia 9 del tram. Aquest Novotel ajunta un Ibis i un Ibis budget. També hi ha hotels d’altres cadenes internacionals, com ara Holiday Inn, per exemple, i molts altres de familiars. Per menjar hi ha molts llocs bons. Prop de l’Expo Bern, i per tant del Novotel, hi ha la Pizzeria Bellavista, a la Bollinguen Strasse, 52. Ens va encantar Da Bucolo, la millor pizzeria de Berna, sense cap mena de dubte, local petit, acollidor. Amthausgasse, 10, al centre de la ciutat. Wein&Sein és un local d’autor, caríssim, en un soterrani de la Munstergasse, 50, a tocar de la catedral. Un sol menú, que no podreu triar. Klosterli, prop del pont on hi ha el fossat dels ossos, a la Klosterlistutz, 16 també està bé. Prop del parlament federal teniu locals on sopar o dinar bé, com el Santa Lucia, o altres. Bona estada a Berna, ideal per unes vacances d’estiu, de setmana santa, o uns bonics nadals blancs!.

La capital de la Confederación Helvética es una pequeña ciudad , del tamaño de Zaragoza o Valencia , con un casco antiguo bellísimo , declarado patrimonio de la humanidad por la UNESCO . Y lo merece. Sobre una colina que domina un meandro largo y redondo del río Aar , se levanta una villa renacentista y barroca , de calles con soportales, ordenados , con casas todas parecidas . Un conjunto exquisito , delicado , que desprende armonía . En medio de los tejados levanta , poderosa , su aguja la catedral, la Münster , gótica florida . Cerrando las calles adoquinadas encontrarán varias torres , como la del magnífico reloj astronómico , el Zytglogge , centro neurálgico de la villa vieja . También son chulísimas las fuentes ornamentales , policromas , que decoran plazas y callejones . Un parque con osos vivos , el símbolo de la ciudad , jardines con rosas , miradores , y varios museos , completan la oferta turística de una capital suiza que se ha convertido en un destino muy interesante de turismo familiar . Pueden ir al Museo Paul Klee , al Kunstmuseum , con obra pinctórica de todas las épocas , o al museo de ciencias naturales. Aunque no son nada del otro mundo están bastante bien . Berna también es un buen centro de excursiones para conocer Suiza . Situada a sólo 40 kms de Friburgo, otra ciudad medieval, a 80 kms . de la maravillosa Basilea , a 100 kms de Lucerna , guapísima villa suiza , o 120 kms de Zurich, Berna os abre las puertas de , prácticamente , todos los cantones suizos . Más cercanas aún estan Biel , Thun , Murten , bonita villa amurallada medieval , Neuchatel o Solothurn , una villa barroca increíble, villas de arte , con lagos fantásticos. O regiones tan encantadoras como el Emmental , famosa por sus paisajes genuinamente suizos y sus quesos . No mucho más lejos se levantan las cumbres potentes de los Alpes . A 60 kms . toda la región de Interlaken , con la Jungfrau , Lauterbrunnen , Grindelwald , Frutingen , Simmental , Jaun Pass , con la nieve , las pistas de esquí y los trenes cremallera . Lagos , ríos , bosques , estaciones de esquí , y de montaña . El reino de los deportes, vela, remo , natación , bicicleta , senderismo , trineo , patinaje sobre hielo , esquiada . En verano verde todo él, en otoño, una sinfonía de colores , y mucha , mucha nieve , mucha más de la que se pueda imaginar , en invierno. Suiza es un destino familiar muy claro, fantástico, con atenciones particulares para los niños, pensada mucho para ellos y ellas , para nuestros hijos. Suiza está lejos , sí, pero no mucho. a unos 800 kms de Barcelona . Fácil en coche, por autopista todo el rato , vía Grenoble y Ginebra . Suiza es cara , sí, pero encontrarán muy buenos hoteles , con ofertas para la familia , como el Novotel de Berna Expo , situado en las afueras , pero bien comunicado con el centro, por la línea 9 del tranvia . Este Novotel esta junto a un Ibis y a un Ibis budget . También hay hoteles de otras cadenas internacionales, como Holiday Inn , por ejemplo , y muchos otros familiares . Para comer hay muchos lugares buenos . Cerca de la Expo Bern , y por tanto del Novotel , está la Pizzeria Bellavista , en la Bollinguen Strasse , 52 . Nos encantó Da Bucolo , la mejor pizzería de Berna , sin duda , local pequeño, acogedor . Amthausgasse , 10, en el centro de la ciudad . Wein & Sein es un local de autor , carísimo , en un sótano de la Munstergasse , 50, junto a la catedral. Un solo menú , que no se puede elegir . Klosterli , cerca del puente donde está el foso de los osos tienen la Klosterlistutz , 16, que también está bien. Cerca del parlamento federal tienen locales donde cenar o comer bien, como el Santa Lucia , u otros . Buena estancia en Berna , ideal para unas vacaciones de verano , de semana santa, o… ¡unas bonitas navidades blancas ! .

Baeza i Úbeda, el renaixement

Un dia, quan us vagi bé, heu de pensar de muntar un pont llarg, unes vacances de Setmana Santa, o fins unes vacances d’estiu a Baeza, i la seva zona. Perquè Baeza és una bellíssima ciutat monumental. És, de fet, una de les ciutats més boniques d’Espany i, si m’apureu, d’Europa. I no només és això. Per si fos poc, te una altra vila a tocar, a només 7 kms. que és la seva bessona, una altra maravella andalusa. Úbeda, que es troba només a 7 km. Totes dues ciutats són patrimoni de la humanitat, i s’ho mereixen. Són com els dos sols d’un sistema planetari. Brillen juntes en el firmament de l’art d’Andalusia. Baeza és monumental, renaixentista, educada, espectacular. La llista dels seus monuments és inesgotable. No hi caben tots. No hi ha un pam que no tingui un palau, una esglèsia, una plaça que mereixin una visita. Teniu la catedral, la plaça amb la font renaixentista de Santa Maria, una petita obra d’art. La monumental plaça de la carniceria, amb la font dels lleons al mig, amb la porta de Carles V. Teniu el palau del Jabalquinto, antiga universitat on ensenyà Machado. Teniu la universitat, amb la seva capella, l’edifici de les escribanies, l’ajuntament… bé, ja ho veieu, inesgotable. Us recomanem que passejeu serenament per Baeza, lentament. Degustant-ne la seva admirable bellessa. I, quan acabeu, ja ho sabeu, no oblideu de fer una visita a la seva germana bessona, Úbeda. Aquesta altra vila és una joia d’art feta pedra. Un ciutat amb molt de senyoriu. També cal recòrrer-la amb calma, sense preses, degustant cada carrer, cada palau, cada detall artístic. Perquè Úbeda està farcida de palaus. d’esglèsies, com ho està Baeza. Hi ha la renaixentista del Salvador, la de Santa Maria de l’Alcazar i moltes més. Però també cal gaudir dels seus carrers àrabs, amb patis amagats, places i placetes, cases símples, encalades. Perquè Úbeda i Baeza son la Andalusia més monumental, la de les grans construccions en pedra, la que fou més rica durant els segles XVII i XVIII, i això es nota. Aneu a Úbeda i Baeza per València i Alcaraz, per la nacional que travessa la millor Mancha. O bé, més ràpida, per la nova autovia que pasa per San Clemente i Argamasilla. Son 700 kms. Visiteu aquestes dues viles excepcionals i després ja ens direu quina us ha agradat més. Si us queden dies, si destineu al lloc unes vacances, podeu fer un volt per Jaén, la capital, o per Sierra Mágina, un espai natural increible i desconegut, o bé per la Serra de Cazorla, un parc natural magnífic, que no està molt lluny, gens lluny de fet. Nosaltres hem dormit a l’hotel Campos de Baeza, un quatre estrelles, amb categoria de tres, als afores, però molt econòmic. El personal és amable, es desviu, i encabeixen la família. A l’estiu es veu que és molt sorollós. A l’hivern gens. Però sens dubte hi ha establiments millors, com ara el Baeza Monumental, o el palauet Puerta de la Luna. A Úbeda també hi ha bons hotels amb encant, i d’altres amb un disseny innovador, o fins i tot un parador de turisme. Per menjar trobareu tota mena de locals. Però ara us en recomanarem un de singular. Es tracta d’un bar de tapes, petitó, amagat en un carreró de Baeza: el Arcediano. El porta un singular personatge, mestre de la comunicació, aixerit i polivalent, en Ramon. A la cuina la Trini, i mitja família, asseguren la ràpida sortida i servei de les delicioses tapes i montaditos que podreu disfrutar per un preu irrisori, ridícul. Encara que el local sigui petit, encara que estigui ple fins la bandera, en Ramon, que mai perd el somriure, us atendrà amb diligència. Potser haureu d’estar drets, potser haureu de buidar-vos vosaltres mateixos la taula. Però el vi que probareu, les canyes ben servides, el menjar típic, de tapes, boníssim, faran que valgui la pena.Hi arribareu passant sota l’arc de la torre del rellotge, al passeig de Baeza. Difícil de trobar. Entreu al carreró anomenat de la Barbacana. Allà està el Arcediano. A més d’aquest local a Baeza, i a la fabulosa Úbeda, segur que trobareu tot allò que us faci falta per omplir la panxa. Però nosaltres només vam anar al bar d’en Ramon, per sentir-lo tocar la bocina quan algú li dona propina, o veure’l desempallegar-se amb gràcia darrera la seva barra. Molt recomanable!.

Baeza es una bellísima ciudad monumental. Es la gemela de la otra maravilla andaluza, Úbeda, que se encuentra sólo a 7 km. Ambas ciudades son patrimonio de la humanidad, y se lo merecen. Son como los dos soles de un sistema planetario. Brillan juntas en el firmamento del arte de Andalucía. Baeza es monumental, renacentista, educada, espectacular. La lista de sus monumentos es inagotable. No caben todos. No hay un palmo que no tenga un palacio, una iglesia, una plaza que merezcan una visita. Tiene la catedral, la plaza con la fuente renacentista de Santa Maria, la de los leones, el palacio de Jabalquinto, (en la foto), la universidad, las escribananias, el ayuntamiento … bien, ya lo veis, inagotables. Pasear serenamente por Baeza és una delícia. Hay que contemplar su belleza lentamente. Y no olvidar hacer una visita a su gemela, Úbeda. Después ya nos diréis cual os ha gustado más. Si les quedan días pueden dar un paseo por Jaén, la capital, o por Sierra Mágina, un espacio natural increíble y desconocido, o bien por Cazorla, un parque natural magnífico, que no está muy lejos. Nosotros dormimos en el hotel Campos de Baeza, un cuatro estrellas, con categoria de tres, pero muy economico. El personal és amable, se desvive, y cabe toda la família. Se ve que en verano hay mucho ruido. En onvierno no. Sin duda hay establecimientos mejores, como el Baeza Monumental, o el Puerta de la Luna. En Úbeda también encontrareis hoteles con encanto, o con un disseño innovador, o un parador de turismo. Para comer hay tota clase de locales. Pero os queremos recomendar de corazón uno de bién singular. Se trata de un bar de tapas, pequeño, escondido en una calleja de Baeza: el Arcediano. Lo regenta un singular personaje, maestro de la comunicación, vivo, espavilado y polivalente, que atiende al nombre de Ramon. En la cocina está Trini, y media família. Aseguran un servicio rápido de deliciosas tapas y montaditos, que disfrutareis por un precio irrisorio, ridículo. Aún con el local lleno, Ramon, que nunca pierde la sonrisa, os atenderá con suma diligéncia. Quizás estareis de pie, quizás debereis recoger vosotros la mesa, pero el vino que os pondrá, la caña bién tirada, y la comida, única, siempre de tapas, buenísima, haran que ir allí os valga la pena. Habrá otros buenos bares y restaurantes en la maravillosa Baeza, y en la fabulosa Úbeda, pero nosotros fuimos a ese, al bar de Ramon. Magnífico.

Rouen

La vila de Rouen és la capital de Normandia. A més, Rouen és una ciutat preciosa, plena de grans monuments. Per exemple la seva catedral, pintada a tota hora pel genial pintor impressionista Monet. I no ens estranya, perquè és tota una delícia. Una obra mestra de l’art gòtic frances i europeu, al nivell de Reims, Amiens o Chartres. Però no és l’església que més ens va agradar. Saint Ouen, una altra maravella del gòtic, ens va semblar encara més esvelta i bonica. I ja és difícil. Caminar pel carrers de la vila vella és tot un plaer. Pareu-vos sota el gran rellotge astronòmic, penjat dalt d’una entrada de l’antiga muralla. Fascinant. Fa entrar de ple Rouen en la llista de les grans ciutats centre europees amb grans rellotges, com Berna, Friburg o Praga. L’església de Sant Maclou, el Palais de Justice, fantasia del gòtic florit… encantador tot. La plaça gran, la mercadal, és impressionant, però… Aquí van cremar Joana d’Arc, una fita assenyala el lloc. En desgreuge, Rouen va aixecar en mig de la plaça una església votiva. Error greu. La remodelació de la plaça fa caure d’esquena. Gens bonica. Però… hi ha gustos per a tot. Això no treu que Rouen sigui un destí clar de vacances familiars, sobretot si li afegim la Normandia. A tocar de la ciutat us proposem l’antiga abadia de Saint-Martin de Boscherville, un monestir del XII, reconvertit al XVII, amb grans jardins. Més romàntiques son les ruïnes de l’abadia de Jumiège, en un meandre del Sena, riu que travessa Rouen i la regió. Les platges del desembarcament son un altre lloc a visitar, corprenedor. Caen, ciutat medieval, el port de Honfleur, guapíssim o l’abadia del Mont Saint Michel tampoc podeu oblidar-vos-els. En fi, unes vacances o pont llarg a Normandia, visitant Rouen, ideals. Per dormir nosaltres ho vam fer en l’Ibis Styles Rouen Catedralhe, amb un personal acollidor, però en un edifici vell, d’habitacions econòmiques però molt millorables, això si, al centre. N’hi ha de millors, com ara el Vieux Marché, un Best Western, tota una garantia. El Celine és baratet i coquetó, com també ho és el Sisley. Finalment, si teniu una bona butxaca o us voleu premiar, aneu a l’Hotel de Bourgtheroulde, d’un luxe inexplicable. Per dinar o sopar no us faltarà oferta. Us recomanem qualsevol lloc pels voltants de l’església de Saint Maclaud. Nosaltres ens estimem una petita pizzeria anomenada La Bocelli, a la Rue Martainville. Pizzes increibles!. Aquest carrer està plagat de bons llocs on sopar o fer una copa, com per exemple le Petit Auberge. Fora d’aquesta zona, al centre, aneu al Petit Zinc, molt acollidor. De més categoria i prestigi, més car, La Couronne. Bona estada a Rouen quan sigui que hi aneu!.

La villa de Rouen es la capital de Normandía. Además, Rouen es una ciudad preciosa, llena de grandes monumentos. Por ejemplo su catedral, pintada en todo momento por el genial pintor impresionista Monet. Y no nos extraña, porque es toda una delicia. Una obra maestra del arte gótico francés y europeo, al nivel de Reims, Amiens o Chartres. Pero no es la iglesia que más nos gustó. Saint Ouen, otra maravilla del gótico, nos pareció aún más esbelta y bonita. Y ya es difícil. Caminar por las calles de la villa vieja es todo un placer. Parad bajo el gran reloj astronómico, colgado en una entrada de la antigua muralla. Fascinante. Hace entrar de lleno Rouen en la lista de las grandes ciudades centro europeas con grandes relojes, como Berna, Friburgo o Praga. La iglesia de San Macloud, el Palais de Justice, fantasía del gótico florido … encantador todo. La plaza grande es impresionante, pero … Aquí quemaron Juana de Arco, un hito señala el lugar. En desagravio, Rouen levantó en medio de la plaza una iglesia votiva. Error grave. La remodelación de la plaza hace caer de espaldas. Nada bonita. Pero … hay gustos para todo. Esto no quita que Rouen sea un destino claro de vacaciones familiares, sobre todo si le añadimos la Normandía. Junto a la ciudad os proponemos la antigua abadía de Saint-Martin de Boscherville, un monasterio del XII, reconvertido al XVII, con grandes jardines. Más románticas son las ruinas de la abadía de Jumiège, en un meandro del Sena, río que atraviesa Rouen y la región. Las playas del desembarco son otro lugar a visitar, sobrecogedor. Caen, ciudad medieval, el puerto de Honfleur, guapísimo o la abadía del Mont Saint Michel tampoco pueden olvidarse. En fin, unas vacaciones o puente largo en Normandía, visitando Rouen, ideales. Para dormir nosotros lo hicimos en el Ibis Styles Rouen Catedralhe, con un personal acogedor, pero en un edificio viejo, de habitaciones económicas pero muy mejorables, eso si, en el centro. Los hay mejores, como el Vieux Marché, un Best Western, toda una garantía. El Celine es barato y coqueto, como también lo es el Sisley. Finalmente, si tienen buen bolsillo o desean premiarse, vayan al Hotel de Bourgtheroulde, de un lujo inexplicable. Para comer o cenar no os faltará oferta. Os recomendamos cualquier lugar por los alrededores de la iglesia de Saint Maclaud. Nosotros preferimos una pequeña pizzería llamada La Bocelli, en la Rue Martainville. ¡Pizzas increíbles!. Esta calle está plagada de buenos sitios donde cenar o tomar algo, como por ejemplo le Petit Auberge. Fuera de esta zona, en el centro, vayan al Pequeño Zinc, muy acogedor. De mayor categoría y prestigio, más caro, La Couronne.

Praha

Ens permetreu que de cara a les vacances us recomanem una visita a Praha, (Praga), la capital de Bohemia, i de la República Txeca. Tot i que no és una ciutat barata, de fet és més cara que París o Viena, és molt bonica. Us podríem haver posat aquí, com a reclam, la vista que des del castell hi ha del riu Moldava i els ponts de la vila. Però hem preferit fer-ho a la inversa, i mostrar-vos la torre imponent de la catedral de Praga, al bell mig del castell, enlairada dalt del turó que domina la ciutat. I és que malgrat sigui una capital cara, molt cara, no deixaríem mai de voler tornar a Praha. De voltar pels seus carrerons medievals, d’admirar la plaça de nostra senyora del Tynn, amb les esveltes agulles d’una església que veus però no trobes, perquè no te façana. D’esperar a que el rellotge astronòmic toqui les hores per veure el gall batre les ales i desfilar les figuretes de metall. I escoltar com la trompeta sona dalt de la torre, una burda còpia del que fan a Cracòvia, però prou efectista. Travesseu el pont Carles, per sota de la torre, i remunteu cap al castell. Poc a poc, assaborint el paisatge, les riuades de gent, els músics, artistes… Entreu a Mala Strana, el barri renaixentista, barroc, amb l’església airosa de Sant Nicolau. A la placeta que es forma hi ha restaurants no massa cars per dinar-hi, com el Tri Zlkatych Hvezd, o bé el Jo’s bar, que a la nit son locals musicals. Continueu fins el castell, visiteu el palau, la catedral, els museus i, si voleu caminar més, arribeu-vos fins el monestir de Strahov, amb la seva biblioteca rococó. Praha és una ciutat per recòrrer a peu, carrer a carrer, mai en cotxe. Feu servir el metro, i sobretot els tramvies, aquestes andròmines vermelles i blanques, pura ferralla, que us portaran a qualsevol racó de la ciutat. Hi ha molts hotels a Praga. Tots molt cars. Si aneu amb infants us recomanem el Novotel. No lluny del centre i ben comunicat. Vinga!. Praha us espera!.

Nos permitiréis que de cara a las vacaciones os recomendemos una visita a Praha, (Praga), la capital de Bohemia, y de la República Checa. Aunque no es una ciudad barata, de hecho es más cara que París o Viena, es muy bonita. Os podríamos haber puesto la foto, como reclamo, de la vista que desde el castillo hay del río Moldava y los puentes de la villa. Pero hemos preferido hacerlo a la inversa, y mostraros la torre imponente de la catedral de Praga, en medio del castillo en lo alto de la colina que domina la ciudad. Y es que aunque sea una capital cara, muy cara, no dejaríamos nunca de querer volver a Praha. De pasear por sus callejuelas medievales, de admirar la plaza de nuestra señora del Tynn, con las esbeltas agujas de una iglesia que ves pero no encuentras, porque no tiene fachada. De esperar a que el reloj astronómico toque las horas para ver como el gallo batió las alas y desfilar las figuritas de metal. Y escuchar como la trompeta suena en lo alto de la torre, una burda copia de lo que hacen en Cracovia, pero lo suficientemente efectista. Crucen ahora el puente Carlos, por debajo de la torre, para subir hacia el castillo. Poco a poco, saboreando el paisaje, las riadas de gente, los músicos, artistas … Entrad en Mala Strana, el barrio renacentista, barroco, con la iglesia airosa de San Nicolás. En la plazoleta que se forma hay restaurantes no demasiado caros para comer, como el Tri Zlkatych Hvezda, o bien el Jo’s bar, que por la noche son locales musicales. Continúen hasta el castillo, visiten el palacio, la catedral, los museos y, si queréis caminar más, no dejeis de ir hasta el monasterio de Strahov, con su biblioteca rococó. Praha es una ciudad para recorrerla a pie, calle a calle, nunca en coche. Usen el metro, y sobre todo los tranvías, estos trastos, pura chatarra, que les llevarán a cualquier rincón de la ciudad. Hay muchos hoteles en Praga. Todos muy caros. Si viajais con niños os recomendamos el Novotel. No lejos del centro y bien comunicado.

La Torre del Comte

La Torre del Comte és un poblet situat a la comarca del Matarranya, al Baix Aragó, a la província de Terol. És una vila petitona, de només 160 ànimes. Malgrat això, son nombrosos els motius que ens impulsen a recomanar-vos vivament una visita a La Torre. La natura, excepcional, bellíssima, de tota la comarca creuada pel riu Matarranya. Un riu d’aigües netes, que forma gorg magnífics, com els del Parrisal, a Beseit. La muralla dels Ports de Beseit, que serveix de teló de fons. La vía verde, fantàstica per aquelles famílies que gaudeixin usant la bici, o caminant. Els altres pobles i ciutats del Matarranya, amb castells, palaus, esglésies i ajuntaments medievals i renaixentistes, com ara la capital Vallderoures, o la capital del Baix Aragó, Alcañiz, amb el seu castell templer. Però parlem del patrimoni propi de La Torre del Comte. Dels seus carrers rústics, medievals, carregats d’història. Del discret i sublim encant de la seva arquitectura popular. De la magnificiència de les façanes renaixentistes de l’ajuntament, de les cases nobles dels Ferrer i dels Bergós. Del petit detall del rellotge de sol de la plaça, a la façana de la casa gran. De les arcades, de les placetes, de l’església, de l’armonia del conjunt, del plaer de passejar-hi. Aneu a La Torre, al Matarranya tot a gaudir dels rius, dels arbres esvelts de la seva ribera, de l’oli de les oliveres centenaries, dels ametllers en flor al febrer. Arribeu-vos fins l’anomenat “Pont de la vía”, l’antic pont del tren, ara de la via verda. Feu servir La Torre del Comte com a centre d’unes vacances familiars, d’un pont, d’un cap de setmana llarg. Podeu dormir a la casa rural “El Niño” o si sou més sibarites,  a l’hotel rural amb molt d’encant anomenat  La Parada del Compte, ubicat en l’antiga estació del poble, atrevit i original, amb habitacions temàtiques. O més senzill, a l’Hostal “Racó dels Torrats”. I si no voleu dormir a La Torre, visiteu-la tot passant. Visiteu-la quan aneu a Vallderoures, o a veure la cascada del Salt, a la Portellada, o a caminar pels carrers empedrats de la Fresneda. Aquesta terra verge us espera. Les famílies amb nens podem gaudir del Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, tot i que un pèl car. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, en honor de la cascada descrita, o la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, saborosos i potents. L’Hotel Miralles, pioner del turisme a la zona, està un xic més lluny, a Horta de Sant Joan, però és un clàssic. Visiteu La Torre del Comte i el Matarranya, no us en penedireu. Turisme familiar de veritat!.

La Torre del Conde es un pueblecito situado en la comarca del Matarraña, en el Bajo Aragón, en la provincia de Teruel. Es una villa pequeña, de sólo 160 almas. Sin embargo, son numerosos los motivos que nos impulsan a recomendaros vivamente una visita a La Torre. La naturaleza, excepcional, bellísima, de toda la comarca cruzada por el río Matarraña. Un río de aguas limpias, que forma pozas magníficas, como las del Parrisal, en Beceite. La muralla de los Puertos de Beceite, que sirve de telón de fondo. La vía verde, ideal para aquellas familias que disfruten usando la bici, o caminando. Los otros pueblos y ciudades del Matarraña, con castillos, palacios, iglesias y ayuntamientos medievales y renacentistas, como la capital Valderrobles, o la capital del Bajo Aragón, Alcañiz, con su castillo templario. Pero hablemos del patrimonio propio de La Torre del Conde. De sus calles rústicos, medievales, cargadas de historia. Del discreto y sublime encanto de su arquitectura popular. De la magnificencia de las fachadas renacentistas del Ayuntamiento, de las casas nobles de los Ferrer y los Bergós. Del pequeño detalle del reloj de sol de la plaza, en la fachada de la casa grande. De las arcadas, de las plazuelas, de la iglesia, de la armonía del conjunto, del placer de pasear. Ir a La Torre, ir al Matarraña nos lleva a disfrutar de los ríos, de los árboles esbeltos de su ribera, del aceite de los olivos centenarios, de los almendros en flor en febrero. Id hasta el llamado “Puente de la vía”, el antiguo puente del tren, ahora de la vía verde. Usad La Torre del Conde como centro de unas vacaciones familiares, de un puente, de un fin de semana largo. Pueden dormir en la casa rural “El Niño” o, si sois más sibaritas, en el hotel rural con mucho encanto llamado La Parada del Compte, ubicado en la antigua estación del pueblo, atrevido y original, con habitaciones temáticas. O más sencillo, en el Hostal “Rincón de los Torrats”. Y si no quieren dormir en La Torre, visitenla pasando por allí. Visitenla cuando vayan a Valderrobles, o cuando vayan a ver la cascada del Salt, en la Portellada, o cuando vayan a caminar por las calles empedradas de La Fresneda. Esta tierra virgen les espera. Las familias con niños podemos disfrutar del Vilar Rural de Arnes, un hotel preparado para los niños, aunque un poco caro. Más económico, en Vallderroures está el hotel El Salto, en honor de la cascada descrita, o la familiar y sencilla Fonda Querol, con una buena cocina, y buen menú. También se puede ir a la Posada de la Plaza, un hotel antiguo, de época, en un palacio de Valderrobles, junto al río. Comidas de la tierra, sabrosas y potentes. El Hotel Miralles, pionero del turismo en la zona, está un poco más lejos, en Horta de Sant Joan, pero es un clásico. Visitad La Torre del Conde y el Matarraña, y no os arrepentireis.

Jocs infantils al parc de ca l’Arnus

A Badalona, a tocar de Barcelona, hi ha un gran parc metropolità, resultat de la unió de dues grans finques privades: Can Solei i Ca l’Arnús. El parc de Ca l’Arnús i de Can Solei és un pulmó verd de Badalona i de l’àrea metropolitana nord. Ja us n’havíem parlat altres vegades. De la seva grandària, del llac romàntic, de la zona de picnic, ideal per celebrar-hi festes d’aniversari, dels jardins, de la torre del rellotge i els cursets científics del cap de setmana. Avui, però, us volem convidar a anar-hi amb la canalla per tal de disfrutar, abans no el facin malbé els gamberrets de torn, del nou espai de jocs infantils. L’ajuntament s’hi ha gastat un bon grapat de calers, imaginem. Diuen que dos milions d’euros. Es nota. Hi ha tota mena de jocs, com una mena de pista americana amable, com un camp d’entrenament ligth pels marines nordamericans. També gronjadors galàctics, i una fantàstica tirolina. Els meus fills no paren de demanar-me que hi anem i que tornem a anar-hi. No m’estranya. Està ben pensada aquesta àrea de jocs. I molt ben feta, amb materials d’alta qualitat, fusta, corda… A més, l’entorn és paradisíac, amb ombra de la bona, flors i un parc gran, molt gran, grandiòs, que havia estat no una, sinó dues, mansions senyorials. Podeu entrar-hi des de diversos punts. Pel centre de Badalona, per l’accés del carrer de la Seu d’Urgell, renovat, amb una rampa nova, i amb l’obertura d’una porta directa als jardins romàntics de Can Solei. O bé des del barri de Casagemes, per la porta principal, accés més directa als jocs nous. Finalment per Canyadó, pel costat de la nova escola d’infantil del Lola Anglada. Anuncien per ben aviat un bar amb taules i cadires, on els pares, mares, avis i àvies, tiets i família vigilant, poguem gaudir d’un refresc mentre els infants s’ho passen pipa. Benvinguda la idea brillant!. Ja ho sabeu. Feu una visita a l’àrea nova de jocs per la canalla del parc de Ca l’Arnús a Badalona. Si esteu interessats en fer quelcom més al mateix parc, us recomanem les visites científiques dels tercers diumenges de cada mes, gratuïtes, a la torre del rellotge. Inclouen un taller on, amb materials senzills, es demostren les lleis de la metereologia. La trobada és a les 11 del matí i dura un parell d’hores. Cal reservar. Truqueu al telèfon: 932 562 220, o demaneu inforamció a museuciencies@bcn.cat. O consulteu la web del Museu de ciències. Si us hem convençut de visitar Ca l’Arnús, i veniu de lluny i voleu passar el dia a la ciutat us recomanem una visita al Museu de Badalona, per veure la magnífica ciutat romana que s’hi amaga a sota. O bé, si us agrada la història i l’art enfileu-vos fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, a les afores de la vila, anat cap a la muntanya. Podeu arribar a Badalona molt fàcilment en cotxe, per la C-31 o C-31, o la B-20. Està només a 10 kms. de Barcelona. O bé en tren, de la línia C1. O en bus, el B25 des de la plaça Urquinaona o en el metro, línia 2, la lila, fins a la darrera parada. Ara bé, us avisem que anar a peu de l’estació del tren o del metro a Ca l’Arnús i Can Solei és una excursió: uns 2 kms. Si us cal dinar-hi podeu fer un picnic al mateix parc. Si us bé de gust menjar de restaurant, a Badalona en teniu de molt interessants. Com ara Can Frai que és un lloc gourmet, al carrer de Sant Pere, o una boníssima pizzeria, com és el Caño 14. La Tagliatella, restaurant italià de cadena franquiciada al carrer del Temple, 9.  La Sargantana és una proposta diferent. Imaginem que no us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i ho haguèssiu de fer, us recomanem l’Hotel Miramar, o el Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. No us perdeu la nova àrea de jocs a Ca l’Arnús!. Repetireu ben segur, la canalla us hi portarà!.

En Badalona, ​​cerca de Barcelona, ​​hay un gran parque metropolitano, resultado de la unión de dos grandes fincas privadas: Can Solei y Ca l’Arnús. El parque de Ca l’Arnús y de Can Solei es un pulmón verde de Badalona y del área metropolitana norte. Ya os habíamos hablado otras veces de él. De su tamaño, del lago romántico, de la zona de picnic, ideal para celebrar fiestas de cumpleaños, los jardines, de la torre del reloj y los cursillos científicos del fin de semana. Hoy, sin embargo, os queremos invitar a ir con los niños para disfrutar, antes no lo estropeen los gamberretes de turno, del nuevo espacio de juegos infantiles. El ayuntamiento se ha gastado un buen puñado de dinero, imaginamos. Dicen que dos millones de euros. Se nota. Hay todo tipo de juegos, como una especie de pista americana amable, como un campo de entrenamiento ligth los marines norteamericanos. También columpios galácticos, y una fantástica tirolina. Mis hijos no paran de pedirme que vayamos y que volvamos a ir. No me extraña. Está bien pensada esta área de juegos. Y muy bien hecha, con materiales de alta calidad, madera, cuerda … Además, el entorno es paradisíaco, con sombra de la buena, flores y un parque grande, muy grande, grandioso, que había sido no una, sino dos, mansiones señoriales. Se puede entrar desde varios puntos. Desde el centro de Badalona, ​​por el acceso de la calle de la Seu d’Urgell, renovado, con una rampa nueva, y con la apertura de una puerta directa a los jardines románticos de Can Solei. O bien desde el barrio de Casagemes, por la puerta principal, el acceso más directo a los juegos nuevos. Finalmente por Canyadó, al lado de la nueva escuela de infantil del Lola Anglada. Anuncian para pronto un bar con mesas y sillas, donde los padres, madres, abuelos y abuelas, tíos y familia vigilante, podamos disfrutar de un refresco mientras los niños se lo pasan pipa. ¡Bienvenida la idea brillante!. Ya lo sabéis. Haced una visita al área de juegos para los niños del parque de Ca l’Arnús en Badalona. Si estáis interesados ​​en hacer algo más en el mismo parque, os recomendamos las visitas científicas de los terceros domingos de cada mes, gratuitas, a la torre del reloj. Incluyen un taller donde, con materiales sencillos, se demuestran las leyes de la meteorología. El encuentro es a las 11 de la mañana y dura un par de horas. Hay que reservar. Llamen al teléfono: 932 562 220, o pidan inforamción a museuciencies@bcn.cat. O consulten la web del Museo de ciencias. Si os hemos convencido de visitar Ca l’Arnús, y venís de lejos y quereis pasar el día en la ciudad os recomendamos una visita al Museo de Badalona, ​​para ver la magnífica ciudad romana que se esconde debajo. O bien, si os gusta la historia y el arte recomendar la subida hasta el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, en las afueras de la villa, hacia la montaña. Pueden llegar a Badalona muy fácilmente en coche, por la C-31 o C-31, o la B-20. Está sólo a 10 kms. de Barcelona. O bien en tren, de la línea C1. O en bus, el B25 desde la plaza Urquinaona o en el metro, línea 2, la lila, hasta la última parada. Ahora bien, os avisamos que ir a pie de la estación del tren o del metro hasta Ca l’Arnús y Can Solei es una excursión: unos 2 kms. Para comer debeis saber que se puede hacer un picnic en el mismo parque. Si os apetece comer de restaurante, en Badalona hay algunos muy interesantes. Como Can Frai que es un lugar gourmet, en la calle de San Pedro, o una buenísima pizzería, como es el Caño 14. La Tagliatella, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. La Sargantana es una propuesta diferente. Imaginemos que no necesitareis quedaros a dormir, pero si venís de muy lejos y lo tuviérais que hacer, os recomendamos el Hotel Miramar, o el Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú. ¡No os perdáis la nueva área de juegos en Ca l’Arnús!. ¡Repetiréis seguro!.

Taller de metereologia a Badalona

Foto: http://liniabadalona.comunicacio21.cat

A Badalona, a tocar de Barcelona, hi ha un gran parc metropolità, resultat de la unió de dues grans finques privades: Can Solei i Ca l’Arnús. En aquest espai hi ha molta vegetació, un petit castell, amb un llac romàntic, i una curiosa torre amb un rellotge i diversos baròmetres i altres instruments científics. Es troba prop de l’entrada al parc que dona a la Riera i al barri de Canyadó. Aquesta torre és una estació meteorològica molt antiga, del 1883. S’hi organitzen visites alguns diumenges de cada mes, aquesta temporada els tercers, altres els segons.  Les visites, que són gratuïtes, inclouen un taller on, amb materials senzills, es demostren les lleis de la metereologia. Fareu núvols en ampolles de plàstic, huracans amb llaunes de cola, miratges en plats i monedes i més coses. Evidentment serà una oportunitat d’or per veure la pròpia torre, els jardins, i el parc.  La trobada és a les 11 del matí i dura un parell d’hores. Cal reservar. Truqueu al telèfon: 932 562 220, o demaneu inforamció a museuciencies@bcn.cat. O consulteu la seva web: http://www.museuciencies.bcn.cat. Si veniu de lluny i voleu passar el dia a la ciutat us recomanem una visita al Museu de Badalona, per veure la magnífica ciutat romana que s’hi amaga a sota. O bé, si us agrada la història i l’art enfileu-vos fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, a les afores de la vila, anat cap a la muntanya. Podeu arribar a Badalona molt fàcilment en cotxe, per la C-31 o C-31, o la B-20. Està només a 10 kms. de Barcelona. O bé en tren, de la línia C1. O en bus, el B25 des de la plaça Urquinaona o en el metro, línia 2, la lila, fins a la darrera parada. Ara bé, us avisem que anar a peu de l’estació del tren o del metro a Can Solei és una excursió: uns 2 kms. Si us cal dinar-hi podeu fer un picnic al mateix parc. Si us bé de gust menjar de restaurant, en teniu de molt interessants. Com ara Can Frai que és un lloc gourmet, al carrer de Sant Pere, o una boníssima pizzeria, com és el Caño 14. La Tagliatella, restaurant italià de cadena franquiciada al carrer del Temple, 9.  La Sargantana és una proposta diferent. Imaginem que no us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i ho haguèssiu de fer, us recomanem l’Hotel Miramar, o el Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. No us perdeu aquest taller!

En Badalona, ​​cerca de Barcelona, ​​hay un gran parque metropolitano, resultado de la unión de dos grandes fincas privadas: Can Solei y Ca l’Arnús. En este espacio hay mucha vegetación, un pequeño castillo, con un lago romántico, y una curiosa torre con un reloj y varios barómetros y otros instrumentos científicos. Se encuentra cerca de la entrada al parque que da a la Riera y el barrio de Canyadó. Esta torre es una estación meteorológica muy antigua, de 1883. Se organizan visitas algunos domingos de cada mes, esta temporada los terceros, otros los segundos. Las visitas, que son gratuitas, incluyen un taller donde, con materiales sencillos, se demuestran las leyes de la meteorología. Haréis nubes en botellas de plástico, huracanes con latas de cola, espejismos en platos y monedas y más cosas. Evidentemente será una oportunidad de oro para ver la propia torre, los jardines, y el parque. El encuentro es a las 11 de la mañana y dura un par de horas. Hay que reservar. Llamen al teléfono: 932 562 220, o pida inforamción a museuciencies@bcn.cat. O consultar su web: http://www.museuciencies.bcn.cat. Si vienen de lejos y quieren pasar el día en la ciudad os recomendamos una visita al Museo de Badalona, ​​para ver la magnífica ciudad romana que se esconde debajo. O bien, si os gusta la historia y el arte subid hasta el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, en las afueras de la villa, en la montaña. Pueden llegar a Badalona muy fácilmente en coche, por la C-31 o C-31, o la B-20. Está sólo a 10 kms. de Barcelona. O bien en tren, de la línea C1. O en bus, el B25 desde la plaza Urquinaona o en el metro, línea 2, la lila, hasta la última parada. Ahora bien, os avisamos que ir a pie de la estación del tren o del metro en Can Solei es una excursión: unos 2 kms. Para comer, podéis hacer picnic en el parque. Si preferís comer en un restaurante podeis ir a Can Frai que es un lugar gourmet, en la calle de San Pedro, o una buenísima pizzería, como es el Caño 14. La Tagliatella, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. La Sargantana es una propuesta diferente. Imaginamos que no necesitarán quedarse a dormir, pero si venís de muy lejos y lo tuviérais que hacer, os recomendamos el Hotel Miramar, o el Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú.

Ginebra / Geneve

Ginebra és una ciutat brillant, cosmopolita, oberta, mundana. És la capital de la Suissa més oberta a Europa. La ciutat, abocada al llac Leman, s’estén per la pendent d’un turonet sobre l’aigua, just allà on el riu Rhoine surt del llac que ell mateix a creat. Sobre la corrent impetuosa del riu, el famosíssim pont amb les banderes. És un plaer passejar tranquil·lament per la riba del Leman. Veure el port, amb els vaixells que creuen l’estany i enllacen Ginebra amb les poblacions de les ribes. N’hi ha alguns d’època què, per no gaires diners, us faran una volta. Els jardins són preciosos. En un d’ells hi ha el mundialment conegut rellotge de flors. No podeu marxar sense fer-vos-hi una foto. Al fons, dominant l’escena, els Alps aixequen la seva cresta, sovint nevada, mentre el jet d’eau, magnífic surtidor, llença la seva espuma a decenes de metres d’alçada. Si pugueu el turó, cap a la ciutat antiga, podreu degustar la quietut dels carrerons medievals de la vila. L’entorn de la catedral, calvinista, nua, sòbria, és una ila de pau. I també podeu passar a l’altra riba, a la ciutat moderna, on podeu visitar el Palau de les Nacions, seu de diversos organismes de l’ONU, amb el sostre d’en Barceló. I poca cosa més te Ginebra. No és una vila de grans atractius turístics, però si una etapa que cal fer en un viatge pel cor d’Europa. Fàcil perquè està a tocar de França. Escenogràfica per la inmensitat del seu gran llac. Culta, distinguida, ordenada. Ginebra te uns voltants ben bonics: Yvoire per exemple. Us aconsellem no dormir a Ginebra mateix, que sols ser una ciutat cara. Per contra, els barris exteriors, ja a França, l’aeroport, o Annemasse, son llocs on hi ha bons hotels, de cadenes internacionals, com Novotel o B&B hotels, que us oferiran allotjament familiar a bon preu.

Ginebra es una ciudad vibrante, cosmopolita, abierta, mundana. Es la capital de la Suiza más ligda a Europa. La ciudad, al borde del lago Leman, se extiende por la ladera de una colina sobre el agua, justo allí donde el río Rhoine sale del lago que él mismo ha creado. Sobre la corriente impetuosa del río, está el famosísimo puente con las banderas. Es un placer pasear por la orilla del Leman. Ver el puerto, con los barcos que cruzan el lago y enlazan Ginebra con las poblaciones de las orillas. Algunos de época que, por no mucho dinero, les darán una vuelta. Los jardines son preciosos. En uno de ellos se encuentra el mundialmente famoso reloj de flores. No pueden irse sin hacerse una foto. Al fondo, dominando la escena, los Alpes levantan su cresta, a menudo nevada, mientras el jet d’eau, magnífico surtidor, lanza su espuma a decenas de metros de altura. Si le interesa la colina, donde se asienta la ciudad antigua, podrá degustar la quietud de las callejuelas medievales de la villa. El entorno de la catedral, calvinista, desnuda, sobria, es un remanso de paz. Y también puede pasar a la otra orilla, a la ciudad moderna, donde podrá visitar el Palacio de las Naciones, sede de varios organismos de la ONU, con el techo de Barceló. Y poco más tiene que ofrecerles Ginebra. No es una villa de grandes atractivos turísticos, pero sí una etapa que hay que hacer en un viaje por el corazón de Europa. Fácil porque está muy cerca de Francia. Escenográfica por la inmensidad de su gran lago. Culta, distinguida, ordenada. Ginebra tiene unos alrededores muy bonitos: Yvoire por ejemplo. Os aconsejamos no dormir en Ginebra mismo, que suele ser una ciudad cara. Por contra, los barrios exteriores, ya en Francia, el aeropuerto, o Annemasse, son lugares donde hay buenos hoteles, de cadenas internacionales, como Novotel o B & B hoteles, que les ofrecerán alojamiento familiar a buen precio.