Metz i el Nadal

El Nadal a Metz és molt bonic. Però si no és Nadal també és molt xulo. De fet, nosaltres hi parem cada vegada que tornem de Bèlgica, d’Holanda o d’Alemania, camí de casa. Perquè te un Novotel amb piscina, ideal per a les famílies al bell mig de la ciutat, amb bon parquing, i no gens car. Perquè te una catedral fantàstica, alta, altíssima, amb uns vitralls fabulosos, els millors de França. També te un parell d’esglésies més, interessants, un museu, anomenat de La Cour d’Or, amb restes romanes i merovingies, i un nou centre Pompidou, filial del de París, i el riu Mosel·la, magnífic, ple de cignes i d’ànecs, que hi passa pel mig. Però de tot, la Catedral, es val una visita i una estada. Per Nadal, a Metz, hi ha un munt de mercats, carrers decorats i esdeveniments, que podeu consultar a la seva web. També una pista de gel per patinar, i una roda, una “noria” molt gran. Si feu vacances per aquestes dates, animeu-vos. Si no les feu, penseu-hi de cara a l’any vinent. I si voleu anar a Metz en una altra època de l’any, cap problema. Sempre és bonic!. Dinar o sopar a Metz és senzill, pràctic i bo. D’entrada us recomanarem una pizzeria moderna i acollidora, trencadora, informal, portada per gent jove: La Storia. Fantàstica i bé de preu. També ens va agradar molt la proposta de La Robe des Champs, a la plaça Saint Jacques, amb patates de tota mena que fa aquest bonic local art-decó. Heu de provar-les!. Al costat una pizzeria que no està gens malament: Angeluzzo. Ètnics el libanés Au Coeur du Liban, i l’Indi Meena Mahal, tots dos a la Rue des Jardins. Bons tots dos. Una trattoria més clássica, amb bones pizzes al forn de llenya, però també amb altres plats seria La Toscana. I per dormir, al centre de Metz, un gran hotel, de la cadena Novotel, situat en el cor de la vila, a dues passes de la catedral impressionant. Un hotel on els infants s’allotgen i desdejunen gratis. Modern, amb pàrquing en el mateix edifici, gens car. Està situat en un gran centre comercial, amb una relació preu i qualitat insuperable en la zona. Metz, a dos passos de Luxemburg, y de Trèveris a Alemanya. Una ciutat ideal per a visitar la Lorena, i amb uns espectaculars mercats de Nadal!.

La Navidad en Metz es muy bonita. Aunque es bonito en cualquier época del año. Nosotros paramos allí cada vez que vamos o venimos de Europa, de Bélgica, de Holanda o de Alemania. Tiene un Novotel con piscina, ideal para familias, en pleno centro del casco antiguo, tocando a la catedral. Una catedral fantástica, alta, altísima, con vidreras de fábula. Una catedral de las mejores de Francia y de Europa. Y también un museo, el de La Cour d’Or, y un centro Pompidou. Y el rio Mosela. Hay muchas actividades navideñas, mercadillos, una pista de patinaje sobre hielo. I si vais a Metz en otra época del año no hay problema. Siempre es bonito. Comer en Metz es sencillo. Id a la pizzeria La Storia. Fantástica y economica. O a La Robe des Champs, en la place Saint Jacques, donde hay patates de todo tipo en un lindo local art-decó. Al lado otra pizzeria que no está mal: Angeluzzo. Étnicos el libanés Au Coeur du Liban, y el hindú Meena Mahal, en la Rue des Jardins. Una trattoria clásica, pizzes de lleña, La Toscana. I para dormir el gran hotel, de la cadena Novotel.

Le Noël à Metz est très agréable. Bien qu’il soit agréable à tout moment de l’année. Nous nous arrêtons là à chaque fois que nous retournons de la Belgique, de les Pays-Bas ou de l’Allemagne. Il y a un Novotel qui dispose d’une piscine, idéal pour les familles, au cœur de la vieille ville, à côté de la cathédrale. Metz à une cathédrale fantastique, une de les meilleures cathédrales en France et en Europe aussi. Et un musée, La Cour d’Or, et aussi un nouvel Centre Pompidou. Et il y a la Moselle, ce beau rideau. Partage, émerveillement et convivialité, la magie de Noël est de retour au cœur de la ville de Metz. Elle a installé ses quartiers d’hiver dans les rues et sur les places. C’est le temps des réjouissances et de l’effervescence. Chalets de bois, idées cadeaux, décors magnifiques, illuminations, douceurs, sucrées, recettes salées, sapins, guirlandes et lutins … Tout au long des festivités, vous irez de ravissements en éblouissements. Il était une fois … un rêve insolite, un conte féerique dans lequel vous allez pouvoir vous divertir à loisir, en famille et entre amis. Petits et grands vont apprécier l’aventure. En cette fin d’année 2018, Metz fait la fête passionnément! Manger à Metz est trés facile. Il faut aller à la pizzeria La Storia. Fantastique et  economique. Ou à La Robe des Champs, sur la place Saint-Jacques, où les pommes de terre sont faites de toutes sortes dans un cadre art-déco trés mignon. A côté il y a une autre pizzeria qui est pas mal: Angeluzzo. Ethnique libanaise c’est au coeur du Liban, et aussi le Meena Mahal hindoue à la rue des Jardins. Une trattoria classique, pizzes au four de bois: La Toscane.

Douaumont

En mig de la Lorena, una regió castigada per les guerres com cap altra a Europa, a tocar de la vila de Verdum, s’aixeca l’ossari de Douaumont, al costat dels camps de batalla, de les antigues trinxeres i dels boscos que han crescut sobre les restes bèl·liques. En aquest espai tan singular, un lloc de memòria històrica, trobareu en pocs kms. els escenaris de combats ferotges, cementiris inacabables sembrats de creus blanques, museus i zones arqueològiques. Pobles devastats que mai no van ser reconstruïts. Camps llaurats pels obusos i la metralla on ara creixen, capritxosament l’herba i els arbres, com en una muntanya russa, amagant les ferides de la guerra. Trinxeres que van caient, casamates que s’esfondren. El pas del temps, inapel·lable. Pareu a Douaumont per viure uns minuts l’experiència de la ferocitat humana, del mai més. Visiteu Verdum, ciutat que no te particularment res de res… una ciutadella subterrània a tot estirar. Val la pena. És diferent. Per dinar una pizzeria alegre i divertida: Romeo e Giulietta. Més de gust francés, però molt acollidor, servei molt amable, bon menjar: L’Anna Maria. Per dormir per allà us recomanem l’Hotel de Montaulbain. Perquè és difícil trobar hotels que ens agradin a França, però aquest no està malament.

En medio de la Lorena, una región castigada por las guerras como ninguna otra en Europa, junto a la ciudad de Verdun, se levanta el osario de Douaumont, junto a los campos de batalla, de las antiguas trincheras y los bosques que han crecido sobre los restos bélicos. En este espacio tan singular, un lugar de memoria histórica, encontrarán, en pocos kms, los escenarios de combates feroces, cementerios interminables sembrados de cruces blancas, museos y zonas arqueológicas. Pueblos devastados que nunca fueron reconstruidos. Campos labrados por los obuses y la metralla donde ahora crecen, caprichosamente la hierba y los árboles, como en una montaña rusa, escondiendo las heridas de la guerra. Trincheras que van cediendo, casamatas que se derrumban. El paso del tiempo, inapelable. Parad en Douaumont para vivir unos minutos la experiencia de la ferocidad humana, del nunca más. Visitad Verdun, ciudad que no tiene particularmente nada de nada … una ciudadela subterránea a lo sumo. Vale la pena. Es diferente. Para comer una pizzería alegre y divertida: Romeo y Giulietta. Más de gusto francés, pero muy acogedor, servicio muy amable, buena comida: Ana María. Para dormir por allí os recomendamos el Hotel de Montaulbain. Porque es difícil encontrar hoteles que nos gusten en Francia, pero este no está mal.

In the middle of Lorraine, a region afflicted by war like no other in Europe, near the town of Verdun, stands the ossuary of Douaumont, near the battlefields of old trenches and forests have grown up on the ruins of war. In this singular space, a place of historical memory found within a few kms. the scenes of fierce battles, cemeteries scattered with endless white crosses, museums and archaeological sites. Devastated villages that were never rebuilt. Plowed fields by missiles and bullets where now grow, capriciously the trees, like a roller coaster, hiding the wounds of war. Falling trenches, bunkers crumbling. Over time, final. Pay a few minutes Douaumont to live the experience of human ferocity, the most ever. Visit Verdun, a city that does not have anything particularly … an underground citadel at most. It’s worth it. It’s different. For lunch pizzeria cheerful Romeo e Giulietta. More like French, very cozy, very friendly service, good food: Anna Maria. For sleeping there we recommend the Hotel Montaulbain. Because it is difficult to find hotels that we like in France, but not bad.

Au milieu de la Lorraine, une région touchée par la guerre comme aucune autre en Europe, près de la ville de Verdun, se dresse l’ossuaire de Douaumont, près des champs de bataille de vieilles tranchées et les forêts ont grandi sur les ruines de la guerre. Dans cet espace singulier, un lieu de mémoire historique trouve à quelques kms. les scènes de batailles féroces, des cimetières dispersés avec des croix blanches sans fin, des musées et des sites archéologiques. Villages dévastés qui ne furent jamais reconstruits. champs labourés par des missiles et des balles où maintenant poussent, capricieusement des arbres, comme des montagnes russes, se cachent les blessures de la guerre. On peut voire tomber les tranchées, et aussi les bunkers, en ruine. Au fil du temps, le final. Faites quelques minutes d’arret a Douaumont pour vivre l’expérience de la férocité humaine, le plus jamais. Visitez Verdun, une ville qui n’a rien en particulier … une citadelle souterraine au plus. Pour le déjeuner pizzeria gai Romeo e Giulietta. Plus, le service français très confortable très sympathique, bonne nourriture: Anna Maria. Pour y dormir, nous recommandons l’Hôtel Montaulbain. Parce qu’il est difficile de trouver des hôtels que nous aimons en France, mais ce n’est pas mauvais.

Metz i el Nadal, o no!

El Nadal a Metz és molt bonic. Però si no és Nadal també és molt xulo. De fet, nosaltres hi parem cada vegada que tornem de Bèlgica, d’Holanda o d’Alemania, camí de casa. Perquè te un Novotel amb piscina, ideal per a les famílies al bell mig de la ciutat, amb bon parquing, i no gens car. Perquè te una catedral fantàstica, alta, altíssima, amb uns vitralls fabulosos, els millors de França. També te un parell d’esglésies més, interessants, un museu, anomenat de La Cour d’Or, amb restes romanes i merovingies, i un nou centre Pompidou, filial del de París, i el riu Mosel·la, magnífic, ple de cignes i d’ànecs, que hi passa pel mig. Però de tot, la Catedral, es val una visita i una estada. Per Nadal, a Metz, i fins el 17 de gener de 2016, hi fan una expo de ninots de Disney sobre gel, patrocinada per Disneyland Paris. No és gaire gran, però si espectacular i xula de veure. I no és molt cara. Està oberta, com també una pista de gel per patinar, i una roda, una “noria” molt gran, fins el 17 de gener. Si feu vacances per aquestes dates, animeu-vos. Si no les feu, penseu-hi de cara a l’any vinent. I si voleu anar a Metz en una altra època de l’any, cap problema. Sempre és bonic!. Dinar o sopar a Metz és senzill, pràctic i bo. D’entrada us recomanarem una pizzeria moderna i acollidora, trencadora, informal, portada per gent jove: La Storia. Fantàstica i bé de preu. També ens va agradar molt la proposta de La Robe des Champs, a la plaça Saint Jacques, amb patates de tota mena que fa aquest bonic local art-decó. Heu de provar-les!. Al costat una pizzeria que no està gens malament: Angeluzzo. Ètnics el libanés Au Coeur du Liban, i l’Indi Meena Mahal, tots dos a la Rue des Jardins. Bons tots dos. Una trattoria més clássica, amb bones pizzes al forn de llenya, però també amb altres plats seria La Toscana. I per dormir, al centre de Metz, un gran hotel, de la cadena Novotel, situat en el cor de la vila, a dues passes de la catedral impressionant. Un hotel on els infants s’allotgen i desdejunen gratis. Modern, amb pàrquing en el mateix edifici, gens car. Està situat en un gran centre comercial, amb una relació preu i qualitat insuperable en la zona. Metz, a dos passos de Luxemburg, y de Trèveris a Alemanya. Una ciutat ideal per a visitar la Lorena, i amb uns espectaculars mercats de Nadal!.

La Navidad en Metz es muy bonita. Aunque es bonito en cualquier época del año. Nosotros paramos allí cada vez que vamos o venimos de Europa, de Bélgica, de Holanda o de Alemania. Tiene un Novotel con piscina, ideal para familias, en pleno centro del casco antiguo, tocando a la catedral. Una catedral fantástica, alta, altísima, con vidreras de fábula. Una catedral de las mejores de Francia y de Europa. Y también un museo, el de La Cour d’Or, y un centro Pompidou. Y el rio Mosela. Y hasta el 17 de enero de 2016, hay una expo de Disney sobre hirelo, patrocinada per Disneyland Paris. Y una pista de patinaje sobre hielo. I si vais a Metz en otra época del año no hay problema. Siempre es bonito. Comer en Metz es sencillo. Id a la pizzeria La Storia. Fantástica y economica. O a La Robe des Champs, en la place Saint Jacques, donde hay patates de todo tipo en un lindo local art-decó. Al lado otra pizzeria que no está mal: Angeluzzo. Étnicos el libanés Au Coeur du Liban, y el hindú Meena Mahal, en la Rue des Jardins. Una trattoria clásica, pizzes de lleña, La Toscana. I para dormir el gran hotel, de la cadena Novotel.

Le Noël à Metz est très agréable. Bien qu’il soit agréable à tout moment de l’année. Nous nous arrêtons là à chaque fois que nous retournons de la Belgique, de les Pays-Bas ou de l’Allemagne. Il y a un Novotel qui dispose d’une piscine, idéal pour les familles, au cœur de la vieille ville, à côté de la cathédrale. Metz à une cathédrale fantastique, une de les meilleures cathédrales en France et en Europe aussi. Et un musée, La Cour d’Or, et aussi un nouvel Centre Pompidou. Et il y a la Moselle, ce beau rideau. Et jusqu’au 17 Janvier, 2016, il ya un spectacle de Disney sur glace esponsorisé par Disneyland Paris. Et un joli patinoire. Manger à Metz est trés facile. Il faut aller à la pizzeria La Storia. Fantastique et économique. Ou à La Robe des Champs, sur la place Saint-Jacques, où les pommes de terre sont faites de toutes sortes dans un cadre art-déco trés mignon. A côté il y a une autre pizzeria qui est pas mal: Angeluzzo. Ethnique libanaise c’est au coeur du Liban, et aussi le Meena Mahal hindoue à la rue des Jardins. Une trattoria classique, pizzes au four de bois: La Toscane.

Nancy i el Nadal

Nancy és la capital de la Lorena, una regió històrica de França, situada molt al nord, a tocar quasi bé d’Alemania. Nancy és patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i ho és perquè s’ho ben mereix. La seva espectacular plaça Stanislas, barroca, immensa, fastuosa, us deixarà bocabadats. Però no només és la plaça Stanislas, sinó altres conjunts que l’acompanyen en un centre històric ple de bellesa i armonia. No son medievals, sinó amples i obertes, quadrades, racionals. La plaça Carrière i la plaça Alliance formen un conjunt d’arquitectura brutal, amb els seus palaus, cases, carrers i edificis. Fins els fanals de forja, daurats, i les estàtues son al·lucinants!. A més teniu el Palau Ducal al cor de l’anomenada “ville vieille”. I aquests dies de Nadal, en una altra plaça, la place Charles III, hi trobareu un graciós i petitó mercadet “le village de Saint-Nicolas” que cada any obre fins el 31 de desembre, cada dia d’11 a 20 hores. La ciutat te altres atractius menors, com ara els museus: el de la Lorena, el de les Belles arts… i jardí botànic…un aquari… Tot ja coses menors. La Lorena no és una fita turística de primer ordre, ja ho hem dit, però a tocar teniu viles i ciutats boniques, com ara Metz amb la seva impactant catedral gòtica, la més gran de França, Toul, vila fortificada, o Sant Nicolau de Port, una vila gran amb una basílica molt grossa també. Per dormir hi ha bons hotels, sobretot per a les famílies, com ara el Novotel, una mica als afores, un Suites Novotel al centre o un Ibys Styles prop de l’estació. Tots amb habitacions familiars, nens gratis fins els 16 anys, i desdejuni gratuït també per a la canalla. Del grup Accord. Per dinar teniu llocs molt bons: El Biscotto, bon italià, com la pizzeria La Romana, a la Grand Rue. Un bon libanès és Le Mon Liban al 33 Rue Saint-Georges. Tel: 33 3 83 32 53 64. Fresc, jove, una vinateria amb propostes originals: Inevitable. Encara més descarat i desenfadat, El Cisco, ofereix menús i còctels. Un francès clàssic: La Table del Rei Stanislas. De tota la vida. Ja ho sabeu, a Nancy us esperen!.

Nancy es la capital de Lorena, una región de Francia, situada al norte, tocando ya Alemania. Nancy és patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Su espectacular plaza Stanislas, barroca, inmensa, fastuosa… un centro histórico lleno de belleza y armonia. La Carrière y la Alliance que forman un conjunto de arquitectura brutal, con sus palacios. El Palacio Ducal en la “ville vieille”. Y en Navidad “le village de Saint-Nicolas” que cada año abre hasta el 31 de diciembre, cada dia de 11 a 20 horas. Hay pequeños museos: el de la Lorena, el de arte… y un jardín botánico… un acuario. Cosas menores. La Lorena no turística, ni de primer orden. Pero cerca teneis Metz con su catedral gòtica, la més grande de Francia. Toul, villa fortificada, o San Nicolas de Port, una vila grande amb una basílica grande. Para dormir teneis el Novotel, un Suites Novotel en el centro o un Ibys Styles. Todos con habitaciones familiares, niños gratis hasta los 16. Del grup Accord. Para comer el Biscotto, italiano, como la pizzeria La Romana, en la Grand Rue. Un libanès és Le Mon Liban, 33 Rue Saint-Georges. Tel: 33 3 83 32 53 64. Inevitable o El Cisco, descarados y jóvenes. Un francés clásico: La Table del Rei Stanislas. De toda la vida. ¡Nancy os espera!.

 

Bar le Duc

Bar-le-Duc és una bonica ciutat del nord de França, atravessada pel riu Ornain, amb un bonic pont i boniques vistes des del riu cap a ciutat, i a la inversa. Està en la ruta de Paris a Strasbourg, i de Paris a Metz, a mig camí de la Lorena, al cor de la Lorena podríem dir. Potser hi passareu si aneu cap a Bèlgica i Holanda, o en el curs d’una ruta pels escenaris de la primera guerra mundial, que ara estan molt de moda. Sense ser una fita cultural i turística de primer ordre, si que mereix una parada en el viatge si hi passeu a tocar. Per això ha estat inclosa com un dels plus beaux détours de France per aquesta associació. Està en el camí de la cèlebre ruta anomenada la “Voie Sacrée”, per on passaven les tropes que anàven en direció a Verdun. S’hi pot arribar si aneu o veniu de Saint-Dizier (Departament de l’Haute Marne) o de Vitry-le-François (al Marne). De fet aquestes tres viles juntes formen el que se’n diu el “Triangle“. La ciutat se’ns presenta dividida en dues clares zones: la vila alta, la única interessant pel viatger, i la baixa, moderna. La vila alta, situada damunt d’un promontori és una ciutat renaixentista força ben conservada, tot i que un xic polsosa i bruta, poc promocionada turísticament. Va ser construida als segles del XV al XVIII, quan Bar era seu d’un importantíssim ducat, relacionat amb les monarquies de tota Europa. Se n’han perdut edificis molt importants, com ara el castell, i el palau dels Ducs de Bar, però encara podem visitar la seva església, dedicada a Saint Etienne, una colegiata gótica renaixentista, que guarda com un tresor les obres d’art per la que Bar és famosa: le Squelette i le Calvaire, dos obres del magnífic escultor Ligier Richier. També és meritòria la rue des Ducs de Bar, el carrer major de la vila alta, plena de palaus i edificis dels segles XVI i XVII. Un carrer ample on és fàcil aparcar, com també ho és a la plaça de Saint Etienne. Podeu fer una parada a Bar le Duc per dinar, per exemple a “Vin et Fourchette”, a la vila baixa, al 18 de la Rue du Cygne, tel:  329 76 16 75. Un local petit i acollidor que no us decebrà. La nostra opció amb canalla és el Mónaco, un bar i restaurant desenfadat, pizzeria, ben muntat i agradable, on menjareu bé. També suculent, però més d’alto copete hi ha le Bistro Saint Jean, amb xef inclòs. De més categoria teniu, a la part alta, just on hi hagué el palau dels ducs, La Meuse Gourmande, un restaurant francès tal i com surten a les pel·lícules, amb tots els ets i uts. Semblant i ben aprop teniu el Bistronomes, també molt interessant. Tots aquests llocs satisfaran les vostres espectatives. En canvi no ens va agradar gaire menjar al Bernanos, al carrer principal de la part alta, a tocar de l’església. Plats molt normals a preus alts. Mal servei. Lloc un xic caspós. No hi ha cap hotel xulo a Bar. Aneu a Saint Dizier, on hi ha un Ibis Styles molt maco, i un Ibis normal, vermell, també molt acollidor. Ens va agradar un hotelet senzill, el François I, que no estava malament. Ja ho sabeu, si aneu de ruta i passeu prop de Bar-le-Duc, atureu-vos-hi!.

Bar-le-Duc es una bonita ciudad del norte de Francia, atravesada por el río Ornain, con un bonito puente y bonitas vistas desde el río hacia ciudad, y a la inversa. Está en la ruta de Paris a Strasbourg, y de Paris a Metz, a medio camino de la Lorena, en el corazón de Lorena podríamos decir. Quizá pasaréis si vais hacia Bélgica y Holanda, o en el curso de una ruta por los escenarios de la primera guerra mundial, que ahora están muy de moda. Sin ser un hito cultural y turística de primer orden, si que merece una parada en el viaje si pasar a tocar. Por ello ha sido incluida como uno de los plus beaux Detours de France por esta asociación. Está en el camino de la célebre ruta llamada la “Voie sacrée”, por donde pasaban las tropas que iban en direción a Verdun. Se puede llegar si vais o venís de Saint-Dizier (Departamento de la Haute Marne) o de Vitry-le-François (en Marne). De hecho estas tres villas juntas forman lo que se llama el “Triángulo”. La ciudad se nos presenta dividida en dos claras zonas: la villa alta, la única interesante para el viajero, y la baja, moderna. La villa alta, situada encima de un promontorio es una ciudad renacentista bastante bien conservada, aunque un poco polvorienta y sucia, poco promocionada turísticamente. Fue construida en los siglos del XV al XVIII, cuando Bar era sede de un importantísimo ducado, relacionado con las monarquías de toda Europa. Se han perdido edificios muy importantes, como el castillo, y el palacio de los Duques de Bar, pero todavía podemos visitar su iglesia, dedicada a Saint Etienne, una colegiata gótica renacentista, que guarda como un tesoro las obras de arte por la que Bar es famosa: le Squelette y le Calvaire, dos obras del magnífico escultor Ligier Richier. También es meritoria la rue des Duques de Bar, la calle mayor de la villa alta, llena de palacios y edificios de los siglos XVI y XVII. Una calle ancha donde es fácil aparcar, como también lo es en la plaza de Saint Etienne. Puede hacer una parada en Bar le Duc para comer, por ejemplo en “Vin et Fourchette”, en la villa baja, el 18 de la Rue du Cygne, tel: 329 76 16 75. Un local pequeño y acogedor que no te decepcionará. Nuestra opción con niños es el Mónaco, un bar y restaurante desenfadado, pizzería, bien montado y agradable, donde comeréis bien. También suculento, pero más de alto copete hay le Bistro Saint Jean, con chef incluido. Además categoría tiene, en la parte alta, justo donde estuvo el palacio de los duques, La Meuse Gourmande, un restaurante francés tal y como salen en las películas, con todos los pormenores. Semejante y muy cerca tiene el bistronomía, también muy interesante. Todos estos lugares satisfarán sus expectativas. En cambio no nos gustó mucho comer en Bernanos, en la calle principal de la parte alta, junto a la iglesia. Platos muy normales a precios altos. Mal servicio. Lugar un poco casposo. No hay ningún hotel chulo en Bar. Vayan a Saint Dizier, donde hay un Ibis Styles muy bonito, y un Ibis normal, rojo, también muy acogedor. Nos gustó un hotelito sencillo, el François I, que no estaba mal. Ya lo sabéis, si vais de ruta y pasar cerca de Bar-le-Duc, haga una pausa en ella.

Bar-le-Duc is a beautiful city in northern France. It’s near the route from Paris to Strasbourg, Metz and Paris, in the heart of Lorraine. It’s in the way of the famous route called the “Voie sacrée”. The city is clearly divided into two zones: the high town, the only interesting for the traveler, and the low, modern. The village high atop a hill is quite well preserved Renaissance city. It was built in the fifteenth century when it was a duchy important, related to the all monarchies of Europe. They have lost important buildings such as the Castle and the Palace of the Dukes Bar, but you can still visit his church, dedicated to Saint Etienne, a collegiate Gothic Renaissance as a treasure that keeps artworks that the Bar is famous le le Calvaire Squelette and two magnificent works of sculptor Ligier Richier. It is also commendable to see the high street of the town, full of palaces and buildings of sixteenth and seventeenth centuries. A wide street where parking is easy, as is the square of Saint Etienne. You can stop for lunch at Bar le Duc, for example “Vin et Fourchette” in the lower town, the Rue du Cygne 18, tel: 329 76 16 75 A small and friendly local that will not disappoint. Also delicious and placed in the the palace of the dukes, the Meuse Gourmande is a French restaurant. Near Bar in Saint Dizier there is a very handsome Ibis Styles Hotel.

Bar-le-Duc est une belle ville dans le nord de la France, dans la route de Paris à Strasbourg, au coeur de la Lorraine. Elle a été inclus comme l’un des beaux détours de France. La ville se présenté clairement divisé en deux zones: la ville haute, la seule intéressantes pour le voyageur, et le baisse, plus moderne. Le haut du village au sommet d’une colline est une assez bien conservée ville de la Renaissance. Elle a été batie au XVe siècle quand Bar était un duché importante, liée aux monarchies de l’Europe. Elle a perdu des bâtiments importants tels que le château et le palais des ducs, mais vous pouvez toujours visiter son église, dédiée à Saint-Etienne, une collégiale gothique Renaissance qui abrite œuvres telles que célèbre le Calvaire et le Squelette, deux magnifiques œuvres du sculpteur Ligier Richier. Il est également belle la grande rue de la ville, pleine de palais et de bâtiments de XVIe et XVIIe siècles. Une large rue où le stationnement est facile, tout comme la place de Saint-Etienne. Vous pouvez vous arrêter pour déjeuner à Bar le Duc, par exemple “Vin et Fourchette” dans la ville basse, la rue du Cygne 18, tél: 329 76 16 75 Petit et convivial local qui ne vous décevra pas. Notre choix avec les enfants c’etait Le Monaco, un bar et restaurant, pizzeria, bien monté et agréable de bien manger. Aussi délicieux c’est La Meuse Gourmande, un restaurant français. A Saint Dizier vous avez un hotel Ibis Styles tres confortable.