Cap de setmana: molts Carnavals


Aquesta setmana, arreu de catalunya, d’Espanya, d’Europa, del món, carrers i places s’ompliran de festa i de gresca. És carnaval, carnestoltes, carnival!. Agafeu els més petits i traieu-los a veure les rues que dissabte i diumenge funcionaran arreu del país. Us en recomanarem alguns dels més interessants que hem viscut: per exemple el de Platja d’Aro, que és el més semblant a Rio de Janeiro que tenim a casa nostra. A la banda contraria, el Carnaval de Solsona. Divertit, molt cassolà, molt català. El Carnaval de Vilanova és tota una altra cosa. Espectacular, coreogràfic, tradicional, amb la seva batalla de caramels i les colles amb vestit de pagès. Gens familiar, el carnaval de Sitges farà que els vostres adolescents vulguin tornar a viure experiències amb vosaltres. Un carnaval canalla i festiu, per jovent.  Encara que no us ho creieu, les comparses més conjuntades i més lluïdes les hem vist al carnaval de Calella de la Costa. Senzill, però molt impactant. Aneu a Badalona, a Barcelona, a Mataró, a Cervera, a Tarragona, a Torredembarra, a Súria, on vulgueu. Nosaltres ja us hem dit la nostra!

Esta semana, en toda cataluña, en toda España, Europa, en el mundo, las calles y plazas se llenarán de fiesta y de juerga. Es carnaval, carnestolendas, carnival!. Tomen a los hijos y vayanse a ver los desfiles y ruas del sábado y domingo. Os recomendaremos algunos de los más interesantes que hemos vivido: por ejemplo el de Platja d’Aro, que es lo más parecido a Río de Janeiro que tenemos en nuestro país. En el lado opuesto, el Carnaval de Solsona. Divertido, muy casero, muy catalán. El Carnaval de Vilanova es otra cosa. Espectacular, coreográfico, tradicional, con su batalla de caramelos y los grupos en traje regional. Nada familiar, el carnaval de Sitges hará que sus adolescentes quieran volver a vivir experiencias con vosotros. Un carnaval canalla y festivo, para la juventud. Aunque no os lo creais, las comparsas más conjuntadas y más lucidas las hemos visto en el carnaval de Calella de la Costa. Sencillo, pero muy impactante. Vayan a Badalona, Barcelona, Mataró, Cervera, Tarragona, Torredembarra, Súria, donde quieran. ¡Nosotros ya os hemos dado pistas!

Anuncis

Fira del jovent i joc d’Alpens


El petit i bonic poblet d’Alpens està situat a la comarca inexistent del Lluçanès, ben al nord, tocant el Pirineu, prop de Les Llosses i Borredà. S’hi arriba des de Sant Quirze de Besora, fent via cap a Sant Agustí del Lluçanés. El paisatge és molt bonic, i en els seus boscos s’hi fan molts bolets, però el municipi en ell mateix no te gaires atractius turístics, tret de la natura que l’envolta i el tipisme del poble. I, naturalment els seus molt bons embotits!. Però avui volem fer-vos anar a Alpens per veure la fira del jovent, amb els actes més interessants que fan al poble, i a Catalunya. La festa és famosa per la seva recreació de la guerra carlina. Aquesta recreació és, precisament, el que s’anomena el Joc d’Alpens. Més de 2.000 soldats en una recreació històrica gegant, brutal, mai vista!. Aquest any la Fira del Jovent 2017, serà aquest cap de setmana, el 20 i 21 de maig. A més l’edició d’enguany ve carregada de novetats, com per exemple la recreació d’una casa del segle XIX, en plena guerra carlina, on teniu una hora per resoldre els enigmes que trobareu. Un Room Scape, un joc de rol bestial. Atenció: cal fer la vostra reserva a www.calsalau.cat. El dissabte 20, al migdia, teniu concert al Casino i, a la tarda jocs de la Batalla. Quan caigui la nit, a partir de les 22.30 hores, els trets i els crits de guerra retombaran a la plaça del poble i podreu reviure els fets “La Batalla”. A la nit, a la Fàbrica Vella, concert amb Miquel del Roig i seguidament, discomòbil. El diumenge 21, durant tot el matí, fira amb parades pel centre del poble. A partir de les 10 hores, hi ha un esmorzar carlí a la taverna “L’afartapobres”, a la Plaça major. Si us disfresseu d’època tindreu un obsequi. A les 11.30 hores arribarà la premsa del segle XIX. A les 13 hores, a la taverna, vermut musical d’època. I durant tot el cap de setmana es podrà visitar l’exposició Alpens 1873 i també el campanar, on la llegenda diu que es va disparar a en Cabrinetty. Fins i tot podeu ser voluntari en aquesta recreació històrica i còrrer pels carrers i la plaça, com a soldat del valent Cabrinetty o d’en Savalls. O podeu, només, divertir-vos gaudint de la gresca. Alpens disposa de bones cases rurals on passar el cap de setmana. Recomanem la del Vilar, o els bonics apartaments Can Miquel. També hi ha una fonda al Carrer de la Placeta, 4, tel: 93 857 81 43 i 93 857 80 37, on menjareu molt bé, i bones botigues d’embotits de qualitat, com ara Cal Jolis al carrer de la la Placeta, 1, tel: 93 852 79 00, o Ca la Glòria, a la Plaça de l’Església, 3. Tel: 93 857 80 76. Bona festa a Alpens!.

El pequeño y bonito pueblo de Alpens está situado en la comarca no existente del Lluçanès, bien al norte, tocando el Pirineo en Les Llosses y Borredà. Se llega desde Sant Quirze de Besora, vía San Agustín del Lluçanés. Aunque el paisaje es muy bonito, y en sus bosques se cogen setas en abundancia, el municipio no tiene muchos atractivos turísticos, salvo la naturaleza que lo rodea y el tipismo del pueblo. Y, naturalmente… ¡ sus buenos embutidos!. Pero hoy queremos ir a Alpens para ver la feria de la juventud, con los actos más interesantes que contiene: el encuentro de forjadores y la recreación de la guerra carlista. Os invitamos a subir a Alpens el último fin de semana mayo, que es el de la Feria de forjadores. Podrá verlos atareados en sus fraguas. Si leéis el programa veréis que Alpens conmemora el sábado la Batalla de Alpens, de la guerra carlista. Pueden ser voluntarios en esta recreación histórica y correr por las calles y la plaza, como soldados del valiente Cabrinetty o de Savalls. O pueden, sólo, divertirse disfrutando de la fiesta. Alpens dispone de buenas casas rurales: como el Vilar. O los apartamentos Can Miquel. También hay una fonda, y buenas tiendas de embutidos.

Douaumont


Doaumount

En mig de la Lorena, una regió castigada per les guerres com cap altra a Europa, a tocar de la vila de Verdum, s’aixeca l’ossari de Douaumont, al costat dels camps de batalla, de les antigues trinxeres i dels boscos que han crescut sobre les restes bèl·liques. En aquest espai tan singular, un lloc de memòria històrica, trobareu en pocs kms. els escenaris de combats ferotges, cementiris inacabables sembrats de creus blanques, museus i zones arqueològiques. Pobles devastats que mai no van ser reconstruïts. Camps llaurats pels obusos i la metralla on ara creixen, capritxosament l’herba i els arbres, com en una muntanya russa, amagant les ferides de la guerra. Trinxeres que van caient, casamates que s’esfondren. El pas del temps, inapel·lable. Pareu a Douaumont per viure uns minuts l’experiència de la ferocitat humana, del mai més. Visiteu Verdum, ciutat que no te particularment res de res… una ciutadella subterrània a tot estirar. Val la pena. És diferent. Per dinar una pizzeria alegre i divertida: Romeo e Giulietta. Més de gust francés, però molt acollidor, servei molt amable, bon menjar: L’Anna Maria. Per dormir per allà us recomanem l’Hotel de Montaulbain. Perquè és difícil trobar hotels que ens agradin a França, però aquest no està malament.

En medio de la Lorena, una región castigada por las guerras como ninguna otra en Europa, junto a la ciudad de Verdun, se levanta el osario de Douaumont, junto a los campos de batalla, de las antiguas trincheras y los bosques que han crecido sobre los restos bélicos. En este espacio tan singular, un lugar de memoria histórica, encontrarán, en pocos kms, los escenarios de combates feroces, cementerios interminables sembrados de cruces blancas, museos y zonas arqueológicas. Pueblos devastados que nunca fueron reconstruidos. Campos labrados por los obuses y la metralla donde ahora crecen, caprichosamente la hierba y los árboles, como en una montaña rusa, escondiendo las heridas de la guerra. Trincheras que van cediendo, casamatas que se derrumban. El paso del tiempo, inapelable. Parad en Douaumont para vivir unos minutos la experiencia de la ferocidad humana, del nunca más. Visitad Verdun, ciudad que no tiene particularmente nada de nada … una ciudadela subterránea a lo sumo. Vale la pena. Es diferente. Para comer una pizzería alegre y divertida: Romeo y Giulietta. Más de gusto francés, pero muy acogedor, servicio muy amable, buena comida: Ana María. Para dormir por allí os recomendamos el Hotel de Montaulbain. Porque es difícil encontrar hoteles que nos gusten en Francia, pero este no está mal.

In the middle of Lorraine, a region afflicted by war like no other in Europe, near the town of Verdun, stands the ossuary of Douaumont, near the battlefields of old trenches and forests have grown up on the ruins of war. In this singular space, a place of historical memory found within a few kms. the scenes of fierce battles, cemeteries scattered with endless white crosses, museums and archaeological sites. Devastated villages that were never rebuilt. Plowed fields by missiles and bullets where now grow, capriciously the trees, like a roller coaster, hiding the wounds of war. Falling trenches, bunkers crumbling. Over time, final. Pay a few minutes Douaumont to live the experience of human ferocity, the most ever. Visit Verdun, a city that does not have anything particularly … an underground citadel at most. It’s worth it. It’s different. For lunch pizzeria cheerful Romeo e Giulietta. More like French, very cozy, very friendly service, good food: Anna Maria. For sleeping there we recommend the Hotel Montaulbain. Because it is difficult to find hotels that we like in France, but not bad.

Au milieu de la Lorraine, une région touchée par la guerre comme aucune autre en Europe, près de la ville de Verdun, se dresse l’ossuaire de Douaumont, près des champs de bataille de vieilles tranchées et les forêts ont grandi sur les ruines de la guerre. Dans cet espace singulier, un lieu de mémoire historique trouve à quelques kms. les scènes de batailles féroces, des cimetières dispersés avec des croix blanches sans fin, des musées et des sites archéologiques. Villages dévastés qui ne furent jamais reconstruits. champs labourés par des missiles et des balles où maintenant poussent, capricieusement des arbres, comme des montagnes russes, se cachent les blessures de la guerre. On peut voire tomber les tranchées, et aussi les bunkers, en ruine. Au fil du temps, le final. Faites quelques minutes d’arret a Douaumont pour vivre l’expérience de la férocité humaine, le plus jamais. Visitez Verdun, une ville qui n’a rien en particulier … une citadelle souterraine au plus. Pour le déjeuner pizzeria gai Romeo e Giulietta. Plus, le service français très confortable très sympathique, bonne nourriture: Anna Maria. Pour y dormir, nous recommandons l’Hôtel Montaulbain. Parce qu’il est difficile de trouver des hôtels que nous aimons en France, mais ce n’est pas mauvais.

Barbacoes a la Vilella Baixa


vilella

A la bonica comarca del Priorat sempre ve de gust anar-hi, i encara més a la tardor, quan els arbres son grocs o vermells, meravellosos. I dins els pobles del Priorat n’hi ha un d’especial, diferent. Es tracta de la Vilella Baixa, una vila penjada damunt d’un petit riu, esglaonada muntanya amunt, amb cases de poble que superen els 6 o 7 pisos d’alçada. Estrany i bonic. En aquest poblet, i al costat del camp de futbol, hi ha una zona de pícnic amb barbacoes on podreu dinar i campar al vostre aire. Hi ha taules de pedra, arbres d’ombra, barbacoes, lloc per rentar els plats i lavabos. També un petit parc infantil, i el camp de futbol, és clar!. Tot i que no hi ha bosc, ni la natura és espectacular, les vistes son boniques, peculiars. Podeu arribar-hi anant fins a Falset des de Barcelona seguint l’AP-7 fins a Tarragona. D’allà a Reus per autopista T-11 i de Reus a Falset per la N-420. A Falset cal seguir a Gratallops, ben indicat, i d’aquest poble a la Vilella per la T-710. A l’entrar al poble hi ha un parc a mà dreta, i més endavant s’indica ja la zona de pícnic, que queda al final d’un carrer a l’esquerra. Pregunteu. Si no voleu fer pícnic o barbacoa al poble hi ha Cal Pep, un restaurant molt bo, i el Racó del Priorat, molt bo també. A Gratallops, poble veï, teniu el Celler de Gratallops, fantàstic, o Les Figueres, molt bé també, però car. Cal Piró, de tota la vida, o la Boca del Llop, que també és un hotelet amb encant. Buil i Giné son unes bodegues que proposen una experiència sensorial al Priorat: vi, allotjament i menjar. No és barat però… A Torroja del Priorat teniu Cal Joc, molt bon menjar, i per dormir, a Cal Compte. Guai!. En una terra on no hi ha allotjaments o restaurants dolents, és potser a Falset on hi ha els millors allotjaments i restaurants. Can Trucafort, per exemple, una masia amb bona taula i bon llit. O la senzilla perfecció de l’Hostal Sport, al centre de Falset, un luxe a l’abast, on hem dormit i menjat d’allò millor. Fabulós. O restaurants de cuina selecta, com el Quinoa, el Celler de l’Àspic o bé el Cairat, molt bons. Preferiu apartaments?. Si el que voleu és aprendre cuina i estar uns dies ben relaxats aneu al Catacurian. Encara més relaxats estareu al magnífic complex d’oci anomenat Trossos del Priorat, no heu vist mai res d’igual. Prop d’Scala Dei hi ha l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei també, a La Morera del Monsant, teniu l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. També agradables Els Pàmpols a Porrera. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet. El Priorat, una bona idea per un cap de setmana, un pont o unes vacances. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a la Figuera, o a qualsevol altre racó del Priorat… però… el Montsant, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balmes… En fi: cadascún d’aquests desconeguts racons naturals de Catalunya val la pena. I un xic més lluny, admireu Siurana dalt del seu cingle increible, i allotjeu-vos a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O al novíssim Mirador de Siurana. O bé visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Uno de los lugares desde donde se puede disfrutar mejor de la inmensidad del paisaje es en el Priorat. Bellísima y muy desconocida comarca. Hoy os proponemos una visita a la Vilella Baixa, un pueblo con encanto, un poco especial, con sus casas altas. Allí teneis una zona de pícnic con barbacoas, mesas y servicios muy chula. El Priorat ofrece muchos alicientes turísticos para unas vacaciones geniales, y todos los restaurantes y hoteles son muy recomendables.

Ermita de Sant Pau a La Figuera


ermita-de-sant-pau-la-figuera

Els paisatges del Priorat son meravellosos. I avui us en proposem un d’especialment bonic. Un indret amb història, cultura i natura que, a més, te una zona de pícnic amb barbacoes per fer un àpat familiar. Es tracta de l’ermita de Sant Pau, situada al poble de la Figuera, al Priorat més autèntic. Dalt d’un turó s’aixeca l’ermita de la Mare de Déu de la Mola, de molta devoció a la zona. I no gaire lluny del santuari podeu visitar el lloc des d’on es dirigia l’exèrcit republicà durant la Batalla de l’Ebre, seguint 10 minuts per un camí ben indicat. Es veuen perfectament les trinxeres!. Les vistes des de dalt la penya son espectaculars. Es divisen els Pirineus, totes les terres del Segre, les Garrigues, els Ports de Beseit, el Maestrat i fins l’Aragó. Si voleu pujar-hi un dia amb més gent, heu de saber que el 15 de gener, per Sant Pau, s’hi celebra una missa, com per Sant Isidre, el dia 15 de maig, i per Sant Martí, l’11 de novembre. El segon cap de setmana d’agost hi té lloc un aplec de sardanes. S’hi arriba fàcilment des del poble de la Figuera per una pista forestal practicable. La zona de lleure disposa de taules de pedra i barbacoes, just a sota de l’aparcament on haureu deixat el cotxe, baixant muntanya avall. La vegetació és la típica mediterrània seca: bosc de pi blanc esclarissat i matolls. Terra sorrenc, de guixos polsosos. Arribareu a la Figuera si aneu per l’autopista AP-7 fins a Tarragona, agafant l’autovia de Reus, i d’aquí per la N-420 cap a Falset. Passem Falset i ens desviem per la T-734 cap al Masroig, i passant aquest poble anem cap El Molar. D’allà seguim la T-730 cap a La Figuera. Un cop arribem al poble cal seguir carretera endavant com si anèssiu a Cabacés o la Torre de L’Espanyol. A poc més d’un km. trobareu una desviació a mà dreta, ben indicada, amb uns cartells marrons que diuen: ermita de Sant Pau, observatori de la batalla de l’Ebre. És una pista forestal, en molt bones condicions, de menys d’un km. No us perdeu aquesta oportunitat de visitar el priorat, una de les comarques més salvatges de Catalunya, però també més autèntiques i boniques. A la Figuera, si no feu ús del pícnic, podeu dinar bé al Racó de la Figuera, un restaurant clàssic de cuina casolana. A la mateixa carretera. Tèl: 977 402 490. Mòbil: 650 900 927. Al poble veï, la Vilella Baixa, hi ha Cal Pep, molt bo!, i el Racó del Priorat, bo també. A Gratallops teniu el Celler de Gratallops, fantàstic, o Les Figueres, molt bé també, però car. Podeu anar a Cal Piró, de tota la vida, o la Boca del Llop, que també és un hotelet amb encant, amb habitacions. Les Buil i Giné son unes bodegues que proposen una experiència sensorial al Priorat: vi, allotjament i menjar. No és barat però… A Torroja del Priorat teniu Cal Joc, molt bon menjar, i per dormir, a Cal Compte. Guai!. En una terra on no hi ha allotjaments o restaurants dolents, és potser a Falset on hi ha els millors allotjaments i restaurants de la comarca. Com ara Can Trucafort, per exemple, una masia amb bona taula i bon llit. O la senzilla perfecció de l’Hostal Sport, al centre de Falset, un luxe a l’abast de tothom, on hem dormit i menjat d’allò millor. Fabulós. O els restaurants de cuina selecta, com ara el Quinoa, o el Celler de l’Àspic o bé el Cairat, molt bons tots ells. O potser preferiu dormir en uns  apartaments?. Si el que voleu és aprendre cuina i estar uns dies ben relaxats aneu al Catacurian. Encara més relaxats estareu al magnífic complex d’oci anomenat Trossos del Priorat, no heu vist mai res d’igual. Prop d’Scala Dei hi ha l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei també, a La Morera del Monsant, teniu l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. També agradables Els Pàmpols a Porrera. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet. El Priorat, una bona idea per un cap de setmana, un pont o unes vacances. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a la Figuera, o a qualsevol altre racó del Priorat… però… el Montsant, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balmes… En fi: cadascún d’aquests desconeguts racons naturals de Catalunya val la pena. I un xic més lluny, admireu Siurana dalt del seu cingle increible, i allotjeu-vos a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O al novíssim Mirador de Siurana. O bé visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Uno de los lugares desde donde se puede disfrutar mejor de la inmensidad del paisaje es en el Priorat. Bellísima y muy desconocida comarca. Hoy os proponemos una visita a la ermita de Sant Pau, situada en un altozano que domina toda la zona, cerca de la población de la Figuera. En la ermita se venera a la Virgen de la Mola de gran devoción en todos los pueblos vecinos. A unos 500 metros de la ermita, en lo alto del monte se puede visitar el lugar donde estuvo establecido el puesto de comando del ejército republicano durante la batalla del Ebro. Desde esta privilegiada situación se pueden divisar hasta 40 kilómetros del río Ebro. Aquí arriba hay un área de pícnic, con mesas y barbacoas, muy chula. Buén aparcamiento, fàcil de llegar hasta allí por carretera asfaltada y buena pista. El Priorat ofrece muchos alicientes turísticos para unas vacaciones geniales, y todos los restaurantes y hoteles son muy recomendables.

El joc d’Alpens


Alpens-fira

El petit i bonic poblet d’Alpens està situat a la comarca inexistent del Lluçanès, ben al nord, tocant el Pirineu, prop de Les Llosses i Borredà. S’hi arriba des de Sant Quirze de Besora, fent via cap a Sant Agustí del Lluçanés. El paisatge és molt bonic, i en els seus boscos s’hi fan molts bolets, però el municipi en ell mateix no te gaires atractius turístics, tret de la natura que l’envolta i el tipisme del poble. I, naturalment els seus molt bons embotits!. Però avui volem fer-vos anar a Alpens per veure la fira del jovent, amb els actes més interessants que fan al poble, i a Catalunya. La festa és famosa per la seva recreació de la guerra carlina. Aquesta recreació és, precisament, el que s’anomena el Joc d’Alpens. Més de 2.000 soldats en una recreació històrica gegant, brutal, mai vista!. Us convidem a pujar a Alpens el darrer cap de setmana maig, que és el que ara arriba. Si llegiu el programa veureu que Alpens commemora la Batalla d’Alpens, de la guerra carlina. Fins i tot podeu ser voluntari en aquesta recreació històrica i còrrer pels carrers i la plaça, com a soldat del valent Cabrinetty o d’en Savalls. O podeu, només, divertir-vos gaudint de la gresca. Alpens disposa de bones cases rurals on passar el cap de setmana. Recomanem la del Vilar, o els bonics apartaments Can Miquel. També hi ha una fonda al Carrer de la Placeta, 4, tel: 93 857 81 43 i 93 857 80 37, on menjareu molt bé, i bones botigues d’embotits de qualitat, com ara Cal Jolis al carrer de la la Placeta, 1, tel: 93 852 79 00, o Ca la Glòria, a la Plaça de l’Església, 3. Tel: 93 857 80 76. Bona festa a Alpens!.

El pequeño y bonito pueblo de Alpens está situado en la comarca no existente del Lluçanès, bien al norte, tocando el Pirineo en Les Llosses y Borredà. Se llega desde Sant Quirze de Besora, vía San Agustín del Lluçanés. Aunque el paisaje es muy bonito, y en sus bosques se cogen setas en abundancia, el municipio no tiene muchos atractivos turísticos, salvo la naturaleza que lo rodea y el tipismo del pueblo. Y, naturalmente… ¡ sus buenos embutidos!. Pero hoy queremos ir a Alpens para ver la feria de la juventud, con los actos más interesantes que contiene: el encuentro de forjadores y la recreación de la guerra carlista. Os invitamos a subir a Alpens el último fin de semana mayo, que es el de la Feria de forjadores. Podrá verlos atareados en sus fraguas. Si leéis el programa veréis que Alpens conmemora el sábado la Batalla de Alpens, de la guerra carlista. Pueden ser voluntarios en esta recreación histórica y correr por las calles y la plaza, como soldados del valiente Cabrinetty o de Savalls. O pueden, sólo, divertirse disfrutando de la fiesta. Alpens dispone de buenas casas rurales: como el Vilar. O los apartamentos Can Miquel. También hay una fonda, y buenas tiendas de embutidos.

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú


Carnaval_Vilanova

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat en l’ànima d’aquesta població de la Costa Daurada. No és una cosa de quatre joves, ni de les entitats. Tota la vila es volca en el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar a la vila. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuï de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. No us donaria cap referència de restaurants ni d’hotels perquè no els necessitareu. Segur que estaran plens, perquè hi haurà molta gent, o molts seran tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort,  teniu el Sushi Lounge, menjar japonés, boníssim, si us agrada. Més de casa l’Infinit, amb bon menú. Maco i bon menjar a l’Espai de la Carme, al carrer de Sant Antoni, 6, tel: 93.893.33.08. O també podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si mai voleu quedar-vos a dormir penseu en els esplèndits hotels de Vilanova. Com el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. A banda del Carnaval, Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de can cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. No us perdeu el Carnaval de Vilanova, i la guerra de caramels, malgrat la gent, i malgrat tot!.

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!