Carnaval canalla de Sitges

 

Aquesta setmana, arreu de Catalunya, d’Espanya, d’Europa, del món, carrers i places s’ompliran de festa i de gresca. És carnaval, carnestoltes, carnival! Tot i que no és gens familiar, el carnaval de Sitges farà que els vostres adolescents vulguin tornar a viure experiències amb vosaltres. Un carnaval canalla i festiu, per jovent. Es tracta del carnaval amb més renom de les comarques de Barcelona. El Carnaval de Sitges té més de 100 anys d’història! Teniu gresca cada dia, però el diumenge de carnaval té lloc la Rua de la Disbauxa i el dimarts, la Rua de l’Extermini. Son les dues fites majors. És un carnaval molt vistós, amb disfresses que de vegades volen simular els carnavals de Brasil. Uneix-te a la festa de la disbauxa més sonada de Sitges!

Esta semana, en toda cataluña, en toda España, Europa, en el mundo, las calles y plazas se llenarán de fiesta y de juerga. Es carnaval, carnestolendas, carnival!. Tomen a los hijos y vayanse a ver los desfiles y ruas. Os recomendaremos algunos de los más interesantes que hemos vivido: por ejemplo el carnaval de Sitges, nada familiar, pero que hará que sus adolescentes quieran volver a vivir experiencias con vosotros. Un carnaval canalla y festivo, para la juventud. Aunque no os lo creais, las comparsas más conjuntadas y más lucidas vistas jamás.

Una volta pel Priorat i la Conca

A la bonica comarca del Priorat sempre ve de gust anar-hi, sigui primavera, amb bon temps i poca calor, a l’estiu, en que canten les cigarres dalt dels pins, o encara més a la tardor, quan els arbres son grocs o vermells, meravellosos, o bé a l’hivern, malgrat el fred i la possible neu a Prades. El Priorat, una bona idea per un cap de setmana, un pont o unes vacances. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a la Figuera, o a qualsevol altre racó del Priorat… però… el Montsant, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balmes… En fi: cadascún d’aquests desconeguts racons naturals de Catalunya val la pena. I un xic més lluny, admireu Siurana dalt del seu cingle increible, i allotjeu-vos a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O al novíssim Mirador de Siurana. O bé visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Avui us proposem un recorregut pel Priorat i la Conca de Barberà, molt bonic. Podeu esmerçar-hi un parell o tres de dies, o més, o bé només un dia, ràpid, parant on vulgueu. Per començar podeu anar fins a Tarragona. Podeu aprofitar per conèixer de primera mà una ciutat romana molt important, la Tàrraco antiga, patrimoni de la humanitat. Tarragona és una ciutat deliciosa, oberta al mar, càlidament sudenca. A més  te  bons hotels, i bons restaurants, com ara el Sant Jordi, baratet, bonic i prop del mar. A prop d’aquest teniu l’Hotel Astari, una bona opció. També interessants i moderns el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. No lluny teniu el parc d’atraccions Port Aventura. Creiem que pot ser una molt bona idea parar-hi. A La Pineda de Salou hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. A Tarragona hi ha restaurants molt bonics. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor. Interessant el Barhaus, del col·legi d’arquitectes, naturalment, amb aquest nom!. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Però millor aneu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total.

Acabat de veure Tarragona, i Port-Aventura, aneu cap a Reus, una altra ciutat bonica per parar i visitar, i seguiu cap a L’Alforja, pujant el coll, i d’allà cap a Poboleda per les carreteres locals interiors, molt boniques. De Poboleda vam anar cap a la Cartoixa d’Escala Dei, fantàstica, tot i que encara en ruines. No us perdeu el vi dels cellers Müller, que estan propers. Per dinar o dormir, a la zona, aneu fins Poboleda, on vam dinar al restaurant Popoletus, magnífic.

Recorreu tot el Priorat. Aneu a Falset, precisament la capital de la maravellosa comarca del Priorat. Son terres dures, salvatges i magnífiques. Podeu caminar els seus camins, banyar-se els peus en les seus rius, tocar les seves pedres, veure, de nou, les muntanyes, els camps de licorella plens d’antiquíssims ceps. O bé arribar-se fins la serra del Montsant. Podeu adquirir bon vi i bon oli de la terra. Feu tota la ruta pels petits pobles: Porrera, Gratallops, Torroja… O una excursió fins el Museu de les Mines de Bellmunt, molt properes, molt ben acondicionades, molt bona experiència educativa pels infants. Per dormir, i menjar com reis, no hi ha res millor que l’Hostal Sport. Un clàssic a la comarca. De veritat que és un hotel amb molt d’encant. I una cuina molt cuidada. També està molt bé el restaurant El Cairat. Per tapes i entrepans, o algun plat senzill teniu El Café de Falset. Camí de Bellmunt teniu el Mas Trucafort. Cuina tradicional. No oblideu també l’Abadia del Priorat, a Torroja. Fantàstica. O Can Llop a Gratallops. A Gratallops també teniu el Celler de Gratallops, fantàstic, o Les Figueres, molt bé també, però car. Cal Piró, de tota la vida, o la Boca del Llop, que també és un hotelet amb encant. Buil i Giné son unes bodegues que proposen una experiència sensorial al Priorat: vi, allotjament i menjar. No és barat però… A Torroja del Priorat teniu Cal Joc, molt bon menjar, i per dormir, a Cal Compte. Guai!. En una terra on no hi ha allotjaments o restaurants dolents, és potser a Falset on hi ha els millors allotjaments i restaurants. Can Trucafort, per exemple, una masia amb bona taula i bon llit. O la senzilla perfecció de l’Hostal Sport, al centre de Falset, un luxe a l’abast, on hem dormit i menjat d’allò millor. Fabulós. O restaurants de cuina selecta, com el Quinoa, el Celler de l’Àspic o bé el Cairat, molt bons. Preferiu apartaments?. Si el que voleu és aprendre cuina i estar uns dies ben relaxats aneu al Catacurian. Encara més relaxats estareu al magnífic complex d’oci anomenat Trossos del Priorat, no heu vist mai res d’igual. A La Morera del Monsant, teniu l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. També agradables Els Pàmpols a Porrera. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet.

 

En sortir del Priorat feu la pujada fins el poble medieval de Suirana, enlairat dalt d’un penyal de vertigen, amb fabuloses vistes.

Acabada aquesta visita continueu fins a Prades, la vila medieval vermella, guapíssima. Passegeu pels magnífics boscos. Quan us canseu baixeu fins a l’Abadia de Poblet, magnífic monestir del Císter, el més gran monestir del císter a Europa. A més de ser bellíssim, està encara viu, habitat per monjos de l’ordre, cosa que us permetrà assistir a oficis religiosos, com ara les vespres, i escoltar cant gregorià, en directe. Podeu visitar només el monestir, o bé aprofitar per fer un volt per Montblanc, amb les seves muralles, o l’Espluga de Francolí. No us ho penseu més i afegiu al Priorat la Conca de Barberà. Visiteu el Museu de la Vida Rural, preciós i molt interessant. Visiteu també la seva increible cova de la prehistòria, amb riu inclòs. Aneu fins Vimbodí, el poble veï, a veure el seu museu del vidre. Visiteu Montblanc, a 8 kms. amb les seves muralles imponents. Arribeu-vos a peu, si voleu, al castell de Milmanda, on veureu com es cultiva la vinya, s’elabora el vi. Per dinar, i dormir bé, nosaltres us recomanem anar a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També al costat del Casal teniu l’Hostal del Senglar, un lloc ben tradicional, potser un xic anticuat. O a tocar de poblet la masia del Cadet, un “Relais du Silence“, taula de categoria. O pels voltants de Poblet, on hi ha un munt d’hotels de tota categoria i raça, trobareu l’Alberg Jaume I, un alberg juvenil de la Generalitat, com un cuartel antic, però renovat, un lloc molt gran, apte per famílies molt grans, o per a grups d’amics. Us convidem a passar  un cap de setmana diferent en una terra diferent!. La Conca de Barberà us espera amb totes les seves atraccions, que per sort no son poques!.

Uno de los lugares desde donde se puede disfrutar mejor de la inmensidad del paisaje es en el Priorat. Bellísima y muy desconocida comarca. Hoy os proponemos una visita a la Vilella Baixa, un pueblo con encanto, un poco especial, con sus casas altas. Allí teneis una zona de pícnic con barbacoas, mesas y servicios muy chula. El Priorat ofrece muchos alicientes turísticos para unas vacaciones geniales, y todos los restaurantes y hoteles son muy recomendables.

Fira de la forja d’Alpens

El petit i bonic poblet d’Alpens està situat a la comarca inexistent del Lluçanès, ben al nord, tocant el Pirineu, prop de Les Llosses i Borredà. S’hi arriba des de Sant Quirze de Besora, fent via cap a Sant Agustí del Lluçanés. El paisatge és molt bonic, i en els seus boscos s’hi fan molts bolets, però el municipi en ell mateix no te gaires atractius turístics, tret de la natura que l’envolta i el tipisme del poble. I, naturalment els seus molt bons embotits!. Però avui volem fer-vos anar a Alpens per veure la fira de la forja, que serà aquest cap de setmana, del 18 al 20 de maig. Una trobada de forjadors que farà les delícies de tota la família, en un entorn rural i natural de primera. Alpens disposa de bones cases rurals on passar el cap de setmana. Recomanem la del Vilar, o els bonics apartaments Can Miquel. També hi ha una fonda al Carrer de la Placeta, 4, tel: 93 857 81 43 i 93 857 80 37, on menjareu molt bé, i bones botigues d’embotits de qualitat, com ara Cal Jolis al carrer de la la Placeta, 1, tel: 93 852 79 00, o Ca la Glòria, a la Plaça de l’Església, 3. Tel: 93 857 80 76. Bona festa a Alpens!.

El pequeño y bonito pueblo de Alpens está situado en la comarca no existente del Lluçanès, bien al norte, tocando el Pirineo en Les Llosses y Borredà. Se llega desde Sant Quirze de Besora, vía San Agustín del Lluçanés. Aunque el paisaje es muy bonito, y en sus bosques se cogen setas en abundancia, el municipio no tiene muchos atractivos turísticos, salvo la naturaleza que lo rodea y el tipismo del pueblo. Y, naturalmente… ¡ sus buenos embutidos!. Pero hoy queremos ir a Alpens para ver la feria de la forja, con el encuentro de forjadores. Os invitamos a subir a Alpens este fin de semana mayo, que es el de la Feria de forjadores. Podrá verlos atareados en sus fraguas. Alpens dispone de buenas casas rurales: como el Vilar. O los apartamentos Can Miquel. También hay una fonda, y buenas tiendas de embutidos.

Cap de setmana: molts Carnavals

Aquesta setmana, arreu de catalunya, d’Espanya, d’Europa, del món, carrers i places s’ompliran de festa i de gresca. És carnaval, carnestoltes, carnival!. Agafeu els més petits i traieu-los a veure les rues que dissabte i diumenge funcionaran arreu del país. Us en recomanarem alguns dels més interessants que hem viscut: per exemple el de Platja d’Aro, que és el més semblant a Rio de Janeiro que tenim a casa nostra. A la banda contraria, el Carnaval de Solsona. Divertit, molt cassolà, molt català. El Carnaval de Vilanova és tota una altra cosa. Espectacular, coreogràfic, tradicional, amb la seva batalla de caramels i les colles amb vestit de pagès. Gens familiar, el carnaval de Sitges farà que els vostres adolescents vulguin tornar a viure experiències amb vosaltres. Un carnaval canalla i festiu, per jovent.  Encara que no us ho creieu, les comparses més conjuntades i més lluïdes les hem vist al carnaval de Calella de la Costa. Senzill, però molt impactant. Aneu a Badalona, a Barcelona, a Mataró, a Cervera, a Tarragona, a Torredembarra, a Súria, on vulgueu. Nosaltres ja us hem dit la nostra!

Esta semana, en toda cataluña, en toda España, Europa, en el mundo, las calles y plazas se llenarán de fiesta y de juerga. Es carnaval, carnestolendas, carnival!. Tomen a los hijos y vayanse a ver los desfiles y ruas del sábado y domingo. Os recomendaremos algunos de los más interesantes que hemos vivido: por ejemplo el de Platja d’Aro, que es lo más parecido a Río de Janeiro que tenemos en nuestro país. En el lado opuesto, el Carnaval de Solsona. Divertido, muy casero, muy catalán. El Carnaval de Vilanova es otra cosa. Espectacular, coreográfico, tradicional, con su batalla de caramelos y los grupos en traje regional. Nada familiar, el carnaval de Sitges hará que sus adolescentes quieran volver a vivir experiencias con vosotros. Un carnaval canalla y festivo, para la juventud. Aunque no os lo creais, las comparsas más conjuntadas y más lucidas las hemos visto en el carnaval de Calella de la Costa. Sencillo, pero muy impactante. Vayan a Badalona, Barcelona, Mataró, Cervera, Tarragona, Torredembarra, Súria, donde quieran. ¡Nosotros ya os hemos dado pistas!

Fira del jovent i joc d’Alpens

El petit i bonic poblet d’Alpens està situat a la comarca inexistent del Lluçanès, ben al nord, tocant el Pirineu, prop de Les Llosses i Borredà. S’hi arriba des de Sant Quirze de Besora, fent via cap a Sant Agustí del Lluçanés. El paisatge és molt bonic, i en els seus boscos s’hi fan molts bolets, però el municipi en ell mateix no te gaires atractius turístics, tret de la natura que l’envolta i el tipisme del poble. I, naturalment els seus molt bons embotits!. Però avui volem fer-vos anar a Alpens per veure la fira del jovent, amb els actes més interessants que fan al poble, i a Catalunya. La festa és famosa per la seva recreació de la guerra carlina. Aquesta recreació és, precisament, el que s’anomena el Joc d’Alpens. Més de 2.000 soldats en una recreació històrica gegant, brutal, mai vista!. Aquest any la Fira del Jovent 2017, serà aquest cap de setmana, el 20 i 21 de maig. A més l’edició d’enguany ve carregada de novetats, com per exemple la recreació d’una casa del segle XIX, en plena guerra carlina, on teniu una hora per resoldre els enigmes que trobareu. Un Room Scape, un joc de rol bestial. Atenció: cal fer la vostra reserva a www.calsalau.cat. El dissabte 20, al migdia, teniu concert al Casino i, a la tarda jocs de la Batalla. Quan caigui la nit, a partir de les 22.30 hores, els trets i els crits de guerra retombaran a la plaça del poble i podreu reviure els fets “La Batalla”. A la nit, a la Fàbrica Vella, concert amb Miquel del Roig i seguidament, discomòbil. El diumenge 21, durant tot el matí, fira amb parades pel centre del poble. A partir de les 10 hores, hi ha un esmorzar carlí a la taverna “L’afartapobres”, a la Plaça major. Si us disfresseu d’època tindreu un obsequi. A les 11.30 hores arribarà la premsa del segle XIX. A les 13 hores, a la taverna, vermut musical d’època. I durant tot el cap de setmana es podrà visitar l’exposició Alpens 1873 i també el campanar, on la llegenda diu que es va disparar a en Cabrinetty. Fins i tot podeu ser voluntari en aquesta recreació històrica i còrrer pels carrers i la plaça, com a soldat del valent Cabrinetty o d’en Savalls. O podeu, només, divertir-vos gaudint de la gresca. Alpens disposa de bones cases rurals on passar el cap de setmana. Recomanem la del Vilar, o els bonics apartaments Can Miquel. També hi ha una fonda al Carrer de la Placeta, 4, tel: 93 857 81 43 i 93 857 80 37, on menjareu molt bé, i bones botigues d’embotits de qualitat, com ara Cal Jolis al carrer de la la Placeta, 1, tel: 93 852 79 00, o Ca la Glòria, a la Plaça de l’Església, 3. Tel: 93 857 80 76. Bona festa a Alpens!.

El pequeño y bonito pueblo de Alpens está situado en la comarca no existente del Lluçanès, bien al norte, tocando el Pirineo en Les Llosses y Borredà. Se llega desde Sant Quirze de Besora, vía San Agustín del Lluçanés. Aunque el paisaje es muy bonito, y en sus bosques se cogen setas en abundancia, el municipio no tiene muchos atractivos turísticos, salvo la naturaleza que lo rodea y el tipismo del pueblo. Y, naturalmente… ¡ sus buenos embutidos!. Pero hoy queremos ir a Alpens para ver la feria de la juventud, con los actos más interesantes que contiene: el encuentro de forjadores y la recreación de la guerra carlista. Os invitamos a subir a Alpens el último fin de semana mayo, que es el de la Feria de forjadores. Podrá verlos atareados en sus fraguas. Si leéis el programa veréis que Alpens conmemora el sábado la Batalla de Alpens, de la guerra carlista. Pueden ser voluntarios en esta recreación histórica y correr por las calles y la plaza, como soldados del valiente Cabrinetty o de Savalls. O pueden, sólo, divertirse disfrutando de la fiesta. Alpens dispone de buenas casas rurales: como el Vilar. O los apartamentos Can Miquel. También hay una fonda, y buenas tiendas de embutidos.

Douaumont

En mig de la Lorena, una regió castigada per les guerres com cap altra a Europa, a tocar de la vila de Verdum, s’aixeca l’ossari de Douaumont, al costat dels camps de batalla, de les antigues trinxeres i dels boscos que han crescut sobre les restes bèl·liques. En aquest espai tan singular, un lloc de memòria històrica, trobareu en pocs kms. els escenaris de combats ferotges, cementiris inacabables sembrats de creus blanques, museus i zones arqueològiques. Pobles devastats que mai no van ser reconstruïts. Camps llaurats pels obusos i la metralla on ara creixen, capritxosament l’herba i els arbres, com en una muntanya russa, amagant les ferides de la guerra. Trinxeres que van caient, casamates que s’esfondren. El pas del temps, inapel·lable. Pareu a Douaumont per viure uns minuts l’experiència de la ferocitat humana, del mai més. Visiteu Verdum, ciutat que no te particularment res de res… una ciutadella subterrània a tot estirar. Val la pena. És diferent. Per dinar una pizzeria alegre i divertida: Romeo e Giulietta. Més de gust francés, però molt acollidor, servei molt amable, bon menjar: L’Anna Maria. Per dormir per allà us recomanem l’Hotel de Montaulbain. Perquè és difícil trobar hotels que ens agradin a França, però aquest no està malament.

En medio de la Lorena, una región castigada por las guerras como ninguna otra en Europa, junto a la ciudad de Verdun, se levanta el osario de Douaumont, junto a los campos de batalla, de las antiguas trincheras y los bosques que han crecido sobre los restos bélicos. En este espacio tan singular, un lugar de memoria histórica, encontrarán, en pocos kms, los escenarios de combates feroces, cementerios interminables sembrados de cruces blancas, museos y zonas arqueológicas. Pueblos devastados que nunca fueron reconstruidos. Campos labrados por los obuses y la metralla donde ahora crecen, caprichosamente la hierba y los árboles, como en una montaña rusa, escondiendo las heridas de la guerra. Trincheras que van cediendo, casamatas que se derrumban. El paso del tiempo, inapelable. Parad en Douaumont para vivir unos minutos la experiencia de la ferocidad humana, del nunca más. Visitad Verdun, ciudad que no tiene particularmente nada de nada … una ciudadela subterránea a lo sumo. Vale la pena. Es diferente. Para comer una pizzería alegre y divertida: Romeo y Giulietta. Más de gusto francés, pero muy acogedor, servicio muy amable, buena comida: Ana María. Para dormir por allí os recomendamos el Hotel de Montaulbain. Porque es difícil encontrar hoteles que nos gusten en Francia, pero este no está mal.

In the middle of Lorraine, a region afflicted by war like no other in Europe, near the town of Verdun, stands the ossuary of Douaumont, near the battlefields of old trenches and forests have grown up on the ruins of war. In this singular space, a place of historical memory found within a few kms. the scenes of fierce battles, cemeteries scattered with endless white crosses, museums and archaeological sites. Devastated villages that were never rebuilt. Plowed fields by missiles and bullets where now grow, capriciously the trees, like a roller coaster, hiding the wounds of war. Falling trenches, bunkers crumbling. Over time, final. Pay a few minutes Douaumont to live the experience of human ferocity, the most ever. Visit Verdun, a city that does not have anything particularly … an underground citadel at most. It’s worth it. It’s different. For lunch pizzeria cheerful Romeo e Giulietta. More like French, very cozy, very friendly service, good food: Anna Maria. For sleeping there we recommend the Hotel Montaulbain. Because it is difficult to find hotels that we like in France, but not bad.

Au milieu de la Lorraine, une région touchée par la guerre comme aucune autre en Europe, près de la ville de Verdun, se dresse l’ossuaire de Douaumont, près des champs de bataille de vieilles tranchées et les forêts ont grandi sur les ruines de la guerre. Dans cet espace singulier, un lieu de mémoire historique trouve à quelques kms. les scènes de batailles féroces, des cimetières dispersés avec des croix blanches sans fin, des musées et des sites archéologiques. Villages dévastés qui ne furent jamais reconstruits. champs labourés par des missiles et des balles où maintenant poussent, capricieusement des arbres, comme des montagnes russes, se cachent les blessures de la guerre. On peut voire tomber les tranchées, et aussi les bunkers, en ruine. Au fil du temps, le final. Faites quelques minutes d’arret a Douaumont pour vivre l’expérience de la férocité humaine, le plus jamais. Visitez Verdun, une ville qui n’a rien en particulier … une citadelle souterraine au plus. Pour le déjeuner pizzeria gai Romeo e Giulietta. Plus, le service français très confortable très sympathique, bonne nourriture: Anna Maria. Pour y dormir, nous recommandons l’Hôtel Montaulbain. Parce qu’il est difficile de trouver des hôtels que nous aimons en France, mais ce n’est pas mauvais.

Barbacoes a la Vilella Baixa

A la bonica comarca del Priorat sempre ve de gust anar-hi, i encara més a la tardor, quan els arbres son grocs o vermells, meravellosos. I dins els pobles del Priorat n’hi ha un d’especial, diferent. Es tracta de la Vilella Baixa, una vila penjada damunt d’un petit riu, esglaonada muntanya amunt, amb cases de poble que superen els 6 o 7 pisos d’alçada. Estrany i bonic. En aquest poblet, i al costat del camp de futbol, hi ha una zona de pícnic amb barbacoes on podreu dinar i campar al vostre aire. Hi ha taules de pedra, arbres d’ombra, barbacoes, lloc per rentar els plats i lavabos. També un petit parc infantil, i el camp de futbol, és clar!. Tot i que no hi ha bosc, ni la natura és espectacular, les vistes son boniques, peculiars. Podeu arribar-hi anant fins a Falset des de Barcelona seguint l’AP-7 fins a Tarragona. D’allà a Reus per autopista T-11 i de Reus a Falset per la N-420. A Falset cal seguir a Gratallops, ben indicat, i d’aquest poble a la Vilella per la T-710. A l’entrar al poble hi ha un parc a mà dreta, i més endavant s’indica ja la zona de pícnic, que queda al final d’un carrer a l’esquerra. Pregunteu. Si no voleu fer pícnic o barbacoa al poble hi ha Cal Pep, un restaurant molt bo, i el Racó del Priorat, molt bo també. A Gratallops, poble veï, teniu el Celler de Gratallops, fantàstic, o Les Figueres, molt bé també, però car. Cal Piró, de tota la vida, o la Boca del Llop, que també és un hotelet amb encant. Buil i Giné son unes bodegues que proposen una experiència sensorial al Priorat: vi, allotjament i menjar. No és barat però… A Torroja del Priorat teniu Cal Joc, molt bon menjar, i per dormir, a Cal Compte. Guai!. En una terra on no hi ha allotjaments o restaurants dolents, és potser a Falset on hi ha els millors allotjaments i restaurants. Can Trucafort, per exemple, una masia amb bona taula i bon llit. O la senzilla perfecció de l’Hostal Sport, al centre de Falset, un luxe a l’abast, on hem dormit i menjat d’allò millor. Fabulós. O restaurants de cuina selecta, com el Quinoa, el Celler de l’Àspic o bé el Cairat, molt bons. Preferiu apartaments?. Si el que voleu és aprendre cuina i estar uns dies ben relaxats aneu al Catacurian. Encara més relaxats estareu al magnífic complex d’oci anomenat Trossos del Priorat, no heu vist mai res d’igual. Prop d’Scala Dei hi ha l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei també, a La Morera del Monsant, teniu l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. També agradables Els Pàmpols a Porrera. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet. El Priorat, una bona idea per un cap de setmana, un pont o unes vacances. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a la Figuera, o a qualsevol altre racó del Priorat… però… el Montsant, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balmes… En fi: cadascún d’aquests desconeguts racons naturals de Catalunya val la pena. I un xic més lluny, admireu Siurana dalt del seu cingle increible, i allotjeu-vos a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O al novíssim Mirador de Siurana. O bé visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Uno de los lugares desde donde se puede disfrutar mejor de la inmensidad del paisaje es en el Priorat. Bellísima y muy desconocida comarca. Hoy os proponemos una visita a la Vilella Baixa, un pueblo con encanto, un poco especial, con sus casas altas. Allí teneis una zona de pícnic con barbacoas, mesas y servicios muy chula. El Priorat ofrece muchos alicientes turísticos para unas vacaciones geniales, y todos los restaurantes y hoteles son muy recomendables.

Ermita de Sant Pau a La Figuera

Els paisatges del Priorat son meravellosos. I avui us en proposem un d’especialment bonic. Un indret amb història, cultura i natura que, a més, te una zona de pícnic amb barbacoes per fer un àpat familiar. Es tracta de l’ermita de Sant Pau, situada al poble de la Figuera, al Priorat més autèntic. Dalt d’un turó s’aixeca l’ermita de la Mare de Déu de la Mola, de molta devoció a la zona. I no gaire lluny del santuari podeu visitar el lloc des d’on es dirigia l’exèrcit republicà durant la Batalla de l’Ebre, seguint 10 minuts per un camí ben indicat. Es veuen perfectament les trinxeres!. Les vistes des de dalt la penya son espectaculars. Es divisen els Pirineus, totes les terres del Segre, les Garrigues, els Ports de Beseit, el Maestrat i fins l’Aragó. Si voleu pujar-hi un dia amb més gent, heu de saber que el 15 de gener, per Sant Pau, s’hi celebra una missa, com per Sant Isidre, el dia 15 de maig, i per Sant Martí, l’11 de novembre. El segon cap de setmana d’agost hi té lloc un aplec de sardanes. S’hi arriba fàcilment des del poble de la Figuera per una pista forestal practicable. La zona de lleure disposa de taules de pedra i barbacoes, just a sota de l’aparcament on haureu deixat el cotxe, baixant muntanya avall. La vegetació és la típica mediterrània seca: bosc de pi blanc esclarissat i matolls. Terra sorrenc, de guixos polsosos. Arribareu a la Figuera si aneu per l’autopista AP-7 fins a Tarragona, agafant l’autovia de Reus, i d’aquí per la N-420 cap a Falset. Passem Falset i ens desviem per la T-734 cap al Masroig, i passant aquest poble anem cap El Molar. D’allà seguim la T-730 cap a La Figuera. Un cop arribem al poble cal seguir carretera endavant com si anèssiu a Cabacés o la Torre de L’Espanyol. A poc més d’un km. trobareu una desviació a mà dreta, ben indicada, amb uns cartells marrons que diuen: ermita de Sant Pau, observatori de la batalla de l’Ebre. És una pista forestal, en molt bones condicions, de menys d’un km. No us perdeu aquesta oportunitat de visitar el priorat, una de les comarques més salvatges de Catalunya, però també més autèntiques i boniques. A la Figuera, si no feu ús del pícnic, podeu dinar bé al Racó de la Figuera, un restaurant clàssic de cuina casolana. A la mateixa carretera. Tèl: 977 402 490. Mòbil: 650 900 927. Al poble veï, la Vilella Baixa, hi ha Cal Pep, molt bo!, i el Racó del Priorat, bo també. A Gratallops teniu el Celler de Gratallops, fantàstic, o Les Figueres, molt bé també, però car. Podeu anar a Cal Piró, de tota la vida, o la Boca del Llop, que també és un hotelet amb encant, amb habitacions. Les Buil i Giné son unes bodegues que proposen una experiència sensorial al Priorat: vi, allotjament i menjar. No és barat però… A Torroja del Priorat teniu Cal Joc, molt bon menjar, i per dormir, a Cal Compte. Guai!. En una terra on no hi ha allotjaments o restaurants dolents, és potser a Falset on hi ha els millors allotjaments i restaurants de la comarca. Com ara Can Trucafort, per exemple, una masia amb bona taula i bon llit. O la senzilla perfecció de l’Hostal Sport, al centre de Falset, un luxe a l’abast de tothom, on hem dormit i menjat d’allò millor. Fabulós. O els restaurants de cuina selecta, com ara el Quinoa, o el Celler de l’Àspic o bé el Cairat, molt bons tots ells. O potser preferiu dormir en uns  apartaments?. Si el que voleu és aprendre cuina i estar uns dies ben relaxats aneu al Catacurian. Encara més relaxats estareu al magnífic complex d’oci anomenat Trossos del Priorat, no heu vist mai res d’igual. Prop d’Scala Dei hi ha l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei també, a La Morera del Monsant, teniu l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. També agradables Els Pàmpols a Porrera. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet. El Priorat, una bona idea per un cap de setmana, un pont o unes vacances. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a la Figuera, o a qualsevol altre racó del Priorat… però… el Montsant, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balmes… En fi: cadascún d’aquests desconeguts racons naturals de Catalunya val la pena. I un xic més lluny, admireu Siurana dalt del seu cingle increible, i allotjeu-vos a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O al novíssim Mirador de Siurana. O bé visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Uno de los lugares desde donde se puede disfrutar mejor de la inmensidad del paisaje es en el Priorat. Bellísima y muy desconocida comarca. Hoy os proponemos una visita a la ermita de Sant Pau, situada en un altozano que domina toda la zona, cerca de la población de la Figuera. En la ermita se venera a la Virgen de la Mola de gran devoción en todos los pueblos vecinos. A unos 500 metros de la ermita, en lo alto del monte se puede visitar el lugar donde estuvo establecido el puesto de comando del ejército republicano durante la batalla del Ebro. Desde esta privilegiada situación se pueden divisar hasta 40 kilómetros del río Ebro. Aquí arriba hay un área de pícnic, con mesas y barbacoas, muy chula. Buén aparcamiento, fàcil de llegar hasta allí por carretera asfaltada y buena pista. El Priorat ofrece muchos alicientes turísticos para unas vacaciones geniales, y todos los restaurantes y hoteles son muy recomendables.

El joc d’Alpens

El petit i bonic poblet d’Alpens està situat a la comarca inexistent del Lluçanès, ben al nord, tocant el Pirineu, prop de Les Llosses i Borredà. S’hi arriba des de Sant Quirze de Besora, fent via cap a Sant Agustí del Lluçanés. El paisatge és molt bonic, i en els seus boscos s’hi fan molts bolets, però el municipi en ell mateix no te gaires atractius turístics, tret de la natura que l’envolta i el tipisme del poble. I, naturalment els seus molt bons embotits!. Però avui volem fer-vos anar a Alpens per veure la fira del jovent, amb els actes més interessants que fan al poble, i a Catalunya. La festa és famosa per la seva recreació de la guerra carlina. Aquesta recreació és, precisament, el que s’anomena el Joc d’Alpens. Més de 2.000 soldats en una recreació històrica gegant, brutal, mai vista!. Us convidem a pujar a Alpens el darrer cap de setmana maig, que és el que ara arriba. Si llegiu el programa veureu que Alpens commemora la Batalla d’Alpens, de la guerra carlina. Fins i tot podeu ser voluntari en aquesta recreació històrica i còrrer pels carrers i la plaça, com a soldat del valent Cabrinetty o d’en Savalls. O podeu, només, divertir-vos gaudint de la gresca. Alpens disposa de bones cases rurals on passar el cap de setmana. Recomanem la del Vilar, o els bonics apartaments Can Miquel. També hi ha una fonda al Carrer de la Placeta, 4, tel: 93 857 81 43 i 93 857 80 37, on menjareu molt bé, i bones botigues d’embotits de qualitat, com ara Cal Jolis al carrer de la la Placeta, 1, tel: 93 852 79 00, o Ca la Glòria, a la Plaça de l’Església, 3. Tel: 93 857 80 76. Bona festa a Alpens!.

El pequeño y bonito pueblo de Alpens está situado en la comarca no existente del Lluçanès, bien al norte, tocando el Pirineo en Les Llosses y Borredà. Se llega desde Sant Quirze de Besora, vía San Agustín del Lluçanés. Aunque el paisaje es muy bonito, y en sus bosques se cogen setas en abundancia, el municipio no tiene muchos atractivos turísticos, salvo la naturaleza que lo rodea y el tipismo del pueblo. Y, naturalmente… ¡ sus buenos embutidos!. Pero hoy queremos ir a Alpens para ver la feria de la juventud, con los actos más interesantes que contiene: el encuentro de forjadores y la recreación de la guerra carlista. Os invitamos a subir a Alpens el último fin de semana mayo, que es el de la Feria de forjadores. Podrá verlos atareados en sus fraguas. Si leéis el programa veréis que Alpens conmemora el sábado la Batalla de Alpens, de la guerra carlista. Pueden ser voluntarios en esta recreación histórica y correr por las calles y la plaza, como soldados del valiente Cabrinetty o de Savalls. O pueden, sólo, divertirse disfrutando de la fiesta. Alpens dispone de buenas casas rurales: como el Vilar. O los apartamentos Can Miquel. También hay una fonda, y buenas tiendas de embutidos.

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat en l’ànima d’aquesta població de la Costa Daurada. No és una cosa de quatre joves, ni de les entitats. Tota la vila es volca en el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar a la vila. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuï de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. No us donaria cap referència de restaurants ni d’hotels perquè no els necessitareu. Segur que estaran plens, perquè hi haurà molta gent, o molts seran tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort,  teniu el Sushi Lounge, menjar japonés, boníssim, si us agrada. Més de casa l’Infinit, amb bon menú. Maco i bon menjar a l’Espai de la Carme, al carrer de Sant Antoni, 6, tel: 93.893.33.08. O també podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si mai voleu quedar-vos a dormir penseu en els esplèndits hotels de Vilanova. Com el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. A banda del Carnaval, Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de can cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. No us perdeu el Carnaval de Vilanova, i la guerra de caramels, malgrat la gent, i malgrat tot!.

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

Almansa

Almansa està situada a mig camí de València i Albacete, vigilant la inmensa planuria manxega, albirant els horitzons mariners de la costa del llevant, que aquí només s’intuèixen, sense imaginar-se’ls. Almansa és castellana, és manxega però comença a tenir una llum i uns aires que flairen el mar. Almansa és, abans que una altra cosa, el seu castell roquer, la raó de la seva existència. Poderós, altiu, potent. Com el dibuixa un infant, ben clavat damunt una penya sòlida, ple de merlets i torreons. Castell dominador, escrutador, que veureu de ben lluny al passar per l’autovia de Madrid a Alacant i València per Albacete. Una visió que, de ben segur, us farà agafar la carretera que porta al poble. I no us espera només el castell. Almansa és una població molt monumental. No podeu deixar d’admirar el palau dels comtes de Cirat, la Casa Grande, ara Ajuntament, situat a la Plaza de Santa María, i a tocar de la soberbia Iglesia de la Asunción. Si podeu entrar doneu una volta i mireu-vos els jardins. L’Asunción és una església gòtico-renaixentista. Podeu també intentar veure el convent de las Agustinas, del XVII, o anar fins l’ermita de San Blas, barroca, del XVIII, amb una decoració esclatant sobre un blanc impolut. Podeu parar a Almansa si feu ruta de Barcelona a madrid per València, o aneu cap a Andalucia per Albacete. No us en penedireu!. Per dormir hi ha un hotel de categoria, el Blu, quatre estrelles, tots els serveis, modern. Molt ben arreglat, també molt modern i amb preu interessant teniu l’Hotel Los Rosales. Habitacions ben parades. I no us penseu que a Almansa no menjareu molt bé. Ben al contrari. Te un restaurant de campanetes, el Maralba, amb una estrella Michelin!. Que ens dieu?. Però és que El Rincón de Pedro li va al darrera. Boníssim. I no està malament el Manolín, o el Mesón del Pincelín. És molt difícil menjar malament en aquestes terres. I, el millor de tot, Almansa no és l’únic exponent de ciutat monumental en aquella regió. A molt pocs kms. de distància teniu la vila enmurallada de Chinchilla de Montearagón, penjada dalt del seu turó, i no gaire més enllà, al nord, Alcalà de Jucar, preciosa, i les “hoces del Cabriel”, racó natural sense parangó. Ara bé, aquest darrer poble, amb tota la seva aigua i verdor, no te res a veure amb el secarral on es troben Almansa i Chinchilla. Bona ruta per la Manxa d’Albacete!.

Almansa está situada a medio camino de Valencia y Albacete , vigilando la inmensa llanura manchega , oteando los horizontes marinos de la costa del levante , que aquí sólo se intuye , sin imaginarlos. Almansa es castellana, es manchega pero empieza a tener una luz y unos aires que huelen al mar. Almansa es , antes que otra cosa , su castillo roquero , la razón de su existencia . Poderoso , altivo , potente . Como lo dibuja un niño , bien clavado sobre una peña sólida , lleno de almenas y torreones. Castillo dominador , escrutador , que verán de lejos al pasar por la autovía de Madrid a Alicante y Valencia por Albacete. Una visión que, a buen seguro, les hará tomar la carretera que lleva al pueblo . Y allí no os espera sólo el castillo . Almansa es una población muy monumental . No pueden dejar de admirar el palacio de los condes de Cirat , la Casa Grande , ahora Ayuntamiento , situado en la Plaza de Santa María , y junto a la soberbia Iglesia de la Asunción . Si pueden entren y den una vuelta y vean los jardines . La Asunción es una iglesia gótico- renacentista . Pueden también intentar ver el convento de las Agustinas , del XVII, o ir hasta la ermita de San Blas , barroca , del XVIII, con una decoración brillante sobre un blanco impoluto . Se puede parar en Almansa si vais de ruta de Barcelona a Madrid por Valencia , o hacia Andalucia via Albacete . No se arrepentirán ! . Para dormir hay un hotel de categoría , el Blu , un cuatro estrellas , con todos los servicios , moderno . Muy bien arreglado , también muy moderno y con precio interesante tienen el Hotel Los Rosales . Habitaciones bien puestas. No penséis que en Almansa no se come muy bien. Al contrario . Tienen incluso un restaurante de campanillas , el Maralba , ¡con una estrella Michelin ! . Pero es que El Rincón de Pedro le va justo detrás. Buenísimo . Y no está mal el Manolín , o el Mesón del pincel . Es muy difícil comer mal en estas tierras . Y , lo mejor de todo , Almansa no es el único exponente de ciudad monumental en la región . A muy pocos kms . de distancia tienen Vds. la villa amurallada de Chinchilla de Montearagón , colgada en su cerro , y no mucho más allá , al norte , Alcalá de Jucar, preciosa , y las ” hoces del Cabriel ” , rincón natural sin parangón . Ahora bien , este último pueblo , con toda su agua y verdor , no tiene nada que ver con el secarral donde se encuentran Almansa y Chinchilla . ¡Buena ruta por la Mancha de Albacete ! .

Pla d’Anyella

El pla d’Anyella és un dels millors llocs, sinó el millor, per trobar neu familiar a Catalunya. Neu sense ordres, sense esquiadors, sense cues, sense obligacions. Neu per tirar-s’hi amb trineu, amb bosses o sense res. Neu per fer batalles amb boles sense que ningú us cridi l’atenció. Neu sense restriccions, sense parkings, ni guardes. Neu per fet ninots de neu, o per caminar-hi al damunt, o per rodolar-hi tot fent la croqueta. Neu pels infants. Sense gent que es queixi, us molesti o us faci fora. Els plans d’Anyella son fantàstics!. Primer perquè son plans, no del tot, és clar, son ondulats, però son desnivells divertits i sense perill. A l’estiu és el punt de trobada de milers d’ovelles que s’enfilen fins aqui dalt des del Ripollès, del Lluçanès o d’Osona. I aquests ramats han de pasturar sense entrebancs, sense precipicis on estimbar-se. Us encantaran les formes suaus i arrodonides d’Anyella. Segon avantatge: esteu dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Les vistes son magnífiques, esplèndides, teatrals, escenenogràfiques. Per passar l’estona simplement contemplant els cims nevats que ens envolten. Tercer avantatge: si fa sol, no farà fred. Anyella està orientat a sud. Sol a dojo. I poc vent. Ideal. Quart avantatge: bones possibilitats d’aparcament. La carretera creua els plans des del coll de la Creueta, a 1924 metres d’alçada, fins La Molina, a 1600 metres, durant uns 8 kms. Al llarg d’aquest recorregut hi ha moltes zones on podreu aparcar el cotxe sense dificultat, i sense massa problemes. No hi ha gaire gent aquí. Al pla d’Anyella s’hi arriba per la carretera C-17 de Barcelona fins Guardiola de Bergueda, per seguir cap a La pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, i d’aquesta població per la carretera BV-4031, amb bon asfalt, fins el coll de la Creueta. O bé podeu seguir la C-17, travessant el túnel del Cadí, fins Das o Alp, per pujar d’allà a Masella o La Molina, i continuar cap a la collada de Toses per la GI-400. Agafareu abans d’arribar a la collada el desviament cap a Castellar de n’Hug, i entrareu als plans d’Anyella. També possible pel petit poble de Toses, o per la carretera nacional de la Collada, (no ho recomanem). A tocar de La Molina, en agafar el desviament, ja veureu el telecadira del Pla d’Anyella, amb el parquing organitzat i serveis de bar i restaurant. No us quedeu aquí, seguiu cap al coll de la Creueta per buscar espais de neu lliure on gaudir del dia amb la canalla. La pleta Roja, el pic del Puigllançada i la Tosa d’Alp us rodegen. Domineu, amb vista aèria les comarques de La Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà segons el punt on sigueu. Sembla mentida que, a aquesta alçada, el terreny sigui tan pla, i amb tan poques dificultats per caminar-hi. Us proposem que si podeu hi passeu el cap de setmana. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé. Per dormir a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. Són dos terrenys d’acampada de luxe, amb tota mena de serveis. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però sovint son molt cars, com ara el Prado, amb bones habitacions familiars. Pel costat de Castellar de n’Hug, o per la zona de Baga, trobareu hotels fantàstics com ara l’Hotel del Blat, magnífic i modern, o Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. A la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Tots aquests llocs també tenen bons restaurants, encara que per allà podreu fer picnic sense problemes, o dinar als restaurants i bars de La Molina. Si penseu anar-hi uns dies podreu recòrrer els carrers amb les cases de pedra dels pobles de la vall alta del Llobregat, com Castellar, i les moltes ermites i esglésies romàniques que hi ha pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins algun un monestir com ara Sant Jaume de Frontanyà o Santa Maria de Lillet. A més pels volts de la Pobla de Lillet i Castellar trobareu una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. També molt divertit pels nens pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Abans d’arribar a Castellar d’en Hug pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar on neix el riu. Ja no us diem res del que podeu trobar a La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Riu… Bona neu familiar, recordeu: Pla d’Anyella!.

El plan de Anyella es uno de los mejores lugares, sino el mejor, para encontrar nieve familiar en Cataluña. Nieve sin órdenes, sin esquiadores, sin colas, sin obligaciones. Nieve para tirarse con trineo, con bolsas o sin nada. Nieve para hacer batallas con bolas sin que nadie les llame la atención. Nieve sin restricciones, sin parkings, ni guardas. Nieve de muñecos de nieve, o para caminar sobre ella, o para rodar haciendo la croqueta. Nieve para los niños. Sin gente que se queje, les moleste o les eche. Los llanos de Anyella son fantásticos. Primero porque son planos, no del todo, claro, son ondulados, pero son desniveles divertidos y sin peligro. En verano es el punto de encuentro de miles de ovejas que suben hasta aquí arriba desde el Ripollès, del Lluçanès o de Osona. Y estos rebaños deben apacentar sin tropiezos, sin precipicios donde despeñarse. Os encantarán las formas suaves y redondeadas de Anyella. Segunda ventaja: está dentro del Parque Natural del Cadí-Moixeró. Las vistas son magníficas, espléndidas, teatrales. Para pasar el rato simplemente contemplando las cumbres nevadas que nos rodean. Tercera ventaja: si hace sol, no hará frío. Anyella está orientado a sur. Sol a raudales. Y poco viento. Ideal. Cuarta ventaja: buenas posibilidades de aparcamiento. La carretera cruza los planos desde el coll de la Creueta, a 1924 metros de altura, hasta La Molina, a 1600 metros, durante unos 8 kms. A lo largo de este recorrido hay muchas zonas donde podrán aparcar el coche sin dificultad, y sin demasiados problemas. No hay mucha gente aquí. Al plan de Anyella se llega por la carretera C-17 de Barcelona hasta Guardiola de Bergueda, para seguir hacia La Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, y de esta población por la carretera BV-4031, con buen asfalto, hasta la Creueta. O bien pueden seguir la C-17, atravesando el túnel del Cadí, hasta Das o Alp, para subir de allí en Masella o La Molina, y continuar hacia la collada de Toses por la GI-400. Cogeréis antes de llegar al collado el desvío hacia Castellar de n’Hug, y entraréis a los llanos de Anyella. También posible por el pequeño pueblo de Toses, o por la carretera nacional de la Collada, (no lo recomendamos). Junto a La Molina, al coger el desvío, ya veréis el telesilla del Plan de Anyella, con el parking organizado y servicios de bar y restaurante. No se queden ahí, sigan hacia la Creueta para buscar espacios de nieve libre donde disfrutar del día con los niños. Parece mentira que, a esta altura, el terreno sea tan plano, y con tan pocas dificultades para caminar. Os proponemos que paséis el fin de semana aquí. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien. Para dormir en Puigcerdà mismo, piensen en los grandes campings. Estel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineos, en Guils, a las afueras. Son dos terrenos de acampada de lujo, con todo tipo de servicios. También tienen hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero a menudo son muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares. Por el lado de Castellar de n’Hug, o por la zona de Baga, encontrarán hoteles fantásticos como el Hotel del Blat, magnífico y moderno, o Ca l’Amagat, una buenísima fonda de las de toda la vida. En la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa, la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situado en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de la Pobla. Todos estos sitios también tienen buenos restaurantes, aunque por allí podréis hacer picnic sin problemas, o comer en los restaurantes y bares de La Molina. Si pensáis ir unos días podréis recorrer las calles con las casas de piedra de los pueblos del valle alto del Llobregat, como Castellar, y las muchas ermitas e iglesias románicas que hay por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques: Rotgers, Rus … y hasta algún un monasterio como Sant Jaume de Frontanyà o Santa María de Lillet. Además alrededor de la Pobla de Lillet y Castellar encontrarán una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. También muy divertido para los niños subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Antes de llegar a Castellar d’en Hug parad en las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar donde nace el río. Ya no os decimos nada de lo que se puede encontrar en La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Río … Buena nieve familiar, recuerden: ¡Plan de Anyella!.

Batalha

Batalha és un monestir. Una preciosa joia del gòtic florit. Una simfonia de pinacles. Una bellíssima construcció que manà edificar el rei Joan d’Avis de Portugal per commemorar la derrota soferta pel rei Joan de Trastàmara, totpoderòs i guerrer senyor de Castella a la vila d’Aljubarrota. Aquesta batalla, nom del cenobi, significà la llibertat dels portuguesos durant un segle. Tot és bonic a Batalha. L’esglèsia conventual, alta i estreta, esvelta. El claustre d’estil manuelí, una fantasia en pedra. La Sala Capitular amb la seva volta atrevida, que mai no va caure, malgrat tot el que d’ella es va dir. Les maravelloses capelles incomplertes, obertes al cel clement de Portugal. Batalha és un panteó. Allà veureu les tombes dels reis i infants de la casa d’Avis, que varen descobrir l’oceà. I també guarda les restes de dos soldats desconeguts de les guerres del segle XX. Aneu fins Batalha sense dubtar-ho en el curs d’unes vacances a Portugal, o d’un pont a Lisboa, que està a uns 100 kms. No us en penedireu. A més, Batalha, patrimoni de la humanitat de la Unesco, no està sola. Altres maravelles l’acompanyen: el monestir d’Alcobaça, maravella del císter més pur i esplendorós. El monestir i la vila de Tomar, a tocar també, una altra edificació que no podem descriure en paraules. La vila medieval d’Obidos, amb les muralles i el castell, els carrers estrets, els racons evocadors, fantàstica, conservada per a nosaltres des de fa deu segles. Els pobles mariners vora l’Atlàntic: Nazaré, Peniche… amb les seves platges de sorra i els penyasegats de vertígen. Portugal us espera. Batalha en serà una fita inexcusable. A batalha mateix teniu bona oferta de restaurants. Comencem per un portugués especialitzat, com no podia ser d’altra manera, en bacallà: Burro Velho. Una taberna de vins, on també podeu menjar en qualsevol circunstància… A tocar del monestir una pizzeria casolana: Tentazione. Més luxós: La Perola do Fetal, exquisit, premiat, especialitzat en bacallà. Finalment un bon hotel, amb un excel·lent restaurant, el Mestre Afonso Domingues. Bona descoberta de Batalha!.

Batalha es un monasterio. Una preciosa joya del gótico florido. Una sinfonía de pináculos. Una bellísima construcción que mandó edificar el rey Juan de Avis de Portugal para conmemorar la derrota sufrida por el rey Juan de Trastámara, todopoderoso y guerrero señor de Castilla, en la villa de Aljubarrota. Esta batalla, nombre del cenobio, significó la libertad de los portugueses durante un siglo. Todo es bonito en Batalha. La iglesia conventual, alta y estrecha, esbelta. El claustro de estilo manuelino, una fantasía en piedra. La Sala Capitular con su vuelta atrevida, que nunca cayó, a pesar de todo lo que de ella se dijo. Las maravillosas capillas incompletas, abiertas al cielo clemente de Portugal. Batalha es un panteón. Allí veréis las tumbas de los reyes de la casa de Avis, que descubrieron el océano. Y también guarda los restos de dos soldados desconocidos de las guerras del siglo XX. Id hasta Batalha sin dudarlo en el curso de unas vacaciones en Portugal, o de un puente en Lisboa, que está a unos 100 kms. No se arrepentirán. Además, Batalha, patrimonio de la humanidad de la Unesco, no está sola. Otras maravillas lo acompañan: el monasterio de Alcobança, maravilla del cister más puro y esplendoroso. El monasterio y la villa de Tomar, otra edificación que no podemos describir en palabras. La villa medieval de Obidos, con las murallas y el castillo, las calles estrechas, los rincones evocadores, fantástica, conservada para nosotros desde hace diez siglos. Los pueblos marineros borde del Atlántico: Nazaré, Peniche … con sus playas de arena y los acantilados de vértigo. Portugal les espera. Batalha será un hito inexcusable. En Batalha mismo tiene buena oferta de restaurantes. Empezamos por un portugués especializado, como no podía ser de otra manera, en bacalao: Burro Velho. Una taberna de vinos, donde también se puede comer en cualquier circunstancia…  Cerca del monasterio una pizzería casera: Tentazione. Más lujoso: La Perola do Fetal, exquisito, premiado, especializado en bacalao. Finalmente un buen hotel, con un excelente restaurante, el Maestro Alfonso Domingues.

Premianecs i pirates

El proper cap de setmana tindrà lloc a la bonica població marinera de Premià de Mar la festa major. Us convidem a arribar-vos a aquest antiquíssim poblet mariner de la Costa del Maresme, cosa molt fàcil, ja que està ben a tocar de Barcelona, a uns 15 kms ben escassos. Molt accessible en tren de la línia R-1, la de Mataró, que passen cada quinze minuts. També super fàcil en cotxe, per la C-32, o C-31, en direcció a Mataró. Just al costat de casa. I per què recomanem aquesta festa major?. Perquè Premià de Mar es veurà de nou envaït pel pirata Omar i tota la seva tripulació. Esperant la seva arribada, els premianencs defensaran el seu poble. Un cercavila que baixa cap a la platja, d’aigües netes i sorra gruixuda, serà la senyal per començar la festa. Danses, trabucaires, focs que il·luminaran la costa, anunciaran la lluita contra els pirates. Aquests desembarcaran, no obstant els perills, i pujaran pel carrer Sant Francesc, acompanyats de gegants, timbalers i malabars, fins conquerir la plaça de la vila, on celebraran la seva victòria, que durarà tot el que duri la pròpia Festa Major. Tot seguit tothom anirà fins la plaça dels Països Catalans, on hi haurà un gran espectacle, per acabar a la platja amb un gran concert. Els premianencs, però no es donen per vençuts, i es fan forts al nucli antic del poble, decorat per a l’ocasió pels propis veïns, guarnit i convertit en el que Premià fou i sempre serà, un poble pescador català. Allà hi trobareu una lluïda mostra d’oficis artesans. Tampoc podeu perdre-us el moment en què, a la plaça Nova es fa el tradicional mercat d’esclaus entre la canalla. Allà els pirates subhasten les seves preses i organitzen els fantàstics Jocs Pirates: cordes, lluita sobre fusta… els infants xalaran de veritat. També podeu baixar, cada nit, al campament pirata, instal·lat a la platja del Bellamar, on sempre hi ha bona gresca. Però no tot està perdut. Els premianecs es revolten i ataquen els pirates a la plaça dels Països Catalans, amb una ferotge batalla de farina i remullada consegüent. Tot això passarà des del divendres 6 de juliol al dinarts 10 de juliol de 2012. (Altres anys en altres dates). Impossible, com podeu comprendre, ressenyar tots els actes. Mireu-vos-els i trieu a la web de la Festa Major el que més us agradi. Recordeu: seguiu la lluna dels pirates o el sol premianec, però participeu!. A més, hi haurà atraccions de fira, actuacions, i altres actes lúdics de tota mena. En resum, un poble en festa, a l’estiu, a tocar del mar. Disfruteu-la amb la família i aprofiteu-vos també de l’excel·lent platja de Premià per fer una banyadeta. Si us cal menjar trobareu molts restaurants que fan bona cuina, com ara l´Ona o El Paller, una mica a les afores, al Torrent Malet, 10, tel. 937 524 168. També La Cuineta, un petitó amb encant a la plaça Nova, tel. 937 523 717. O el Tramuntana, el Poc a Foc o el Nou Set. Més lluny del mar, a la muntanyeta teniu el Sant Antoni, amb bona brassa. Bona festa i bona platja a Premià de Mar!.

El próximo fin de semana tendrá lugar en la bonita población marinera de Premià de Mar la fiesta mayor. Acercaros a este antiquísimo pueblo marinero de la Costa del Maresme, cosa muy fácil, ya que está muy cerca de Barcelona, a unos 15 kms bien escasos. Muy accesible en tren de la línea R-1, la de Mataró, que pasa cada quince minutos. También super fácil en coche, por la C-32, o C-31, en dirección a Mataró. Justo al lado de casa. ¿Y por qué recomendamos esta fiesta mayor?. Porque Premià de Mar se verá de nuevo invadido por el pirata Omar y toda su tripulación. Esperando su llegada, los premianencs defenderán su pueblo. Un pasacalles que bajará hacia la playa, de aguas limpias y arena gruesa, será la señal para empezar la fiesta. Danzas, trabucaires, fuegos que iluminarán la costa anunciarán la lucha contra los piratas. Estos desembarcarán, no obstante los peligros, y subirán por la calle San Francisco, acompañados de gigantes, timbales y malabares, hasta conquistar la plaza de la villa, donde celebrarán su victoria, que durará todo lo que dure la propia Fiesta Mayor. A continuación todos irán hasta la plaza de los Països Catalans, donde habrá un gran espectáculo, para acabar en la playa con un gran concierto. Los premianencs, pero no se dan por vencidos, y se hacen fuertes en el casco antiguo del pueblo, decorado para la ocasión por los propios vecinos, convertido en lo que Premià fue y siempre será, un pueblo pescador catalán. Allí encontraréis una muestra de oficios artesanos. Tampoco podéis perderos el momento en que, en la plaza Nueva se hace el tradicional mercado de esclavos entre los niños. Allí los piratas subastan sus presas y organizan los fantásticos Juegos Piratas: cuerdas, lucha sobre madera … los niños disfrutaran de verdad. También pueden bajar, cada noche, hasta el campamento pirata, instalado en la playa del Bellamar, donde siempre hay buena juerga. Pero no todo está perdido. Los premianecs se sublevan y atacan a los piratas en la plaza de los Països Catalans, con una feroz batalla de harina y la remojada consiguiente. Todo ello ocurrirá desde el viernes 6 de julio al martes 10 de julio de 2012. (Otros años en otras fechas). Imposible, como podéis comprender, reseñar todos los actos. Mirad la web de la Fiesta Mayor y elegid el que más os guste. Además, habrá atracciones de feria, actuaciones, y otros actos lúdicos de todo tipo. En resumen, un pueblo en fiesta, en verano, junto al mar. Disfrutadlo con la familia y aprovéchense también de la excelente playa de Premià para hacer una remojadita.

Carnaval a Barcelona

Aquest any, fruit de la crisi, el Carnaval de Barcelona és més auster. Menys Rio de Janeiro i més Mediterràni. No hi ha mal que per bé no vingui, que diuen els masoques. Però potser a les famílies amb infants ja ens va bé. El Dijous Gras comença amb la presentació dels Set Ambaixadors a les 11.00 hores del matí al mercat de Santa Caterina. Llástima que els nens seran al cole. El que si podran veure serà l’arribada del Rei Carnestoltes a les 18.30 hores, al passeig del Born. Continuarà amb un ball de màscares, que anúncien d’estil venecià, a les 19.30 hores, al mateix passeig del Born, pinta bé, oi?. El diumenge és el dia gran. Hi haurà l’anomenat sarau infantil a les 17.00 hores, de nou al passeig del Born, amb ball de màscares destinat especialment als més menuts. La desfilada del Rei Carnestoltes serà a les 18.00 hores, just a continuació. El recorregut va pel carrer Princesa, el del Rec,una volta pel passeig del Born, carrer comerç i va a morir a l’estació de França. Podreu gaudir de la Taronjada, una batalla de Carnaval, a les 18.15 h al passeig del Born també. No es tracta de malbaratament de cítrics, sinó d’una guerra pacífica de globus i confeti taronja entre seguici i públic, tot molt innocent, adequat per la canalla. Seguirà un altre ball de màscares a les 18.30 h al passeig del Born i dins el vestíbul de l’estació de França. Es recupera l’enterro de la sardina, amb una festa infantil a les 11.00 hores del dimecres de cendra al Parc de la Ciutadella. Els nens i nenes seran al cole. Apte només per bebés. Hi trobareu tallers de construcció de sardines amb vestit. Com les d’abans. El que dèiem, una festa com les d’abans.

Este año, fruto de la crisis, el Carnaval de Barcelona es más austero. Menos Río de Janeiro y más Mediterráneo. No hay mal que por bien no venga, que dicen los masocas. Pero quizás a las familias con niños y niñas ya nos va bien. El Jueves Lardero comienza con la presentación de los Siete Embajadores a las 11.00 horas de la mañana el mercado de Santa Caterina. Lástima que los niños estarán en el cole. Lo que si podrán ver será la llegada del Rey Carnestoltes a las 18.30 horas, en el paseo del Born. Continuará con un baile de máscaras, que se anuncia de estilo veneciano, a las 19.30 horas, en el mismo paseo del Born. Pinta bien, ¿verdad?. El domingo es el día grande. Habrá el llamado jaleo infantil a las 17.00 horas, de nuevo en el paseo del Born, con baile de máscaras destinado especialmente a los más pequeños. El desfile del Rey Carnestoltes será a las 18.00 horas, justo a continuación. El recorrido por la calle Princesa, la de Rec, una vuelta por el paseo del Born, calle comercio y va a morir en la estación de Francia. Podrán disfrutar de la naranjada, una batalla de Carnaval, a las 18.15 h en el paseo del Born también. No se trata de derroche de cítricos, sino de una guerra pacífica de globos y confeti naranja entre cortejo y público, todo muy inocente, adecuado para los niños. Seguirá otro baile de máscaras a las 18.30 h en el paseo del Born y en el vestíbulo de la estación de Francia. Se recupera el entierro de la sardina, con una fiesta infantil a las 11.00 horas del miércoles de ceniza en el Parque de la Ciutadella. Los niños y niñas estarán de nuevo en el cole. Apto sólo para bebés. Encontraréis talleres de construcción de sardinas con vestido. Como las de antes. Lo dicho, una fiesta “como las de antes”.