Llemotges / Limoges


IMG_0533

Camí de París hi passareu moltes vegades per Limoges, en anar o al tornar per l’autopista A-20. Serà un lloc de parada habitual d’una ruta per França, camí d’on sigui, o camí de Normandia o Bretanya. Ara bé, us ho advertim, malgrat el molt que sona el seu nom, Limoges no és una ciutat bonica. És desgarbada. No saps on te el centre. Cap monument no impressiona. Ara bé, potser us haureu de parar a dinar o dormir, i llavors no deixareu de visitar la seva catedral gòtica de Saint-Étienne, o l’església de Saint-Michel-des-Lions. O fins i tot, perquè no, la fastuosa Gare des Bénédictins, estació de tren art nouveau de la ciutat. Altres monuments que feren famosa la vila a l’edat mitjana ja no hi son, com ara Saint-Martial, a la place de la République, de la que queda la cripta. I d’aquesta ciutat dels esmalts també en queden uns carrers, com ara la rue de la Boucherie, plena de cases amb entramats de fusta. Per dinar us recomanem El San Marco, un ristorante italià, pizzeria, on menjareu molt bé. A la rue de la Boucherie, plena de cases bellíssimes de fusta i fang, teniu En Bas d’la Rue, un restaurant taverna que ens va agradar molt. No falla mai. Bona cuina. I un xic més amunt, al mateix carrer Les Petits Ventres, un francès de tradició, selecte. I no lluny del carrer de la Bucherie, a la popular place de la Motte, hi ha Chez Alphonse, un bistrot típic, desenfadat i alegre. No us en calen més!. Nosaltres varem dormir als afores, al costat d’un bell parc amb un llac, al Novotel Le Lac, ideal per famílies amb infants, els nens no paguen ni el desdejubi!. Fantàstic. A Limoges també te molta fama l’Hotel Richelieu, que tothom ens va recomanar. Si heu de parar a Llemotges… ja ho sabeu!.

Camino de París pasaréis muchas veces por Limoges, al ir o al volver por la autopista A-20. Será un lugar de parada habitual de una ruta por Francia, camino de donde sea, o camino de Normandía o Bretaña. Ahora bien, se lo advertimos, a pesar de lo mucho que suena su nombre, Limoges no es una ciudad hermosa. Es desgarbada. No sabes donde tiene el centro. Ningún monumento no impresiona. Ahora bien, puede que se tenga que parar a comer o dormir, y entonces no dejarán de visitar su catedral gótica de Saint-Étienne, o la iglesia de Saint-Michel-des-Lions. O incluso, porqué no, la fastuosa Gare Bénédictins, estación de tren art nouveau de la ciudad. Otros monumentos que hicieron famosa la ciudad en la Edad Media ya no están, como Saint-Martial, en la place de la République, de la que queda la cripta. Y de esta ciudad de los esmaltes también quedan unas calles, como la rue de la Boucherie, llena de casas con entramados de madera. Para comer os recomendamos El San Marco, un ristorante italiano, pizzería, donde se come muy bien. En la rue de la Boucherie, llena de casas bellísimas de madera y barro, tienen En Bas de la Rue, un restaurante taberna que nos gustó mucho. No falla nunca. Buena cocina. Y un poco más arriba, en la misma calle Las Pequeños Vientres, un francés de tradición, selecto. Y no lejos de la calle de la Bûcherie, en la popular place de la Motte, está Chez Alphonse, un bistrot típico, desenfadado y alegre. ¡No os hacen falta más !. Nosotros dormimos en las afueras, junto a un hermoso parque con un lago, en el Novotel Le Lac, ideal para familias con niños, los niños no pagan!. Fantástico. En Limoges también tiene mucha fama el Hotel Richelieu, que todo el mundo nos recomendó. Si tienen que parar en Limoges … ¡ya lo sabéis !.

In despite how much his name sounds, Limoges isn’t a beautiful city. You can to visit the cathedral of Saint-Etienne, or the church of Saint-Michel-des-Lions. Or even, why not, the Gare Benedictins, an famous art nouveau railway station. Other monuments that made the city famous in the Middle Ages no longer exist, such as Saint-Martial, the place de la République. Only remains the crypt. But you can see beautiful streets, like the “rue de la Boucherie”, full of wood houses. For lunch we recommend San Marco, an Italian ristorante, pizzeria, where you eat very well. In the rue de la Boucherie, full of beautiful houses of wood and mud, you have to En Bas d’la Rue, a tavern restaurant we liked. Never fails. Good food. And a little further up the same street “Les Petits Ventres” a restaurant French tradition, select. And not far from the street Bûcherie in the popular Place de la Motte, there is Chez Alphonse, a typical bistro, relaxed and happy. You will not need more !. We sleep in a hotel next to a beautiful park with a lake: the Novotel Le Lac. It’s ideal for families with children. In Limoges also has much fame the Richelieu Hotel, everybody recommended it to us.

Limoges n’est pas une ville magnifique. Vous ne savez pas où le centre. Aucun monument n’impressionné pas. Cependant vous devrez visiter la cathédrale de Saint-Etienne, ou l’église de Saint-Michel-des-Lions. Ou encore, pourquoi pas, la gare somptueux des Bénédictins, art nouveau, la gare de la ville. D’autres monuments qui ont rendu la ville célèbre dans le Moyen Age ne existent plus, comme la grande abbaye de Saint-Martial. Dans la place de la République ne reste que la crypte. Mais il y a des rues jolies, comme la rue de la Boucherie, toute pleine de maisons à colombages. Pour le déjeuner, nous vous recommandons le San Marco, un ristorante italien, pizzeria, où on peut manger très bien. Dans la rue de la Boucherie, pleine de belles maisons de bois, vous pouvez aller au restaurant En Bas d’la Rue, une taverne que nous avons aimé. Jamais échoue. La nourriture est bonne. Et un peu plus loin dans la même rue il y a un autre bon restaurant: Les petits ventres, pure tradition française. Et non loin de la rue Bûcherie, dans la populaire Place de la Motte, il y a Chez Alphonse, un bistrot typique, détendu et heureux. Vous n’avez pas besoin de plus restaurants!. Nous avons dormi dans un beau hotel, just à côté d’un beau parc avec un lac: le Novotel Le Lac. C’est idéal pour les familles avec enfants, les enfants ne paient pas!. Fantastique. Limoges a aussi un autre grand hotel tres renommée: l’Hôtel Richelieu. Tout le monde nous l’à recommandé.

Bar le Duc


Bar-le-Duc

Bar-le-Duc és una bonica ciutat del nord de França, atravessada pel riu Ornain, amb un bonic pont i boniques vistes des del riu cap a ciutat, i a la inversa. Està en la ruta de Paris a Strasbourg, i de Paris a Metz, a mig camí de la Lorena, al cor de la Lorena podríem dir. Potser hi passareu si aneu cap a Bèlgica i Holanda, o en el curs d’una ruta pels escenaris de la primera guerra mundial, que ara estan molt de moda. Sense ser una fita cultural i turística de primer ordre, si que mereix una parada en el viatge si hi passeu a tocar. Per això ha estat inclosa com un dels plus beaux détours de France per aquesta associació. Està en el camí de la cèlebre ruta anomenada la “Voie Sacrée”, per on passaven les tropes que anàven en direció a Verdun. S’hi pot arribar si aneu o veniu de Saint-Dizier (Departament de l’Haute Marne) o de Vitry-le-François (al Marne). De fet aquestes tres viles juntes formen el que se’n diu el “Triangle“. La ciutat se’ns presenta dividida en dues clares zones: la vila alta, la única interessant pel viatger, i la baixa, moderna. La vila alta, situada damunt d’un promontori és una ciutat renaixentista força ben conservada, tot i que un xic polsosa i bruta, poc promocionada turísticament. Va ser construida als segles del XV al XVIII, quan Bar era seu d’un importantíssim ducat, relacionat amb les monarquies de tota Europa. Se n’han perdut edificis molt importants, com ara el castell, i el palau dels Ducs de Bar, però encara podem visitar la seva església, dedicada a Saint Etienne, una colegiata gótica renaixentista, que guarda com un tresor les obres d’art per la que Bar és famosa: le Squelette i le Calvaire, dos obres del magnífic escultor Ligier Richier. També és meritòria la rue des Ducs de Bar, el carrer major de la vila alta, plena de palaus i edificis dels segles XVI i XVII. Un carrer ample on és fàcil aparcar, com també ho és a la plaça de Saint Etienne. Podeu fer una parada a Bar le Duc per dinar, per exemple a “Vin et Fourchette”, a la vila baixa, al 18 de la Rue du Cygne, tel:  329 76 16 75. Un local petit i acollidor que no us decebrà. La nostra opció amb canalla és el Mónaco, un bar i restaurant desenfadat, pizzeria, ben muntat i agradable, on menjareu bé. També suculent, però més d’alto copete hi ha le Bistro Saint Jean, amb xef inclòs. De més categoria teniu, a la part alta, just on hi hagué el palau dels ducs, La Meuse Gourmande, un restaurant francès tal i com surten a les pel·lícules, amb tots els ets i uts. Semblant i ben aprop teniu el Bistronomes, també molt interessant. Tots aquests llocs satisfaran les vostres espectatives. En canvi no ens va agradar gaire menjar al Bernanos, al carrer principal de la part alta, a tocar de l’església. Plats molt normals a preus alts. Mal servei. Lloc un xic caspós. No hi ha cap hotel xulo a Bar. Aneu a Saint Dizier, on hi ha un Ibis Styles molt maco, i un Ibis normal, vermell, també molt acollidor. Ens va agradar un hotelet senzill, el François I, que no estava malament. Ja ho sabeu, si aneu de ruta i passeu prop de Bar-le-Duc, atureu-vos-hi!.

Bar-le-Duc es una bonita ciudad del norte de Francia, atravesada por el río Ornain, con un bonito puente y bonitas vistas desde el río hacia ciudad, y a la inversa. Está en la ruta de Paris a Strasbourg, y de Paris a Metz, a medio camino de la Lorena, en el corazón de Lorena podríamos decir. Quizá pasaréis si vais hacia Bélgica y Holanda, o en el curso de una ruta por los escenarios de la primera guerra mundial, que ahora están muy de moda. Sin ser un hito cultural y turística de primer orden, si que merece una parada en el viaje si pasar a tocar. Por ello ha sido incluida como uno de los plus beaux Detours de France por esta asociación. Está en el camino de la célebre ruta llamada la “Voie sacrée”, por donde pasaban las tropas que iban en direción a Verdun. Se puede llegar si vais o venís de Saint-Dizier (Departamento de la Haute Marne) o de Vitry-le-François (en Marne). De hecho estas tres villas juntas forman lo que se llama el “Triángulo”. La ciudad se nos presenta dividida en dos claras zonas: la villa alta, la única interesante para el viajero, y la baja, moderna. La villa alta, situada encima de un promontorio es una ciudad renacentista bastante bien conservada, aunque un poco polvorienta y sucia, poco promocionada turísticamente. Fue construida en los siglos del XV al XVIII, cuando Bar era sede de un importantísimo ducado, relacionado con las monarquías de toda Europa. Se han perdido edificios muy importantes, como el castillo, y el palacio de los Duques de Bar, pero todavía podemos visitar su iglesia, dedicada a Saint Etienne, una colegiata gótica renacentista, que guarda como un tesoro las obras de arte por la que Bar es famosa: le Squelette y le Calvaire, dos obras del magnífico escultor Ligier Richier. También es meritoria la rue des Duques de Bar, la calle mayor de la villa alta, llena de palacios y edificios de los siglos XVI y XVII. Una calle ancha donde es fácil aparcar, como también lo es en la plaza de Saint Etienne. Puede hacer una parada en Bar le Duc para comer, por ejemplo en “Vin et Fourchette”, en la villa baja, el 18 de la Rue du Cygne, tel: 329 76 16 75. Un local pequeño y acogedor que no te decepcionará. Nuestra opción con niños es el Mónaco, un bar y restaurante desenfadado, pizzería, bien montado y agradable, donde comeréis bien. También suculento, pero más de alto copete hay le Bistro Saint Jean, con chef incluido. Además categoría tiene, en la parte alta, justo donde estuvo el palacio de los duques, La Meuse Gourmande, un restaurante francés tal y como salen en las películas, con todos los pormenores. Semejante y muy cerca tiene el bistronomía, también muy interesante. Todos estos lugares satisfarán sus expectativas. En cambio no nos gustó mucho comer en Bernanos, en la calle principal de la parte alta, junto a la iglesia. Platos muy normales a precios altos. Mal servicio. Lugar un poco casposo. No hay ningún hotel chulo en Bar. Vayan a Saint Dizier, donde hay un Ibis Styles muy bonito, y un Ibis normal, rojo, también muy acogedor. Nos gustó un hotelito sencillo, el François I, que no estaba mal. Ya lo sabéis, si vais de ruta y pasar cerca de Bar-le-Duc, haga una pausa en ella.

Bar-le-Duc is a beautiful city in northern France. It’s near the route from Paris to Strasbourg, Metz and Paris, in the heart of Lorraine. It’s in the way of the famous route called the “Voie sacrée”. The city is clearly divided into two zones: the high town, the only interesting for the traveler, and the low, modern. The village high atop a hill is quite well preserved Renaissance city. It was built in the fifteenth century when it was a duchy important, related to the all monarchies of Europe. They have lost important buildings such as the Castle and the Palace of the Dukes Bar, but you can still visit his church, dedicated to Saint Etienne, a collegiate Gothic Renaissance as a treasure that keeps artworks that the Bar is famous le le Calvaire Squelette and two magnificent works of sculptor Ligier Richier. It is also commendable to see the high street of the town, full of palaces and buildings of sixteenth and seventeenth centuries. A wide street where parking is easy, as is the square of Saint Etienne. You can stop for lunch at Bar le Duc, for example “Vin et Fourchette” in the lower town, the Rue du Cygne 18, tel: 329 76 16 75 A small and friendly local that will not disappoint. Also delicious and placed in the the palace of the dukes, the Meuse Gourmande is a French restaurant. Near Bar in Saint Dizier there is a very handsome Ibis Styles Hotel.

Bar-le-Duc est une belle ville dans le nord de la France, dans la route de Paris à Strasbourg, au coeur de la Lorraine. Elle a été inclus comme l’un des beaux détours de France. La ville se présenté clairement divisé en deux zones: la ville haute, la seule intéressantes pour le voyageur, et le baisse, plus moderne. Le haut du village au sommet d’une colline est une assez bien conservée ville de la Renaissance. Elle a été batie au XVe siècle quand Bar était un duché importante, liée aux monarchies de l’Europe. Elle a perdu des bâtiments importants tels que le château et le palais des ducs, mais vous pouvez toujours visiter son église, dédiée à Saint-Etienne, une collégiale gothique Renaissance qui abrite œuvres telles que célèbre le Calvaire et le Squelette, deux magnifiques œuvres du sculpteur Ligier Richier. Il est également belle la grande rue de la ville, pleine de palais et de bâtiments de XVIe et XVIIe siècles. Une large rue où le stationnement est facile, tout comme la place de Saint-Etienne. Vous pouvez vous arrêter pour déjeuner à Bar le Duc, par exemple “Vin et Fourchette” dans la ville basse, la rue du Cygne 18, tél: 329 76 16 75 Petit et convivial local qui ne vous décevra pas. Notre choix avec les enfants c’etait Le Monaco, un bar et restaurant, pizzeria, bien monté et agréable de bien manger. Aussi délicieux c’est La Meuse Gourmande, un restaurant français. A Saint Dizier vous avez un hotel Ibis Styles tres confortable.