Copus a Sitges

A tocar de Barcelona, Sitges mereix la vostra visita. Un matí, una tarda o tot un dia, o més… amb nens o sense. La blanca Subur fenícia, enlairada dalt del penyal arran de mar, blanca i blava, amaga tresors increibles: el museu Cau Ferrat, el museu Maricel… i la platja, és clar. Però avui us volem convidar a anar fins a Sitges amb motiu de la seva festa del Corpus, una de les més importants de tot Catalunya. A la pàgina web www.sitgescorpus.cat trobareu tota la imformació que us cal. Però de moment podem dir que es guarniran 34 trams de carrer i per complementar la festivitat s’incorporaran activitats culturals, com ara el Concert de Corpus de la Coral Sitges Canta, que tindrà lloc diumenge 3 de juny al Teatre Prado. Els actes oficials de la festivitat arrencaran dissabte 2 de juny amb la tradicional lectura del pregó i la inauguració oficial de la 79ª edició de l’Exposició Nacional de Clavells i la 28a Mostra de Bonsais i Suiseki. La nit del 2 al 3 de juny, es viurà un dels moments culminants de la celebració, quan veïns i veïnes de Sitges treballaran per confeccionar catifes de flors naturals als principals carrers de la vila. Les obres es podran visitar diumenge 3 de juny des de primera hora del matí. Un dels elements principals del Corpus, és la Catifa del Cap de la Vila que aquest any farà el Consorci del Patrimoni de Sitges amb motiu del centenari del Palau de Maricel. El Pati Blau, un altre dels espais emblemàtics, estarà decorat pel Cercle Artístic de Sitges. Sitges és un paradís molt proper, a pocs kms. per una bona autopista. No us el perdeu.

Cerca de Barcelona, Sitges merece su visita. Una mañana, una tarde o todo un día, o más … con niños o sin. La blanca Subur fenicia, elevada sobre su peñón junto al mar, blanca y azul, esconde tesoros increíbles: el museo Cau Ferrat, el museo Maricel … y la playa, claro. Pero hoy queremos hablar del Corpus con sus alfombras de flores. Precioso. Sitges es un paraíso muy cercano, a pocos kms. por una buena autopista. No os lo perdáis.

Bar le Duc

Bar-le-Duc és una bonica ciutat del nord de França, atravessada pel riu Ornain, amb un bonic pont i boniques vistes des del riu cap a ciutat, i a la inversa. Està en la ruta de Paris a Strasbourg, i de Paris a Metz, a mig camí de la Lorena, al cor de la Lorena podríem dir. Potser hi passareu si aneu cap a Bèlgica i Holanda, o en el curs d’una ruta pels escenaris de la primera guerra mundial, que ara estan molt de moda. Sense ser una fita cultural i turística de primer ordre, si que mereix una parada en el viatge si hi passeu a tocar. Per això ha estat inclosa com un dels plus beaux détours de France per aquesta associació. Està en el camí de la cèlebre ruta anomenada la “Voie Sacrée”, per on passaven les tropes que anàven en direció a Verdun. S’hi pot arribar si aneu o veniu de Saint-Dizier (Departament de l’Haute Marne) o de Vitry-le-François (al Marne). De fet aquestes tres viles juntes formen el que se’n diu el “Triangle“. La ciutat se’ns presenta dividida en dues clares zones: la vila alta, la única interessant pel viatger, i la baixa, moderna. La vila alta, situada damunt d’un promontori és una ciutat renaixentista força ben conservada, tot i que un xic polsosa i bruta, poc promocionada turísticament. Va ser construida als segles del XV al XVIII, quan Bar era seu d’un importantíssim ducat, relacionat amb les monarquies de tota Europa. Se n’han perdut edificis molt importants, com ara el castell, i el palau dels Ducs de Bar, però encara podem visitar la seva església, dedicada a Saint Etienne, una colegiata gótica renaixentista, que guarda com un tresor les obres d’art per la que Bar és famosa: le Squelette i le Calvaire, dos obres del magnífic escultor Ligier Richier. També és meritòria la rue des Ducs de Bar, el carrer major de la vila alta, plena de palaus i edificis dels segles XVI i XVII. Un carrer ample on és fàcil aparcar, com també ho és a la plaça de Saint Etienne. Podeu fer una parada a Bar le Duc per dinar, per exemple a “Vin et Fourchette”, a la vila baixa, al 18 de la Rue du Cygne, tel:  329 76 16 75. Un local petit i acollidor que no us decebrà. La nostra opció amb canalla és el Mónaco, un bar i restaurant desenfadat, pizzeria, ben muntat i agradable, on menjareu bé. També suculent, però més d’alto copete hi ha le Bistro Saint Jean, amb xef inclòs. De més categoria teniu, a la part alta, just on hi hagué el palau dels ducs, La Meuse Gourmande, un restaurant francès tal i com surten a les pel·lícules, amb tots els ets i uts. Semblant i ben aprop teniu el Bistronomes, també molt interessant. Tots aquests llocs satisfaran les vostres espectatives. En canvi no ens va agradar gaire menjar al Bernanos, al carrer principal de la part alta, a tocar de l’església. Plats molt normals a preus alts. Mal servei. Lloc un xic caspós. No hi ha cap hotel xulo a Bar. Aneu a Saint Dizier, on hi ha un Ibis Styles molt maco, i un Ibis normal, vermell, també molt acollidor. Ens va agradar un hotelet senzill, el François I, que no estava malament. Ja ho sabeu, si aneu de ruta i passeu prop de Bar-le-Duc, atureu-vos-hi!.

Bar-le-Duc es una bonita ciudad del norte de Francia, atravesada por el río Ornain, con un bonito puente y bonitas vistas desde el río hacia ciudad, y a la inversa. Está en la ruta de Paris a Strasbourg, y de Paris a Metz, a medio camino de la Lorena, en el corazón de Lorena podríamos decir. Quizá pasaréis si vais hacia Bélgica y Holanda, o en el curso de una ruta por los escenarios de la primera guerra mundial, que ahora están muy de moda. Sin ser un hito cultural y turística de primer orden, si que merece una parada en el viaje si pasar a tocar. Por ello ha sido incluida como uno de los plus beaux Detours de France por esta asociación. Está en el camino de la célebre ruta llamada la “Voie sacrée”, por donde pasaban las tropas que iban en direción a Verdun. Se puede llegar si vais o venís de Saint-Dizier (Departamento de la Haute Marne) o de Vitry-le-François (en Marne). De hecho estas tres villas juntas forman lo que se llama el “Triángulo”. La ciudad se nos presenta dividida en dos claras zonas: la villa alta, la única interesante para el viajero, y la baja, moderna. La villa alta, situada encima de un promontorio es una ciudad renacentista bastante bien conservada, aunque un poco polvorienta y sucia, poco promocionada turísticamente. Fue construida en los siglos del XV al XVIII, cuando Bar era sede de un importantísimo ducado, relacionado con las monarquías de toda Europa. Se han perdido edificios muy importantes, como el castillo, y el palacio de los Duques de Bar, pero todavía podemos visitar su iglesia, dedicada a Saint Etienne, una colegiata gótica renacentista, que guarda como un tesoro las obras de arte por la que Bar es famosa: le Squelette y le Calvaire, dos obras del magnífico escultor Ligier Richier. También es meritoria la rue des Duques de Bar, la calle mayor de la villa alta, llena de palacios y edificios de los siglos XVI y XVII. Una calle ancha donde es fácil aparcar, como también lo es en la plaza de Saint Etienne. Puede hacer una parada en Bar le Duc para comer, por ejemplo en “Vin et Fourchette”, en la villa baja, el 18 de la Rue du Cygne, tel: 329 76 16 75. Un local pequeño y acogedor que no te decepcionará. Nuestra opción con niños es el Mónaco, un bar y restaurante desenfadado, pizzería, bien montado y agradable, donde comeréis bien. También suculento, pero más de alto copete hay le Bistro Saint Jean, con chef incluido. Además categoría tiene, en la parte alta, justo donde estuvo el palacio de los duques, La Meuse Gourmande, un restaurante francés tal y como salen en las películas, con todos los pormenores. Semejante y muy cerca tiene el bistronomía, también muy interesante. Todos estos lugares satisfarán sus expectativas. En cambio no nos gustó mucho comer en Bernanos, en la calle principal de la parte alta, junto a la iglesia. Platos muy normales a precios altos. Mal servicio. Lugar un poco casposo. No hay ningún hotel chulo en Bar. Vayan a Saint Dizier, donde hay un Ibis Styles muy bonito, y un Ibis normal, rojo, también muy acogedor. Nos gustó un hotelito sencillo, el François I, que no estaba mal. Ya lo sabéis, si vais de ruta y pasar cerca de Bar-le-Duc, haga una pausa en ella.

Bar-le-Duc is a beautiful city in northern France. It’s near the route from Paris to Strasbourg, Metz and Paris, in the heart of Lorraine. It’s in the way of the famous route called the “Voie sacrée”. The city is clearly divided into two zones: the high town, the only interesting for the traveler, and the low, modern. The village high atop a hill is quite well preserved Renaissance city. It was built in the fifteenth century when it was a duchy important, related to the all monarchies of Europe. They have lost important buildings such as the Castle and the Palace of the Dukes Bar, but you can still visit his church, dedicated to Saint Etienne, a collegiate Gothic Renaissance as a treasure that keeps artworks that the Bar is famous le le Calvaire Squelette and two magnificent works of sculptor Ligier Richier. It is also commendable to see the high street of the town, full of palaces and buildings of sixteenth and seventeenth centuries. A wide street where parking is easy, as is the square of Saint Etienne. You can stop for lunch at Bar le Duc, for example “Vin et Fourchette” in the lower town, the Rue du Cygne 18, tel: 329 76 16 75 A small and friendly local that will not disappoint. Also delicious and placed in the the palace of the dukes, the Meuse Gourmande is a French restaurant. Near Bar in Saint Dizier there is a very handsome Ibis Styles Hotel.

Bar-le-Duc est une belle ville dans le nord de la France, dans la route de Paris à Strasbourg, au coeur de la Lorraine. Elle a été inclus comme l’un des beaux détours de France. La ville se présenté clairement divisé en deux zones: la ville haute, la seule intéressantes pour le voyageur, et le baisse, plus moderne. Le haut du village au sommet d’une colline est une assez bien conservée ville de la Renaissance. Elle a été batie au XVe siècle quand Bar était un duché importante, liée aux monarchies de l’Europe. Elle a perdu des bâtiments importants tels que le château et le palais des ducs, mais vous pouvez toujours visiter son église, dédiée à Saint-Etienne, une collégiale gothique Renaissance qui abrite œuvres telles que célèbre le Calvaire et le Squelette, deux magnifiques œuvres du sculpteur Ligier Richier. Il est également belle la grande rue de la ville, pleine de palais et de bâtiments de XVIe et XVIIe siècles. Une large rue où le stationnement est facile, tout comme la place de Saint-Etienne. Vous pouvez vous arrêter pour déjeuner à Bar le Duc, par exemple “Vin et Fourchette” dans la ville basse, la rue du Cygne 18, tél: 329 76 16 75 Petit et convivial local qui ne vous décevra pas. Notre choix avec les enfants c’etait Le Monaco, un bar et restaurant, pizzeria, bien monté et agréable de bien manger. Aussi délicieux c’est La Meuse Gourmande, un restaurant français. A Saint Dizier vous avez un hotel Ibis Styles tres confortable.

Pessebre vivent de Sudanell

A Sudanell, que és un bonic poble del Segrià, a només 10 kms. de Lleida, hi fan cada any un pessebre vivent d’aquells que val la pena anar a veure i viure. Si us decidiu a arribar-vos-hi podreu disfrutar d’un munt escenes, amb més de 250 figurants, amb el valor afegit que moltes d’elles es fan dins les cases del poble, en garatges, entrades, soterranis, cellers i coberts, amb una ambientació delicada, plena d’objectes artístics i populars. A més de les escenes de tota la vida, també podreu disfrutar mostres d’oficis artesanals, d’activitats agrícoles i feines del camp, i veure tota mena d’animals, a banda del típic bou i mula. Els petits i petites de la casa xalaran amb porcs, conills, cabres, gallines, coloms, paons i ovelles. Els dies de representació son el 15, 16, 22, 23, 29 i 30 de desembre, a les 18.30 hores, i l’1 i 6 de gener. Per Cap d’any hi ha una segona sessió a quarts de vuit. Teniu els telèfons 973258189 i 973258212 per a més informació. Per anar a Sudanell sortiu de l’autopista AP-2 a la mateixa sortida de Lleida i preneu en direcció a Albatàrrec, per l’antiga N-230, la que va a Maials. D’Albatàrrec seguiu fins Sudanell. A Sudanell podeu menjar molt bé a La Lluna, avinguda Catalunya, 11, tel: 973 25 81 93. Cargols quan és el temps!. A Albatàrrec teniu el restaurant El Passeig, també molt recomanable. Fora d’això us quedarà Lleida capital. No fora mala idea aprofitar per passar el cap de setmana allà i visitar la ciutat. És molt bonica. I per nadal fan el Cucalocum. Informeu-vos-en a la web de l’oficina de turisme. A Lleida podeu veure també la Seu Vella, imposant dalt del seu turó, i la maravella del Museu Diocesà, amb art romànic i gòtic de primera línia mundial. Per menjar i dormir us recomanarem alguns hotels i restaurants molt bons. Per butxaques potents la Finca Prats a les afores. Nosaltres som més pobres i aprofitem les ofertes de l’Hotel AC, un bon lloc, amb atencions a les famílies. A la Carretera d’Osca, just al km. 2,5 , hi ha Casa Nastasi, un restaurant afamat i un complex hoteler amb SPA. També teniu un establiment de la cadena Zenit Hoteles, i un de la cadena NH hotels on també hem dormit molt bé. Per dinar us recomanarem dos bons llocs de veritat, i ben econòmics: el restaurant Piñana, on hem menjat de fábula i bé de preu, i les bones pizzes i pastes de la pizzeria Aggio, al carrer dels Templers, 3. Tel. :  973.26.61.55. Apa, per Nadal, cap a Sudanell a veure el pessebre vivent. I de postres, Lleida!.

Sudanell es un bonito pueblo del Segrià, a sólo 10 kms. de Lleida, donde hacen cada año un pesebre viviente de aquellos que vale la pena ir a ver y vivir. Si os decidís podréis disfrutar de un montón escenas, con más de 250 figurantes, con el valor añadido que muchas de ellas se hacen dentro de las casas del pueblo, en garajes, entradas, sótanos, bodegas y cobertizos , con una ambientación delicada, llena de objetos artísticos y populares. Además de las escenas de toda la vida, también podrán disfrutar de cuadros con oficios artesanales, de actividades agrícolas y labores del campo, y ver todo tipo de animales, aparte del típico buey y mula. Los pequeños y pequeñas de la casa disfrutarán con cerdos, conejos, cabras, gallinas, palomas, pavos reales y ovejas. Los días de representación son el 15, 16, 22, 23, 29 y 30 de diciembre, a las 18.30 horas, y el 1 y 6 de enero. Tenéis los teléfonos 973258189 y 973258212 para más información. Para ir a Sudanell hay que salir de la autopista AP-2 en la misma salida de Lleida y tomar en dirección a Albatàrrec, por la antigua N-230, la que va a Maials. De Albatàrrec sigan hasta Sudanell. En Sudanell puede comer muy bien en La Luna, avenida Cataluña, 11, tel: 973 25 81 93. En Albatàrrec tienen el restaurante El Passeig también muy recomendable. Por lo demás siempre os quedará Lleida capital. No fuera mala idea aprovechar para pasar el fin de semana allí y visitar la ciudad. Es muy bonita. Y en navidad hacen el Cucalocum. Infórmense en la web de la oficina de turismo. En Lleida pueden ir a ver también la Seu Vella y la maravilla del Museo Diocesano, con arte románico y gótico de primera línea mundial. Para comer y dormir os recomendaremos algunos hoteles y restaurantes muy buenos. Para bolsillos potentes la Finca Prats en las afueras. Nosotros somos más pobres y aprovechamos las ofertas del Hotel AC, un buen lugar, con atenciones a las familias. En la carretera de Huesca, justo en el km. 2,5, está Casa Nastasi, un restaurante hambriento y un complejo hotelero con SPA. También tienen allí un establecimiento de la cadena Zenit Hoteles, y uno de la cadena NH hoteles donde también hemos dormido muy bien. Para comer os recomendaremos dos buenos lugares de verdad, y bien económicos: el restaurante Piñana, donde hemos comido de fábula y bien de precio, y las buenas pizzas y pastas de la pizzería Aggio, en la calle de los Templarios, 3. Tel: 973.26.61.55. En Navidad, Sudanell, a ver el pesebre viviente. ¡Y de postre, Lleida!.