Fira de Sant Nicolau a la Vall d’en Bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, el dia 6 de desembre de 2016, d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el domingo, día 6 de diciembre, de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

La Rochelle

La Rochelle és una descoberta insospitada en mig de les Landes de França, envoltada de terres planes que ofereixen només horitzons d’herba, vaques, canals i fang. Una ciutat monumental, d’un patrimoni arquitectònic potent, amb una història fascinant i una bellesa poc coneguda. A més és una vila molt animada, el seu port antic està sempre ple d’artistes, de venedors, d’artesans. Des de la més remota edat mitja la Rochelle ha estat un dels principals ports fortificats de França a l’Atlàntic, fet que l’ha dotat de grans obres defensives, torres, muralles… Passeu sota la torre del rellotge, i admireu la vista del port vell. La vida, l’harmonia. Tancant-lo, a cada cantó, una torre s’aixeca altiva, defensant-lo des de fa més de 700 anys: la tour Saint-Nicolas i la tour de la Chaîne. Fotogèniques!. Passeu-les i descobrireu la sortida de la Rochelle a l’oceà, protegida per una muralla, amb la tour de la Lanterne, que també és un far, altíssima. Els carrers de la vila son del XVIII, de gust molt francès, clàssic, ordenat, però alleugerides en la seva sobrietat i gravetat per les arcades on sovint s’hi instal·len mercats. De tant en tant mireu les façanes de les cases en cerca d’aquella escultura, d’aquell detall bonic. Hi ha els anomenats “Hotels”, cases de grans armadors, homes de negocis, sovint molt maques, com ara la dita casa d’Enric II, amb el seu encantador jardí. L’antiga borsa, el palau de justícia, durs, classicistes pero bells. L’església de Saint Sauveur, la més antiga conservada, és gòtica i bonica, i la Catedral, neoclàssica, una mica pesada. I poca cosa més direm d’aquesta ciutat, que pot ser una escala boníssima quan aneu camí de Bretanya, o de Normandia, o un lloc on parar a dinar. O bé un punt que no podeu deixar de veure si feu la façana atlàntica de França, amb les seves illes, de Baiona a Nantes. Parlant d’illes, La Rochelle és la porta d’una illa molt bonica, que està unida a la ciutat per un pont sobre el mar, espectacular. No us perdeu la illa de Re, amb Sant Martí de Re, la seva capital fortificada, el far de les balenes i les seves platges. I parlant de platges heu de saber que algunes de les més boniques no son lluny de La Rochelle, fet que la fa un punt de descoberta molt interessant. Si heu decidit dormir a La Rochelle heu decidit molt bé. A tocar del casc antic, envoltat de parcs, difícil de trobar per això mateix, teniu el Novotel, un bon hotel familiar de preus ajustats on els fills i filles dormen gratis. Per menjar us recomanarem alguns bons restaurants. Comencem per una molt bona pizzeria, relació qualitat preu imbatible: Rigoletto. També pasta i plats italians. Recomanada!. Un xic més enllà, al mateix carrer i vorera, teniu Le Petit Nicolas. Un francès divertit que ens va agradar molt. Aquests son els nostres. N’hi ha més, a La Rochelle es menja bé, però no els coneixem, ni els hem vist. Bona estada a La Rochelle!.

La Rochelle es un descubrimiento insospechado en medio de las Landas de Francia, rodeadas de tierras planas que ofrecen sólo horizontes de hierba, vacas, canales y barro. Una ciudad monumental, de un patrimonio arquitectónico potente, con una historia fascinante y una belleza poco conocida. Además es una ciudad muy animada, su puerto antiguo está siempre lleno de artistas, de vendedores, de artesanos. Desde la más remota edad media La Rochelle ha sido uno de los principales puertos fortificados de Francia en el Atlántico, lo que la ha dotado de grandes obras defensivas, torres, murallas … Pasad bajo la torre del reloj, y contemplad la vista del puerto viejo. La vida, la armonía. Cerrándolo, en cada esquina, una torre se levanta altiva, defendiéndolo desde hace más de 700 años: la tour Saint-Nicolas y la tour de la Chaîne. ¡Fotogénicas !. Pasadlas y descubriréis la salida de La Rochelle al océano, protegida por una muralla, con la tour de la Lanterne, que también es un faro, altísima. Las calles de la ciudad son del XVIII, de sabor muy francés, clásico, ordenado, pero aligeradas en su sobriedad y gravedad por las arcadas donde a menudo se instalan mercados. De vez en cuando veran las fachadas de las casas y buscaran aquella escultura, de aquel detalle bonito. Están los llamados “Hoteles”, casas de grandes armadores, hombres de negocios, a menudo muy bonitas, como la casa de Enrique II, con su encantador jardín. La antigua bolsa, el palacio de justicia, duros, clasicistas pero bellos. La iglesia de Saint Sauveur, la más antigua conservada, es gótica y bonita, y la Catedral, neoclásica, un poco pesada. Y poco más diremos de esta ciudad, que puede ser una escala buenísima cuando vayan camino de Bretaña, o de Normandía, o un lugar donde parar a comer. O bien un punto que no pueden dejar de ver si estais haciendo la fachada atlántica de Francia, con sus islas, de Bayona hasta Nantes. Hablando de islas, La Rochelle es la puerta de una isla muy bonita, que está unida a la ciudad por un puente sobre el mar, espectacular. No se pierdan la isla de Re, con San Martín de Re, su capital fortificada, el faro de las ballenas y sus playas. Y hablando de playas deben saber que algunas de las más bonitas no estan lejos de La Rochelle, lo que la hace un punto de descubrimiento muy interesante. Si han decidido dormir en La Rochelle han decidido muy bien. Cerca del casco antiguo, rodeado de parques, difícil de encontrar por lo mismo, tienen el Novotel, un buen hotel familiar de precios ajustados donde los hijos duermen gratis. Para comer os recomendaremos algunos buenos restaurantes. Empezamos por una muy buena pizzería, relación calidad precio imbatible: Rigoletto. También pasta y platos italianos. ¡Recomendada !. Un poco más allá, en la misma calle y acera, tienen Le Petit Nicolas. Un francés divertido que nos gustó mucho. Estos son los nuestros. Hay más, en La Rochelle se come bien, pero no los conocemos, ni los hemos visto. ¡Buena estancia en La Rochelle !.

Madrigal de las Altas Torres

Madrigal de las Altas Torres és un poble petit de la província d’Àvila, allunyat de les principals vies de comunicació. Però no sempre ha estat així. En l’edat mitjana, Madrigal, era una vila molt important de Castella, el lloc on va néixer Isabel la Catòlica, al palau que el seu pare tenia dins la ciutat murada. Conserva les muralles, poderoses, de tapia i pedra, i un ric conjunt de monuments, cap d’importància mundial, és cert, però molt interessants. Cal veure l’Hospital, amb la seva capella, o les restes del Palau de Joan II, on nasqué la reina Isabel, convertit en convent. Fora els murs hi ha les ruïnes del monestir de Sant Agustí on visqué i morí Fray Luis de León. L’església principal està dedicada a Sant Nicolau i és bonica, per dins i per fora. La propera església de Santa Maria te restes mudèjars i pintures murals. A Madrigal podeu dinar molt bé. Teniu el Mesón San Nicolás, molt tradicional. I a la carretera de Peñaranda, al número 20, teniu Casa Lúcio, bon “chuletón”, tel: 920 32 01 09. Prop de Madrigal hi ha un bon grapat de viles fabuloses per visitar, tant o més boniques que ella, com ara Olmedo, la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complex termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta de Madrigal, Olmedo, Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota, a Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar de Madrigal o d’Olmedo. Una altra fita que cal veure, a tocar de Madrigal, és la mi villa de Arévalo, com deia la Reina Isabel de Castella. Cal veure’n la plaça major, teatral, escenogràficament emmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis de Santa Maria. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increïble. Per dormir, a Arevalo, teniu Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. Imprescindible en una ruta pels voltants de Madrigal, al cor de la Castella més autèntica.

La muy noble, imperial y coronada villa de Madrigal de las Altas Torres, es uno de los pueblos más bonitos de Castilla. S bién ahora pequeño, fué cuna de reyes y importante villa no hace tantos años. Madrigal conserva un rico conjunto monumental, como el palacio del rey Juan II, cuna de la reina Isabel I de Castilla, la Reina Católica. O la muralla, que rodea la población. El palacio es ahora Convento de las Agustinas de Santa María de Gracia. Madrigal conserva además el trazado medieval en torno a la Plaza de Santa María y la Plaza San Nicolás, de las que irradian sus bellas calles empedradas. No dejeis de visitar Madrigal en una bonita ruta per Castilla, desde Ávila o Segovia, y parad también en Olmedo, Arévalo y Medina del Campo, villas con tanta historia como Madrigal, y muy cercanas a ella. Ideal para unas vacaciones.

Nancy i el Nadal

Nancy és la capital de la Lorena, una regió històrica de França, situada molt al nord, a tocar quasi bé d’Alemania. Nancy és patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i ho és perquè s’ho ben mereix. La seva espectacular plaça Stanislas, barroca, immensa, fastuosa, us deixarà bocabadats. Però no només és la plaça Stanislas, sinó altres conjunts que l’acompanyen en un centre històric ple de bellesa i armonia. No son medievals, sinó amples i obertes, quadrades, racionals. La plaça Carrière i la plaça Alliance formen un conjunt d’arquitectura brutal, amb els seus palaus, cases, carrers i edificis. Fins els fanals de forja, daurats, i les estàtues son al·lucinants!. A més teniu el Palau Ducal al cor de l’anomenada “ville vieille”. I aquests dies de Nadal, en una altra plaça, la place Charles III, hi trobareu un graciós i petitó mercadet “le village de Saint-Nicolas” que cada any obre fins el 31 de desembre, cada dia d’11 a 20 hores. La ciutat te altres atractius menors, com ara els museus: el de la Lorena, el de les Belles arts… i jardí botànic…un aquari… Tot ja coses menors. La Lorena no és una fita turística de primer ordre, ja ho hem dit, però a tocar teniu viles i ciutats boniques, com ara Metz amb la seva impactant catedral gòtica, la més gran de França, Toul, vila fortificada, o Sant Nicolau de Port, una vila gran amb una basílica molt grossa també. Per dormir hi ha bons hotels, sobretot per a les famílies, com ara el Novotel, una mica als afores, un Suites Novotel al centre o un Ibys Styles prop de l’estació. Tots amb habitacions familiars, nens gratis fins els 16 anys, i desdejuni gratuït també per a la canalla. Del grup Accord. Per dinar teniu llocs molt bons: El Biscotto, bon italià, com la pizzeria La Romana, a la Grand Rue. Un bon libanès és Le Mon Liban al 33 Rue Saint-Georges. Tel: 33 3 83 32 53 64. Fresc, jove, una vinateria amb propostes originals: Inevitable. Encara més descarat i desenfadat, El Cisco, ofereix menús i còctels. Un francès clàssic: La Table del Rei Stanislas. De tota la vida. Ja ho sabeu, a Nancy us esperen!.

Nancy es la capital de Lorena, una región de Francia, situada al norte, tocando ya Alemania. Nancy és patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Su espectacular plaza Stanislas, barroca, inmensa, fastuosa… un centro histórico lleno de belleza y armonia. La Carrière y la Alliance que forman un conjunto de arquitectura brutal, con sus palacios. El Palacio Ducal en la “ville vieille”. Y en Navidad “le village de Saint-Nicolas” que cada año abre hasta el 31 de diciembre, cada dia de 11 a 20 horas. Hay pequeños museos: el de la Lorena, el de arte… y un jardín botánico… un acuario. Cosas menores. La Lorena no turística, ni de primer orden. Pero cerca teneis Metz con su catedral gòtica, la més grande de Francia. Toul, villa fortificada, o San Nicolas de Port, una vila grande amb una basílica grande. Para dormir teneis el Novotel, un Suites Novotel en el centro o un Ibys Styles. Todos con habitaciones familiares, niños gratis hasta los 16. Del grup Accord. Para comer el Biscotto, italiano, como la pizzeria La Romana, en la Grand Rue. Un libanès és Le Mon Liban, 33 Rue Saint-Georges. Tel: 33 3 83 32 53 64. Inevitable o El Cisco, descarados y jóvenes. Un francés clásico: La Table del Rei Stanislas. De toda la vida. ¡Nancy os espera!.

 

Fira de Sant Nicolau a la Vall d’en Bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el diumenge, dia 6 de desembre de 2015, d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el domingo, día 6 de diciembre, de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Fira al Mallol de la Vall d’en Bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el dia 7 d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el día 7 de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Fira de Sant Nicolau al Mallol

A l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el dia 7 d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el día 7 de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Fira a la Vall d’en Bas

La Vall d’en Bas és una petita pàtria. Una vall closa, rodejada per les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i pels no menys mítics volcans de la Garrotxa. Una terra de llegenda, plena de boscos, de rius amables, de pastures fresques on els animals de granja pasten tranquil·ls. En fí, un lloc idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. La vall està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Aquestes rutes són llargues, però, i plenes de corbes. La vall d’en Bas és bonica tot l’any. Fresca a l’estiu. Verde i gemada a la primavera, inigualable a la tardor, una simfonia de color. A l’hivern sovint neva. I si us calen més raons per moure-us i passar uns dies a Bas, a inicis de desembre en teniu un de ben bo. La recordança del medieval vescomtat de Bas, de les guerres remences i la memòria d’en Francesc de Verntallat, es materialitzen en una fira remença, la Fira de Sant Nicolau, que te lloc a la vila de El Mallol. Aquest poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el dia 7 d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. D’aquí el renom de la fira. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el día 7 de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06.