Bar le Duc


Bar-le-Duc

Bar-le-Duc és una bonica ciutat del nord de França, atravessada pel riu Ornain, amb un bonic pont i boniques vistes des del riu cap a ciutat, i a la inversa. Està en la ruta de Paris a Strasbourg, i de Paris a Metz, a mig camí de la Lorena, al cor de la Lorena podríem dir. Potser hi passareu si aneu cap a Bèlgica i Holanda, o en el curs d’una ruta pels escenaris de la primera guerra mundial, que ara estan molt de moda. Sense ser una fita cultural i turística de primer ordre, si que mereix una parada en el viatge si hi passeu a tocar. Per això ha estat inclosa com un dels plus beaux détours de France per aquesta associació. Està en el camí de la cèlebre ruta anomenada la “Voie Sacrée”, per on passaven les tropes que anàven en direció a Verdun. S’hi pot arribar si aneu o veniu de Saint-Dizier (Departament de l’Haute Marne) o de Vitry-le-François (al Marne). De fet aquestes tres viles juntes formen el que se’n diu el “Triangle“. La ciutat se’ns presenta dividida en dues clares zones: la vila alta, la única interessant pel viatger, i la baixa, moderna. La vila alta, situada damunt d’un promontori és una ciutat renaixentista força ben conservada, tot i que un xic polsosa i bruta, poc promocionada turísticament. Va ser construida als segles del XV al XVIII, quan Bar era seu d’un importantíssim ducat, relacionat amb les monarquies de tota Europa. Se n’han perdut edificis molt importants, com ara el castell, i el palau dels Ducs de Bar, però encara podem visitar la seva església, dedicada a Saint Etienne, una colegiata gótica renaixentista, que guarda com un tresor les obres d’art per la que Bar és famosa: le Squelette i le Calvaire, dos obres del magnífic escultor Ligier Richier. També és meritòria la rue des Ducs de Bar, el carrer major de la vila alta, plena de palaus i edificis dels segles XVI i XVII. Un carrer ample on és fàcil aparcar, com també ho és a la plaça de Saint Etienne. Podeu fer una parada a Bar le Duc per dinar, per exemple a “Vin et Fourchette”, a la vila baixa, al 18 de la Rue du Cygne, tel:  329 76 16 75. Un local petit i acollidor que no us decebrà. La nostra opció amb canalla és el Mónaco, un bar i restaurant desenfadat, pizzeria, ben muntat i agradable, on menjareu bé. També suculent, però més d’alto copete hi ha le Bistro Saint Jean, amb xef inclòs. De més categoria teniu, a la part alta, just on hi hagué el palau dels ducs, La Meuse Gourmande, un restaurant francès tal i com surten a les pel·lícules, amb tots els ets i uts. Semblant i ben aprop teniu el Bistronomes, també molt interessant. Tots aquests llocs satisfaran les vostres espectatives. En canvi no ens va agradar gaire menjar al Bernanos, al carrer principal de la part alta, a tocar de l’església. Plats molt normals a preus alts. Mal servei. Lloc un xic caspós. No hi ha cap hotel xulo a Bar. Aneu a Saint Dizier, on hi ha un Ibis Styles molt maco, i un Ibis normal, vermell, també molt acollidor. Ens va agradar un hotelet senzill, el François I, que no estava malament. Ja ho sabeu, si aneu de ruta i passeu prop de Bar-le-Duc, atureu-vos-hi!.

Bar-le-Duc es una bonita ciudad del norte de Francia, atravesada por el río Ornain, con un bonito puente y bonitas vistas desde el río hacia ciudad, y a la inversa. Está en la ruta de Paris a Strasbourg, y de Paris a Metz, a medio camino de la Lorena, en el corazón de Lorena podríamos decir. Quizá pasaréis si vais hacia Bélgica y Holanda, o en el curso de una ruta por los escenarios de la primera guerra mundial, que ahora están muy de moda. Sin ser un hito cultural y turística de primer orden, si que merece una parada en el viaje si pasar a tocar. Por ello ha sido incluida como uno de los plus beaux Detours de France por esta asociación. Está en el camino de la célebre ruta llamada la “Voie sacrée”, por donde pasaban las tropas que iban en direción a Verdun. Se puede llegar si vais o venís de Saint-Dizier (Departamento de la Haute Marne) o de Vitry-le-François (en Marne). De hecho estas tres villas juntas forman lo que se llama el “Triángulo”. La ciudad se nos presenta dividida en dos claras zonas: la villa alta, la única interesante para el viajero, y la baja, moderna. La villa alta, situada encima de un promontorio es una ciudad renacentista bastante bien conservada, aunque un poco polvorienta y sucia, poco promocionada turísticamente. Fue construida en los siglos del XV al XVIII, cuando Bar era sede de un importantísimo ducado, relacionado con las monarquías de toda Europa. Se han perdido edificios muy importantes, como el castillo, y el palacio de los Duques de Bar, pero todavía podemos visitar su iglesia, dedicada a Saint Etienne, una colegiata gótica renacentista, que guarda como un tesoro las obras de arte por la que Bar es famosa: le Squelette y le Calvaire, dos obras del magnífico escultor Ligier Richier. También es meritoria la rue des Duques de Bar, la calle mayor de la villa alta, llena de palacios y edificios de los siglos XVI y XVII. Una calle ancha donde es fácil aparcar, como también lo es en la plaza de Saint Etienne. Puede hacer una parada en Bar le Duc para comer, por ejemplo en “Vin et Fourchette”, en la villa baja, el 18 de la Rue du Cygne, tel: 329 76 16 75. Un local pequeño y acogedor que no te decepcionará. Nuestra opción con niños es el Mónaco, un bar y restaurante desenfadado, pizzería, bien montado y agradable, donde comeréis bien. También suculento, pero más de alto copete hay le Bistro Saint Jean, con chef incluido. Además categoría tiene, en la parte alta, justo donde estuvo el palacio de los duques, La Meuse Gourmande, un restaurante francés tal y como salen en las películas, con todos los pormenores. Semejante y muy cerca tiene el bistronomía, también muy interesante. Todos estos lugares satisfarán sus expectativas. En cambio no nos gustó mucho comer en Bernanos, en la calle principal de la parte alta, junto a la iglesia. Platos muy normales a precios altos. Mal servicio. Lugar un poco casposo. No hay ningún hotel chulo en Bar. Vayan a Saint Dizier, donde hay un Ibis Styles muy bonito, y un Ibis normal, rojo, también muy acogedor. Nos gustó un hotelito sencillo, el François I, que no estaba mal. Ya lo sabéis, si vais de ruta y pasar cerca de Bar-le-Duc, haga una pausa en ella.

Bar-le-Duc is a beautiful city in northern France. It’s near the route from Paris to Strasbourg, Metz and Paris, in the heart of Lorraine. It’s in the way of the famous route called the “Voie sacrée”. The city is clearly divided into two zones: the high town, the only interesting for the traveler, and the low, modern. The village high atop a hill is quite well preserved Renaissance city. It was built in the fifteenth century when it was a duchy important, related to the all monarchies of Europe. They have lost important buildings such as the Castle and the Palace of the Dukes Bar, but you can still visit his church, dedicated to Saint Etienne, a collegiate Gothic Renaissance as a treasure that keeps artworks that the Bar is famous le le Calvaire Squelette and two magnificent works of sculptor Ligier Richier. It is also commendable to see the high street of the town, full of palaces and buildings of sixteenth and seventeenth centuries. A wide street where parking is easy, as is the square of Saint Etienne. You can stop for lunch at Bar le Duc, for example “Vin et Fourchette” in the lower town, the Rue du Cygne 18, tel: 329 76 16 75 A small and friendly local that will not disappoint. Also delicious and placed in the the palace of the dukes, the Meuse Gourmande is a French restaurant. Near Bar in Saint Dizier there is a very handsome Ibis Styles Hotel.

Bar-le-Duc est une belle ville dans le nord de la France, dans la route de Paris à Strasbourg, au coeur de la Lorraine. Elle a été inclus comme l’un des beaux détours de France. La ville se présenté clairement divisé en deux zones: la ville haute, la seule intéressantes pour le voyageur, et le baisse, plus moderne. Le haut du village au sommet d’une colline est une assez bien conservée ville de la Renaissance. Elle a été batie au XVe siècle quand Bar était un duché importante, liée aux monarchies de l’Europe. Elle a perdu des bâtiments importants tels que le château et le palais des ducs, mais vous pouvez toujours visiter son église, dédiée à Saint-Etienne, une collégiale gothique Renaissance qui abrite œuvres telles que célèbre le Calvaire et le Squelette, deux magnifiques œuvres du sculpteur Ligier Richier. Il est également belle la grande rue de la ville, pleine de palais et de bâtiments de XVIe et XVIIe siècles. Une large rue où le stationnement est facile, tout comme la place de Saint-Etienne. Vous pouvez vous arrêter pour déjeuner à Bar le Duc, par exemple “Vin et Fourchette” dans la ville basse, la rue du Cygne 18, tél: 329 76 16 75 Petit et convivial local qui ne vous décevra pas. Notre choix avec les enfants c’etait Le Monaco, un bar et restaurant, pizzeria, bien monté et agréable de bien manger. Aussi délicieux c’est La Meuse Gourmande, un restaurant français. A Saint Dizier vous avez un hotel Ibis Styles tres confortable.

Pessebre vivent de Linyola


linyola_pessebre

Linyola és una població pagesa del Pla d’Urgell, a les terres fermes de Lleida. Es troba al nord de Mollerussa, des d’on s’hi arriba seguint la carretera LP-3322, que va a Bellcaire d’Urgell. Fins a Mollerussa el millor és agafar l’autovia A-2, la que va a Lleida, lliure de peatges. També possible anant fins Vilagrassa i agafant allà la C-53 que va cap a Balaguer, i pendre, a mà esquerra, ben indicat, cap a Linyola. El poble no és gaire atractiu, un poble de camp, pagés, però el nucli antic de la vila, amb una plaça porxada i l’església parroquial de Santa Maria de Linyola, gòtica, o l’ajuntament, renaixentista, te certa gràcia. Però si avui us recomanem d’anar fins Linyola, desafiant la boira, és amb motiu de les representacions del seu bonic pessebre vivent. Es fa els dies, dia 26 de desembre de 2013, dia de Sant Esteve, el diumenge, dia 29 de desembre, el dimecres, dia 1 de gener de 2014, el dissabte, dia 4 de gener i el diumenge, dia 5, i el dilluns, dia 6 de gener, el dia de Reis. Totes les representacions tindran dos passis: un a les 18:30, i l’altre a les 19:45. Però el dia 5 de gener, diumenge, la representació serà diürna, amb un únic passi a les 12 del migdia. Per més informació truqueu al tel: 609 930 663, escriviu a pessebrelinyola@gmail.com, o mireu-vos la web http://www.pessebrelinyola.cat.  Per dinar al poble teniu un parell de bars i un restaurant més selecte, on s’hi fan bodes, i que es diu l’Amoca. Per dormir, i dinar, també disposeu d’un hotel rural: Cal Rotes, un bon hotel amb tota mena de comoditats i serveis. Propers hi ha, a la Fuliola, un poblet no gaire lluny el restaurant 2007, molt modern. També n’hi ha d’altres als pobles del costat, fins i tot amb lloc on dormir molt bé, com l’hotel Cal Modest, a Ivars d’Urgell o el Celler del Tarròs. Ara bé, a la comarca, de tota la vida, teniu un clàssic que no falla mai: el restaurant del Carme, a l’antiga carretera N-II, a Vilagrassa. Menú interessant al bar, bons àpats al restaurant, de cert regust francés, i habitacions a disposar. Podeu dedicar un cap de setmana a voltar per les terres de l’Urgell, i fer una visita a l’estany d’Ivars i Vilasana un lloc preciós on observar aus. O visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimera, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida vall del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A Bellpuig d’Urgell, a més de l’església amb un gran sepulcre d’un duc de Cardona, teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Tot plegat, mausoleu i convent, joies del renaixement més fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per aquí hi ha diverses cases rurals, com ara Cal Faba, o bé Cal Valls, un allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment reabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Més lluny  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada al pessebre vivent de Linyola, serà fantàstic!.

Linyola es una población agrícola del Pla d’Urgell , en las tierras firmes de Lleida. Se encuentra al norte de Mollerussa , desde donde se llega siguiendo la carretera LP- 3322 , que va a Bellcaire d’Urgell . Hasta Mollerussa lo mejor es tomar la autovía A-2 , la que va Lleida , libre de peajes . También posible yendo hasta Vilagrassa y cogiendo allí la C -53 que va hacia Balaguer , y tomar , a mano izquierda , bien indicado , hacia Linyola . El pueblo no es muy atractivo , un pueblo de campo , agricultor , pero el núcleo antiguo de la villa , con una plaza porticada y la iglesia parroquial de Santa María de Linyola , gótica , o el ayuntamiento , renacentista , tiene cierta gracia . Pero si hoy recomendamos ir hasta Linyola , desafiando la niebla , es con motivo de las representaciones de su hermoso pesebre viviente. Se hace los días , día 26 de diciembre de 2013 , día de San Esteban , el domingo, día 29 de diciembre , el miércoles, día 1 de enero de 2014 , el sábado, día 4 de enero y el domingo, día 5 , y el lunes, día 6 de enero , el día de Reyes . Todas las representaciones tendrán dos pases : uno a las 18:30 , y el otro a las 19:45 . Pero el día 5 de enero , domingo, la representación será diurna, con un único pase a las 12 del mediodía . Para más información llamar al tel: 609 930 663 , escriba a pessebrelinyola@gmail.com , o consulte la web: http://www.pessebrelinyola.cat . Para comer en el pueblo tienen un par de bares y un restaurante más selecto , donde se hacen bodas , y que se llama el Amoco . Para dormir , y comer, también dispone de un hotel rural: el Rotes , un buen hotel con todo tipo de comodidades y servicios. Próximos hay , en la Fuliola , un pueblo no muy lejano el restaurante 2007, muy moderno . También hay otros en los pueblos de al lado, incluso con lugar donde dormir muy bien, como el hotel Cal Modest , en Ivars de Urgell o la Bodega del Tarròs . Ahora bien , en la comarca , de toda la vida , tienen un clásico que nunca falla : el restaurante del Carmen , en la antigua carretera N- II , en Vilagrassa . Menú interesante el bar , buenas comidas en el restaurante , de cierto regusto francés , y habitaciones a disponer . Pueden dedicar un fin de semana a pasear por las tierras del Urgell , y hacer una visita a la laguna de Ivars y Vilasana un lugar precioso donde observar aves . O visitar Verdú , pueblo medieval y ceramista , o la villa increíble de Guimera , otra villa medieval perfectamente conservada , o bien Ciutadilla y los otros pueblos del espléndido valle del río Corb . No dejen de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges , el menos conocido de la ruta del Císter. En Bellpuig d’Urgell , además de la iglesia con un gran sepulcro de un duque de Cardona , tiene también el desconocido convento de San Bartolomé. Todo ello , mausoleo y convento , joyas del renacimiento más fabuloso . O bien los castillos de la llanura de Lleida , en los alrededores de Tàrrega , Cervera y Guissona . Por aquí hay varias casas rurales , como Cal Faba , o bien Cal Valls , un alojamiento rural en una casa , o también muy bonita, y recientemente reabilitado tiene Cabe Diego . Por los alrededores de Vilagrassa tiene , en Belianes , un hotel rural de los que no fallan , con un restaurante de aquellos que hacen clientela : Cal Menut . Más lejos están los balnearios de Rocallaura , recién reinaugurado , o el de Vallfogona , muy bonito . Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo al pesebre viviente de Linyola , ¡será fantástico ! .

Gandia


gandia

Avui us parlarem d’una gran ciutat, molt poc coneguda, però un destí ideal per a unes vacances familiars, un pont o un cap de setmana llarg. Es tracta de la vila de Gandia, capital de la comarca de La Safor, a València. D’aquelles terres segurament coneixeu la capital del Túria, València ciutat, i altres llocs turístics, com ara Denia, Altea o fins i tot Benidorm. Però és més estrany que mai s’us hagi acudit fer una parada a Gandia quan aneu cap al sud, en direcció a Alacant. I és una pena, perquè sense ser res de l’altra món, i a pesar de ser una ciutat enorme, amb els seus quasi 50.000 habitants, ofereix recursos turístics suficients per atraure les famílies. En primer lloc les seves platges, grans, de més de set quilòmetres, de sorra fina i suau desnivell, ubicades a 4 kms. del centre de la vila, al Grau, un bonic barri mariner que mereix una visita. Per cert, diuen que al Grau de gandia, al port, va nèixer la fideuà, i que encara s’hi fa la millor. No lluny del mar encara queden paratges naturals molt interessants, com la Marjal, refugi d’aus, amb un centre d’interpretació que us ajudarà a comprendre’l. Podeu passejar en bici entre aromàtics tarongerars, fins la platja. Hem deixat a posta pel final el centre històric de Gandia, que te un aire mediterrani, àrab i medieval molt potent, amb la colegiata de Santa Maria, temple dels Borgia, la plaça major, i sobretot, el fastuós palau ducal, també de la familia Borgia, ducs de Gandia. Els jesuites hi fan visites guiades perquè Sant Francesc de Borja hi va nèixer. No tots els Borgia eren com el papa Alexandre VI!. També son interessants de veure la universitat de la Companyia de Jesús, o l’Hospital de Sant Marc on hi ha el museu d’arqueologia, que acull les pintures prehistòriques de la cova del Parpalló. Completen el conjunt un seguit de convents, restes de muralles i la vista damunt el riu Serpis.  És fàcil arribar a Gandia. Només cal agafar l’autopista de pagament AP- 7, i deixar-la a la sortida 60, havent passat València, a uns 420 kms. de Barcelona. Un dia de cotxe. No hem dormit mai a Gandia, però a la platja hi ha pilons d’hotels de tota mida i manera, amb piscina, a peu d’aigua. I pels voltants, a Oliva, a Benidorm, arreu de la costa valenciana hi ha tota mena d’establiments hotelers, i per descomptat un munt gran de restaurants. En canvi si que coneixem bons llocs on dinar al mig de la ciutat, prop del palau ducal. Llocs bons, com l’Almar, al centre, cuina cuidada, valenciana, clàssic. Igual de bo, però més informal en les propostes, i en el nom, el Pepito la flor, proposa plats més creatius. Finalment el Telero, típic valencià, de tota la vida. No podreu dir que a Gandia no es menja bé. És clar que també podeu trobar bones pizzeries!. Bon viatge per la llum del mediterrà, a Gandia!.

Hoy os hablaremos de una gran ciudad, muy poco conocida, pero un destino ideal para unas vacaciones familiares, un puente o un fin de semana largo. Se trata de la villa de Gandia, capital de la comarca de La Safor, en Valencia. De aquellas tierras seguramente conocéis la capital del Turia, Valencia ciudad, y otros lugares turísticos, como Denia, Altea o incluso Benidorm. Pero es más raro que la gente haga una parada en Gandia cuando vaya hacia el sur, en dirección a Alicante. Y es una pena, porque sin ser nada del otro mundo, y a pesar de ser una ciudad enorme, con sus casi 50.000 habitantes, ofrece recursos turísticos suficientes para atraer a las familias. En primer lugar sus playas, grandes, de más de siete kilómetros, de arena fina y suave desnivel, ubicadas a 4 kms. del centro de la villa, en el Grao, un bonito barrio marinero que merece una visita. Por cierto, dicen que en el Grao de gandia, en el puerto, nació la fideuá, y que todavía se hace allí la mejor. No lejos del mar aún quedan parajes naturales muy interesantes, como la Marjal, refugio de aves, con un centro de interpretación que les ayudará a comprenderla. Pueden pasear en bici entre aromáticos naranjales, hasta la playa. Hemos dejado a sabiendas para el final el centro histórico de Gandía, que tiene un aire mediterráneo, árabe y medieval muy potente, con la colegiata de Santa María, templo de los Borgia, la plaza mayor, y sobre todo, el fastuoso palacio ducal, también de la familia Borgia, duques de Gandia. Los jesuitas hacen visitas guiadas pués San Francisco de Borja nació allí. No todos los Borgia eran como el papa Alejandro VI!. También son interesantes de ver la universidad de la Compañía de Jesús, o el Hospital de San Marcos donde se encuentra el museo de arqueología, que acoge las pinturas prehistóricas de la cueva del Parpalló. Completan el conjunto una serie de conventos, restos de murallas y la vista sobre el río Serpis. Es fácil llegar a Gandia. Sólo hay que coger la autopista de pago AP-7, y dejarla en la salida 60, habiendo pasado ya Valencia, a unos 420 kms. de Barcelona. Un día de coche. No hemos dormido nunca en Gandia, pero en la playa hay montones de hoteles de todos los tamaños y formas, con piscina, y a pie del agua marina. Y por los alrededores, en Oliva, en Benidorm, en toda la costa valenciana, hay todo tipo de establecimientos hoteleros, y por supuesto un montón grande de restaurantes. En cambio si que conocemos buenos lugares donde comer en medio de la ciudad, cerca del palacio ducal. Lugares como el Almar, en el centro, cocina cuidada, valenciana, clásico. Igual de bueno, pero más informal en las propuestas, y en el nombre, el Pepito la flor, propone platos más creativos. Finalmente el Telero, un típico valenciano, de toda la vida. No podrán decir que en Gandia no se come bien. Claro que también pueden encontrar buenas pizzerías. Buen viaje por la luz del mediterráneo, ¡en Gandia!.

El Camí dels Bons Homes


En aquesta web de sortides familiars no us proposarem que agafeu les criatures i us feu a peu, o en bici, tota la ruta dels bons homes, tot i que si sou fanàtics del senderisme, llavors seria una altra cosa. Però si que us proposarem fer la ruta dels bons homes en cotxe, (una aproximació al veritable camí, és clar), o que feu determinats trams a peu, com nosaltres hem fet. És aquest camí la recreació d’una suposada ruta que els càtars feien servir per avituallar-se, fugir, i tornar entre Catalunya i Occitània, en els temps funestos de la guerra contra els albigesos, que va acabar amb la sumisió a França dels germans occitans, després de la desfeta de Muret. Aquest Camí dels Bons Homes, de cap a peus, fa uns 200 kms, i te diferents possibles sortides. Nosaltres farem servir el bellíssim Santuari de Queralt, sobre Berga, i una arribada també difusa, que per nosaltres serà la vila de Foix, a l’Arièja. El camí està catalogat com a sender de gran recorregut (GR-107), i convenientment marcat, editat i descrit, cosa que no treu que sigui difícil de seguir, segons i com. Si el feu, descobrireu paisatges increiblement bells, pobles medievals menuts i bonics, riuets que canten, ponts damunt barrancs imponents i sobre salts d’aigua diminuts, colls de muntanya que us obriran grans horitzons, serralades poderoses, boscos encantats, ermites romàniques guapíssimes i castells roquers. Un itinerari sense cap desperdici. El millor moment per fer aquesta ruta seria un estiu, unes vacances, un pont llarg de primavera, o encara millor de tardor. A l’hivern, hi ha molta neu, però és també molt divertida, si fa bon temps. Hi ha bones guies, i bons mapes sobre la ruta, i les oficines de turisme la promocionen. Iniciarem la nostra particular experiència, mig en cotxe, mig a peu o en bici, pujant fins a Berga per la C-16. De Berga començareu el fantàstic primer tram, que us portarà al maravellós Santuari de Queralt, situat damunt la ciutat, a 1120 mts d’alçada i amb vistes a mitja Catalunya. D’aquí seguirem pujant per anar a explorar el Berguedà més autèntic. La carretera està asfaltada i és prou bona fins els Rasos de Peguera, una estació d’esquí familiar, enmarcada en un paratge bucòlic. El camí travessa la carena per anar a caure damunt el vall que presideix el Pedraforca. No és mal camí, ni cansat. Els qui anem en cotxe retornem a Berga i continuem fins l’entrada de Guardiola de Berguedà, on a mà dreta, agafem la desviació cap a Sàldes i Gòsol, ja als peus del Pedraforca. El camí arriba a Gòsol havent travessat els Rasos de Peguera i s’enfila de nou, rodejant la muntanya forcada i mítica, en un entorn paradisíac d’alta muntanya, per la vall frescal del Gresolet, en direcció Gisclareny. Si aneu motoritzats el millor és tornar a Guardiola de Berguedà i continuar fins Bagà. Allà prenem la carretera que porta a Gisclareny, i d’aquí al Coll de la Bena, per trobar el camí, que passa per allà. La ruta està tota asfaltada, sense problemes, i en canvi els paisatges són grandilocuents, amb el Pedraforca omnipresent. Us recomanem una estona de caminada fins l’adou de Bastareny, o els Bullidors de la Llet, o els Empedrats… petites excursions a peu, sense problemes, que son part del camí que, precisament per aquí salta la muralla del Cadí i marxa cap a la Cerdanya. En cotxe podeu arribar fins el xalet de natura La Salle, o si sou atrevits fins a Bastareny mateix, per una bona pista de terra. Un cop fet l’aventurer, retornarem amb el nostre cotxe fins Bagà, una vila medieval que mereix una visita, i passarem el túnel del Cadí. Ja som a la Cerdanya!. Anirem fins a Bellver, i retrobarem la ruta, que baixa de la muntanya per una pista forestal que travessa pel costat de les fantàstiques esglésies romàniques de Talló i Sant Serni de Coborriu. Nosaltres podem abastar-les i visitar-les des de Bellver. No us les perdeu. D’alla el camí puja per Prullans y Ardóvol per anar seguint el vall de la Llosa fins entrar en terres de França. Possible fer un tros asfaltat i després es torna difícil. Ens agrada molt més pujar per Lles fins el pla i refugi del Cap de Rec. Un espai idil·lic on els infants s’ho passaran de por. Riuets, gespa, serveis… camí molt fàcil i segur, apte per cotxes. No us ho perdeu!. Aprofiteu per visitar els encants de la Cerdanya. Seguirem camí de Puigcerdà, per entrar ja a França i arribar-nos fins Porta. D’aquí pujarem el coll de Puymorens, per la carretera, no pel túnel!, mentre el camí ens mira des d’un xic més enlaire, però fent la mateixa senda. Vistes magnífiques. Prats i vaquetes, gespa, espais oberts, muntanyes ben altes. Baixarem cap a Merens, i Ax les Termes. L’Arieja ens acull i desplega els seus encants. Els voltants d’Ax són molt bonics, sobretot el vall d’Orlú. No deixeu de banyar-vos els peus a la piscina termal medieval. Iniciarem la darrera etapa, per Tarascó i avall. Poc abans d’arribar a Foix, seguirem la desviació que ens porta a Lavelanet, Quillan i Perpinyà. Abans d’arribar al primer poble ens desviarem cap a Villenueve d’Olmes, Montferrier i Montsegur. El camí també ha pujat al castell. Montsegur és escenogràfic. Aquest castell càtar us semblarà, al mateix temps, senzill i imponent. Per visitar-lo cal fer una mitja hora de pujada dura, que no cal fer si porteu infats petits. Us proposem una baixada seguint la carretera cap a Belesta i passant per la Font de Fontestorbes, una bonica curiositat natural. La ruta dels bons homes s’ha acabat, però nosaltres us diríem: arribeu-vos a Foix, capital del Bearn, que us agradarà molt. Visiteu el seu castell. I ja que sou aquí, retorneu fent una ruta pels castells càtars, per Puiverd, Puylaurens, Queribús i Perapertusa, fins Perpinyà. Semblen unes vacances molt maques, oi?. Doncs sí, ho són. Us ho assegurem. Ens hem imaginat els llocs on podríeu necessitar menjar o dormir i us recomanarem alguns bons hotels i restaurants on hem menjat i dormit nosaltres. Per exemple Bagà. Allà teniu l’Hotel del Blat, magnífic i modern. O l’Hostal Batista, molt casolà. Finalment recomanar-vos de tot cor Ca l’Amagat, fonda de tota la vida, i el Niu Nou, un hotelet molt bonic. Al Berguedà i la Cerdanya bé cal passar-hi uns dies. A la plana ceretana què millor que als Banys de Sant Vicenç, una cucada, molt rústica o al familiar Hotel Muntanya de Prullans on tot està pensat pels nens i nenes. A La Molina, teniu els apartaments Guitard, preus arreglats, o bé cases rurals, com Cal Rei de Lles. També bonics hotels clàssics com el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. No oblidem pas els maravellosos càmpings, com els del grup l’Stel, que són de primera categoria. A Llívia podeu anar al cassolà Hostal Rusó, que fa un menú molt arreglat i te habitacions bé de preu, o hostatjar-vos en hotels i restaurants de campanetes, amb preus en consonància, com el Sant Guillem, o el Bernat de So. Hi ha a la Cerdanya un alberg familiar molt interessant: La Bruna. Per Foix i el país càtar podeu restaurar-vos a l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, de gust francés, però bo. També a l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar molt, o a l’Hotel Cartier, a Quillan. A Cuiza, hi ha un hotel-castell una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Bon camí, bons homes i dones!.

En esta web de salidas familiares no les propondremos que tomen las criaturas y hagais toda la ruta de los buenos hombres, aunque si sois fanáticos del senderismo, entonces sería otra cosa. Pero si que os propondremos hacer el camino de los buenos hombres en coche, (una aproximación al verdadero camino, claro), o que hagan determinados tramos a pie o en bici, como nosotros hemos hecho. Es este camino la recreación de una supuesta ruta que los cátaros utilizaban para avituallarse, huir y volver entre Cataluña y Occitania, en los tiempos funestos de la guerra contra los albigenses, que acabó con la sumisión a Francia de los hermanos occitanos, tras la derrota de Muret. Este Camino de los Cátaros, de principio a fin, son unos 200 kms, y tiene diferentes posibles salidas. Nosotros usaremos el bellísimo Santuario de Queralt, sobre Berga. Tiene también una llegada también difusa, que para nosotros será la villa de Foix, en Ariège. El camino está catalogado como sendero de gran recorrido (GR-107), y convenientemente marcado, editado y descrito, lo que no quita que sea difícil de seguir, según y cómo. Si lo hacéis, descubriréis paisajes increíblemente hermosos, pueblos medievales pequeños y bonitos, riachuelos que cantan, puentes sobre barrancos imponentes y sobre saltos de agua diminutos, puertos de montaña que les abrirán grandes horizontes, cordilleras poderosas, bosques encantados, ermitas románicas guapísimas y castillos roqueros. Un itinerario sin desperdicio. El mejor momento para hacer esta ruta sería un verano, unas vacaciones, un puente largo de primavera, o aún mejor de otoño. En invierno, hay mucha nieve, pero es también muy divertida, si hace buen tiempo. Hay buenas guías, y buenos mapas sobre la ruta, y las oficinas de turismo la promocionan. Iniciaremos nuestra particular experiencia, medio en coche, medio a pie o en bici, subiendo hasta Berga por la C-16. De Berga empezaréis el fantástico primer tramo, que os llevará al maravilloso Santuario de Queralt, situado sobre la ciudad, a 1120 mts de altura y con vistas sobre media Cataluña. De ahí seguiremos subiendo para ir a explorar el Berguedà más auténtico. La carretera está asfaltada y es bastante buena hasta los Rasos de Peguera, una estación de esquí familiar, enmarcada en un paraje bucólico. El camino atraviesa la cresta para ir a caer sobre el valle que preside el Pedraforca. No es mal camino, ni cansado. Los que vamos en coche volvemos a Berga y continuamos hasta la entrada de Guardiola de Berguedà, donde a mano derecha, cogemos la desviación hacia Saldes y Gósol, ya a los pies del Pedraforca. El camino llega a Gòsol habiendo atravesado los Rasos de Peguera y sube de nuevo, rodeando la montaña forzada y mítica, en un entorno paradisíaco de alta montaña, por el valle fresco del Gresolet, en dirección Gisclareny. Si vais motorizados lo mejor es volver a Guardiola de Berguedà y continuar hasta Bagà. Allí tomamos la carretera que lleva a Gisclareny, y de ahí el Coll de la Bena, para encontrar el camino, que pasa por allí. La ruta está toda asfaltada, sin problemas, y en cambio los paisajes son grandilocuentes, con el Pedraforca omnipresente. Os recomendamos un rato de caminata hasta la Adou de Bastareny, o los Hervidores de la Leche, o los Empedrats … pequeñas excursiones a pie, sin problemas, que son parte del camino que, precisamente por ahí salta la muralla del Cadí y marcha hacia la Cerdanya. En coche pueden llegar hasta el chalet de naturaleza La Salle, o si sois atrevidos hasta Bastareny mismo, por una buena pista de tierra. Una vez hayan hecho el aventurero, volveremos con nuestro coche hasta Bagà, una villa medieval que merece una visita, y pasaremos el túnel del Cadí. ¡Ya estamos en la Cerdanya!. Iremos hasta Bellver, y reencontraremos la ruta, que baja por una pista forestal que pasa al lado de las fantásticas iglesias románicas de Talló y Sant Serni de Coborriu. Nosotros podemos abarcarlo todo desde Bellver. No os las perdáis. De allí el camino sube por Prullans y Ardòvol para ir siguiendo el valle de la Llosa hasta entrar en tierras de Francia. Posible hacer un trozo asfaltado y luego se vuelve difícil. Nos gusta mucho más subir por Lles hasta el plan y refugio de Cap de Rec. Un espacio idílico donde los niños se lo pasarán de miedo. Riachuelos, césped, servicios … camino muy fácil y seguro, apto para coches. ¡No os lo perdáis!. Aprovechen para visitar los encantos de la Cerdaña. Seguiremos camino de Puigcerdà, para entrar ya en Francia y llegar hasta el col de Puymorens, por la carretera, ¡no por el túnel!. Mientras, el camino nos mira desde un poco más arriba, pero haciendo la misma senda. Vistas, muchas vistas. Espacios abiertos, montañas muy altas. Bajaremos hacia Merens, y Ax las Termas. Ariège nos acoge y desarrolla sus encantos. Los alrededores de Ax son muy bonitos, sobre todo el valle de Orlú. No dejéis de bañaros los pies en la piscina termal medieval. Iniciaremos la última etapa, por Tarascón y hacia abajo. Poco antes de llegar a Foix, seguiremos el desvío que nos lleva a Lavelanet, Quillan y Perpiñán. Antes de llegar al primer pueblo nos desviaremos hacia Villenueve de Olmes, Montferrier y Montségur. El camino también ha subido al castillo. Montségur es escenográfico. Este castillo cátaro os parecerá, al mismo tiempo, sencillo e imponente. Para visitarlo hay que hacer una media hora de subida dura. Os proponemos una bajada siguiendo la carretera hacia Bélesta y pasando por la Fuente de Fontestorbes, una bonita curiosidad natural. La ruta de los buenos hombres se ha acabado, pero nosotros les diríamos: debemos ir a Foix, capital del Bearn, que os gustará mucho. Visitad su castillo. Y ya que estáis aquí, regresad por los castillos cátaros, por Puiverd, Puylaurens, Quéribus y Peyrepertuse, hasta Perpiñán. Parecen unas vacaciones muy bonitas, ¿verdad?. Pues sí, lo son. Os lo aseguramos. Nos hemos imaginado los lugares donde podríais necesitar comer o dormir y os recomendaremos algunos buenos hoteles y restaurantes donde hemos comido y dormido nosotros. Por ejemplo Bagà. Allí tiene el Hotel del Blat, magnífico y moderno. O el Hostal Batista, muy casero. Finalmente recomendaros de todo corazón Ca l’Amagat, una fonda de toda la vida. En el Berguedà y la Cerdanya cae bien pasar unos días. En la Ceretania qué mejor que los Baños de San Vicente, una cucada, muy rústica o al familiar Hotel Montaña de Prullans donde todo está pensado para los niños y niñas. En La Molina, tiene los apartamentos Guitard, a precios arreglados, o bien casas rurales, como Cal Rei de Lles. También bonitos hoteles clásicos como el Bellavista de Martinet, donde también se puede comer muy bien. No olvidemos los maravillosos campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría. En Llívia pueden ir al casero Hostal Rusó, que hace un menú muy arreglado y tiene habitaciones bien de precio, o ir a hoteles y restaurantes de campanillas, con precios en consonancia, como el San Guillem, o Bernat de So. Hay en la Cerdanya un albergue familiar muy interesante: La Bruna. En Foix y el país cátaro pueden alojarse en el Hotel Lons, en Foix. Baratito y sencillo, de gusto francés, pero bueno. También el Hotel La Chaumiere, que nos gustó mucho, o en el Hotel Cartier, en Quillan. En Cuiza, hay un hotel-castillo un poco caro y sofisticado: el Duques de Joiosa.

El misteri de Rennes le Chateau


Tour Magdalene a Rennes le Chateau

Rennes le Chateau és un petit poblet perdut en la ruta dels castells càtars. Res no te que pugui reclamar una visita turística. El castell del seu nom fa temps que és un piló de ruines. I malgrat tot és una destinació interessant, pel morbo. Heu llegit el Còdigo da Vinci?. Sabeu que la idea va venir de les investigacions verídiques d’uns historiadors britànics sobre un secret amagat a Rennes?. En aquest racó de món, oblidat de Déu i dels homes, s’explica que un capellà va descobrir, en fer obres a l’esglèsia, un manuscrit amb una revelació que podía fer trontollar l’ordre mundial establert. Sembla que parlava dels descendents de Crist, reis de França i posteriorment nobles a Anglaterra. El bon capellà anà a Roma a explicar-ho i aconseguí diners per refer l’esglèsia i casa seva. Ningú sap d’on els va treure. Tornat a Rennes edificà l’església dedicada a Santa Magdalena, (dona de Jesús i mare dels seus fills segons la llegenda) i la Tour Magdalene, a la foto. El lloc és farcit de misteri, de símbols estranys i d’una aura sobrenatural. La gent del poble ha decidit explotar la mina turística ara que tothom sap qui és el capellà de Rennes. Si voleu veure amb els vostres ulls els indrets on tot aquest embolic va començar, no ho dubteu, enfileu-vos fins Rennes. Està al sud de França més proper a casa nostra, en plena regió dels Càtars. I podeu arribar des de Puigcerdà, baixant des de la Cerdanya cap a Quillan per la D118, una ruta molt i molt bonica, o bé per la D117 desde Perpinyà, anant cap a Foix, fins arribar a Quillan també. De Quillan per la D118 fins a Couiza, i d’aquí, per una carretereta local estreta, pujareu fins Rennes, elevat damunt la vall de l’Aude. De Barcelona uns 250 kms. Podeu enllaçar aquesta sortida amb una estada a Carcassonne, que no és gaire lluny, per veure aquesta maravellosa ciutat medieval, o amb una volta pels castells càtars, molt propers a Rennes, com ara Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arques, Queribus i altres. També monestirs fabulosos com Lagrasse. O bé viles com Foix o Mirepoix. O curiositats naturals com la font de Fontestorbes. Una destinació fantàstica, mítica i maravellosa. Al poble hi ha dos restaurants, L’Amarante, Tel: 33 (0)468-74 28 98, i Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. A Cuiza l’oferta és més àmplia, començant per un esplèndit hotel que ocupa un magnífic castell medieval: Els Ducs de la Joiosa Marca, que també te un bon restaurant. Com bo és també el molt coquetó Le Carnotzet, rústic i agradable. A Quillan, un poc més lluny, teniu La Chaumiere, un hotel on hem dormit i sopat de fàbula, o Le Cartier, que no està malament, però que és vellet i de gust francés.

Rennes le Chateau es un pequeño pueblo perdido en la ruta de los castillos cátaros. Nada tiene que pueda reclamar una visita turística. El castillo de su nombre hace tiempo que es un montón de ruinas. Y sin embargo es un destino interesante, por el morbo. ¿Habeis leído el Código da Vinci?. ¿Sabéis que la idea vino de las investigaciones verídicas de unos historiadores británicos sobre un secreto escondido en Rennes?. En este rincón del mundo, olvidado de Dios y los hombres, se explica que un cura descubrió, al hacer obras en la iglesia, un manuscrito con una revelación que podía hacer tambalear el orden mundial establecido. Parece que hablaba de los descendientes de Cristo, reyes de Francia y posteriormente nobles en Inglaterra. El buen cura fue a Roma a explicarlo y consiguió dinero para rehacer la iglesia y casa. Nadie sabe de donde lo sacó. Vuelto a Rennes edificó la iglesia dedicada a Santa Magdalena, (mujer de Jesús y madre de sus hijos según la leyenda) y la Tour Magdalene, en la foto. El lugar está lleno de misterio, de símbolos extraños y de un aura sobrenatural. La gente del pueblo ha decidido explotar la mina turística ahora que todo el mundo sabe quién es el cura de Rennes. Si deseais ver con vuestros ojos los lugares donde todo este lío comenzó, no lo dudéis, enfilad hasta Rennes. Está en el sur de Francia más cercano a nuestra casa, en plena región de los Cátaros. Y se puede llegar desde Puigcerdà, bajando desde la Cerdanya hacia Quillan por la D118, una ruta muy muy bonita, o bien por la D117 desde Perpiñán, yendo hacia Foix, hasta llegar a Quillan también. De Quillan por la D118 hasta Couiza, y de ahí, por una carreterita local estrecha, subiréis hasta Rennes, elevado sobre el valle del Aude. De Barcelona són unos 250 kms. Podéis enlazar esta salida con una estancia en Carcassonne, que no es muy lejos, para ver esta maravillosa ciudad medieval, o con una vuelta por los castillos cátaros, muy cercanos a Rennes, como Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arcas, Queribus y otros. También hay monasterios fabulosos como Lagrasse. O bien villas como Foix o Mirepoix. O curiosidades naturales como la fuente de Fontestorbes. Un destino fantástico, mítico y maravilloso. En el pueblo hay dos restaurantes, El Amarante, Tel: 33 (0) 468-74 28 98, y Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. En Cuiza la oferta es más amplia, empezando por un espléndido hotel que ocupa un magnífico castillo medieval: Los Duques de la Joiosa Marca, que también tiene un buen restaurante. Como bueno es también el muy coqueto Le Carnotzet, rústico y agradable. En Quillan, un poco más lejos, tiene La Chaumiere, un hotel donde hemos dormido y cenado de fábula, o Le Cartier, que no está mal, pero que es viejito y de gusto francés.

Els castells càtars


La ruta dels castells càtars, que us proposem avui, és una ruta clàssica de l’excursionisme familiar. Una ruta ideal per unes petites vacances, o per una escapada de pont. També per un cap de setmana, si es fa un tros ara, un tros un altre dia. Es pot fer com un desplaçament amb parades, o bé com una estada en un parell de centres, des d’on visitar la regió i els seus castells. Nosaltres intentarem oferir-vos les dues opcions. En aquesta zona, al llarg dels segles X al XIII, s’anaren bastint castells per part dels senyors feudals depenents del Comtat de Tolosa de Llenguadoc. La majoria foren arrasats per Simó de Monfort i els seus cavallers en el decurs d’una croada contra els càtars, al segle XIII. Alguns es reedificaren per ordre del rei de França, per defensar la frontera amb Catalunya. En tot cas, sigui com sigui, la realitat és que tots són bellíssims. Els vostres fills i filles, i vosaltres també, en disfrutareu molt i molt. Enfilats dalt altives penyes, o amagats en valls recòndites, tots aquests castells tenen art dins seu, història a les pedres, i un alè de misteri molt suggerent. Podríem començar la ruta a Foix, ciutat francesa, capital de l’Ariege, que està a poc més de 200 kms. de Barcelona. S’hi arriba per autopista, i per una bona carretera en alguns trams, i es passa pel Túnel del Cadí, per Puigcerdà, pel túnel del Puymorens, cap a Ax-les Thermes i Tarascó. Foix és una vila gran, bonica, i amb un castell esplèndit. Allà us recomanem dormir a l’Hotel Lons, amb habitacions familiars senzilles, a preus reduïts, i un bon menú, bé de preu. Des de Foix no és difícil anar a veure els castells càtars de Roquefixade, una pura ruina; Montsegur, una fita emblemàtica, on van morir cremats els darrers càtars, i Puivert, un magnífic castell amb una torre bellíssima plena d’escultures. Tots us sortiran al pas si seguiu la carretera D-117 que porta de Foix a Quillan, camí de Perpinyà. A Quillan podem dormir a l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar, o a l’Hotel Cartier. Un xic més al nord, teniu un gran hotel a Cuiza, una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Cuiza és bona base per veure el poble misteriós de Rennes Le Chateau, el del Codi da Vinci, i el castell d’Arques. Si des de Quillan seguim la D-117, cap a Perpinyà, podrem veure els castells de Puylaurens, de Perapertusa, i de Queribus. Els teniu a escassos kilòmetres, a banda dreta i esquerra de la carretera D-117, enfilats dalt d’increibles turons, (Queribus a la foto). Recomanem visitar de passada les Gorges de Galamús, amb increibles tallats i precipicis, a tocar de Sant Pau de Fenollet. Podeu fer nit a Cucugnan, petit poblet de les Corbieres, a Cucugnan, l’Auberge. O bé baixar fins a Perpinyà, on hi ha dos Novotels. D’allà teniu a tocar els castells que ja hem citat i a més, els de Padern, (una ruina) i Aguilar, al nord de Tuchan. Si seguiu la ruta Corbieres endins, per la terra del vi de Fitou, us trobareu el bonic castell de Villerouge-Thermenes. Girant a la esquerra, en direcció Couiza, teniu els castells de Termes, imponent, i el d’Arques. Podeu acabar la ruta, visitant la impresionant ciutadella medieval de Carcassonne, “La Cité”, potser fent camí per l’abadia i el poblet medieval de Lagrasse, on hi ha un hotel rural molt mono, amb bon restaurant: L’Hostellerie des Corbieres. Si hi ha més ganes d’explorar encara teniu llocs com l’abadia de Fontfreda o la ciutat arquebisbal de Narbonne. En tot cas, ja ho veieu, una bona excusa per un pont llarg o unes vacances. Feta a trams, o tota d’una sola tirada, aquesta ruta de valls magnífiques, muntanyes poderoses, gorges profundes, rius d’aigua clara i paisatges maravellosos, amb els seus corresponents castells, torres, pobles, paisatges, esglésies i abadies, no deixarà indiferent a cap viatger i a cap família.

La ruta que proponemos hoy es una ruta clásica del excursionismo familiar. Una ruta ideal para unas pequeñas vacaciones, o para una escapada de puente. También para un fin de semana,  se hace un trozo ahora y otro día, el otro. Se puede hacer como un desplazamiento con paradas, o bien como una estancia en un par de centros, desde donde visitar la región y sus castillos. Nosotros intentaremos ofreceros las dos opciones. En esta zona, a lo largo de los siglos X al XIII, se fueron construyendo castillos por parte de los señores feudales dependientes del Condado de Toulouse. La mayoría fueron arrasados por Simón de Monfort y sus caballeros en el transcurso de una cruzada contra los cátaros en el siglo XIII. Algunos se reedificaron por orden del rey de Francia, para defender la frontera con Cataluña. En todo caso, sea como sea, la realidad es que todos son bellísimos. Sus hijos e hijas, y vosotros también, los disfrutaréis mucho. Subidos a sus altivas peñas, o escondidos en valles recónditos, todos estos castillos tienen arte en su interior, historia en las piedras, y un aliento de misterio muy sugerente. Podríamos empezar la ruta en Foix, ciudad francesa, capital del Ariege, que está a poco más de 200 kms.de Barcelona. Se llega por autopista, y por buenas carreteras, en algunos tramos. Para ir se pasa por el Túnel del Cadí, por Puigcerdà, por el túnel del Puymorens, hacia Ax-les Thermes y Tarascón. Foix es una villa grande, bonita, y con un castillo espléndido. Allí le recomendamos dormir en el Hotel Lons, con habitaciones familiares sencillas, a precios reducidos, y un buen menú, bien de precio. Desde Foix no es difícil ir a ver los castillos cátaros de Roquefixade, una pura ruina, Montsegur, un hito emblemático, donde murieron quemados los últimos cátaros, y Puivert, un magnífico castillo con una torre bellísima llena de esculturas. Todos os saldrán al paso si seguís la carretera D-117, la que lleva desde Foix hasta Quillan, camino de Perpiñán. En Quillan podemos dormir en el Hotel La Chaumiere, que nos gustó, o en el Hotel Cartier. Un poco más al norte, tienen un gran hotel en Cuiza, aunque un poco caro y sofisticado: el Duques de la Joiosa. Cuiza es buena base para ver el pueblo misterioso de Rennes Le Chateau, el del Código da Vinci, y el castillo de Arques. Si desde Quillan seguimos la D-117, hacia Perpiñán, podremos ver los castillos de Puylaurens, de Peyrepertuse, y de Queribus. Los tienen a escasos kilómetros, en la banda derecha, y en la izquierda de la carretera D-117, subidos a increíbles cerros, (como Queribus, en la foto). Recomendamos visitar de paso las Gargantas de Galamus, con increibles cortados y precipicios, junto a Sant Pau de Fenollet. Se puede hacer noche en Cucugnan, pequeño pueblo de las Corbieres, en el Auberge. O bien bajar hasta Perpiñán, donde hay dos Novotel. De allí tienen a tocar los castillos que ya hemos citado y además, los de Padern, (una ruina) y Aguilar, al norte de Tuchan. Si siguen la ruta Corbieres, tierra adentro, por la zona del vino de Fitou, os encontraréis el bonito castillo de Villerouge-Thermenes. Girando a la izquierda, en dirección Couiza, tenéis los castillos de Térmes, imponente, y el de Arques. Se puede terminar la ruta, visitando la impresionante ciudadela medieval de Carcassonne, “La Cité”, quizás pasando antes por la abadía y el pueblo medieval de Lagrasse, donde hay un hotel rural muy mono, con buen restaurante: El Hostellerie des Corbieres . Si hay más ganas de explorar tienen lugares como la abadía de Fontfroide o la ciudad arzobispal de Narbonne. En todo caso, ya lo veis, una buena excusa para un puente largo o unas vacaciones. Hecha a tramos, o toda de una sola tirada, esta ruta de valles magníficos, montañas poderosas, gargantas profundas, ríos de agua clara y paisajes maravillosos, con sus correspondientes castillos, torres, pueblos, iglesias y abadías, no dejará indiferente a ningún viajero y ninguna familia.

Castell d’Aguilar


aguilar

El castell d’Aguilar s’alça solitari enmig de les Corberes, al sud de França, a tocar de la Catalunya Nord. Tot i que forma part dels castells càtars i la seva ruta, la seva situació excèntrica respecte dels més famosos, i el seu estat ruinós, fa que poca gent el visiti. El paisatge tampoc acompanya. Les muntanyes són més pelades, amb la vegetació mediterrània típica de les Corberes, i contrasten vívament amb els amables turons boscosos, plens de prats, que rodegen Montsegur, Puilaurens, Puiverd o Foix. I és una llàstima, perquè Aguilar és bonic i evocador. A més, passant per Aguilar, podeu fer una ruta circular que us porti a veure, en profunditat, la zona càtara oriental, la més desconeguda. La ruta pot començar a Perpinyà, a la carretera que mena a Quillan i Foix. En arribar a Maury ens desvien a l’esquerra per pujar a l’altiu castell de Queribus. Un castell sencer, prominent i espectacular. Baixem a Cucugnan, un agradable poblet ple de serveis i bons restaurants, hotels i cases rurals molt boniques. Ens desviem uns kilòmetres fins a Perapertusa, i retornem per anar a Tuchan i veure Aguilar. Optativament podem baixar a la plana de Narbona a veure l’esclatant Abadia de Fontfroide. O no. Després els castells de Vilaroja-Termenès i Termes. I baixar a fer una visita a la recollida Abadia de Lagrasse, o no. Seguidament el castell d’Arques i fem via cap a Couiza, on enllacem amb la carretera general que puja cap a Quillan, Foix i Puigcerdà, o baixa a Carcassonne. A prop de Couiza teniu Rennes le Chateau. Una visita misteriosa i obligada per qui a llegit o vist “El Código da Vinci”. Tornant podeu fer una ullada a Puilaurens, o a les Gorges de Galamús, i retornar a Barcelona pel Pirineu, o per la costa. En tot cas, Aguilar i els seus altres companyons càtars, Termes, Arques… o les formoses abadies no us decepcionaran. Per dormir teniu els hotelets barats de Perpinyà. Un novotel a Narbonne. Diversos hotelets rurals a Cucugnan, com l’Auberge. Un senyor hotel a Cuiza: el Ducs de la Joiosa. El Lons a Foix. O bé La Chaumiere o, si està ple, el Cartier a Quillan i encara d’altres.

El castillo de Aguilar se alza solitario en medio de las Corbières, en el sur de Francia, junto a la Cataluña Norte. Aunque forma parte de los castillos cátaros y su ruta, su situación excéntrica respecto de los más famosos, y su estado ruinoso, hace que poca gente lo visite. El paisaje tampoco acompaña. Las montañas son más peladas, con la vegetación mediterránea típica de las Corbières, y contrastan vivamente con los amables colinas boscosas, llenas de prados, que rodean Montségur, Puilaurens, Puiverd o Foix. Y es una lástima, porque Aguilar es hermoso y evocador. Además, pasando por Aguilar, se puede hacer una ruta circular que lleve a ver, en profundidad, la zona cátara oriental, la más desconocida. La ruta puede empezar en Perpiñán, en la carretera que lleva a Quillan y Foix. Al llegar a Maury nos desviamos a la izquierda para subir al altivo castillo de Queribus. Un castillo prominente y espectacular. Bajamos a Cucugnan, un agradable pueblecito lleno de servicios y buenos restaurantes, hoteles y casas rurales muy bonitas. Nos desviamos unos kilómetros hasta Peyrepertuse, y volvemos, para ir a Tuchan y ver Aguilar. Optativamente podemos bajar hacia Narbona para ver la brillante Abadía de Fontfroide. O no. Después los castillos de Vilaroja-Termes y Térmes. De allí bajar de nuevo para visitar la recogida Abadía de Lagrasse, o no. Seguidamente irimos hacia el castillo de Arques y Couiza, donde enlazamos con la carretera general que sube hacia Quillan, Foix y Puigcerdà, o baja hasta Carcassonne. Cerca de Couiza tienen Rennes le Chateau. Una visita misteriosa y obligada para quien haya leído o visto “El Código da Vinci”. Volviendo podéis echar un vistazo a Puilaurens, o a las Gorges de Galamus, y volver a Barcelona por el Pirineo, o por la costa. En todo caso, Aguilar y sus otros compañeros cátaros, Termes, Arques … o las hermosas abadías no os decepcionarán. Para dormir tenéis los hotelitos baratos de Perpiñán. Un novotel en Narbonne. Varios hotelitos rurales en Cucugnan, como el Auberge. Un señor hotel en Cuiza: el Duques de la Joiosa. El Lons en Foix. O bien La Chaumiere o, si está lleno, el Cartier a Quillan y aún otros.