Douaumont


Doaumount

En mig de la Lorena, una regió castigada per les guerres com cap altra a Europa, a tocar de la vila de Verdum, s’aixeca l’ossari de Douaumont, al costat dels camps de batalla, de les antigues trinxeres i dels boscos que han crescut sobre les restes bèl·liques. En aquest espai tan singular, un lloc de memòria històrica, trobareu en pocs kms. els escenaris de combats ferotges, cementiris inacabables sembrats de creus blanques, museus i zones arqueològiques. Pobles devastats que mai no van ser reconstruïts. Camps llaurats pels obusos i la metralla on ara creixen, capritxosament l’herba i els arbres, com en una muntanya russa, amagant les ferides de la guerra. Trinxeres que van caient, casamates que s’esfondren. El pas del temps, inapel·lable. Pareu a Douaumont per viure uns minuts l’experiència de la ferocitat humana, del mai més. Visiteu Verdum, ciutat que no te particularment res de res… una ciutadella subterrània a tot estirar. Val la pena. És diferent. Per dinar una pizzeria alegre i divertida: Romeo e Giulietta. Més de gust francés, però molt acollidor, servei molt amable, bon menjar: L’Anna Maria. Per dormir per allà us recomanem l’Hotel de Montaulbain. Perquè és difícil trobar hotels que ens agradin a França, però aquest no està malament.

En medio de la Lorena, una región castigada por las guerras como ninguna otra en Europa, junto a la ciudad de Verdun, se levanta el osario de Douaumont, junto a los campos de batalla, de las antiguas trincheras y los bosques que han crecido sobre los restos bélicos. En este espacio tan singular, un lugar de memoria histórica, encontrarán, en pocos kms, los escenarios de combates feroces, cementerios interminables sembrados de cruces blancas, museos y zonas arqueológicas. Pueblos devastados que nunca fueron reconstruidos. Campos labrados por los obuses y la metralla donde ahora crecen, caprichosamente la hierba y los árboles, como en una montaña rusa, escondiendo las heridas de la guerra. Trincheras que van cediendo, casamatas que se derrumban. El paso del tiempo, inapelable. Parad en Douaumont para vivir unos minutos la experiencia de la ferocidad humana, del nunca más. Visitad Verdun, ciudad que no tiene particularmente nada de nada … una ciudadela subterránea a lo sumo. Vale la pena. Es diferente. Para comer una pizzería alegre y divertida: Romeo y Giulietta. Más de gusto francés, pero muy acogedor, servicio muy amable, buena comida: Ana María. Para dormir por allí os recomendamos el Hotel de Montaulbain. Porque es difícil encontrar hoteles que nos gusten en Francia, pero este no está mal.

In the middle of Lorraine, a region afflicted by war like no other in Europe, near the town of Verdun, stands the ossuary of Douaumont, near the battlefields of old trenches and forests have grown up on the ruins of war. In this singular space, a place of historical memory found within a few kms. the scenes of fierce battles, cemeteries scattered with endless white crosses, museums and archaeological sites. Devastated villages that were never rebuilt. Plowed fields by missiles and bullets where now grow, capriciously the trees, like a roller coaster, hiding the wounds of war. Falling trenches, bunkers crumbling. Over time, final. Pay a few minutes Douaumont to live the experience of human ferocity, the most ever. Visit Verdun, a city that does not have anything particularly … an underground citadel at most. It’s worth it. It’s different. For lunch pizzeria cheerful Romeo e Giulietta. More like French, very cozy, very friendly service, good food: Anna Maria. For sleeping there we recommend the Hotel Montaulbain. Because it is difficult to find hotels that we like in France, but not bad.

Au milieu de la Lorraine, une région touchée par la guerre comme aucune autre en Europe, près de la ville de Verdun, se dresse l’ossuaire de Douaumont, près des champs de bataille de vieilles tranchées et les forêts ont grandi sur les ruines de la guerre. Dans cet espace singulier, un lieu de mémoire historique trouve à quelques kms. les scènes de batailles féroces, des cimetières dispersés avec des croix blanches sans fin, des musées et des sites archéologiques. Villages dévastés qui ne furent jamais reconstruits. champs labourés par des missiles et des balles où maintenant poussent, capricieusement des arbres, comme des montagnes russes, se cachent les blessures de la guerre. On peut voire tomber les tranchées, et aussi les bunkers, en ruine. Au fil du temps, le final. Faites quelques minutes d’arret a Douaumont pour vivre l’expérience de la férocité humaine, le plus jamais. Visitez Verdun, une ville qui n’a rien en particulier … une citadelle souterraine au plus. Pour le déjeuner pizzeria gai Romeo e Giulietta. Plus, le service français très confortable très sympathique, bonne nourriture: Anna Maria. Pour y dormir, nous recommandons l’Hôtel Montaulbain. Parce qu’il est difficile de trouver des hôtels que nous aimons en France, mais ce n’est pas mauvais.

Post Mortem a Badalona


post_mortem

Al Museu de Badalona podeu trobar una exposició ben particular. Es tracta de Post Mortem, una expo sobre els rituals funeraris dels segles XIX i XX. És a dir, dels nostres besàvis i avis. Estarà oberta del 10 d’octubre de 2013 al 12 de gener de 2014. I us preguntareu: una exposició sobre la mort, macabra i un punt morbosa, en un bloc dedicat a sortides familiars?. Vivim en un món on la mort s’amaga, a tothom, però sobretot als infants. I malgrat tot la viuen. Mort l’avi, la iaia, un conegut, el vellet de la plaça, la senyora gran que els donava un caramel. No és sa, no és higiènic, ni és ètic. No cal encarar-los amb la mort, ni fer-los una immersió forçada en el tema. Però podeu anar a visitar l’exposició, sobretot amb els vailets i xicotes més grans, però no unicament, i comentar el que els sorprengui, que serà molt, de com encaraven el darrer trànsit els nostres avanpassats. Segurament servirà per fer ben fet el dol d’una pèrdua familiar, o una amistat, quan s’esdevingui el moment. No cal, com si fòssim cartoixans, tenir dia i nit la calavera damunt la taula. Però no parlar mai de la vellessa i de la mort no és tampoc una opció. Aquells rituals han passat. Les modes han canviat. Alguns i algunes recordareu velles costums. Obert de dimarts a dissabte de 17 a 20 hores, i els diumenges al matí de 10 a 14 hores. A més hi ha activitats paral·leles que poden ser del vostre interès. Totes elles són gratuïtes, però les places són limitades. Per això us cal fer reserva prèvia. Així el diumenge 3 de novembre, a les 11 hores podeu fer una visita al Cementiri del Sant Crist, a càrrec de la Margarida Abras, historiadora. El dijous 7 de novembre, a les 19 hores hi ha una xerrada criminalística, a càrrec de Joan Villarroya, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. El dimecres 20 de novembre, a les 19 hores, en el marc de la Setmana de la Ciència, una xerrada tipus CSI pel Dr. Jose Antonio González Díaz, metge forense titular del partit judicial de Badalona. Els diumenges 1 i 12 de desembre, a les 11 hores, visita comentada. El dijous 5 de desembre, a les 19 hores, la mort i el catolicisme, xerrada a càrrec de l’eminent Joan Rosàs, historiador. Si no ho trobeu truculent, ja ho sabeu, veniu a passar el matí de diumenge a Badalona, a veure l’exposició “Post Mortem” i, si voleu, porteu-vos el banyador. Perquè la ciutat te una platja gran de sorra gruixuda i agua neta, interessant si fa calor. I potser podeu aprofitar que ja sou al museu municipal, per visitar les termes romanes del subsol, maravelloses, i el jardí de Quint Licini, i a les dues cases Domus excavades al carrer de Dalt. Heu de demanar hores de visita i condicions al mateix Museu de Badalona i reservar hora per la visita guiada, però val molt la pena. A Badalona s’hi arriba molt fàcilment en cotxe, 10 minuts de Barcelona, amb bon aparcament, per exemple, a la plaça Pompeu Fabra. O bé podeu venir en bus, agafant el B-25 a la plaça Urquinaona. També fantàstic el metro, de la línia 2, parada final a la plaça de Pompeu Fabra, no gens lluny del Museu. Veniu a Badalona a veure una exposició ben diferent!.

En el Museo de Badalona se puede encontrar una exposición muy particular. Se trata de Post Mortem , una expo sobre los rituales funerarios de los siglos XIX y XX . Es decir , de nuestros bisabuelos y abuelos . Estará abierta del 10 de octubre de 2013 al 12 de enero de 2014. Y os preguntaréis : ¿una exposición sobre la muerte , macabra y un punto morbosa , en un bloque dedicado a salidas familiares? . Vivimos en un mundo donde la muerte se esconde , a todos, pero sobre todo a los niños . Y a pesar de todo la viven . Muere el abuelo , la abuela, un conocido, el anciano de la plaza, la señora mayor que les daba un caramelo . No es sano , no es higiénico , ni es ético . No hay encararlos con la muerte , ni hacerles una inmersión forzada en el tema . Pero se puede ir a visitar la exposición , sobre todo con los muchachos y muchachas ya más mayores , pero no únicamente , y comentar lo que les sorprenda , que será mucho, sobre cómo encaraban el último tránsito nuestros antepasados ​​. Seguramente servirá para un futuro duelo de una pérdida familiar , o una amistad, cuando ocurra el momento . No es necesario, como si fuéramos cartujos , tener día y noche la calavera sobre la mesa. Pero no hablar nunca de la vejez y de la muerte no es tampoco una opción . Aquellos rituales han pasado . Las modas han cambiado . Algunos y algunas recordaréis viejas costumbres. Está abierto de martes a sábado de 17 a 20 horas, y los domingos por la mañana de 10 a 14 horas . Además hay actividades paralelas que pueden ser de su interés . Todas ellas son gratuitas , pero las plazas son limitadas . Por esto se requiere reserva previa. El jueves 7 de noviembre , a las 19 horas hay una charla criminalística , a cargo de Joan Villarroya , catedrático de Historia Contemporánea de la Universidad de Barcelona . El miércoles 20 de noviembre, a las 19 horas , en el marco de la Semana de la Ciencia , una charla tipo CSI por el Dr. . Jose Antonio González Díaz , médico forense titular del partido judicial de Badalona . Los domingos 1 y 12 de diciembre , a las 11 horas , visita comentada . El jueves 5 ​​de diciembre , a las 19 horas , la muerte y el catolicismo , charla a cargo del eminente Juan Rosàs , historiador . Si no lo encuentran truculento , ya lo sabn , vengan a pasar la mañana del domingo en Badalona , a ver la exposición “Post Mortem ” y, si desean , llevense el bañador . Porque la ciudad tiene una playa de arena gruesa y agua limpia, interesante si hace calor . Y ya que estan en el museo municipal aprovechen para visitar las termas romanas del subsuelo , maravillosas , y el jardín de Quinto Licinio , ya las dos casas Domus. Deben pedir horas de visita y condiciones en el mismo Museo de Badalona y reservar hora para la visita guiada , pero vale mucho la pena . En Badalona se llega muy fácilmente en coche , 10 minutos de Barcelona , con buen aparcamiento , por ejemplo en la misma plaza Pompeu Fabra. O bien pueden venir en bus , cogiendo el B -25 en la plaza Urquinaona . También fantástico el metro , de la línea 2 , parada final en la plaza de Pompeu Fabra , no lejos del Museo. ¡Venid a Badalona ! .

Ruta Espriu per Sinera


Avui us proposem una sortida familiar un xic diferent. Una ruta per la bonica població d’Arenys de mar, al Maresme, molt a prop de Barcelona. Una vila marinera, agraïda, cultural, literària, amable i senzilla. Amb una platja esplèndida, de sorra gruixuda i aigües maragda. Amb un parell de museus, un port i un clima dolç. La visitarem amb l’excusa d’una ruta literària seguint les petjades de Salvador Espriu, un dels més grans poetes catalans de tots els temps. Arenys està molt ben comunicada amb cotxe, per la C-31 i C-32, són 40 minuts. I amb tren, de la línia C-1, teniu un convoi cada 20 minuts. La ruta Espriu pot començar al carrer on tenia la casa la família, que ara s’anomena Bisbe Català. És just el número 27.  Tot el carrer és una evocació de l’escriptor, de la seva infància, de la seva adolescència i maduressa. Totes les cases del carrer guarden relació amb Espriu. Demaneu el fulletó turístic a l’oficina de turisme, a l’ajuntament. Podeu anar ara cap a la Riera, amb els plàtans centenaris. Al número 14 hi vivia la família Castello, avantpassats seus també. Cal arribar-se seguidament fins l’església de Santa Maria, on podreu gaudir del maravellós i desconegudíssim retaure barroc. Una obra fantàstica. Després recorrerem els carrers i carrerons del darrera del temple, on podrem visitar el museu Mollfulleda de mineralogia, antigament casa de capitans de vaixell, família de l’escriptor. Allà podreu veure, si us agraden, un dels millors museus de minerals d’Espanya. I, a tocar, el increïble museu de les puntaires, amb puntes i randes fabuloses. Aquest és un museu únic, original i diferent. Acabarem la ruta Espriu pujant al cementiri. Si us sembla bé. No cal fer-ho necessariament si ho trobeu macabre. És un cementiri blanc, dalt d’un turó, obert al mar, amb unes vistes esplèndides. No fa por. Allà reposa el poeta de Sinera, en un nínxol comú, amb una senzilla làpida blanca. Per dinar us recomanem baixar al port. Al port d’Arenys, un altre indret ben interessant pels infants, amb les grans barques, amb les xarxes, l’espigó, l’olor de mar, de sal… Allà teniu la LLotja de Pescadors: peix fresc a bon preu: 93 792.33.04. Un xic més car el Pòsit de pescadors, 93.792.12.45/93.792.08.41. Bon peix també a Can Martínez. Encara més elegant el Portinyol, al final del port. Si no us agrada el peix proveu quelcom més informal. Dins del poble un restaurant anomenat “Les 13 taules”, o un encara més íntim, el Rial 5.  Arenys, un destí fàcil!.

Hoy os proponemos una salida familiar algo diferente. Una ruta por la bonita población de Arenys de mar, en el Maresme, muy cerca de Barcelona. Una villa marinera, amable y sencilla. Con una playa espléndida, de arena gruesa y aguas esmeralda. Con un par de museos, un puerto y un clima dulce. La visitaremos con la excusa de una ruta literaria siguiendo las huellas de Salvador Espriu, uno de los más grandes poetas catalanes de todos los tiempos. Arenys está muy bien comunicada con coche, por la C-31 y C-32, son 40 minutos. Y en tren, de la línea C-1, tienen un convoy cada 20 minutos. La ruta Espriu puede empezar en la calle donde tenía la casa la familia, que ahora se llama del Obispo Catalán. Es justo el número 27. Toda la calle es una evocación del escritor, de su infancia, de su adolescencia y madurez. Todas las casas de la calle guardan relación con Espriu. Pedid el folleto turístico en la oficina de turismo, en el ayuntamiento. Pueden ir ahora hacia la Riera, con los plátanos centenarios. En el número 14 vivía la familia Castelló, antepasados ​​suyos también. Hay que llegar a continuación hasta la iglesia de Santa María, donde podrán disfrutar del maravilloso y desconocido retablo barroco. Una obra fantástica. Después recorreremos las calles y callejones detrás del templo, donde podremos visitar el museo Mollfulleda de mineralogía, antiguamente casa de capitanes de barco, familia del escritor. Allí podréis ver, si os gustan, uno de los mejores museos de minerales de España. Y, al lado, el increíble museo de las encajeras, con encajes y puntillas fabulosas. Este es un museo único, original y diferente. Acabaremos la ruta Espriu subiendo al cementerio. Si os parece bien. No hay que hacerlo necesariamente si lo encuentran macabro. Es un cementerio blanco, sobre una colina, abierto al mar, con unas vistas espléndidas. No da miedo. Allí reposa el poeta de Sinera, en un nicho común, con una sencilla lápida blanca. Para comer os recomendamos bajar al puerto. En el puerto de Arenys, otro lugar muy interesante para los niños, con las grandes barcas, con las redes, el espigón, el olor de mar, de sal … Allí tienen la lonja de pescadores: pescado fresco a buen precio: 93 792.33.04. Un poco más caro el Pòsit, 93.792.12.45/93.792.08.41. Buen pescado también en Can Martínez. Aún más elegante el Portinyol, al final del puerto. Si no les gusta el pescado intenten algo más informal. Dentro del pueblo un restaurante llamado “Las 13 mesas”, o un aún más íntimo, en el Rial 5.