Festival de Música Cantonigros


Una vegada més el més bonic festival de Música Coral d’arreu del món tindrà de nou lloc al Teatre l’Atlàntida, a la ciutat de Vic, entre el 13 i el 16 de juliol de 2017. Tot i que el festival de cors musicals es va iniciar al poblet de Can Toni Gros, al cor de les Guilleries, a Osona, un llogarret molt proper aVic, la gran assistència de públic va fer impossible seguir desenvolupant un esdeveniment tant importat en un poble tant petit. Malgrat això us convidem a seguir visitant Cantonigròs, el bonic poblet del Collsacabra, si us decidiu a pujar fins la capital d’Osona, Vic, per gaudir del festival de música per a corals. Des de Vic arribareu a Cantonigròs si agafeu l’antiga carretera Vic – Olot, la que travessa el Cabrerès, (no els moderns túnels de Bracons). Cantonigros són quatre cases arrenglerades en un carrer quasi únic, i molt llarg. Pertany al municipi de l’Esquirol. El poble en si no te gaire interès. Els voltants són una altra cosa. Hi ha frondosos boscos de roure i faig. El terme està ple de rius i rierols, que permeten una refrescant banyada, amb molt d’encant. A tocar teniu llocs molt interessant i que mereixen una bona visita: pobles medievals com de Tavertet, amb els seus cingles impressionants,  o Rupit, un poblet ben bé de pessebre. Dona gust arribar-se a Cantonigrós i el Collsacabra ara que a Barcelona fa tanta calor. Passar un cap de setmana fresquets recorrent aquests espais naturals fantàstics, amb indrets tan encisadors com Pruit o Santa Maria de Cabrera. A tocar de Cantonigrós teniu el salt d’aigua de la Foradada, molt romàntic i molt fàcil d’arribar-hi tot passejant. I, un cop hagueu vist aquest diminut llogarret perdut a la muntanya, podeu tornar a Vic, al teatre l’Atlàntida, a escoltar les corals que aquest any actuaran al fantàstic festival de música. Un festival on s’hi donen cita conjunts corals d’arreu del món. Veure gent de moltes races, de llengües diverses, que venen fins aquest racó de món per amor a la música. I això es nota. Si pugeu a Vic sentireu cantar tota mena de corals: masculines, femenines, mixtes, infantils… També podreu gaudir veient dansar grups folklòriques de països que ni tan sols sabieu que existien. Coneixereu balls típics de tots els indrets del planeta. Normalment es tracta d’un cap de setmana llarg. De dijous a diumenge, just aquest que ara començarà de juliol. Els dies laborables les sessions són de tarda i de nit. El dissabte hi ha més activitats. Per dinar a Cantonigrós us recomanem vivament Cal Ignasi. Un restaurant de disseny, amb cuina d’autor. Atenció, preus van en consonància. Ara bé, mejareu bo i creatiu. També hem menjat un menú molt senzill, bé de preu i prou arreglat a Cal Carreter, a la mateixa carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. També teniu el Puntí, a la mateixa carretera, Tel: 93 852 50 69, i l’anomenat Ca la Susi, al Camí Reial, 5. Tel: 938 525 055. Si voleu dormir mireu l’Hostal del Cabrerès. Un hotelet de muntanya encantador al mateix poblet. Fora del nucli urbà, a Pruit, o a Tavertet, teniu cases rurals precioses, com ara el Mas La Serra.  També podeu fer una ullada a la secció “per dormir” de la web de Cal Ignasi mateix on s’indiquen molts llocs recomanables per passar uns dies.  A Vic també hi ha molta oferta gastronòmica. Impossible referenciar-la tota, però provarem de fer-vos-en un tastet. De fet l’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molt on escollir, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ Lavinateria DO Vic és molt bonica, i diuen que s’hi menja bé. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Si voleu passar el cap de setmana per allà podeu dormir a l’Hotel NH, que també te un bon menú al migdia, o al clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssicel Jaume Balmes, més cèntric. Quelcom més coquetó?. Caldrà anar a les afores, concretament a Sentfores, on hi ha el Mas la Miranda. Durant la firade rams però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu amb antel·lació, perquè hi haurà molta, molta gent!. Bon mercat del Ram a Vic!. Ah!. I aprofiteu que el festival de Cantonigrós té lloc a Vic per voltar per la Vic més antiga. Sorpreses a cada pas: un temple romà, la catedral, el museu episcopal, carrers, places… una ciutat que us enamorarà. Bona música a Vic!.

Can Toni Gros es un bellísimo pueblo de Osona, en plena comarca natural del Collsacabra. Se llega desde Vic si cogéis la antigua carretera Vic – Olot, la que atraviesa el Cabrerès, (no los modernos túneles de Bracons). Cantonigros son cuatro casas en una calle muy larga. Pertenece al municipio de l’Esquirol. El pueblo en sí no tiene mucho interés. Los alrededores son otra cosa. Hay frondosos bosques de roble y haya. El término está lleno de ríos y arroyos, con mucho encanto. Cerca tienen lugares muy interesantes y que merecen una buena visita: pueblos medievales coma ra Tavertet o Rupit. Espacios naturales. Lugares encantadores como Pruit o Santa María de Cabrera. Junto al pueblo está el salto de agua de la Foradada, muy romántico, y muy fácil de llegar paseando. Pero si hoy os hablamos de Cantonigrós es porque en este diminuta aldea perdida en la montaña se celebraba cada año un fantástico festival de música, que ahora tiene lugar en Vic capital, en el teatro la Atlàntida. Este es un festival donde se dan cita conjuntos corales de todo el mundo. Vais a ver gente de muchas razas, de lenguas diversas, que vienen hasta este rincón del mundo por amor a la música. Y eso se nota. Si subís a Cantonigrós oireis cantar a todo tipo de corales: masculinas, femeninas, mixtas, infantiles… También podreis disfrutar viendo bailar grupos folklóricas de países que ni siquiera sabíais que existían. Conocereis bailes típicos de todos los rincones del planeta. Normalmente se trata de un fin de semana largo. De jueves a domingo. Justo a mediados de julio. Los días laborables las sesiones son de tarde y de noche. El sábado hay más actividades. Para comer en Cantonigrós les recomendamos vivamente Cal Ignasi. Un restaurante de diseño, con cocina de autor. Atención, los precios van en consonancia. Ahora bien, bueno y creativo. También hemos comido un menú muy sencillo, bien de precio y bastante arreglado en Cal Carreter, en la misma carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. También tienen el Puntí, en la misma carretera, Tel: 93 852 50 69, y el llamado Ca la Susi, en el Camí Real, 5. Tel: 938 525 055. Si deseais dormir id hasta el Hostal del Cabrerès. Un hotelito de montaña encantador al mismo pueblo. Fuera del casco urbano, en Pruit, o Tavertet, existen casas rurales preciosas, como el Mas La Serra. También pueden echar un vistazo a la sección “para dormir” de la web de Cal Ignasi donde se indican muchos lugares recomendables para pasar unos días. Si todo está lleno, pensad en dormir en Vic, o Rupit, donde hay bastantes hoteles. Subid a Vic, i a Cantonigrós, para pasar un fin de semana fresquito y agradable, disfrutando de la música.

Anuncis

El Mèdol


medol

La pedrera romana del Mèdol està situada a uns 10 kms. de Tarragona ciutat, al nord, arribant per l’autopista AP7 o per la carretera N-340, passat Altafulla. El Mèdol és avui dia un gran forat de 200 metres de llargada i 40 d’amplada, completament tancat, inaccessible al públic, però molt ben museitzat en el seu perímetre, amb miradors, plaques explicatives, camins i recorreguts molt ben senyalitzats que permeten una visita fàcil i entenedora. Podreu veure els fonts d’extracció de la pedra, l’agulla de 16 metres d’alçada que ara marca la cota original del terreny abans d’extreure’n la roca, i la pròpia pedra, daurada, plena de petxines d’un mar prehistòric. Forma part del conjunt de la Tàrraco Romana, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Visitar-lo és gratuït i fàcil. Si aneu per l’autopista AP7, pareu a l’àrea del Mèdol, poc després de passar la sortida de Torredembarra i Altafulla. De l’àrea de servei mateix, sentit Tarragona, surt un camí amb dues files de xiprers que us portarà fins el jaciment. El camí és d’un km. i el podeu fer a peu també. Hi ha dies que no deixen passar cotxes. Si hi aneu per la N-340 cal esperar fins la rotonda de la platja de la Mora. Una de les entrades i sortides de la rotonda mateixa porta a un camí on es pot aparcar amb facilitat, a tocar de la rotonda. D’allà surt un camí que porta al que abans hem descrit, el dels xiprers. En aquest cas us caldrà fer a peu uns 600 mts. Cal anar ben calçat, amb aigua i barret pel sol. No és recomanable en dies de calor. Els pins que hi ha, pocs i dispersos, no tapen prou la llum. Encara que sembli estrany hi ha un horari de visites. Dilluns tancat, diumenges també. De dimarts a dissabte de 9 a 14 hores. No cal més, però tanquen perquè per entrar i sortir hi ha unes portes giratòries. El clot és bonic i la vegetació que hi creix interessant. A baix hi ha com un microclima especial, que imaginareu però no gaudireu. La veritat és que, de moment i que duri, tot està molt nou, net, polit i ben organitzat. I aprofitem per recomanar-vos que, ja que sou aquí, feu una banyada a la fabulosa cala de la Mora, una platja familiar com n’hi ha poques, amb tots els serveis, aigua cristal·lina i poc destrossada. Hi ha un bon restaurant allà: el racó de la Mora. Recomanable. Bon aparcament. I tot aquest sector de costa conserva, a més, un bon tros de litoral verge, molt poc conegut i gens explotat, amb bonics boscos de pi que arriben fins el mar. Hi ha cales verges, nudistes, sense cap servei, però també sense cap edificació. Només sorra, pins i platja. Destacarem entre totes la cala Fonda, esplèndida en el seu estat salvatge, a la que és molt fàcil d’arribar caminant, deu minuts, des de la Mora. També volem parlar-vos del castell de Tamarit, lloc on es va casar l’Iniesta, jugador del Barça. El castell és un hotel però a tocar hi ha una caleta petitona, sense gens d’aparcament, però molt cuca. Ben aprop teniu l’espai natural de la desembocadura del Gaià, amb un parell de bons càmpings. A més de veure el Mèdol i la platja de la Mora, també teniu la oportunitat de visitar els indrets declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO, a la Tarragona romana. La ciutat, a més, te un casc antic gòtic també admirable, amb una catedral guapíssima. A Tarragona trobareu bons restaurants per dinar. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, si decidiu quedar-vos el cap de setmana, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou, a tocar de Port-Aventura, una altra raó per baixar fins aquí amb la canalla. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I si us calen més raons per arribar-vos fins el Mèdol, la Mora o Tarragona us donarem la idea d’unes petites vacances per fer una visita als monestirs que formen la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre mundial. Aprofiteu que sou a Tarragona, al Camp, per comprar, a les cooperatives dels poblets, bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de primera qualitat. Per exemple a Nulles on, després de visitar la seva cooperativa modernista, i comprar el boníssim cava Adernats, podeu menjar al restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Visitar el Mèdol, una bona excusa per un cap de setmana a Tarragona!.

La cantera romana del Mèdol está situada a unos 10 kms. de Tarragona ciudad, al norte, llegando por la autopista AP7 o por la carretera N-340, pasado Altafulla. El Mèdol es hoy en día un gran agujero de 200 metros de largo y 40 de ancho, completamente cerrado, inaccesible al público, pero muy bien museizado en su perímetro, con miradores, placas explicativas, caminos y recorridos muy bien señalizados que permiten una visita fácil y comprensible. Pueden ver los frentes de extracción de la piedra, la aguja de 16 metros de altura que ahora marca la cota original del terreno antes de extraer la roca, y la propia piedra, dorada, llena de conchas de un tiempo prehistórico. Forma parte del conjunto de la Tarraco Romana, declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. Visitarlo es gratuito y fácil. Si vais por la autopista AP7, parad en el área del Mèdol, poco después de pasar la salida de Torredembarra y Altafulla. Del área de servicio mismo, sentido Tarragona, sale un camino con dos filas de cipreses que les llevará hasta el yacimiento. El camino es de un km. y se puede hacer a pie también. Hay días que no dejan pasar coches. Si vais por la N-340 hay que esperar hasta la rotonda de la playa de la Mora. Una de las entradas y salidas de la rotonda lleva a un camino donde se puede aparcar con facilidad, junto a la rotonda. De allí sale otro camino que lleva hasta el antes hemos descrito, el de los cipreses. En este caso necesitarán hacer a pie unos 600 mts. Hay que ir bien calzado, con agua y sombrero para el sol. No es recomendable en días de calor. Los pinos que hay, pocos y dispersos, no tapan bastante la luz. Aunque parezca extraño hay un horario de visitas. Lunes cerrado, domingos también. De martes a sábado de 9 a 14 horas. Cierran porque para entrar y salir hay unas puertas giratorias. El hoyo en si es bonito y la vegetación que crece interesante. Abajo hay como un microclima especial, que imaginaréis pero no lo disfrutareis. La verdad es que, de momento, y que dure, todo está muy nuevo, limpio, y bien organizado. Y aprovechamos para recomendaros que, ya que estáis aquí, hagais una bañada en la fabulosa cala de la Mora, una playa familiar como pocas, con todos los servicios, agua cristalina y poco destrozada. Hay un buen restaurante allí: el rincón de la Mora. Recomendable. Buen aparcamiento. Y todo este sector de costa conserva, además, un buen trozo de litoral virgen, muy poco conocido y nada explotado, con hermosos bosques de pino que llegan hasta al mar. Hay calas vírgenes, nudistas, sin ningún servicio, pero también sin ninguna edificación. Sólo arena, pinos y playa. Destacaremos entre todas la cala Fonda, espléndida en su estado salvaje, a la que es muy fácil de llegar andando, diez minutos, desde la Mora. También queremos hablaros del castillo de Tamarit, lugar donde se casó el Iniesta, jugador del Barça. El castillo es un hotel pero a tocar hay una calita pequeña, sin nada de aparcamiento, pero muy cuca. Muy cerca tienen el espacio natural de la desembocadura del Gaià, con un par de buenos campings. Además de ver el Mèdol y la playa de la Mora, también tienen la oportunidad de visitar los lugares declarados patrimonio de la humanidad por la UNESCO, en la Tarragona romana. La ciudad, además, tiene un casco antiguo gótico también admirable, con una catedral guapísima. En Tarragona encontrarán buenos restaurantes para comer. Nos gustan el Rincón del Abad, gótico, no defrauda nunca. Gótico también es el Palacio del Barón, que es más extraño, y muy grande. Mejor ir a La Cuineta, en la Calle Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantástico, o al Quim y Quima, sencillo, pero bueno, o el restaurante AQ, un lugar caro, de diseño total. Interesante el Bauhaus, del colegio de arquitectos. En Tarragona también tiene muy buenos hoteles, si decide quedarse el fin de semana, como el AC Tarragona o bien el Ciudad de Tarragona. Y también puede disponer de los de Salou, junto a Port-Aventura, otra razón para bajar hasta aquí con los niños. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo bien a las familias. Y si necesita más razones para llegar hasta el Mèdol, la Mora o Tarragona les daremos la idea de unas pequeñas vacaciones para hacer una visita a los monasterios que forman la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden mundial. Aprovechad que estáis en Tarragona, en el Camp de Tarragona, para comprar, en las cooperativas de los pueblos, buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de primera calidad. Por ejemplo en Nulles donde, después de visitar su cooperativa modernista, y comprar el buenísimo cava Adernats, se puede comer en el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Muy recomendable. Visitar el Mèdol, una buena excusa para un fin de semana en Tarragona !.

 

Noto


noto

No hi ha al món que nosaltres hem visitat una vila més escenogràfica que Noto, ni una ciutat feta tota ella en un estil tan pur com Noto. Perquè aquesta meravellosa població de Sicília, situada al sur de l’illa, no lluny de Siracusa o Ragusa, és totalment barroca. Un terratrèmol va esborrar del mapa la Noto antiga. La nova vila es va construir allunyada de l’altra, tota d’un cop, en un estil barroc molt maco, amb pedra daurada. Un escenari de pel·lícula, per exemple es va rodar aquí “La Vida es bella”. Per tot això és patrimoni de la humanitat de la UNESCO des del 1996. Noto es fàcil de descriure i llarg de visitar. Dos carrers paral·lels uneixen quatre places. Cada plaça te un convent, uns quants palaus i alguna església. Les entrades als temples tenen escalinates eternes de pedra, altíssimes. Hi ha terrasses arreu, jardins, balcons, tot ben barroc. No us perdeu la catedral de Sant Nicolò, i les esglésies de Sant Franceso, Santa Chiara, Sant Carlo Borromeo i Sant Domenico. I tampoc els fastuosos palaus de les famílies Nicolaci di Villadorata, Astuto e Impellizzeri. Heu d’incloure Noto en una visita a Sicília, juntament amb les altres esplèndides ciutats barroques: Ragusa Ibla, Siracusa o Caltagirone, que estan a tocar. Senyalar també que Noto no està gens lluny del mar i que Marina de Noto és una platja fantàstica situada a 10 kms. A més de platja de sorra llarga també podeu gaudir de cales i caletes, com ara la Calamoche, al nord, i al sud de Marina di Noto. Per dinar us recomanem una trattoria gens cara: Al Buco, situada a la piazza del convent de San Francesco, al carrer Vittorio Emmanuelle, el principal de la ciutat. Terrassa fora i local interior. Bona cuina. I encara us en recomanerem dos més, que ens van agradar. Estan junts, a tocar, al carrer Rocco Pirri. Un és el Mannà, minimalista, experimental, rabiosament modern i molt bo. Al número 19. L’altra és el Dammuso, al número 10 del mateix carrer Rocco Pirri. Molt més clàssic sense deixar de ser modern també, carta excel·lent de plats tradicionals. Pasta boníssima!. No deixeu passar Noto, us sabria greu!.

No hay en el mundo que nosotros hemos visitado una ciudad más escenográfica que Noto, ni una ciudad hecha toda ella en un estilo tan puro como Noto. Para que esta maravillosa población de Sicilia, situada en el sur de la isla, no lejos de Siracusa o Ragusa, es totalmente barroca. Un terremoto borró del mapa la Noto antigua. La nueva ciudad se construyó alejada de la otra, toda de una vez, en un estilo barroco muy bonito, con piedra dorada. Un escenario de película, por ejemplo se rodó aquí “La Vida es bella”. Por todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO desde 1996. Noto es fácil de describir y largo de visitar. Dos calles paralelas unen cuatro plazas. Cada plaza tiene un convento, varios palacios y alguna iglesia. Las entradas a los templos tienen escalinatas eternas de piedra, altísimas. Hay terrazas partes, jardines, balcones, todo bien barroco. No se pierdan la catedral de San Nicolò, y las iglesias de San Franceso, Santa Chiara, San Carlo Borromeo y San Domenico. Y tampoco los fastuosos palacios de las familias Nicolaci di Villadorata o Impellizzeri. Debeis incluir Noto en una visita a Sicilia, junto con las otras espléndidas ciudades barrocas: Ragusa Ibla, Siracusa o Caltagirone, que están muy cerca. Señalar también que Noto no está nada lejos del mar y que Marina de Noto es una playa fantástica situada a 10 kms. Además de playa de arena larga también se puede disfrutar de calas y calitas, como Calamoche, al norte, y al sur, de Marina di Noto. Para comer os recomendamos una trattoria nada cara: Al Buco, situada en la piazza del convento de San Francisco, en la calle Vittorio Emmanuelle, el principal de la ciudad. Terraza fuera y local interior. Buena cocina. Y os recomendamos dos más, que nos gustaron. Están juntas, a tocar, en la calle Rocco Pirri. Uno es el Maná, minimalista, experimental, rabiosamente moderno y muy bueno. En el número 19. La otra es el Dammuso, en el número 10 de la misma calle Rocco Pirri. Mucho más clásico sin dejar de ser moderno también, carta excelente de platos tradicionales. ¡Pasta buenísima !. No dejeis pasar Noto, os sabría mal !.

Festa Major de Sant Magí de Tarragona


magi

El 19 d’agost és Sant Magí, per això tota la setmana que envolta aquesta data, des del 13 d’agost, Tarragona viu la seva festa major d’estiu. Tota la celebració gira al voltant de l’aigüa. L’aigüa que aquest ermità va fer brotar de la roca, de la terra seca de Sant Martí de la Brufaganya. El poble del Camp de Tarragona, sempre assedejat, festeja l’aigüa redentora. Arreu es veu gent amb els càntirs plens d’aigua sagrada, baixada des del santuari de la Brufaganya, a la Segarra de la Conca de Barberà, prop de Santa Coloma de Queralt. La baixen en una lenta processó, amb carros i cavalls, mules i botes i la venen a la capital, a l’ermita del sant, just darrera la catedral. I Sant Magí omple els carrers medievals, mediterrànis i lluminosos, càlids, de la Tarragona Imperial. Tota la Tarragona antiga estarà de festa. Carrers i portals engalanats. Consulteu el programa. Hi ha de tot i força. Sant Magí és la festa major d’estiu de Tarragona. La més esperada de l’any. No us perdeu el següici amb la Mulassa, la Sindriada, a la plaça del Rei, la Imaginada del Camp de Mart, els sopars i les xerrades populars. Ens agrada la Trobada de Gegants i Nanos, la Mostra de Balls de Gitanes i, sobretot la Cercavila de l’Aigua pels carrers de la Part Alta, amb els carros i cavalls. No us perdeu el dia de Sant Magí, el 19 d’agost, la diada castellera a la plaça de les Cols, i el Seguici de Sant Magí, que es clourà amb l’entrada de Sant Magí al Portal del Carro i espectacle pirotècnic. A més tindreu música, pasacarrers, desfilades, bestiari, gegants, concerts i moltes activitats per petits i grans. Però el millor és l’ambient. La festa al carrer. Ah! I per Sant Magí, jornada de portes obertes a Tarragona, a tots els seus museus. A Can Castellarnau i Can Canals. Oportunitat de visitar els indrets declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO, sense haver de pagar res. A Tarragona trobareu bons restaurants. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. Les festes de Tarragona, un bon motiu per venir a Tarragona!.

El 19 de agosto es la fiesta de Sant Magí. Alrededor de esta fecha, desde el día 13 hasta la festividad del santo, toda la semana, o a la inversa, los tarraconenses viven su fiesta mayor de verano, la pequeña, la entrañable, la casera. Este ermitaño hizo brotar agua. En verano esto no es poca cosa. En Tarragona menos. La gente festeja al santo con agua. Se venden cántaros llenos de agua sagrada, bajada desde el santuario de la Brufaganya, en la Segarra de la Conca de Barberà, cerca de Santa Coloma de Queralt. De ahí la bajan en procesión, con carros y caballos, mulas y botas, como antiguamente, en lucida procesión. Después la venden en la ermita del santo, detrás de la catedral, en las calles medievales, mediterráneas y luminosas, cálidas, de la Tarragona Imperial. También es patrón de las sandías, tan jugosas, de la albahaca remojada, que aleja a los mosquitos, y de bailes y enramadas. Toda la Tarragona antigua estará de fiesta. Calles y portales engalanados. Consulten el programa. Hay de todo y bastante. Música, pasacalles, desfiles, bestiario, gigantes, conciertos y muchas actividades para pequeños y mayores. Pero lo mejor es el ambiente. La fiesta en la calle. ¡Ah! Y por Sant Magí, jornada de puertas abiertas en Tarragona, y en todos sus museos. En Can Castellarnau y Can Canals. Oportunidad de visitar los lugares declarados patrimonio de la humanidad por la UNESCO, sin tener que pagar nada. En Tarragona tienen muy buenos hoteles, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también puede disponer de los de Salou. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo va bien a las familias.

Douaumont


Doaumount

En mig de la Lorena, una regió castigada per les guerres com cap altra a Europa, a tocar de la vila de Verdum, s’aixeca l’ossari de Douaumont, al costat dels camps de batalla, de les antigues trinxeres i dels boscos que han crescut sobre les restes bèl·liques. En aquest espai tan singular, un lloc de memòria històrica, trobareu en pocs kms. els escenaris de combats ferotges, cementiris inacabables sembrats de creus blanques, museus i zones arqueològiques. Pobles devastats que mai no van ser reconstruïts. Camps llaurats pels obusos i la metralla on ara creixen, capritxosament l’herba i els arbres, com en una muntanya russa, amagant les ferides de la guerra. Trinxeres que van caient, casamates que s’esfondren. El pas del temps, inapel·lable. Pareu a Douaumont per viure uns minuts l’experiència de la ferocitat humana, del mai més. Visiteu Verdum, ciutat que no te particularment res de res… una ciutadella subterrània a tot estirar. Val la pena. És diferent. Per dinar una pizzeria alegre i divertida: Romeo e Giulietta. Més de gust francés, però molt acollidor, servei molt amable, bon menjar: L’Anna Maria. Per dormir per allà us recomanem l’Hotel de Montaulbain. Perquè és difícil trobar hotels que ens agradin a França, però aquest no està malament.

En medio de la Lorena, una región castigada por las guerras como ninguna otra en Europa, junto a la ciudad de Verdun, se levanta el osario de Douaumont, junto a los campos de batalla, de las antiguas trincheras y los bosques que han crecido sobre los restos bélicos. En este espacio tan singular, un lugar de memoria histórica, encontrarán, en pocos kms, los escenarios de combates feroces, cementerios interminables sembrados de cruces blancas, museos y zonas arqueológicas. Pueblos devastados que nunca fueron reconstruidos. Campos labrados por los obuses y la metralla donde ahora crecen, caprichosamente la hierba y los árboles, como en una montaña rusa, escondiendo las heridas de la guerra. Trincheras que van cediendo, casamatas que se derrumban. El paso del tiempo, inapelable. Parad en Douaumont para vivir unos minutos la experiencia de la ferocidad humana, del nunca más. Visitad Verdun, ciudad que no tiene particularmente nada de nada … una ciudadela subterránea a lo sumo. Vale la pena. Es diferente. Para comer una pizzería alegre y divertida: Romeo y Giulietta. Más de gusto francés, pero muy acogedor, servicio muy amable, buena comida: Ana María. Para dormir por allí os recomendamos el Hotel de Montaulbain. Porque es difícil encontrar hoteles que nos gusten en Francia, pero este no está mal.

In the middle of Lorraine, a region afflicted by war like no other in Europe, near the town of Verdun, stands the ossuary of Douaumont, near the battlefields of old trenches and forests have grown up on the ruins of war. In this singular space, a place of historical memory found within a few kms. the scenes of fierce battles, cemeteries scattered with endless white crosses, museums and archaeological sites. Devastated villages that were never rebuilt. Plowed fields by missiles and bullets where now grow, capriciously the trees, like a roller coaster, hiding the wounds of war. Falling trenches, bunkers crumbling. Over time, final. Pay a few minutes Douaumont to live the experience of human ferocity, the most ever. Visit Verdun, a city that does not have anything particularly … an underground citadel at most. It’s worth it. It’s different. For lunch pizzeria cheerful Romeo e Giulietta. More like French, very cozy, very friendly service, good food: Anna Maria. For sleeping there we recommend the Hotel Montaulbain. Because it is difficult to find hotels that we like in France, but not bad.

Au milieu de la Lorraine, une région touchée par la guerre comme aucune autre en Europe, près de la ville de Verdun, se dresse l’ossuaire de Douaumont, près des champs de bataille de vieilles tranchées et les forêts ont grandi sur les ruines de la guerre. Dans cet espace singulier, un lieu de mémoire historique trouve à quelques kms. les scènes de batailles féroces, des cimetières dispersés avec des croix blanches sans fin, des musées et des sites archéologiques. Villages dévastés qui ne furent jamais reconstruits. champs labourés par des missiles et des balles où maintenant poussent, capricieusement des arbres, comme des montagnes russes, se cachent les blessures de la guerre. On peut voire tomber les tranchées, et aussi les bunkers, en ruine. Au fil du temps, le final. Faites quelques minutes d’arret a Douaumont pour vivre l’expérience de la férocité humaine, le plus jamais. Visitez Verdun, une ville qui n’a rien en particulier … une citadelle souterraine au plus. Pour le déjeuner pizzeria gai Romeo e Giulietta. Plus, le service français très confortable très sympathique, bonne nourriture: Anna Maria. Pour y dormir, nous recommandons l’Hôtel Montaulbain. Parce qu’il est difficile de trouver des hôtels que nous aimons en France, mais ce n’est pas mauvais.

El Festival de Música de Cantonigros


cartell2016

Una vegada més el més bonic festival de Música Coral d’arreu del món tindrà de nou lloc al Teatre l’Atlàntida, a la ciutat de Vic, entre el 14 i el 17 de juliol de 2016. Tot i que el festival de cors musicals es va iniciar al poblet de Can Toni Gros, al cor de les Guilleries, a Osona, un llogarret molt proper aVic, la gran assistència de públic va fer impossible seguir desenvolupant un event tant importat en un poble tant petit. Malgrat això us convidem a seguir visitant Cantonigròs, el bonic poblet del Collsacabra, si us decidiu a pujar fins la capital d’Osona, Vic, per gaudir del festival de música per a corals. Des de Vic arribareu a Cantonigròs si agafeu l’antiga carretera Vic – Olot, la que travessa el Cabrerès, (no els moderns túnels de Bracons). Cantonigros són quatre cases arrenglerades en un carrer quasi únic, i molt llarg. Pertany al municipi de l’Esquirol. El poble en si no te gaire interès. Els voltants són una altra cosa. Hi ha frondosos boscos de roure i faig. El terme està ple de rius i rierols, que permeten una refrescant banyada, amb molt d’encant. A tocar teniu llocs molt interessant i que mereixen una bona visita: pobles medievals com de Tavertet, amb els seus cingles impressionants,  o Rupit, un poblet ben bé de pessebre. Dona gust arribar-se a Cantonigrós i el Collsacabra ara que a Barcelona fa tanta calor. Passar un cap de setmana fresquet recorrent aquests espais naturals fantàstics, amb indrets tan encisadors com Pruit o Santa Maria de Cabrera. A tocar de Cantonigrós teniu el salt d’aigua de la Foradada, molt romàntic i molt fàcil d’arribar-hi tot passejant. I, un cop hagueu vist aquest diminut llogarret perdut a la muntanya, podeu tornar a Vic, al teatre l’Atlàntida, a escoltar les corals que aquest any actuaran al fantàstic festival de música. Un festival on s’hi donen cita conjunts corals d’arreu del món. Veure gent de moltes races, de llengües diverses, que venen fins aquest racó de món per amor a la música. I això es nota. Si pugeu a Vic sentireu cantar tota mena de corals: masculines, femenines, mixtes, infantils… També podreu gaudir veient dansar grups folklòriques de països que ni tan sols sabieu que existien. Coneixereu balls típics de tots els indrets del planeta. Normalment es tracta d’un cap de setmana llarg. De dijous a diumenge, just aquest que ara començarà de juliol. Els dies laborables les sessions són de tarda i de nit. El dissabte hi ha més activitats. Per dinar a Cantonigrós us recomanem vivament Cal Ignasi. Un restaurant de disseny, amb cuina d’autor. Atenció, preus van en consonància. Ara bé, mejareu bo i creatiu. També hem menjat un menú molt senzill, bé de preu i prou arreglat a Cal Carreter, a la mateixa carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. També teniu el Puntí, a la mateixa carretera, Tel: 93 852 50 69, i l’anomenat Ca la Susi, al Camí Reial, 5. Tel: 938 525 055. Si voleu dormir mireu l’Hostal del Cabrerès. Un hotelet de muntanya encantador al mateix poblet. Fora del nucli urbà, a Pruit, o a Tavertet, teniu cases rurals precioses, com ara el Mas La Serra.  També podeu fer una ullada a la secció “per dormir” de la web de Cal Ignasi mateix on s’indiquen molts llocs recomanables per passar uns dies.  A Vic també hi ha molta oferta gastronòmica. Impossible referenciar-la tota, però provarem de fer-vos-en un tastet. De fet l’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molt on escollir, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ Lavinateria DO Vic és molt bonica, i diuen que s’hi menja bé. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Si voleu passar el cap de setmana per allà podeu dormir a l’Hotel NH, que també te un bon menú al migdia, o al clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssicel Jaume Balmes, més cèntric. Quelcom més coquetó?. Caldrà anar a les afores, concretament a Sentfores, on hi ha el Mas la Miranda. Durant la firade rams però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu amb antel·lació, perquè hi haurà molta, molta gent!. Bon mercat del Ram a Vic!. Ah!. I aprofiteu que el festival de Cantonigrós té lloc a Vic per voltar per la Vic més antiga. Sorpreses a cada pas: un temple romà, la catedral, el museu episcopal, carrers, places… una ciutat que us enamorarà. Bona música a Vic!.

Can Toni Gros es un bellísimo pueblo de Osona, en plena comarca natural del Collsacabra. Se llega desde Vic si cogéis la antigua carretera Vic – Olot, la que atraviesa el Cabrerès, (no los modernos túneles de Bracons). Cantonigros son cuatro casas en una calle muy larga. Pertenece al municipio de l’Esquirol. El pueblo en sí no tiene mucho interés. Los alrededores son otra cosa. Hay frondosos bosques de roble y haya. El término está lleno de ríos y arroyos, con mucho encanto. Cerca tienen lugares muy interesantes y que merecen una buena visita: pueblos medievales coma ra Tavertet o Rupit. Espacios naturales. Lugares encantadores como Pruit o Santa María de Cabrera. Junto al pueblo está el salto de agua de la Foradada, muy romántico, y muy fácil de llegar paseando. Pero si hoy os hablamos de Cantonigrós es porque en este diminuta aldea perdida en la montaña se celebraba cada año un fantástico festival de música, que ahora tiene lugar en Vic capital, en el teatro la Atlàntida. Este es un festival donde se dan cita conjuntos corales de todo el mundo. Vais a ver gente de muchas razas, de lenguas diversas, que vienen hasta este rincón del mundo por amor a la música. Y eso se nota. Si subís a Cantonigrós oireis cantar a todo tipo de corales: masculinas, femeninas, mixtas, infantiles… También podreis disfrutar viendo bailar grupos folklóricas de países que ni siquiera sabíais que existían. Conocereis bailes típicos de todos los rincones del planeta. Normalmente se trata de un fin de semana largo. De jueves a domingo. Justo a mediados de julio. Los días laborables las sesiones son de tarde y de noche. El sábado hay más actividades. Para comer en Cantonigrós les recomendamos vivamente Cal Ignasi. Un restaurante de diseño, con cocina de autor. Atención, los precios van en consonancia. Ahora bien, bueno y creativo. También hemos comido un menú muy sencillo, bien de precio y bastante arreglado en Cal Carreter, en la misma carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. También tienen el Puntí, en la misma carretera, Tel: 93 852 50 69, y el llamado Ca la Susi, en el Camí Real, 5. Tel: 938 525 055. Si deseais dormir id hasta el Hostal del Cabrerès. Un hotelito de montaña encantador al mismo pueblo. Fuera del casco urbano, en Pruit, o Tavertet, existen casas rurales preciosas, como el Mas La Serra. También pueden echar un vistazo a la sección “para dormir” de la web de Cal Ignasi donde se indican muchos lugares recomendables para pasar unos días. Si todo está lleno, pensad en dormir en Vic, o Rupit, donde hay bastantes hoteles. Subid a Vic, i a Cantonigrós, para pasar un fin de semana fresquito y agradable, disfrutando de la música.

Belfort i el Nadal


givre

Belfort és una ciutat francesa, tocant a la frontera suissa i alemanya, no gens lluny de Basilea i de Fribourg. Està declarada patrimoni de la humanitat en raó de les seves impressionants fortalesses edificades pel gran enginyer Vauban al segle XVIII. Es conserva tal qual. Tanmateix, avui dia, aquesta acròpolis militar està rodejada per una vila nova i és un nucli industrial molt important i un nus de comunicacions de primer ordre. És famós el seu lleó, una gran escultura monumental de l’artista Bartholdi, que va fer la famosa estàtua de la llibertat de New York. També per la ciutadella, com ja hem dit, obra de Vauban. Res més a veure. Ara bé, si hi aneu per Nadal, entre el 5 de desembre i el 3 de gener de 2016, podreu viure el que ells anomenen “Le mois givré“. Durant aquests dies els museus son gratuïts, i hi ha moltes animacions per infants com ara una pista de trineus, una pista de patinatge sobre gel, un petit tren, camp de neu amb igloos, quads, un Père Noël per recollir cartes, casetes de menjar i artesania i nits amb fanalets pels carrers de la vila antiga que recorren mascotes gegants de pelutx. Belfort està a dues passes de Mulhouse, ciutat bonica on hi ha el museu de trens de França, fantàstic, i el museu de cotxes Peugeot. Està a tocar de Basilea, ciutat medieval suissa. A poca distància dels Vosgues, amb el cèlebre Ballon d’Alsàcia, muntanyes plenes de neu ben familiar. Tampoc no està lluny de Colmar, capital de la baixa Alsàcia, deliciosa ciutat medieval que recorda una petita venecia, i d’Estrasburg, amb la seva catedral i el barri antic ple de canals. La Selva Negra alemana queda a 100 kms. Un destí idoni de vacances d’hivern, o de Nadal, oi?. Podeu dormir de fàbula al Novotel Atria, cèntric, familiar, on els infants menors de 16 anys no paguen ni estada ni desdejuni. Parlem ara de llocs on menjar. Anireu ben servits: La Fontaine des saveurs, clàssic, ben parat, bona teca, al casc antic. També allà un lloc més informal, productes de primera qualitat: La Société. Des d’una hamburguesa a una amanida tèbia. Carta curta i canviant. Les pizzes estan molt bé a Chez Xav et Dom, al 3 de la rue du repos, a La Strada, a la Grand Rue mateix, i a Mamma Emilia. Bona Cuina Marroquina a La Gacelle d’Or. Ja ho sabeu…. cap a Belfort!.

Belfort es una ciudad francesa, tocando la frontera suiza y alemana, no lejos Basilea y Fribourgo. Declarada patrimonio de la humanidad por la Unesco por las fortalezas de Vauban del siglo XVIII. Podreis ver una gran escultura monumental de Bartholdi, el que hizo la famosa estatua de la libertad de New York. Poco más a ver. Ahora bién si vais entre el 5 de deciembre y el 3 de enero de 2016, podreis vivir “Le mois givré“. Museos gratis. Pista de trineos, pista de patinaje sobre hielo, tren, igloos, quads, Père Noël… Belfort está a dos pasos de Mulhouse, de Basilea, de los Vosgues, del Ballon d’Alsàcia, con montañas de nieve familiar, de Colmar, o de Estrasburgo. La Selva Negra alemana queda a 100 kms. Podeis dormir en el Novotel Atria, familiar, y comer en La Fontaine des saveurs, o más informal: La Société.  Pizzas en Chez Xav et Dom, 3 rue du repos, o en La Strada, Grand Rue o Mamma Emilia. Cocina marroquí en La Gacelle d’Or. Esta Navidad Belfort!.