Lliga’t a la Terra a Santa Eulàlia de Ronçana


Santa Eulàlia és un petit municipi, no volem emprar la paraula poble, de la comarca del Vallès, proper a l’Ametlla. El travessa el riu Tenes, el que cau en cascada a Sant Miquel del Fai. Santa Eulàlia te un paisatge bucòlic i amable, fet de turons suaus, plens de xalets i urbanitzacions, camps de conreu, plens de boniques i velles masies. De fet no hi ha un nucli urbà clar, només la parròquia on s’hi celebraven els actes més importants de la vila. Hi arribareu si aneu per la carretera C17, l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic. Preneu la sortida direcció en direcció Lliçà d’Amunt, travesseu-lo i continueu cap a Begues i l’Ametlla.  Allà fan aquest dissabte la Fira de la pagesia, de 9 del matí a 7 la tarda. Seran moltes les activitats que es durant a terme al recinte de La Fàbrica i espais del voltant. Mireu més informació al web www.llavorsorientals.cat. Si aquest dissabte no teniu pla… cap a Santa Eulàlia de Ronçana!.

Santa Eulalia es un pequeño pueblo, de la comarca del Vallés, cercano a L’Ametlla. Lo atraviesa el río Tenes, el mismo que cae en la cascada de Sant Miquel del Fai. Santa Eulalia tiene un paisaje bucólico y amable, hecho de colinas suaves, llenas de chalets y urbanizaciones, campos de cultivo, llenos de hermosas y viejas masías. De hecho no hay un núcleo urbano claro, sólo la parroquia donde se celebraban los actos más importantes de la villa. Llegareis si vais por la carretera C17, la autovía de la Ametlla, en dirección Vic. Tomad la salida dirección en dirección Lliçà d’Amunt, y continúad hacia Begues y L’Ametlla. Este sábado hay allí un mercado de la planta. Si miráis el programa vereis muchas actividades interesantes para la família. Si el sábado no sabéis donde ir, hacia Santa Eulàlia de Ronçana, debeis de ir.

Anuncis

Fira dels indians a Tossa de Mar


Aquest proper cap de setmana d’abril, del dissabte 14 al diumenge 15, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Poca cosa de fet: mercat, balls, tallers per infants, visites guiades, jornades de cuina tossenca d’inspiració antillana, botigues que surten al carrer… Però és que la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana, 14 y 15 de abril de 2018. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Tossa de Mar, revisitada


Un diumenge d’hivern vam tornar a arribar-nos a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara sense turistes, un racó a banda del món. I és un miratge molt proper a Barcelona. La Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble.

Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa?… doncs ens n’alegrem molt!.

També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres.

Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Carnaval tardà a Martorelles


A Martorelles, un poblet de la comarca del Vallès Oriental, a tocar de Mollet i molt a prop de Barcelona, fan Carnestoltes fora de temporada. La desfilada de la disbauxa arribarà una setmana més tard que a la resta de poblacions i Martorelles celebrarà la Rua de Carnaval el proper dissabte 17 de febrer de 2018. Com és habitual, el municipi organitza la seva rua de la disbauxa una setmana més tard que la resta de poblacions del voltant per tal d’aglutinar una major participació de comparses i carrosses. El recorregut de la rua comença a les 18.00 hores de la tarda, i anirà des de la Plaça de l’Ajuntament passant pel carrer Anselm Clavé i Av. d’en Piera  on hi haurà l’espai de desfilada entre els carrers Montnegre i Església. La Rua continuarà fins a l’Envelat on es farà el judici i veredicte final a Carnestoltes abans del lliurament dels premis a la millor comparsa, millor carrossa i la millor disfressa de Martorelles. Tot això sobre les 19.30 hores. A la nit “Disco jove +18 anys” A les 12hores, a l’envelat. Que us han quedat més ganes de gresca?. Que voleu tornar a viure el Carnaval?… doncs ja ho sabeu cap a Martorelles!. El poble de Martorelles està incrustat a la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles i Mollet. Per arribar a Martorelles podeu agafar l’autopista AP-7 i sortir a Mollet del Vallès, per pendre la B-500, camí de Badalona, i girar tot seguit, a l’esquerra, per la carretera que va des de Santa Coloma de Gramanet fins a La Roca del Vallès, la BV-5001, cap a Montmeló i Montornés, però només uns metres. Tot seguit a la dreta cap a Martorelles, molt ben indicat. Evidentment també podeu anar-hi per  Badalona, travessant La Conreria amb la B-500, o des de Santa Coloma, per la 5001, Besós amunt. Veniu a Martorelles a disfrutar d’una tarda de carnestoltes ben bonica i familiar!.

En Martorelles, un pueblecito de la comarca del Vallés Oriental, cerca de Mollet y muy cerca de Barcelona, hacen un Carnaval, con su rua, sus comparsas y sus carrozas el próximo sábado a las seis de la tarde. Carnaval fuera de tiempo pero divertido igual o más. El pueblo está incrustado en la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles, y de Santa Maria de Martorelles. Para llegar a Martorelles se puede tomar la autopista AP-7 y salir en Mollet del Vallès, para tomar luego la B-500, camino de Badalona, y girar a continuación por la carretera que va desde Santa Coloma de Gramanet hasta La Roca del Vallès, la BV-5001. Evidentemente también se puede ir por Badalona, atravesando La Conreria con la B-500, o desde Santa Coloma, por la 5001, Besós arriba. Tarde completa y familiar.

Montpeller, revisitada


Image00137

Aquest hivern hem revisitat un parell de vegades la ciutat francesa, occitana, de Montpeller, una ciutat bonica, amb un casc antic clàssic, ple de palaus, patis i casones del XVI, XVII i XVIII, de pedra blanca, amb un encant molt especial. És un bon lloc de parada si feu la ruta cap a Itàlia o fins a la Provença, i també un centre de possibles excursions, com ara la de Sant Guillem le Desert, no lluny de la ciutat o Sete, un port amb canals, com una petita Venècia, molt evocador. Si només pareu perquè us cal dinar podeu anar als petits restaurants del barri antic, qualsevol d’ells. Es troben amagats en una placeta qualsevol, com el Idée Saveurs, per exemple, o com el Petit Bistrot, a l’1, de la rue de la Friperie, o el Paresseur, al número 9 de la Rue de la Fontaine. O una pizzeria prop, a tocar de la cèntrica plaça de la Comèdia, Il Pizzaiolo, al 14 de la Rue Boussairolles, on també hi ha una trattoria més complerta, Dolce Italia, o el Via7, una altra fantàstica pizzeria prop de la porta medieval de la vila antiga. Si heu de parar a dormir ho podeu fer a l’Hotel Citadines Antigone, en aquest complex d’habitatges del centre, obra de Ricard Bofill. Son uns apartaments molt monos, que no estan gens malament. I per allà teniu el restaurant Les Anses d’Arlet, molt proper a l’hotel. Bon lloc, menjar molt bo. També podeu anar a dormir al Novotel Suites, al centre, o al Novotel dels afores, a tocar de l’autopista, ben comunicats amb tramvia. O bé al Ibis Styles Verd de la mateixa plaça de la Comèdia, nou, a tocar de tot. Qualsevol està bé, més o menys vellet. Nosaltres hem probat tots tres. El Ibis és molt modern, i cèntric. El Suites està bé. El Novotel dels afores te pàrking gratuït, i restaurant propi, cosa que sempre va bé, però les habitacions tenen ja uns anys. Tots son ideals per a les famílies. Quan som a l’Styles anem a sopar a Ma Première Cantine. Car però bo i després passegem pel la ciutat. Montpellier està no gaire més lluny del que pugui estar de Barcelona una vila com Saragossa o València. 328 kms. En quatre hores hi sou. Tot autopista.

Image00139
Montpelier no tiene nada y lo tiene todo. Es una ciudad sin grandes atractivos turísticos, pero como conjunto es lo suficiente guapo. La place de la Comedie y las calles renacentistas del barrio viejo están llenas de pequeños patios y casonas del XVI y XVII, y tienen un encanto especial. Es un buen lugar de parada en la ruta en Italia o a la Provenza, y un centro de posibles excursiones, como por ejemplo la de San Ghillem le Desert. Ideal para ir con los niños un fin de semana. Montpellier no está más lejos que Zaragoza o Valencia. Para comer id a los pequeños restaurantes del barrio antiguo, cualquiera de los escondidos en una placeta cualquiera. Allí podeis dormir en los hoteles Suites Novotel, o Novotel, o bién en el Ibis Styles Verde de la misma plaza de la Comedia.

Image00141

Pessebre vivent a Tona


A Tona, al mig de la Plana de Vic, a poc menys d’una hora de Barcelona, hi fan un bonic pessebre vivent. Arribeu-vos en algun moment a Tona, un poble agradable, situat a les portes del Montseny, amb moltes possibilitats de passejades. Una vila d’estiueig barceloní, per les seves aigües sulfuroses, a finals del segle XIX.  Si us ve de gust un bon bany medicinal podeu fer-ho al seu balneari: el Codina, el darrer de Tona. Aneu a l’ermita de Lurdes, romànica i gòtica. O enfileu-vos al turó de l’antic castell on trobareu l’església de Sant Andreu del Castell. O fins l’ermita de Vilageriu.  Per dinar, si no fa fred, podeu anar al parc Roqueta, espai amb taules i barbacoes. Si voleu dormir, a la carretera C-17 hi ha el clàssic i tradicional hostal de les 4 carreteres, un lloc de parada obligat pels nostres pares i avis en una ruta cap al Pirineu, que conserva encara tota l’essència d’altres temps. Habitacions i menús de sempre. També ben tradicional, com a restaurant i lloc per dormir, l’Hostal Montserrat, de tota la vida, al centre del poble. A més d’aquests dos llocs, hi ha restaurants d’alta gama, com ara el Torre Simón, o bé, no gaire lluny d’aquest, la Ferreria, molt bo també. Arribareu a Tona pujant per la carretera C-17 de Barcelona a Puigcerdà, al km. 48, passat Granollers i Centelles, però abans de Vic.

En Tona, en medio de la Plana de Vic, a poco menos de una hora de Barcelona, hay un bonito pesebre viviente estos dias de Navidad. Tona és un pueblo agradable, situado a las puertas del Montsey, con muchas posibilidades de paseos. Una villa de veraneo barcelonés, por sus aguas sulfurosas, a finales del siglo XIX. Vayan hasta la ermita de Lourdes, románica y gótica. O suban la colina del antiguo castillo, donde encontrarán la iglesia de San Andrés del Castillo. O hasta la ermita de Vilageriu. Para comer, si no hace frío, pueden ir al parque Roqueta, espacio con mesas y barbacoas. Si quieres dormir se puede hacer en un balneario: el Codina. O también en el Hotel Aloha, con buenas habitaciones y buen restaurante.

Pessebre vivent de Bàscara


A Bàscara, un poble eixerit de l’Alt Empordà, fan un pessebre vivent molt xulo. Un impressionant pessebre vivent, a resguard del penyasegat, sota la vila. Pels enamorats, com nosaltres, de la terra de Girona, d’on provenim, qualsevol excusa és bona per gaudir de la llibertat i les festes d’aquestes contrades. Trobareu Bàscara uns 40 kms. al nord de Girona. Si aneu per la A-7 heu de sortir a Orriols. Continueu cap al nord per la N-II i travessareu la vila pel mig. Bàscara te atractius. La seva situació, penjada al damunt d’un penya-segat sobre el riu Fluvià, és molt escenogràfica. El riu ofereix un parc per passejar i fer pícnic. El poble conserva una les muralles i les restes del castell. Veureu una torre circular, una de quadrada, un portal, i diversos panys de mur. A l’agregat de Calabuig hi ha un molí. A Orriols un palau castell del renaixement, reconvertit en un hotel de disseny, de molt de disseny: L’Odissea. A pocs kms. a l’est, Sant Mori és un bonic poblet medieval, i a Sant Miquel de Fluvià una esglèsia romànica. Ens encanten els paisatges fluvials d’aquest riu tan bucòlic. Al poble teniu un parell de restaurants molt bons i recomanables, com ara Can Carles, i també hi ha un parell de bars. A Calabuig, un poblet no llunyà, teniu l’Hostal les Roques, molt bo, recomanable també. Nosaltres us recomanem Can Boix, a Vilademuls. Cassolà.

En Bàscara, un lindo pueblo del Alt Empordà, organizan un impresionante pesebre viviente, a resguardo del acantilado, bajo la villa. Para los enamorados, como nosotros, de la tierras de Girona, de donde provenimos, cualquier excusa es buena para disfrutar de la libertad y las fiestas de estas tierras. Encontraréis Bàscara unos 40 kms. al norte de Girona. Si vais por la A-7 debeis salir a Orriols. Continuad hacia el norte por la N-II y atravesaréis la villa por su mitad. Bàscara tiene atractivos. Su situación, colgada sobre un acantilado encima del río Fluvià, es muy escenográfica. El río ofrece un parque para pasear y hacer picnic. El pueblo conserva murallas y los restos del castillo. Verán una torre circular, una de cuadrada, un portal, y varios lienzos de muro. En el agregado de Calabuig hay un molino. En Orriols un palacio castillo del renacimiento, reconvertido en un hotel de diseño, de mucho diseño: La Odisea. A pocos kms. al este, Sant Mori es un bonito pueblo medieval, y en Sant Miquel de Fluvià hay una iglesia románica. Nos encantan los paisajes fluviales de este río tan bucólico. En el pueblo tienen un par de restaurantes, como Can Carlos, y también hay un par de bares. En Calabuig tiene el Hostal las Rocas. Nosotros les recomendamos Can Boix, en Vilademuls. Casero.