Fira Medieval a Tossa de Mar


Aquest cap de setmana fan a Tossa de Mar una esplèndida fira medieval. Hi haurà tots el actes que podeu imaginar, lluites de cavallers, representacions històriques, mercat medieval, tallers, música, cercavila, actuacions… Una bona proposta per a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara ja sense gaires turistes, un racó a banda del món. Un acte familiar molt proper a Barcelona. Tossa és la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. I també podreu banyar-vos i gaudir de Tossa. Nosaltres estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. També podeu passar-hi tot el cap de setmana i, a més de la fira, visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus. Així trobareu allà el Museu Municipal, un increïble museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, tothom a la fira medieval de Tossa!. Arribareu molt fàcilment per l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera este fin de semana con motivo de su bonita feria medieval, con un montón de propuestas para las famílias.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village. Go to Tossa this weekend and enjoy its medieval market.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village. Allez a Tossa cette weekend et vous pourrez voir son magnifique marché mediévale.

Anuncis

Narbonne


Narbonne és una bonica ciutat del sud de França que no està malament per una escapada familiar, un cap de setmana, o una parada camí d’Itàlia, la Camarga, la Provença o París. El centre històric està travessat pel Canal del Midí. Allà podreu veure el palau dels Vescomtes, o la gran catedral inacabada. També un tros de la via romana que portava a Hispania.

A Narbonne vam dinar, a prop del mercat i a tocar del canal de Midi en un Bistrot de gust típicament francès, una mica car però amb qualitat. També podeu anar a un Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne. I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino. Baratet i bé. És fàcil arribar-hi per l’autopista AP-7 i A9. Sortiu per la darrera sortida, Narbonne Nord. És millor, menys complicat. Està a només 60 kms. de Perpinyà. A Narbonne també és fàcil aparcar-hi. El mercat des Halles te un pàrquing molt proper als carrers peatonals del centre. Heu de saber que Narbonne celebra un bonic mercat de Nadal. Els carrers peatonals estan decorats, plens de llums. Hi ha una roda de fira gegant, casetes de fusta de firaires, una pista de gel, il·luminacions arreu…  Narbonne és un lloc ideal per una parada. Una vila molt mediterrània, amb cases de colors clars i porticons virolats. I si us calen més motius per anar a Narbonne us direm que prop d’allà podreu admirar la meravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. O bé anar fins l’abadia de Fontfreda, meravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana. Són 250 kms.

Narbonne está situada al norte de Perpignan. La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a Touolouse, Carcasonne, Montpellier o París, o hacia Italia, sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica, un casco antiguo resultón y un canal pintoresco. Narbonne és fàcil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo de la catedral. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrán admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana esta navidad. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.

La Festa Major de Palau Solità i Plegamans


Paulau Solità i Plegamans és un municipi del Vallès, molt proper a Barcelona. S’hi arriba per la C-17, sortint de Mollet i anant cap a Caldes de Montbui. La carretera, avui dia, passa per les afores del poble. Abans el travessava i la gent parava a comprar-hi el pa, i altres queviures, que també venien els diumenges. Ara el poble està molt més tranquil. Palau te un castell, seu de la Fundació Folch i Torres, i de diversos serveis de la ciutat. És força bonic. També te algunes masies de mèrit, i una alzina molt i molt gran. Però tots aquests atractius no són prou interessants per provocar un allau de turistes. El que si que any rera any fa augmentar el turisme de masses és la seva bonica festa major, que te lloc aquest cap de setmana, el darrer d’agost, del 23 al 27 d’agost, perquè el dilluns serà festiu a Palau-Solità i Plegamans. Si us cal quedar-vos a dinar podeu menjar les coses bones que cuinen a Can Burgues, on s’especialitzen en carns a la brasa, a la mateixa carretera de Sabadell a Granollers, 93 864 89 41. Un altre, més de menú, és Can Boada, al Camí Reial, 185. Telèfon: 93 864 80 68. Bona festa major!.

Paulau Solità i Plegamans es un municipio del Vallès, muy cercano a Barcelona. Se llega por la C-17, saliendo de Mollet y yendo hacia Caldes de Montbui. La carretera, hoy día, pasa por las afueras del pueblo. Antes lo atravesaba y la gente paraba a comprar el pan, y otros víveres, que también vendían los domingos. Ahora el pueblo está mucho más tranquilo. Palau tiene un castillo, sede de la Fundación Folch i Torres, y de diversos servicios de la ciudad. Es bastante bonito. También tiene algunas masías de mérito, y una encina muy grande. Pero todos estos atractivos no son suficientemente interesantes para provocar una avalancha de turistas. Lo que si que año tras año hace aumentar el turismo es la Fiesta Mayor, que este 2017 se celebra del 24 al 28 de agosto. Ven a Palau estos días y tus hijos e hijas disfrutarán de una buena jornada, muy divertida, con los talleres y todos los actos que se organizan. Para comer prueba las cosas buenas que cocinan en Can Burgues, donde se especializan en carnes a la brasa, en la misma carretera de Sabadell a Granollers, 93 864 89 41. Otro, más de menú, es Can Boada, en el Camino Real, 185. Teléfono: 93 864 80 68.

La Festa Major d’Òrrius


Orrius és un petit poble del Maresme, situat a tocar de les muntanyes de la carena litoral, just a sota del turó de Séllecs, al mig del bosc. La vila és petita, només quatre carrers, amb l’aire típic de tots els pobles del Maresme, però encara una mica més de muntanya, més rural. Aquí hi fan una festa major molt bonica, dita la Festa Major d’Estiu (en honor als copatrons Sant Abdó i Sant Senén) que enguany tindrà lloc del 26 al 30 de juliol 2018. El programa complert el trobareu al web municipal. El poble és pintoresc i dins el terme municipal mereixen una vista, encara que sigui curta, la masia de can Cunill , un gran casal del XVI i l’esglèsia, típica esglèsia gòtica del maresme. Pugeu a Orrius anant fins Mataró per l’autopista C-32 i agafant després l’autovia Mataró – Granollers. Sortiu a Dosrius i Orrius i enfileu la carretera cap a aquest poble, seguint les indicacions. Per menjar alguna cosa, si us cal, teniu el restaurant Sant Jordi, al carrer Major, 2. Tel: 93 756 05 56. Bona festa major a Orrius!.

Orrius es el pueblo más pequeño del Maresme. Está situado muy arriba, junto a la sierra litoral, justo debajo de la colina de Séllecs, encarado al mar y al Montseny. La villa es pequeña. Cuatro calles. Con el aire típico de todos los pueblos del Maresme. Merecen una visita la masía de Can Cunill, un gran casal del XVII y la iglesia, típica iglesia gótica del Maresme. Allí montan una bonita fiesta mayor estos dias. Miren la web municipal. Suban a Orrius yendo hasta Mataró por la autopista C-32 y tomando luego la autovía Mataró – Granollers. Salida en Dosrius y Orrius y seguir la carretera hacia este pueblo, siguiendo las indicaciones. Para comer algo, si lo necesitan porque Orrius está a menos de 30 kms. de Barcelona, tienen el restaurante San Jordi, en la calle Mayor, 2. Tel.: 93 756 05 56.

Festa del segar i el batre a Santa Eulàlia de Riuprimer



Santa Eulàlia de Riuprimer és un petit poble de la comarca d’Osona, a tocar de Vic, a només a 6 km, per la carretera que passa per Sentfores. Per arribar-hi des de Barcelona, agafeu la C-17, camí de Vic i, un cop allà, preneu la carretera local BV-4316 en direcció a la vila. També possible per la C-25, sortida de Moià i Santa Maria d’Oló, prenent després la mateixa BV-4316. Santa Eulàlia te una església, molt transformada, un piló de fonts, entre elles la Font Gran, on s’hi celebra una famosa arrossada el dia de la tornaboda de la Festa Major d’estiu, i un munt de cases de pagès, senyorials, com per exemple Can Torroella. Els voltants són, com també ho és Gurb i molts altres indrets de la plana de Vic, molt rics en fòssils. Doncs bé, en aquest poblet apartat i rural fan una festa on es recupera la tradició agrícola amb la Festa del Segar i del Batre. No se sap quan es va batre per primer cop a Santa Eulàlia de Riuprimer, perquè els orígens es perden en la història. El que si que se sap és que les últimes garbes es van veure als anys 60. Fins el 1997, quan es va decidir recuperar aquestes feines del camp amb la Festa del Segar i del Batre. Un esdeveniment que et descobreix com treballaven els pagesos fins fa 50 anys. A partir de les 7 del matí, els segadors comencen a segar. Hi haurà artistes pintant quadres en viu, exposició de l’Ecomuseu del Blat, passi de vídeos documentals, exposició d’eines, tractors i maquinària, paradetes i servei de bar tot el dia. A l’hora de dinar fan un menú del Segador als restaurants Can Ton i Can Xoriguer del centre del poble. A les 4 de la tarda i fins al vespre hi ha una cercavila de maquinària antiga pels carrers del poble, i exemple de batre amb maquinària i fer el paller. Hi haurà ponis per passejar amb la mainada. A la tarda hi sol haver actuacions. i al vespre un sopar de pagès a la fresca, amb ball o concert. Aquest 28 de juliol de 2018, tot el dia, no us ho perdeu!. I podeu aprofitar per fer un volt per la bellíssima ciutat de Vic, per veure’n la catedral, neoclàssica, però amb una magnífica torre romànica. I, a l’interior, les pintures meravelloses de Sert. Al costat, el museu episcopal guarda el més granat de l’art romànic i gòtic català. O anar a veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. Si voleu podeu dinar a Vic. Al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. O a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. O al Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62. Bonic és el Caliu, o bé la vinateria DO Vic, molt moderna. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Si voleu passar-hi un cap de setmana, a tocar de Vic i Santa Eulàlia, concretament a Sentfores, hi ha el Mas la Miranda. A Vic, a més, teniu molts altres hotels, dins i fora el casc urbà.

Santa Eulàlia de Riuprimer es un pequeño pueblo de la comarca de Osona, junto a Vic, a sólo 6 km, por la carretera que pasa por Sentfores. Para llegar desde Barcelona, hay que coger la C-17, camino de Vic y, una vez allí, tomar la carretera local BV-4316 en dirección a la villa. También posible por la C-25, salida de Moià y Santa Maria d’Oló, tomando luego la misma BV-4316. Santa Eulalia tiene una iglesia, muy transformada, un montón de fuentes, entre ellas la Fuente Grande, donde se celebra una famosa paellada el día de la tornaboda de la Fiesta Mayor de verano, y un montón de casas de payés, señoriales , como por ejemplo Can Torroella. Los alrededores son, como también lo es Gurb y muchos otros lugares de la Plana de Vic, muy ricos en fósiles. Pues bien, en este pueblecito apartado y rural hacen una fiesta dedicada a las tradiciones agrícolas el 28 de julio de 2018. Pueden aprovechar para dar una vuelta por la bellísima ciudad de Vic, donde todavía habrá resaca de la magnífica Feria medieval. Podrán aprovechar para ver la catedral, neoclásica, pero con una magnífica torre románica. Y, en el interior, las pinturas maravillosas de Sert. Al lado, el museo episcopal guarda lo más granado del arte románico y gótico catalán. O ir a ver el templo romano, como sacado directamente de la época de los Césares. Si queréis podéis comer en Vic. En el restaurante Basset, en la Calle Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. O en La Taula, en los bajos de una casona, en la Plaza Don Miguel Clariana, 4. O en el Casino de Vic, en la calle Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62. Bonito es el Caliu, o bien la vinatería DO Vic, muy moderna. El Jardinet es una apuesta segura, de toda la vida. Si quieren pasar un fin de semana por allí, junto a Vic y Santa Eulalia, concretamente en Sentfores, está el Mas la Miranda. Y en Vic, tienen muchos otros hoteles.

Fira tomàquet a Santa Eulàlia de Ronçana


Santa Eulàlia és un petit municipi, no volem emprar la paraula poble, de la comarca del Vallès, proper a l’Ametlla. El travessa el riu Tenes, el que cau en cascada a Sant Miquel del Fai. Santa Eulàlia te un paisatge bucòlic i amable, fet de turons suaus, plens de xalets i urbanitzacions, camps de conreu, plens de boniques i velles masies. De fet no hi ha un nucli urbà clar, només la parròquia on s’hi celebraven els actes més importants de la vila. Hi arribareu si aneu per la carretera C17, l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic. Preneu la sortida direcció en direcció Lliçà d’Amunt, travesseu-lo i continueu cap a Begues i l’Ametlla.  Allà fan aquest proper cap de setmana del dissabte 21 i el diumenge 22 de juliol de 2018, de les 9 a les 14,30 hores, la seva famosa fira del tomàquet. Té lloc al Centre Cívic i Cultural La Fàbrica. Durant tot el matí hi trobareu visites a l’hort ecològic, tastos de varietats antigues de tomàquet, un taller de cuina i altres propostes entorn del tomàquet. Hi haurà un dinar popular i a la tarda un tast de tomàquets familiars. Si no teniu pla… cap a Santa Eulàlia de Ronçana heu d’anar!.

Santa Eulalia es un pequeño pueblo, de la comarca del Vallés, cercano a L’Ametlla. Lo atraviesa el río Tenes, el mismo que cae en la cascada de Sant Miquel del Fai. Santa Eulalia tiene un paisaje bucólico y amable, hecho de colinas suaves, llenas de chalets y urbanizaciones, campos de cultivo, llenos de hermosas y viejas masías. De hecho no hay un núcleo urbano claro, sólo la parroquia donde se celebraban los actos más importantes de la villa. Llegareis si vais por la carretera C17, la autovía de la Ametlla, en dirección Vic. Tomad la salida dirección en dirección Lliçà d’Amunt, y continúad hacia Begues y L’Ametlla. Este fin de semana hay allí un mercado del tomate. Si miráis el programa vereis muchas actividades interesantes para la família. Si no sabéis donde ir, hacia Santa Eulàlia de Ronçana, debeis ir.

Lliga’t a la Terra a Santa Eulàlia de Ronçana


Santa Eulàlia és un petit municipi, no volem emprar la paraula poble, de la comarca del Vallès, proper a l’Ametlla. El travessa el riu Tenes, el que cau en cascada a Sant Miquel del Fai. Santa Eulàlia te un paisatge bucòlic i amable, fet de turons suaus, plens de xalets i urbanitzacions, camps de conreu, plens de boniques i velles masies. De fet no hi ha un nucli urbà clar, només la parròquia on s’hi celebraven els actes més importants de la vila. Hi arribareu si aneu per la carretera C17, l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic. Preneu la sortida direcció en direcció Lliçà d’Amunt, travesseu-lo i continueu cap a Begues i l’Ametlla.  Allà fan aquest dissabte la Fira de la pagesia, de 9 del matí a 7 la tarda. Seran moltes les activitats que es durant a terme al recinte de La Fàbrica i espais del voltant. Mireu més informació al web www.llavorsorientals.cat. Si aquest dissabte no teniu pla… cap a Santa Eulàlia de Ronçana!.

Santa Eulalia es un pequeño pueblo, de la comarca del Vallés, cercano a L’Ametlla. Lo atraviesa el río Tenes, el mismo que cae en la cascada de Sant Miquel del Fai. Santa Eulalia tiene un paisaje bucólico y amable, hecho de colinas suaves, llenas de chalets y urbanizaciones, campos de cultivo, llenos de hermosas y viejas masías. De hecho no hay un núcleo urbano claro, sólo la parroquia donde se celebraban los actos más importantes de la villa. Llegareis si vais por la carretera C17, la autovía de la Ametlla, en dirección Vic. Tomad la salida dirección en dirección Lliçà d’Amunt, y continúad hacia Begues y L’Ametlla. Este sábado hay allí un mercado de la planta. Si miráis el programa vereis muchas actividades interesantes para la família. Si el sábado no sabéis donde ir, hacia Santa Eulàlia de Ronçana, debeis de ir.