Més enllà de Múrcia: Almeria!

De nou us proposem una sortida per quan sortim del confitament en què estem ficats. Ja hem estat a la magnífica Peyíscola, a la bella València i a l’encantadora Múrcia. Imaginem que tenim més dies, una setmana potser, o dues, i seguim la costa del llevant espanyol fins arribar a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any, però perfecte per a un estiu o tardor.

Fins pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. I allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel, com nosaltres. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu.

La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases. És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalesa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina.

 

A Almeria, per dormir-hi, podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

 

Començarem el viatge on el vam deixar ahir, i abans d’ahir. Farem nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. O al seu veí, l’Ibis Styles. Son hotels baratets però interessant, amb bona relació qualitat preu. Per sopar, allà mateix, al Sorsi e Morsi, mlt bo, o bé  al restaurant la Tagliatella de Bonaire més car, ple de gent. L’endemà prosseguírem camí cap a Múrcia.

 

A Múrcia, pareu a dinar, i podeu aprofitar per entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco, o bé visitar la Catedral de Múrcia, que és una joia del barroc, amb una torre molt maca. Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

 

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!. Seguidament podeu continuar camí cap a Almeria on podeu allotjar-vos a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós, i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat. Per sopar aneu a un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

Però el millor d’Almeria son els entorns. La provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. Per això, quan tingueu ben vista la ciutat, els barris populars de sota l’alcassaba, la catedral i totes les altres coses, heu de fer la primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!. Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

 

A San José podeu dinar molt bé a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim. Força bona teca malgrat que és un lloc senzill. Al port hi ha bons restaurants de peix fresc, més cars.

L’endemà podeu continuar visitant la zona, i anar a Los Escullos, una costa amb increïbles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

El dia següent tocarà anar a Níjar, un bellíssim poble blanc interior, on podeu comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

I acabat de veure Nijar, aneu a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, precioses. Podeu dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

Un altre dia dediqueu-lo a les Salines del Cabo de Gata, al Cabo de Gata mateix i a San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, en aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i una mica car.

 

També podeu anar més al nord encara, i veure Mojacar i les seves platges idíl·liques. O els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells.

No oblideu el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra d’Almeria, que conecta amb la de Granada, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. Però sobretot, no us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana.

  

L’endemà, ja de tornada, no la feu tota d’un cop de cotxe! Pareu a Calpe, per exemple, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta.

Torneu a dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, o a l’Ibis Styles del costat, i torneu al Sorbi e Morsi, una pizzeria molt original al mateix Centre Comercial. I, encara, de tornada, tindreu temps de parar per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Mercat de Nadal a Montpeller

 

Un cap de setmana, en un pont, o aquestes vacances de Nadal, heu d’anar a Montpeller, una bonica ciutat ben propera. Montpellier és un destí clar de cap de setmana en motiu del seus mercats de Nadal i la Fira Hivernales, que te lloc de finals de novembre a finals de desembre. Hi trobareu un munt de casetes de fusta amb regals, gastronomia o vi calent. S’estén més enllà de la cèntrica plaça de la Comèdia per l’esplanada Charles de Gaulle. Disfruteu de la pista de patinatge damunt de gel, de les actuacions musicals, animacions, contes, llegendes, tallers de diferents menes i tècniques… És una ciutat sense grans atractius turístics, però com a conjunt és prou bonic. La place de la Comedie i els carrers renaixentistes del barri vell estan plens de petits patis i casones del XVI i XVII, i tenen un encant especial. És un bon lloc de parada en la ruta a Itàlia o a la Provença, i un centre de possibles excursions, com ara la de Sant Guillem le Desert. Per menjar aneu als petits restaurants del barri antic, qualsevol dels amagats en una placeta qualsevol, com el Idée Saveurs, per exemple, o com el Petit Bistrot, a l’1, de la rue de la Friperie, o el Paresseur, al número 9 de la Rue de la Fontaine. O una pizzeria prop, a tocar de la cèntrica plaça de la Comèdia, Il Pizzaiolo, al 14 de la Rue Boussairolles. Arribeu-vos a Montpeller aquest cap de setmana, o el proper. Dormiu al Novotel Suites, al centre, o al Novotel dels afores, a tocar de l’autopista, ben comunicats amb tramvia. O bé al Ibis Styles Verd de la mateixa plaça de la Comèdia, nou, a tocar de tot. Qualsevol està bé, més o menys vellet. Nosaltres hem probat tots tres. El Ibis és molt modern, i cèntric. El Suites està bé. El Novotel dels afores te pàrking gratuït, i restaurant propi, cosa que sempre va bé, però les habitacions tenen ja uns anys. Tots son ideals per a les famílies. A Antigone hi ha l’Hotel Citadines Antigone, en aquest complex d’habitatges del centre, obra de Ricard Bofill. Son uns apartaments molt monos, que no estan gens malament. Vam sopar al restaurant Les Anses d’Arlet, proper a l’hotel. Bon lloc, menjar molt bo, de cuina fusió asiàtica, molt interessant i cuidada. Montpellier està no gaire més lluny del que pugui estar de Barcelona una vila com Saragossa o València. 328 kms. En quatre hores hi sou. Tot autopista. Bon Nadal a Montpellier!.

Montpelier no tiene nada y lo tiene todo. Es una ciudad sin grandes atractivos turísticos, pero como conjunto es lo suficiente guapo. La place de la Comedie y las calles renacentistas del barrio viejo están llenas de pequeños patios y casonas del XVI y XVII, y tienen un encanto especial. Es un buen lugar de parada en la ruta en Italia o a la Provenza, y un centro de posibles excursiones, como por ejemplo la de San Ghillem le Desert. Y si hoy os hablamos tan bien de esta ciudad es con motivo del bonito mercado de Navidad que allí tiene lugar. Lo llaman las Hivernales, es muy grande y está muy bien. Ideal para ir con los niños un fin de semana. Montpellier no está más lejos que Zaragoza o Valencia. Para comer id a los pequeños restaurantes del barrio antiguo, cualquiera de los escondidos en una placeta cualquiera. Allí podeis dormir en los hoteles Suites Novotel, o Novotel, o bién en el Ibis Styles Verde de la misma plaza de la Comedia, donde tiene lugar el mercado. Un dia de Navidad muy chulo, que os recomendamos, en Montpellier.

Les Hivernales 2019 a Montpèllier, tout le mois de décembre, tous les jours de 10h00 à 21h00, nocturnes le vendredi et le samedi jusqu’à 22h30 (marché fermé le dimanche 25 décembre). Il y a aussi des beaux marchés de Noël ou le public est invité à partager la magie de Noël. C’est sur l’Esplanade Charles de Gaulle et pour la première fois, sur la Place Laissac!. A l’Esplanade Charles De Gaulle un village de Noël s’installe. Artistes, artisans et créateurs attendent les visiteurs avec de nombreuses idées cadeaux. Tous les jours de 10h à 21h. Nocturnes les vendredis et samedis jusqu’à 22h30. Sur Place Laissac, pour la première fois, la magie des Hivernales et du marché de Noël se retrouve: chalets, carrousel et sapin magique attendent les visiteurs!. Aussi tous les jours de 10 à 21h.

Cala Carolina i Cala Cocedores a Pulpí

El litoral sur d’Águilas, a Múrcia i San Juan de los Terreros i Pulpí, província d’Almeria, amaga cales d’una bellesa indescriptible. Avui us volem parlar de dues cales que estan separades per 20 metres de terra, una a tocar de l’altra, molt maques. Una pertany a Almería, a Pulpí. Es tracta de la Cala Cerrada, en forma de petxina quasi bé closa, tancada, també dita de los Cocederos, que és una de les platges més maques que mai hem vist. Uns metres més enllà s’obre, al final d’un barranc sec on podeu aparcar el cotxe sense problemes, la cala Carolina, just al costat. És més platja que cala, més llarga, oberta al sur i a l’est. Totes dues amb unes aigües blau turquesa, cristal·lines, de somni. El paisatge, càlid, sec, dur i auster també pot ser molt bonic, tot i que semi desèrtic. S’hi arriba molt fàcilment des de Múrcia, o Lorca, per l’A7, baixant a Águiles per bona autovia. A l’entrada del poble, abans de ser al nucli urbà, seguiu les indicacions Calarreona, Vera i Almeria per la RM-333, bona carretera. Passeu Calarreona i, un km. més enllà, agafeu la rotonda a San Juan de los Terreros. A la mateixa rotonda neix la pista de terra, un kilòmetre, que us porta a l’aparcament a la mateixa platja. Hi ha espai reservat per autocaravanes. Pot estar ple. La gent de la zona la coneix bé aquest parell de cales fabuloses. Allà teniu pocs serveis, però si un parell de xiringuitos al damunt de la duna que separa les cales: el Zoco de Mar i los Cocedores. Per dinar millor aneu a Águilas, un poble amb tots els serveis. Allà també hi ha hotels per passar la nit, o les nits, perquè aquestes meravelloses platges no son les úniques d’Águilas.

Los lugareños de Águilas, en Múrcia, y los de Pulpí, en Almeria, conocen muy bien Cala Cerrada, o como la llaman ellos, la playa de los Cocedores. También su bella vecina, menos cala que Cocedores, y menos cerrada, más playa, pero igualmente muy bella. Y aunque no cuesta mucho encontrarla no os la van a citar nunca, no sea que la ocupeis. Es su paraiso. Se trata de la última playa de la provincia de Almería, o la primera de la de Múrcia. La belleza está muy disputada. La localizareis yendo de Águilas a Vera, a la salida de la primera población, pasada Calarreona, en la pedanía de San Juan de los Terreros, en la rotonda. Allí sale la pista de tierra, fácil, que leva a un buen aparcamiento. Su vecina, la playa de la Carolina es muy hermosa también. No distan entre ellas más de 20 metros. Lo que más fascina de estas calas es su agua cristalina y, en Cocederos, la piscina natural muy cerrada que conforma, que resulta ideal para niños y niñas que no sepan nadar. Y de las dos sus llamativos acantilados, su paisaje lunar, desértico sin un árbol. Cocederos forma una media luna perfecta, natural, con arena dorada. Un entorno mágico. Las montañas que las protegen, muy erosionadas por el efecto del mar y el viento, han dejado un paisaje que, desde el agua y con el sol luciendo, le hace a uno pensar que está en otro planeta. Allí podeis comer en un par de chiringuitos playeros entre ambas calas, pero lo suyo seria llegarse a Águilas para degustar buen pescado y, quizás, dormir allí un par o más de noches para ver las otras calas y playas de la zona, que son de ensueño.

Águilas i les seves platges

Águilas és un gran poble blanc de la costa sur de Múrcia, tocant ja a Almeria. El poble no te res d’especial, destacable, però les seves platges son el darrer reducte de la Mediterrània verge de tot el litoral llevantí espanyol. Cales del nord, com Calnegre o Calabardina, tocant el Cap de Cope, fastuoses. Cales del centre de la vila, al nord del port la de llevant, al sur la de ponent, a la foto. I aparcant al port podreu visitar bé el poble i dinar a la Casa del Mar, peix fresc, de primera qualitat, fabulós, per quatre duros. I, en sortir, tornar a la platja, a la llarga i preciosa playa de Poniente, o baixar fins el litoral sur d’Águilas, cap a San Juan de los Terreros i Pulpí, tocant ja la província d’Almeria, una zona que amaga cales d’una bellesa indescriptible. Com ara la Cala Cerrada, en forma de petxina quasi bé closa, tancada, també dita de los Cocederos, que és una de les platges més maques que mai hem vist. I uns metres més enllà s’obre, al final d’un barranc sec, on podeu aparcar el cotxe sense problemes, la cala Carolina, just al costat. Águilas és un poble amb tots els serveis. Hi ha bons hotels per passar la nit, o les nits, perquè aquestes meravelloses platges us faran fanàtics d’Águilas.

Águilas es un gran pueblo blanco de la costa sur de Murcia, tocando ya a Almería. El pueblo no tiene nada de especial, destacable, pero sus playas son el último reducto del Mediterráneo virgen de todo el litoral levantino español. Calas del norte, como Calnegre o Calabardina, tocando cabo Cope, fastuosas. Calas del centro de la ciudad, al norte del puerto la de levante, al sur la de poniente, en la foto. Y aparcando en el puerto podrán visitar bien el pueblo y comer en la Casa del Mar, pescado fresco, de primera calidad, fabuloso, por cuatro duros. Y, al salir, volver a la playa, a la larga y preciosa playa de Poniente, o bajar hasta el litoral sur de Águilas, hacia San Juan de los Terreros y Pulpí, tocando ya la provincia de Almería, una zona que esconde calas de una belleza indescriptible. Tales como la Cala Cerrada, en forma de concha, también llamada de los Cocederos, que es una de las playas más bonitas que nunca hayamos visto. Y unos metros más allá se abre, al final de un barranco seco, donde puede aparcar el coche sin problemas, la cala Carolina, justo al lado. Águilas es un pueblo con todos los servicios. Hay buenos hoteles para pasar la noche, o las noches, porque estas maravillosas playas le harán fanáticos de Águilas.

Mercat de Nadal a Montpeller

Un cap de setmana, en un pont, o aquestes vacances de Nadal, heu d’anar a Montpeller, una bonica ciutat ben propera. Montpellier és un destí clar de cap de setmana en motiu del seus mercats de Nadal i la Fira Hivernales, que te lloc de finals de novembre a finals de desembre. Hi trobareu un munt de casetes de fusta amb regals, gastronomia o vi calent. S’estén més enllà de la cèntrica plaça de la Comèdia per l’esplanada Charles de Gaulle. Disfruteu de la pista de patinatge damunt de gel, de les actuacions musicals, animacions, contes, llegendes, tallers de diferents menes i tècniques… És una ciutat sense grans atractius turístics, però com a conjunt és prou bonic. La place de la Comedie i els carrers renaixentistes del barri vell estan plens de petits patis i casones del XVI i XVII, i tenen un encant especial. És un bon lloc de parada en la ruta a Itàlia o a la Provença, i un centre de possibles excursions, com ara la de Sant Guillem le Desert. Per menjar aneu als petits restaurants del barri antic, qualsevol dels amagats en una placeta qualsevol, com el Idée Saveurs, per exemple, o com el Petit Bistrot, a l’1, de la rue de la Friperie, o el Paresseur, al número 9 de la Rue de la Fontaine. O una pizzeria prop, a tocar de la cèntrica plaça de la Comèdia, Il Pizzaiolo, al 14 de la Rue Boussairolles. Arribeu-vos a Montpeller aquest cap de setmana, o el proper. Dormiu al Novotel Suites, al centre, o al Novotel dels afores, a tocar de l’autopista, ben comunicats amb tramvia. O bé al Ibis Styles Verd de la mateixa plaça de la Comèdia, nou, a tocar de tot. Qualsevol està bé, més o menys vellet. Nosaltres hem probat tots tres. El Ibis és molt modern, i cèntric. El Suites està bé. El Novotel dels afores te pàrking gratuït, i restaurant propi, cosa que sempre va bé, però les habitacions tenen ja uns anys. Tots son ideals per a les famílies. A Antigone hi ha l’Hotel Citadines Antigone, en aquest complex d’habitatges del centre, obra de Ricard Bofill. Son uns apartaments molt monos, que no estan gens malament. Vam sopar al restaurant Les Anses d’Arlet, proper a l’hotel. Bon lloc, menjar molt bo, de cuina fusió asiàtica, molt interessant i cuidada. Montpellier està no gaire més lluny del que pugui estar de Barcelona una vila com Saragossa o València. 328 kms. En quatre hores hi sou. Tot autopista. Bon Nadal a Montpellier!.

Montpelier no tiene nada y lo tiene todo. Es una ciudad sin grandes atractivos turísticos, pero como conjunto es lo suficiente guapo. La place de la Comedie y las calles renacentistas del barrio viejo están llenas de pequeños patios y casonas del XVI y XVII, y tienen un encanto especial. Es un buen lugar de parada en la ruta en Italia o a la Provenza, y un centro de posibles excursiones, como por ejemplo la de San Ghillem le Desert. Y si hoy os hablamos tan bien de esta ciudad es con motivo del bonito mercado de Navidad que allí tiene lugar. Lo llaman las Hivernales, es muy grande y está muy bien. Ideal para ir con los niños un fin de semana. Montpellier no está más lejos que Zaragoza o Valencia. Para comer id a los pequeños restaurantes del barrio antiguo, cualquiera de los escondidos en una placeta cualquiera. Allí podeis dormir en los hoteles Suites Novotel, o Novotel, o bién en el Ibis Styles Verde de la misma plaza de la Comedia, donde tiene lugar el mercado. Un dia de Navidad muy chulo, que os recomendamos, en Montpellier.

Les Hivernales 2018 a Montpèllier, tout le mois de décembre, tous les jours de 10h00 à 21h00, nocturnes le vendredi et le samedi jusqu’à 22h30 (marché fermé le dimanche 25 décembre). Il y a aussi des beaux marchés de Noël ou le public est invité à partager la magie de Noël. C’est sur l’Esplanade Charles de Gaulle et pour la première fois, sur la Place Laissac!. A l’Esplanade Charles De Gaulle un village de Noël s’installe. Artistes, artisans et créateurs attendent les visiteurs avec de nombreuses idées cadeaux. Tous les jours de 10h à 21h. Nocturnes les vendredis et samedis jusqu’à 22h30. Sur Place Laissac, pour la première fois, la magie des Hivernales et du marché de Noël se retrouve: chalets, carrousel et sapin magique attendent les visiteurs!. Aussi tous les jours de 10 à 21h.

Montpeller, revisitada

Aquest hivern hem revisitat un parell de vegades la ciutat francesa, occitana, de Montpeller, una ciutat bonica, amb un casc antic clàssic, ple de palaus, patis i casones del XVI, XVII i XVIII, de pedra blanca, amb un encant molt especial. És un bon lloc de parada si feu la ruta cap a Itàlia o fins a la Provença, i també un centre de possibles excursions, com ara la de Sant Guillem le Desert, no lluny de la ciutat o Sete, un port amb canals, com una petita Venècia, molt evocador. Si només pareu perquè us cal dinar podeu anar als petits restaurants del barri antic, qualsevol d’ells. Es troben amagats en una placeta qualsevol, com el Idée Saveurs, per exemple, o com el Petit Bistrot, a l’1, de la rue de la Friperie, o el Paresseur, al número 9 de la Rue de la Fontaine. O una pizzeria prop, a tocar de la cèntrica plaça de la Comèdia, Il Pizzaiolo, al 14 de la Rue Boussairolles, on també hi ha una trattoria més complerta, Dolce Italia, o el Via7, una altra fantàstica pizzeria prop de la porta medieval de la vila antiga. Si heu de parar a dormir ho podeu fer a l’Hotel Citadines Antigone, en aquest complex d’habitatges del centre, obra de Ricard Bofill. Son uns apartaments molt monos, que no estan gens malament. I per allà teniu el restaurant Les Anses d’Arlet, molt proper a l’hotel. Bon lloc, menjar molt bo. També podeu anar a dormir al Novotel Suites, al centre, o al Novotel dels afores, a tocar de l’autopista, ben comunicats amb tramvia. O bé al Ibis Styles Verd de la mateixa plaça de la Comèdia, nou, a tocar de tot. Qualsevol està bé, més o menys vellet. Nosaltres hem probat tots tres. El Ibis és molt modern, i cèntric. El Suites està bé. El Novotel dels afores te pàrking gratuït, i restaurant propi, cosa que sempre va bé, però les habitacions tenen ja uns anys. Tots son ideals per a les famílies. Quan som a l’Styles anem a sopar a Ma Première Cantine. Car però bo i després passegem pel la ciutat. Montpellier està no gaire més lluny del que pugui estar de Barcelona una vila com Saragossa o València. 328 kms. En quatre hores hi sou. Tot autopista.

Montpelier no tiene nada y lo tiene todo. Es una ciudad sin grandes atractivos turísticos, pero como conjunto es lo suficiente guapo. La place de la Comedie y las calles renacentistas del barrio viejo están llenas de pequeños patios y casonas del XVI y XVII, y tienen un encanto especial. Es un buen lugar de parada en la ruta en Italia o a la Provenza, y un centro de posibles excursiones, como por ejemplo la de San Ghillem le Desert. Ideal para ir con los niños un fin de semana. Montpellier no está más lejos que Zaragoza o Valencia. Para comer id a los pequeños restaurantes del barrio antiguo, cualquiera de los escondidos en una placeta cualquiera. Allí podeis dormir en los hoteles Suites Novotel, o Novotel, o bién en el Ibis Styles Verde de la misma plaza de la Comedia.

Hivernales 2017 a Montpeller

Aquest pont, o aquestes vacances de Nadal, heu d’anar a Montpeller, una ciutat que no te res i ho te tot. És una ciutat sense grans atractius turístics, però com a conjunt és prou bonic. La place de la Comedie i els carrers renaixentistes del barri vell estan plens de petits patis i casones del XVI i XVII, i tenen un encant especial. És un bon lloc de parada en la ruta a Itàlia o a la Provença, i un centre de possibles excursions, com ara la de Sant Guillem le Desert. Per menjar aneu als petits restaurants del barri antic, qualsevol dels amagats en una placeta qualsevol, com el Idée Saveurs, per exemple, o com el Petit Bistrot, a l’1, de la rue de la Friperie, o el Paresseur, al número 9 de la Rue de la Fontaine. O una pizzeria prop, a tocar de la cèntrica plaça de la Comèdia, Il Pizzaiolo, al 14 de la Rue Boussairolles. Però avui us parlem de Montpellier perquè és un destí clar de cap de setmana aquest Nadal. Pels seus mercats de Nadal i la Fira Hivernales, que te lloc del ara mateix, des de principis de desembre, a finals. Cada dia, de 10 a 21 hores. Caps de setmana fins les 22h 30. Tancat el 25 desembre. I a l’Esplanade Charles de Gaulle i a la Place Laissac, teniu un village de Noël, amb casetes d’artistes, artesans. A més hi ha pista de gel, xalets, un carrousel… amb el mateix horari. Pel seu gegantí mercat de Noel, anomenat Les Hivernales, heu d’anar un d’aquests dies a Montpellier. Hi ha, com a totes les ciutats franceses, un munt de casetes de fusta amb regals, gastronomia o vi calent. S’estén més enllà de la cèntrica plaça de la Comèdia per l’esplanada Charles de Gaulle. Disfruteu de la pista de patinatge damunt de gel, de les actuacions musicals, animacions, contes, llegendes, tallers de diferents menes i tècniques… Arribeu-vos a Montpeller aquest cap de setmana, o el proper. Dormiu al Novotel Suites, al centre, o al Novotel dels afores, a tocar de l’autopista, ben comunicats amb tramvia. O bé al Ibis Styles Verd de la mateixa plaça de la Comèdia, nou, a tocar de tot. Qualsevol està bé, més o menys vellet. Nosaltres hem probat tots tres. El Ibis és molt modern, i cèntric. El Suites està bé. El Novotel dels afores te pàrking gratuït, i restaurant propi, cosa que sempre va bé, però les habitacions tenen ja uns anys. Tots son ideals per a les famílies. A Antigone, aquella construcció fruit d’un somni imperial d’en Bofill, hi ha un Citadines que no està gens malament.  Per menjar hi ha molt bons restaurants. A Antigone, prop del Citadines, ho hem fet a Les Anses d’Arlet, un bonic local de cuina fusió asiàtica, molt interessant i cuidada. Montpellier està no gaire més lluny del que pugui estar de Barcelona una vila com Saragossa o València. 328 kms. En quatre hores hi sou. Tot autopista. Bon Nadal a Montpellier!.

Montpelier no tiene nada y lo tiene todo. Es una ciudad sin grandes atractivos turísticos, pero como conjunto es lo suficiente guapo. La place de la Comedie y las calles renacentistas del barrio viejo están llenas de pequeños patios y casonas del XVI y XVII, y tienen un encanto especial. Es un buen lugar de parada en la ruta en Italia o a la Provenza, y un centro de posibles excursiones, como por ejemplo la de San Ghillem le Desert. Y si hoy os hablamos tan bien de esta ciudad es con motivo del bonito mercado de Navidad que allí tiene lugar. Lo llaman las Hivernales, es muy grande y está muy bien. Ideal para ir con los niños un fin de semana. Montpellier no está más lejos que Zaragoza o Valencia. Para comer id a los pequeños restaurantes del barrio antiguo, cualquiera de los escondidos en una placeta cualquiera. Allí podeis dormir en los hoteles Suites Novotel, o Novotel, o bién en el Ibis Styles Verde de la misma plaza de la Comedia, donde tiene lugar el mercado. Un dia de Navidad muy chulo, que os recomendamos, en Montpellier.

Les Hivernales 2017 a Montpèllier, tout le mois de décembre, tous les jours de 10h00 à 21h00, nocturnes le vendredi et le samedi jusqu’à 22h30 (marché fermé le dimanche 25 décembre). Il y a aussi des beaux marchés de Noël ou le public est invité à partager la magie de Noël. C’est sur l’Esplanade Charles de Gaulle et pour la première fois, sur la Place Laissac!. A l’Esplanade Charles De Gaulle un village de Noël s’installe. Artistes, artisans et créateurs attendent les visiteurs avec de nombreuses idées cadeaux. Tous les jours de 10h à 21h. Nocturnes les vendredis et samedis jusqu’à 22h30. Sur Place Laissac, pour la première fois, la magie des Hivernales et du marché de Noël se retrouve: chalets, carrousel et sapin magique attendent les visiteurs!. Aussi tous les jours de 10 à 21h.

Almeria, revisitada

De nou hem estat a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any. Hi hem estat per Setmana Santa, per veure les processons. Que Almeria pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalessa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina. Però el millor d’Almeria son els entorns. la provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. El parc natural de Níjar, amb les platges espectaculars de Monsul o Los Genoveses. La costa, ben preservada, amb San José, La Isleta del Moro, Rodalquilar, Las Negras, Carboneras o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells. Més a tocar Níjar, amb les jarapes. O el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Hivernales a Montpeller

Montpeller no te res i ho te tot. És una ciutat sense grans atractius turístics, però com a conjunt és prou bonic. La place de la Comedie i els carrers renaixentistes del barri vell estan plens de petits patis i casones del XVI i XVII, i tenen un encant especial. És un bon lloc de parada en la ruta a Itàlia o a la Provença, i un centre de possibles excursions, com ara la de Sant Guillem le Desert. Per menjar aneu als petits restaurants del barri antic, qualsevol dels amagats en una placeta qualsevol, com el Idée Saveurs, per exemple, o com el Petit Bistrot, a l’1, de la rue de la Friperie, o el Paresseur, al número 9 de la Rue de la Fontaine. O una pizzeria prop, a tocar de la cèntrica plaça de la Comèdia, Il Pizzaiolo, al 14 de la Rue Boussairolles. Però avui us parlem de Montpellier perquè és un destí clar de cap de setmana aquest Nadal. Pels seus mercats de Nadal i la Fira Hivernales, que te lloc del 1 al 28 de desembre de 2016, cada dia, de 10 a 21 hores. Caps de setmana fins les 22h 30. Tancat el 25 desembre. I a l’Esplanade Charles de Gaulle i a la Place Laissac, teniu un village de Noël, amb casetes d’artistes, artesans. A més hi ha pista de gel, xalets, un carrousel… amb el mateix horari. Pel seu gegantí mercat de Noel, anomenat Les Hivernales, heu d’anar un d’aquests dies a Montpellier. Hi ha, com a totes les ciutats franceses, un munt de casetes de fusta amb regals, gastronomia o vi calent. S’estén més enllà de la cèntrica plaça de la Comèdia per l’esplanada Charles de Gaulle. Disfruteu de la pista de patinatge damunt de gel, de les actuacions musicals, animacions, contes, llegendes, tallers de diferents menes i tècniques… Arribeu-vos a Montpeller aquest cap de setmana, o el proper. Dormiu al Novotel Suites, al centre, o al Novotel dels afores, a tocar de l’autopista, ben comunicats amb tramvia. O bé al Ibis Styles Verd de la mateixa plaça de la Comèdia, nou, a tocar de tot. Qualsevol està bé, més o menys vellet. Nosaltres hem probat tots tres. El Ibis és molt modern, i cèntric. El Suites està bé. El Novotel dels afores te pàrking gratuït, i restaurant propi, cosa que sempre va bé, però les habitacions tenen ja uns anys. Tots son ideals per a les famílies. No més lluny del que pugui estar de Barcelona una vila com Saragossa o València. 328 kms. En quatre hores hi sou. Tot autopista. Bon Nadal a Montpellier!.

Montpelier no tiene nada y lo tiene todo. Es una ciudad sin grandes atractivos turísticos, pero como conjunto es lo suficiente guapo. La place de la Comedie y las calles renacentistas del barrio viejo están llenas de pequeños patios y casonas del XVI y XVII, y tienen un encanto especial. Es un buen lugar de parada en la ruta en Italia o a la Provenza, y un centro de posibles excursiones, como por ejemplo la de San Ghillem le Desert. Y si hoy os hablamos tan bien de esta ciudad es con motivo del bonito mercado de Navidad que allí tiene lugar. Lo llaman las Hivernales, es muy grande y está muy bien. Ideal para ir con los niños un fin de semana. Montpellier no está más lejos que Zaragoza o Valencia. Para comer id a los pequeños restaurantes del barrio antiguo, cualquiera de los escondidos en una placeta cualquiera. Allí podeis dormir en los hoteles Suites Novotel, o Novotel, o bién en el Ibis Styles Verde de la misma plaza de la Comedia, donde tiene lugar el mercado. Un dia de Navidad muy chulo, que os recomendamos, en Montpellier.

Les Hivernales 2016 a Montpèllier, du jeudi 01 décembre au mercredi 28 décembre 2016, tous les jours de 10h00 à 21h00, nocturnes le vendredi et le samedi jusqu’à 22h30 (marché fermé le dimanche 25 décembre). Il y a aussi des beaux marchés de Noël ou le public est invité à partager la magie de Noël. C’est sur l’Esplanade Charles de Gaulle et pour la première fois, sur la Place Laissac!. A l’Esplanade Charles De Gaulle un village de Noël s’installe. Artistes, artisans et créateurs attendent les visiteurs avec de nombreuses idées cadeaux. Tous les jours de 10h à 21h. Nocturnes les vendredis et samedis jusqu’à 22h30. Sur Place Laissac, pour la première fois, la magie des Hivernales et du marché de Noël se retrouve: chalets, carrousel et sapin magique attendent les visiteurs!. Aussi tous les jours de 10 à 21h.

Festes de Sant Pere a Castelló de la Plana

D’acord, Castelló no és una ciutat turística. No te grans monuments, ni joies arquitectòniques esplendoroses, ni reclams de masses. Però Castelló és un destí coquetó, amable, agradable, compensat, a escala humana. I aquest cap de setmana, per Sant Pere, fan unes festes molt mediterrànies, al barri del Grao, arran de mar. Mireu-vos la programació a la web municipal, perquè hi ha tants actes i tan xulos que és molt difícil ressenyar-los tots. Però, a més, si bé Castelló ciutat no entabana, Castelló com a centre d’excursions i rutes familiars no te preu. Una vila ben col·locada. Prop del mar, amb platges llargues de sorra fina, com la del Pinar, o la del Gurugú, molt agradables i familiars, amb l’aigua pels turmells. I també està prop de poblacions turístiques de primera línia de costa, com ara Benicàssim, Orpesa o Alcosebre. I a la costa els hotels estan plens i son cars, els restaurants estan abarrotats i la qualitat és menor que a Castelló. En canvi platges de somni, com les de Benicàssim, Orpesa i altres, familiars, planes, cristal·lines, a només 10 o 15 kms. en cotxe, amb tres o quatre rutes i carreteres, amb poc trànsit per arribar-hi. I què me’n dieu del Castelló interior. Del desert de les Palmes, de la Serra d’Espadà, de Montanejos i la Vall del Millars. Natura diferent, seca, agreste. O de les ciutats medievals i llevantines d’Onda, Alcorà, Llucena, Vilafamés o Segorbe, amb el regust morisc en cada carrer. Castelló està a prop de tots aquests llocs, excel·lentment comunicada, (no en va n’és la capital de província), a menys de 40 kms de tot arreu. Castelló te una oferta gastronòmica increible, fantàstica. Hi ha molt d’ambient de tapes, sobretot al centre. Ens va encantar La Sacristia, un restaurant de tapes que per preus ridículs ofereix una qualitat fora de mida. Una troballa. També hem estat al Mesón Navarro, molt bé, brasa de luxe. Carns, botifarras, llom… Nostra cuina és una altra cosa. Arrós, plats mediterranis ben cuinats, tradicionals. Els hotels també tenen bons restaurants. En parlar d’hotels ens ve a la memòria l’excel·lència de l’Hotel Luz, un quatre estrelles de campanetes, amb grans habitacions familiars, semblades a apartaments, a preus de riure. El restaurant és de disseny, poca teca, bona i a preus elevats. Hi ha altres hotels, com l’Intur, que no està malament, o el Vincci, H2, Bag…  Castelló, una bona opció per passar un cap de setmana amb l’excusa de les festes de Sant Pere.

De acuerdo, Castellón no es una ciudad turística. No tiene grandes monumentos, ni joyas arquitectónicas esplendorosas, ni reclamos de masas. Pero Castellón es un destino coqueto, amable, agradable, compensado, a escala humana. Y este fin de semana, en el puerto, en el grao, hay fiesta grande con motivo de San Pedro, su fiesta más señalada. Llegaros hasta Castellón en fiestas y dsifrutad de sus playas de ensueño, como las del Pinar, el Gurugú, u otras más lejanas, como Benicàssim, Oropesa y otras, familiares, planas, cristalinas, a sólo 10 o 15 kms. en coche, con tres o cuatro rutas y carreteras, con poco tráfico para llegar a ellas. Y qué decir del Castellón interior. Del desierto de las Palmas, de la Sierra de Espadán, de Montanejos y el Valle del Mijares. Naturaleza diferente, seca, agreste. O de las ciudades medievales y levantinas de Onda, Alcorán, Lucena, Vilafamés o Segorbe, con el regusto morisco en cada calle. Castellón está cerca de todos estos lugares, excelentemente comunicada, (no en vano es la capital de provincia), a menos de 40 kms de todas partes. Castellón tiene una oferta gastronómica increíble, fantástica. Hay mucho ambiente de tapas, sobre todo en el centro. Nos encantó el mesón Navarro, brasa de lujo. Carnes, morcillas, lomo…  Nuestra cocina es otra cosa. Arroz, platos mediterráneos bien cocinados, tradicionales. Los hoteles también tienen buenos restaurantes. Al hablar de hoteles nos viene a la memoria la excelencia del Hotel Luz, un cuatro estrellas de campanillas, con grandes habitaciones familiares, parecidas a apartamentos, a precios de risa. El restaurante es de diseño, poca teca, buena, pero a precios elevados. Hay otros hoteles, como el Intur, Vincci, H2, Bag … todos modernos, todos fabulosos. Castellón, una buena opción para pasar unas vacaciones o un puente en la Costa del Atzahar.

Les Hivernales de Montpeller

Montpeller no te res i ho te tot. És una ciutat sense grans atractius turístics, però com a conjunt és prou bonic. La place de la Comedie i els carrers renaixentistes del barri vell estan plens de petits patis i casones del XVI i XVII, i tenen un encant especial. És un bon lloc de parada en la ruta a Itàlia o a la Provença, i un centre de possibles excursions, com ara la de Sant Guillem le Desert. Per menjar aneu als petits restaurants del barri antic, qualsevol dels amagats en una placeta qualsevol, com el Idée Saveurs, per exemple, o com el Petit Bistrot, a l’1, de la rue de la Friperie, o el Paresseur, al número 9 de la Rue de la Fontaine. O una pizzeria prop, a tocar de la cèntrica plaça de la Comèdia, Il Pizzaiolo, al 14 de la Rue Boussairolles. Però avui us parlem de Montpellier perquè és un destí clar de cap de setmana aquest Nadal. Pel seu gegantí mercat de Noel, anomenat Les Hivernales. Seran fins el 28 de desembre, cada dia de 10 a 20 hores, divendres i dissabte fins quarts d’onze de la nit. Hi ha, com a totes les ciutats franceses, un munt de casetes de fusta amb regals, gastronomia o vi calent. S’estén més enllà de la cèntrica plaça de la Comèdia per l’esplanada Charles de Gaulle. Disfruteu de la pista de patinatge damunt de gel, de les actuacions musicals, animacions, contes, llegendes, tallers de diferents menes i tècniques… Arribeu-vos a Montpeller aquest cap de setmana, o el proper. Dormiu al Novotel Suites, al centre, o al Novotel dels afores, a tocar de l’autopista, ben comunicats amb tramvia. O bé al Ibis Styles Verd de la mateixa plaça de la Comèdia, nou, a tocar de tot. Qualsevol està bé, més o menys vellet. Nosaltres hem probat tots tres. El Ibis és molt modern, i cèntric. El Suites està bé. El Novotel dels afores te pàrking gratuït, i restaurant propi, cosa que sempre va bé, però les habitacions tenen ja uns anys. Tots son ideals per a les famílies. No més lluny del que pugui estar de Barcelona una vila com Saragossa o València. 328 kms. En quatre hores hi sou. Tot autopista. Bon Nadal a Montpellier!.

Montpelier no tiene nada y lo tiene todo. Es una ciudad sin grandes atractivos turísticos, pero como conjunto es lo suficiente guapo. La place de la Comedie y las calles renacentistas del barrio viejo están llenas de pequeños patios y casonas del XVI y XVII, y tienen un encanto especial. Es un buen lugar de parada en la ruta en Italia o a la Provenza, y un centro de posibles excursiones, como por ejemplo la de San Ghillem le Desert. Y si hoy os hablamos tan bien de esta ciudad es con motivo del bonito mercado de Navidad que allí tiene lugar. Lo llaman las Hivernales, es muy grande y está muy bien. Ideal para ir con los niños un fin de semana. Montpellier no está más lejos que Zaragoza o Valencia. Para comer id a los pequeños restaurantes del barrio antiguo, cualquiera de los escondidos en una placeta cualquiera. Allí podeis dormir en los hoteles Suites Novotel, o Novotel, o bién en el Ibis Styles Verde de la misma plaza de la Comedia, donde tiene lugar el mercado. Un dia de Navidad muy chulo, que os recomendamos, en Montpellier.

Castelló de la Plana

D’acord, Castelló no és una ciutat turística. No te grans monuments, ni joies arquitectòniques esplendoroses, ni reclams de masses. Però Castelló és un destí coquetó, amable, agradable, compensat, a escala humana. A la foto veieu la torre de la catedral, exempta, separada del temple, renaixentista. En raó de la seva mascle soledat, algú la va anomenar “el Fadrí”. La seva companya, l’església concatedral, va tenir molt poca sort. Cremada a la guerra civil, ha estat reconstruïda de nou i de cap. Els carrers comercials son graciosos, els parcs, noucentistes, arregladets. Hi ha un museu provincial amb algunes obres d’interés, i un parell de temples i convents interessants. I para de comptar. Però si Castelló ciutat no entabana, Castelló com a centre d’excursions i rutes familiars no te preu. Una vila ben col·locada. Prop del mar, prop de poblacions turístiques de primera línia de costa, on els hotels estaran plens i seran cars, els restaurants abarrotats i la qualitat serà menor. Castelló és una base inmillorable per remullar-se al Mediterrà. Platges de somni, com les de Benicàssim, Orpesa i altres, familiars, planes, cristal·lines, a només 10 o 15 kms. en cotxe, amb tres o quatre rutes i carreteres, amb poc trànsit per arribar-hi. I què me’n dieu del Castelló interior. Del desert de les Palmes, de la Serra d’Espadà, de Montanejos i la Vall del Millars. Natura diferent, seca, agreste. O de les ciutats medievals i llevantines d’Onda, Alcorà, Llucena, Vilafamés o Segorbe, amb el regust morisc en cada carrer. Castelló està a prop de tots aquests llocs, excel·lentment comunicada, (no en va n’és la capital de província), a menys de 40 kms de tot arreu. Castelló te una oferta gastronòmica increible, fantàstica. Hi ha molt d’ambient de tapes, sobretot al centre. Ens va encantar el mesón Navarro, brasa de luxe. Carns, botifarras, llom… Nostra cuina és una altra cosa. Arrós, plats mediterranis ben cuinats, tradicionals. Els hotels també tenen bons restaurants. En parlar d’hotels ens ve a la memòria l’excel·lència de l’Hotel Luz, un quatre estrelles de campanetes, amb grans habitacions familiars, semblades a apartaments, a preus de riure. El restaurant és de disseny, poca teca, bona i a preus elevats. Hi ha altres hotels, com l’Intur, el Vincci, H2, Bag… tots moderns, tots fabulosos. Castelló, una bona opció per passar unes vacances o un pont a la Costa de l’Atzahar. Bon estiu a Castelló i a les platges del voltant!.

De acuerdo, Castellón no es una ciudad turística. No tiene grandes monumentos, ni joyas arquitectónicas esplendorosas, ni reclamos de masas. Pero Castellón es un destino coqueto, amable, agradable, compensado, a escala humana. En la foto veis la torre de la catedral, exenta, separada del templo, renacentista. En razón de su machista soledad, alguien la llamó “el Fadrí”.  Su compañera, la iglesia concatedral, tuvo muy poca suerte. Quemada en la guerra civil, ha sido reconstruida de nuevo.  Las calles comerciales son graciosos, los parques, novecentistas, arregladitos. Hay un museo provincial con algunas obras de interés, y un par de templos y conventos interesantes. Y para de contar. Pero si Castellón ciudad no emboba al viajero familiar, Castellón como centro de excursiones y rutas familiares no tiene precio. Una villa bien colocada. Cerca del mar, cerca de poblaciones turísticas de primera línea de costa, donde los hoteles estarán llenos y serán caros, los restaurantes abarrotados y la calidad será menor. Castellón es una base inmejorable para remojarse en el Mediterráneo. Playas de ensueño, como las de Benicàssim, Oropesa y otras, familiares, planas, cristalinas, a sólo 10 o 15 kms. en coche, con tres o cuatro rutas y carreteras, con poco tráfico para llegar a ellas. Y qué decir del Castellón interior. Del desierto de las Palmas, de la Sierra de Espadán, de Montanejos y el Valle del Mijares. Naturaleza diferente, seca, agreste. O de las ciudades medievales y levantinas de Onda, Alcorán, Lucena, Vilafamés o Segorbe, con el regusto morisco en cada calle. Castellón está cerca de todos estos lugares, excelentemente comunicada, (no en vano es la capital de provincia), a menos de 40 kms de todas partes. Castellón tiene una oferta gastronómica increíble, fantástica. Hay mucho ambiente de tapas, sobre todo en el centro. Nos encantó el mesón Navarro, brasa de lujo. Carnes, morcillas, lomo…  Nuestra cocina es otra cosa. Arroz, platos mediterráneos bien cocinados, tradicionales. Los hoteles también tienen buenos restaurantes. Al hablar de hoteles nos viene a la memoria la excelencia del Hotel Luz, un cuatro estrellas de campanillas, con grandes habitaciones familiares, parecidas a apartamentos, a precios de risa. El restaurante es de diseño, poca teca, buena, pero a precios elevados. Hay otros hoteles, como el Intur, Vincci, H2, Bag … todos modernos, todos fabulosos. Castellón, una buena opción para pasar unas vacaciones o un puente en la Costa del Atzahar.

Benicàssim

Benicàssim, un poble amb resonàncies morisques, te una platja llarga, plana, neta, amable, lluminosa, de sorra fina, que arriba d’horitzó a horitzó. Kilòmetres de platja. Amb una aigua blana, suau, calenta, que permet la banyada primerenca, al maig fins i tot, per als més fredolics, i la banyada tardoral, fins ben entrat l’octubre, i de vegades el novembre. Aigua familiar, a 25º pel juny!. I la platja te tota mena de serveis, i bon aparcament, prop de la sorra, o en els carrers adjacents. Moltes places. Hi cap molta gent. Benicàssim te un nucli antic difús, menjat per l’expansió, per la carrera dels seus edificis cap al mar, amb una torre de guaita pels pirates, o l’església dedicada a Sant Tomàs. Benicàssim està només a 12 quilòmetres de Castelló, 75 de València i 275 de Barcelona, amb accés super fàcil des de l’autopista AP-7, sortint a l’eixida 45. Benicàssim te 300 dies de sol net a l’any, que és molt de sol, i moltes possibilitats per a les famílies amb infants, més enllà de la maravellosa serie de platges. Així, trobareu rutes en bici, pel costat de la costa, planeres, entre la vila i Orpesa, com la ruta verda que va per l’antic tram del ferrocarril que connectava les dues ciutats. O la maravella del Parc Natural del Desert de les Palmes, únic a Espanya, amb la seva vegetació, amb el seu Monestir de Carmelites, amb el seu museu, i el seu centre d’interpretació, i tot a només 6 km del centre urbà de Benicàssim. Benicàssim també és la seva pista de karts oberta tot l’any, a l’antiga carretera N- 340, Km. 987, o la bolera, o el parc aquàtic al mateix costat de la pista dels karts, o els trenets del parc ferroviari obert tots els diumenges al matí. Benicàssim és el sur amable, predisposat a rebre els infants i els seus pares i mares, en unes vacances familiars o un pont. Hi ha bons hotels a Benicàssim, i bons càmpings. De tots els gustos i preus. Des de les luxoses termes marines del Palasiet, passant pels Intur, de la cadena del mateix nom, fins arribar a establiments de tota la vida com ara el Tramontana, familiar, o bé el Voramar, un clàssic, recomanable, a tocar de les onades. Els propis restaurants dels hotels estan molt bé, però els nostres preferits son, en arrossos al costat del mar, Les Barraques, a l’Avinguda Jaume I, 217, (carretera de les Barraques), tel: 964 30 02 48. Imprescindible reservar. En cuina italiana, internacional, bones pizzes, La Manduca. Cuina mediterrània, llevantina, de Castelló, familiar, La Llar. No teniu excusa per no baixar fins Benicàssim. Us hem dit tot el què sabem del poble, aprofiteus-vos-en!.

Benicàssim, un pueblo con resonancias moriscas, tiene una playa larga, plana, limpia, amable, luminosa, de arena fina, que llega de horizonte a horizonte. Kilómetros de playa. Con un agua blanda, suave, caliente, que permite la bañada temprana, en mayo incluso, para los más frioleros, y la bañada otoñal, hasta bien entrado octubre y, a veces, en noviembre. Agua familiar, ¡a 25 º en junio!. Y la playa tiene todo tipo de servicios, y buen aparcamiento, cerca de la arena, o en las calles adyacentes. Muchas plazas. Cabe mucha gente. Benicàssim tiene un casco antiguo difuso, comido por la expansión, por la carrera de sus edificios hacia el mar, con una torre de vigilancia para los piratas, o la iglesia dedicada a Santo Tomás. Benicàssim está sólo a 12 kilómetros de Castellón, 75 de Valencia y 275 de Barcelona, con acceso super fácil desde la autopista AP-7, saliendo en la salida 45. Benicàssim tiene 300 días de sol neto al año, que es mucho sol. Y también muchas posibilidades para las familias con niños, más allá de la maravillosa serie de playas. Así, encontraréis rutas en bici, por el lado de la costa, llanas, entre la villa y Oropesa, como la ruta verde por el antiguo tramo del ferrocarril que conectaba las dos ciudades. O la maravilla del Parque Natural del Desierto de las Palmas, único en España, con su vegetación, con su Monasterio de Carmelitas, con su museo, y su centro de interpretación, y todo a sólo 6 km del centro urbano de Benicasim. Benicàssim también es su pista de karts abierta todo el año, en la antigua carretera N-340, km. 987, o la bolera, o el parque acuático en el mismo lado de la pista de los karts, o los trenecitos del parque ferroviario abierto todos los domingos por la mañana. Benicàssim es el sur amable, predispuesto a recibir a los niños y a sus padres y madres, en unas vacaciones familiares o un puente. Hay buenos hoteles en Benicasim, y buenos campings. De todos los gustos y precios. Desde las lujosas termas marinas del Palasiet, pasando por los Intur, de la cadena del mismo nombre, hasta llegar a establecimientos de toda la vida como el Tramontana, familiar, o bien el Voramar, un clásico, recomendable, muy cerca de las olas. Los propios restaurantes de los hoteles están muy bien, pero nuestros favoritos son, en arroces junto al mar, Las Barracas, en la Avenida Jaume I, 217, (carretera de las Barracas), tel: 964 30 02 48. Imprescindible reservar. En cocina italiana, internacional, buenas pizzas, La Manduca. Cocina mediterránea, levantina de Castellón, familiar, La Llar. No tienen excusa para no bajar hasta Benicàssim. Os hemos dicho todo lo que sabemos del pueblo, ¡aprovechadlo!.

Bujaraloz

Bujaraloz és un poble simpàtic, obert, col·locat allà, en mig del desert dels Monegros, a mig camí entre Fraga i Zaragoza per l’autopista AP2 o la carretera N-II. El sol, la llum, ho domina tot. A l’estiu fa un calor de por, la pols s’aixeca i s’acumula arreu. A l’hivern el fred és intens, dur, sense concesions, implacable. La vila es defensa com pot. Ha aprés a conviure amb la seva situació en aquest pàram inacable que en altres temps reculats, diuen, fou un bosc que feia negres les muntanyes: els Montes Negros, o Monegros. Ara d’arbre no en queda cap. Però la voluntat de la gent d’aquesta terra aragonesa ho pot tot. S’han fet regadius i, amb molta feina, es progressa. Veus cultius per tot. Els habitans de Bujaraloz són gent alegre, recia, com cal. Hospitalaris, com pertoca i més. Aquests dies de fi d’agost celebren Sant Agustí. Festes. La nit del divendres, a la matinada, toro embolat. El dissabte guerra d’aigua i escuma, un luxe oriental en aquestes contrades tan seques. A la tarda més toros, i a la nit, ball. Diumenge matinades, missa, cants populars i dances típiques, més ball, a la tarda, a la nit de nou, i més toros pels carrers. En aquestes contrades, els braus són una tradició sagrada. I així tots els dies. El dilluns, diada pels infants, hi ha xocolatada i parc infantil. I tota la setmana ball i més ball, i toros i més toros deixats anar pel poble. I continua tota una setmana de gresca, folklore, jotes i marxa. Ah!, i també toros pels més petits. Podeu anar-hi si us sembla bé. I si ara no us ve de gust, aneu-hi un altre dia, en una altra època. Veureu l’esglèsia de Sant Jaume i el palau de Torres Solanot, un casalot renaixentista. També l’ermita de la Virgen de las Nieves, tota una ironia en aquest secarral. Però el més interessant, encara que pugui semblar mentida, és la part paisagística i natural. Les llacunes salades, buides a l’estiu, plenes de vida a la primavera, són una reserva ecològica important, paradís de les aus. Les Salades o “salinetas” són un conjunt d’estanys, petits mars de sal i de guix, inclosos com a ZEPA ornitológica. És impressionant visitar-les, veure’n els horitzons infinits, blancs, llunars. Hi ha dues rutes marcades. Potser la millor sigui la que descobreix l’entorn de l’anomenada “La Salada de la Playa”, que encara conserva les restes d’antigues explotacions comercials de sal. Si sou amants dels rallies, del món del motor, no us ha de faltar mai viure l’emoció d’una Baja España Aragón, el rallye del desert aragonés, que sempre passa ben a tocar de la localitat. O, si sou joves, de cos o d’esperit, o de les dues coses, el Monegros Desert Festival, que es celebra al juliol entre Bujaraloz i Fraga, prop del poblet de Candasnos. Aquesta vila dura i amable, a mig camí de tot arreu, senyora dels Monegros, és un centre de bones excursions per la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de l’impressionant i desconegut monestir de Rueda, joia del Císter, o la fantàstica arquitectura del monestir benet de Sigena, amb la tomba de Pere d’Aragó. No gaire lluny trobem també l’anomenat Mar d’Aragó, el pantà de Mequinenza, amb els seus esports naútics a l’abast. Ideal per a famílies aventureres. Podeu dormir molt i molt bé, i menjar de primera, i molt bé de preu, a l’Hostal Las Sabinas, on la parella propietaria us dispensarà un tracte familiar. Habitacions senzilles però amb tota mena de serveis. Una veritable troballa.

Bujaraloz es un pueblo simpático, abierto, colocado allí, en medio del desierto de los Monegros, a medio camino entre Fraga y Zaragoza. El sol, la luz, lo domina todo. En verano hace un calor de miedo, el polvo se levanta y se acumula. En invierno el frío es intenso, duro, sin concesiones, implacable. La villa se defiende como puede. Ha aprendido a convivir con su situación en este páramo inacable que en otros tiempos remotos, dicen, fue un bosque que hacía negras las montañas: los Montes Negros, o Monegros. Ahora de árbol no queda ni uno. Pero la voluntad de la gente de esta tierra aragonesa lo puede todo. Se han hecho regadíos y, con mucho trabajo, se progresa. Los habitantes de Bujaraloz son gente alegre, recia, como es debido. Hospitalarios, como corresponde y más. Estos días de finales de agosto celebran San Agustín. Fiestas. La noche del viernes, en la madrugada, toro embolado. El sábado guerra de agua y espuma, un lujo oriental en esta región tan seca. Por la tarde más toros, y por la noche, baile. Domingo madrugadas, misa, cantos populares y danzas típicas, más baile, por la tarde, en la noche de nuevo, y más toros por las calles. En estas regiones, los toros son una tradición sagrada. Y así todos los días. El lunes, día para los niños, hay chocolatada y parque infantil. Y toda la semana baile y más baile, y toros y más toros sueltos por el pueblo. Y continúa toda una semana de juerga, folclore, jotas y marcha. Ah, y también toros para los más pequeños. Pueden ir si les parece bien. Y si ahora no les apetece, vayan otro día, en otra época. Verán la iglesia de Santiago y el palacio de Torres Solanot, un caserón renacentista. También la ermita de la Virgen de las Nieves, toda una ironía en este secarral. Pero lo más interesante, aunque pueda parecer mentira, es la parte paisajística y natural. Las lagunas saladas, vacías en verano, llenas de vida en primavera, son una reserva ecológica importante, paraíso de las aves. Las Saladas o “salinetas” son un conjunto de estanques, pequeños mares de sal y de yeso, incluidos como ZEPA ornitológica. Es impresionante visitarlas, ver los horizontes infinitos, blancos, lunares. Hay dos rutas marcadas. Quizá la mejor sea la que descubre el entorno de la llamada “La Salada de la Playa”, que aún conserva los restos de antiguas explotaciones comerciales de sal. Si sois amantes de los rallies, del mundo del motor, no debe faltar nunca vivir la emoción de una Baja España Aragón, el rallye del desierto aragonés, que siempre pasa muy cerca de la localidad. O, si sois jóvenes, de cuerpo o de espíritu, o de ambas cosas, el Monegros Desert Festival, que se celebra en julio entre Bujaraloz y Fraga, cerca del pueblo de Candasnos. Esta villa dura y amable, a medio camino de todas partes, señora de los Monegros, es un centro de buenas excursiones por la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de la impresionante y desconocido monasterio de Rueda, joya del Cister, o la fantástica arquitectura del monasterio benedictino de Sigena, con la tumba de Pedro de Aragón. No muy lejos encontramos también el llamado Mar de Aragón, el pantano de Mequinenza, con sus deportes naúticos al alcance de todos. Ideal para familias aventureras. Pueden dormir muy bien, y comer de primera, y muy bien de precio, en el Hostal Las Sabinas, donde la pareja propietaria les dispensará un trato familiar. Habitaciones sencillas pero con todo tipo de servicios. Un verdadero hallazgo.

Saint Guilhem le Desert

El poblet de Saint Guilhem le Desert guarda gelosament la seva bellíssima abadia romànica de Gellone des de fa molts anys. Està situat a França, a l’Herault, el departament més mediterrani de la costa gala. Fàcil arribar-hi des de Catalunya. Només cal pujar a Girona, Perpinyà, Narbonne i Beziers per la autopista AP-7, i seguir després la A-75 cap a Clermont Ferrand i París. Passat Clermont-L’Herault, trobareu l’entroncament amb la A-750, que va a Montpellier, i que heu de seguir uns kms. fins la primera sortida: Gignac. Continueu per la D4 i D32 cap a Aniane i Sant Jean de Fos, i d’aquí a Saint Guilhem le Desert. També és possible anar-hi per Montpellier. No només l’esglèsia abacial de Gellone és preciosa, sinó que el poble medieval que l’envolta mereix una visita. Torres, fortificacions, carrers estrets, tot respectat, autèntic. I el paisatge, aspre i salvatge, de les serres que envolten la balma i la petita vall o està entaforat el poble, prop del riu Herault. Les gorges d’aquest riu mediterrani ofereixen tot l’any paisatges ben bonics, i a l’estiu bons llocs per la banyada. Els poblets que envolten Saint Guilhem, com Fos o Montpeyroux i altres, amb castells i cascs antics medievals, són molt agradables de ser recorreguts, sense presses, gaudint de la seva senzillessa. I si us agraden les coves heu d’anar a les de La Clamouse. Magnífiques. No desaprofiteu l’ocasió de visitar Saint Guilhem i la vall del riu Herault si esteu de vacances pel sud de França, si passeu prop de Montpellier o si aneu cap, o torneu, de París per la A-75. Si us cal menjar podeu fer-ho en el Casino Cafeteria de l’àrea de servei de Le Caylar. Te l’avantatge de ser un autoservei. Si us agrada seure a bona taula i dormir bé, llavors podeu fer cap a l’hotel Guillem d’Orange. Modern, amb encant i bon restaurant. A Gignac teniu molts càmpings, i un motel: el vell molí. Com a hotels, propers a Saint Guilhem teniu a Aniane el Saint Benoit o bé l’hotel de la La Mimosa a Saint Lucien.

El pueblo de Saint Guilhem le Desert guarda celosamente su bellísima abadía románica de Gellone desde hace muchos años. Está situado en Francia, en el Herault, el departamento más mediterráneo de la costa gala. Fácil llegar desde Cataluña. Sólo hay que subir por Girona, Perpignan, Narbonne y Beziers por la autopista AP-7, y seguir después la A-75 hacia Clermont Ferrand y París. Pasado Clermont-L’Herault, encontrará el empalme con la A-750, que va a Montpellier, y que debe seguir unos kms. hasta la primera salida: Gignac. Continúa por la D4 y D32 hacia Aniane y San Jean de Fos, y luego hacia Saint Guilhem le Desert. También es posible ir por Montpellier. No sólo la iglesia abacial de Gellone es preciosa, sino que el pueblo medieval que la rodea merece una visita. Torres, fortificaciones, calles estrechas, todo respetado, auténtico. Y el paisaje, áspero y salvaje, de las sierras que rodean el pequeño valle donde está encerrado el pueblo, cerca del río Herault. Las gargantas de este río mediterráneo ofrecen todo el año paisajes bien bonitos y, en verano, buenos lugares para un chapuzón. Los pueblos que rodean Saint Guilhem, como Fos o Montpeyroux y otros, tienen castillos y cascos antiguos medievales. Son muy agradables para recorrerlos  sin prisas, disfrutando de su sencillez. Y si os gustan las cuevas tenéis que ir a las de La Clamouse. Magníficas. No desaprovecheis la ocasión de visitar Saint Guilhem y el valle del río Herault si estais de vacaciones por el sur de Francia, o si pasáis cerca de Montpellier, o si vais o venís de París por la A-75. Si necesitan comer pueden hacerlo en el Casino Cafetería del área de servicio de Le Caylar. Tiene la ventaja de ser un autoservicio. Si os gusta sentaros a una buena mesa y dormir bien, entonces podeis hacerlo en el hotel Guillermo de Orange. Moderno, con encanto y buen restaurante. En Gignac tienen muchos campings, y un motel: el viejo molino. Como hoteles, cercanos a Saint Guilhem, tienen en Aniane el Saint Benoit, o bien el hotel de la La Mimosa en Saint Lucien.